El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar.
Bon dia, els desitgem en aquest diumenge, 10 d'octubre del 2010,
data en la que s'escau el 28è diumenge del temps ordinari, anomenat també de Durant l'any.
Aquí estem, disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès,
en Santi Grimau, responsable de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabaté.
Com hem dit abans, aquest diumenge, 28è del temps ordinari,
l'Evangeli és segon Sant Lluc, concretament el capítol 17, versets de l'11 al 19.
Després de la dramatització de la perícopa càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí, els oferirà el seu comentari de les lectures de la missa dominical.
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea.
A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos que s'aturaren un traslluny i es posaren a cridar.
Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres.
En veure'ls, Jesús els digué.
Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.
Un d'ells, quan s'adonava que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,
esplosternar els peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies.
Aquell home era un samarità.
Jesús digué.
No eren Déu els que hi han quedat purs?
On són els altres nou?
No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?
I li digué.
Aixeca't i vés-te'n.
La teva fe t'ha salvat.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 10 d'octubre ens trobem el diumenge 28 dels de Durant l'any.
I la temàtica de les lectures diu que la fe ens salva.
El general Naaman era leprós i es volia curar.
Va fer un viatge en un llarg per aconseguir-ho.
El profeta Eliseu, sense sortir a rebre'l,
li va fer saber el que havia de fer.
A Naaman no li agradava el que li van dir i com li van dir.
Ell tenia les seves idees i les seves opinions.
Els qui l'estimaven el van poder convèncer que acceptés el missatge del profeta.
Naaman va baixar el jortar, va banyar-se set vegades,
tal com l'home de Déu li havia dit, i va quedar net de la lepra.
Després ho volia pagar també a la seva manera.
I el profeta el va encarrilar cap a Déu que l'havia guarit.
Per estar nets del cos i de l'esperit,
necessitem rentar-nos les vegades que calgui.
La millor decisió que fa el qui està agraït i vol seguir sempre net
és establir una autèntica amistat amb Déu,
concretant lloc i temps per al culte veritable.
Així podrem cantar amb el salmista.
El Senyor ha revelat la seva ajuda i els pobles contemplen la salvació.
Sant Pau viu i anuncia la bona nova de Jesucrist que ens ha vingut a salvar.
La salvació de Jesucrist posa les coses al seu lloc,
amb netedat, amb amor,
perquè tothom sigui lliure amb la saviesa que ens comunica.
Això no agrada als qui es despisten
i en comptes de servir els altres,
se serveixen dels altres.
Pau experimenta totes les dificultats que s'han de vèncer per a viure
i anunciar la bona nova
i ens anima a seguir el seu exemple dient-nos
la paraula de Déu no està pas encadenada
i també ens recorda que Jesús sempre és fidel,
encara que no ho siguem nosaltres.
L'Evangeli no el pot encadenar ningú.
Si el volem viure amb netedat i eficàcia,
cal viure com Jesús sense tenir por ni a la mort.
La seva vida ens condueix a la victòria,
a la resurrecció,
i ell no ens abandonarà mai.
Deu leprosos demanen ajuda a Jesús.
Volen ser guarits i sortir de l'emarginació
que els dona la seva malaltia.
Jesús és la paraula de Déu viva i eficaç.
És tota força i saviesa
que es comunica a qui l'accepta.
Jesús vol que compartim amb ell
aquesta saviesa de vida eficaç
i fa més del que li demanem.
Els deu leprosos, tots,
queden purs de la lepra,
guarits i rehabilitats per a la vida social i religiosa.
però només a un li diuen
la teva feta salvat.
És el semelità.
El que tenia menys boira ritual
per a captar tot seguit el sol
d'on ve la força guaridora i purificadora.
I fa el que calia fer.
Torna enrere,
glorifica Déu
i reconeix qui l'ha salvat.
El proper 12 d'octubre
a les 12 del migdia
i a l'església de Sant Antoni de Pàdua
a la Rambla Nova número 105
de Tarragona
tradicional ofrena de flors
i missa solemne
en honor de la Verge del Pilar
presidida pel senyor arcabisbe.
Aprofitem la vinentesa
per felicitar amb una mica d'entelació
totes les pilars,
pilis,
piluques, etc.
que ens puguin estar escoltant.
Per altra banda,
el dia 13 d'octubre
començarà la reunió
de la Conferència Episcopal
Terraconència a Tiana
presidida pel senyor arcabisbe
qui copresidirà també
l'inici de curs
de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Aquest mateix dia 13,
al Teatre Principal de Valls
i a tres quarts de nou del vespre
hi haurà concert del cor
antistiana Masquili
amb les composicions musicals
recentment descobertes
i recuperades
del religiós i sacerdot vellenc
Jaume Balcells Grau
que va ingressar a l'Ordre
dels Carmelites Descalços
en el seu convent de Tarragona
amb el nom de
Fra Gabriel de l'Anunciació.
I també el mateix dia,
per la tarda,
es farà la inauguració del curs
al Seminari Major Interdiossassà
presidida per Monsenyor
Jaume Pujol
a Barcelona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
home-dona per a un major aprofundiment des de l'experiència i la vida
seguint els passos de la Catequesi sobre l'amor humà, de Joan Pau II.
Tindrà lloc el Santuari Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
a les 10 del matí.
L'organitza el Seminari Laical Diocesà.
El mateix dia 16 es farà una nova sessió del curs Trobar-se en la Fe
amb el tema Matrimoni i Família, a càrrec de la doctora Concepció Palacín Paí,
a la parròquia de Crisrei de Reus, de les 11 del matí a la 1 del migdia
i a la parròquia Sant Joan de Valls, de les 3 de la tarda a les 6.
L'organitza l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós.
Aquest mateix dia 16 es farà la jornada de preparació per a les Jornades Mundials de la Joventut
a la Casa dels Concilis, que es troba al carrer de les Coques número 1 de Tarragona,
de dos quarts de 6 a dos quarts de 7 de la tarda.
L'organitza la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.
I si algú té por d'avorrir-se aquest proper 16 d'octubre,
hi haurà també l'Escola d'Espiritualitat i Vida
on s'exposaran punts fonamentals per a la vivència d'una espiritualitat de comunió
inspirada en el Concili Vaticà II.
Tindrà lloc el Santuari Monestir de la Verge de la Serra de Montblanc
a dos quarts de 6 de la tarda.
L'organitza el Seminari Laical Diocesà.
Ah, i no ens oblidem de l'Assemblea dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi a Vilabert,
que serà a les 6 de la tarda.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Com sabeu, aproximadament d'aquí a un mes rebrem la visita del Sant Pare.
Benet XVI, després de visitar Santiago de Compostela,
arribarà a Barcelona, on el 7 de novembre
presidirà la dedicació del Temple de la Sagrada Família.
És natural, doncs, que vulguem preparar-nos el millor possible
per rebre el Sant Pare, vicari de Cris,
i per acollir les seves paraules
perquè la seva estada sigui molt profitosa per a la nostra santedat.
Demano al Senyor que hi hagi un abans i un després
per a cadascú i per a l'Església a Catalunya.
Si anar a les jornades mundials de la joventut dona tant de fruit,
què no podem esperar de la vinguda del Papa mateix a visitar-nos?
Aquestes setmanes, fins a l'arribada del Sant Pare,
Benet, voldria resseguir algunes idees sobre el ministeri del Papa,
sobre el Temple de la Sagrada Família
i sobre la figura del seu arquitecte, Antoni Gaudí,
que ens ajudin a una disposició interior millor.
Per entendre qui és el Sant Pare,
ens cal anar a l'Evangeli i veure qui era Pere,
aquell pescador de la Galilea,
home creient, jueu observant,
que en el seu desig de Déu
seguia la predicació de Joan Baptista.
Aquell home de caràcter decidit i impulsiu
va rebre la crida de Jesús a seguir-lo
i la seva barca es va convertir en la càtedra
des d'on Jesús ensenyava la multitud.
Acabada la predicació,
Jesús el va invitar a anar mar endins
i calar les xarxes.
Després de la pesca miraculosa,
Pere va acceptar la crida a ser pescador d'homes,
donant a Jesús una resposta valenta i generosa,
un sí definitiu.
Pere sofrirà diverses conversions
i confessarà la seva fe
fins a esdevenir la columna de l'Església naixent.
La seva figura ens ensenya
que Déu acostuma a triar un camí singular
per a les transformacions dels cors i del món,
el camí del sofriment i de la humilitat.
Aquell segueisme de Jesús a Pere
i a tots els deixemples
ressona també en la nostra vida.
Després de la resurrecció,
Jesús va preguntar tres vegades a Pere
si l'estimava,
com volem-lo portar cap al penediment
després de la triple negació.
A partir d'aquest fet,
podem aprendre d'ell a seguir el mestre
amb la consciència precisa de la nostra fragilitat.
De l'entusiasme ingenu de la primera adhesió,
passant per la negació i el plor,
Pere va arribar a fiar-se de Jesús,
que el volia cap de l'Església.
Com Pere, nosaltres seguim Jesús,
però és ell qui s'adapta a nosaltres,
qui es conforma amb la nostra bona voluntat.
Aquest és un dels grans ensenyaments evangèlics.
és Déu qui ens canvia si nosaltres
tenim aquest desig d'estimar Déu i els germans.
El papa que ve a visitar-nos
és el successor d'aquell primer deixeble de Jesús,
d'aquell Pere que, de pescador,
és cridat a ser apòstol
i primer papa de l'Església universal.
Amb aquestes actituds de filial confiança,
d'humilitat i de fe,
acostem-nos a rebre el Sant Pare,
que ens portarà una paraula d'esperança
i d'alegria a cristianes.
Adéu-siau.
Mitjançant la convocatòria efectuada
per la comunitat de Sant Egidi,
es va celebrar el passat dilluns,
dia 4 d'octubre, a Tarragona,
un debat sobre la pau,
mitjançant el diàleg
entre les tres grans religions monoteïstes,
cristianisme, islamisme i judaïsme.
En el debat, celebrat al Col·legi d'Advocats
i amb traducció simultània,
sota la presidència de l'arcabisbe de Tarragona,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
es va posar de relleu
la importància del coneixement
entre les religions
per a l'establiment d'un diàleg
que porti a la pau.
Monsenyor Jaume Pujol
va encetar el debat amb aquestes paraules.
El fet que la comunitat de Sant Egidi
hagi escollit Tarragona
com a escenari d'aquesta taula rodona,
que s'insereix dintre de la trobada internacional
per la pau
que hi va començar
amb un gran èxit a Barcelona.
Una trobada que es fonamenta
en el manteniment de l'esperit d'Assís,
aquella memorable convocatòria
auspiciada per Joan Pau II l'any 1986.
És molt important que Tarragona
sigui el mar d'un encontre
entre les tres grans religions monoteïstes,
judaïsme, cristianisme i islam.
No és fàcil el diàleg entre les religions
que reconeixen el patriarca Abraham
com el seu tronc comú.
Moltes proves n'he obtingut
al llarg de la història
de les greus conseqüències
que tenen les discòrdies
a la casa d'Abraham.
Estem vivint uns temps
de secularització
que no afecten solament
al cristianisme,
sinó a totes les grans religions.
Si mirem enrere,
veurem com al segle XIX
es desenvoluparen diverses corrents
de signe contrari
en relació al fenomen religiós.
Aleshores, ja s'alvilaven
les tendències secularitzadores
que introdueixen la ciència,
la tècnica,
el desenvolupament econòmic,
la forma urbana de vida,
les revolucions socials
i polítiques,
tot plegat fets característics
de l'època moderna.
La secularització cristian i universal
semblava anunciar un futur
en el qual la religió
seria desal·lojada
dels darrers reductes
on s'havia refugiat
en la seva reacció
al moviment secularitzador.
Però en aquell mateix segle
va sorgir quelcom
que donaria lloc
a una corrent de signe contrari.
Es tractava de la ciència,
de les religions,
el desenvolupament
de la qual va posar de manifest
la importància
del fet religiós
en la vida humana.
L'evolució dels fets
van donant raó
a les ciències de la religió.
El desenvolupament
de la modernitat
i l'extensió d'una cultura
gairebé exclusivament
tècnica o científica
ha fet sorgir
la consciència
d'unes mancances profundes
en l'aspecte humà.
Sense una referència
a la transcendència,
l'ésser humà
és ben poca cosa.
Per la seva banda,
un dels quatre ponents
del cardenal
Paul Popard,
president emèrit
dels Consells Pontificis
de la Cultura
i del Diàleg
Interreligiós,
va manifestar
que les religions
s'han anat succeint
a través dels temps
i s'han juxtaposat
per arribar
a formar
un mosaic.
Eusaci,
un moment
de la seva intervenció.
La constatació
que podem fer
és la següent.
En el nostre món plural
que està marcat
per una mundialització creixent,
els universos culturals
i religiosos
ja no estan separats
per oceans.
És a dir,
que cada vegada
hi ha més consciència.
Jo,
com a director
de l'Institut Catòlic
de París,
està preparant
el meu diccionari
de les religions
que ha estat
publicat a Barcelona
i Mondadori
en italià
i ara s'està traduint
en àrab
perquè,
doncs sí,
és una petita contribució
al diàleg
entre cultures
i religions.
Doncs jo
anava agafant consciència
i deia
que la història
de la humanitat,
les religions,
per dir-ho així,
s'han anat succeint
en el temps
com la dels Azteques,
dels Olmeques,
dels Inques,
dels Atruscs,
dels Grecs,
etcètera.
I s'han anat
juxtaposant
també en l'espai
quan jo era jove
a la zona
del meu
Angé
natal.
Grosso modo,
França era catòlica
com Itàlia i Espanya,
Àfrica era animista,
com se solia dir
en aquella època.
Avui es parla
amb més noblesa
de les religions
tradicionals africanes
i naturalment
Àsia
que es trobava
entre el budisme,
el sintuisme,
el taoísme,
l'islam.
Per tant,
parlàvem
de les altres religions
i a mi,
la meva família,
el meu poble,
en els meus estudis,
parlàvem de les religions
com una cosa
molt llunyana.
I ara
tot està
per tot arreu.
És a dir,
que hi ha gent,
homes i dones
de cultures
i religions diferents
estan cridats,
cada vegada
està en més contacte,
cristians i musulmans,
especialment,
com s'ha dit,
i també
amb els nostres
germans grans,
els jueus.
Aquesta constatació
ens du
a la necessitat
d'un esforç
de coneixement
previ,
recíproc,
per tal de viure junts
hem de respectar-los
els uns als altres
i per respectar-los
ens hem de conèixer.
Per tant,
hem d'aprendre
com ho he pogut fer
al de curs
de la nostra vida,
hem d'aprendre
que no es viu igual
a Nagasaki,
a Oslo,
Kinshasa o a Sao Paulo.
No,
no es viu igual.
Ara bé,
hi ha diferents maneres
de pensar
i de viure
que es van juxtaposant
en el món d'avui
i que,
per part de poblacions
que fins ara
havien quedat
en un univers homogènic,
susciten,
deia,
i s'ha de dir així,
de vegades
susciten por
i inquietud
que són font
també a la vegada
de violència.
En el debat
també hi va participar
el doctor
Boikari Fofana,
president del Consell Superior
d'Imams
de Costa d'Ibori
que va explicar
la diversitat política,
cultural,
ètnica
i religiosa
del país,
font de conflictes.
Se gestiona
la diversitat
de manera negativa,
per exclusió,
per menyspreu,
això condueix forçosament
a la confrontació.
No hi ha cap altra solució,
menyspreu,
desconfiança,
etcètera,
rebuig,
exclusió,
i això sempre acaba
amb el xoc.
Però,
contràriament,
si s'arriba a gestionar
i és el que intentarem
després d'aquest conflicte,
intentem gestionar
positivament,
fer de la diversitat
una font
de riquesa
i de fecundació,
arribarem
a fer coses
grandioses.
Però,
encara em faig
la pregunta,
la classe política
ha estat formada
per gestionar
la política
amb totes aquestes dades?
Això no és gens evident.
I, doncs,
hem vist,
hem sentit
discursos
xenòfobs
molt nacionalistes,
discursos
de rebuig
i gent
que han viscut
tot això
junt
en les mateixes
cistelles.
I, a vegades,
en els mateixos
llocs
de culte,
en el mateix
mercat,
en el mateix
autobús,
en el mateix
camp de futbol,
en els mateixos
equips.
I, després,
els discursos
ja no es reconeixien.
I, doncs,
vàrem
esdevindre
en amics.
Vaig dir...
Jo deia abans
al meu germà
Jordi
que vaig assistir
a una escena
de dos amics
de la infantesa
que dormien
pràcticament
en el mateix
llit,
fins i tot
després
del ser
matrimoni
i un
que anava
a casa
de l'altre
per menjar.
Però, un dia
en què les imatges
del Charnier
van sortir
a la televisió,
vaig visitar
un dels amics
i l'altre,
que és policia,
que pertany
a l'ètnia
del president
del president
actual
va venir
com sempre,
venia
a rentar-se
a casa
del seu amic,
però l'esposa
de l'amic
va sortir
amb un ganivet
i li va dir
impossible
que entris,
acabes de
matar
els nostres fills
i vens
a rentar-te
a casa
s'ha acabat.
Una amistat
de 40 anys
es transforma
automàticament
amb un odi.
Aquesta és
la realitat
de la costa d'Ibori.
Res s'ha pensat
per la població
i la població
es troba
amb problemes
que ella no ha creat,
però la política
i els mèdia
han treballat
i això no ha durat
gaire temps.
Avui
ens donem
compte
que era una tonteria.
Per la seva banda,
el rabí Ronald Cronish,
director del Consell
de Coordinació
Interreligiosa
d'Israel,
va manifestar
que era optimista
sobre el conflicte
entre Israel
i Palestina
i que no es podia
perdre la confiança
per aconseguir
la pau.
Malgrat moltes
perspectives pessimistes
que segur
que llegiran
cada dia
en els diaris
i a la premsa,
jo estic convençut
que hem de continuar
creient
que la pau
en la nostra regió
és possible.
Aquest any
a Israel
l'estiu
ha estat força tranquil,
pràcticament
sense violència,
sense terror
i sense guerra.
Ha sortit el sol
cada dia
i ha brillat molt,
igual que fa
aquí a Espanya.
potser totes dues bandes,
tots els bàndols
estan començant a veure
el principi
del final del conflicte.
Potser tots els bàndols
comencen a estar cansats
de la guerra
i de la violència
i ara
prefereixen triar
el camí de la pau
gràcies a aquestes noves
negociacions directes
entre Israel
i els palestins.
i aquesta és l'esperança
inherent
a la renovació
d'aquestes converses
directes,
aquestes negociacions
directes
entre Israel
i Palestina
sota el paraigües
dels Estats Units
liderats
per el president Obama.
Si la sang,
si els terribles
conflictes
sagnants
poden
arribar
a un punt final,
a llocs
com a Irlanda del Nord
o a Sud-Àfrica,
després de dècades
de violència
i odi
on la gent
no era capaç
de veure la llum
al final del túnel,
també podem
o hem de creure
que el conflicte
de l'Orient Mitjà
pot arribar
a una solució pacífica.
Per tant,
no hem de perdre
l'esperança
a la pau.
Finalment,
el degà
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya,
mossèn Armand Puig,
va tancar
el torn de ponències.
El diàleg
entre religions
per fer la pau.
El nostre temps
està marcat
per grans contrastos.
Homes i pobles
es troben
els uns
a prop dels altres
tantes vegades
sense haver-ho triat,
sinó
enduts
senzillament
per la força
mateixa
de la història.
Les migracions
són constants
en tots els continents,
en parlava
el Sheikh Fafari.
Per exemple,
els homes
de Burkina Faso,
o a Titell,
baixen
a costa d'Ibori
a buscar
el pa
que no tenen
a casa seva.
Les mines
de Sud-Àfrica
són penes
de treballadors
de Moçambic
que han hagut
de deixar
les famílies
i desplaçar-se
per uns quants anys
en un país
on caminen
plegats
l'or
i la sida.
El món,
que era un conjunt
més o menys
isolat
de pobles
i cultures,
totes ben situades
geogràficament,
recordem els mapes
de la nostra infantesa,
s'ha convertit
en un mosaic.
És a dir,
en un entramat
de colors
diversos
que han canviat
la fesomia
dels països
dels cinc continents,
no només
l'Europa.
La globalització
econòmica
i social
ha comportat
moviments
de pobles
i de persones
d'escala planetària.
En el debat
posterior
entre els
nombrosos
assistents
que omplien
la sala
del Col·legi
d'Advocats,
es va plantejar
que també
hi ha diferències
en el si
de les mateixes
religions,
situació
sobre la que
es va coincidir
a dir que
les religions
han d'assumir
i solucionar
les seves
pròpies
diferències
internes.
I això
és tot per avui.
Gràcies
per la seva atenció
i fins al diumenge
vinent si Déu vol.
Fins aleshores,
amics i amigues
del Campanar,
feliç setmana a tothom.
Fins aleshores,
feliç setmana a tothom.
Fins aleshores,
Fins demà!