Fins demà!
Fins demà!
I aquí estem disposats a fer un programa amb músiques que sonen així com a tardor, a quedar-se recollidets a casa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

No!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ni res!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era les petits bistrots, un tema enregistrat per Jan Ferrar l'any 1962, ni més ni menys.
I continuem!
Continuem amb un dels temes històrics, les formes mortes de Jacquesерundi i Josep Cosmà.
La versió original va aparèixer l'any 1960,
va ser enregistrada per Yves Montan,
i en aquest cas l'interpreta Tete Montoliu amb Elia Fleta.
Prop del balcó,
les fulles mortes
cauen avui
a poc, a poc.
I jo recordo
aquelles hores
quan l'amor era
com un foc.
I d'ensar aquests llum
els dies pesen
i es va fent trista
la cançó
com et necessito aquí a l'hora
avui que ha arribat la tardor.
prop del balcó,
les fulles mortes
cauen avui
a poc, a poc.
i jo recordo
aquelles hores
quan l'amor
l'amor era
com un foc.
i d'ensar aquests llum
a poc, a poc.
i d'ensar aquests llum
i es va fent trista
la cançó
com et necessito aquí a l'hora
avui que ha arribat la tardor.
les fulles
les fulles
en vol
i ara un altre
dels pesos pesants
de la xansó francesa
tot i que ell era belga
però va tenir
un tema
hiperconegut
més d'un
però vaja
tothom el coneix
pel
anem aquí té pa
estem parlant de
Jacques Prel
en aquest cas
interpretat per
Mercè Madulell
i la seva adaptació
es diu
No te'n vagis pas
l'original
recordem
la van registrar
el propi Jacques Prel
l'any 1959
No te'n vagis pas
podem oblidar
cal saber oblidar
i pensar en demà
oblidar els moments
tan desvinguts
i aquell temps
perdut
tan inútilment
oblidar el passat
i ofegar el record
perquè torni al cor
la felicitat
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
jo t'oferiré
plos del paradís
tretes d'un país
que només jo sé
i treballaré
sense cap repàs
per cobrir el teu cos
torn de bon joller
et faré un record
l'amor serà llei
l'amor serà rei
i tu emperador
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
jo m'inventaré molt
sense sentit
que tu comprendràs
i et parlaré
d'aquells dos amants
que no ni les mans
no es poden desfer
i d'aquells ulls clars
t'ha mirat tan trist
perquè encara mai
no t'havien vist
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
sabem que sovint
el foc ha brullat
de l'antic volcà
que es veia apagat
i ha cregut tothom
que en el camp cremat
no podia ser
que hi creixés mal plat
però no has vist amb goig
que quan ve el ponent
el negre i el roig
reinen juntament
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
ja no vull plorar
ja no vull parlar
jo m'amagaré
i et contemplaré
somriure i dansar
i t'escoltaré
riure i cantar
deixa'm ara ser
l'ombra del teu pas
l'ombra del teu front
l'ombra del teu món
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
no te'n vagis pas
ja veieu
avui toca un programa d'aquells
amb poca xerrameca
i molta música
val la pena aquest disc
ni que només sigui
doncs això
per fer l'exercici de nostàlgia
i per recrear-nos una miqueta
amb aquest ambient
de tardor i hivern
que tenim
continuem
continuem
amb temes
procedents
de la xansó francesa
però adaptats
a la catalana
en aquest cas
és Llorenç Torres
que interpreta
el Cinemascope
de Michel Écran
i Claude Noguagó
l'adaptació era
del Josep Maria Espinàs
i la de la reacció musical
ni més ni menys
que per part de
Joan Albert Amargós
o la nit negra
quan tot calla
jo invento
el meu cinemascope
sense aparell
sense pantalla
no em cal la verdot
ni ningú
la meva estrella
sempre ets tu
mai no sé
mai no sé dir-te
dir-te
dir-te que t'estimo
quan a ple dia
tinc a prop
i d'una pena
tan amarga
jo m'enrebenjo
en la nit llarga
i faig
el meu cinemascope
i faig el meu cinemascope
primer una imatge
molt intensa
de tota tu
en primer pla
i un travelín
et seguirà
ets aquí com
el film
comença
jo somrient
m'hi acosto ja
metre 82
el bíceps poderós
feliç
em pico a la pantalla
on hi faig
el cinemascope
et tinc els braços
finalment
i em sento el cor
que em valga l'or
en la nit negra
quan tot calla
jo invento
el meu cinemascope
un cop, dos cops
deu cops, vint cops
jo recomenço
la seqüència
i altra vegada
et tinc a prop
faig cine
cada nit
fins i tot
el diumenge
si truca algú
obro
ets tu
però no gozo
no abraçar-te
com faig
de nit
a la pantalla
només no falla
dir com va
i a tu
que es clau
cinemascope
i ara un altre tema
molt, molt conegut
la versió
més coneguda
va ser la de Franz Gall
que va interpretar-la
per un festival d'Eurovisió
representant Luxemburg
i la composició
de Serge Gainsbourg
ni més ni menys
ara sí que tenim l'excusa
per dedicar-li un programa
a aquest home
ho farem properament
escoltem
la pipé de sia
de Serge Gainsbourg
amb la veu
de Francesc Heredero
convertida en la nina de cera
que només sap cançons
tens el cor sense complicacions
nina de cera i de cançons
per mi
no ets millor
que tantes nines
com hi ha al saló
et prens la vida
com un bombó
nina de cera
i de cançó
amb els teus discos
són miralls
i en ets tothom
qui pot mirar
vius trencada
en mil cristalls
i en cent mil veus
per escoltar
hora teu
ballen
i riu
a les fines
de cartró
mentre tu cantes
sense il·lusió
nina de cera
i de cançó
elles
per molt poc
sospiren
per un sí
per un no
elles
s'estimen
tota de por
nina de cera
i de cançó
els teus discos
són miralls
i en ets tothom
qui pot mirar
vius trencada
en mil cristalls
i en cent mil veus
per escoltar
sol a tu
potser
suspires
i et preguntes
què són
tantes i tantes
i cançons
de morn
nina de cera
i de cançó
que és per tu
l'amor
que et cantes
que és per tu
tenir cor
sota els capells
res no t'ho diu
no
nina de cera
i de cançó
però
potser un dia
siguis
millor
nina de cera
i de cançó
sense
aquest fàcil
amor
cap por
nina de cera
i de cançó
continuem
continuem
continuem
aquesta
visió
retrospectiva
de la xançon francesa
convertida
en nova cançó
en els seus inicis
més tendres
ara
escoltarem un tema
del 1960
de Léo Ferré
interpretat
per Martí Llaurador
en aquest cas
el situ
tan bas
Si tu te'n vas
Si un dia
tu te'n vas
m'oblidaràs
Les paraules
d'amor
no volen pas
Si tu te'n vas
El mar
anirà
sempre
a la platja
Les flors
salvatges
dels l'octubre
seran
presents
Si tu te'n vas
Si un dia
tu te'n vas
M'oblidaràs
Les ferides
de mort
no s'obriran
Si tu te'n vas
M'oblidaràs
On farà
on farà que creixi
la riera
M'oblidaràs
L'amor
L'amor
l'amor
que espera
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
M'oblidaràs
Si tu te'n vas, si un dia tu te'n vas d'aquell record,
parlarem de l'amor com altres temps.
Si és possible.
I ara un senyor que tampoc podia faltar, el senyor George Mustaquí,
reinterpretat altre cop per Magda, igual que el tema amb què hem començat el programa.
En aquest cas ens porta el Milord. Aquest tema Milord també el va fer famós Lady Piaf,
tot i que, com dèiem, era de George Mustaquí i la Marguerite Monó.
La versió original de Milord la va enregistrar la Piaf l'any 1959
i la publica en el disc Canta les cançons d'Edith Piaf, la Magda,
amb el segell concèntric, el 1966. Anem a escoltar-la.
Veniu aquí, Milord, seieu i això heu de fer, que fora el fred és fort,
i aquí si està molt bé, aquí podreu, Milord, els noms de caps deixar,
sobre el meu pobre cor i els peus sobre el sofà jo ja us conec.
Milord, qui s'ho voleu saber, una noia del pont, un ombra del carrer.
Ahir, quan vau passar, no anàveu poc ufoi, ni poc tibat renois.
La gent feia el tombar, el coll a un mocador, de seda immaculat.
Semblava un i pintar del món l'emperador.
Passava-ho alt i fort, d'una demeta al braç.
Vos no em veu veure pas, me'n va fer mal el cor.
Veniu aquí, Milord, seieu i això heu de fer, que fora el fred és fort,
i aquí si està molt bé, aquí podreu, Milord, els noms de caps deixar,
sobre el meu pobre cor i els peus sobre el sofà jo ja us conec.
Milord, qui s'ho voleu saber, una noia del pont, un ombra del carrer.
Pensava que prou n'hi ha, sovint amb un vapor,
perquè se'n doli el cor, quan el vapor se'n va.
La dama en el vaixell es va allunyar de bo i us va deixar plorós,
i el fred sota la pell, l'amor pot fer plorar,
i el cor pot entristir,
però cal deixar-la ahir i avui recomençar.
Veniu aquí, Milord, veniu amb mi, si us plau,
com un infant, Milord, entreu al meu palau,
jo carissio els cors dels tristos i enyorats,
jo canto pels Milords, que estan emmorriats.
Mireu-me bé, Milord, que si em mireu a rai,
però ploreu, Milord, no ho hauria dit mai.
Veniu amb mi?
La ra ra ra, la ra ra, la ra ra ra ra
Veniu aquí, mi l'or
Seieu i això heu de fer
Que fora el fred és fort
I aquí s'hi està molt bé
I per acabar, una de la Bàrbara
Bàrbara va ser també la compositora d'Alegle Noir
Aquell ocell negre que va fer famós la Maria del Marbonet
Però en aquest cas una altra històrica de l'època
La Guillermina Mota
Aquesta venia més del món del coplet i de la picaresca
I va fer aquesta versió del Dia que vindràs
El dia que vindràs
El dia que vindràs
El dia que vindràs
No portis equipatge
Perquè tant se m'endon
Tot el que pugui ser dur
Jo reconeixeré de cop la teva imatge
Fa tant i tant de temps que t'he esperat a tu
Tu em donaràs les mans
Jo et donaré les meves
A tot el teu dolor
Jo te consolaré
Les meves il·lusions despertaran les teves
Tu no diràs ni un mot
I reconeixeré de cop la teva imatge
Aquell noiet d'abans
De tímides mirades
Que en un racó de part que es feia el desentès
Jugant sempre a soldats amb els seus camarades
Un lai que ho dava tot
I no rebia res
Si un dia vinc a tu
Vindràs sense equipatge
Perquè tant se t'endona
El que et pugui oferir
Tu reconeixeràs de cop la meva imatge
Fa tant i tant de temps
Que m'esperes amb mi
Et donaré les mans
Tu em donaràs les teves
De tot el meu dolor
Tu m'ha consolat
Doncs així ens acomiadem
Amb la Guillermota
Coneguda així familiarment
Us deixem, si voleu,
Fins la setmana que ve
Aquí al Tràfic d'abstraccions
Bona nit
De cavallera estesa
Que en un racó de part
Que menjava els seus confits
L'amiga de fer salts
Amb la mirada encesa
De córrer com el vent
I dels jocs prohibits
Quan vingui aquest moment
No caldrà d'ho equipatge
I cap un nou estiu
Tu ja junts anirem
I del més gran amor
Farem l'aprenentatge
Fa tant i tant i tant
De temps que ens esperem
No cal que recordem
Una il·lusió que és vella
No cal que recordem
Els somnis que se'n van
Quan vingui aquest moment
Tots dos farem parella
I no ens retrobaran
Ni ens reconeixeran
El dia que vindràs
Fins demà!