El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Rebin una ben cordial salutació en començar una nova missió del Campanar,
la corresponent el 16 de maig, 7è diumenge de Pasqua, Solemnitat de l'Ascensió.
Com sempre, en Santi Grimau, el nostre tècnic i una servidora, Montse Sabater,
ens disposem a compartir aquest temps de ràdio i d'internet amb tots vostès.
Ha començat la campanya de la declaració de la renda
i amb ella la petició d'ajuda de l'Església per tal que es marqui la creueta a la casella de l'Església Catòlica.
Els recursos aportats a l'Església espanyola pels contribuents que marquen la casella,
del 0,7% de l'assignació tributària, es destinen al Fons Comú Interdiocessà,
gestionat per la Conferència Episcopal Espanyola.
Aquest font serveix per a cobrir únicament l'entorn del 20% de les necessitats de finançament bàsic
de les diòcesis espanyoles.
Amb quins fons es finança l'activitat de l'Església espanyola?
D'on provenen els fons per a l'ajuda al seu finançament?
L'Església es financia fonamentalment a través de dues vies.
En primer lloc, les aportacions voluntàries, directes dels fidels,
d'aquelles persones que volen col·laborar,
ja sigui amb la subscripció periòdica que té a la parròquia,
ja sigui amb col·lectes, amb donatius o també amb herències,
que també és una forma molt tradicional en l'Església catòlica.
Qui tingui uïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics, estem en el temps pasqual.
Ell, Jesús, ha vingut a encetar una nova trajectòria per a la humanitat,
com si tot comencés de nou, però transformat, redimit, salvat.
Jesucrist és l'home nou, que ve a fer noves totes les coses.
Ell va dir que no havia vingut a posar pedaços a un vestit vell,
sinó a fer una humanitat nova,
vinou amb vots nous, un home nou,
un home alliberat de ròssecs i andròmines,
un home que no és esclau de res ni de ningú,
que se sap amunt de si mateix,
que ha pres a mirar endavant, malgrat tot i tothom,
un home que no es deixa atordir per la precarietat ni per la duresa de la vida humana,
que no té por del futur,
que sap molt bé que el millor encara no ha arribat,
un home coratjós i valent davant de la vida,
que sap assumir la realitat, la d'avui i la de demà,
que no té por de la mort,
perquè sap que la mort ha estat vençuda definitivament en Crist Jesús.
Crist s'ha fet també humanitat,
vol dir que ha vingut a unir tots els pobles,
totes les races, totes les llengües,
han desaparegut les muralles,
Crist s'ha vingut a construir ponts,
ponts de comprensió,
de solidaritat i d'amor,
capaços de superar totes les barreres.
Ha vingut a fer una humanitat nova
en la que tots estiguem al servei de tots,
en la que desaparegui tota mena d'enfrontament.
La guerra no té cap raó de ser.
Déu ens ha donat el do de la paraula
i és a través de la paraula que ens hem d'entendre.
Un diàleg universal
que accepti les diversitats
però també la unitat del planeta.
Cada vegada hi ha una consciència més planetària.
La globalització ens apropa.
Els mitjans de comunicació es cursen distàncies.
Mai la humanitat havia tingut
tantes possibilitats d'unió com avui.
Però no pas una globalització
només tècnica i econòmica,
que també,
però com a conseqüència d'una consciència planetària
que ens agermani
i ens ajudi no sols a respectar les diferències,
sinó estimar-les i voler-les.
Vol dir que res ens és aliat
del que pugui passar a qualsevol dels nostres germans
d'aquí o de l'extrem de la Terra.
Si no és just que en una mateixa taula
hi hagi plats plens i plats buits,
tampoc ho és
que la gran taula de la humanitat
a uns el s'obri de tot
i als altres el manqui tot.
Mentre no ens convencem
que un altre món és possible,
no solucionarem els greus problemes de la humanitat.
Amics,
fins un altre dia, si Déu plau.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Parlant de la declaració de la renda
i de la cregueta,
hi ha una segona font de finançament
que són les aportacions dels fidels
a través del mecanisme
de l'assignació tributària.
Mitjançant aquest mecanisme,
els contribuents que poden fer
la declaració de la renda
tenen la possibilitat
de signar una petita part dels seus impostos,
7 euros de cada 1.000,
per al finançament de l'Església.
I després, d'una manera ja molt residual,
és cert que també
algunes institucions de l'Església
disposen de cert patrimoni
que els permet interessos,
lloguers,
però realment,
el més important de l'Església
es financia
amb les aportacions voluntàries dels fidels.
Tarragona missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana
de missions
i cooperació entre les esglésies.
A teu vos guard.
Amb la nostra mirada oberta al món,
contemplem quina és la tasca
que fan les obres missionals pontificies
en quant a les vocacions sacerdotals
a Tanzània.
A Tanzània, actualment,
té més de 1.400 sacerdots diocesans
que tenen els 10 milions i mig
de catòlics d'aquest país africà.
Es tracta d'una església molt viva
d'on sorgeixen un gran nombre de vocacions.
El nombre de seminaristes
que aquest any han rebut
a ajut a través de l'obra missional
pontificia de Sant Pere Apòstol
és de 613.
Aquesta ajuda ha suposat
la inversió de 415.520 dòlars.
La xifra es veu incrementada
amb el cost d'alguns projectes
de reforma de seminaris,
com pot ser la construcció del menjador
per al seminari Maria Renya dels Apòstols
a Cajama amb 28.000 dòlars.
Al seminari de Nostra Senyora dels Àngels
de Mosi,
freqüentment tenen problemes
de llum elèctrica,
ja que quan no plou
s'ha de racionar la poca energia
que produeix el pantà d'on s'alimenta.
Per aquesta raó,
se l'ha dotat d'un generador elèctric
com a complement de l'embassament
del seminari.
Ens plau fer-les participar
de la bona nova que ens arriba de Hong Kong
i que omple de goig
aquella comunitat cristiana.
L'Església de Hong Kong
ha enregistrat un rècord de baptismes
a la darrera Pasqua.
Durant la vella pasqual,
3.000 adults
reberen el baptisme
en les diverses parròquies del Bisbat.
La mitjana dels anys anteriors
rondava l'entorn dels 1.500
a 2.000 catacúmens.
La missió de portar als altres
el coneixement de Jesús
és el compromís cristià més important,
deia el bisbe de Hong Kong
en la seva carta dirigida als fidels
amb motiu de les festes de Pasqua.
Els demanava que ells mateixos
fossin cada vegada més missioners
i agraïa a tots els catequistes
la valuosa missió
que tenen entre mans.
La diòcesi
té 580 catequistes
que durant l'any
preparen els catecúmens.
Actualment,
els catòlics de Hong Kong
són 350.000
enmig d'una població
de 6.800.000 habitants.
Durant els darrers 50 anys,
la població catòlica de Hong Kong
s'ha multiplicat per 10.
Els convidem
a que el nostre Déu-siau
d'avui
sigui el salt 117
que ens fa dir
Lloeu al Senyor
tots els pobles,
glorifiqueu-lo totes les nacions,
el seu amor per nosaltres
és immens,
la fidelitat del Senyor
durarà sempre.
Aleluia, aleluia.
Adeu-siau.
Aquests dies
s'estan fent ja
les declaracions
de la renda.
L'any 2006
va començar
un nou camí
en el sistema
d'assignació tributària
en relació amb l'Església
i sorgeixen
molts dubtes.
Es poden posar
les dues creuetes?
Si poso la creueta
hauré de pagar
més diners a Hisenda?
També en una altra línia.
Quant costa
l'estar a l'Església?
Si hem de ser sincers
ja s'han respost
moltes vegades
aquestes preguntes
però malgrat això
cal continuar
donant-los resposta
perquè l'Església
està entestada
a mostrar
amb tota claredat
els seus comptes
però també
la seva feina.
Dit això
i començant
pel que acabem de dir
és clar
que es poden marcar
les dues creuetes
en la declaració
de la renda.
A més,
marcar una creu
o dues creus
o no marcar-ne cap
et costarà el mateix
és a dir,
res.
El que l'Estat fa
és que
de la quantitat total
dels teus impostos
dedica un percentatge
en aquest cas
el 0,7%
a l'Església
i un altre 0,7%
si marques també
la seva casella
a altres fins socials.
Si no se'n marca cap
de casella
aquests diners
dels impostos
no van a cap destí concret.
Això significa
que quan es marca
la creu
de l'Església
no es posen
uns diners
extres
i per això
no cal pagar més
per posar la creu.
Així que,
en definitiva,
l'Església
no costa a l'Estat
res de res,
sinó que
és els diners
de cadascun
dels creients
i dels qui valoren
la feina de l'Església
el que cobrirà
una part
de la gran feina
pastoral,
social,
de promoció
o de caritat
de l'Església.
Això significa
que l'Església
no costa res
en absolut
a l'Estat,
més aviat
al contrari.
La gran feina
que l'Església
desenvolupa
i ha desenvolupat
tradicionalment
en hospitals,
en institucions
de caritat,
en col·legis,
etcètera,
és la gran col·laboració
que l'Església
aporta a la societat
en què viu,
encara que,
de vegades,
no se li reconegui
en la seva totalitat.
Aquest diumenge
s'escau la Diada Mundial
de les Comunicacions Socials.
El senyor Arquabisbe
hi dedica
la seva reflexió setmanal.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
Arquabisbe Metropolità
de Tarragona
i Primat.
Déu vos guard.
En el ja llunyany
any 1967,
el papa Pau VI
dirigia al món
un missatge
amb motiu
de la primera jornada
mundial
de les Comunicacions Socials.
Benet XVI
ha fet el mateix
per a la jornada
que se celebra
aquest diumenge,
16 de maig,
en ocasió
d'una edició
que ja és el número 44.
Els temps han canviat,
però el missatge
de fons
és el mateix.
el papa Montini
es va inspirar
en una constitució conciliar
referida a l'Església
i al món modern
per a redactar
aquell primer text
en el qual
glosava
els nous mitjans
de comunicació
de masses
que permeten,
deia,
superar els límits
d'espai i temps
i converteixin l'home
en ciutadà
del món
i testimoni
d'esdeveniments
en llocs remots.
Aquesta major facilitat
de comunicació,
pensava sobretot
en el desenvolupament
de la ràdio
i de la televisió,
si s'utilitzava
bé,
podria
créixer
la fraternitat
universal
que té
les seves arrels
en l'afiliació divina.
Benetxetze
dedica
aquest any
2010
el seu missatge
a un tema
específic
que Pau VI
no podia
ni somiar.
Estem en l'era
de l'internet
i el papa
titula el text
El sacerdot
i la pastoral
en el món digital.
Els nous mitjans
al servei
de la paraula.
Comenta el papa
que les comunitats
eclesials
han incorporat
els nous mitjans
com a instruments
ordinaris
d'expressió
i de contacte
amb el propi territori
i fa una crida
perquè pugui
complir-se
de manera més eficaç
la tasca primera
del sacerdot
que és
anunciar Cris
la paraula
de Déu
feta carn
i comunicar
la gràcia divina
que ens salve
mitjançant
els sacraments.
Recorda
per això
una famosa frase
de Sant Pau
referida
a la necessitat
de la predicació
de Cris
Ara bé
com podran
invocar-lo
si no hi creuen
i com creuran
en ell
si no
s'han sentit
parlar
i com
en sentiran
parlar
si ningú
no l'anuncia
paraules
de Sant Pau
en l'epístola
als romans
Les vies
de comunicació
obertes
per les conquestes
tecnològiques
a senyal
de Benet XVI
s'han convertit
en un instrument
indispensable
per a respondre
adequadament
a aquestes preguntes
que sorgeixen
d'un context
de grans canvis
culturals
que es noten
especialment
en el món
juvenil
Fins aquí
les paraules
de Benet XVI
en efecte
els joves
són els primers
agents
de la comunicació
i els més experts
l'experiència
dels grans
no és vàlida
perquè abans
no existia
no obstant això
els mitjans
digitals
són només
el suport
el vehicle
pel qual
transiten
idees
però l'important
és el contingut
i l'experiència
pot servir
per a posar
èmfasi
en la veritat
sobre l'hipotètic
en la veritat
sobre els rumors
distingir
el grat
de la palla
etc.
No hem de tenir
por
dels mitjans
digitals
per contra
hem d'entrar
en aquest món
amb la consciència
que no n'hi ha
d'altre
i que pot ser
molt positiu
des del Vaticà
fins a la més humil
parròquia
passant pel web
de l'arquebisbat
la veu
de l'Evangeli
pot arribar
més lluny
que des de totes
les trones
a les quals
abans
pujaven els predicadors
infinitament
més lluny
i amb més eficàcia
si deixem
que sigui Cris
qui parli
i li fem
de modern
altaveus
i això
és tasca
de tots
adeu-siau
i tot seguit
donem un breu repàs
al nostre bloc
de notes
dels passats dies
comencem
amb un esdeveniment
del 10 de maig
a la catedral
i a tres quarts
de sis de la tarda
el senyor
que visbe
va presidir
l'eucaristia
de la trobada estatal
de membres
de les comunitats
d'Arregants
que va plegar
unes 600 persones
Monsenyor Pujol
va remarcar
la importància
de l'aigua
tant a nivell real
com a simbòlic
i va fer
una bonica homilia
al voltant
de la paràbola
del sembrador
el passat dimarts
11 de maig
va seguir
el cicle
de conferències
per comemorar
els 90 anys
de l'arxiu històric
Arxiu Diocesà
amb la dissertació
sobre
la repoblació
de la ciutat
i el camp de Tarragona
a càrrec
de la doctora
Maria Bonet
Idonato
professora
d'Història Medieval
de la Universitat
Rovira i Virgili
aquest cicle
va proseguir
el dijous 13 de maig
el tema
va ser
l'Església Catalana
a la primera dictadura
del segle XX
a càrrec
del doctor
Joan Bada
i Elías
professor a mèrit
d'Història Moderna
i Contemporània
i d'Història
de l'Església
de la Universitat
de Barcelona
i de la Facultat
de Teologia
de Catalunya
la xerrada
la xerrada
va ser interessantíssima
i d'ella
els oferim
un tast
en la propera missió
d'aquest programa
el diumenge
de l'ascensió
les lectures
de la missa dominical
pertanyen
al cicle C
l'Evangeli
és segon
Sant Lluc
capítol 24
versets
del 46
al 53
escoltem
la perícopa
d'avui
en la ja clàssica
versió dramatitzada
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
llavors els obria el cor
perquè comprenguessin
les escriptures
els digui
així ho diu
l'escriptura
el Messias
ha de patir
i ha de ressuscitar
el tercer dia
d'entre els morts
i cal predicar
en nom d'ell
a tots els pobles
la conversió
i el perdó
dels pecats
començant
per Jerusalem
vosaltres
en sou testimonis
i jo faré venir
damunt vostre
aquell que el meu
pare ha promès
quedeu-vos a la ciutat
fins que sigueu
revestits
de la força
que us vindrà
de dalt
després
se'ls endugué
fora de la ciutat
fins a prop
de Betània
alçar les mans
i els va beneir
i mentre els beneïa
es va separar d'ells
i fou endut
cap al cel
ells
el van adorar
després
se'n tornaren
a Jerusalem
plens d'una gran alegria
i contínuament
eren el temple
beneïm Déu
la bona nova
comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
el dia 16 de maig
celebrem la festa
de l'ascensió
de Jesús
de Jesús
el cel
ell
ens ha deixat
el relleu
de la cursa
cap a la Jerusalem
celestial
Jesús
ha fet
la seva cursa
i ara
ens ha passat
doncs
el relleu
perquè la continuem
fent nosaltres
el primer relleu
que Déu va donar
per començar
el trajecte
el rebe Moïssès
el Sineí
Déu li donar
dalt de la muntanya
des del núvol
amb els deu punts
de l'aliança
el segon
el té Jesús
acompanyat
per Moïssès
i Elias
a la muntanya
del Tabor
on Déu
des del núvol
el proclama
fill estimat
a qui hem d'escoltar
ja que és
la nova
i definitiva
aliança
el tercer relleu
el van rebre
els apòstols
a Jerusalem
a la muntanya
de les Oliveres
on Jesús
puja al núvol
per anar
definitivament
al Pare
tot deixant
el camí
obert
per aportar
l'Evangeli
la realitat
de la nova aliança
fins a l'últim
racó
del món
ens promet
l'Esperit Sant
que es manifestà
presenten
el seu baptisme
i amb ell
podrem fer
el recorregut
de la cursa
amb força
suficient
per avançar
malgrat
totes les fronteres
culturals
i religioses
el salmista
ens presenta
amb mig
d'aclamacions
i el so
dels corns
la pujada
del vencedor
al podi
més excels
correm
també nosaltres
cap a la meta
per aconseguir
el premi
que Déu ha convocat
allà dalt
per mitjà
de Jesucrist
ens diu
Pau
contemplem
Crist
el seu podi
sabem
que tenim
plena llibertat
d'entrar al santuari
gràcies a la sang
de Jesús
correm
per la pista
que ell ha inaugurat
per a nosaltres
pel camí
nou
i viu
que passa
a través
de la cortina
del lloc
santíssim
és a dir
a través
de la seva
humanitat
Jesús
que destrueix
els murs
de separació
despenja
la cortina
més sagrada
i s'hi posa
ell mateix
per obrir-nos
el pas
Jesús
gran sacerdot
ens presenta
el pare
netejats
per l'aigua
i purificats
per la sang
que brollen
de la font
oberta
al seu costat
pel cop de llança
nosaltres
som els seus
testimonis
a la nostra
parròquia
al nostre poble
la nostra ciutat
al nostre barri
ja sabem
el seu camí
amb la seva
paraula
el tenim
enmig
nostre
ell
paraula
que ha plantat
el seu santuari
entre nosaltres
ens reuneix
contínuament
el temple
de les pedres
vives
aquí és cap de setmana
així com els propers
dilluns i dimarts
de la setmana vinent
estarà marcat
per l'arribada
de la creu
de les jornades
mundials
de la joventut
que organitzen
la delegació
diocesana
de joventut
el secretariat
diocesà
de vocacions
i l'arcabisbat
de Tarragona
el primer acte
es va fer ahir
al centre penitenciari
de Tarragona
després
la creu
va arribar
a l'església
de les carmelites
descalces
al carrer
del Carme
número 2
on hi va
romandre
fins a dos quarts
de 4 de la tarda
a un quart
de 10 de la nit
aproximadament
al claustre
de la catedral
hi va haver
una prevetlla
que organitzava
l'arciprestat
de Tarragona
centre
a la que va
seguir
la vetlla
de pregària
diocesana
a la catedral
a partir
de les 10 de la nit
de tot plegat
de tot plegat
ens parlaren
els seus organitzadors
la Marisa Jiménez
delegada
diocesana
de pastoral
de la joventut
i mossèn
Simogras
director
de l'escretariat
diocesà
de vocacions
així com el senyor
Cabisba
a la roda de premsa
que va tenir lloc
el passat dimecres
12 de maig
va encetar
el torn de paraules
el senyor Cabisba
eus a si
un moment
de la seva intervenció
presentar
especialment
una cosa
que és
l'arribada
de la Creu
de la Creu
que des de l'any
1984
està voltant
des d'aquell any
des de Roma
jo vaig tindre la sort
precisament
d'estar a Roma
aquell dia
quan el Sant Pare
la va donar
i va començar
a córrer
aquella Creu
per tot el món
ens arriba a Tarragona
el dia 15
ja us ho explicaran
en més detall
aquesta Creu
que serà
la que presidirà
és la que ha presidit
les deu grans
trobades
de joves
de tot el món
per tant
és molt important
això que tingueu
clar
que és una Creu
que
des de l'any
84
quan Joan Pau II
la va donar
els joves
del món
perquè n'és passejant
i s'ha passejat
ja per tots els continents
per Amèrica
per Àfrica
per Àsia
i ara
s'està passejant
per Europa
des que
a Sydney
el Sant Pare
la va donar
als que havien d'organitzar
la Jornada Mundial
de la Joventut
la jornada
és l'any que ve
el 2011
però
ja aquesta Creu
està passejant
per tot arreu
la Marisa Jiménez
delegada
diocesana
de Pastoral
de Joventut
va donar
un seguit
d'informació
sobre
la vinguda
de la Creu
i les Jornades
Mundials
de la Joventut
començar dient
que tenim
la gran sort
a l'estat espanyol
de ser el primer
país
que atindrem
per segona vegada
l'esdeveniment
d'una Jornada
Mundial
de la Joventut
el primer
va ser
l'any 1989
a Santiago
de Compostela
va ser la primera
jo crec
gran
trobada
massiva
abans de la de Roma
i va ser una experiència
tan forta
tan intensa
que això
va començar
més que
pujar en quantitat
quanta gent s'espera
a vegades el número
evidentment no és important
però quan parlem
que una ciutat
com Madrid
acollirà
dos milions
de joves
vol dir que
l'esdeveniment
a nivell
del que suposa
l'església
per nosaltres
és molt important
perquè
la idea
una mica
és
poder compartir
una experiència
del nostre camí
amb Jesús
amb gent
que no ens coneix
i això vol dir
una obertura
cap a la nostra societat
d'uns valors
profundament
jo crec
inserits
a la nostra manera
de ser
com a joves
cristians
d'Europa
que podem oferir
a la resta del món
vull dir
això
ens costi
o no ens costi
és així
és a dir
l'estat espanyol
té una riquesa
cultural
religiosa
que hem de poder
ensenyar al món
per la seva banda
mossèn Simó Gràs
va donar un seguit
de detalls
sobre els actes
a desenvolupar
aquest cap de setmana
i la setmana vinent
amb motiu
d'aquestes jornades
mundials de la joventut
amb motiu
que l'Arcabisbat
de Tarragona
ha tingut
la ràpida iniciativa
de voler-s'hi sumar
amb aquesta
moguda
podríem dir
a nivell juvenil
que s'ha de vindre
a l'estiu vinent
i que ja té
el seu ressò
en guany
com bé deien
el Sant Pare
va tindre
la iniciativa
de voler
que els estats
on se celebraria
el Jornal Mundial
de la Joventut
prèviament
anessin acollint
aquella creu
aquell signe
per tots aquells
bisbats
que acollirien
també a joves
l'any posterior
per tant
com que Tarragona
acollirà joves
Tarragona
acull
aquesta creu
prèviament
un any abans
i aquí a Tarragona
que és on
si està
una colla de dies
ens arribarà dissabte
dissabte
al matí
per tant
a dos quarts
d'onze
del matí
la creu
visitarà
el centre penitenciari
de Tarragona
i
amb la voluntat
que sigui
també
pels residents
al centre penitenciari
un motiu
de gràcia
de consol
de reflexió
de conversió
etc.
Això
en sortida
de la presó
visitarà
la comunitat
carmelita
d'aquí Tarragona
la comunitat
del monestir
de les carmelites
descalces
pensàvem que és
una realitat
de pregària
on hi ha una comunitat
de monges
que la presència
de la creu
també els ajudarà
a prendre consciència
en el sentit
i de pregar
per tot el que
s'esdevindrà
durant aquest any
aquí a l'Arcabisbat
de Tarragona
a la tarda
aquesta creu
viatjarà
fins al Vendrell
amb un acte
propi
de tot el Baix Penedès
d'acollida
de la creu
fins al vespre
que la ciutat
de Tarragona
en el sentit
les parròquies
de la ciutat
de Tarragona
l'arxiprestat
que diem nosaltres
de Tarragona
centre
farà una activitat
al claustre
de la catedral
també d'acollida
amb els seus joves
d'aquesta creu
l'acte central
però
en el qual
l'Arcabisbat
hi és convocat
de tothom
no només
de Tarragona
ciutat
sinó
de totes les parròquies
del bisbat
de Tarragona
serà a les 10 de la nit
a la catedral
a les 10 de la nit
allí hi haurà
una vetlla
de pregària
presidida
pel senyor
arcabisba
en el qual
estan convocades
totes les realitats
pastorals
de l'Arcabisbat
de Tarragona
pensem que pot ser
un moment
important
per reflexionar
per meditar
per pregar
al voltant
de la creu
però sobretot també
i és una de les voluntats
del Sant Pare
a l'hora
de fer que vagi
la resta de bisbats
és que anem prenguent
consciència
de tot el que se'ns esdevé
i de tot el que vindrà
en un sentit positiu
de dir
oh no
quina fanyada
que tindrem
no no
tot el contrari
quina alegria
quina joia
poder acollir
aquesta jornada mundial
de la joventut
també a casa nostra
també aquí a Tarragona
l'endemà
diumenge
dia 16
la creu
viatjarà fins a Reus
allí estarà
al matí
a les 9 del matí
al monestir de Santa Clara
de Reus
després hi haurà
un acte
de la ciutat de Reus
és a dir el mateix
les parròquies
de la ciutat de Reus
al santuari
de la Mare de Déu
de Misericòrdia
també presidit
pel senyor
que visbe
a la tarda
la creu
viatjarà
fins a
la comarca
de la Conca de Barberà
visitant
el monestir
de Poblet
i el monestir
de Vallbona
de les Monges
el dilluns
la creu
continuarà
també per les nostres terres
i ens centrarà més
a l'alt camp
sobretot
a la ciutat
de Valls
amb els seus monestirs
i la parròquia
però també
com un acte conjunt
i l'últim dia
que tindrem la creu
aquí
a la ciutat
a l'Arcabisbat de Tarragona
serà en un acte
que ens fa especial il·lusió
perquè hem convocat
tots els col·legis
que hi ha
a l'Arcabisbat de Tarragona
de manera particular
els col·legis
que són religiosos
a una pregària
a les 10 del matí
a la catedral
i després
d'aquesta pregària
d'acollida
de tots els joves
i adolescents
dels nostres col·legis
aniríem
al Camp de Mar
a veure
un musical
que ha preparat
el Col·legi Sant Pau
un musical
a raó
de tot l'any
Sant Fructuós
que es va fer
aquí a Tarragona
fa dos anys
i que ens tornaran
a fer
per tots els col·legis
per la ciutat
i per la gent
que s'hi acosti
i amb aquesta informació
posem punt i final
al nostre programa
d'avui
moltes gràcies
per la seva atenció
i ens acomiadem
si Déu vol
fins al diumenge
vinent
Solemnitat
de la Pentecoste
Fins aleshores
Feliç setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores