Fins demà!
Fins demà!
Comença la nit, Violeta. Serem amb tu fins la una de la matinada. Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Ombra.
Vols escapar-te i no saps com. I t'arronses tímida i silenciosa.
Ombra, Violeta. No podràs evitar tornar a ser meva.
Avui mateix t'hem imaginat per un instant com era el teu somriure davant dels nostres ulls.
Bona nit, Violeta. T'he reconegut i no t'estranyis.
Puig encara porto ben endins, molt endins, aquesta ombra viva encisadora, una imatge de la teva presència.
Des de Tarragona Ràdio, com tots els diumenges, en directe, comencen dues hores que només són per tu, que desitges aquesta companyia tan violeta.
Fins la una de la matinada, ens sentirem fulls, fulls d'amor per un impossible.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ser veure que aquesta veu ets tu.
Plouen unes llàgrimes de núvols antics.
El present engany darrere una màscara fosca, gentil, enganyosa.
Et cluca fort els ulls i et fas desaparèixer dins uns túnels
on la nit violeta es mou i gira.
Imatges que se't claven frases ja viscudes,
músiques i lletres enyorades.
Així és la nit violeta.
No despertis d'aquest son.
Acosta't encara més amb ell.
Des d'aquí, des de Tarragona Ràdio, volem ballar el teu son.
Passaran si més no dues hores abans de dir-te l'últim adeu per avui diumenge.
Se tanquen els ulls.
La nit violeta és al teu costat.
La nit violeta és al teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Si ens ho permets, no saps com ens agradaria dormir al teu costat.
Desar punt de aletàrلorInfinit de trecmat es el teu costat.
I do pmaya el teu costat.
Volem ballar el teu costat.
Heur
Over-leva
¿Cómo empezar a echar de menos cuando estreno con un sol?
Y si es mi suerte que sea fuerte, que me queme todo entero y de una vez.
Y cuando quieres te lo escribo sin un descanso mientras que hay una pared en pleno cielo y por si acaso en el olvido que me aguanto lo que muero si puedo volverte a ver.
¡Gracias!

¡Gracias!
Y cuando quieres te lo escribo sin un descanso mientras que hay una pared en pleno cielo y por si acaso en el olvido
¡Gracias!
¡Gracias!

¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
La nit violeta et crida i no saps com, perquè has apagat l'espurna de tota confiança.
Deixa't endur sense por per les carícies de les seves paraules.
Ahir anaves pel carrer i et va semblar sentir la seva veu, et vas girar i només vas veure dos xiquets que jugaven.
Un home desconegut i un parell de dones que ens reunaven a la cantonada.
No saps res d'ell des de fa molts dies.
Després d'aquella nit, amb fosques besades, amb sospirs, no n'has sabut res més.
Va dir que et trucaria, com havia fet altres vegades.
I ara vas pels carrers, on saps que ell es movia.
Llegeixes el diari que ell llegia, escoltes la música que a ell li agradava.
I només vius amb l'esperança de tornar-lo a trobar.
No us van-ho fer cap promesa.
Vau pensar que seria millor així.
Però ara no pots evitar, no pots evitar sentir una font d'angoixa quan recordes el seu nom.
que potser aquells cognoms que desconeixes són els seus.
que potser aquelles mans que et tocaven com ningú no ho havien fet mai abans.
Ara estan atrapades.
No saps a on.
Tan aviat com pots,
mires de treure't aquest pensament.
Pensament llunyà del teu cap.
Però hi ha dies que et costa massa i tens ganes de plorar i no pots.
i esperes sentir la seva veu qualsevol dia a la propera cantonada.
i cada nit del diumenge escoltes Tarragona Ràdio
perquè les nostres músiques te'l fan recordar.
És com si el tinguessis al teu costat
i els sents
i sospires
perquè tot és com abans.
Tot és com abans.
Miniseries
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no vingui a l'albada.
I el record que en quedi
no es referà mai del tot
amb la quietud de l'atzar.
La nit violeta és orfana i gulafra
i potser
avui per tu no serà esplèndida.
Ni tan sols amb tu
que hauries volgut ser aliat,
aliada
per acceptar els anells
d'una passió volguda.
Per això és possible
que en aquest anel nocturn
sigui el que compti ara
en el teu Déu precipitat
a l'eternitat de la nit
a la qual
no perdonaràs mai
que t'hagi traït d'aquesta manera
aquest diumenge.
i en canvi per d'altres
la nit no serà mai un misteri
perquè tenen al costat
dels seus amants
si poguéssim.
No saps que moltes vegades les cançons venen a rescatar-nos.
Aquesta és per tu.
Sarà quest'atmosfera, ma non mi diré di no.
Per farti prigioniero qualcosa inventerò.
Ma che bisogno c'è di amarci subito il po'.
Questo giorno è una pazzia, ma la luna è amica mia.
Se ti resta un sogno da voltare via.
Sono in mezzo a una città, solo amici e poi chissà.
Poi non basta mai tante cose da dirsi,
baciarsi e capirsi e stringersi.
Poi non basta mai.
Si fa tardi, ma dai, dove corri a quest'ora.
Io ciò mi faccio in odio.
Io non ti lascio più.
io ce l'ho perdere.
Io ciò mi faccio in odio.
Io ciò mi faccio in odio.
Fumia, febre, quel que sia
E ci sento a casa mia
Dentro questo sogno da buttare via
Non mi sembra vero ma
Sembra un'altra locità
E non basta mai
Tante cose da dirsi, baciarsi, capirsi e stringersi
E non basta mai
E già tardi, ma dai, dove torni a quest'ora
Lasciò a vivere
Tu e l'odio
E ci dirò a quest'ora
Come l'ora di storia
Ma l'ora di storia
Cosa fai stasera?
E ci ritiamo su
Magari un'altra sera
E di già tardi, nella luna
Tu e l'ora di storia
Diràs paraules d'amor i te'n demanaré penyora
I cada penyora, un petó com el suau contacte de la nit violeta
Ma l'ora di storia
Et trobo a faltar
Estic mort en vida
I em sento més lluny de tu
La tristor em regalima
Per cada òrgan del meu cos
Per cada un dels dos ulls
Un infern imaginari
Que fa que el meu cor tremoli
I el meu pensament sigui
Una contínua tortura
El que hem parlat em fa mal
I jo ho vaig iniciar
Ja saps que no podia més
Que no podia aguantar
Però si ahir estava trist
Avui he perdut el cap
Malaïts instints salvatges
Malaïts instints que provenen de l'animal
I ara jo sóc l'animal
Un animal sol
Amb els sentiments retorçats
Per espines punxegudes
Per tot el que pugui passar
I en aquesta amarga soledat
T'espero
Amb les esperances triturades
Fetes malbé
Arrossegant-les
Tinc por de no veure't
De que trobis un altre camí
Un nou camí
Una raó per deixar-me
Una raó per trobar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tinc un oblí d'em, clavat a l'exili dels mots,
fet de silencis abraçats i de nits amagades a la consciència absoluta.
Nos alegó la casclata de sobte, rostre violeta,
que encapçà l'absomriure forçat de la malangia.
Oblid fet per tu, medzina, quan oblidar-te, tu saps que és el verí.
Un verí que vull i cobra les ferides imaginàries
en tots els somnis adormits, sota llençols de vent i pètals de rosa.
Secrets acariciats de llunes virtuals,
engendrats per boirines,
engendrat per misteris,
engendrats per tu.
Dibuixa'm una a una
les arrugues de la teva cara.
Són igual que les meves,
cicatrius violetes,
que cada vegada
m'apropen més a tu.
deix que la nit violeta
bategui freca-frec
amb l'oblit
clavat al cor.
I
De
do
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El teu cos tan lluny, el sol implacable es va pondre abans d'hora.
Potser no ens vam trobar en l'abraçada justa i en el petó precís.
Vas tancar la finestra mossegada de sol.
La roba blanca del teu balcó ja l'has posada a dins, però encara hi ha llum a la teva cambra.
Perquè jo des del carrer t'estranyo, t'oblido.
Traigo en los bolsillos tanta soledad, desde que te fuiste no me queda más que una foto gris y un triste sentimiento.
Lo que más lastima es tanta confusión, en cada rasquicio de mi corazón.
Cómo hacerte un lado de mis pensamientos.
Por ti, por ti, por ti, he dejado todo sin mirar atrás, aposté la vida y me dejé ganar.
Te extraño, te extraño, porque vive en mí tu recuerdo.
Te olvido, a cada minuto lo intento.
Te amo, y es que ya no tengo remedio.
Te extraño, te olvido y te amo de nuevo.
Te extraño, porque vive en mí tu recuerdo.
Te olvido, a cada minuto lo intento.
Te amo, y es que ya no tengo remedio.
Te extraño, te olvido y te amo de nuevo.
Por ti, por ti, por ti, por ti.
He perdido todo hasta la identidad, y si lo pidieras más podría dar.
Y es que cuando se ama nada es demasiado.
Me enseñaste el límite de la pasión, y no me enseñaste a decir adiós.
He aprendido ahora que te has marchado.
Por ti, por ti, por ti.
He dejado todo sin mirar atrás, aposté la vida y me dejé ganar.
Te extraño, porque vive en mí tu recuerdo.
Te olvido, a cada minuto lo intento.
Te amo, y es que ya no tengo remedio.
Te extraño, te olvido y te amo de nuevo.
Te extraño, porque vive en mí tu recuerdo.
Te olvido, a cada minuto lo intento.
Te amo, es que ya no tengo remedio.
Te extraño, te olvido y te amo de nuevo.
Te extraño, porque vive en mí tu recuerdo.
Te olvido, a cada minuto lo intento.
Te amo, y es que ya no tengo remedio.
Te extraño, te olvido y te amo de nuevo.
Te extraño, porque vive en mí tu recuerdo.
Te olvido, a cada minuto lo intento.
Te amo, y es que ya no tengo remedio.
Te extraño, te olvido y te amo de nuevo.
La nit violeta, els diumenges de les 11 de la nit,
a la una de la matinada, a Tarragona Ràdio.
Ens vàrem estimar.
com dos amants rebels, nedant entre el marasme del temps i de les coses.
A la cambra voltada de glissines i de pedres arnades, ens vam estimar.
com dos amants teixint la veu de les campanes per als carrers inermes.
Com la nit escampant els seus tentacles als taulats adormits.
i vam veure créixer els vells geranis arrasarats del fred i de les ombres.
ens vàrem estimar en les tardes transparents, quan el sol confident s'estremia al balcó i ordia els nostres cossos.
va ser tan fràgil el temps de primavera, quan la llum espargia els seus ulls foscos,
sobre la terra estèril, aquella que vam estimar.
d'aquell amor que fou
en queda el rastre lleu impresa en una cambra,
darrere la persiana que ara empara altres amants.
encara guspireja a les parets retortes,
en les ombres incertes,
perquè ara altres amants
ja perfilen en el seu cos.
quan es fos sol a casa
miro al cel i amb el cor
penso en coses que em passen
que voldria que amb tu em passessin
i en les que no ens podran passar.
del meu cap no et puc treure
amistats dia i nit
cada hora que passa
més difícil se'm fa veure
el moment
de poder estar
amb tu
si
tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan ets tu no em surt de dins
ja sé que n'hi ha molts
que farien el que fos
moure cel, mare i terra
caminar entre boires i mal temps
per tenir-te tota seva
però és que amb tota una vida
no em podria perdonar
veure com tu camines
cap a un altre camí
sense haver-ho
intentar
si
tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan ets tu no em surt de dins
i el pas del temps
i el pas del temps
farà oblidar-te
farà oblidar-te
no penso en res
més
més que estimar-te
vull que miris a mi
em sento estranya
en els teus ulls
i això et fa ser
molt especial
que voldria
veure un pèl més clar
una trucada
per quedar-hi ja està
sense problemes
si amb tu
jo vull estar
M'agradaria que no volia estar.
Sabia que en aquest món
S'hauria de lluitar
Per tenir el que ambiciones
Però també no sabia
Que amb tu sola no podria
Ni ara que t'escric
No em sento prou les forces
Per posar-me davant i descobrir
El que és sempre
Jo he volgut saber
Sí
Potser no t'entenc
I em fas pensar a vegades
Que és millor deixar-ho estar
Potser si el temps
Potser si el temps
Per oblidar-te
Per oblidar-te
Per oblidar-te
Per oblidar-te
Per oblidar-te
I no pensar en res
Més que estimar-te
Fota el cant del meu cap
Però al mateix temps
Vull estar amb tu
I veig que tu
No ho vols així
M'agradaria penetrar
A dintre teu
i saber com ets per dins
Per què n'estic fart de somiar
Quan es fos sol a casa
Miro al cel i amb el cor
Penso en coses que em passen
Que voldria que amb tu em passessin
I en les que no ens podran passar
No ens podran passar
No ens podran passar
No ens podran passar
Si vols contactar amb nosaltres
Aquesta és la nostra adreça
lanitvioleta arroba tarragonaradio.cat
Un minut i mitja nit
I fa una nit eròtica desvetllada
Els astres orbiten al voltant del seu cos
I totes les mirades
I totes les mirades
Sorprenen la teva nuesa
Vella i clara
Nitvioleta
Com a malic del món
S'acosta a la finestra
Amb certesa neguitosa
Amb certesa neguitosa
Que el vidre obac
Li retorna
Amb un altre rostre
I ella segueix amb la mà
Temorosament
Les línies del seu cos
Torna la llum
Paraula pronunciada
Allunya el silenci del meu cos
Fes callar totes les gramàtiques ara
Enteniment
Pedacos de mi dins teu
I els paràmetres que cal inventar ara
S'agrupen dins la teva ànima calenta
Vols assegurir la por
Una por omàtica
D'un fruit violeta
Obre la teva pell
Deixa'm tastar la teva boca
Abandó dins del seny
Companyia per la follia
Fa una nit eròtica
És la nit violeta
Que és al teu costat
Fa una nit eròtica
Fa una nit eròtica
És la nit violeta
Que és al teu costat
Que és al teu costat
Fa una nit
Que és al teu costat
Fa una nit
Com a
Can't keep his mind on nothing else
He take the world
For the good things found
If she is bad
He can't see it
She can do no wrong
Turn his back on his best friend
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit