Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
altra vegada en directe, la setmana passada
estàvem, ho dic en plural
em referia el Joan Maria al control
d'un servidor del micro
enllaunats, però avui altra vegada
en directe i parlant-vos de sardanes
dels bars de Música Paracoble
i atenció, un programa avui que em porta
moltes, moltes, moltíssimes coses
Salutacions
És un programa dense
Home, és festa major
i s'ha de notar
Doncs va, ho sabrem
amb el sombari
Salutacions, potser amb Joan Maria, que ja l'he esmentat
Maria Rosa, David
Em sembla que tindrem alguna sorpresa
I l'Àngel, digues jo mateix
La Marta, que també torna
Amb el seu racó tindrem un convidat
convidat d'aquells de luxe
avui al nostre programa
i moltes notícies i músiques
fins allà a dos quarts de dues de la tarda
Anem doncs cap a aquest sombari de continguts
Avui el tema del programa
Malgrat que el nostre convidat
segurament l'heu sentit en molts llocs
Ahir mateix estaven aquests mateixos estudis
de Terrona Ràdio
Nosaltres hem volgut convidar-lo un cop més
que estigui aquí a l'1, 2 i seguint
Ell és el genó
que és com el coneixen la gent de Terrona
de Joan Salvador
És el perpetuador de les festes de Santa Tecla
i a més a més de la seva notable participació
en el seguisse de la ciutat
que és del que segurament s'haurà parlat més aquests dies
Nosaltres volem reivindicar també la seva faceta
de sardanistes
El nostre convidat
Amb ell parlarem el tema del nostre programa d'avui
Un programa que avui s'haurà de fer
ressar també de la resta
d'activitats de sardanes, d'esbars
de música paracobla de Santa Tecla
però també de la veïna Ciutat de Reus
que també estan festes majors
festes de misericòrdia
Hem de remarcar molt
els dos primers llocs del concurs
del passat 11 de setembre
de la colla Toc de Dança Baterana
que la situa en primer lloc
a la classificació general també
del campionat de Catalunya
Remarquarem pel que fa al programa d'actes
aquí és concurs de colles aquí de Tarragona
on ballaran les colles del bàsic d'honor
és a dir, el bo i millor
de les colles sardanistes
i a més a més de la música
xafarderies
xafarderies que n'hi haurà
de tota mena
de curioses
molt interessants
ens les portarà el David
ara se'ns ha escapat de l'estudi
però n'hi ha una
que no em puc resistir
que la digui ja
de bon començament
de bon començament del programa
perquè a més a més és recentíssima
vine cap aquí David
ara s'havies caquejat de l'estudi
ara m'havia escapat
és que tot se sap
no pots dir res?
no
què ha passat a les últimes hores?
ah
doncs que ja tenim un nou membre
al món tarragoní
al món sardanista tarragoní
al món de l'essència
que ja tenim al món
el Genís
Genís Osset Salvat
doncs va néixer ahir
l'Ester
una bona sardanista
una bona sardanista
de Constantí
molt vinculada a l'agrupació
de Tarragona Dança
i que doncs ahir
a dos quarts de deu
va ser mama
per primera vegada
no hem pogut evitar
començar el programa així
dediquem-lo al programa
per ells
al Genís i als seus pares
molt bé
i a la seva família
excel·lents sardanistes
que podríem dir
Tarragona Constantí
sí
sí
sí
sí
que ens fa patir
però molt bé
com diu
doncs tot això
fins a dos quarts de dues
de la tarda
amb aquell parèntesi habitual
del punt de l'ona
de la tarda
anem a començar amb música
doncs sí
encetem la part musical del programa
amb un gran clàssic
en Joaquim Serra
d'ell escoltarem
l'última sardana
que va escriure
a Guissona
una obra
sembla
que recull
algun tema tradicional
de Guissona
i que va ser premiada
l'any 1956
en un concurs musical
convocat en aquella viva
aquesta mateixa sardana
serà una de les que
interpretarà la cobla
a la principal de Tarragona
durant la ballada
de festa major
del dia de la Mercè
a la Rambla Nova
el motiu per ara
el deixem en suspens
de moment
deixem que soni interpretada
per la cobla
de Cambra de Catalunya
dirigida per
Salvador Brutons
a la Rambla Nova
de Barcelona
a la Rambla Nova
de Barcelona
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
a la Rambla Nova
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Menys la traca, però els coets es van...
Que jo, de veritat, mira, estic una mica crític amb això, és que vaig pensar, qui hi ha a la plaça de Font en aquest moment, en aquest aiguat que cau, per llençar això?
Sí, sí, els quadres que l'estaven...
Si no el tirava l'havien de llençar, clar, no és això.
No, el que passa és que si no...
O no cobraven.
També.
És una manera de justificar-ho.
És una manera de justificar-ho, suposo que és aquesta la raó.
Però que sí que es va poder celebrar plenament i com cal, amb bolo de multitud, com s'acostuma a dir, perquè l'Ajuntament estava a rebentar de gent,
va ser l'acte de proclamació, no sé com s'acostuma a dir, del perpetuador de les festes, que en guany és el Joan Salvador Sorolla, conegut per en Genó,
un home com ja relata el programa d'actes, ha fet un paper d'aquells que normalment no es veu, de cara a fora,
d'aquelles persones que no es veu l'òfigo de la persona, però que fan feina amb la recuperació de molts dels elements del seguici de la ciutat.
D'això se n'ha parlat, ell mateix, com deia abans, va estar aquí als estudis de Tarragona Ràdio, en va parlar,
però a nosaltres ens agrada, sense obviar això, evidentment, remarcar el paper que ha fet sempre dins de l'activitat sardanista de la ciutat de Tarragona.
Molt bon dia, Genó.
Bon dia.
Novament retrobat als estudis de Tarragona Ràdio, i què tal, la festa? Ara, després d'unes quantes hores, suposo que emoció, no?, en aquests casos.
Home, clar, això és normal, això tothom emociona, un acte així, i encara, a més a més, perquè doncs era sol per perpetuador.
Hi ha vegades, doncs, que són diversos, i doncs van més repartits els elogis, però quan ets sol, doncs tot va per tu, i et sembla exagerat i tot.
Ara, tot i bé això, hi va haver els taclers d'honor, que també l'afectava directament, això, eh?
Sí, home, clar, tinc...
Perquè bona part dels taclers...
Clar, tota la comparsa portava.
Sí, sí, però clar, els set fills, que també tots, doncs, van començar en aquestes activitats, primerament sardanistes, tots van començar amb les sardanes, i ballets també, però acabat, doncs, han continuat amb diferents activitats, vull dir, doncs, i tots hi estan immersos, i encara n'hi ha, doncs, que continuen, perquè n'hi ha que van als castells, n'hi ha que toquen la gralla, n'hi ha que toquen el timbal, vull dir, doncs, n'hi ha que porten...
la molassa, n'hi ha que porten gegants, n'hi ha, bé, n'hi ha en totes les activitats.
Anem, potser, a l'origen de tot plegat, com va començar a posar-se en el món de la festa?
T'imagino que, al principi, com a tothom, doncs, anant a viure les festes com un més, però sabem que es va integrar en unes bars, en colles sardanistes, també.
Sí, bueno, llavors, les festes eren molt minces, vull dir, feien molt poca cosa, no hi havia gaire res, i hi havia unes bars, doncs, les bars d'en Saire, doncs, que...
allí, doncs, hi vam apuntar molts joves, perquè, doncs, és que no hi havia altra cosa, en aquell moment, a la postguerra no hi havia altra cosa.
Les vam apuntar allí, doncs, això era l'any 44, encabat, ja, entre un grupet d'allí, ja vam formar una colla de sardanes,
doncs, ja vam anar concursant, i vam, uns quants anys, fins que...
va haver una davallada, que van desaparèixer quasi totes les colles, aquí a Tarragona, i, però, acabat, doncs, vaig continuar, doncs, amb la...
amb la fundació del casal tarragoní, on vaig pertenèixer 25 anys, 20, van ser, com a vocal de sardanes,
doncs, que organitzàvem uns concursos, feia de jurat, generalment jo feia la fenya mecànica,
acompanyar les colles de la comparativa, fins a la plaça La Font, posar els números,
en fi, tota la fenya aquestes així.
Això sempre l'hem vist, sempre aquella presència, i encara, a veure, a cap dels anys,
no és estrany veure les ballades de sardanes.
És el que t'anava a dir, sempre l'hem vist i sempre el veiem, perquè molts divendres, no?,
ens acompanya a les audicions que fem a la Rambla, i sempre hi és, o moltes vegades hi és.
És a dir, que he vist aquesta evolució de la sardanes durant uns quants anys,
que hi ha hagut això, alts i baixos, no?, sempre, sempre...
Home, i tant, bueno, a veure...
a la primaria de la dictadura, com si diguéssim,
se n'han fet moltes de sardanes, mai se n'havien fet tantes, mai,
perquè venia a Santa Tecla mateix, i per exemple, com a mínim,
teníem nou audicions de sardanes.
Nou.
Nou, com a mínim, eh?
Com ara.
Sí, perquè el dia abans, doncs ja venia una culpa de fora,
de tercer ordre, no de les bones,
doncs ja et feia sardanes al migdia, tard i nit.
El dia de Santa Tecla, migdia, tard i nit.
El dia de la Mercè, migdia, tard i nit.
Però si el dia de la Mercè, aquell dissabte, que l'endemà era diumenge,
doncs encara tres més, aquell lloc ens en teníem dotze.
Vull dir, somflàvem de sardanes, i clar, com que fent tantes sardanes,
doncs hi va haver moltes colles en aquell moment.
Moltes.
Això em fa pensar que recentment he vist moltes vegades prenent notes
i preguntant a molta gent, fent una tasca una miqueta com d'arxiu,
de recuperar noms d'aquella gent que ha passat per les colles de sardanes, això, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Ara ho estic fent tot això.
Ara a l'estiu, doncs, ho he parat una mica,
perquè feia molta calor i per anar tombant,
però sí, sí, vaig tombant per les cases,
pels exsardanistes, preguntant,
perquè, clar, tinc moltes fotografies, he pogut aconseguir moltes fotografies,
però, clar, la gent que hi ha en aquelles fotografies,
cal posar-hi el nom, perquè una fotografia, si no hi ha, el posto què és.
La gent que hi ha i què hi fan,
diu, no serveix per res, i la fetxa, sobretot la fetxa, també.
I això, doncs, és un treball, doncs, entretingut,
que m'aportarà molt de temps, no sé si ho podré acabar.
Perquè molta gent, no sé si ho imagina, allà d'aquests temps,
Déu-n'hi-do la gent que ha arribat a passar per les colles,
uns més que altres, un més temps, menys implicació,
però si aconseguíssim agrupar tota aquesta gent,
imagino que seria una cosa immensa.
Oi, si tant, perquè llavors hi havia 14 o 15 colles,
o 16 als anys 40, a finals dels anys 40.
Moltíssimes, i gent a les sardanes,
doncs, vull dir, no sé què hi havia,
les colles que volíem ensajar a Fenyarrà
i teníem a Bim Manal a Serra,
o lluny, perquè, doncs, no hi havia puesto,
no hi havia puesto.
Ara les colles tampoc tenien la qualitat que té ara,
doncs, la Tarragona d'Anse, tampoc.
En aquell moment les colles eren molt fluixetes.
Especialment, vull dir, en conjunt,
hi havia colles que potser van igualar la Tarragona d'Anse
i potser el van superar.
però, doncs, en acabat, doncs,
llavors no s'interpretava.
Interpretant, aquelles colles estan anys llum de la Tarragona d'Anse.
Abans potser se saltava només, en el tuti...
No, sí, bueno, i la gent, doncs,
no comptaven en quin compàs s'havia de comptar,
començava a fer esaires, el salt petit o saltar,
no ho comptaven.
Quan veien que la música donava per saltar,
va, tots, amunt, vinga, m'entens?
Però, vull dir, doncs, això fins per allà als anys...
A veure, 46, 48, per allà l'any 49,
no van començar amb algunes colles d'aquí, ja, a interpretar.
Però, amb anterioritat,
ni les colles més bones que hi havia a Tarragona,
doncs, bueno, més bones, més bones de...
Vull dir, doncs, no amb massa qualitat,
però era l'únic que hi havia, les millors que hi havia,
com si diguéssim, no vol dir que els que siguin sent les millors fossin bones.
Fes-ho, ja, que em prenen.
S'han de sapiguem...
Tenint en compte el nivell de...
Ah, aquí està, aquí està.
Però bé, és part de l'evolució, també, no?
Vull dir que...
Home, també, sí.
No s'ha de desmereixer res, vull dir que...
Sí.
En un moment donat, a Tarragona es produeix, com tots sabeu,
una mena de, no sé, revolució, potser sí,
perquè es va passar d'un temps en què les festes,
doncs, hi havia, eren bastant escarrencides,
com ens ha comentat, aquesta autèntica explosió,
que ara, quan ve a arribar a Santa Tecla,
vostè ho ha vist des de dins, ho ha treballat.
Com s'explica això?
Perquè què passa?
Perquè la gent d'un dia per l'altre
no es va despertar descobrint Santa Tecla.
Bé, en la dictadura la cosa era molt dura, diguem-ne.
Però hem acabat el vindre de la democràcia,
clar, doncs, llavors ja podies fer el que volies,
que abans no.
Abans, doncs, havies de regir, vull dir,
inclús t'explicaré una anècdota, com ara estic aquí,
doncs, en una ocasió, també els que feien l'emissió de Saldanes,
que sempre s'ha fet,
un dia es van dir, dius,
a veure, van citar tots els caps de colles de les anelles que hi havien,
dius, hi farem una entrevista.
I vam arribar allà a l'emissora,
que llavors encara estava a la Rambla,
i es van donar un fòlio amb el que es preguntarien
i amb el que havíem de contestar.
Clar, havia de passar per censura, tot.
Ah, això mateix, m'entens?
O sigui, tu no podies contestar el que...
Havies de contestar el que et posava allà el paper,
havies de llegir només.
Això, doncs, d'entendre com estava la situació en aquell moment.
Molt bé, molt bé.
Déu ben i adó.
I clar, amb la democràcia,
es va poder...
Sí, bueno...
...fer novia de tot i recuperar coses, no?
I tant, i tant.
Doncs s'ha recuperat molta cosa,
i encara se'n van anar recuperant,
que jo no sé com la faran a aquesta cercavila,
perquè si fan recuperant tants animals i tantes coses,
doncs això serà etern,
com si diguéssim...
S'acancel·lar la gent d'haver passat per allà davant.
La participació del genó en les festes,
a part de, permeteu-me la broma,
de proporcionar festers amb els seus fills,
que és poca broma,
crec que bàsicament ha estat centrat en la seva feina com a fuster.
Tota l'ida de fuster.
Sí.
Fent, sobretot, l'estructura d'aquests elements.
Sí, sí, sí.
Va començar amb la molassa.
Primer va sortir l'àguila,
després va sortir el drac,
que el drac el van fer a València,
però encabat el drac se va...
amb humitat,
com que era de cartòpedra,
es va...
es mullava i es desfeia tot,
i van tenir que fer nou.
Però primer ja vaig fer la molassa.
O sigui, llavors, doncs,
com que hi havia coses per recuperar,
i nosaltres teníem molta gent en aquell moment
que dirigia una entitat sardanista,
doncs,
que ja portava moltes colles,
doncs,
i teníem molta gent,
van dir, doncs,
per què no ens integrem,
també el seguir,
si hi fem amb alguna cosa,
doncs,
i després de les coses que hi havia per recuperar,
doncs,
ens va semblar que la molassa era la millor,
perquè havíem vist la de Vilanova,
havíem vist la de Baix,
havíem vist la de Reus,
havíem vist...
totes les molasses,
i van...
allò que corre d'aquella manera,
que passa a través de la gent,
passa a parlar de la gent,
torna a sortir,
allò que van dir,
com la gent que tenim nosaltres jove,
això és engrescador,
i va semblar que era el millor,
i van fer la molassa.
Molt bé.
Això jo crec que és una cosa
que s'hauria de reivindicar,
la quantitat de gent
que ha fet això,
si hagués de recuperar-se les festes,
que en un moment o altre
ha passat per les colles sardanes, també.
Sí.
Bueno, la molassa,
la molassa,
a veure,
la van fer sardanistes,
era una colla dedicada a sol,
exclusivament a les sardanes,
i es feien més portadors
dels primers anys,
tots eren sardanistes,
tots, tots, tots, tots.
El que ha acabat amb el temps,
s'ha anat canviant gent,
perquè com que vam deixar les sardanes,
el perdre local de la comparativa,
doncs llavors,
llavors van tindre carallers,
i ara hi ha gegants,
vull dir,
s'ha anat evolucionant.
I a part d'això que ens comentava ara,
que a vegades pot ser,
pot fer patir que les festes morin d'èxit,
com es diu, no?,
de tanta recuperació,
en general com les veieu,
com veieu les festes?
No, jo veig que com més coses hi hagin,
doncs aniran millorant,
o millorarà,
potser algun dia si n'hi ha massa,
aniran partint-les,
i la meitat les farem per Sant Magí,
l'altra meitat per Santa Tecla,
perquè ara hi ha una digeració.
I és evident que la sardana
no convé tampoc que faci el paper
que va fer als anys 40,
allò era normal,
però quin paper us sembla que hauria de fer ara,
dins de les festes?
Això, un concurs de colles,
està bé, no?,
ballades, sardanes...
Sí, bueno,
llavors se'n feien més coses,
perquè com que hi havia tantes colles,
fins i tot podies fer concursos locals,
i se'n feien diversos,
però ara, doncs, clar,
que les colles n'hi ha tan poques
que no ho pots fer ja,
i llavors, doncs,
i jo poso amb la crisi que hi ha,
que no copa el que deu cobrar,
doncs tampoc se'n poden fer amb els sardanes,
això tampoc favoreix el sardanesme,
vull dir, doncs,
és una cosa una mica problemàtica.
Però vaja,
el fet que hi hagi un concurs,
a vegades aquests problemes que abans apuntava,
doncs...
Sí, però per quantes colles hi haurà en aquest concurs?
Déu-n'hi-do,
hi haurà colles del campionat de Catalunya,
que això ja assegura un mínim,
clar, evidentment.
I quantes són aquest mínim?
Crec que són una trentena, eh?
Jo tinc poca broma.
Home, ja, ja.
Això ja fa goig.
Ja, és el que dèiem,
el fet de ser bàsic,
doncs atrau...
Això garanteix.
Garanteix una miqueta de...
Ara ho he dit així,
però després ho a les notícies,
a l'altre.
A més, jo no...
Jo a la meva època
havia vellat en concursos
amb més de 70 colles.
Sí, sí.
Això em sembla també un conegut nosaltres.
Sí, sí.
70 i escaig de colles.
Al principi també ho vam conèixer.
Al començament.
Jo me'n recordo...
I aquí mateix,
quan el concurs encara es feia
a Sant Pé i a Sant Bau,
que es feia al camp de futbol,
allí també...
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Clar, jo de fet també
quan vaig començar,
ja de ben petit,
que fa una fila d'ans,
vostè portava les colles...
Sí, bueno...
Infantils,
que encara n'hi havia.
Sí, sí.
Nosaltres no teníem
tres d'infantils.
Compatir amb ells.
No teníem dos de juvenils,
dos de grans
i dos de veterans.
Vull dir,
en exhibicions,
i participàvem en colles.
Ara, en concursos,
un màxim de sis.
Més de sis no hi vam anar mai.
I llavors també,
el que dèiem abans del seguici,
és una cosa que jo sempre m'he preguntat
i em penso que també ja
és molt difícil
entrar dins del seguici,
però sempre...
Jo crec que hem de reivindicar
que les colles no surten al seguici,
i som part de la cultura.
És l'única cosa
que no ha sortit mai a la vida.
I no sé si és perquè hi ha un protocol
o no sé quin és el motiu,
però...
El problema és que no s'hagi fet
el moment que es va crear el protocol.
encara és més complicat.
Però fer un paper com el que es fa a Sitges.
No sé si us estan mai
les festes de Santa Tecla.
No, perquè estem immersos
en les nostres festes i no...
No sé si és les de Santa Tecla
o les altres festes major d'estiu,
que hi ha un moment donat
al seguici,
que és...
Doncs fa una serana sencera.
Hi ha un parell de serranes
que ja són clàssiques.
La posada de Sant Bartomeu
i la festa major,
aquesta del Morera,
que en moments puntuals
serà el mateix que fan els castells,
que hi ha llocs que fan un pilar.
És que si t'hi pares a pensar
en el que diem,
surt tothom,
tothom menys les sardanes.
És que és una cosa incomprensible.
Bueno,
si no s'ha incorporat el seguici,
potser és perquè, doncs,
durant les festes
ja tenen el concurs els sardanistes.
I amb alguna audició...
O potser molts sardanistes
ja estan implicats
en altres entitats,
jo també.
Sí, també.
Però en aquell moment
no tenen el protagonisme.
Però bé, també els castells
també tenen concurs propis.
Exacte, també tenen concurs propi
i altra gent, doncs,
els dracs també fan altres coses
i la molassa també surt
en altres moments.
Bueno, és una idea, no?
No, no, jo crec que és una cosa
que portem anys reivindicant,
però que no...
Hi ha la idea,
l'exemple aquest de Sitges,
a partir de...
No dic fer el mateix,
però...
I aprofitar que això
sí que és una queixa generalitzada
que hem vist els que anem
seguint el seguici
des de fora,
però veus el que diu la gent
és que el moment en què
el fet que les colles castellars
fan els pilars,
està molt bé,
però l'alenteix el seguici
d'una manera terrible.
I aprofitar això...
Però a mi ja m'agradaria
ralentir el seguici
per ballar una sardana.
Sí, sí, exacte, per ballar una sardana.
Tant de bo.
O punts lliures, per exemple.
O una sardana,
només que fos una de curs,
una de llars,
però que poguéssim sortir
perquè a la fi al cap
som els únics que no...
I ha que està aturat,
i ha que està aturat.
Sí, sí,
com si no fóssim folclore.
Nosaltres no sé, no?
Que no som...
Bueno...
Això és un tema per tractar-lo.
Sí, sí.
I nosaltres estem una mica encesos en això, eh?
Vull dir que aquí ara faríem una mica de...
Avui tenim el nostre protagonista,
que és el Genó,
Joan Salvador.
Gràcies, eh?
I felicitats, sobretot.
Moltes gràcies.
Per molts anys més.
I tant.
Això espero.
I també que passi la felicitació
als seus fills,
com dèiem,
als teclers d'honor.
Ja ho faré així mateix.
I a més més també és una cosa
que segueix,
perquè té nets
que també estan involucrats
amb el seguici,
hi ha moltes entitats...
amb el ball de cercolets,
el patatuf,
porten la molassa petita,
vull dir...
Vull dir que és una cosa
que...
Van a Castells...
Ha deixat en premsa
i...
Un any mateix,
doncs la capítica farà de xaneta,
la baixada del Pilar
fins a la plaça La Font,
serà una neta meva.
Veus?
Déu-n'hi-do.
Farà tot el recorregut.
Ah, sí!
Això potser encara li farà més orgull,
no?
Home, clar, clar, clar.
Bé, un cop més,
doncs gràcies i felicitats.
Moltes gràcies.
Doncs tot seguit
reprendrem la nostra particular antologia
de sardanes del compositor Vicenç Bou,
amb motiu del seu 125 aniversari
del naixement.
Un repàs de la seva obra
disponible discogràficament
que a poc a poc,
setmana rere setmana,
ens permet comprovar
la importància
d'unes sardanes
de limitades qualitats tècniques,
però amb unes melodies
fruit d'una gran inspiració
i amb un extraordinari impacte popular.
El recorregut,
que el fem per ordre cronològic
d'estrena de les sardanes,
el vam deixar l'any 1913
i amb un dels grans títols d'en Bou,
l'Anell del Prometatge.
L'any següent
va signar sis sardanes,
però que no han transcendit
entre les més conegudes.
Només una
ha tingut certa presència
en els repertoris,
la Somrieta,
la Cobles Mongrins...
Somrienta, perdó.
La Somrienta,
perdoneu, sí.
La Cobles Mongrins
la van registrar l'any 1980,
dirigida per Lluís Albert
i amb Josep Gispert
de la Tenora,
encara que també cal remarcar
en aquesta sardana
el paper d'altible Tomàs Veí.
La Somrieta
La Somrieta
La Somrieta
La Somrieta
La Somrieta
La Somrieta
La Somrieta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És el mateix dia de la patrona, dia de Santa Tecle, aquí a Tarragona,
serà...
caselles...
a les 11 de la nit, després del Castell de Focs,
amb la cobla Sant Jordi i Ciutat de Barcelona.
Com m'és habitual, amb les ballades a Tarragona,
I per el proper divendres, dia 24, dia de la Mercè,
a la una del migdia, a Bandellós, a la plaça dels doctors Gilbermet,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
Com la que el vespre estarà aquí a Tarragona, amb la segona ballada de Festa Major,
a dos quarts de vuit del vespre, la Rambla Nova davant del Monument a la Sardana,
i amb aquest programa, la Colla del 16, Francesc Marrós, 50 anys junts,
de Joan Segura, la pobilla de l'Empordà, de Ricard Viladesau, de tot cor, Jordi Poblí.
Aguissona, de Joaquim Serra, la puntaire de Llucia Abadosa,
el mestre Puigferrer, de Jurep Colli Ferrando, Girona Manamora, de Ricard Viladesau,
i Prada Ripoll, d'en René Picamal.
I per el proper dissabte, dia 25, dia de Misericòrdia,
a la una del migdia, a Bandellós, a la plaça dels doctors Gilbermet,
amb la cobla, la principal de Tarragona, i hi haurà ball de vermut.
Aquí no sé si tocaran sardanes, però en tot cas és tradicional que facin uns quants ballables al migdia.
I el diumenge, dia 26, a la una del migdia, també la principal de Tarragona,
sardanes, al port de Calafell.
I us parlem ara de colla sardanista.
És una cosa que ja està, ja ha passat.
Avui mateix, a les 11 del migdia, aquí, al casal de la gent gran d'aquí, de la Mercè de Tarragona,
hi ha hagut una exhibició per la colla de Tarragona Dansa,
i la colla Mare de Déu de la Mercè, doncs aquí, al casal.
I per demà diumenge, dia 19, a les 6 de la tarda, a la Tarragona,
al Moll de Costa, davant de l'escala reial, el 62è Concurs Nacional de Colles,
Campionat Grans Territorial Comarques Targonines i Colles Lliures, amb la cobla Maricel.
En cas de mal temps, es farà el pavelló del Palau de Congressos,
i esperem que sigui una bona diada per les colles nostres.
Després en parlarem, a les notícies, una miqueta més.
Val.
Sí?
Ara m'ha tallat.
Hem d'aprofitar el temps al màxim.
Sí, sí, sí.
Avancem concursos pel proper cap de setmana.
El diumenge, dia 26, a les 11 del matí, a Barcelona, a la plaça de la Catedral,
el 60è Concurs, valit pel Campionat de Colles Grans i Colles Lliures,
i amb la cobla Maricel, també.
A les 12 del migdia, serveix a la plaça Major Campionat de la Terraferma
i Codes Lliures, amb la cobla Ciutat de Solsona.
I a les 6 de la tarda, a Sitges, a la plaça de la Fregata,
hi haurà Campionat Infantil i Juvenil de Colles Lliures, amb la cobla Maricel.
Parlem ara d'esbars.
Avui mateix, a les 10 de la nit, a Reus, al Teatre Bertrina,
novena edició de l'espectacle Dances de Creació,
on l'esbar Reus Dansa presentarà les seves noves coreografies.
L'esbar Ciutat Comptal presentarà síntesi,
estrenat amb motiu del seu 50è aniversari.
Pel dilluns, dia 20, a dos quarts d'onze de la nit, a Tarragona,
al pla de la catedral, la representació del retaule de Santa Tecla
per l'esbar Santa Tecla i la cobla, la principal del Llobregat.
I per al proper dissabte, dia 25, a les 7 de la tarda, a Barcelona,
al Parc de la Ciutadella, espectacle El cos de la tenora,
tradicional i contemporaneïtat, dins de les festes de la Mercè
i el 25è aniversari de l'acrupament d'esbars Dansaires,
amb els esbars Vallets de Catalunya, Català de Dansaires,
Ciutat Comptal, Folklòric d'Horta, Gaudí, Juntin Nostre, Maragall i Sant Jordi,
amb acompanyament musical de Carles Santos, sis tenores i una cobla.
I el mateix dissabte, dia 25, a les 9 del vespre, aquí a Tarragona,
festes de Santa Tecla encara, Teatre Metropol,
actuació de l'esbar Sant Martí de Barcelona amb revolta
que s'anuncia com una reflexió sobre el pes específic de la ciutadania en la dansa
i la responsabilitat dels esbars dansaires en la contemporanització de la dansa catalana.
L'accés és lliure, limitat a la capacitat de la sala i organitza l'esbar Santa Tecla.
Endemà, el diumenge, dia 26, a les 12 del migdia,
asseguda Calafell, el port, l'esbar d'ensaire Calafell.
I a les 7 de la tarda, a Barcelona, al Parc de la Ciutadella,
espectacle, el cos de la tenora, tradicional i contemporaneïtat,
dins de les festes de la Mercè i el 25è aniversari de l'agrupament d'esbars d'ensaires.
Mira, t'estalviu feina. Són els mateixos esbars.
Del dia anterior, sumant-hi l'esbar Sant Martí,
que no actua el dissabte perquè s'aterraona al Teatre Metropol.
Mira que bé.
I ja ho sabeu. I acabem amb activitats diverses.
Doncs sí, el divendres, dia 24, a les 7 de la tarda, a Reus,
la cercavila de la Festa Major de Misericòrdia,
amb la Cobla Reus Jove, que acompanyarà l'Àliga de Reus.
I per al dissabte, dia 25, a les 11 del dematí,
a Reus, baixada del seguici festiu des de la plaça Pastoret,
al Santuari de Misericòrdia.
La Cobla Reus Jove acompanyarà l'Àliga de Reus.
A la tarda, a dos quarts de sis,
Valls Populars i Acompanyament de l'Àliga
i a tres quarts de nou, Cercaviles, Vall de l'Àliga i Ofrena a la Verge.
És a dir, que si voleu sentir a la Reus Jove en aquesta formació, diguem-ne, atípica,
perquè són els mateixos instruments de Cobla, però a vegades multiplicats,
hi ha més músics dels habituals,
haureu d'anar seguint el seguici de la veïna ciutat de Reus.
I ara anem a la música.
El passat dia 5 de setembre,
a la plec de García es va estrenar una nova sardana
del compositor Terrania i Alfred Abad,
dedicada precisament a aquella festa,
als Follets de l'Ebre.
Ara tenim l'oportunitat d'escoltar aquesta sardana
tal com la va interpretar la Cobla Reus Jove
en un enregistrament, doncs, realitzat en directe.
Escoltem, doncs, els Follets de l'Ebre d'Alfred Abad.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I aquesta és la sintonia de la secció que anomenem
el racó de la Marta,
que la nostra més jove component,
col·laboradora del programa,
la Marta ens ofereix cada setmana un text,
una cosa que hagi dit algú important vinculat a la Sardana.
I avui això va lligat amb una notícia,
i és que el passat 11 de setembre,
en el mar de la 41a edició del concurs de colles sardanistes
que va tenir lloc a la plaça Pere Torrent de Lloret de Mar,
es va fer un homenatge a Esteve Fàbregas,
escriptor i estudiós lloretenc,
amb motiu del centenari del seu naixement.
Esteve Fàbregas, que l'any 1971 havia redactat
una memorable lliçó magistral per al poblatge de Lloret de Mar,
l'any següent, el 1972, va redactar un text
que s'anomenava La Sardana, dansa catalana, missatge de pau i germanor,
que pretenia explicar què és la sardana.
El text va ser traduït i publicat en 12 idiomes,
que en una segona edició de l'any 1973 van passar a ser-ne 16,
i en la del 1979, 40 idiomes,
els mateixos que ara, després d'una acurada revisió,
s'han tornat a publicar.
El llibre forma part de la col·lecció Mòs,
que publica la revista de Cultura Popular Som,
és el número 32, i es titula així,
La Sardana, dansa catalana, missatge de pau i de germanor,
i apareix, doncs, amb 40 llengües.
I ara la Marta el que farà és llegir-nos aquest text.
En anglès potser, Marta?
No.
No? En anglès?
O no ho sé, aquí, amb un d'idiomes, eh?
En finlandès, en greu, en abreu?
Ui, ui, ui, ui, ui.
Amb què ho llegiràs?
Marta, català, català.
Hem de remiticar, home.
Clar que sí.
A veure, està molt bé que la gent conegui
què és la sardana de qualsevol idioma,
però ara anem a veure què és el que explicava
aquest senyor amb aquest text.
Tu mateixa, quan vulguis.
La dansa és la dansa nacional de Catalunya.
La ballen, a més, en terres de València,
on es parla català, i a les Illes Balears, Espanya.
A Andorra, als Pirineus Orientals, a França i a l'Aguer,
o sigui, Itàlia, també es balla a Madrid,
i en altres ciutats d'Europa i d'Amèrica,
on s'agrupen catalans.
Es distingeix pels seus valors estètics i morals.
Un conjunt d'11 instruments,
quasi tots de vent,
denominat cola.
Interpreta sardanes de gran qualitat.
Han elogiat la sardana aminents mestres,
com Igor Stravinsky, Albert Schweitzer i Richard Strauss.
Molt bé, ha superat el parany del text.
Què més diu?
És una dansa clàssica i matemàtica.
Els sardanistes s'agrupen lliurement en rotllanes,
és a dir, formen anelles agafats a les mans.
Els ensaires han de comptar els compassos de la música,
que solen ser en nombre diferent a cada composició,
i traduir-los a passos,
de manera que repartits ara voltant cap a la dreta,
ara cap a l'esquerra.
La dansa es desplegui i s'acabi exactament d'acord
amb les normes tradicionals que la regeixen.
A la sardana hi cap tothom,
en nombre il·limitat,
sense distinció del sexe, edat, raça,
nacionalitat,
instrucció, manera de pensar,
classe social,
ni posició econòmica.
Tots són admesos a la rovellana,
i s'hi pot entrar i sortir-ne a qualsevol moment.
Poden formar grans rodones o cercles reduïts.
Pot vellar cadascú el seu aire o composar-se de bon grat una disciplina.
A la sardana, el poble gaudeix d'una llibertat absoluta,
però hi ha d'obreir les lleis de la sardana,
que ell mateix s'ha traçat.
La sardana és un model de comunitats humanes,
afirma els drets de l'home i constitueix la imatge ideal d'un món nou.
Els sardanistes l'oferim als homes de bona voluntat
com un missatge de pau, de justícia, de germanor i de bellesa.
Molt bé, això és el que deia l'Esteva Fàbregues,
i que ara s'ha publicat, doncs, novament,
amb aquests 40 idiomes,
per, mira, distribuir-ho,
anava a dir tot el món,
però mira, aquí el nostre país també està bé,
ara que hi ha molta gent que vivim entre nosaltres de fora,
doncs que també conegui aquest element
de la nostra cultura popular i tradicional,
la sardana.
I, potser, per mirar de guanyar temps,
com deia, avui tenim un programa d'ents,
anem amb un primer bloc de notícies del programa
fins a arribar a la una de la tarda.
Dissabte vinent, dia 25 de setembre,
començarà una nova edició del certamen de promoció
de les novetats musicals sardanistes
en forma de macroconsulta popular,
que és el concurs de la sardana de l'any.
Promogut per la Federació Sardanista de Catalunya,
el concurs permet triar quina és la peça més representativa
del repertori sardanista que s'ha estrenat
durant els darrers 12 mesos.
Enguany, 72 de les sardanes estrenades del 2010
prenen part en la 22a edició d'aquest certamen.
Una xarxa de 30 emissores de ràdio
escampades arreu del territori català,
tant del Principat com de Catalunya del Nord,
col·laboren activament en aquesta campanya anual
de popularització de noves sardanes,
una de les quals és Tarragona Ràdio.
Com sempre, seran les votacions dels oients
seguidors de la sardana de l'any
les que determinaran la classificació
de les peces concursants.
La cita, doncs, dissabte vinent,
i en el cas de Tarragona Ràdio,
a les 12 del migdia i dins d'aquest espai,
un dos i seguit.
Demà diumenge, la Cobla Voltamont
actuarà als Jardins de Luxemburg de París
en una ballada de sardanes
que organitza el casal català de la capital francesa.
La Cobla Voltamont és una iniciativa
dels músics Xavier Pinyol i Daniel Lavarro
que vol divulgar i acostar la cobla,
els seus instruments i la seva música
fora del territori català.
El projecte va començar l'any 2008
amb la intenció de dissenyar, crear i promoure
projectes musicals que permetin divulgar
i difondre el fet musical per a Cobla
fora del territori geogràfic que li és natural.
Des d'una perspectiva eminentment musical
i malòmana, entenem la Cobla
com una formació instrumental de cambra
amb paràmetres artístics
que l'emparenten directament
amb el sinfonisme musical més culte i selecte.
Això és el que diuen els promotors
de la Cobla Voltamont.
Es tracta d'una formació musical variable,
ja que la integren músics de diverses cobles
que s'apleguen cada any.
Fins ara s'han portat a terme
una desena d'actuacions arreu d'Europa
i ja s'han realitzat diversos enregistraments
de danses i músiques tradicionals catalanes
per a productores alemanyes i angledes.
A París s'interpretarà una selecció
de sardanes clàssiques,
sardanes dedicades a la Catalunya Nord
i d'altres de compositors actuals
que permetrà mostrar
les possibilitats tímbriques de la Cobla.
Parlem ara de dues presentacions
de presentacions per dos de llibres.
Una és per demà diumenge a les 6 de la tarda
a Esbar Català de Dansaires 1908-2008,
100 anys d'història,
obra de Montserrat Garrí
i amb col·laboració de Montserrat Besaran,
amb edició cura de Rosalia Conesa
i editat per l'Esbar Català de Dansaires.
L'acte tindrà lloc a la sala d'actes
de la Casa dels Entremesos
a la plaça Beatas 2 de Barcelona.
L'altra presentació serà el dimecres dia 22
a dos quarts de 8 del vespre.
El títol és
Javimel, semblances i vivències
en torn a Jaume Vila i Melik.
Javimel.
Ai, perdoneu, Jaume Vila i Melik.
Javimel en un temps i un país,
obra de Jesús Rocosa
i editat per llibres de l'Avenç de Cornellà
i tractarà, doncs,
sobre la trajectòria del fundador
de la Cobla, la principal del Llobregat.
La presentació tindrà lloc al castell de Cornellà
i anirà a càrrec de Jordi Núñez,
músic i president de l'agrupament
dels bars d'en Saires.
De moment, això és tot pel que fa a les notícies
després del bolletí,
que ara us oferim com és habitual
a la una del migdia
i tornarem amb la segona part
de l'1-2 i seguit.
Fins ara.
ARAGONA RADIO
ARAGONA RADIO
ARAGONA RADIO
ARAGONA RADIO
Doncs ja ens hem posat el dia
de que passa arreu del món
amb el bolletí de notícies.
Doncs ara tornem amb l'1-2 i seguit,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
I abans de reprendre les notícies,
que ja us hem dit que abans oferim un primer bloc,
doncs fem la música.
Escoltem una sardana amb Vicenç Bou,
el compositor de qui en Guanyes
comemora el 125 aniversari del seu naixement
i que nosaltres ho manetgem
amb un repàs a la seva obra sardanista.
Abans ens trobàvem a l'any 1914
i ara anem al 1915,
quan en va estrenar quatre de sardanes.
L'única que hem pogut trobar enregistrada
ho ha estat diverses vegades els últims anys.
De fet, és una peça força atractiva
que permet el lluïment del primer tenora,
no pas per la gran quantitat de notes
que s'ha d'afrontar,
però sí per una ben trobada melodia
igualment compromesa.
És èxtasi que escoltem interpretada
per la Cobla, Sant Jordi i Ciutat de Barcelona
amb Jurep Antoni Sánchez
com a solista de tenora.
de la Cobla, Sant Jordi i Ciutat de Barcelona
i Ciutat de Barcelona
i Ciutat de Barcelona
i Ciutat de Barcelona
i Ciutat de Barcelona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!