El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater, el micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guarda.
El diumenge següent, el dia de Reis, primer del temps ordinari, l'Església celebra el baptisme del Senyor,
una festa que ens du a contemplar la missió de Cris des dels mateixos començaments de la seva vida pública als 30 anys.
La iconografia representa l'escena.
Jesús, a la llera del Jordà, és batejat per Joan, l'últim dels profetes,
que, en la seva indignitat, sembla donar-li el relleu com a anunciador del reine.
Mentre Joan el bateja, després d'escusar-se, s'obren els cels i s'escolta la veu del pare en testimoniatge del seu fill molt estimat.
L'aigua dels rius sempre ha tingut un simbolisme purificador.
El Nil, el Ganges, l'Èufrates, el Tigris, amb el fluï continu permeten les evolucions religioses.
El Jordà, que enllassa a través de 150 quilòmetres Galilè amb el Mar Mort,
va ser el riu escollit per Jesús per aquesta purificació que, de fet, no calia.
Joan predicava un baptisme de penitència per a la remissió dels pecats
i la preparació per a l'arribada del Messias.
I, per sorpresa seva, veu Jesús a la cua dels pecadors,
com si necessités perdó a aquell qui és Déu mateix.
Sóc jo el que necessita ser batejat per tu i tu vens a mi, es queixa Joan?
Deixa'm fer ara, com bé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol,
li respon Jesús amb paraules misterioses.
Benet XVI, que inicia el seu llibre Jesús de Nazaret amb un capítol dedicat al baptisme del Senyor,
constate que la interpretació d'aquestes paraules està lligada a la passió i mort de Jesús a la creu.
El Salvador es posa a la cua dels pecadors per a carregar a les seves espatlles els pecats del món,
per a oferir la seva vida en redenció de tots.
Quan Joan Pau II, en un document de l'any 2002, va afegir els misteris del Sant Rosari al cinc de la llum,
va escollir com a primer el baptisme en el Jordà
i assenyalava el seu caràcter trinitari,
veient com entra en joc l'acció de les tres persones.
Mentre Cris entra a l'aigua, la veu del pare el proclama fill predilecte
i l'esperit descendeix sobre seu per a investir-lo de la missió que li espera.
També per a nosaltres, el baptisme té un signe de missió.
Els cristians pel baptisme han estat configurats fills de Déu
i som cridats a l'apostolat a dur la bona nova de Cris a totes les gens,
segons el manament del Senyor ressuscitat,
quan diu als seus deixebles que vagin per tot el món
i bateixin en el nom del Pare, del Fill i de l'Espírit Sant.
Que es noti que hem estat batejats,
que no se'ns assequi l'aigua del baptisme en el nostre actuar diari,
que les persones que ens coneixen puguin dir
aquest és un home o una dona de pau,
és una persona que respecta i estima,
té fe i segueix els passos de Cris.
Adéu-siau.
Aquest diumenge, les lectures de la missa dominical
són les corresponents a la festa del baptisme del Senyor.
Eus a si el passatge de l'Evangeli d'avui
en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
El poble vivia en l'expectació
i tots pensaven, sí, Joan, no fora potser el Maciès.
Joan, respongué dient a tothom.
Jo us batejo amb aigua,
però bé el qui és més fort que jo
i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.
Ell us batejarà amb l'esperit sant i amb foc.
Tot el poble es feia batejar.
I Jesús també fou batejat.
Mentre pregava, el cel s'obrir
i l'esperit sant baixar cap a ell en forma visible,
com un colom,
i una veu digué des del cel.
Tu ets el meu fill,
el meu estimat.
En tu m'he complegut.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El diumenge, dia 10 de gener,
aquest any és la festa del baptisme de Jesús.
I aleshores, ja primer trobem l'Esaïe, el profeta,
que ens diu, consoleu,
i ho repeteix, diu, consoleu el meu poble.
I diu, s'ha acabat la seva servitud.
Això vol dir el console.
Per què?
Diu, li ha estat perdonada la culpa.
O sigui, ja està net, ja està netejat.
Ja pot viure tot allò que li toca viure.
I aleshores, què?
Doncs procurem que els altres també ho puguin viure.
Obriu en el desert un camí al Senyor.
Aplaneu en l'estep una ruta per al nostre Déu.
Vol dir això, fixeu-vos,
que vol dir obrir un camí al Senyor.
Aviam, per on ve el Senyor?
El Senyor ve per nosaltres mateixos.
Doncs com s'obre, com es neteja una ruta,
com s'aplana l'estepa
perquè hi hagi una ruta per al nostre Déu.
Doncs, escoltant a l'altre,
ajudant a l'altre que es pugui expressar
tal com li toca,
que pugui manifestar
tot allò que Déu vol manifestar a través d'ell.
Si jo no els deixo parlar,
si jo els faig callar,
si jo no tinc interès per ells,
doncs tot això
és una brossa,
és una escombreria,
és una dificultat
perquè Déu pugui arribar.
O sigui, li estic barrant el camí.
Cada vegada que no deixo
que l'altre es pugui expressar
allò que Déu vol expressar a través d'ell,
estic barrant el camí.
Per tant, ja sabem
què vol dir fer camins.
Perquè aleshores,
si obrim camí,
aleshores, doncs,
serem portadors de bona nova.
Com ens diu?
Diu.
Pugen una muntanya ben alta,
alça ben fort a la veu,
crida, no tinguis por,
aquí teniu el vostre Déu.
El Senyor Déu sobirà arriba amb poder,
l'acompanya el fruit de la seva victòria,
el precedeix sent els seus trofeus.
clar,
doncs,
què ens porta Déu?
Per què ha d'arribar a Déu?
Ens ha de portar la solució de la crisi,
ens ha de portar la solució,
doncs,
de les baralles,
ens ha de portar la solució dels mals entesos,
i tot això,
doncs,
esbrossant el camí
i ajudant
perquè es pugui manifestar,
arribar a nosaltres a través dels altres.
Per què?
Doncs perquè la gràcia de Déu s'ha manifestat,
i s'ha manifestat en Jesucrist,
que ens està dient com se fa tot això.
Doncs ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres,
per rescatar-nos de tota maldat,
purificar-nos,
netejar-nos,
i fer de nosaltres un poble ben seu,
un poble apassionat per fer el bé.
Doncs bé,
com ho fa això?
Doncs ens bateja amb l'Esperit Sant
i amb foc,
com ens diu el Joan Baptista.
I
què vol dir batejar amb l'Esperit Sant?
Doncs
vol dir
que ens netegi la seva paraula,
vol dir que
el seu ensenyament,
allò que ens diu,
recordem-ho sempre també,
no només perquè ho llegim a l'Evangeli,
sinó perquè
ens ve nosaltres a través dels dons que Déu ha donat als altres,
doncs això,
doncs és el que ens està purificant
i això fa que
nosaltres,
en la nostra manera de pensar,
entenguem que allò és el millor per nosaltres.
I aleshores,
la mentalitat de Déu,
l'Esperit de Déu,
el que acompanya,
la persona o la Trinitat que acompanya aquesta paraula,
doncs ens ajuda
i així ens neteja
i això vol dir ser batejat per l'Esperit Sant.
I amb foc,
doncs bé,
el foc purifica,
doncs així som purificats.
I com més purificats siguem,
millor sortirà la presència de Déu a través nostre.
i com més purificats,
doncs procurem,
ajudem
que siguin els altres,
més arribarà a nosaltres
la presència de Déu a través dels altres.
I amb la presència de Déu és alegria
i és amor,
doncs això és el que volem,
alegria i amor per tothom.
Com hem escoltat,
Sant Lluc ens presenta avui
aquell moment en què Jesús,
a les aigües del Jordà,
és el centre d'una meravellosa teofania.
Una veu digué des del cel.
Ets el meu fill,
el meu estimat.
En tu m'he complegut.
El Pare presenta Jesús com el Maciès esperat,
com el que obrirà els ulls dels cecs
i traurà les cadenes dels empresonats.
El Pare proclama solemnament
l'afiliació divina de Jesús,
els inicis dels temps nous,
del baptisme amb aigua,
extern,
de purificació,
de preparació al baptisme,
amb esperit sant i amb foc.
I canviant de tema,
el proper divendres 15 de gener
hi haurà un altre dels sopars col·loqui
de Justícia i Pau.
En aquesta ocasió serà una conferència col·loqui
sobre el Centre d'Orientació Familiar de Tarragona,
a càrrec de la senyora Carme Minguella Pujol,
llicenciada en dret
i directora del Centre d'Orientació Familiar.
El lloc, com sempre, serà el restaurant MR
al carrer Francolí número 59 de Torreforta
i l'hora a dos quarts de nou del vespre.
L'organitza Justícia i Pau.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
estem encetant un any nou.
Sempre és una bona oportunitat
per a fer nous plantejaments.
Cada any nou és com un nou do de Déu.
És el millor do que ens pot fer.
Pel temps, no ens regala ningú.
Hi ha qui diu,
ens regalaré un llibre.
No, el que m'hauries de regalar
és temps per llegir-lo.
El que ens manca moltes vegades és temps.
Si de cas, ens emprenen o ens l'ocupen,
que no és el mateix.
El temps per què el volem,
si no per adonar-lo.
Tot el temps que dediquem als altres
és un temps ben aprofitat,
sobretot si cerquem el bé
i la realització de l'altre,
no pas si només busquem
la manera d'imposar-li les nostres idees
o de treure'n un profit.
I aquí és on entraria en escena
el tema de la nostra relació amb els altres.
Tots ens movem en un àmbit personal.
Estem envoltats de persones
a les que servim
i a les que ens servim.
És una bona oportunitat
per plantejar-nos-ho.
L'Evangeli ens diu,
d'una manera molt clara,
que la vida és servei.
He llegit en algun lloc.
Vaig pensar que la vida era felicitat.
Després vaig descobrir que era servei.
Em vaig posar a servir
i en el servei vaig trobar la felicitat.
La vida només es guanya donant-la.
I això val tant per un metge,
com per un mestre,
com per un estudiant,
com per un polític.
Qualsevol ocupació cal mirar-la sempre
com un servei que jo presto a la humanitat
en recompensa o retorn
dels innombrables serveis que jo rebo d'ells.
Sort en tenim dels altres.
Ja qui diu jo els altres
no els necessito per a res.
Pobret.
Aquest jo només li demanaria que fos conseqüent.
Els vestits que portes els has fet tu?
No.
Doncs treu-te'ls.
La casa on habites l'has construïda tu?
Doncs abandona-la.
Els estis que uses,
el mòbil,
la televisió,
la nevera,
els has fet tu?
Doncs per si en deixes,
si vols ser conseqüent.
I si vols ser-ho del tot,
no et queda altre remei
que anar-te'n a la muntanya
i menjar herba com els bous,
perquè no tindràs ni llumins
per encendre el foc.
Tots vivim gràcies als altres.
Per tant,
si més no per gratitud,
tenim el deure de posar la nostra vida
al servei dels altres,
i això tant si som creients
com si no en som.
Per tant,
ens queda d'en peus l'interrogant
en què ens atava amb aquesta missió.
què se'm demana a mi concretament
per posar la meva vida
al servei dels altres?
Cal pensar d'entrada
que la nostra millor manera de servir
és fer amb competència i dedicació
la nostra feina,
la que sigui,
tant si soc estudiant
com si soc perruquera o advocat.
I viure
i experimentar la responsabilitat
de fer feliços els altres
com desitjo que ells m'ho facin a mi.
Jo demanaria als polítics,
per exemple,
que a l'hora de fixar un sou mínim
en fessin primer l'experiència,
encara que només fos durant un mes.
Jo crec que el sou mínim
no hauria de passar,
per exemple,
diuen,
de 700 euros.
Molt bé,
prova-ho abans de decidir-ho.
Paga pis,
paga aigua,
paga els altres,
les altres despeses municipals
o la comunitat
i després la manutenció
i les altres despeses
de tota la família.
També els demanaria
que amb una visió universal
fessin seus els problemes del món
a l'hora de fixar ajudes
al tercer món
o establir les normes
del comerç internacional.
I el mateix diria
als empresaris
a l'hora de fixar el sou
dels seus treballadors.
Primer cal fer la prova
de viure encara
que només sigui per un mes
amb el sou
que heu establert
per als vostres treballadors.
Tots tenim la mateixa dignitat
i els mateixos drets.
Si vosaltres teniu dret
a viure folgadament,
també el deuen tenir
els treballadors
de les vostres empreses.
Una visió altruista
de la vida
és fonamental
perquè el món
pugui resoldre
els seus problemes.
sempre és bo
ficar-se en la pell
de l'altre
i no adjudicar
sense haver experimentat.
L'altra norma
deu ser
no exigir a ningú
allò que nosaltres
no seríem capaços de fer.
Per què hem de pensar
que els altres
siguin diferents
a la baixa
com si uns
els pogués exigir
més que uns altres?
O és que també creiem
en les castes
i pensem que
indefectiblement
uns han nascut
per amestrella
i uns altres estrellats?
Demanem, per tant,
comprensió
i esperit de fraternitat
per part de tots.
Amb una mica més
de solidaritat
a tots els nivells,
les coses certament
anirien d'una altra manera.
Amics,
moltes gràcies
per la vostra atenció.
Com dèiem
en el comentari d'abans
en el fil conductor
d'aquest diumenge,
aquest nou baptisme,
el nostre,
omple el batejat
de Déu mateix,
torna el batejat
a la formosó
de la gràcia divina,
transforma el fill
de les tenebres
en fill
de la llum,
a l'esclau
del pecat
en el ciutadà lliure
del regne de Déu.
A quina altura
i a quina dignitat
ens eleva
el sagrament
del baptisme?
A fills de Déu.
Són fills de Déu,
de veritat.
Déu és el nostre pare,
Déu és el meu pare,
sí,
fills en el fill.
I ens sents
membres
de la família de Déu,
la Santa Església,
rodejats de germans,
tota la comunitat,
que a una veu
i per la força
de l'esperit
clama
Pare Nostre.
I ara,
voldríem recordar
que el proper dissabte,
16 de gener,
hi haurà una nova sessió
del seminari
sobre la relació
home-dona,
que, com ja saben,
consisteix
en un aprofundiment
des de l'experiència
i la vida
il·luminat
per la paraula de Déu.
Es tracta
d'un bon complement
a la formació
d'acollidors
de parelles
que volen rebre
el sacrament
del matrimoni.
La sessió,
com és habitual,
començarà a partir
de les 10 del matí
al Santuari Monestir
de la Mare de Déu
de la Serra
de Montblanc.
L'organització
va a càrrec
del seminari
laical diossassà.
Però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida.
A casa nostra,
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el favor
a reçar
i...
Tarragona missionera.
Una finestra
a la realitat missionera,
oberta
des de la delegació
diossassana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
En teu buss guard.
Són ben promperes
encara
les festes de Nadal
i en elles
la festa
de la epifania,
aquella que significa
l'obertura
de la salvació
per a tots els homes.
Pau
ho va conèixer
com un secret
que se li va revelar.
El designi
de Déu
és aquest.
En Jesucrist
per l'Evangeli,
tots els pobles
tenen part
en la mateixa herència,
formen
un mateix cos
i comparteixen
la mateixa promesa.
Ell s'enorgullia
de la confiança
que li havia fet
el Senyor
i deia
i jo sóc
servidor
d'aquest Evangeli
pel do
de la gràcia
que Déu
m'ha concedit
amb la seva acció
poderosa.
A mi,
que sóc
el darrer
de tot el poble sant,
ell m'ha concedit
la gràcia
d'anunciar
als pagans
les insomptables
riqueses
de Crist
i demostrar
a plena llum
davant tothom
com Déu
realitza
el seu designi amagat
des de sempre
en Ell mateix
que és el creador
de totes les coses.
A casa nostra
tenen un protagonisme
molt gran
els nostres infants.
Ells,
els amics predilectes
de Jesús.
Les obres missionals
pontifícies
dediquen
precisament
aquest mes
un dia
a recordar
i a promoure
l'obertura
en forma
d'ajut
espiritual
i econòmic
envers els infants
més necessitats
del país
de missió.
Els infants
de Gran Bassam,
capital que fou
de la colònia
francesa
a Costa d'Ibori,
l'obra
pontifícia
de la infància
misionera
d'Espanya
i fa
arribar
ajudes
durant aquests mesos
per atirar endavant
diversos projectes
a favor
de la infància.
El muntant
del projecte
és de 34.535 euros
destinats a la compra
de materials
per a la construcció
d'un edifici
de tres aules.
És d'esperar
que aquest projecte
ajudarà
uns 600 nens
de la localitat
rural
de Uongo,
que sols té
dues escoles
primàries.
Doncs els nens
més petits
han de quedar-se
sols
mentre els seus pares
treballen tot el dia
a les plantacions.
també s'ha ajudat
a les escoles
maternals
d'altres
dues
poblacions.
A una
d'elles
es milloraran
les aules
existents
i s'ampliarà
a sis aules
més
a fi
d'acollir
altres
120 nens
pel fet
que el nombre
d'infants
de la població
augmenta
constantment.
A l'altra escola
es vol construir
un menjador
per oferir
una alimentació
equilibrada
a 150 infants.
Fins ara
els nens
que podien
es portaven
al dinar.
Altres
menjaven
molt poc
i també n'hi havia
que no tenien
res per a menjar.
Altre projecte
en el qual
ha col·laborat
la Infància
Missionera d'Espanya
és la instal·lació
de serveis
higiènics
per als més
petits
a Samo.
Es tracta
d'un projecte
promogut
per la parròquia
de Lli
a fi
d'evitar
les malalties
que es propaguen
entre els més
petits.
I encara
la rehabilitació
d'un centre
d'acollida
pavimentant
diverses dependències
reparant
els sistemes
i conduccions
d'aigües.
Es compraran
matalassos
i es podrà crear
una zona
d'esports.
Amb aquestes
reformes
podrien acollir
uns 50 nois.
Adéu-siau.
circular
d'esports
que no via
a tots
els patrons
d'esports
i els brakes
importants
anar-me'n
a�.
Aquesta afiliació divina imposa al batejat compromisos i responsabilitats.
Amb el sagrament del baptisme va començar en cada un de nosaltres
un procés espiritual destinat a transformar tota una vida.
És un do que exigeix correspondència, cooperació en l'acció salvífica.
Això implica una atenció contínua i un compromís personal
vers la plena identificació amb Crist.
Reformem avui la nostra adhesió a Crist,
gaudim-nos de tenir a Déu per pare i visquem en conseqüència
vida de fills i de germans.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida pel pare Esteve Sala, franciscà.
Pau i bé, amigues i amics.
Mireu, el poble d'Israel tenia una mena de recordança històrica, més o menys,
de les accions de Déu a la seva vida.
Tot recordem com els jueus anaven recordant les accions de Déu a la seva vida
i els salms ens ho recorden.
També penso que nosaltres, cadascú de nosaltres,
hem de procurar, si és possible,
tenir el nostre propi sal
en el que anem recordant les accions de Déu a la nostra vida.
Jo sé d'una persona que té apuntada en una llista
tot de noms importants que en la seva vida l'han marcat,
de persones des que era jovenet fins ara.
I té tots aquests noms, un darrere d'un altre,
que són el nom de persones,
en el que cada vegada o de tant en tant es posa a pregar
i recorda nom per nom davant de la presència de Déu
i recorda com Déu a través d'aquesta persona
ha sigut provident a la seva vida.
Per què ha fet aquesta persona aquest salm?
Perquè ell, igual que el poble d'Israel,
vol recordar la providència de Déu
no només amb el que va fer amb els jueus,
que ho va fer,
no només el que ha fet amb santes i amb sants,
que ho ha fet,
sinó el que ha fet amb la seva vida,
en la seva vida,
amb i en la seva vida.
Per què?
Perquè de vegades nosaltres, quan sofrim,
podem quedar una mica encerclats
o bastant encerclats pel sofriment
i pensar que no el tenim sortida.
I ens caldria una bona memòria
per a recordar aquelles situacions
que en el decurs de la nostra vida
hem pensat el mateix que no tindríem solució
i, en canvi, l'hem tingut.
Pensem que escriure una llista de noms
en les que Déu ha sigut provident a la nostra vida
ens refresca la memòria
i ens actualitza la providència de Déu.
Però és que no només això.
De vegades ve bé també tenir una llista
d'aconteixements molt breus
on expliquem, per exemple,
la meva filla estava molt malalta
i gràcies a Déu els metges la van salvar.
El meu pare va tenir un problema molt gros
i gràcies a Déu es va resoldre.
Vaig perdre el treball
i em vaig trobar una altra gràcies a Déu.
Tenim que tenir una llista
de recordances, d'accions de Déu
perquè les negatives ja les recordem prou
no cal pas que tinguem massa memòria
però les positives sovint les oblidem
i hem de pensar
que Déu no només ha sigut provident
amb el poble d'Israel
també ho ha sigut a la nostra vida.
Pau i bé, amigues i amics.
I anem per acabar la nostra emissió d'avui
amb l'espai de la Delegació Diocesana
de Pastoral de Joventut.
Un grup de noies d'aquesta delegació
ens presenten una experiència
que vam viure a prop de la gent gran.
A continuació, farem una breu explicació
sobre la nostra experiència a la residència Les Alzines.
Unes persones de classe
vam anar acompanyades de la Isabel,
la nostra tutora a la residència.
No era la primera vegada que hi anàvem,
per això ja reconeixem alguns rostres.
Nosaltres som conscients de la seva edat
i intentàvem ajudar en tot el que era necessari.
Anar a Les Alzines
és un propòsit en el que tots
hi hem posat moltes ganes,
esforç, paciència, etc.
Aquests actes de solidaritat
amb les persones que ens necessiten
ens fan créixer com a persones.
I no rebem coses materials,
però el veure el somriure sin ser donancià,
que el senzol,
la carícia que et fan quan et senten bé en tu,
és una experiència que hauríem de fer tots
per trobar el veritat,
el sentit de l'amor i l'amistat.
Som un bon grup de classe
i sempre estem disposats a col·laborar
i passar el nostre temps
amb persones que ens necessiten.
La primera vegada
que vam anar de voluntaris a Les Alzines
va ser per Santa Tecla.
Estàvem una mica nerviosos
perquè no sabíem la reacció
que ens mostrarien els avis.
Vam portar-los
amb les cadires de rodes
a un concert que organitzaven
per les festes,
a la plaça dels Sedassos.
Personalment,
va ser una experiència molt bona
perquè vam ajudar gent
i a la vegada
t'ho passaves bé
amb els amics de classe.
L'última vegada
que vam anar a la residència
va ser fa una setmana.
Vam col·laborar
a la celebració de l'unió dels malalts
i hi havia avis
que ja ens coneixien
de l'altra vegada
que vam anar-hi.
Després de l'Eucaristia
ens van donar un pica-pica
per la gent
que havíem col·laborat
a la celebració
com a agraïment
i ens vam fer una foto de grup
que vam rebre
una setmana després
al col·legi.
Personalment,
aquesta experiència
he après
que pots ajudar
i passar-t'ho bé a la vegada.
I això és tot per avui.
Res més.
Fins el proper diumenge,
si Déu vol.
Feliç setmana a tothom.
Fins el proper diumenge,
de l'Eucaristia.
Fins el proper diumenge,
carbono.
Fins el proper diumenge,
de l'Eucaristia.
君 no fa action.
Fins l'Eucaristia,
di l'Eucaristia.
Fins el proper diumenge,
de l'Eucaristia,
de l'Eucaristia.
Fins el proper diumenge,
de l'Eucaristia,
de l'Eucaristia.
Fins l'Eucaristia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!