Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La setmana passada va ser una mena de parèntesi, una mena de descans, pel que fa a la sertana de l'Any.
S'havia acabat la setmana anterior el primer cicle d'eliminatòries
i ara encetem avui les semifinals.
Ja es van triar una sèrie de sardanes, 18 sardanes,
que ara competeixen entre elles aquestes escollides.
Avui, doncs, primera eliminatoria de semifinals
de la 21a edició de la sardana de l'any.
Després, l'agenda, ja ho sabeu,
si hi ha una època a l'any que és quan més baixa l'activitat sardanista
dels bars i de música per a coble, precisament, és ara.
I el carnaval, que no només és això, sinó que, a més a més,
és el moment tradicional de sempre, tota la vida,
encara que no se respecta al 100% de fer canvis de músics a les cobles.
No només a les cobles, es costa fer-ho a qualsevol mena d'agrupació musical,
sobretot a les formacions de ball.
Això es nota, evidentment, la gent, però sempre, sempre,
alguna activitat ja us l'oferirem en aquesta part del programa.
A les notícies, prenarem atenció en alguna d'aquelles activitats
interessants i curioses, fins i tot, com l'actuació que avui ofereix
la Cobra els Mongrins a la plaça d'Oriente de Madrid,
de Bracet, del Cercle Català de la Capital de l'Estat,
i tot plegat celebrant els 125 anys, poca broma,
d'aquesta organització musical, la Cobra els Mongrins.
I una altra formació, també en llarga tradició,
abans ho comentava la Salvatana,
que impulsa un innovador cicle de concerts per a coble i veus.
parlarem d'un premi, el Premi Nacional Agustí Burgunyó,
atorgat a persones i entitats que treballen
en la vessant més sinfònica de la coble.
Presentarem algun disc nou i també amb altres de més antics,
fins i tot aquella selecció que anomenem la relíquia,
que avui també, com acostum a ser-ho, serà força curiós.
Anem a començar, fem-ho amb aquesta primera eliminatòria
de semifinals de la Sardana de l'any.
Doncs el que dèiem, reprenem aquesta setmana
el concurs de la Sardana de l'any,
després d'aquell parèntesi de descans
entre el primer bloc de 18 eliminatòries
i el que ara comencem corresponent a les semifinals,
amb les sardanes resultants d'aquella primera confrontació.
Recordem que es tracta d'escollir
amb l'ajut dels vots dels oïdors que vulguin participar-hi
la sardana més popular entre les que es van estrenar
al llarg de l'any 2009.
Tot plegat, organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la participació de diferents emissores
d'arreu de Catalunya, entre les quals Tarragona Ràdio.
Com ha vingut a ser habitual en les últimes edicions
de la Sardana de l'any, en la fase de semifinals,
a diferència del que passa a la primera audició,
les escoltem en el format habitual de concert,
és a dir, dues tirades de curs i dues de llars,
i a més, anunciant el nom de cada sardana
i de l'autor corresponent.
També n'haurem d'escollir una,
però en comptes de quatre n'escoltarem dues cada setmana.
De moment, us oferim la primera
d'aquesta primera eliminatòria de semifinals,
40 anys al teu costat, de Josep Coll Ferrando,
en parció de la Cobla, ciutat de Girona.
Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I avui ja hem acabat pel que fa a la sardana de l'any, ja hem escoltat les dues sardanes d'aquesta primera eliminatòria de semifinals del concurs.
recordem quines són les diferents vies per votar, això sí, per carta indicant la sardana preferida i les dades personals adreçada a Terraona Ràdio, vinguda de Roma, número 5B, primer pis.
També per internet, mitjançant el web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat, o bé el correu electrònic del nostre programa, un dos i seguit, arroba.terraonaradio.cat, un correu que aprofitem per dir que és obert també a qualsevol aportació o comentari que vulgueu fer en general sobre el programa, sobre la sardana.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa, el número 977-24-4767, tant per votar, i també recordo el mateix, com per fer qualsevol aportació, fins a dos quarts de dues de la tarda, que és quan acaba l'un, dos i seguit.
Tingueu en compte que seran considerats vàlids els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
Doncs obrim agenda, ja ho hem advertit abans, aquesta època de l'any, i sobretot ara ple carnaval és quan menys activitats de sardanes hi ha al carrer, lògicament.
I veureu que en aquesta agenda d'avui la major part són activitats pel proper cap de setmana, habitualment oferim agenda amb un abast d'avui dies.
De moment, però, pel que fa als aplecs sí que és per demà, un aplec a Navarcles, el 30è aplec d'aquesta població, a la tarda al poble municipal,
amb les cobles juvenibles de Sabadell, Marinada i Lluïsos de Taradella, amb concurs de colles improvisades.
Pel que fa a ballades de sardanes, que ja sabeu que en aquest àmbit ens limitem a les comarques terraurines i comarques properes,
ens situem el diumenge dia 21 o dos quarts de 12 del matí a Cunit, a la plaça del Casal, amb la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
i al punt del migdia, a les 12, aquí a Tarragona, al Serrallo, davant de la llotja, una nova ballada del cicle de tardor i hivern,
que patrocinen al Casal Tarragoní, l'Associació de Restauradors i Comerciants, al Serrallo i l'autoritat portuària.
I en aquesta ocasió, amb la participació musical de la coble Reu Jove.
Pel que fa a concursos, d'un moment encara, dins l'àmbit dels individuals de Reveses,
també serà per diumenge dia 21, dos quarts de 6 de la tarda, a Olot, a l'Auditori del Casal Marià,
i amb la participació de la coble Ciutat de Girona.
I això sí, un concert per demà, o avançàvem abans, després de les notícies també en parlarem,
demà a les 6 de la tarda, a Tortosa, a l'Auditori Felip Pedrell.
Un concert sota el lema de coble i veus amb la coble La Salvatana.
La coble La Salvatana, val a dir-ho, i els seus cantants, els cantants habituals de l'orquestra,
que habitualment només actuen en les revetlles, que ofereixen en versió d'orquestra,
i alguns concerts també a una orquestra, i en aquesta ocasió, doncs,
en aquesta nova proposta de La Salvatana, també en aquest concert de coble.
Deixem, doncs, l'agenda, tornem a la música, i ara un dels discos curiosos que han aparegut aquest any passat,
aquest 2009, n'hi ha hagut diversos així, que han sortit una miqueta del normal, de l'habitual,
i aquest també ho és així, una miqueta diferent.
Es tracta d'ajuntar coble amb un grup de vaneres, no és pas inèdit, això,
però, perquè sí, hi havia hagut alguna experiència d'interpretar sardanes,
sobretot, sabeu que els grups de vaneres, entre altres tipus de música més de vaneres,
doncs, també canten sardanes.
S'havia fet algun experiment, també, alguna experiència força reixida.
Però, en aquesta ocasió, el que fan la coble els mongrins i el grup Porvó,
és dubte un dels millors d'aquest àmbit, d'aquest tipus de música,
és oferir un repertori habitual dels grups d'habaneres,
sobretot, habaneres i cançons d'aquesta mena,
és a dir, no sardanes, amb un acompanyament de coble fet amb magnífics arrenjadors.
Escolta'm-ne un bon exemple, ja en vam escolta un, quan va aparèixer el disc al nostre programa,
doncs, ara, un altre, un clàssic, l'habanera Calamongó, de Ramon Carreras,
amb una, diguem-ne, lluminós, una lluminosa versió amb instrumentació
per a coble d'en Jordi Pauli.
Escolteu-nos.
El cel molt blau per a taulada,
Paredes de penyes segats,
les gavines fan niuada,
en un record a ser d'ara.
Veuen com passen les barques,
plenes de braus pescadors,
veuen la mar sense onades,
les barques aparellades,
sempre de dos en dos.
Calamongó,
recor de pau i de llum.
Calamongó,
recor de pau i perfum.
Calamongó,
recor d'al més vell encís.
Calamongó,
un bocí de paradís.
La lluna se'n va a l'aposta,
les barques tornen a port,
les gavines bones mares,
arrenquen d'un vol molt fort.
I a les barques tot darrere,
el bon menjar van buscar,
per què amagats a la penya,
per què amagats a la penya,
s'os fills no es morin de fa.
Calamongó,
recor de pau i de llum.
Calamongó,
recor de pau i de llum.
Calamongó,
recor d'al més vell encís.
Calamongó,
un bocí de paradís.
Calamongó,
recor d'al més vell encís.
Calamongó,
un bocí de paradís.
Calamongó,
un bocí de paradís.
Calamongó,
recor de pau i de llum.
Calamongó,
recor de pau i perfum.
Calamongó,
recor d'al més vell encís.
Calamongó,
calamongó,
un bocí de paradís.
Dos minuts i mig,
arribarem a dos quarts d'una de la tarda.
Esteu a parlar una ràdio
i, com cada dia xabta,
amb un dos o seguit,
Parlem-vos de sedanes, dels bars i de música per a Cobla.
I ara les notícies, serà un primer bloc, després tornarem amb unes quantes més.
I comencem situant-nos a la plaça d'Orienta de Madrid,
que serà l'escenari avui dissabte d'una actuació de la Cobla als Montgrins,
inclòs en els actes de la celebració del 125 aniversari d'aquesta formació musical.
Sens dubte la més antiga, en formació de Cobla.
Hi ha alguna Cobla orquestra que era més antiga,
però va començar actuant només com a orquestra
i va ser posteriorment que va incorporar l'elevació de Cobla, també.
Bé, un acte que és de Madrid que ha promogut l'associació d'intèrprets i executants,
l'AIE, amb l'organització del Casal Català de Madrid,
i molt especialment Blanca Terrides, filla del desaparegut mestre Josep Maria Terrides,
gran impulsora, ella, de l'obra d'aquell músic i de la sardana a la capital de l'Estat.
Els Montgrins han viatjat a Madrid aquest mateix matí en un vol regular
des de Girona i retornaran aquest vespre.
Amb ells viatgen Antoni Masbou,
ex-president de la Federació de la Unió de Músics de Catalunya
i directiu de l'AIE, així com Núria Feliu,
pertanyen a la junta directiva d'aquella entitat.
Ja ho hem comentat, hem començat el programa,
després de l'agenda, una altra veterana i prestigiosa formació,
la Cobla Orquestra Salvatana,
impulsa en guany un innovador servei,
perdó, un innovador cicle de concerts per a Cobla i Veus,
tot i que l'estrenes va celebrar el 7 de desembre de l'any passat a Sant Boi de Llobregat,
ja que és 2010 quan s'intentarà potenciar un format concertístic
més enllà de l'estricta formació de Cobla.
El segle és, de fet, una variant a mig camí entre els concerts tradicionals
de festa major i els de música per a Cobla.
Sardanes com ara l'Empordà, Llevantina, la Sardana de les Monges,
Gerona Manomor o la Puntaire, a més de l'Agoria,
una composició escrita per Josep Albertí, que només interpreta la Salvatana,
en són una primera mostra.
Destacen les intervencions els cantants Noelia, Jordi, Fanny i Ulisses,
juntament amb els 12 instrumentistes,
tot sota la direcció del titular de la Salvatana,
en Jesús Sant Aliestre.
Tot i que la majoria de les peces són cantades,
també s'inclouen algunes d'instrumentals i fins i tot d'allluïment,
com la Sardana es duet festiu de Pau Marons,
amb un paper destacat dels Tibles, Jordi Feliu i Joan Barrera,
o Xerinola, de Ricard Viladasau,
amb els tenores Josep Farràs i David Martínez.
De moment, el proper concert d'aquest cicle
se celebrarà a Tortosa demà dominges a les 6 de la tarda
a l'Auditori Felip Padrell.
Tal i com també vam avançar en guany,
la festa de cloenda del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes del 2009
se celebrarà a Girona el diumenge 28 de febrer
en una diada promoguda per la Unió de Colles Sardanistes
i organitzada pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí
i les seves colles sardanistes Aires Gironins, Gallegans i Magrana.
Els actes s'iniciaran al matí
amb la concentració dels grups d'arreu de Catalunya
participats en la festa a la plaça del Vi
davant l'Ajuntament de Girona.
A dos quarts onze es farà la salutació de benvinguda
i tot seguit les colles iniciaran diversos recorreguts
per fer una visita a la Girona Antiga
acompanyats d'un servei de guies.
Després d'aquesta visita a la ciutat
les colles tornaran a la plaça del Vi
per participar en una recepció oficial a l'Ajuntament
on seran rebuts per l'alcaldessa de Girona, Ana Pagans
i assistiran a la presentació del llibre
Un 3 i fora, Puts lliures
escrit per a Elisabet i Neuseguer.
També hi haurà una ballada a Sardanes
a càrrec de la Cobla, ciutat de Girona.
A un quart de cinc de la tarda, després del dinar
en un restaurant, tindrà lloc l'acte formal
de cloenda del campionat del 2009
en primer lloc el de les comarques gironines
i tot seguit el campionat de Catalunya
amb els corresponents lliurements
de plaques i insígnies.
Prèviament la Ux convoca les colles
per al proper diumenge, 21 de febrer
a les onze del matí a la Seba Seu
del carrer Sant Quintí 14 de Barcelona.
S'hi parlarà en primer lloc de les noves bases
que regiran d'ara en endavant
al campionat de Catalunya de colles
i en segon lloc del nou format del bàsic d'honor.
Diguem també que l'Assemblea General Ordinària
de la Ux tindrà lloc el proper dia 20 de març.
Deixem les altres notícies per a més endavant,
llavors amb el mensatge que avui faríem en dos blocs
i ara anem a estrenar per part nostre
un disc que a Paragot no fa pas massa
i era com una mena d'aquelles assignatures pendents que hi ha.
Era increïble que un autor actual
amb una part d'obra reconeguda a nivell concertístic
però també algunes de les seves peces
molt ben rebutes a plaça, com és el Jesús Ventura,
no tingués un res recuperatori amb les seves composicions.
Finalment, aquesta assignatura s'ha aprovat
i s'ha fet amb la col·laboració,
no podia ser d'altra manera, de la Cobla
en la qual ell va començar a actuar,
va dirigir molts anys i sempre ha tingut
una relació molt estreta, la Cobla Mediterrània.
El disc agafa el nom d'una de les sardanes
i precisament la que escoltarem,
diu Inquietuds,
i inclou en conjunt aquest enregistrament
les seves primeres dotze sardanes.
A remarcar, el llibret que inclou textos molt interessants
de Josep Maria Sarracan, Jordi Lara i Esteve Molero.
La sardana Inquietuds està dedicada als seus pares,
Josep i Maria,
dos personatges, sobretot en Josep Ventura,
ja desapareguts els dos.
Josep Ventura va ser durant molts anys
un d'aquells pioners en la divulgació de la sardana
als mitjans de comunicació.
La sardana va obtenir el segon excècit
al concurs Sabador IA
per a joves compositors de sardanes,
estrenada a Sabadell a l'Auditori de Caixa Sabadell
el 24 d'abril del 1986
per la Cobla Juvení Volà Sabadell.
Observeu que aquesta sardana
no presenta l'introid
a càrrec del Flaviol,
una opció que en aquests dies observem
en algunes de les sardanes,
com en altres no s'inclou el cop final.
Són opcions, diguem-ne, estètiques,
que a vegades els enregistraments,
i també hem pogut veure i escoltar
algunes actuacions,
s'ofereixen en determinades sardanes
on es considera,
sobretot els concerts,
on no són necessaris aquests elements,
diguem-ne que en definitiva
queden més bé,
s'adiuen més amb el caràcter
de la composició.
Escolten de moment
aquestes inquietuds
de Jesús Ventura
amb la Cobla Mediterrània.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Albert Prat Vila, Josep Clavé Bullic, Joaquim Soms, Ferran Carballido i Cicflick del Bany.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
i algú pot arribar a pensar que hem iniciat una mena de croada, de reivindicació dels cantants i de músics dels anys 60, diguem-ne alternatius o que actuaven també en paral·lel al fenomen pròpiament de la nova cançó.
I no és que haguem iniciat cap cosa, però mira, està bé fer-ho, i casualment hem coincidit amb una reivindicació d'aquells músics amb el número de febrer de la revista Enderrock, que fins i tot ha publicat un CD amb una selecció d'aquells intèrprets, curiosament un d'ells, el Mauna i els seus dinàmics, recordem-ho, ja els havíem ofert al nostre programa, en dos programes seguits, aquells que juntaven un grup de la música pròpia, i eh, que en deien, en aquella època, posant-li una tana...
que no era al mig, una mena de precursors d'experiències més recents. La setmana passada oferíem un exemple d'un cantant de fama internacional d'origen català, que només van registrar una cançó català, però Déu-n'hi-do, com sonava, la Gloria Lasso, recordeu-ho.
Doncs avui, un altre intèrpret d'aquells anys 60, que avui en dia, ningú el recorda, aquesta revista Enderrock, sí que en parla, ara el reivindica com molts d'altres, va tenir molt d'èxit durant només 3 anys, però després, al retirar-se, doncs va passar a l'oblit.
És el Lluís Olivares, ell havia estat vocalista d'una orquestra de prestigi d'aquells anys 50 i 60, l'Orquestra Florida, cantava tant en català i en castellà.
Només va actuar, com deia, en 3 anys en solitari, del 65 al 68, però amb molts èxits de vendes.
El seu fill, i aquí ve la curiositat, és el David Olivares, actor de Polònia, que imita el Tomàs Molina, l'Obama, etcètera.
Bé, l'escoltarem és una cançó d'un dels últims discos, anava a dir l'últim disc, però no ho asseguraria, però sí que ha de ser dels últims, perquè és del 1968, amb cançons catalanes, com l'himne del Barça, un dels molts himnes que ha hagut al Barça.
Nosaltres, però, escoltarem la celebràrima sardana d'en Pep Ventura, per Tu ploro, a la qual, anys després, en Joan Maragall li va posar la lletra.
Escoltem-la, doncs, en aquesta versió del 68, de Lluís Olivares.
Anem a la muntanya, que ara ve el bon temps, ve la primavera, ve la primavera.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Hores d'alegria, hores de tristor,
Ai del qui se'n va i no tornarà, també més ai del qui perd l'amor.
La, la, la, la, la, la, també més ai qui perd l'amor.
Adeu, rosa d'abril, adeu, rosa encarnada,
Demà, demà, lluny del teu roser, d'anyorament, em moriré.
Quan te diran, la meva fi, flora per mi, més dolçament, que amargament.
No és el meu flor, ajuga el flor, no ploris gaire, no ploris, no, no ploris gaire,
que et marxiria el pas de l'aire.
No ploris gens, no ploris, no, per tu i per mi, jo que ja en sé bé puc plorar millor.
No ploris gaire, que et marxiria el pas de l'aire.
Quan te diran, la meva fi, flora per mi, més dolçament, que amargament.
No és el meu flor, ajuga el flor, no ploris gaire, no ploris, no, no ploris gaire,
que et marxiria el pas de l'aire.
No ploris gens, no ploris, no, per tu i per mi, jo que ja en sé bé puc plorar millor.
Música

Una altra sardana, després d'aquella versió del parto ploro del Lluís Olivares,
recordeu, del 1968, doncs una sardana que, per als que ens escolteu la repetició de Dumenja,
serà l'última.
Aquí acabarem perquè, ja ho sabeu, avui partit del Barça, això si ens escolteu el Dumenja,
però si ens esteu... Ai, perdó, del Barça.
Oh, la Sílvia s'ha escandalitzat, fixa't.
Oh, i Déu meu. És perquè parlàvem fa uns moments d'aquell himne del Barça,
que havia cantat el Lluís Olivares, que també està en aquest disc, en aquest enregistrament.
Bé, són coses que passen.
Doncs sí, partit del Nàstic, Déu-n'hi-do.
Tenim tota l'audiència, segur, esbarada.
Res que guanyi el Nàstic, eh?
En aquest partit que ara jugarà, això insisteixo, si ens escolteu el Dumenja.
Si és el dissabte, en directe, doncs que seguirem després del bolletí de notícies.
I la sardana és del Montmell a la Mar, d'Albert Soler, un compositor vendrellanc,
i que va incloure aquesta sardana en el disc del Vendrell, Ciutat Pobilla, el 2002.
És la Copla Mediterrània.
I la sardana és del Montmell a la Mar, d'Albert Soler, i que va incloure aquesta sardana en el disc del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
I la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.
i la sardana és del Vendrell.