Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Deslliure't d'aquest desig que t'irrita.
Vine al paradís dels somnis.
No sents com el meu cor t'invida.
Vine i amaga't entre plecs dels meus llençols violetes.
I deia el mar, no sents el meu cos com s'exalta.
No sents com es mou en la joia sonora del combat.
M'amago en la fosca i estic agitat com en un llit d'amor.
I tu què deies?
No vols ser feliç?
Tens por que els teus somnis t'enganyin?
Trobes que en qualsevol somris
s'hi amaga una rosa pàl·lida i amarga.
No hi pensis més.
Deixa't anar la nit,
al mar,
no veus que tot és música.
Vine i gaudeix,
des d'aquí, des de Tarragona Ràdio,
d'una nit violeta
que només està pensada per tu,
per ser al teu costat.
per estimar-te,
per cuidar-te.
Voldríem fer-ho fins la una de la matinada.
Ens ho permets?
Gràcies per ser amb nosaltres.
Caminaré més lent sobre les voreres
i la ciutat sencera cauré per tu.
i dormiré escalfant-me per la foguera.
Cada petó que espera
acabarà per mi.
i prometo ser un amant fidèl.
cuidarem
cuidarem
cada petó que espera
cada petó que espera
cada petó que espera
i amb el teu cor.
Després
dormiré dintre teu,
però amb una condició
que sigui jo que hi esperes.
Cuidarem
cada petó que espera
M'agradaré de vida en el teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l'amor, amor, si tu m'esperes.
M'agradaré de vida en el teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l'amor, amor, si tu m'esperes.
M'agradaré de vida en el teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l'amor, amor, si tu m'esperes.
M'agradaré de vida en el teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l'amor, amor, si tu m'esperes.
Cuidarem el nostre amor, cuidaré la passió, cuidaré tot allò que ens importi a tots dos, tot allò que ens agrada.
Cuidaré cada batec de vida en el teu cor, després dormiré dintre teu però amb una condició que sigui jo a qui esperes.
Cuidarem cada batec de vida en el teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l'amor, amor, si tu m'esperes.
I si vols, només aquesta nit et diré coses dolces a cau d'orella, coses que seran només per tu, que estimes els batecs, Violeta.
M'agradaré de vida en el teu cor.
I remenant per casa, has obert una caixa de sorpreses, una capsa antiga.
Estava plena de papers, coses diverses, coses d'un temps, d'un temps ja passat.
I un grapat de fotografies, i un retrat en concret, t'aturat el tafaneig, era el seu, la seva fotografia.
Quants anys fa, d'aquell record impensat.
I si els records existeixen, és perquè els vas arreplegar de pas, amb aquest cartipàs teu de la consciència.
I ara, al veure de nou la seva fotografia, t'ha sentit viva, com aleshores.
El temps ja, a vegades, serveix per doblegar un full que t'anomena...
És com qui plega una carta dins un sobre i l'envia a l'atzar, en una direcció concreta, allà on ell viu.
Però tan lluny de tu.
Aquesta és la teva història.
I aquesta és la teva cançó.
És com qui plega una carta d'affè��.
D'aquai una carta...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La teva història i la teva cançó
que has demanat a la nit, Violeta,
avui que ha parlat de tu.
Vols que la nit, Violeta, parli de tu?
Si vols contactar amb nosaltres, aquesta és la nostra adreça.
I un dia, molts anys després de perdre't, et tornaré a trobar.
Quan ja només sigui una caixa plena de records.
I tu em miraràs amb els teus ulls de cuiro
i amb la teva covardia immensa
rebreré una fuetada d'averí i callaré.
L'esplèndida mà del teu amor, encara generosa,
em tocarà els cabells
i el teu cos m'excitarà, potser, una vegada més.
tot dissimulant, et convidaré a un dinar de luxe
i et preguntaré pels teus amants.
Tu, com sempre, massa intel·ligent,
només somriuràs i em parlaràs de poesia
o de copes
o de música
o de qualsevol altre tema més o menys sensual.
No vols que et delati
i jo faré el distret
diré frases brillants
més ridícules que mai.
I a mitja tarda
ens separarem
tu cap a la vida
i jo cap a casa
escoltant la nostra cançó
no saps què és aquesta
recordes
d'or és el color dels cabells
de l'amor al matí
quan surt el sol
al matí
quan surt el sol
el moment
el moment
millor de tots
blau és el color del cel
el curt
al matí
quan surt el sol
al matí
quan surt el sol
el moment
el moment
millor de tots
que és el color de l'amor al matí
és el color de l'herba del prat
que és el color de l'amor al matí
quan surt el sol
el matí
quan surt el sol
el moment
el moment
el moment
el moment
millor de tots
és el color de l'amor al matí
que és el color de l'amor al matí
és el color de l'amor al matí
que és el color de l'amor al matí
que és el color de l'amor al matí
és el color de l'amor al matí
que és el color de l'amor al matí
que és el color de l'amor al matí
el moment
el moment
el moment
millor de tots
lliure avui em ser
moltes parts
aquí
Si no penso, si no penso,
on els tens, on els tens, dos menys de por.
Si no hi hagués plaer, de què servirien les ales dels ocells?
Si no hi hagués ni en Pioleta,
qui et donaria les ales dels somnis eterns?
I ara em mires per entre la distància dels llençols.
T'acabes de despertar i la teva bellesa s'escampa per la cambra.
Em mires amb aquests dos ulls teus,
que són dues llacunes que es pronegen a la llum de la lluna.
Allargues la mà que recorre un camí de llençols fins a trobar la meva.
Sense dir res, em parles d'amor, de desig i t'acostes
i t'arreuleixes en el meu cos.
El primer contacte em fas estremer.
La teva pell fa olor avallotada de lilàs i de moguet.
Amb aquest arrauliment entre els meus braços
només fas que provocar-me onades de plaer.
Un plaer que no sembla d'aquest món.
Potser estic equivocat,
però els teus llavis que vesen suaument el meu pit.
Em sembla una promesa que s'eternitza en el temps.
La promesa que seguirà pel desert de les ciutats buides,
pels camins difícils de neu i de tempesta.
Si vols venir amb mi,
et cobriré de petons
fins que l'alba ens sorprengui
en aquest joc dels sentits.
I aleshores dormirem entrellaçats.
Dormirem
esperant el regal de la fidelitat
dins d'un futur incert.
Aquesta és la meva promesa.
La promesa d'una nit violeta
d'aquest primer diumenge de maig.
Com sempre en directe,
des de Tarragona Ràdio.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
T'hem buscat més enllà d'on dorm la lluna plena.
No t'amaguis de la nit violeta.
No reneguis del plaer.
I a trenc d'ones violetes
M'irrom la sensació.
Sonora la mar resta absent de mi
i jo palpo l'opaca centó de la llunyania.
voldria parlar-te de quines són les imatges
que balleixen la vida.
Temps, aigua, foc, música, plaer.
Són veus que bateguen
en tímids aigua molls.
Els ulls
els reals descompon
i en superfície.
o mediterrània
no abasto la teva llunyania
i això que et parlem
sempre al teu costat.
La seguretat
no ens ve de la certesa.
Ell és només l'aparença
amb què sostenim el temps
pels horitzons del vers.
Misteriosa la vida
i jo
li segueixo el rastre.
comments
i jo
d'all
el
CR
,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
cured retrouver!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
s'escampi lentament.
Ai, qui pogués aleshores,
qui pogués llavors d'aturar les hores.
Aturar el món i el seu girar latent,
copsar l'etern com si un secret inútil
ens convertís en llum de l'univers.
Quan ell ve a tu, la teva olor el reclama
i el teu cabell perfumat, impacient,
i el teu somris, el teu amor,
delata com si en l'amor
la man es trobés pres.
I t'enfades amb el vent
quan tu ets el seu refugi
i el protegeixes de tots els contratemps
i et dones a ell
i en ell et converteixes.
i amb ell
sostens
el vostre únic miratge
l'àmbit dels déus
i la sorra del desert.
quan ell et besi
sonarà una cançó violeta
no t'enganyem.
Míralo bé, mira l'amor
Míralo bé, mira el dolor
Mírala bé, mira l'aflor
Míralo bé, mira l'amor
Míralo bé, mira l'amor
Míralo bé, mira l'amor
Míralo bé, mira l'amor
Míralo bé, mira l'amor
Mírala bien, mira la luz
Mírala bien, a contraluz
Mírala bien, mira hacia el sur
Mírala bien, mira la luz que gira
La luz que gira cambia de forma
La luz que gira cambia de torna
Mírala bien, mira eso lo insombrable
Mírala bien, mira es diferente
Mírala bien, mira la vida es fascinante
Aquí hoy y siempre mira y remira
Que es el amor que gira y gira
Mírala bien, mira cambia la vida
Mírala bien, mira como un amante
Míralo bien, mira el amor
Míralo bien, mira el dolor
Mírala bien, mira la luz
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira la luz
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Mírala bien, mira el dolor
Míralo bien, mira el dolor
Bona nit
Els teus ulls llisquen a través del mur del silenci.
Vine a la dansa tendra de la nit violeta.
I tu et penses...
I tu et penses que t'estic besant, però t'estic parlant.
Els meus llavis articulen paraules, no llisquen sense cap sentit.
No em sents, perquè parlo en veu tan fluixa, que el so ni tan sols em surt del cap.
Tot, i que penso en veu alta, el que sento, tu no sents més que el so dels meus petons,
de la meva respiració, dels meus sospers.
Tu penses que t'estic besant, però t'estic parlant.
Amb els meus petons, et dic tantes coses.
Parlo de nosaltres.
No m'entens.
No entens el llenguatge dels meus petons.
No entens la meva respiració, ni els meus sospers.
En realitat, vull que sentis coses que no es poden dir.
Les paraules tampoc no calen, si tu saps què fer.
Dels meus petons, de la meva respiració, dels meus sospers.
Dels meus petons, de la meva respiració, dels meus petons.
Dels meus petons, de la meva respiració, dels meus petons.
Dels meus petons, de la meva respiració, dels meus petons.
commercials, dels meus petons.
Dels meus petons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Em dibuixa amb els dits els cabells,
em conforma la pell amb el tacte,
i s'adorm a l'àmpit dels meus llavis.
És la veu que em desvetlla,
que em recita el poema,
que em recita el poema,
de la pedra i la fusta,
del desig i l'absència.
És el temps i l'espai que sóc,
és la veu de la terra que llisca,
per l'escorça mullada de l'aire.
i voldríem entonar cançons de pluja,
però ja no plou.
Aquí a Tarragona,
a l'avinguda de Roma,
l'asfalt és sec,
aquest vent d'una nit de maig,
ha eixugat tota la música.
Una veu que sacseja,
i que nodreix el silenci,
i rescata del vent una engruna de llum.
Una engruna.
que vols relar entre tots els mots,
entre totes les cançons.
Ara,
a deu minuts per mitja nit.
hi ha moments que em sento molt lluny,
del que et vull fer sentir.
i quan el cap em dóna mil voltes,
ja em torno a penedir del que t'he dit.
que t'he dit.
Començo a pensar que tu estàs cansada d'aguantar els meus patiments.
i els teus patiments.
Deixa'm abrigar els teus desitjos,
oblidem els mals moments.
que en tu sóc jo,
la llum del sol.
que en tu sóc jo,
que en tu sóc jo,
la llum del sol.
que en tu sóc jo,
la llum del sol.
que en tu sóc jo,
la llum del sol.
que que en tu sóc jo,
que en tu sóc jo,
que en tu開心 sobretot amb un minut cel.
allà que en tu sóc jo,
que aquest pluc molto lluny.
que en tu sóc jo,
I no pots fer es respirar.
Hi ha moments que em sento molt lluny del que et vull fer sentir.
I quan el cap em dóna mil voltes ja em torno a penedir del que t'he dit.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu res mai canvia.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu res mai canvia.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu sóc jo, al llum del sol, d'on tu sóc jo.
D'on tu sóc jo.
D'on tu sóc jo.
Quina solitud més estranya.
i ara et preguntes, per a qui et pintaràs els llaves?
Per a qui t'arreglaràs les ungles?
Per a qui t'arreglaràs les ungles?
Per a qui perfumaràs els teus cabells?
et mires els pits, desolada,
perquè ja no saps qui se'ls mirarà,
qui te'ls tocarà amb avidesa,
qui te'ls basarà les nits càlides de primavera.
Tota trista, t'emboliques amb els teus braços,
que només desitgen abraçar uns altres braços aquesta nit.
no vols dormir.
Com podràs anar al llit avui?
la teva mà
ha buscat en va per tot el llit
la seva mà gran i bonica
i no hi és.
no goses tornar a casa
a la cambra horrorósament buida
ja no goses tornar a obrir la porta
ni goses tan sols
obrir els ulls
quina solitud més estranya
quina nit violeta
llavors
åpups
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquest dissabte he pujat les escales de la meva habitació.
Ja eren més de les quatre.
A tal vegada a les cinc no hi havia llum al carrer.
Tenia quatre xavos i tota la nit per endavant.
Llavors estaves tu, la reina de l'agintònic, tan segura i brillant, obscena i sensual, amb el rim al corregut.
La nit s'acabava aquí.
Ja no podríem trobar ni un rotó d'esperança, sota els fanals de groga llum,
ni damunt dels llençols bruts de l'habitació, de 30 euros la nit.
Ensopegant escales amunt i un llarg malson de Ginebra barata,
tornaré a buscar-te.
Em ser viciós de tu.
Estic en fase terminal per tu.
Em ser viciós de tu.
Perdona aquesta sinceritat,
però potser és la teva història.
d'��니 és la teva història.
Tu, tu, tu tu...
Tõ, tu, tu...
Tõ, tu, jYouP.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'ençà que tu vas marxar!
El seu cos no té amo!
Als seus ulls esperant no sé què!
han eixugat el seu somriure,
pulsegoses les tardes,
li són molt difícil de commoure,
i el dubte l'aproxima,
en aquesta vida inafable,
afímera,
d'ençà, que ja no té al seu costat,
el seu cos no té amor,
només les nits del diumenge,
tot escoltant la nit violeta,
és com si de nou,
el tingués al seu costat.
és com si fos la seva cançó.
I'm not one of those who can easily hide,
I don't have much money,
but boy, if I did,
I'd buy a big house where
we both could live.
If I was a sculptor,
but then again,
no,
or a man
who makes potions
in a
traveling show,
I
know
it's not much,
but it's the best
I can do.
My gift is my song,
and
this one's for you.
And you can tell everybody,
this is your song,
it may be quite simple,
but
now that it's done,
I hope you don't mind.
I hope you don't mind,
and I hope you don't mind,
that I put down in the works,
how wonderful life is,
while you're in the world.
I sat on the roof
and kicked out the moss,
well, a few of the verses,
well, they've got me quite cross,
but the sun's been quite kind,
while I wrote this song
is for people like you
that
keep it turned on.
So excuse me, forget,
but these things I do,
you see I've forgotten
if they're green
or they're blue.
Anyway,
thing is
what I really mean
Yours are the sweetest guys
I've ever seen
And you can tell everybody
This is the song
This is the song
It may be quite simple,
but
now that it's done
I hope you don't mind
I hope you don't mind
What I put down in the works
How wonderful life is
While you're in the world
La nit violeta
La nit violeta
Perdona'ns si en algun moment
ferim la teva sensibilitat
La nit
La meva història ets tu.
I els records que em generes.
Les tardes de pluja, sota un cel de silenci.
Les càlides nits, on tot ho esborràvem.
Els lents despertes.
Quan el món ens semblava una matèria llunyana.
El descobriment del cos.
Els viatges cansats cap a terres remotes.
Les noves ciutats, apreses amb el cor.
Els llibres estranys.
Els records que hem anat fent.
Els pilars, on s'aixeca la nostra memòria.
Memòria secreta, intransferible, tan precària i efímera com la pols de l'era quan el vent se l'endú.
Les paraules que ens lliguen més enllà del temps.
Els moments quotidians, on tot sembla correcte.
font dels jardins.
Pou d'aigua viva.
En tu em desitjo.
I tu em fas possible el record quiet, la memòria clara, del qui ja té un passat, on em mira allà els records.
La teva història és la nit violeta.
La teva història és la nit.
La teva història és la nit.
La teva història és la nit.
La teva història és la nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La nit violeta!
La clau que m'obre el pany de tots els somnis!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No seràs mai feliç si espatlles el dia a causa d'una cita que no s'ha complert
o d'un resultat advers o perquè no tens la camisa planxada.
Mai no seràs feliç si ets víctima de les teves emocions, esclau de les teves passions
o presoner d'esperances inútils.
No tens un somni per cada dia.
Voldríem enviar-te'l des d'aquí, des de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest és el nostre somni.
El que cada diumenge t'oferim aquí, a la nit violeta.
Ningú no et farà densar la meva vora.
Ningú et farà jugar a les fosques, sota les eures.
Només la nit violeta sap trenar desitjos al teu costat.
Gràcies per ser amb nosaltres.
M'arreuleixo el teu cos com bèstia cobardida
que cerca el recer dòcil en el si de la balma que és el teu ventre càlid.
Certes olors,
serracons indòcils,
alguna petita prominència
és tot quan m'ofereixes
en aquesta nit que em sento perdut.
no ja en l'espai
una cambra que no és la meva,
un paisatge que desconec.
No ja en el temps
és el tenit d'un jorn
que no recordo.
Anzen el sentiment de no estimar-te
i per contra
amoixar tant el teu cos
que se'm dóna novell
i a l'hora inexpert
perquè faci el que vulgui.
Poc ja serà molt
però jo hauré d'estar lluny
i tu
no ho sabràs fins més tard
quan comencis a córrer món
i vegis que els homes,
tots,
som una presa fàcil
a qui de tant en tant
més val dir que no.
Mira'm bé,
m'arreuleixo el teu cos
com una bèstia covardida.
Avui el dia
enrere el sol ja s'ha aixecat
els uvuls van de pressa
i la tempesta ja ha passat
enrere la porta
un mirall
un mirall m'està mirant
és la dolça rigalla
que de mi s'està mofant
ella m'odia
pel que a mi serà molla
marxo de pressa
i no para de cridar
mira'm bé
la meva vida no val
ria'm bé
oh oh oh oh
va arribar a la matinada
i altre cop al seu costat
sense aquella rigalla
les ferides
les ferides fan molt mal
ella m'odia
el matí se l'endura
no vol tornar
jo ja sé que és massa tard
mira'm bé
la meva vida no val
mira'm bé
oh oh oh
mira'm bé
la meva vida no val
mira'm bé
oh oh oh
ara toca creure
que podem tirar endavant
és un joc estúpid
que ens està fent mal
ja no surt mil
en un amor
que s'ha quedat
però no sóc res
sense tu al meu costat
mira'm bé
la meva vida no val
mira'm bé
oh oh oh
mira'm bé
mira'm bé
la meva vida no val
mira'm bé
la meva vida no val
res
no val res
no val res
de nit
tots els arbres es transformen en àngels
i escampen melodies de son pels aires
no val
Dos quarts d'una i tres minuts
i la nit violeta en directe.
Com cada diumenge
des d'aquí, des de Tarragona Ràdio
i tanco els ulls
i voldria veure't
ets tu que dorms
t'has adormit amb la nostra música
això ens fa molt feliç
perquè somiaràs amb nosaltres
i si t'has perdut alguna paraula
o alguna música
durant la setmana
ja sé que ens escoltes
perquè a cada moment del dia
pots escoltar la nit violeta
ja ho saps, oi?
Entra a tarragonaradio.cat
Allí tens totes les nits violetes que vulguis
ets tu que dorms
recordes l'aigua d'una pluja antiga
s'esquillava clavant les dents a la pedra
per perfilar un sexe immens
d'una nit violeta com la nostra
era les hores que neixies
el teu cos
era el mirall d'aquest òrgan
de la piscina en nedaves
d'aquell préssec
que mitja tarda
pelaves amb les ungles
i neixies cada cop que respiraves
cada batec
com un peix relliscant
de cap a peus
d'algú que ja t'havia oblidat
i ara que dorms
ets d'aigua
o ets de saliva
pulmó que no plora
per no perdres
t'estimo
perquè ara et creus violeta
perquè seràs meva
quan t'adormis del tot
i avui
amb aquest primer diumenge de maig
no es visquin a lluna
més plena que jo
per això et convido
que plegats
anem a caminar
per damunt d'ella
aquesta nit
la lluna plena
és més violeta
que mai
guaita per la finestra
i la veuràs
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
la lluna plena
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Càlida!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I veus una copa de bé!
Entremig de les flors!
Veus sol!
Sense cap amic al teu davant!
Alces la copa!
Alces la copa!
I convides!
A la teva taula!
La lluna brillant d'aquesta nit!
I aquella ombra teva!
Que belluga al terra!
Entre tots!
Sereu tres!
La lluna!
La teva ombra!
I tu!
Però aquesta nit!
La lluna no vol veure!
I la teva ombra mandrosa!
S'arrossega al teu costat!
Sense fer gaire companyia!
Tanmateix!
Amb la lluna amiga i l'ombra esclava!
Ho hauràs de celebrar!
Mentre duri la primavera!
I entonaràs cants que brillin!
Com un raig de lluna!
I ballaràs danses!
Que t'enallin i esmicolin l'ombra!
I us divertireu!
Us divertireu sempre!
I quan estigueu desperts!
Però quan sigui massa tard!
Quan s'acabi la nit violeta!
Només queda una cançó!
Quasi cinc minuts!
A les hores ja serà massa tard!
I l'alba us empaitarà!
I us amagareu!
Us amagareu tots tres!
Cadascú al seu racer!
I direm a la nit violeta!
How
Did I ever
Let you slip away
Per què s'acaba tan aviat?
Never knowing
I'll be singing
I'll be singing this song someday
And now I'm sinking
Sinking to rise no more
Ever since you
Closed the door
If I could turn
Turn back the hymns of time
Then my darling you'd
You'd still be mine
You'd still be mine
You'd still be mine
Funny
Funny
Funny how time goes by
And blessings are missed
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!