Gràcies.
Les matemàtiques ja ens deien que abans de ballar domenatge passat a la plaça Söller de Barcelona,
la colla terragonina a toc de dansa es podria considerar campiona de Catalunya en la categoria de colles vateranes,
però això no va restar interès a una final clàssica en tots els sentits.
Perquè fa molts anys que es clou aquesta categoria en aquesta plaça barcelonina
i perquè la festa va estar lluny de l'espectacularitat i l'escalf que els organitzadors saben donar a la final de les colles més joves a Valls,
per exemple, o allò que sembla que ens espera aquesta nit a la final de Punts Lliures a Igualada.
Els organitzadors del concurs barceloní són els mateixos que l'exitosa plec de les roquetes
i això pot ser l'explicació que es mantinguin en esquemes antics.
La veritat és que malgrat això i el fred i el vent que feien diumenge passat, la final va ser correcta,
però li va faltar renovació similar o potser qualsevol altra com les que s'empesquen en els concursos citats.
Personalment, a més de l'excel·lent resultat de la toc de dansa,
em quedo amb la nota positiva del bon rotllo entre els dansaires de les dues colles capdavanteres
i per això mateix més directament competidores.
La toc de dansa i les roques blaves de la passió.
Felicitacions mútues i foto conjunta rodonien la temporada
en una imatge inconcebible encara en la categoria de colles grans.
Algun dies s'ho faran, de grans.
T'ho imagines, David?
Sí, sí, sí.
A mi em consta que hi ha bon rotllo individualment entre alguns dansaires de les dues colles.
Ah, vale, vale.
Però, fer-s'una foto, les dues colles campiones, la campiona i la subcampiona de Catalunya,
encara costa això.
Sí, sí, sí, però bueno...
No sé si algú s'hauria acudit.
Ara posa un compromís.
No, no, no.
Bueno, amb colles grans potser no, que és el que te refereixes,
però amb colles petites s'ha fet, i tant.
Ah, sí, ja.
Ara no tenen aquella picardia, diguéssim.
Per això, per això.
Els grans no, no.
Però bé, ja, tot arribarà, eh?
Tot arribarà.
De totes maneres, ja estem lluny d'aquelles picabaralles,
algunes molt desagradables, que hi havia antigament entre les colles.
Sí, això.
Incluso a nivell local, eh?
Sí, sí.
Això, potser els més joves no se'n recorden, però abans hi era, hi era bastant dur.
Res, siguem més educats i saludem la gent, no?
I tant que sí.
La Núria, en nom seu, des del control de so, el David, benvingut, doncs.
Gràcies.
La Marta, que està a punt preparada per quan arribi el racó de la Marta.
Bon dia, Marta.
Està lluny del micro, però bé, ens saluda així amb la Marta.
A veure què ens sorprendrà avui, la Marta.
Ah, avui canvi, eh?
Canvi respecte a la semà passada.
Sí, a veure, a veure.
Ja ho veureu.
Avui l'edició número...
I un servidor de l'Àngel.
Ai, és veritat, és veritat.
Deixa'm saludar.
Que tant que presentes.
Doncs sí, avui l'edició número 730 del programa Un dos i seguit.
I un dia, doncs que ja ho comentarem, no?
Un dia...
Coses interessants.
Coses interessants a dir, sempre.
Anem a fer un resum d'això d'aquest contingut.
Seguirem amb els bons costums.
Començar el programa després d'aquestes salutacions, el sumari, etcètera, doncs amb la nova eliminatòria de la sardana de l'any.
Quatre sardanes noves, d'estils diversos, però totes elles amb el comú denominador d'haver estat estrenada d'aquest any 2010.
Després ja entrem en la part informativa del programa, amb l'agenda, doncs ben, és que ha rensellat en aquesta època de l'any, però allò, reduïda, però amb coses interessants.
Després de les notícies, moltes coses i molt interessants, entre altres, aquesta final, donar compte del resultat del campionat de colles veteranes a la plaça Sòller,
que ja ho hem dit, ja era previsible, però evidentment s'ha de comentar.
I aquest, sobretot, és campionat de punts lliures que tindrà lloc avui, aquesta nit a Igualada,
i que tot sembla indicar que serà força espectacular.
I no només, i que Déu-n'hi-do, pel que ofereixin les colles que hi actuaran.
Després anirem cap a altres qüestions, algunes que potser ens queden en principi una mica lluny,
però també són interessants, com la proposta de barrejar la cobla en d'altres formacions,
una dinàmica que darrerament prolifera força amb els més diversos estils,
però des d'una perspectiva més clàssica, juntar una cobla amb un conjunt de corda,
doncs també, també està donant molt bons resultats,
i això ho fa la principal de la Bisbal amb l'orquestra de corda de l'Empordà.
Aquí més a propet de Tarragona, doncs anunciarem que es recupera una iniciativa
que es va fer als anys 80 d'introduir a les escoles no només la flauta dolça,
perquè comencin amb la música els petits, sinó també el flaviol i la gralla.
Les xafarderies, altres músiques, tot això fins que arribem al dos quart de dues de la tarda
en aquesta nova edició de l'1,2 i seguit, que com dèiem comença amb la sardana de l'any.
La sardana de l'any
arriba avui a la desena eliminatòria d'aquesta temporada.
És una iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya
que compta amb la col·laboració d'emissores d'arreu del país, com ara Tarragona Ràdio.
Tots plegats compromesos en la divulgació de les noves composicions sardanístiques
i en què els oïdors contribueixen a decidir quina serà la sardana més popular
entre les estrenades l'any 2010.
Com és habitual, en aquest primer tram del certamen tenim a punt quatre sardanes,
de les quals cal escollir-ne una.
Tot aquí la número 1 que interpreta la cobla, la principal del Llobregat.
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
L'any
La sardana
La sardana de l'any
L'any
La sardana
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
La sardana de l'any
en Jordi, ciutat de Barcelona.
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...

...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
...
...
...









...
...
...
...
...
...





...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Els instruments tornaran a les aules, per la qual cosa el professorat rebrà la formació pertinent a través de cursos de 30 hores.
El programa s'iniciarà a partir de la quarta primària
i cada escola podrà escollir lliurement l'ensenyament de l'instrument o instruments que vol impartir.
Dissabte passat es va donar a conèixer el verdict del jurat del 44è concurs fotogràfic a pleg Baix Camp 2010.
Aquest jurat, format per Vicenç Marí Borràs i Josep Maria Llebre de Llacens,
després d'examinar les 157 obres presentades en blanc i negre i color,
els temes a pleg Baix Camp i costums tradicionals dels països catalans,
va decidir emetre el veredicte següent.
En el tema de pleg Baix Camp, el Premi d'Honor a la millor col·lecció de 3 obres
per fotografies realitzades en el 44è pleg Baix Camp dotat amb 180 euros i trofeu
és per a Salvador Mestre Domingo de Rodoms.
El primer premi dotat amb 120 euros i trofeu a Juan Tejero Gómez de Granollers.
El segon premi dotat amb 60 euros i trofeu a Josep Cendra Clarezó de Reus.
I els exècits dotats amb trofeu a Josep Paragonès Martorell del Forge
i Guillem Requesen Sadorní de Reus.
Pel que fa al tema costums tradicionals dels països catalans,
el Premi d'Honor a la millor col·lecció de 3 obres dotat amb 180 euros i trofeu
ha estat per a en Jordi Casanova Espàmies de Sant Feliu de Guixols.
El primer premi dotat amb 120 euros i trofeu per a Jordi Aguadé Torres de Reus.
El segon premi dotat amb 60 euros i trofeu per a Joaquim Font Bernoles de Ripoll
i els dos exècits dotats amb trofeu per a Valentí Morera de Camp de Bànol
i Daniel Font Vila de Ripoll.
Dissabte es van lliurar aquests premis i a més els de l'encreuat sardanista 2010.
Del sorteig efectuat entre els encreuats correctes presentats
van resultar guanyadors Artemi Vila Soler de Reus,
Josep Fardan Agustí de Tarragona,
Lúcia Miracle Torner de Salou,
Robert Miralles Gutiérrez de Reus
i Margarida Cabré Montpeo de Reus.
Diumenge passat es va confirmar allò que matemàticament
ja estava decidit des del concurs anterior,
que la colla tarragonina Toc de Dansa
és la campiona de Catalunya en la categoria de colles veteranes.
Ho van aconseguir ara fa dos anys
i l'any passat el que ja ha esdevingut frec a frec
amb la colla Roques Blaves de la Passió, d'Esparreguera,
va tenir com a resultat que aquesta obtingués el campionat
i enguany novament en competència directa entre les mateixes colles
altra vegada ha triomfat la Toc de Dansa.
Inicialment semblava que alguna altra colla,
com la Sabadellenca Rassò, es disputava la primacia,
però aviat la tensió es va centrar en les anelles
que han acabat campiona i subcampiona.
Tot es va decidir, però, el concurs de Manlleu
el passat 12 d'octubre,
de manera que diumenge la plaça Sòllars de Barcelona
es va poder ballar amb força més tranquil·litat.
Aquesta és la classificació general definitiva.
En primer lloc i campiona de Catalunya,
la colla Toc de Dansa, de Tarragona, amb 10 punts.
En segon lloc, Roques Blaves de la Passió, d'Esparreguera, amb 16 punts.
En tercer lloc, la colla Rassò,
de Sabadell, amb 26 punts.
En quart lloc, Arrels de Dintre el Bosch, de Manresa, amb 40 punts.
En cinquè lloc, Densaires de Maig, de Barcelona, amb 46 punts.
I finalment, la colla Aires Gironins, de Girona,
que ha quedat fora de la classificació
perquè només ha assistit a dos dels concursos del campionat.
I ara només queda una classificació per establir,
a banda de la de colla completa,
que resulta del conjunt de les altres competicions
en les quals hi participen les colles.
Es tracta de la final del campionat de punts lliures,
que tindrà lloc aquesta nit a les 10 al pabelló de les Cumes d'Igualada.
En parlarem, però, això després, en un altre bloc de notícies.
Ara parlem que a la festa d'aquesta nit a Igualada
hi participa la principal de la nit,
una de les més originals propostes del polifacètic Marcel Casellas,
que recordem-nos una singular formació
que partim d'unes bases prèviament enregistrades
i afegeix en diversos instruments en directe,
bona part dels quals propis de la cobla.
A hores d'ara ja han publicat tres discos,
sota el títol, el club del BGI,
tot desenvolupant una peculiar història
i desenvolupant ritmes i músiques molt diversos.
Escolteu, per exemple, aquesta peça del tercer d'aquests discos,
anomenada House of Origin,
que inclou uns versos de mossèn Cinto Verdaguer
i una conegudíssima melodia.
Mística font d'aigua de la vida
regeu del cel el cor de mon país.
Dons i virtuts deixeu-li per forida,
feu-ne, si us plau,
el vostre paradís.
Fins aquí el vídeo.
Fins aquí el vídeo.
Fins aquí el vídeo.
Fins aquí el vídeo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordo, la Marta. Molt bon dia.
Hola.
És que li cau el micro. Espera, aquí, ben rectat.
Bon dia, Marta.
Tu no el toquis. A veure, la Marta,
fins ara hem estat un grapat de setmanes
que ens portava aquells rodolins,
els 5 consells del Consell del Foment.
Recordem una sèrie de consells,
normes sobre la sardana,
però dels anys 20, del segle passat.
Això fa molt de temps, encara que
es prestaven a fer-ne comentaris i tot això.
Però ara em sembla que la Marta ha volut canviar
una miqueta, no?, i s'anar
al moment actual i amb perspectives de futur,
fins i tot. Què ens has portat?
Aquesta setmana
he trobat una notícia al
diari de Girona, que m'ha semblat
molt interessant. Ah, sí?
A veure, a veure. Vinga, a veure, què diu?
Diu que si
es compleixen les
previsions el proper mes
de març del
2011 i aprofitant
la celebració del Dia de la
Dona Treballadora.
Es presentarà una formació
de coble
integrada
només per dones.
La coble
té de dones.
Ah, mira que bé.
Escolta, fins ara hi havia hagut
alguna coble
de noies,
amb la coble
Parameñanet,
crec, i no sé cap experiència
que prosperés,
però a veure, a veure,
de què anirà?
Què té de singular
aquesta
nova proposta?
La proposta
ha sorgit
de la cantant
Maite Mer,
vinculada al món
de la coble,
que explica que
aquesta és la primera
coble de dones
que renova
l'aire de la
sardana,
amb una proposta
musical moderna
que aposta
per seguir
la tradició
musical catalana,
tot
tot transformant-la
als temps
actuals.
Això és el que diu
la Maite Mer,
i què segueix
dient
aquesta senyora?
Segons Mer,
aquest projecte
neix del coneixement
d'aquesta música
i de la dansa
catalana
per ressorgir
l'esperit
d'una nació.
Així mateix,
Mer
explica
que ve de dones
presenta
un espectacle
musical
transformador
de la tradició
més arrelada
al país.
Ah,
així,
es veu que
van amb ganes
de canviar les coses,
d'oferir
una nova visió,
no?
A veure,
què segueix dient
de notícia?
El suggerent
repertori
està
encapçalat
per la
innovació
de les obres
del compositor
Marc Timón
i de la veu cantant
del mateix soprano.
Aquesta cobla
en principi
no farà audicions
de sardanes,
sinó recitals
en concerts.
Ah,
mira,
que bé,
és una manera
diferent de...
Perquè de cobles
que facin ballades
n'hi ha un munt,
doncs falta això
que algú
que faci
una altra
visió.
I em sembla
que acaba la notícia
que diu al final.
Onze dones
músics,
una cantant
i un espectacle
de llum
seran les protagonistes
d'aquesta formació
femenina.
Femenina.
El repertori
comptarà
amb sardanes
compostes
per dones,
cançons
tradicionals
harmonitzades
per a coble
i obres
lleugeres
com peces
de Ricard
Viladesau,
Lluís Llach,
Francesc Cassú
o el mateix
Marc Timón.
Molt bé,
doncs mira,
em agafen ganes
de sentir-les.
Això em sembla
que deia
fins al mes de març
d'aquest any vinent,
2011.
Home,
l'esforç interessant, eh?
A veure...
Sí, sí,
s'haurà d'anar...
Tinc curiositat per saber
quines altres
músics hi ha
a part de la cantant.
Sí, sí.
A veure, a veure,
doncs mira,
haurem d'esperar,
no res.
Quatre mesets.
Tu, Marta,
segueix atenta
a veure si hi ha més notícies
i en les portes,
d'acord?
Sembla bé?
D'acord.
Molt bé, gràcies.
I a punt d'arribar
a la una de la tarda,
temps no d'escoltar-la
sencera,
però si un trosset
d'una altra sardana,
deixem que soni.
Una sardana
amb la qual arribarem
a la una de la tarda,
ja ho sabeu,
després del bulletí
de notícies,
un breu bulletí de notícies
just per posar-se
el dia que passa
arreu del món,
tornarem amb la segona part
del 1-2 i seguit,
amb la qual arribarem
fins a dos quarts de dues
de la tarda.
Al moment, escolteu aquesta sardana
de mossèn Mateu
d'Antoni Casas en Pera
amb la cobla mediterrània.
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música

Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música
Música



































Música
Música

Música
Música
Música
Música