Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Los nuevos son de ocasión, ¡ah, qué corbata, qué pantalón!
Vamos, guíndate el cinturón y la tarde es de los dos.
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil,
de los precios y rebajas que yo vi, enamorado de ti.
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil,
de los chicos, de las chicas, de los maniquís, enamorado de ti.
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil,
de los precios y rebajas que yo vi, enamorado de ti.
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil,
de los chicos, de las chicas, de los maniquís, enamorado de ti.
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil,
de los precios y rebajas que yo vi, enamorado de ti.
Si yo caí, enamorado de la moda juvenil,
de los chicos, de las chicas, de los más...
Doncs era l'enamorado de la moda juvenil.
Segur que a molts us ha portat bons records.
I aprofitant la benentesa,
la moda juvenil i un grup de Madrid,
us vull llegir un fragment d'un llibre avui.
És Francisco Casabella
i el llibre El secreto de las fiestas,
en el qual hi havia un capítol que es deia
Un moderno en Madrid. Per això vaig pensar que la connexió
podia funcionar.
El capítol 19 d'aquest llibre
comença amb l'encapçalament
Estoy muerto y no lo sé.
Hi ha un fragment que em va cridar molt l'atenció, que diu així.
Si me lo pongo a pensar muy serio,
para la mayoría del mundo es como si no existiera.
Y para la minoría del mundo,
que me importa, o me importó, o yo qué sé,
es mejor que nunca hubiera existido.
Porque además existí para ellos poquito,
una pizca, unas tardes, una noche,
y luego a lo mejor me puse a existir demasiado.
Això és molt fort. Això és filosofia. Això fa pensar.
I també feia pensar aquell vídeo de Ràdio Futura
de la estátua del Jardín Botánico.
No sé per què, però una cosa porta a l'altra.
Anem a escoltar-la.
Un día más me quedaré sentado aquí,
en la penumbra de un jardín tanza.
Un día más me quedaré.
Un día más me quedaré.
Un día más me quedaré.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit