Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
30 minuts donen per a ben poc.
Efemèrides
I avui tinc una efemèride
rodona, perquè si no mai...
Això de restar i sumar
a mi no em s'ha donat mai massa bé, però jo crec que
des de l'any 1640
al 2010 van 350 anys,
diria. O 300...
No, m'he equivocat, m'he equivocat, són més, són
370, 370, perdó. Ja diria jo
que això de les matemàtiques no ho portava molt bé.
Bueno, tant hi fa. La qüestió és que
avui fa 370 anys,
exactament va ser el 10 de desembre
de l'any 1640, que va haver
una important batalla a prop d'aquí,
al Coll de Balaguer. Les tropes castellanes
van derrotar els revoltats catalans
en la anomenada batalla del Coll de Balaguer
en plena Guerra dels Segadors.
I és que el 7 de juny
d'aquell any, de l'any 1640,
Catalunya
se va aixecar en armes
contra la
presència de tropes
castellanes del rei Felip V.
Se va assassinar aquell dia
el famós Corpus de Sang, van assassinar
Dalmau III de Queralt, que era
el virrei de Catalunya, i va començar
així la anomenada Guerra dels Segadors.
El motiu, com dic,
van ser els excessos que la presència
d'aquestes tropes feien
quan estaven aquí a Catalunya. Catalunya era una zona
de front, podríem dir, davant
de les contínues guerres que hi havia
entre Espanya i França, i la presència
d'aquestes soldats aquí va ser el que va acabar revoltant la població.
Com dic, el virrei va ser assassinat,
però ràpidament les tropes de Felip IV
van reaccionar.
Ben aviat se va ocupar Tortosa,
ja que el bispe de la ciutat
era realista.
Immediatament les tropes castellanes van sortir
en direcció cap a Barcelona
el 8 de desembre.
Van trobar, però, una forta resistència al
perilló. Dos dies després,
el dia 10 de desembre,
l'efemèria de la qual avui estem parlant,
se produïa un altre xoc important,
el Coll de Balaguer, entre l'actual
Amella de Mar, que en aquella època encara no existia,
i l'Hospitalet de l'Infant.
En aquest petit coll muntanyós
s'havien fet forts uns 2.000 catalans
amb un parell de canons.
Sembla ser que no van ser suficients forces
per fer front als castellans, ja que
éstos van atacar frontalment i els defensors
van ser ràpidament dispersats.
L'exèrcit català va continuar avançant
en direcció a Barcelona,
saquejant l'Hospitalet de l'Infant.
El 16 de desembre,
quellen les seues mans cambrils
i el 24 del mateix mes
arribaven aquí, a Tarragona.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
La setmana passada vam parlar
d'una erupció realment extraordinària
que va tindre lloc l'any 1883,
ara actual Indonèsia,
l'erupció del volcà Krakatoa.
Avui ens ocuparem,
vam dir que faríem un petit monogràfic
d'un parell de programes,
ocupar-nos d'aquestes erupcions
que han passat a la història
per la seva gran mortaldat,
per els danys que han provocat.
Avui parlarem de l'erupció del Mont Pelé.
El Mont Pelé és un volcà actiu,
de fet encara que està adormit
des de fa més de 70 anys,
però continua actiu,
situat a l'illa francesa de la Martínica.
És una illa situada entre el Carip
i l'Oceà Atlàtic.
El seu historial,
en els darrers 10.000 anys,
segons expliquen els geòlegs,
és força actiu,
amb nombroses erupcions violentes.
Avui ens centrarem en l'erupció
que va tenir lloc l'any 1929,
fa 108 anys,
i que va provocar més de 30.000 morts.
Hi havia alguns precedents històrics
propers del Mont Pelé.
Per exemple, l'any 1792,
este volcà va entrar en erupció.
Hi ha alguns relats que en parlen,
però tot i això,
sembla ser que va ser una erupció
poc important
i que la gent se'n va oblidar aviat.
Una altra petita erupció
va tindre lloc entre els anys 1851
i 1852.
En aquell cas,
el volcà només va expulsar
fang i cendres,
gens ni mica de lava
ni de roques.
No hi va haver,
ni tan sols,
pràcticament cap dany material.
Això va ajudar a crear,
entre els habitants de l'illa,
una falsa consciència
de falta de perill.
Per a la gent de la Martínica,
el Mont Pelé
era simplement
una muntanya inofensiva
i la seva activitat volcànica
pràcticament
una curiositat anecdòtica.
Igualment,
una comissió científica
que va ser enviada
a estudiar el volcà
va arribar a la conclusió
que allò no tenia
absolutament cap perill,
però cap ni un.
De fet,
van catalogar el Mont Pelé
com a volcà de fang
i no de foc.
Això explicaria
la inacció
dels pobladors
i la passibilitat
de les autoritats
durant l'erupció de 1902.
Els científics
havien dit textualment
que les ciutats
de Sant Pier,
Sant Pier era la capital
de la Martínica,
i Preixer,
localitzades respectivament
a 10 i 6 quilòmetres
del volcà,
no tenien que té
cap erupció
més poderosa
que la estudiada,
o sigui,
la de 1851-1852,
i que res sobre el terreny
mostrava canvis,
que la matèria ejectada
no va arribar
a més d'un metre
de distància,
o sigui,
que va ser una cosa
de joguina pràcticament,
i que els grangers
dels camps propers
al Bocaia
podien tornar
a treballar
amb total tranquil·litat.
A modo de conclusions,
la comissió científica
que va estudiar
el Mont Pelé
va afirmar que
la nostra conclusió
és que el Mont Pelé
no sembla ser
més que
una altra curiositat
a ser agregada
al catàleg
de la història natural
de la nostra Martínica.
És una curiositat
de la que gaudiran
els turistes
que la visitin
i que,
mitjançant
la indústria
dels habitants locals,
serà una font
de salut i benestar.
Quan hi hagi bon temps,
els vaixells
vindran de França
carregats de viatges
per admirar de lluny
la llarga
i ondolant ploma
de fum blanca
aixecant-se verticalment
cap al cel,
i els visitants
la consideraran
un decoratiu pintoresc
i un bonic complement
a la majestat
del nostre vell Mont Pelé.
Això és el que diuen
els científics
a mitjans del segle XIX.
Per tant,
els habitants
de la segona part
del segle XIX,
de finals del segle XIX,
no tenien
idea del perill
que s'amagava
sota els seus peus.
No va ser així
segles abans.
Sembla ser que
els índies caribs
que habitaven l'illa
abans de l'arribada
dels europeus
anomenaven
el Mont Pelé
muntanya de foc.
Per tant,
eren coneixedors
dels perills
que la muntanya amagava.
Però a finals
del segle XIX,
com deia,
la Martènica
estava molt habitada,
molt més
que en època
dels caribs
i ningú sospitava
el que estava passant
sota terra.
Ja l'any 1899
el blocà
va començar
a mostrar signes
d'una major activitat
i l'estiu
de l'any 1900
es van activar
considerablement
les fumaroles
amb importants
emissions
de vapor d'aigua.
Aquesta situació
es va mantenir
fins a l'abril
de 1902.
El 23 d'aquell mes
van començar
les erupcions
que van prendre forma
de lleugera
pluja de cendres
i també es van sentir
forts moviments
subterranis.
Dies després,
el volcà
va vomitar
un gran núvol
de cendres
i roques.
El dia següent,
tota la regió
estava coberta
per un gran núvol
de cendres.
Però les autoritats
no van veure
cap motiu
de preocupació.
A partir del 27 d'abril,
a més,
un omnipresent pudor
de sofre
es podia sentir
a bona part
de l'illa
i la gent
i els cavalls
van començar
a patir
malestars
per la presència
d'aquestos gasos.
El 30 d'abril,
els rius
Roxelan
i Rivière
es van desbordar
i les alderes
de Preixer
i Sant Filomen
van quedar
cobertes
de cendres.
El 2 de maig,
d'aquell 1902,
recordem,
sobre les 11.30 del matí
es van escoltar
grans explosions,
alhora que es van notar
forts moviments sísmics
i una enorme columna
de fum negre
molt densa
s'enlairava cap al cel.
La meitat nord de l'illa
va quedar completament
coberta de cendra
i de pedra pomes.
Aquesta activitat,
explosions,
terratrémols,
columnes de cendra
i fum,
es va començar a repetir
cada 5 o 6 hores.
El diari local
Les Colonies,
no sabem parlar frances
molt bé,
però suposo que deu ser
alguna cosa així,
Les Colonies,
llegit textualment,
havia organitzat,
imagineu-vos la falta
de consciència de perill
que tenien
del volcà,
com d'aquest diari,
havia organitzat
un pícnic
al Montpelé,
a la pròpia muntanya,
per als habitants
de l'illa,
per a contemplar
aquest fenomen natural.
Però davant
la violència
de les erupcions
van haver-ho
de posposar-ho
indefinidament.
Mentrestant,
alguns animals
de granja
van començar
a morir de fam
o bé de set,
o bé per contaminació
de l'aigua
i del menjar
amb les cendres
volcàniques.
S'anava apropant
la gran erupció.
A partir del 4 de maig,
la pluja de cendres
es va intensificar
de tal manera
que va impedir
la navegació
dels vaixells.
Tot i que,
ara sí,
ja veient
la gravetat
de la situació,
molts d'illens
havien pujat
als vaixells
per evacuar.
Tota la zona
va quedar coberta
per una finíssima
capa de pols blanca
que semblava farina.
A més,
tant els animals
domèstics
com els salvatges
van intentar fugir,
deixant estampes
més pròpies
d'un relat surrealista
o d'una pel·lícula
d'Indiana Jones.
Mireu,
és curiós.
Un enginyer
anomenat Garín,
situat a uns 3 km
de la ciutat de Sant Pierre,
va ser literalment
invadit
per milions
de formigues
i sempeus
que atacaven
a tot cavall
i a ser viu
que es trobava
per mig.
I a la pròpia
Sant Pierre,
la capital,
centenars d'exemplars
de víbores
ferdelants,
la víbora ferdelants
és una serp
autòctona
de l'illa
de la Martínica
i molt i molt
veninosa.
Les serps
van envair la ciutat
atacant les persones.
Es va donar
l'ordre
a l'exèrcit
que les exterminés
a trets,
però no ho van poder
fer abans
que 50 persones
i molts més
animals domèstics
morissin
per les picadures
d'estes víbores
embogides.
Imagineu-vos
el panorama
d'un volcar
a punt d'esclatar
caient cendra
el cel negre
i a més a més
els animals
cervatges
tornant-se bojos
atacant les persones.
Déu-n'hi-do,
pràcticament una imatge
de l'apocalipsi.
Van ser
estes 50 morts
les primeres víctimes
indirectes
en este cas
del Montpelè.
I el 5 de maig
una part del volcà
es va esllevissar
i una enorme avalanxa
de fang bullint
va sepoltar ja
a unes 150 persones.
Davant d'estos
esdeveniments
molts habitants
de l'illa
es van refugiar
a la capital,
a Sant Pierre,
omplint la ciutat
de gent.
Però,
aquella nit,
les perturbacions
atmosfèriques
originales
pel propi volcà
van destruir
les instal·lacions
elèctriques
de la ciutat.
I tothom,
la ciutat que ja tenia
uns 28.000 habitants,
a més a més
dels desplaçats,
tothom se va quedar
a les fosques.
Imagineu-vos
el caos
bestial
si el dia
abans
havia estat
la ciutat
plena
de serps
que atacaven
a les persones
d'animals
salvatges,
ara se queden
a les fosques.
Realment va haver
de ser una situació
extraordinària.
I a més a més,
sobre les 4 de la matinada,
ja del dia 7,
el Montpelè
va extremar
molt més
encara
la seva activitat.
Els impressionants
núvols de cendra
originaven
llampecs
volcànics
al voltant
del cràter.
I durant aquell dia,
alguns habitants
de Sant Pier
van intentar fugir
de la ciutat,
però per contra,
milers d'habitants
de les zones rurals
intentaven buscar
protecció
entre les cases
de Sant Pier,
augmentant així
considerablement
el nombre
de gent refugiada
a la ciutat.
Bona part
de la culpa
d'això
la van tenir
els diaris,
que seguien
dient
que la ciutat
constituïa
un refugi segur.
La notícia
de que la veïna
illa de Sant Vicente
i el volcà
Sofrier
també estava entrant
en erupció
va convèncer
el públic
de que la pressió interna
del Montpellier
s'acabaria alliberant
entre els dos volcans
sense fer
gaires d'anys més.
No tots,
però,
s'ho van creure,
això.
Hi ha un exemple
d'un capità
d'un vaixell,
el capità
Lebov,
del vapor
Orsolina,
que estava carregant
sucre al port
i va decidir salpar
amb només la meitat
del carregament,
ja que allò
pintava,
segons el seu pare,
molt negre,
tot i les queixes
dels armadors
i de l'amenaça
de res,
fins i tot.
però va decidir
marxar i va salvar
així la seva vida
i de la seva tripulació
també.
Però la majoria
de gent,
com hem dit,
se van negar
a marxar
de Sant Pier.
Inclús
el governador
de la Martínica,
Luis Motet
i la seva mujer
no se van moure.
La figura
d'aquest senyor
sembla que també
va tenir rellevància
en el fet
que la gent
se quedés
a la ciutat.
La celebració
d'unes eleccions
i la possibilitat
de perdre-les
si la gent fugia
o si no
celebraven
fins més tard,
preocupaven
molt més
el senyor Motet
que el volcà
en si.
O sigui,
el senyor
només tenia al cap
les eleccions
i no veia
el perill
que hi havia.
Les seves maniobres,
amb els seus comunicats
o pressionant
a la premsa,
sempre van estar
encaminades
a minimitzar
davant la gent
el perill real
del Montpelé.
Ho acabaria pagant
molt car
perquè,
finalment,
la muntanya
va esclatar.
Va ser el 8 de maig
de l'any 1902,
pel matí.
Des d'un vaixell
situat davant de Sant Pier,
es va donar testimoni
que, de sobte,
la meitat superior
de la muntanya
es va desgarrar,
obrint-se
i exhalant
horizontalment
una densa
columna de fum.
Una segona
columna de fum
va anar
de la muntanya
avall,
formant un gigantí
núvol en forma
de bolet
que va negreir
el cel
en un rati
de 80 quilòmetres.
Estos núvols
de cendres
desplaçaven
a més de 600
quilòmetres per hora.
I sobre la ciutat
de Sant Pier
s'hi va abocar
una riuada enorme
de flux
piroclàstic
que ja vam parlar
la setmana passada
quan vam parlar
del Krakatoa.
Era una enorme massa
de vapor,
altíssimes temperatures,
gasos volcànics
i pols.
Tot calentat
a temperatures,
com dic,
molt grans,
superiors
als 1.000 graus.
En menys d'un minut,
la riuada ardent
va inundar
tot Sant Pier,
incendiant
a l'instant
tot element combustible
amb el que entrava
en contacte.
De fet,
van aparèixer
molts cadàvers
carbonisats
que van aparèixer
surant
al mar.
La riuada
del flux
piroclàstic
els havia
arrastrat
des del lloc
on els havia matat
fins a l'aigua del mar.
Un testimoni
va afirmar
que
fou com presenciar
l'explosió
d'una refineria
de petroli
gegant,
cap a nosaltres
va precipitar
una gegantesca
paret de foc
i el seu so
semblava
el de
mil canons
disparant
alhora.
L'onada
de foc
ens va cobrir
com si fossin
llampecs
esclatant damunt
contra nostre.
Era un veritable
huracà
de foc.
Sant Pier,
que havia tingut
uns 28.000
habitants,
però que
amb els refugiats
de les zones rurals
ensumava uns
30.000
va ser
completament
arrasat.
Al seu moment
se va parlar
de només
3 supervivents.
Després
s'ha demostrat
que
potser més gent
va sobreviure
però que
van morir
al cap de
poques hores
o de pocs dies
degut a les
greus cremades.
Estos 3 supervivents
que van
agafar
una certa
notorietat
a l'època
van ser
el senyor
Lluís August
Siparís
que és un delinqüent
que estava
en una celda subterrània
de la presó
de la ciutat
esperant-se
executat
ja que estava
condemnat
a mort.
Doncs bé
el fet d'haver
sobreviscut
a la catàstrofe
va significar
el seu indult.
El govern francès
ho va decidir
indultar
i l'home
va acabar
treballant
a un circ
on s'exhibia
una celda
igual que la
que havia estat
tancat
i es parlava
del senyor
Negre
perquè era
Negre
que havia
sobreviscut
a la gran
erupció
del Montpelè
i s'exhibia
en un circ
com una
atracció
de fira
curiós
però almenys
l'home va salvar la vida
de fet
va salvar la vida
gràcies al volcà
és ben contradictori.
Va haver-hi un altre senyor
que es va
també va salvar
d'aquests tres
supervivents
que era
León
Comper
Leandre
era un sabater
que vivia
a les afores
de Sant Pier
i
aquest senyor
té
el rècord Guinness
en aquella època
encara no hi havia
rècord Guinness
de ser l'única persona
en tota la història
que ha sobreviscut
a tres riuades
de flux
piroclàstic
perquè
el 20
del mateix mes
el Montpelè
va tornar a esclatar
va tornar a veure
una riuada
de flux
piroclàstics
que van acabar
d'arresar
el poc
que quedava
per arresar
a Sant Pier
i aquest senyor
va tornar a sobreviure
llavors va fugir
cap a l'est
i deu dies més pres
el 30 del mateix mes
de maig
va haver-hi
la darrera explosió
del Montpelè
i un nou flux
piroclàstic
se va desplaçar
cap a l'est
doncs bé
aquest senyor
també hi va sobreviure
tot i que en aquest cas
també va matar
unes mil persones més
per tant
un home
aquest León
Comper Leandre
realment un sabater
amb molta sort
i també va sobreviure
una nena
anomenada
Javivra
aquesta nena
sembla ser que va fugir
en un bot
i tot i que va acabar
amb greus cremades
va sobreviure
o sigui que
una gran tragèdia
en total
uns 30.000 morts
i la total destrucció
de Sant Pier
capital i centre econòmic
de la Martínica
fins aleshores
així com nombrosos danys
en altres ciutats
i pobles
com Preixer
Gran Riviera
Bas Point
etc.
l'erupció del Montpelè
del 1902
va ser
el primer event
volcànic
transmès a tot el món
amb els moderns
mitjans
de comunicació
que acabaven de néixer
des de la destrucció
de Pompeia
en tot el món occidental
no hi havia hagut
una erupció
amb tants morts
per tant
el Montpelè
va fer prendre consciència
a les societats
dels perills
que implicava
viure a prop
d'un volcà actiu
però com que
les terres pròximes
als volcans
són molt fèrtils
sempre n'hi ha
possiblement massa
però bé
això ja seria
una altra història
avui fa cent anys
a Tarragona
avui fa cent anys
a Tarragona
parlàvem de cultura
és que ja estaven interessats
per la gent que llegia
si és que
no hi havia tanta gent
com avui en dia
que sàpigués llegir
però bé
mireu quina notícia
prou curiosa
de tal dia com avui
10 de desembre
de l'any 1910
avui fa cent anys
extreta del diario
de Tarragona
el número de lectores
que han asistido
a la biblioteca obrera
de la junta local
de reformas sociales
durante el mes
de noviembre
último
asciende a 306
cuya lectura de libros
es como sigue
novelas
163
manuales
18
poesías
21
ciencias naturales
y matemáticas
15
sociología
18
economía
política
18
moral
7
historia
25
geografía
8
legislación
6
y revistas
7
sigue que
deunido
otras entes visitas
a la biblioteca obrera
durante el mes
de novembre
y una otra noticia
también
més lúdica
en este caso
el baile celebrado
antianoche
en el concurrido
centre català
resultó
en extremo animado
lanzando el elemento
joven
hasta las primeras
horas de la madrugada
en la propia
sociedad
se pondrá en escena
mañana por la noche
la aplaudida comedia
de don Jacinto
Benavente
el nido ajeno
a ruego
de varios socios
que no pudieron
asistir
a la primera
representación
que tuvo
efecto
el miércoles
último
y ahora una noticia
de un accidente
de un desgraciado
un desgraciado accidente
aflige en los actuales
momentos
de la familia
Caballero Roig
de este capitado
sobre el cual
copiamos
las siguientes líneas
de las noticias
alrededor
de las nueve
de la mañana
fue encontrado
en su lecho
medio asfixiado
don José
Caballero Roig
dueño de una farmacia
situada en la calle
de San Pablo
la asfixia
fue producida
por un escape
de gas
el señor Caballero
fue auxiliado
por su amigo
el médico
señor Castellbí
habitante en la misma calle
a quien se debe
el descubrimiento
del suceso
verdaderamente
la noticia
fue comunicada
anteayer
por telégrafo
al padre
del expresado joven
don Eduardo Caballero
quien salió
precipitadamente
para Barcelona
con la angustia
que es de suponer
afortunadamente
por distintos
telefonemas
que recibió
ya la familia
sabemos que el enfermo
sigue mejorando
en medio del estado
de postración
que le produjo
la asfixia
deseamosle
el más pronto
y completo
restablecimiento
bueno y como siempre
hola Silvia
que tal
buena nit
que tal
no te he presentat
al principio
el problema
no no es que avui
estaves molt vulcanitzat
avui
avui la setmana passada
eh
portem
portem dos setmanes
amb dos catàstrofes
espero que la tercera
no siga avançuda
la setmana que veu
penso que
tindrem que portar
un tema més positiu
alguna cosa
de bon rotllo
perquè a més a més
ja amb les notícies
nosaltres
o sigui com que
no ajudem
amb massa optimisme
no?
vale
parlarem de Disney
la setmana que veu
vinga
ah que dolent que ets
com s'aprofita el tema
eh
vinga que avui
em sembla que
avui portem
molta història
hi ha calés
hi ha calés avui
sí sí sí
a més a més
anem de viatge
tu i jo
on tries
Amèrica?
sí
Puerto Rico
Cuba
México
Estados Unidos
Colòmbia
Buenos Aires
Montevideo
ve tu pensant
i després t'explico
quinze dies pots anar
gràcies a aquesta agència
Montevideo
i segur que els preus
són econòmics
no ho posa
no ho posa
aquí és una errada
aquesta és una errada
llàstima
que podríem anunciar-ho
eh
doncs vinga
anem cap allà
agència Montevideo
de José Torrent
i companyia
despachos central
de transportes
terrestres
i marítimos
se despachan
pasajes i equipages
per a tots els punts
i totes les companyies
passeu
Isabel II
número 12
Pórticos
Chifré
Barcelona
salidas de vapors
durant este mes
per a Buenos Aires
i Montevideo
dies 8
11
14
15
19
20
21
i 1
de enero
per a Puerto Rico
Cuba
México
i Estats
Unidos
dies 10
17
i 26
i per a Colòmbia
dies 26
i 3
d'enero
Què?
Ja t'has decidit
amb algun d'aquests o no?
Home, jo preferiria a Egipte
però com que no hi van
Home, però no hi van
Home, però mira
Mèxic
No, Mèxic
que tens allà
No, Mèxic hi ha molts de tiroteus
últimament, no?
No, home, no
però te'n vas a la part
on estan
Azteques
Maies i companyia
Ah, vale, a Cancún
per allí a la Riviera Maia
Per exemple
i així aprofites
que estan per allà
una gent també reunida
que no sé què
Si m'ho paga la ràdio
jo hi vaig
cap problema
faig un reportatge
des d'allà
Millor que t'ho agencis
amb l'Agència Montevideo
i acabarem abans
Agència Montevideo
de José Torrent i companyia
patrocina
No envinguis amb Històries
No envinguis amb Històries
Curiositats
Segur que teniu a casa
molts objectes
del material
del que anem a parlar avui
que és el vidre
Teniu finestres
teniu gots
teniu, en fi
molts d'articles
o de productes
fets, construïts
en vidre
en fet és un element
cotidial
a les nostres vides
Doncs bé
sabeu quan se va engegar
tot això del vidre
quan se va descobrir
el vidre?
Doncs fa aproximadament
uns 5.100
5.200 anys
Era l'any 3.200
3.100 abans de la nostra era
quan els artesans
que fonien metalls
a Egipte
van descobrir segurament
d'una manera casual
el procés
per obtenir
vidre
i els seus forcs
Estos artesans
van experimentar
fins a aconseguir
repetir exactament
el procés
i averiguar
quines eren
les substàncies
necessàries
per obtenir
la massa fosa
A partir d'aquí
Egipte va dominar
la producció
de vidre
durant milenis
Els primers objectes
de vidre
eren molt senzillet
eren petites perletes
o boles de colors
o petites barretes
també de petit tamany
Este primer vidre
estava format
per àcid silícic
calci
i sodi
La seva obtenció
pressuposava
la capacitat
de fondre
el quarts
o sigui
l'àcid silícic
La sorra de quarts
pura
se pot fondre
a uns 1.600 graus
mentre que
si es mescla
amb sosa
sulfat sòdic
o carbonat potàsic
se rebaixa
el punt de fusió
hasta els 1.200 graus
De totes maneres
se necessiten
forcs especials
amb una manxa
per anar introduint aire
per aconseguir
assolir
aquestes temperatures
tan altes
O sigui que
aquest element
tan comú
de les nostres vides
com és el vidre
ho van inventar
fa uns 5.200 anys
a Egipte
de casualitat
segurament
mesclant arena
que a Egipte
s'entenen
per donar i vendre
calç
i sosa
i mesclant
tot això
en sortia
este vell conegut
el vidre
Notícies
Fa uns dies
vam rebre la notícia
de la mort d'un físic
un senyor
nomenat Samuel Cohen
que passarà a la història
no per haver deixat
un legat positiu
sinó per haver inventat
una de les armes
de destrucció
més terribles
que s'han pogut arribar
a construir
o a imaginar mai
que és la bomba
de neutrons
aquest senyor
va morir
al seu domicili
a Los Angeles
als Estats Units
als 89 anys
segurament
heu sentit
parlar més d'una vegada
de la bomba
de neutrons
és un
este senyor
el senyor
Samuel Cohen
la va dissenyar
l'any 1958
i va fer
moltes campanyes
perquè els presidents
dels Estats Units
l'incloigessin
dins del seu arsenal
tàctic
i això no es va produir
fins a l'any 1981
quan el senyor
Ronald Reagan
va ordenar la fabricació
de 700 bombes
de neutrons
quan estava
al màxim
a pujar
la Guerra Freda
per sort
mai s'hi van arribar
a utilitzar
la bomba
de neutrons
és una bomba
que mata
tota la vida
que hi ha
dins del seu
radiodirecció
però pràcticament
no causa
danys
materials
el president
soviètic
Nikita Khrushchev
va qualificar
la bomba
de neutrons
com l'arma
capitalista
definitiva
perquè
se va construir
segons va dir
textualment
per matar
un home
de forma
que el seu
tratge
no quedi
estacat de sang
per poder-se
quedar-se
després
amb el tratge
o sigui
una forma
de destruir
realment
terrible
com dic
els Estats Units
n'hi van arribar
a fabricar
700
tot i que
després
van ser
desmantelades
tot i això
es pensa que
França
Xina
Rússia
o Israel
també en van produir
i es desconeixen
actualment
encara en tenen
algun
al seu poder
esperem que no
s'arriben
a utilitzar mai
i en la sintonia
de fons
bé
us toca
despedir-nos
hasta la setmana que ve
la setmana que ve
hi ha l'equip
al complet
si el senyor Jordi
torna
en plenes facultats
de les latituds
tan altes
que ha anat
i del fred que ha patit
però bueno
ja mos explicarà
la seva experiència
res més
mos retrobem
setmana que ve
adeu-siau