El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Bon dia amics i amigues del campanar.
Aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès en Santi Grimau,
responsable de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana el calendari es senyala el diumenge 12 de desembre del 2010 com a tercer diumenge d'Advent.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El redactor principal de la quarta part del Catecisme de l'Església Catòlica dedicada a la pregària cristiana
va ser el teòleg libanès Jean Corbon, membre de la Comissió Teològica Internacional.
En presentar l'original a la Comissió Romana encarregada d'elaborar el text,
s'hi advertia una doble escriptura màquina, una de bona com de màquina elèctrica
i una altra de realitzada amb una màquina vella, amb algunes lletres ja desgastades.
En preguntar-li sobre aquesta diferència va dir senzillament
El meu país, el Líban, estava en guerra en aquests moments
i quan sonaven les sirenes baixava el refugi a antibombes
i allà, gairebé sense llum, prosseguia la meva feina amb aquesta màquina molt antiga.
Aquest manuscrit, va comentar un bisbe, és una relíquia i s'ha de conservar com a tal.
He pensat que podia introduir amb aquesta bonica anècdota el tema d'avui,
que és la pregària, aquest diàleg amb Déu,
al qual Jesucrist ens va convidar a dirigir-nos com a un pare.
Per cert, us convido a rellegir aquest capítol del Catecisme de l'Església Catòlica
perquè és especialment adequat per als nostres dies.
A Déu, ha dit un autor espiritual, se'l pot contemplar en la creació,
se'l pot adorar en l'Eucaristia i en el nostre cor.
Són maneres diverses de pregària, la contemplació de la natura i el recolliment,
però podria fer-se una divisió introduint la manera de fer-la,
vocal o mental, el tema d'acció de gràcies o de petició, etc.
De fet, però no es tracta de fer un anàlisi,
perquè de la pregària es podria dir el mateix que deia el campis del penediment,
més val tenir compulsió que no pas saber-ne la definició.
La manera millor d'aprendre a fer pregària és fent-la.
En això podríem dir que s'assemble a la natació.
No es pot aprendre des de la vora de la piscina, cal tirar-se l'aigua.
Es tracta, doncs, d'iniciar una conversa amb Déu explicant-li les nostres coses,
potser les inquietuds que ens assetgen i disposant-nos a escoltar
amb els sentits de l'ànima la seva resposta.
Cris, a part d'ensenyar a resar quan va pronunciar el Pare nostre,
ens diu a vegades, en paràboles, com ha de ser la nostra pregària.
Humil, plena de fe, perseverant, senzilla.
I no hi ha millor mestre que ell i els seus sants,
ja que han tingut l'experiència de proximitat amb Déu.
El beat Pere Terrés va respondre una vegada en una entrevista
a preguntes sobre el sacerdoci.
Feia diferents recomanacions, entre elles una que també podem aplicar-nos a nosaltres.
Oració és el més fonamental.
Jesucrist, durant l'oració, treballa les ànimes,
encara que no li diguem res i estiguem davant d'ell com un pal,
com el cirujà treballa sobre el cos adormit del pacient.
Fins aquí, el beat Pere Terrés.
Podem parlar amb Déu.
No és una presumpció, sinó una realitat,
gràcies al fet que ell es va abaixar tant que s'ha posat a la nostra alçada,
precisament perquè nosaltres puguem elevar-nos per damunt
del que seria la nostra naturalesa desproveïda de la gràcia.
Podem parlar i escoltar i fer-ho una estona cada dia.
No serà un temps perdut, sinó que donarà sentit a tota la resta de coses.
Adéu-siau.
El senyor Cabisba ha signat els següents nomenaments.
mossèn Agustí Allats Badia, responsable diocesà de la Pastoral Obrera.
La senyora Núria Massip Simó, membre del Consell Pastoral Diocesà,
en representació de la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.
En un altre ordre de coses, el proper dimecres, 15 de desembre,
s'inicia el cicle de conferències amb motiu de la dedicació de l'Església de Sant Joan Baptista
al voltant de la Solemnitat de Sant Joan Baptista amb el tema Pedres Vives,
a càrrec d'Antonieta Mateus, professora de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida,
a la Sala d'Actes de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona i a les 8 del vespre.
L'Evangeli del tercer diumenge d'Advent és, segons Sant Mateu, concretament el capítol 11, versets del 2 a l'11.
Després de la dramatització de la perícopa a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí, els oferirà el seu comentari de les lectures de la missa dominical.
Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Macias i enviar els seus deixebles a preguntar-li
«Ets tu el qui ha de venir? O n'hem d'esperar un altre?»
Jesús els respongué.
«Aneu a anunciar, Joan, el que sentiu i veieu. Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els loprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova, i feliç aquell quin nom rebutjarà».
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posarà a parlar de Joan a les multituds.
«Què heu sortit a contemplar el desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis. Doncs què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.
És aquell de qui diu l'escriptura. Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
Us ho asseguro, entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista, però el més petit en el regne del cel és més gran que ell.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 12 de desembre arribem al tercer diumenge d'Advent i ens parla de compartir la glòria del Senyor.
Avui el profet Isaías ens diu entusiasmat
Que s'alegrin el desert i la terra ixuta, que l'estep exulti i floreixi, que s'ompli de flors primerenques, que salti i cridi de goig i d'alegria.
Li són donades la glòria del Líban, l'esplendor del Carmel i de Sarón.
Quan anem a Terra Santa, al sortir de l'aeroport de Ben-Gurion, a l'est de Tel Aviv, l'autocar ens porta cap al Carmel, passant pels conreus de Sarón.
És una vista preciosa quan el sol està a punt de retirar-se a l'horitzó des del mateix mar que ens uneix.
Acostumem a llegir aquest text ple d'alegria.
El Senyor ens promet l'alegria de viure, entre nosaltres, l'experiència del jardí de la creació, tal com ell ens la dona.
El que tenim a casa nostra, els nostres camps, els nostres carrers, les nostres platges,
vol que el mantinguem benofenós, que hi fem notar la seva presència amb la nostra.
Vol que es vegi la salvació perquè ajudem els cansats, ens agafem de la mà,
ens rentem els ulls, l'escoltem i ens escoltem per a seguir-lo en totes les veus.
Vol que foragitem els plans i la tristesa perquè tothom pugui captar la gran promesa.
Tots veuran la glòria del Senyor.
Si llegim el Salm a la llum del Nou Testament,
hi trobem una llista del que Jesús fa per nosaltres
i del que vol que nosaltres fem pels altres.
La carta de Jaume ens recorda les savies del pagès.
Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra,
prenent paciència fins que en arribar a les pluges de tardor i de primavera.
I ens exhorta en veu segura, enfortiu els vostres cors,
que la vinguda del Senyor és a prop.
És tan a prop que ens surt a l'encontre a cada pas en totes les persones.
Treballar en el Jordi de l'amistat de Déu vol constància i esforç.
Així fem que la presència de Jesús, Salvador, es noti cada dia més.
L'Evangeli ens recorda que Joan, des de la presó,
envia els seus deixebles perquè preguntessin a Jesús
«Eres tu el que ha de venir o n'hem d'esperar un altre?»
Jesús no necessita cap discurs per a contestar la pregunta.
Només els diu «Aneu a anunciar, Joan, el que sentiu i veieu».
Jesús ens ensenya que la força del seu Evangeli està en els fets d'ajuda als altres.
Aquests fets fan visible el compliment de les promeses de Déu.
Jesús també ens diu que Joan és un profeta molt gran
i que nosaltres encara tenim una missió més gran que la de Joan.
L'Ajuntament de Cambrils ha decidit concedir a Mans Unides
una menció honorífica municipal en reconeixement a la llarga trajectòria de la ONG diossassana.
L'Ajuntament de Cambrils cofinancia anualment projectes de desenvolupament
als països del Tercer Món.
D'aquesta manera vol reconèixer els més de 50 anys de tasques de conscienciació
i implicació de l'entitat amb la població de Cambrils
per participar en programes d'ajut i de cooperació internacional
promoguda des del voluntariat.
Així mateix es vol remarcar el fet d'haver estat guardonada a Mans Unides
amb el Premi Príncep d'Astúries a la Concòrdia 2010.
L'acte de lliurament del guardó va tenir lloc el passat dijous, dia 9 de desembre,
a les 8 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Cambrils
i comptar amb l'assistència de l'alcalde de Cambrils, el senyor Robert Benages
i de diverses representants de Mans Unides.
Però l'actitud dels seus companys era ferma i decidida.
A casa nostra ben segur que el mossèn hauria de fer el tarragó...
Tarragona missionera, una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guard.
Volem fer arribar tots el clam de dolor que sorgia des de l'església de la Mare de Déu de la Salvació,
al centre de l'Iraq, en plena missa del dia 31 d'octubre.
Un centenar de fidels foren retinguts a l'interior de l'església per forces d'Al Qaeda.
Moriren 52 persones i 67 quedaran ferides durant l'assalt policial al temple.
Els segrestadors entraren disparant durant la missa de la vigília del dia de difunts.
Dispararen a sang freda contra els pleberes que intentaren dialogar amb ells
i llançaren una granada contra set fidels que intentaren fugir.
Hores després, l'alçal de les forces de seguretat no resulta menys sagnant.
Alguns dels atacants feren explotar les seves armilles explosives.
Altres tirotejaven la policia, refugiant-se entre els nens.
El que ha passat és més que un tràgic esdeveniment.
És un intent de forçar els cristians iraquians a marxar de l'Iraq.
Digué, la ministra de Drets Humans.
Aquest fet és realment dolorós i més quan s'esdevé poques setmanes després
de la clausura del Sínode de Bisbes de l'Orient Mitjà.
No serviren de res aquelles veus d'alarma dirigides a la comunitat internacional
ni les exhortacions a favor de la pau en aquells territoris.
El pitjor dels malsons fou una realitat.
El papa Benet, des de la finestra del Vaticà a l'hora de l'Àngelus,
feu referència a aquest fet tràgic.
Fou un missatge molt breu però contundent.
El papa qualifica l'acció com un gravíssim atemptat
i subratllar que entre els morts hi havia dos preveres.
Digué, prego per les víctimes d'aquesta absurda violència,
més fereig encara per haver tocat persones inermes reunides a la casa de Déu,
que és casa d'amor i de reconciliació.
Manifesto la meva efectuosa solidaritat envers la comunitat cristiana,
de nou atacada i encoratjo els pastors i a tots els fidels
a ser forts i ferms en l'esperança.
També digué al papa, davant aquests fets cruels de violència
que continuen trossejant els pobles de l'Orient Mitjà,
vull renovar la meva desesperada crida a favor de la pau.
Aquesta certament és un do de Déu,
però també és el resultat dels esforços dels homes de bona voluntat,
de les institucions nacionals i internacionals,
que totes s'uneixin en un sol esforç,
a ficar a cabi tota mena de violència.
Adéu-siau.
I continuem amb el nostre repàs de l'agenda del 16 de desembre.
Aquest dia hi haurà una nova sessió del curs
Història i Arqueologia Cristiana de Tàrraco,
organitzat per l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
i el Museu Bíblic Tarraconense.
En aquesta ocasió es tractarà el tema
El llegat de l'Església Romano-Bisigòtica de Tarragona
a l'època de la restauració medieval,
a càrrec d'Antoni Pladevall, de l'Institut d'Estudis Catalans,
des de les 7 a les 9 del vespre,
a la Sala d'Actes del Museu Bíblic Tarraconense,
al carrer de les Coques número 1 de Tarragona.
També aquest mateix 16 de desembre
es farà l'activitat missionera Sembradors d'Estels,
enguany amb el lema
Seixacà i el va seguir.
Els infants dels col·legis Santa Teresa de Jesús,
l'Ensenyança, Sant Domènec,
Mare de Déu del Carme, Sant Pau,
Sagrat Cor i el Carme
felicitaran el Nadal als tarragonins.
L'acte, presidit pel senyor Cabisba,
tindrà lloc a l'església de Sant Antoni de Pàdua,
a la Rambla Nova 105 de Tarragona,
o dos quarts de quatre de la tarda.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
l'Organització de les Nacions Unides
va establir el dia 18 de desembre
com a Dia Internacional de les Migracions.
És sens dubte una assignatura pendent
i potser ho serà sempre
mentre les nacions industrialitzades
no es decideixin a invertir molt més
en la promoció dels països subdesenvolupats
i fomentar un sistema comercial
que afavoreixi els països més empobrits.
Hi ha països que es mouen en un ambient miseriós,
amb possibilitats extraordinàries de promoció
degut a la riquesa de les seves terres inexplotades
o explotades per firmes estrangeres
que treuen grans beneficis de la misèria no volguda
de la ciutadania d'aquests països.
La globalització no hauria de servir
per una nova colonització o explotació
de països deixats de la mà de Déu
o, molt millor, de la mà dels poderosos,
tant de dins com de fora,
que podrien posar-hi remei.
No es tracta de continuar posant pedaços
a unes economies malmeses i malmenades
a base del moines que grups solidaris
i de bona fe fan arribar
des dels diferents indrets del planeta.
Es tracta de planificar l'economia
d'una altra manera, ja que el progrés del món, sencer,
només es pot aconseguir a base
d'una solidaritat econòmica internacional
que es prengués seriosament el planeta
com a totalitat.
La política dels nosaltres bé i els altres que es morin
és una política malsana i perjudicial per a tots.
Aquests països estan mancats
bàsicament d'infraestructures
que fan gairebé impossible
la promoció dels pobles més endarrerits.
Manquen carreteres, mitjans de comunicació
de tota mena, energia, educació.
Tenen aigua abundant i molta terra improductiva,
però manquen pentans i conducció d'aigües.
Que els servells privilegiats d'aquests països,
que es refugien als països del nord
per a poder desenvolupar les seves iniciatives,
tinguin possibilitat de fer-ho a casa seva
i es creïn universitats competents
amb professors arribats d'allà on sigui,
perquè aquests països esdevinguin capaços d'autogestionar-se.
Cal que l'ONU tingui més possibilitats de poder actuar
sense de prendre les seves decisions
d'aquells que més aporten a les seves arques.
Caldria establir lleis molt més dures
contra la corrupció dels governants
que cercen el benefici particular
per damunt dels interessos de les nacions.
L'Església, en molts indrets, cal reconeixer-ho,
està fent un gran servei com a salvaguarda dels valors indígenes
i com a defensora de la dignitat de les persones.
Però no n'hi ha prou.
Tots els països han d'aprendre a autogovernar-se
i a desenvolupar les seves economies
sense ingerències innecessàries
que creen dependències i complexos.
Manca, sens dubte, una planificació a gran escala
a nivell planetari.
Hi ha moltes possibilitats per explotar.
Però no passa a mercè del gran capital
que no cerca altra cosa que esperem encara més
les economies ja prou malmeses dels països pobres.
Mentre el sistema actual, govern i el món,
els pobres continuaran a ser pobres
i els rics es faran cada vegada més rics
a costa dels desadretats de la fortuna.
Ens queixem dels que venen a trucar a les nostres portes.
Són molts els que voldrien veure els immigrants
ben lluny de casa.
Els neguem el dret a la vida
i sospirem perquè algun dia
se'ls ofereixin bitllets de retorn.
Cal tenir en compte que ningú no surt de casa seva per gust.
Costa, evidentment, deixar pàtria i família,
costums i tradicions,
però no els oferim cap possibilitat
de poder-se desenvolupar els seus països.
Rebutgem els seus productes.
Establim normes comercials d'acord amb els nostres interessos.
No som capaços de perdonar-los el deute extern,
que en alguns països pesa com una llosa
que els impossibilita aixecar el cap.
Deixem que sigui l'economia, el mercat,
el qui marqui les pautes.
Mentre la política estigui submesa a l'economia
i a les lleis del mercat,
el diner seguirà manant
i seguirà concentrant capital cada vegada en menys mans.
La doctrina social de l'Església
prou que es queixa del desordre establert.
Els béns d'aquest món són per a tothom.
Les lleis i les normes internacionals
han de favorir els països més febles
i cercar entre tots el progrés de tota la humanitat.
Amics, moltes gràcies per la vostra atenció.
Fins d'un altre dia, si adéu plau.
El 17 de desembre, divendres,
a les 8 de la tarda,
a l'Església de Sant Agustí de Tarragona,
hi haurà un extraordinari concert de Nadal
a càrrec de la Banda Unió Musical de Tarragona
i del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral,
patrocinat per l'agrupació d'associacions de Setmana Santa.
I continuem repassant l'agenda.
Així, arribem al dia 18 de desembre, dissabte,
eus a sí alguna de les activitats previstes.
El seminari sobre la relació home-dona.
Un aprofundiment des de l'experiència i la vida
seguint els passos de les catequesis
sobre l'amor humà de Joan Pau II.
Per a tothom qui vulgui cercar la intenció de Déu
en la relació home-dona,
el Santuari Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc,
a les 10 del matí,
organitza el seminari laical diocesà.
Escola d'Espiritualitat i Vida,
punts fonamentals per a la vivència d'una espiritualitat de comunió
inspirada en el Concili Vaticà II.
La sessió acaba amb la pregària de vespres.
L'organitza el seminari laical diocesà,
el Santuari Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc,
a les quarts de sis de la tarda.
Nova sessió del curs, trobar-se en la fe.
El doctor Josep Maria Gabaldà Ribot
parlarà sobre la consciència i el discerniment moral.
Organitza l'Institut Superior de Ciència Religiosa Sant Fructuós,
a la parròquia de Crisrei de Reus,
de les 11 a la 1 del migdia,
i a la parròquia de Sant Joan de Valls,
de les 4 a les 6 de la tarda.
Retaules vivents de Nadal, a Reus.
El patronat Foc Nou durarà a terme,
durant les festes de Nadal,
la representació dels retaules vivents,
els dies 18, 19, 25 i 26 de desembre,
a les 7 de la tarda,
a l'entorn de l'Església Prioral de Sant Pere.
Concert de Nadal és a càrrec de l'Escola Cantòrum
dels Amics de la Catedral.
Hi participaran dos grups,
Els Corts Estels i Jove,
dirigits per Anna Mateu.
A la capella de la Mare de Déu del Claustre
de la Catedral de Tarragona,
a les 7 de la tarda.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida
pel pare Esteve Sala,
franciscà.
Pau i bé, amigues i amics,
aquests darrers anys
hem viscut situacions
veritablement fortes
i ho recordo
algunes d'elles.
Per exemple,
el tsunami a Àsia,
l'atemptat de les Torres Bessones
a Estats Units,
el terrorisme als dos atels de Bombay
i altres.
la mort
arriba de sobte
a moltes persones,
no a tothom.
Servidor,
he vist morir
a la meva mare,
al meu pare
i al meu confessor
amb unes morts lentes.
Però,
un pot morir
de pressa
a poc a poc,
o molt poc a poc.
Com que no sabem
quan morirem
i no sabem
com morirem,
per això cal fer
tot el millor possible,
malgrat les ficades de pota,
conscients o inconscients,
que tots cometem
i jo el primer.
Cal tenir il·lusions a la vida,
cal tenir projectes,
jo sempre dic
que quan no som serenament ambiciosos,
malament.
cal esforçar-se
per conèixer
a les persones,
per valorar-les.
Cal esforçar-se
per créixer
a tot nivell
humà,
espiritual,
però també cal saborejar
el que hem viscut
amb la joia
de saber
que ens espera
la vida eterna
i agrair
els que ens han fet bé
el seu ajut.
no sabem
quan morirem,
us ho recordo
una vegada més,
no sabem
com morirem
si ens podrem
acomiadar.
Per això és bo
de tant en tant
agrair
a certes persones
el bé que ens han fet.
el bé que ens han fet
i pensar
que si morim
la mort no ens agafa
de sobte
perquè estaven
preparats.
després d'acomiadar-nos
potser viurem
potser viurem 50 anys més
no ho sé
però sí que és bonic
que si la mort
se'ns presenta de sobte
se'ns presenta de sobte
li puguem dir
mira mort
em vens a buscar
em sap greu
perquè deixo aquí
una sèrie de persones
que me les estimo
i m'estimen
però vinc content
perquè m'espera Déu
i perquè a més
m'he pogut
acomiadar de tothom
i sols
ara espero
la joia
de la vida eterna.
Que bonic
que és germans
poder mirar
la mort
cara a cara
i saber
que la mort
no ve mai sola
perquè la mort
és la porta
que ens obre
a la vida eterna
és la porta
que ens obre
a la veritat
en majúscules
a l'esperança
al cel.
Pau i bé
amigues i amics.
I acabarem
el nostre repàs
d'agenda
indicant
que el 19 de desembre
tindrà lloc
el tradicional
concert de Nadal
a càrrec
dels Cors
Antistiana
i Santa Maria
acompanyats
per Arnau Ferrer
a l'Orga
sota la direcció
de Joan Ferrer.
Organitza
la Coral Antistiana
a l'Església
parroquial
de Santa Maria
de la Bisbal
del Penedès
a dos quarts
de set de la tarda.
I això és tot
per avui.
El rellotge
ens indica
que ens hem
d'acomiadar
gràcies
per la seva atenció
i fins la propera
emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl
el de la seva
emissora preferida
si Déu vol.
Fins aleshores
amics i amigues
del Campanar
feliç
amant
a tothom.
a tothom.
Fins aleshores
a tothom.
Fins aleshores
a tothom.
a tothom.
a tothom.
a tothom.
a tothom.
a tothom.