Gràcies.
Des de fa molts anys hem pogut sentir la queixa constant dels promotors d'activitats sardanistes
sobre la suposada manca d'atenció per part dels mitjans de comunicació,
envers allò que amb tants sacrificis preparen durant tot l'any.
Accepten que hi ha força programes especialitzats, com aquest mateix que esteu escoltant,
però creuen que caldria que n'hi hagués una a la televisió
i, sobretot, que les manifestacions sardanistes fossin presents en altres espais informatius,
o magazins, per exemple, reivindiquen, en definitiva, un tracte normalitzat
com el de qualsevol altra activitat cultural del país.
Les respostes a això, les poques vegades que n'hi ha hagut,
han vingut a posar en dubte aquesta suposada discriminació
o, quan l'han acceptat, l'han justificat amb un també suposat manca de relleu
de les activitats en qüestió.
O en la poca dedicació d'aquells organitzadors a la promoció.
Segurament tots tenen una part de raó,
però aquest estiu s'han repetit alguns fets que m'han fet pensar
que hi ha alguna d'aquestes parts que ha quedat molt en evidència.
Deixant de banda onroses excepcions,
hem pogut comprovar com destacats festivals de música
que, en programant música per a Cobla,
han estat objecte de constant seguiment
per part de la televisió pública catalana
i els diaris més importants en tots i cada un dels actes,
excepte, precisament, els de Cobla.
Exemples concrets.
El festival de Prelada, on amb la Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
va actuar el músic Carles Santos.
Aquest deu ser l'única de les seves actuacions
que no ha estat profundament divulgada.
El festival de la Portaferrada, de Sant Feliu de Guíxols,
també amb la Sant Jordi.
Justament l'endemà hi havia moltíssimes coses més importants,
cosa que no ha passat la resta de programació.
O el festival Pau Casals al Vendrell,
on la Mediterrània va col·laborar amb el músic Joan Albert Amargós,
de què sovint es comenten les seves múltiples activitats.
Però aquesta vegada l'home va tenir el desencert
de treballar amb una cobla i, esclar, ho ha ignorat.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts a l'1, 2 i seguit.
Un, 2 i seguit que veureu que avui...
Ja ha tapeït.
Ara som els de sempre, no?
El David, l'Àngel, jo mateixa...
Mira, tenim públic per aquí.
Ja ho hem dit que estem a tapeïts avui.
Tenim públic en directe.
Jo a primer he dit els de sempre.
Convidats de pedra.
Però aquí tenim ja la primera acompanyant, la Marta,
i després vindrà molta més gent.
I tant.
El Joan Maria, que no ens l'oblidéssim pas,
el control de so.
Sense ell segur que no.
Avui és l'edició número 715.
I com sempre us parlarem de sardanes,
dels bars, de música per a cobla,
i com intentàvem dir,
hi haurà molt, molt de contingut en aquest programa.
A vegades a l'estiu les coses queden així com més relaxades,
informativament parlant,
doncs en aquest cas no.
Però sempre hi ha punts, no?,
en què s'ajunten diferents...
Sempre hi ha tema.
...aspectes i sempre hi haurà coses a dir.
I què tal si fem allò,
un ràpid resum,
perquè sapigueu de què anirà aquest programa d'avui?
I com que allò que es promet s'ha de complir,
vam prometre,
o potser més aviat vam engrescar,
vam convocar els protagonistes d'aquest viatge de gent de Tarragona
a la Placa Internacional de la Sardana
i Mostres Grups Folclòrics a Cracòvia, Polònia,
que després ens fessin la crònica.
I efectivament,
això serà una part del programa,
un dels temes destacats,
que avui en tindrem dos,
dos de temes,
i serà això,
fer un repàs a com han viscut
una part d'aquesta expedició tarragonina a Cracòvia,
tota aquesta autèntica experiència,
que segur que va ser una experiència magnífica.
I l'altre tema destacat,
doncs serà que ja ens trobem pràcticament immersos,
de fet, avui comencen a n'hiar
els gruix d'actes de les festes de Sant Magí,
un dels patrons de la ciutat de Tarragona
i entre aquests munt d'actes,
un d'ells, les Contalles de Sant Magí,
i en parlarem amb un dels seus artífecs,
el Jaume Guàs,
que estarà després també aquí a l'estudi de Tarragona Ràdio.
I una altra cosa a destacar,
d'aquesta època de l'any,
potser sigui al voltant del 15 d'agost
o el mateix 15 d'agost,
el dia que hi ha més festes majors a Catalunya,
i això, evidentment,
s'ha de notar en l'agenda d'activitats,
un munt de ballades.
Segurament tampoc els podrem dir totes,
és impossible arribar a bastar tots els programes,
però serà una agenda prou significativa.
A les notícies, malauradament,
una setmana més haurem de lamentar
altres parts d'una persona destacada
dins de l'àmbit que ens interessa el programa,
en Carles Riera.
Ja us explicarem qui era després a les notícies,
pels que no ho sapigueu,
però hi haurà altres notícies, diguem-ne,
més positives, més mirant endavant,
cites d'aquelles destacades
que val la pena remarcar,
encara que ens quedin lluny,
a vegades, com la Serranada de l'Alcalde, de Mer,
o el Festival de Dansa és Dansa.
Tot això i molt més,
més notícies, xafraderies
i músiques fins allà
als dos quarts de dues de la tarda.
I començant amb música, potser?
Sí, mira,
diem-vos que Montserrat Pujolà
és una de les poques compositores dones
i d'aquestes,
de les més poques encara,
que han aconseguit certa popularitat
entre el públic sardanista.
Ara us proposem escoltar
una de les seves composicions,
una sardana que té una història curiosa.
Ens referim a la que porta per nom Petitona.
Sembla que la va escriure
pensant en ella mateixa
quan tenia cinc anys.
En aquella curta edat
va fer la seva primera interpretació pública
d'una sardana al piano,
esdeveniment que recordaria tota la vida.
Temps després de la seva estrena,
l'any 1980,
la va dedicar als seus pares
com a mostra d'agraïment
pel seu suport en els seus inicis musicals.
Doncs la sardana,
que es diu Petitona,
va ser finalista
al certamen a la sardana de l'any del 1981.
Ara l'escoltem interpretada
per la cobla Juveníola de Sabadell.
La sardana, la sardana de l'any del 1981.
La sardana, la sardana de l'any del 1981.
La sardana, la sardana de l'any del 1981.
La sardana, la sardana de l'any del 1981.
La sardana, la sardana de l'any del 1981.
La sardana, la sardana de l'any del GOD.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Bé,
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Llopat!
S'escapa de la presó i pel portal del carro, que encara hi és, i torna a la profeganya, i a la profeganya,
doncs, els soldats el van a buscar i el tornen a agafar.
És quan allà ell, com que els soldats estan assadegats i tenen set, doncs ell fa el miracle de l'aigua, la famosa aigua de Sant Magí,
que encara brollen a Sant Magí, a la profeganya.
És condenat a mort
i després d'aquest quadre
que el martiritzen
i el maten a Sant Magí
intentem recrear
la devoció
de Sant Magí i el poble de Tarragona.
I fem aquest contrapàs de l'aigua
on fem tres alegories
sobre l'aigua i sobre els moviments.
I aquí
l'escueta de 25-30 minuts
de la vida de Sant Magí
contingut amb dansa, música i veu.
Pensant també en la gent que no...
Els Tarragona suposo que la majoria
ja ho coneixen, l'han vist,
l'han gaudit, però aquesta gent
encara ens pugui estar sentint
un foraster i pensar que
un material tan antic, una història
tan antiga, unes músiques,
unes danses, una cosa que...
un material, una base tan antiga
pugui tenir èxit avui en dia.
Diguem-ne, perquè l'heu tingut. La gent ve cada any
i omple els llocs on tu ho heu fet.
Com ho expliques?
No, bé...
Ho heu intentat actualitzar, no?
Sí, no, de fet,
jo crec que l'important
d'aquestes coses puntuals
és que
recrereixem una festa.
Tothom coneix Sant Magí,
però, bueno, pel portat del carro,
els cantis, l'aigua i els cavalls.
Però ningú sap realment
què va passar, no?
I llavors suposo que
el públic i la gent de Tarragona
li interessa, sapigueu, no?
Òbviament que venen gojos
i venen històries de Sant Magí,
però, esclar, això plasmat en dansa
o en moviments coreogràfics,
doncs això és més complicat.
Llavors, la gent ve a veure
què m'expliquen de diferent
que no posi el llibre, no?
Jo suposo que aquesta combinació
també amb intentar, doncs,
no quedar-se en l'immobilisme
de les danses i de les creacions,
doncs intentem tirar endavant, no?
O sigui, fer avanguarda
d'una dansa, no?
Jo crec que la innovació
i el saber fer, potser, també,
doncs ens dona aquesta clau d'èxit, no?
Perquè cuideu la, no sé,
la il·luminació,
els detalls, no?
Són els que acaben de fer...
Moviments, somriures,
tot, tot...
Bé, aquí al costat tenim
un personatge, el Coriceu,
doncs que ho sap,
doncs que cuidem molt, molt,
molt tot l'aspecte.
Ja el vam descobrir la setmana passada,
que és un dels col·laboradors.
Sí, el Coriceu, de fet,
és la veu cantant del cor grec,
és el narrador principal
i és que té un paper molt important
perquè ell és el qui ha d'estar
molt atent a tots els moviments coreogràfics
perquè ell és la seva veu
entre primer que ningú, no?
Llavors és un paper molt important.
El cor, ja ho vam comentar,
no és un cor que canti,
per moment, no?
No, no, el cor el que fa és declamar,
com eren els cors grecs.
Declamar vol dir explicar i parlar.
El cor grec també feia moviments
i coreogràfics,
però és que l'espai tampoc requereix,
l'espai que tenim no ens deixa
per fer un moviment,
de totes maneres tampoc volem plasmar
exactament com era un cor grec,
o sigui, el que volíem era la declamació aquesta
i jo crec que s'ha aconseguit
i l'Enric Garriga teatralment
ens fa aquesta aposta de veu que és important.
Per cert que l'ESBARD aquests dies de festes,
tant Sant Magí i sobretot Santa Tegla,
us heu de multiplicar,
feu moltes més coses
i ara dins les festes de Sant Magí
teniu també un altre sit important.
Com que ballem el cos de dansa a balla
o per Sant Magí o per Santa Tegla
sempre pringuem.
Si no ho sé,
és una mica de poca equivocació
que he tingut com a director,
doncs que pringuem totes les festes.
Juriol i setembre estem treballant per la ciutat.
I amb alegria, però no.
Sí, sí, perquè realment,
com que és molt puntual,
la gent està contenta de fer-ho.
Clar, un any ballem les contalles
i el dimarts ballem el cos de dansa
a la Blassa de Font, no?
Llavors ja a Santa Tegla
quan fem el retaule
i si no fem el retaule
fem el retaule
i fem tota aquesta sèrie de ball
que sortim al carrer.
Per cert,
em sembla que ens has portat
una miqueta una mostra
de música de les contalles.
De les contalles.
Reprenem el tema contalles.
Què escoltarem?
Què és el que has portat exactament?
Bé, no ho sé,
suposo que escoltarem algun tros.
És tot el contingut,
com que està tot junt,
no va per trac,
llavors, bueno, no ho sé,
que posi-ho de totes...
Joan Maria, escoltem una miqueta.
Sí, sí.
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
que posi-ho de totes...
de totes...
de totes...
de totes...
que posi-ho de totes...
de totes...
de totes...
de totes...

de totes...

és una copa ampliada...
el que passa és que vam buscar...
voler buscar una cosa popular...
un instrument popular...
antic...
i vam trobar que el sac de jamec...
doncs era...
la xeramia...
era un instrument...
doncs que podia encaixar bé...
dintre d'aquest moviment...
aquest moviment de la xeramia...
és el que fa quan fem...
sona...
quan fem el ritornel...
el que n'hi diem...
o la creu...
que fem per enllaç...
per cert...
les contalles...
des que van començar...
quants anys?
2003...
aquest és el vuitè any...
un cert itinerància...
heu viscut també...
sí...
és el gran problema que tenim...
doncs que a aquesta ciutat...
doncs no hi ha manera...
que els polítics es posin d'acord...
i...
ja em canso de dir...
però bé...
les contalles estan concebudes...
com tu ben saps...
doncs a l'amfiteat de Romà...
que era un espai idoni...
i un espai doncs...
perquè la gent se sentés a la fresca...
i pogués disfrutar d'una cosa...
com les contalles...
però bé...
com que cultura...
patrimoni...
i festes...
no es posen mai d'acord...
i per això...
si anem amb la cultura...
aquí a Tarragona...
doncs bé...
anem i tenen...
a la plaça dels Colts...
i a la plaça de la Passagia...
que dintre de tot té...
aquelles escales que fan de grades...
sí...
és que l'important de les contalles...
és que s'han de veure en grades...
perquè o sigui...
no es veu tota la part coreogràfica...
llavors es veu molta gent...
perquè són...
penseu que són 25 d'ensaires...
i llavors hi ha...
els nou personatges del cor...
vull dir...
són 34 persones amb escena...
i això és molta gent...
Déu-n'hi-do...
però no se n'habiliten altres...
en un altre cantó...
sí, sí...
de grades o sí...
no només el que són les escales del...
frontals...
sí, l'escala frontal...
tota l'amplada aquella...
que no sé...
és l'únic que podem aprofitar...
d'aquella plaça...
passarà avui...
a dos quarts d'onze de la nit...
aquesta plaça de la Pagia Gè...
que per si algú encara no la coneix...
però aquesta denominació...
i si és nou...
sí...
el...
encara no estrenat...
pàrquing de Jaume I...
sí...
hi ha encara unes escales...
i allí és on es fan aquestes contalles...
per cert, l'altra actuació...
la del...
crec que és dimarts...
sí, dimarts...
ballem a la plaça de la Fauna dos quarts d'onze...
és l'actuació de Sant Magí...
doncs que intercalem amb els bars d'en Saire...
i bé, intentem fer doncs...
dansa més popular...
que no pas els espectacles que portem doncs...
a vanguardistes...
per teatres, no...
però fem una mica de...
de folclore...
com les gitanes que esteu sentint ara...
doncs que...
que sí que estava l'únic que estem de fons...
jo crec que les gitanes és un dels balles...
potser més importants i...
de més salut coreogràfica que existeix al país...
és tot un muntatge de mitja hora...
on intervenen doncs...
tota una festa del ball de gitanes del Vallès...
on intervenen els Diablots...
el Capità Cavall...
el Vell i la Vella...
i llavors surt un requitzell de gitanos i gitanes...
que ballen les gitanes, no...
és un muntatge coreogràfic doncs...
que és molt maco...
val la pena i després d'estar 4 anys sense fer el dons...
a mi em fa molta lleus jo tornar-la a recuperar...
Això deu ser un problema a vegades...
a l'hora de fer els programes de les actuacions...
no hi ha coses que voldries tenir...
però clar, bé, has d'anar renovant, no?
no, l'únic problema que...
bueno, problema no...
però l'únic que teníem els directors de coreógrafs...
és una escaleta amb el personal...
llavors tu vas posant ball i llavors vas fent caraguetes, no...
i depèn de la gent que tens...
Són uns pots, no?
sí, depèn de la gent...
doncs dius aquest ball, aquest no balla...
o sigui...
però s'intercalant les danses...
l'intercalant perquè en coses canviant de vestuari cada vegada...
doncs és complicat, doncs, poder fer ball seguits...
però sempre...
l'escaleta és l'eina molt particular del director...
perquè ha d'anar triant la gent que té...
i la que pot ballar o la que no té...
i tot això...
i per poc que hagi passat ja a Sant Magí...
ja tindreu la preocupació de Santa Tecla...
sí, sí, nosaltres el 24 d'agost comencem a fer retaula...
i comencem a fer retaula...
perquè retaula també és molt més complicat que les contalles...
hi ha menys gent però la coreografia és més...
més depurada...
aquí sí que s'ha d'ensejar de valent...
i bé, a partir del 24, doncs, el retaula...
i els baig de festa major, que ja estan ensejant...
vull dir, els recolets petits i el petaduf petit...
i tota aquesta gent ja està ensejant des de primers d'agost...
però ser que el retaula en guany amb una complicació afegida...
al lloc...
bé, sí, complicació perquè...
perquè ja sabem tots com està a l'interior de la catedral...
està, doncs, Déu meu, no sé...
és que és increíble com està a l'interior de la catedral...
ja veurem si podem fer l'ofici...
però bé, amb el compromís de l'arcabisbat...
i el capítol catedralístic, doncs, el farem a la façana de la catedral...
i intentar, doncs, buscar ampliar la cobla amb sonorització...
perquè, o si no, potser la plaça aquella queda massa oberta...
però s'intentarà, doncs, crear el mateix clima...
i la mateixa sintonia que tenim al retal amb el poble, no?
Que seria amb la façana catedral com a escenari...
Sí, com al darrere d'escenari, sí, sí...
o sigui, l'escenari estarà colgat de la façana a la porta...
tal com el fan al QS, una mica més enrere...
llavors, doncs, totes les cadires que hi cabien...
i altaveus, dos repartits per tota l'esplanada aquella...
Perquè aquí és amb música en viu...
Sí, sí, aquí hi ha la principal del Llobregat...
ampliada amb els dos percussionistes i...
aquí fem música en viu perquè és més fàcil...
una cobla sola, perquè el complicat de les contanyes...
de no fer-ho en viu és que hi ha...
entre la cobla, els percussionistes i els tres sacs...
hi ha molta gent, no?
I llavors és complicadíssim poder lligar gent per poder fer això, no?
i llavors vam decidir, doncs, que...
feu amb música enregistrada...
vam enregistrar la principal de la Bisbal i per això ho fem amb música enregistrada...
per la dificultat musical que hi havia.
Bé, de moment, doncs, aquesta cita més immediata...
ja deueu estar enregistint els últims detalls...
avui, contalla de Sant Magí, dos quart d'onze de la nit...
la plaça de la Peixeria i dimarts l'altra actuació...
ja, ja, si aneu seguint els programes...
els tindreu, els tindreu presents.
També dos quart d'onze, no? Crec que és a la nit...
com de dimarts?
Eh, dos quart d'onze, sí, sí, hem buscat ja...
al final han consensuat totes les hores a la mateixa...
perquè és que al final ens tornaven a l'el·lus, els contalles eren a les 10...
les actuacions a dos quart d'onze...
llavors hem intentat, doncs, que tot sigui a dos quart d'onze...
de fet, les contalles són a dos quart d'onze perquè hi havia un problema de llum...
i llavors, doncs, no es podia enfocar...
llavors vam decidir retrasar-ho una mica més perquè és que no...
hi ha massa llum encara i llavors no podem enfocar la il·luminació.
Molt bé, doncs moltes gràcies per venir-nos a explicar...
aquí en directe també.
Us esperem a tots, vinga.
Molt bé.
I anem a escoltar ara una sardana amb un aire plenament estiuvenc.
És una de les que la Cobla Contemporània va incloure en el seu primer ser de xou...
dedicat a les més conegudes cançons de l'estiu...
Roure vell a Mallorca, de Gostí i Serratacó.
Concretament, aquesta composició recull els temes...
el puente Vuelo 502 i ata una cinta amarilla al viejo roble.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el tema destacat del programa, i és que ja ho havíem dit,
avui en tenim dos de temes destacats per una banda,
aquesta part d'actes de les festes de Sant Magí,
que ens ha comentat el Jaume Guàs,
i allò que havíem promès, parlar de com va anar
aquella expedició tarragonina a la pleca internacional
de la Sardana i Mostres Grups Folklòrics a Cracòvia,
enguany a Polònia.
Fa una setmana estaven allà, al mig de tot aquell show.
Hi ha vingut una representació de l'agrupació sardinista
Tarrona Dansa, dels que van ser a Cracòvia,
ells són l'Anna, l'Alba i l'Oriol. Benvinguts.
Molt bé.
A veure, el primer que vam pensar,
el primer que comentem amb tothom
quan expliquem això que va anar a Cracòvia,
la gent sempre es fixa en els detalls aquests,
però, a veure, un viatge amb autocar de tants quilòmetres,
com es viu això? Com se supira?
Què dèiem nosaltres? Dèiem la veritat.
Perquè són gent jove.
Tants quilòmetres.
Una mica de por feia, però al final l'anada sobretot va passar ràpid.
Potser per les ganes d'arribar-hi,
la tornada més pesada.
Això sol passar, quan tornes, no?
Ja tens més ganes d'arribar a casa.
Però vau parar, oi? A dormir?
Sí, d'anada a Nuremberg, vam anar a Alemanya.
Una nit.
I de tornada a Mallhaus, allà a França.
Jo m'imagino arribar allà amb el cos, allò fet,
amb ganes, l'última és que tindria de ballar sardanes, per exemple, no?
No, res.
No, ells no.
Fan cara de dir que diem.
Superat.
Bé, una pleca internacional, en principi de sardanes,
però aquí hi havia una miqueta de tot.
Vosaltres viatgeu amb algú més, no?
Amb algun altre grup?
amb els gegants de Montblanc anàvem.
I a la Cobla també o no?
No, a la Cobla amb avió.
Ah, millor que bé.
I els gegants, on els portaven?
Aixera un camió que sortia abans,
va sortir dos o tres dies abans cap a Cracòvia.
I ja se'ls van trobar allà.
De fet, només hi havia dos autocars.
Tothom anàvem a avió, tots els grups.
Anàvem el nostre amb els de Montblanc i els Diables a l'altre autocar.
Els Diables de?
De...
Ah, no ho sabem, això.
Teníem la llista per aquí, però ara no la tenim a mà.
És igual, el que interessa és veure com vau viure,
un cop allà, un cop superat el viatge,
i vau ser allí, vau fer diverses actuacions,
a Microtancat ens parlàveu també d'un acte oficial
que a l'Alba hi va anar, diguéssim, en representació, no?
I anava en representació de cada grup, no?
De cada colla, molta gent hi havia.
Sí, sí, era una recepció i hi havia l'alcalde allí,
que bueno, tot traduït,
perquè el poble, clar, no entenia ni el català ni res,
però va estar bé, va estar bé, sí.
Vas veure de compta el tipus, allà?
Sí.
De totes les autoritats.
Sí, sí, sí.
I una cosa que també crida l'atenció,
almenys vist des d'aquí,
és a veure com podia viure la gent d'allà,
aquestes manifestacions que devien ser noves
per la majoria de la gent.
Hi havia, suposo, molt gruix dels assistents als actes,
que eren els mateixos d'ensaires
o de grups de tota mena,
i acompanyants.
Però vau observar si hi havia gent d'allí
que ho vivia, allò?
Polonesos.
Sobretot a la nit,
que feien com concert
perquè la gent s'animés a ballar
i a ficar-se en grup i enrotllant-a,
i hi havia molts polonesos
que s'animaven a prendre
la sardana curta,
un ball típic,
molts, molts.
Sí?
Sí, sí, molt bé.
Jo vaig conèixer allí mateix una noia
que m'he deia
oh, és que jo vull aprendre a ballar-ne.
Jo, sí, sí,
jo te n'ensenyo, saps?
I molt d'interès per ser-ho.
I el polac?
Polonès.
Perquè el polonès...
El polonès, clar,
perquè suposo que...
Això de polonès és molt difícil.
Teníeu parlant anglès, oi?
Aquí tenim l'Oriol, l'expert,
que anava dient coniec i hagués acabat.
Coniec?
Coniec, final,
amb això arribes molt lluny.
Molt bé,
però què parlau amb anglès, doncs?
Home, però l'anglès, poc.
Tampoc?
No, no, poca gent no entenia.
Perquè no...
Ni la gent jove.
Home, la gent de l'organització,
perquè també està una mica pertot arreu,
però és que si no...
No, la gent jove sí que tenia nen.
La gent jove sí.
El que passa és que trobaves una dona gran,
al mercat típic i tot, i no...
Doncs ensenyes.
Sí, sí, sí.
A qualsevol restaurant ensenyes.
Ja està.
Vosaltres vau fer també exhibicions,
a part de les ballades que es van fer
però per tothom.
Vau ballar una sardana, diguem-ne,
de lluïment,
vau fer punts lliures també.
Com va anar?
Han vist algun vídeo?
Que sí, que es veia espectacular.
Us vols?
Sabeu bé, sí.
Depèn de quina, depèn de quina.
Sí?
Van patir una mica, van patir.
Home, els que vanyem sardanes a colla
sabem que de dintre...
Exacte, però dient que vosaltres
que de dins...
De fora es va veure bé.
Vosaltres els de dins dieu
van patir, però els de fora segur que no.
Sí, van aplaudir molt.
Clar, van al·lucinar, diguem-ne.
No, sí, els va agradar molt.
Sí, no?
Que no sé que apareixin uns paios
fent uns banys que no havien vist mai.
Clar.
I a més a més els vestits, no?
És això.
I això, una altra dificultat, no?
Perquè, clar, transportar les faldies
del Midonades...
Un desastre.
No?
Un desastre.
Mai, vol dir un desastre.
Durant dos dies...
Mai més.
No, no, no, mai més.
És a dir, o sigui, a l'autocar va ser horror allò.
Clar.
Perquè no els podíem posar a baix
i a dalt no hi havia lloc.
Teníem només dos seients per posar les faldilles
i va ser un desastre.
Sí.
I més a l'hidonades i van acabar rugades i tot.
Clar.
Van poder-les arreglar per ballar i tot,
però la tornava igual.
I va haver també una estrena,
la sardana, un tom per Polònia,
o per Cracòvia, per Cracòvia,
de l'Alfred Abad.
No li preguntaré a l'Ana
perquè hi ha pingos a mi.
Vosaltres dos, Oriol, Alba,
que...
Bé, una sardana com l'escafe l'Alfred.
A mi m'agradar.
No, no, la vaig sentir molt animada.
Me venia molt de gust allí ballar-la
i crec que era molt adient.
Que es va ballar dues vegades, no?
Ja vam anar amunt de l'estrena
i l'endemà l'acta de Cluenda.
Que per cert en veig algun vídeo,
clar, no és el mateix.
Vosaltres qui éreu allí
va ser espectacular, no?
Sí.
Allí una sardana amb una torre i tot això.
Sí, vam fer una sardana
al voltant dels castellers de Vilafranca
mentre vam acabar i vam fer
uns sis o set pilars.
I després els Diables
i vam pujar a l'escenari
a ballar un rato tots a l'hora ja
per despedir-nos de la gent.
I veieu,
creieu que uns ractes aquests
a part de l'especte turístic dels que hi van
són positius?
De cara a la gent d'allí, d'aquell poble,
quina impressió es poden haver emportat?
Home, crec que sí que és positiu
perquè voen cultures d'Europa
els hi...
Perdó.
No sé,
s'ho van passar molt bé
amb les coses típiques d'aquí,
els hi va agradar molt.
sobretot el rom cremat.
Això no sabien ben bé com se deia
però van entendre que era bo.
Van entendre ràpid.
I els diaules
i el foc i això.
El temps va acompanyar?
Bueno,
quan d'anada cap allà
semblava que portàvem nosaltres la pluja
perquè l'Alemanya plovia
i llavors quan estàvem a Alemanya
es diuen que a Cracovia
feia molt bon temps.
I vam arribar a Cracovia
i va començar a ploure.
Ui!
Portava el canxat molt a tocar.
I semblava molt intermitent.
Era fer sol,
no passava ni un minut
que es tapava tot,
plovia,
estava dos minuts plovent,
molt fort,
tornàvem a sortir el sol.
És el que diuen d'Anglaterra,
mira.
Però va haver-hi molta sort.
Havies d'anar sempre
amb el paraigües
carregant-lo,
fer sol o no.
Però els actes es van pulir tot.
I les cordilles també
se'ls van mullar.
A més a més de rugar,
se'ls van mullar les cordilles.
No, això no, però...
Havíeu viscut
algun altre plec internacional,
vosaltres?
No.
No.
O sigui,
ho fem un.
L'Anna, sí.
L'Anna,
la pregunta si al revés,
quin no has viscut?
L'any passat no.
L'any passat no.
Veus, sempre hi ha un.
l'any que ve i torna'm a anar.
Sí.
Ja se sap, no?
S'ha anunciat?
Sí.
Sí.
Sí.
Ah, Grenoble.
Grenoble.
És més apropet.
Sí, molt bé.
Per a vos.
I per les faldenes.
Encantat.
Molt bé, doncs gràcies
per estar amb nosaltres
via el Caixa O.
Aprofitem, no sé com.
Ara,
d'afecte competitiu,
esteu de vacances,
crec.
Moltes colles?
Esteu assajant,
però no hi ha concursos
ara aquí a l'estat.
No, no.
No hi ha concursos
però tenen un reguitzell
d'exhibicions, no?
Ara és l'època, no?
Potser a l'estiu
que és més adient
per fer exhibicions.
Però és més relaxat.
Amb això d'anar a Cracòvia
portat propaganda, no?
Clar, clar, clar.
Ara.
N'ha sortit el 3-24,
l'Anna.
Sí, sí.
Sí, això és veritat.
Quan van anunciar, doncs,
el 3-24 a la Telenotícies,
que es veia...
Van donar la notícia,
doncs es va veure tots els castells.
Llavors, tota la colla en plena
i de sobte,
l'Anna, allí...
Ara van enfocar...
Mira-la.
Anna, Anna,
quan vas pagat...
Quan vas pagat, Anna.
Jo, bueno,
això no ho dic.
Tots us vau veure així.
Molt bé, molt bé.
Hi havia altres colles, per cert,
però ells van sortir...
L'altra colla es va veure fent el galop.
Ah, sí, sí.
Les aires jeròniques.
Exacte.
Em fa il·lusió perquè la família diu
ai, és que et van veure.
Clar, clar que sí.
Clar, clar que sí.
Que consti que hi era.
Que hi era, de veritat.
I això que dèiem dels concursos,
el primer pot ser Tarragona?
Sí, és a Tarragona.
Festa de Santa Tecla.
Molt bé.
Doncs que seguiu enseixent
i exhibint-vos en aquestes exhibicions
la Mare de Bé
i gràcies per venir aquí
a explicar-nos-ho.
A vosaltres.
A la propera.
I tornem a la música.
Ara fa un parell de setmanes
un oïdor del programa, el Blai,
ens va demanar dues sardanes.
La primera la vam escoltar dissabte passat,
mentre que la segona
els l'oferim ara mateix.
Si una era una difícil obligada de tenora,
ara es tracta d'una obligada de tota la cobla,
Ventada de Mars, de Mili Saló.
Pertanyent a una vella i notable
emnisaga de músics,
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
Com a autor de sardanes,
destacar per fer-ne de dues menes.
Una de més senzilles,
que signava amb el pseudònim de Pau Marons,
i una altra especialment enèrgica
i de gran dificultat interpretativa,
com ara aquesta, Ventada de Mars,
totalment descriptiva del nom que porta
i que ens ofereix la cobla,
la principal de l'abisbal.
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
a Mili Saló també va ser un gran instrumentista de trompeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Són από!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
anant aquesta pleca de Cracòvia
que abans comentàvem. I seguim
el divendres, dia 20, sardanes a la una
de migdia a l'Argentera, al casal amb la cobla
Miranfon. Endemà, el dissabte, a la una
de migdia, a la Joncosa del Montmell, amb la cobla
Catània. I a dos quarts de dugues, a Barberà de la
Conca, a la plaça del Sindicat, amb la
cobla Amoga. A les vuit a Salou, al passeig
Jaume I, amb la cobla Reu Jove. I també
a les vuit a Emposta, a la plaça de l'Ajuntament, amb la cobla
la principal Repitenca. I a una hora que no
tindrem pas calor, a les dotze de la nit
a l'Arbós, a la plaça de la Vila,
amb la cobla Ciutat de Terrassa.
Passem el domenatge, dia 22, a dos quarts de
vuit del vespre, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla
Reu Jove. A les vuit a Torre d'en Barra,
als Munt, al passeig Verítim, amb la cobla
Cossetània. És una ballada dedicada a la
memòria de la Clara Zapater. I a les vuit
també a Santa Coloma de Caral,
a la plaça Major, amb la cobla Sabadell.
Parlàvem abans de
parèntesi pel que fa a activitat
de concursos de colles, un parèntesi
que està a punt de tancar-se. De moment
ho farà tímidament el proper cap
de setmana, el dissabte, dia 21.
Tímidament, perquè encara no és de
campionat de Catalunya, però sí que és
un concurs de territorial i un altre
de lliures, a les sis de la tarda
a llançar la plaça Major, concurs per a
colles lliures, amb la cobla Ciutat de Girona.
I a les 10 del vespre, a Roses, a la plaça
Catalunya Territorial, comarques gironines
i colles lliures, amb la cobla
Contemporània.
I ara ens toca parlar de concerts.
Per demà diumenge, dia 15, al migdia,
a Capafons, concert vermut, amb la cobla
Reus Jove. I l'altre concert
anunciat, el dissabte, dia 21,
a dos quarts de nou del vespre, a Santa Coloma
de Caral, a la plaça Major, amb la cobla
Juvení, Bola de Gramunt.
I acabem la nostra agenda d'avui
parlant-vos d'esbars. Avui mateix,
tal com hem parlat abans, a dos quarts d'11 de la nit
a Tarragona, a la plaça de la pagesia, a l'esbar
Santa Tecla, presenta les contalles
de Sant Magí. La vida del copatró de Tarragona
presenta a través de set quadres escènics.
Arribada a Brufeganya, la dona
endimoniada, perdó, la presó
i l'alliberament del portal del carro,
el miracle de la cova, martiri i mort de Sant Magí,
devoció a Tarragona i contrapàs final.
I per demà, diumenge, dia 15,
a la tarda, a Barcelona, Festa Major de Gràcia,
a Sarcavila del Vall de Turcs i Cavallets
de l'esbar Santa Tecla de Tarragona.
També demà, a les 10 de la nit, a Comarruga,
actuarà l'esbar del Vendrill.
I a les 10 de la nit també, però més lluny, a Jumilla,
a Múrcia, el Festival Nacional
de Folclore Ciudad de Jumilla,
l'esbar Sant Julià de l'Arbós, amb l'espectacle
Reals del Mediterranià i l'acompanyament
del grup Bufalodre.
I per al proper dimarts, dia 17,
a les 7 de la tarda, a Banyeres del Penedès,
Masia de Sant Miquel,
esbar Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès.
I també el mateix dia,
dos quarts d'onze de la nit, a Tarragona,
a la plaça de la Font, esbar Santa Tecla,
amb l'espectacle Fragments de Festa.
Pel divendres, dia 20, a dos quarts d'onze també,
a l'Arbós, a la plaça de la Vila,
nit de dansa amb l'esbar Sant Martí de Barcelona
i l'esbar Sant Julià de l'Arbós,
amb la participació especial de la coral Rassó.
Es posarà en escena per primera vegada
la coreografia Codi Dansa,
coreografia de Jaume Huás,
que va estrenar amb l'esbar Santa Tecla de Tarragona.
I acabarem el divendres, dia 27 d'agost,
a les 10 de la nit, a Comarruga,
al Teatre Brisamar,
amb l'esbar Vila del Vendrell.
Una sardana amb nom molt apropiat, estiuenca.
Amb ella arribarem a l'una de la tarda,
una sardana de n'Oriol Soler,
un jove músic vendrellany
i la interpreta, la coble mediterrània.
Escolterà només una estoneta, un trosset,
fins a arribar al punt de la una,
un minutet només.
Després tornem amb la resta del programa.
Fins a dos quarts de dos dies.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Hem fet l'aturada habitual pel bolletí de notícies.
Segueix l'un, dos i seguit, Sardanes, Esbaz, Música Paracobla,
a Terraona Ràdio, i en aquesta última mitja hora de programa,
gairebé mitja hora, començarem amb les notícies,
el noticiari del programa.
I la setmana passada començàvem, l'un, dos i seguit,
lamentant la trista circumstància que per segona setmana consecutiva
havíem de lamentar el traspàs d'alguna persona vinculada amb el fet sardanista.
Primer va ser la Clara Zapater, d'en s'aire de la colla Tarragona d'Anse,
mentre que dissabte passat acomiadàvem l'Antoni Enguela,
activista, estudiós i divulgador del fet sardanista.
Aquesta setmana hi hem de tornar.
Aquesta vegada és un altre personatge discret,
però que al llarg de la seva vida ha realitzat una tasca singularment important.
Ens referim a Carles Riera i Vinyes,
barcelonina escolar en 1929,
i traspassat el passat 13 de juliol,
que també va ocupar diversos càrrecs en entitats sardanistes de la capital catalana,
però del qual volem destacar la seva constant preocupació
per la qualitat de la llengua catalana,
emprada en tota mena de publicacions,
des del mític Carnet del Sardanista dels anys 40-60 fins a la revista Som.
Sovint actuava de corrector i també publicava articles
per aclarir dubtes sobre qüestions lingüístiques.
També fou un dels màxims responsables de la publicació
del Diccionari d'Autors de Sardanes i Música de Cobla,
una obra monumental de la qual precisament
n'estava preparant una actualització.
Dijous aquesta setmana es va celebrar l'enunciat concert de música catalana
del Festival de la Porta Ferrada,
que va estar dedicat a l'obra més inèdita de Juli Garret,
el gran compositor català precisament nascut a Sant Feliu de Guíxols,
on se celebra el festival.
El concert formava part de l'acte de presentació
de l'edició de l'obra completa de Garret
dins la col·lecció Mestres Gironins,
que publica l'editorial Tritó
amb la subvenció de la Diputació de Girona.
Les sardanes que es van interpretar
formen part dels dos primers volums realitzats
per Bernat Castillejo i Anna Costal.
Són part de les primeres 19 sardanes
escrites per Juli Garreta entre 1897 i 1901,
estrenades per la Cobla, la Vella de Sant Feliu,
dirigida pel pare del compositor Esteve Garreta,
i les sardanes escrites pel compositor entre 1902 i 1904,
estrenades per la Vella de Sant Feliu
i la principal de l'Abismal.
Al llarg del segle XX,
la majoria d'aquestes 37 sardanes
han restat quasi inèdites tant pel que fa a la interpretació
com els enregistraments.
Del total de 62 sardanes de Garreta,
al llarg del segle XX,
se n'han interpretat, enregistrat i editat
un grup molt reduït.
Les més conegudes, com Juny,
Apau Casals,
Pedregada o Llicorella,
per primera vegada es presenta una edició crítica
d'aquestes 37 sardanes
que permetrà que les cobles puguin programar-les
i recuperar-les de l'oblit.
I a més, per primera vegada es podran interpretar
tal com el compositor les va escriure,
perquè s'han anat a les fonts originals,
als manuscrits del músic,
que es conserven a la biblioteca de l'Orfeo català.
I acabem parlant de dues cites destacades
pels propers dies.
En primer lloc, parlem de la sardana de l'alcalde de Mer,
a la comarca de la Selva.
Es tracta d'una sardana que es balla cada 16 d'agost,
tal com antigament s'havia fet a molts pobles de Catalunya
amb el contrapàs.
La seva peculiaritat és que aquesta dansa
hi participava a tot el poble
en senyal de germano i convivència
i l'encapçalava una persona capdalt,
terratinent, menestral o lletrat.
En aparèixer la figura del batlle o alcalde,
fou ell qui la va presidir en els dies solemnes
i es comença a parlar del contrapàs del batlle
o contrapàs de l'alcalde.
A la segona meitat del segle XIX,
amb la puixança de la sardana,
el contrapàs de l'alcalde sereix el lloc
a la sardana de l'alcalde.
També sorprèn el fet que la rotllana resta oberta,
formant una gran espiral
i que les deu tirades tradicionals
s'hi afegeix una tirada de curs
i una de llargs al final,
com una mena de repetida.
Naturalment, la sardana la ballen
en lloc destacar l'alcalde,
els regidors, la pobilla i l'hereu.
Enguany a més s'han convidat
tots els alcaldes de la comarca.
La cita és, doncs, dilluns,
a les 11 de la nit.
I l'altre punt d'atenció destacat d'aquesta propera setmana
és el Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses,
que ha esdevingut un dels grans festivals de dansa del país.
L'esdansa, que es desenvoluparà del 17 al 22 d'agost,
entre espectadors, artistes i organització,
nou prop de 10.000 persones,
més de 8.000 espectadors,
més de 400 artistes
i 200 voluntaris en l'organització.
Aquest any, per exemple,
hi participen 23 formacions catalanes i internacionals
amb 18 propostes artístiques diferents.
Enguany, la programació compta amb dues estrenes.
Una és la proposta sorgida
de la primera convocatòria dels ajuts
per la creació i producció resident,
Residança.
Es tracta de l'espectacle Àcid Folclòric
de la companyia de Puntón Societat Doctor Alonso,
una coproducció del Festival Temporada Alta,
la Fira de Mediterrània de Manresa,
el Mercat de les Flors,
el CCC,
que és el centre de no sé què,
el CCC, l'excursidor d'Elx,
el Centre Pàrrega de Múrcia i és dansa.
Àcid Folclòric,
la companyia es pregunta sobre el cos
com a element col·lectiu de celebració.
Es tracta d'una mirada
als complements de les persones en el mar,
els comportaments,
això també va i bé,
a mirar els comportaments de les persones
en el mar de les festes populars i tradicionals.
A Wifi, eh?
Amics uïdors,
sigueu comprensius.
Buf!
Ja bevem...
És ambient de festa major, eh?
Sí, sí.
Un esperit, vull dir.
A veure,
no us fixava en els complements,
sinó en els comportaments,
de les persones en el mar
de les festes populars i tradicionals.
Una visió contemporània del fet folclòric
i de les danses tradicionals.
Bé, la producció,
que s'estrenarà el divendres dia 20,
a la nit,
al recintes dansa,
comptarà amb la participació
del cos de dansa de les bar Marvoleny.
És dansa 2010,
també ha estat el marc escollit
per les bars Sant Martí de Barcelona
i l'actriu Jordina Biosca
per presentar cançons d'Ariadna.
L'espectacle està pensat
per al públic familiar
i combina els contes populars
amb les danses tradicionals
i de creació.
Es podrà veure el diumenge 22 d'agost,
al migdia,
en el mar del petit Esdansa.
D'altra banda,
Aigua,
l'espectacle de Mirna,
Javi Múrcia
i l'esbar Marvoleny,
que es va estrenar
a l'Esdansa
de l'any passat,
s'ha editat
en format de CD
i es presentarà
amb un concert
que s'oferirà
al cafè del festival,
a la carpa Esdansa,
el dissabte,
dia 21 d'agost,
a la tarda.
I bé,
descansem nosaltres,
una miqueta,
anem a la música
i dir-vos que fa uns anys,
uns quants músics...
No, no, perdó.
Mira, veus?
Avui fins i tot
canviava la sardana
que anàvem a escoltar.
Concretament,
és una sardana
dedicada a l'any 2000
per l'autor
en Josep Casú,
a l'agrupació sardanista
L'Ideal d'en Clavé,
organitzadora
del popular
Aplec de les Roquetes.
És promesa de tardor,
suposo que venint
a complir
aquesta promesa
d'escriure'ls una sardana
i que interpreta
la cobla marinada.
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aplec de les Roquetes
Aple Picent
Aplec de les Roippers
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I què vol dir això, aquesta música que sona?
Què vol dir, amics?
Que ja arriba.
Ja, ja estem aquí.
Ara el David ja és digenar de la formalitat d'haver de llegir notícies i gent.
I aquestes traves que em poses setmana rere setmana.
Són paranyes, són paranyes, són paranyes.
Són paranyes, són paranyes.
Amb aquestes paraules...
Sese, sí, sí, sí, aquestes paraules tan, tan, tan complicades.
Home, sese, no, eh?
Però és que no, no, no.
Bé, és igual.
Són paranyes, són paranyes.
Sí, són paranyes lingüístiques.
Si te curtes.
Sí, sí, sí, me curto, me curto.
Ah, si te curtes.
Sí.
Si te curtes.
Què és això?
Ai, senyor.
Tenim xafarderia?
Moltes, i de molt variades.
I de qualitat, a més a més.
Home, i tant.
Això sempre.
Bueno, primer que res.
Això sempre.
El de sempre.
Ah, exacte.
Que no hi ha manera.
Recordem el programa del telèfon per si hi ha gent...
No, el telèfon del programa.
Per si hi ha gent que encara no se'n recorda o no n'ha pres nota,
és el 977 24 47 67.
I que ens faríeu tan...
Tan feliços.
Però tan feliços que ens truqués algú, algun dissabte.
Nosaltres ja diem cada dissabte el control.
Si us plau, busqueu el so del telèfon.
Però clar, no el fan servir per res.
Oh, ells el busquen.
Sí, clar, però no el fan servir.
Els controladors aèris d'aquests el busquen.
Si algú prefereix el correu electrònic,
un dos i seguint, a Nova Tornada i Ponga.
També.
És més fred.
Sí.
Però clar, exacte.
Clar.
Doncs, parlem de cosetes.
La setmana passada sabeu que vam anomenar un article
que va sortir a diferents mitjans de comunicació
sobre un senyor que va deixar, diguéssim, la sardana
no en massa bona posició, no en massa bon lloc.
La sardana mata.
Sí, la sardana mata d'avorriment.
D'avorriment.
Sí.
Però bé, com que sempre es porta,
o sempre es troba la part positiva, no?
I aquesta setmana, doncs, ha sortit en un blog
un article, un senyor d'Irlanda.
Un senyor d'Irlanda, sí.
Un senyor que es diu Colm Toybin,
que va publicar fins i tot al diari The Guardian
una columna o un petit escrit parlant sobre això, no?
I, en canvi, aquest ens ha deixat, doncs, en molt bona posició
perquè, a part de fer-se ressò de tota la polèmica
que hi ha hagut amb tot això que el 2012,
doncs, entre la nova llei aquesta
que no es podrà fer corrides d'aquestes de braus a Catalunya,
doncs, parla que es va quedar allò impactat
de veure una ballada de sardanes
a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
i que llegeixo el que ha escrit, no?
Aquell dia els estava agraït,
o sigui, els que ballaven, els catalans,
per alliberar tanta energia suau i elegant.
Hi havia alguna cosa tan lleugera, fàcil i civilitzada
sobre com es reunien i es referien l'un a l'altre.
Doncs, bueno, això també, no?
Ja que parlem sempre, no?,
de les coses que surten negatives,
doncs, també parlar quan surten coses positives.
Clar, aquest home sense prejudicis,
tinguis cas, doncs, ho va veure d'una altra manera.
Exacte.
Aquell que es mor a d'avorriment i, mira,
i aquest altre, doncs, que sap trobar la part positiva.
I que hi és, i que hi és, no?
I tant.
Molt bé, molt bé.
En tot cas, ja vam dir que allí més que res hi havia intenció,
perquè hi havia de provocar, i mira.
Home, però almenys, doncs, mira,
aquest senyor també suposo que es devia fer ressò
i també està bé que publiqui a la contra,
doncs coses bones que en tenen.
I tant.
Les sardanes de coses bones.
I moltes, i cada vegada més.
I una prova d'ello és d'aquest programa.
No?
Jo crec que, com tot, les coses costiu, conèixer-les,
perquè si no, podem dir, jo què sé,
que el futbol l'has avorrit,
perquè només hi ha uns tios allà en calçotets
donant patades a una pilota.
Clar, si tu mires així és avorrit,
però suposo que als que els agrada futbol
s'hi saben trobar més substància,
això és igual.
Molt bé, molt bé.
Què parlem també?
Doncs que ahir ja es va acabar el cicle
de ballada de sardanes,
les audicions d'estiu de la Rambla.
Doncs ahir va ser l'última...
No, ahir va ser l'última ballada
del cicle d'estiu.
Doncs encara ens queden dues cites importants.
Serà aquest dijous, eh?
Més.
No, d'audicions.
Compte, dijous, ballada de festa major.
Ah, per Sant Magí.
Llavors, primer, després ens ve la diada.
11 de setembre.
Després ens ve el concurs de Tarragona.
Tres.
I llavors l'audició de Santa Tecla.
Ah, però el concurs de Santa Tecla.
No, jo parlava d'audicions.
Audicions, ell deia.
Sí, sí, sí.
I ballada del dia a la Mercè.
Ah, amigo, que no la sabia jo.
Dos dies seguits.
Sí, sí.
Ah, sí?
Ah, sí?
De veritat.
Doncs cinc encara ens queden.
Quatre.
El concurs no és ben bé.
Bueno, però qui vingui a veure el concurs
doncs pot ballar la de Germano.
Si vol.
Sí, és que té ganes d'anar ballant.
O entre les colles ballen i a l'Hospital.
I on veurà tot el nivell que hi ha,
perquè és campionat de Catalunya, eh?
És bàsic d'honor.
El bo i millor.
Tarragona.
Deurà en guany.
Nova ubicació.
Ja no se farà a la Rambla,
com es feia anys enrere,
sinó que es farà al Serrallo.
S'hauria hagut de fer la plaça de Braus.
Sí.
L'altre dia, quan hi vaig veure-la,
vaig pensar,
aquest hauria estat un bon lloc.
Sí.
Hòstia que s'estudia.
Sí.
Per l'any vinent.
Sí, perquè el públic està, doncs,
és que, si ho van a veure,
ho és maco.
La veritat és que sí.
No vaig dir no de possibilitat.
Doncs està bé.
I llavors, doncs, el públic a dalt...
Ara, el nom, també.
La TAP.
TAP.
Bueno, és un TAP.
Lleig.
És Lleig el nom, no?
Vaja, suposo que cada si ho...
Tarracoarena.
Claro, Tarracoarena, plaça.
Llavors és TAP.
Home...
Una mica forçat, trobem.
Sí, sí, sí.
No, que és Lleig, TAP.
On vas, al TAP?
No, és Lleig.
Posa un TAP.
Clar, home...
No, és que ningú...
Molt bé, molt bé.
Però ningú dirà TAP, eh?
De totes maneres, ningú dirà.
Toto no dirà la plaça de toros.
I toros que diem.
Això serà com a plaça de les cols,
que tothom diu plaça de les cols.
Encara que no s'ho digui oficialment.
El David Posacar volen dir com es diu.
Sí.
No, no.
Això deu ser antic.
A plaça de la mitjalluna,
tothom li diu mitjalluna.
Li diu...
No, també es diu encara plaça de prim.
També és coneguda, eh?
Plaça de prim.
Però, a veure...
No, i això també té raó la Maria Rosa,
que es dirà la plaça de toros.
Toros es dirà, toros.
Toros, no de braus.
Ni de braus ni de replaça de toros.
Toros.
Encara que sigui una cosa passada, obsoleta i carca.
Sí, però seguirà sent així.
I que passarà a la història,
però sempre serà a la plaça de toros.
Almenys, almenys,
per les nostres generacions, no?
Sabeu una cosa?
No.
Mira, ja ve la vena històrica.
Quan el segle passat es ballaven sardanes
cada any per la festa major,
es van estroncar...
Bueno, això és una altra cosa.
Es van estroncar justament
l'any en què es va inaugurar la plaça de toros.
Però a la plaça de toros...
I després es van tornar a fer, però...
Ah, i a més es ballaven aquí dins.
Però aquell any, aquell any concret,
es veu que es van acabar tots els diners.
I això que era una societat privada
que ho va promoure
i que, res, l'any següent va fer fallida.
Perquè no hi anava prou gent.
Però, de veritat, us ho dic,
que per un altre any, doncs mira.
A estudiar, sí.
Sí, sí, la veritat és que sí.
Proposta del Casal Terreny,
que és l'entitat que organitza el concurs...
La gent asseguda a les grades, tranquil·lament.
Molt bé.
Mitj obert, mitjancat, allò de dalt,
amb una mica d'ombra,
vull dir que es tenia...
Sí, sí, sí.
I si és el Campionat de Catalunya
que arrastra més gent,
que potser qualsevol concurs més senzillet,
més modest, molt respectable...
Jo crec que en públic hi podria.
També pensar una miqueta en l'horari,
que això ho hem comentat moltes vegades,
i a part que també, com a ciutat,
es tracta que ja s'ha fet una cosa així
que l'utilitzem.
Que s'utilitzi.
Perquè és que si no, ja en diràs tu.
Exacte.
Pren nota, secretari.
Sí, ja he pres, ja he pres.
La plaça de Braus.
Més sofredries.
Més cosetes, sí,
doncs que els més petitons
de l'agrupació satanista tarragonadansa
ja estan a punt, a punt, a punt
de fer les maletes per marxar de colònies,
com cada any,
que aquest any seran les catorzenes colònies
que organitza aquesta entitat.
Maletes, on anem, preu d'hotel?
No, motxilles.
Motxilles, motxilles, motxilles.
Una casa de colònies, no?
Una casa de colònies.
Anem a Les Piles,
que és un poblet que està entre Serral
i Santa Coloma de Graal.
Molt maco, la casa molt maca.
I ara falta saber...
Bueno, falta veure...
Digue'ns alguna cosa de les que fareu,
jo què sé.
Hort, esports de muntanya, què fareu?
Bueno, farem les activitats típiques
que ja estan implícites en l'activitat,
que és l'excursió, que això no pot faltar,
la piscina, tampoc pot faltar,
manualitats que tampoc poden faltar,
que aquí no les podem dir encara,
perquè si no t'esbatllarem.
No, no.
I la cara ja està...
Però una activitat d'allà de la casa,
què és?
Més aviat...
El que és, jo què sé, horts...
No, ells disposen,
aquesta casa disposen també d'un hort
i d'una granja,
i m'imagino que també, doncs,
ells ens portaran,
perquè ja que la tenim allí mateix,
doncs, és bo.
I no sé, vull dir que activitats tindran
tots els dies,
des que s'aixequen de bon matí
fins que se'n vagin a dormir
ben entrada la nit,
i no pararan,
i s'ho passaran superbé,
n'estic convençut.
I per començar la temporada,
força, perquè pels petits
comença aquest setembre, no?
Ah, exacte.
Sí, sí, sí.
Per això serà arribar de colònies
i ja ni descansar
la mateixa setmana,
doncs, ja assajar,
perquè també ja comencen
el campionat infantil.
I per cert que els veterans
de l'agrupació,
toc de dansa,
la mateixa setmana, em sembla,
estan d'estatge,
ells anomenen estatge.
Sí, sí, sí.
Les activitats suposo que variaran una miqueta.
També faran manualitats.
També només és un cap de setmana,
vull dir que tampoc molta cosa
no poden fer,
però, bueno,
ells van allí assajar
a treballar,
que d'això es tracta.
I em sembla que tens
encara alguna xafarderia,
perquè no ens passi el temps.
Sí, sí, sí.
Tenim allò...
Parlem de compositors locals,
bueno,
ja els coneixem tots, no?
Doncs sabem que
l'Anna Bat,
la que, bueno,
aquesta soneta...
Que ha estat aquí fa una estoneta.
Fa una estoneta
que ha estat aquí amb nosaltres,
doncs,
li han encarregat
al Carles Santiago
una sardana
per, bueno,
per un CD que estan...
estan organitzant
els de la ONCE.
Vull dir que es fa molt bé
que també hagi pensat
amb ella
per, no?
Sí, sí.
Per demanar-li aquesta sardana.
S'aposta pels joves valors.
Exacte.
I llavors també
ens n'anem una altra vegada,
un cop més,
a Cracòvia,
als actes que hem hagut
aquest passat cap de setmana.
I també, doncs,
degut a l'èxit rotund
d'un temps per Cracòvia,
del fet abat,
doncs,
els danseires gironins,
que és una de les altres
colles convidades
en aquesta pleca internacional,
doncs,
van aprofitar la benentesa
de tindre l'autor
in situ
allí mateix
a Cracòvia
per demanar-li
una sardana també,
perquè Girona,
em penso que
aquest any 2012,
ara no sé
si és 2012
o és 2011,
no ho sé,
doncs,
celebren el 50è aniversari
que va ser Girona
proclamada
Ciutat Povilla.
Ara no sé,
eh,
si és el 2011,
2010.
2010,
aquest mateix any.
Va ser la primera
Ciutat Povilla,
Girona,
i va ser el 60,
si no recordo malament.
Doncs en guany.
Ara quedarem
tan defredada d'història,
abans.
Sí, sí, sí, sí.
Però si no recordo malament,
és a dir que tot el que és tema de composició
també està a l'alça.
Saps què els hi hem de proposar?
És broma, eh,
perquè no els hi recomano,
però vaja,
amb una xafarderia que apuntàvem la setmana passada,
és que és una mena d'organització d'entitat
que es diu Brutons Mercadal Edicions,
té una sèrie d'autors,
diguem-ne,
associats o que els administra,
diguem-ho així,
i ja ho vam apuntar la setmana passada,
que aquell que vulgui interpretar
aquesta sardana
s'ha de demanar permís
a aquesta entitat
i pagar una quota.
És allò que comentàvem,
doncs mira,
ja que això
proliferarà en les comandes,
doncs que puguin anar-me.
I tant, i tant.
També podem demanar en altres, no?
Sí, sí.
Demanem a algú també.
Per demanar que no ho quedi.
I tant.
Però escolta'm que s'acaba.
Que s'acaba.
Que s'acaba.
Punt d'arribar als dos quarts.
Vaja.
Gràcies per escoltar-nos,
els que ho hagueu fet.
Sapigueu que demà hi ha la repetició
a partir de les 10.
Molt bona setmana.
Que vagi bé.
Molt bon Sant Magí.
Gràcies.