Gràcies.
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Abans no sigui massa tard per aquell somris tremdre i abusarat,
aquest que tu saps i aquest que t'ho estimes.
Abans de tot això, deixa'm dir-te una sola cosa.
Bona nit, Violeta.
Et donem la benvinguda a un món ple de paraules i ple de música.
i ple de tot allò que de vegades no gos es dir.
Fins a la una de la matinada, des d'aquí, des de Tarragona Ràdio.
Entra amb nosaltres i gaudeix d'una estona d'amor.
perquè ja saps que ara
és el moment especial.
El moment que comença la nit, Violeta, per tu.
Agafats a una birra, sempre al mateix bar,
i buscant companyia, el temps ens en va.
Encara ens queden muntanyes davant,
la carretera.
La carretera cada dia és més gran.
Caminant solitaris i de bar en bar.
Ens hem fet moltes preguntes que ningú ha contestat.
No tenim força i el cos està cansat.
Tot el dia la feina i la vida al davant.
I és ara, encara hi som a temps.
i encara el cos està calent.
El fum a les penes ens dona calor.
I ens oblidem de les penes en qualsevol racó.
La rebel·lia que portem dins del cos
no és cap mentida ni tampoc un error.
I és ara, abans que arribi el vent.
i és ara, el cos està calent.
No et deixis enterrar.
Música
Encara ens queden muntanyes davant,
la carretera cada dia és més gran.
encara ens queden muntanyes davant,
la carretera ens està esperant.
I és ara, encara hi som a temps.
I encara el cos està calent.
i és ara, abans que arribi el vent.
I és ara, que el cos tenim, que el cos tenim calent.
La teva saliva és més desitjable que el suc del raïm.
Calma la set més ardent.
Així és la teva boca, nit violeta.
Música
Calma la set hENT
Calma la seta demà.
Quan totes les formes d'amor et semblin vanes,
quan els records i la por,
quan el cos tremoli fràgil
sorprès per l'amor que té,
quan aquesta foscor
també n'hi porta els ulls,
aleshores
obre la finestra
i mira la nit violeta.
I si vols encara
vés a la terrassa,
al punt més alt de la casa
i allí escolta la nit violeta
i mira les estrelles.
mira com de sobte
ets tu
enmig d'un camp de flors
i nosaltres des d'aquí
des de Tarragona Ràdio
et mirem
com si fossis l'estel més brillant.
no saps
com t'hem enyorat tota la setmana
que hi ha gastat sense tu
però ara el diumenge
sempre em porta al teu costat
bona nit violeta
he trobat tant a faltar
aquests ulls teus
que quan miren
són igual que la cançó
uns ulls violetes
que sempre miren
els ulls teus
per què miren d'aquesta manera?
I've been meaning to tell you
I've got this feeling that one
so sad
I look at you and I
fantasize
you're mine tonight
now I've got you in
my sights
with these hungry eyes
I'm looking at you and I
keep the skies
I've got hungry eyes
I feel the magic between you and I
I want to hold you so hear me out
I want to hold you and I
I want to show you what love's all about
But I'm looking at you and I T
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Et farem un llarg petó
amb gust de vidòls.
Un llarg petó
de paraules i música
com mai ningú t'ha fet a la vida.
Deixa't besar
per la nit violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Auspici d'oblit, llum de clar migdia que banya els amants en les seves tardes de feliç amor vora la finestra.
En una cambra estranya d'un carrer perdut, en una ciutat llunyana i deserta, que no els recorda sinó que res no és important.
Un moment tret de la distància, distància dels seus cossos, que no et pot separar.
Un moment perdut i allunyat, un d'aquests moments, però, que et lliga a la vida, al temps i a la nit violeta.
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Només hi ha una mena d'amor, però n'hi ha mil còpies diferents.
Només hi ha una nit violeta, però té mil sensacions a cada paraula.
De petit et deien que qui et vol bé et farà plorar.
Però no escoltaves mai cap consell.
De més gran t'has adonat que aquella màxima era certa, però continues sense escoltar cap consell del ningú.
T'aboques al precipici i només no escoltes els apartiments dels qui et volen bé, sinó que et posa frenètic que t'ho diguin.
No vols escoltar ningú, no vols consells, ni paraules clares, ni recriminacions.
Vols estar sol, sol en la teva embranzida cap al no-res, sol per estar més sol dins la teva solitud.
No escoltaràs cap crit, ni agafaràs cap mà que et sigui donada.
Segueixes pensant el fàcil que és que els altres t'aconsellin coses que per ells mateixos no es dirien.
Que fàcil és que la gent que veu els problemes dels altres i amaguen els seus,
tot esperant sempre que els altres els aconsellin, amb advertiments que tampoc no seguiran.
i penses que cada vida no és res més que un camí sempre directe a l'abisme.
I no serà que, si t'allunyes de la llum,
és perquè et fa por la senzilla i neta claror de la veritat.
Sempre he mirat a l'infinit,
sempre he buscat l'última estrella,
sempre he pensat, sempre m'han dit
que el món és una meravella.
jo que en les nits de somni ardent,
amb blancs llençols i amb pades blanques,
veia passar feliç la gent,
amb la mirada clara i franca.
sempre he mirat del cel més fort,
jo sempre he vist florir les nois,
sempre he lluitat per sobreviure,
jo al meu voltant he vist somriure,
sempre he volgut morir matant,
tota la vida he estat jugant,
sempre he anat jugant la vida,
jo no va fer mai cap ferida.
per qui ha purat,
per qui ha purat,
com mai no havia vist florat?
què m'ha passat,
què m'ha passat,
què m'ha passat?
per qui ha purat.
per qui ha purat,
per qui ha purat,
per qui m'ho havia vist florat?
Ara em desperto al fons d'un mor.
Veig que en el món la gent s'odia
i en la foscor tot es remou.
Com si no hi fos la llum del dia.
Per ells la guerra és l'important
i tot és lluita i embestida
d'homes ferotges i inhumans
que no s'estimen ni la vida.
Però en aquest món cruel i sol
però enmig de l'odi de l'horror.
Hi ha qui no pot arrossegar-se
i a què no es creu aquesta farsa?
Hi ha algú que porta un món tan nou
que em fa tornar a començar a viure.
i una bona lluita per ser lliure.
Hi ha plorat?
Per què ha plorat?
Per què m'ha passat?
Per què m'ha passat?
Per què m'ha passat?
Per què m'ha passat?
Per què m'ha passat?
Per què m'ha passat?
i no havia de plorar.
Perquè he plorat, perquè he plorat,
perquè no havia vist ni l'altre.
I si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella,
coses que seran només per tu, que estimes els batecs, Violeta.
Fins demà!
Posa'm allà, on el sol mata les flors i les herbes,
allà on queda vençut pel glaç i la neu.
Posa'm on el seu carro és més tevi i lleu,
o just allà on algú és lliure dels seus rajos enlluernadors
o davant d'aquell que ens el dona.
Posa'm en lloc d'un príncep majestuós,
com els d'abans,
o posa'm en el lloc de l'esclau més tendre i humil.
Posa'm el vell mig de la nit
en el seu silenci estremidor,
o posa'm en pla dia, llarga o breu,
en una edat madura,
o en la plena naixença dels sentits.
Posa'm en terra,
en el cel,
o en l'abisme del norès.
Posa'm al capdamunt de la muntanya més alta,
o en la vall més fonda i allunyada.
Deixa'm ser un esperit lliure,
o deixa'm ser sotmís els teus membres de plata.
Posa'm en una fama obscura,
o en una d'il·lustre,
sigui com sigui,
ja viuré sempre
amb el meu vigorellís,
amb el meu contemplar el pas
de les estacions contínuament,
amb el meu sospir
per la teva absència.
Cold as the northern winds
In December morning
Cold is the cry that rings
from this far-distant shore
Winter has come to end
Too close beside me
How can I chase away
All these fears deep inside
I'll let the signs to go
I'll find a way
I'll let the time to go
I'll find a way
Every year
My heart shall breathe
Of 해외
My light
Shall breathe
The home
And my house
The ocean
My God
Bona nit
Si no hi hagués plaer, de què servirien les ales dels ocells?
Si no hi hagués ni violeta, qui et donaria les ales dels somnis eterns?
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit




Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit





Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit