Bona nit
A la recta final, agafant ja l'esprint final de la sisena temporada del Nom Minguis en Històries, el programa de divulgació històrica des de Tarragona Ràdio. Avui, programa número 31 de la nostra sisena temporada. Es diu molt ràpid, molt bona.
6x3, 18. 180 programes. 180 programes, com que 180 programes? No, bé, si fem uns 30 i pico programes per temporada...
Sí, 33, potser el primer any vam fer 30, 31. Fica-hi 30 per 6, són...
33 per 6, 100 i molts.
Quasi 200.
Quasi 200. No sabem si arribarem als mil programes, però bé, mai se sap. Benvinguts al Nom Minguis en Històries, la veu del nostre company, Manel Magí, pilotant aquesta fantàstica neu.
Neu, no, nau, nau.
T'has equivocat per segona vegada. La setmana passada també vaig a neu.
Sí.
Trobes la falta a l'hivern?
No.
Bé, és igual, camin de tema. La Sílvia García i un servidor, Jordi Ximeno, anem per feina.
No en vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Què fem aquesta setmana, Jordi?
Aquesta setmana, bueno, tu volies parlar un moment, no?
Sí, avui m'agradaria dedicar el programa.
Sí? Doncs dedica'l. Vinga.
M'agradaria dedicar el programa a una persona que ens ha deixat, a la meva estimada Iaia, Adrina Barrella Puig,
que ens va deixar i, bueno, després d'una llarga vida, una d'aquestes persones d'abans de la guerra,
persones d'una altra pasta, d'una fortalesa molt dura, que van ser capaços d'aixecar un país
quan estava afonat del tot i deixar-lo segurament millor del que el van trobar.
No sé si nosaltres serem capaços de fer-ho, però, bueno, vaig que sigui aquest programa en la seva memòria.
Molt bé. Diuen que les zones viatgen per l'espai, a saber per un viatge també.
A veure si arriben més enllà de l'espai.
Molt bé. A ella li dediquem les efemèrides, a ella també li dediquem el nostre monogràfic,
li dediquem avui fa 100 anys a Tarragona les curiositats, les notícies i els 28 minuts que resten del No Mingués Místòries.
La primera efemèrida és tot un repte, i és que, tal dia com avui, un 8 de juny de l'any 632,
moria un senyor anomenat Abu al-Qasim Muhammad ibn al-Ala ibn al-Mutalib ibn al-Hasim,
més conegut, entre la penya que l'envoltava, com a Mahoma, profeta i fundador de l'Islam.
La seva vida, abans de la predicació, que per la tradició marca que es va iniciar als 40 anys,
és gairebé desconeguda, la vida d'abans de la predicació.
Però, se sap que a l'edat de 25 anys, entre el negoci de comerçant i caravaner d'una viuda rica,
a la península aràbiga, amb qui es casà i amb vida de la qual es mantingué monògam.
La seva vocació fou despertada per la presó de l'àngel Gabriel,
el qual li encomanà de transmetre les paraules divines que li serien revelades.
Aquestes revelacions fragmentàries, una vegada reunides, van formar l'Al-Qorà, el llibre sagrat de l'Islam.
Inicialment es dona a conèixer com l'enunciador del judici final,
bé, al judici final, depenent, li podies tema o no,
perquè podies tenir un premi o un càstig al judici final.
Concepte desconegut a l'Aràbia preislàmica, una Aràbia de baduïns,
una Aràbia de societats tribals en ple desert.
I proclamar la submissió islam, el déu únic com a única finalitat d'aquesta vida.
L'hostilitat dels notables de la Meca va obligar a Mauma a fugir d'aquesta ciutat
i es va refugiar en una ciutat anomenada Iatrib,
que a partir d'aquell moment s'anomenava ciutat del profeta o Medina al-Navi,
és a dir, o simplement Medina.
Substituir les antigues organitzacions, on va substituir les antigues organitzacions tribals,
per la igualitària comunitat dels creients,
basada únicament en el lligam religiós i l'obligada a l'almoina i a l'oració.
Per tal d'assegurar la vida material de la comunitat musulmana o de la nova religió,
recomanar pillatges, que aviat es convertiren en veritables enfrontaments bèl·lics
entre els seus partidaris i els habitants, sobretot, de la ciutat que l'havia expulsat, la Meca.
El trinom final de Mauma, senyor incontestable de Medina,
va expandir el seu poder fins a la seva consolidació definitiva.
Després de la seva mort, tal dia com avui, de l'any, un 8 de juny, de l'any 632,
també s'inicia l'expansió de l'Islam fora de la península d'Aràbia.
I també tal dia com avui, si ara has parlat una mica d'espases i d'enfrontaments,
doncs també n'hi va haver un, al nord d'Anglaterra,
a un petit monasteri anomenat l'Indish Farm.
Aquest monestir va ser fundat l'any 636 per un monjo irlandès, Sant Aidan,
que per encàrrec del rei Oswald va arribar a aquella zona
amb l'objectiu d'evangelitzar les tribus que hi vivien.
Aquell petit monestir va subsistir fins al dia com avui, de l'any 793.
I és que aquell dia es va produir el primer atac dels víkings, del qual tenim constància.
Els víkings van desembarcar a la costa que havia al costat de l'abadia de l'Indish Farm,
van saquejar les poblacions del voltant i també el propi monestir.
Van passar a Gavinyet a tots els monjos i van saquejar i destruir completament el monestir.
Hi ha una crònica de l'època que dona el seu testimoni dels fets.
En este feroz año, maldiciones funestas cayeron sobre la tierra de Northumbria.
Hubieron tremendos vendavales, rayos y tempestades, y feroces dragones fueron vistos en el cielo.
Estas señales fueron seguidas de una gran hambruna,
y el 8 de junio una horda de hombres salvajes destruyeron la iglesia de Dios en Lindish Farm.
I a més a més tenim algun altre testimoni també d'un monjo anomenat el Cui,
també de la mateixa època, que explica el següent.
Nunca antes tal terror había aparecido en Britània como el que ahora sufrimos de esta raza pagana.
Los paganos derramaron la sangre de santos en el altar
y profanaron su cuerpo en el templo de Dios, como estiércol en las calles.
Fa referència a un sant que es custodiava a Sant Kutberg,
un sant que es custodiava a Lindisfar, que va emprendre el cos.
Doncs bé, m'ho dona una petita pista, la primera crònica,
diu que va ser un any, doncs, de...
una mica de desori del temps,
que va haver-hi molta fam,
i potser això va ser el que va espentejar els víkings
que habitaven les regions del nord
a fer aquests atacs.
Primer de manera esporàdica
i que després s'acabarien convertint en costum
per desgràcia de les zones que atacaven
durant els següents dos segles.
O sigui que tal dia com avui, de l'any 793,
se va produir el primer atac dels víkings
que ha registrat contra el monestir del nord d'Anglaterra
de l'Indisfar.
Tercer i darrer capítol d'un monogràfic
que ens porta, doncs, a les darreres setmanes
a tractar ciutats i contaminació.
Parlem d'aquestes cloaques globals
que poblen tot el planeta, que són les ciutats,
i ho hem fet a través de diferents formes de contaminació
com l'esmog, el CO2, la brossa, la contaminació química,
la contaminació dels metalls.
Avui també ens saltarem un petit punt
que seria la contaminació electromagnètica,
la contaminació acústica o sonora o soroll ambiental,
la contaminació lumínica,
que potser és la que estem més habituats també
directament a les ciutats.
I anem per fer via a la més mortífera,
per guanyar sobretot uients,
perquè la sang atrau uients.
Parlem de la contaminació nuclear.
Aquesta contaminació té el seu origen principal
en la gestió dels residus radioactius
que es generen en el cicle d'extracció,
separació i producció de materials nuclears.
Els materials radioactius s'utilitzen
per a la generació d'energia elèctrica,
amb fins militars, medicinals,
en determinades indústries i en aplicacions científiques.
Com en tots els tipus de contaminació,
la seva alliberació pot deures a un accident.
El pitjor desastre nuclear de la història
va tenir lloc el 26 d'abril de l'any 1986,
en un reactor de la planta de Txernòbil.
Els jardins, parcs, carrers,
camins i places de la ciutat afectada,
així com els sostres i parets dels edificis,
es van contaminar.
La deposició a la ciutat propera de Pripyat
provocava un grau molt elevat
de radiació als seus ciutadans,
que va ser parcialment evitat
per l'evacuació de les persones.
Els països més afectats
d'aquest desastre nuclear de Txernòbil
van ser Bielorússia, Ucraïna i Rússia.
El Manel, crec que tens més informació
sobre Txernòbil, no?
Sí, no és una informació molt agradable,
però Déu-n'hi-do el que va passar
en aquella ciutat d'Ucraïna,
ara fa gairebé 25 anys.
I és que actualment encara l'aire
de la zona contra urani, protoni
i altres metals, així com partícules
de radioactivitat.
Es creu que uns 5,5 milions de persones
a Bielorússia, Ucraïna i Rússia
estan afectades per l'explosió
d'esta central nuclear.
Recorden, 26 d'abril de l'any 1986.
I també se manté encara avui en dia
una zona d'exclusió
al voltant de la planta
de 30 quilòmetres de radi
al voltant de la planta
que ningú es pot apropar.
El càncer de tiroides
que provoca els llodes radioactius
és habitual en nens i adolescents
a la zona.
De fet, des de l'any 2000
se n'han detectat uns 4.000 casos.
I també està prohibida
l'exportació de pràcticament
tots els productes alimentaris
de la zona de Txernòbil,
ja que estan contaminants
també per la radiació.
setmanes després de l'explosió,
no mos penséssim que només va afectar
aquella zona,
se van començar a detectar-se
partícules de pols radioactiva,
per exemple, a Suècia,
a 1.100 quilòmetres de Txernòbil.
Si no recordo malament,
gràcies a un observatori suec,
a Europa es va enterar
de l'accident.
Sí, el secretisme soviètic
evidentment ho va tapar
mentre es va poder.
L'any 2006,
això estem parlant de fa 4 anys,
20 anys després de l'accident,
s'havia observat un increment
migat del 40% de tumors sòlids
a la zona,
a Bielorússia.
A més a més,
també s'ha detectat
a la regió
un augment de càncer,
de leusèmies,
d'enfermetats intestinals,
del sistema endocrí,
també de suïcidis
i de morts violentes
entre els habitants.
O sigui,
que un autèntic desastre.
Sí, sí.
L'accident de Txernòbil
va tenir una gravetat
qualificada com a 7,
la màxima segons
l'escala internacional
d'accidents nuclears,
però no va ser el primer.
En anterioritat
es van produir
altres accidents
de nivell 6,
per exemple,
a Three Mile Island,
als Estats Units,
l'any 1979,
a One Scale,
al Regne Unit,
l'any 1957
i a Mayak,
a Rússia,
també l'any 1957.
Un altre exemple
de contaminació
radioactiva
el trobem
a la ciutat
de Mailusu,
a Kirguistan.
Entre 1946
i 1968,
en una planta
d'urani radioactiu,
es van processar
10.000 tones
de mineral d'urani,
el qual va generar
unes quantitats
brutals,
ingents,
de residus radioactius.
s'estima que
gairebé
dos milions
de metres cúbics
de residus
estan
amagatxamats
en vertederos,
en abocadors,
que,
pensem,
del país
que estem parlant,
no crec que
tingui unes normes
de seguretat
molt bones.
A menys
que es gestionin
adequadament
per a l'estabilitat
i la seguretat
a llarg plaç,
els residus
i rebuig
de la mineria
de l'urani
poden suposar
una amenaça greu
per a la salut humana,
principalment
a través de filtracions
i fugues
del material
radioactiu.
Dels 10 majors
productors
d'urani
del món,
7 es troben
en zones
on les normes
de seguretat
industrial
no sempre
corresponen
amb les millors
pràctiques
recomanades.
Aquests
territoris
són
Casajestan,
Rússia,
Niger,
Namíbia,
Uzbekistán,
Ucraïna
i la Xina.
Des d'aquí
també,
fa temor.
Sí,
fa temor.
Des d'aquí
també,
jo,
si em permets,
també faig una crida.
al cementiri nuclear
escú,
que podríem parlar
un altre dia.
I directament
també podríem dir
no a l'energia nuclear,
perquè si hi ha energia nuclear
hi ha residuos.
Si hi ha residuos
s'han de emmagatzemar
en algun lloc.
Sí,
veus,
això seria un llarg de debat.
Jo,
per una banda,
diria sí a l'energia nuclear,
però entre cometes.
Però que es carregue l'humor
uns altres.
No,
i no vull dir
que enviem els residus
a Moçambic o a Somàlia.
Avui en dia
s'envien a França,
si no m'equivoco,
una part a França,
l'altra part a una planta
també que hi ha aquí a Espanya,
ara no sé on.
Però bé,
crec que la Ribera d'Ebre
necessita
o com a mínim
ha de tenir l'oportunitat
d'un model de desenvolupament
diferent al nuclear.
Sí,
perquè jo penso
que les comarques tarragonines
ja han pagat en Esquerra
tota la producció d'energia.
Tenim dos centrals nuclears,
tenim molinets
d'aquestes parcs eòlics
per totes les muntanyes.
ja està bé.
Sí, sí.
Potser ja podria...
Perquè també t'ho venen
com que això
genera molt de treball
i és que és el futur
i segurament
no és així.
No.
Les hipotecas...
Això en podríem parlar molt.
Sí, sí, sí.
Seria un llarg debat.
Bé,
jo des d'aquí dic
no al cementiri nuclear,
a Esco.
I de passo,
no a l'energia nuclear.
Tornem.
Aquí ho podem debatre.
Bucle, bucle.
Sí, un bucle.
hem parlat en aquests monogràfics
sobre la contaminació,
els sols,
l'aigua,
l'aire
i ja per acabar,
què passa
a l'estat espanyol.
Recordeu
que estem parlant
de ciutats
i contaminació.
Un 78,2%
de la població espanyola
viu en municipis
de més de 10.000 habitants.
Les avaluacions
de la qualitat
de l'aire
demostren
que els principals
problemes
que tenim
són similars
a altres països europeus
o a altres ciutats
d'altres països europeus,
tot i que
en alguns casos
es veuen
agreujats
per les nostres
condicions meteorològiques
de clima
mediterrani.
Els contaminants
que originen
més problemes
a la salut
de les ciutats
de l'estat espanyol
són les partícules
en suspensió
a la PM10
i el PM2,5,
l'osotroposfèric
i el diòxid
de nitrògen.
La quantitat
de població
que respira
a aire contaminat
puja
a 16 milions
de persones,
un 35%
de la població
de l'estat espanyol.
Entre els quals
tu i jo, no?
Sí,
a la zona
on vivim, sí.
Però,
si es tenen en compte
els valors
que són recomanats
per l'Organització
Mundial de la Salut,
l'OMS,
la quantitat
s'incrementa
fins als 38,
milions de persones,
és a dir,
un 84%
de la població
de l'estat espanyol
es veu afectada
per la contaminació
a les ciutats.
La principal font
de contaminació
en àrees urbanes
és el tràfic.
Un terç
del transport urbà
es realitza
en transport privat
i en les àrees
metropolitanes
representa
entre el 35
i el 55%
del total.
Recordem també
que totes
aquestes revolucions
per a una ciutat
més sostenible,
més ecològica,
comencen per un mateix.
Segons
l'informe anual...
Me'n permet
que jo vaig
amb bicicleta
cada dia a la feina?
Sí, sí.
Sort que tens
també
de poder-ho fer.
Sí,
tinc sort.
Jo si fiquessin
un carril bici
entre Reus
i Vilaseca
també hi aniria.
I aprofito
per demanar
més carrils bici
a Tarragona
que no n'hi ha
i ens hem de jugar
al tipus
cada dia
esquivant cotxes.
Què passa?
Que al final
de temporada
ens fiquem
reivindicatius.
Sí,
mira,
la vena.
Molt bé,
molt bé.
Segons l'informe anual
realitzat per
ecologistes
en acció,
una associació
que reuneix
a més de 300
organitzacions
ecologistes
de tot Espanya,
les ciutats
que van presentar
valors
més elevats
de matèria
particulada,
és a dir,
de partícules
a l'any 2000
i que en determinats
dies van superar
els valors
de la directiva
europea,
doncs trobem
que són
Saragossa,
Lugo,
Mieres,
Avilés,
etcètera,
etcètera,
i a Catalunya,
Barcelona,
el Prat de Llobregat
i Sabadell.
Cap ciutat més
de Catalunya.
Pel que respecta
als nivells
d'òxid
de nitrogen,
de nitrogen,
les ciutats
més contaminants
serien
Alcorcón,
seguida de Madrid,
Getafe,
València,
Barcelona,
Badalona,
etcètera,
etcètera,
fins a arribar
a Sabadell també.
No trobem,
no sé
per quina raó,
Tarragona,
ni Vilaseca
ni altres poblacions
properes.
A Barcelona,
la concentració
mitjana anual
de partícules
de PM10
és de 50 micrograms
per metre cúbic.
El tràfic incessant
i dents
és la causa principal
de la mala qualitat
de l'aire.
Recordem també
que el Departament
de Medi Ambient
de la Generalitat
de Catalunya
va dictar
entre moltes altres
mesures
la de reduir
el límit de velocitat
als 80 km per hora
en determinats
trams
de les sotovies
i autopistes
que entren
a la ciutat
de Barcelona
que per una banda
és una mica
toquecollons
per tots els que
de tant en tant
anem a Barcelona
no em vull imaginar
pels que entren
i surten
al dia a dia
i tot això
amb la finalitat
de reduir
la contaminació
atmosfèrica
millorar
la salut
dels ciutadans
la mobilitat
del tràfic
a les zones
afectades
i reduir
també
la sinistralietat
hi ha alguns
informes
que diuen
que
per ara
no està donant
resultats
però també
s'ha de dir
que
perquè
aquesta mesura
sigui
per quantificar
de forma
més o menys rigorosa
la seva eficiència
ha de transcórrer
un període de temps
una mica més llarg
com que potser
avui en dia
es parla massa ràpid
per acabar
objectius
per lluitar
contra el canvi climàtic
des de les ciutats
doncs podrien ser
doncs
en recuperar
per exemple
el caràcter compacte
de les ciutats
oblidar-nos
de la ciutat difusa
de la ciutat dispersa
que es menja
amb molts recursos
i moltes energies
impulsar
la rehabilitació energètica
de tot
el parc
edificat
és a dir
més de 25 milions
de vivendes
reduir
la mobilitat urbana
amb cotxe
o amb vehicle
privat
reduir
i reciclar
els residus
aprofitar
els espais
verds
com a
sumiders
de CO2
o disminuir
la petjada
ecològica
de les ciutats
tot això
en podríem parlar
molt més
però tot això
la veritat
ja és
una altra història
avui fa cent anys
a Tarragona
avui fa cent anys
de Tarragona
tenim unes quantes notícies
interessants
Jordi
que deia el diari
de Tarragona
no tal dia
com avui
8 de juni
del any
1910
doncs mira
com que ja sabem
que era un país
de capellans
i militars
la primera notícia
va dels segons
la Fuerza Franca
de Servició
del Regiment
de Almança
que era el règim
que hi havia aquí
a Tarragona
passò ayer tarde
a practicar
ejercicios
de combate
en el punto
conocido
por
parany
o sigui
maniobres militars
a les afords
de Tarragona
una altra notícia
que també és curiosa
i que demostra
la insignificància
de Tarragona
al costat
de Barcelona
dió
ayer mañana
passò
con direcció
a Barcelona
la banda municipal
de València
que darà
a varios conciertos
públicos
de pago
acudió
a recibirla
una numerosa
comissió
del Ayuntamiento
de Barcelona
presidida
por el señor
alcalde
y la banda municipal
acompañan
a aquella
algunos concejales
del Ayuntamiento
de la Ciudad
del Turia
y un periodista
o sigui
aquí la notícia
simplemente
és que van
passar
per la estació
a Barcelona
anaven
a actuar
ja veiem
com anaven
les coses
igual tal
també
una altra notícia
continuem parlant
de militars
de ayer
se incorporó
al segundo batallón
del regimiento
de Almanza
nuestro paisano
el capitán
don Antonio
María
a Imat Jordà
siendo destinado
a Tortosa
i tenim també
una notícia
d'estes
que avui en dia
també apareixen
que no ha canviat
tant i tant
el temps
han aparecido
més bitllets falsos
més bitllets falsos
pertenecentes
a la emissió
de 1906
sèrie
de 50 pesetes
en el anverso
llevan
una senyora
corpulenta
i agraciada
que se apoya
en una esfera terrestre
teniendo en la mano derecha
el símbolo
caducio
el reverso
és verde
i lo constituïe
el escudo nacional
aseguran
els perits
que les diferències
més visibles
són
la matrona
del anverso
que està
bastant
més cargada
de tinta
en els falsos
que en els legítims
i el agravado
de los puntos
que es más grosero
grosero
suposo que vol dir
més gros
o sigui que veiem
que fa cent anys
també teníem problemes
de moneda falsa
com passa avui en dia
això és moneda o bitllet era?
bitllet
bitllets de 50 pesetes
de l'any 1906
això és tota una peça
de col·leccionista
que avui en dia
deu valdre
un bitllet fals
de 50 pesetes
de l'any 1906
suposo que valdria
1910
1910
sí
la emissió dels bitllets
és de l'any
1906
valdria
més de 50 pesetes
segur
increïble
increïble
i avui tenim
dos patrocinadors
dos
doncs sí
com se les
aquest any
sí que anem de vacances
hem de pensar
Jordi i Manel
a veure
on l'has d'estem
jo encara espero
un viatge a Egipte
era no?
sí però a mi no m'ha tocat
la loteria
continua jugant
continuem treballant
continuem treballant
continuo en ella
doncs vinga
anem
bodega
esta a la venta
una bodega
muy acreditada
y situada
en punto céntrico
de esta capital
per informes
dirigirse a Rambla
de San Juan
número 40
entre suelo
don Joaquín Monteverde
ayer
abogado de los colegios
de Madrid y Tarragona
tiene el honor
de participar
a sus clientes
y al público en general
que como continuación
del de su malogrado
amigo y compañero
don Manuel Baix
ha trasladado
su despacho
desde Gandesa
a esta ciudad
Rambla Castelar
14 principal
horas de despacho
todos los días
laborables
de 9 a 1
y de 4 a 7
de la tarde
a ver
a ver
qué fem
la bodega
o el abogado
el abogado
no sé
tú pensaría
molta gente
al far
pero la bodega
está en venda
ahora mateix
debe estar tancada
porque no
Dios se traspasa
el abogado
don Joaquín Monteverde
ayer
abogado
de los colegios
de Madrid
y Tarragona
patrocina
al Nonvinguis
Amistàrias
Segurament Manel
porta sants
preguntant-te
això
pot un sacerdot
violar el secret
de confessió
tot i que
parlar de sacerdots
i violar
avui en dia
és una mica
perillós
Sí
Suposo que sí
Depèn del capítol
Aquesta la curiositat
d'aquesta setmana
no minguis a més històries
Segons el dret canònic
el sigill del confessor
és inviolable
i el sacerdot
que revela
alguna cosa
que sap
per mitjà de la confessió
incurreix
en pena d'excomunió
Per això
moltes legislacions
com l'espanyola
preveuen
una dispensa
per la qual
no podran ser obligats
a declarar
els eclesiàstics
sobre fets
que se'ls hagi revelat
en confessió
enfront al deure general
de dir la veritat
que s'exigeix
a qualsevol testimoni
La raó
és que
el dret al secret
no és tant
del sacerdot
com de qui es confessa
però d'una altra part
no es pot forçar
a un capellà
a escollir
entre el perjuri
o l'expulsió
de l'església
Una altra cosa
és que
sense identificar
el pecador
doni pistes
que serveixin
per evitar
la comissió
d'un delicte greu
Però si el delinqüent
fos acusat
per la denúncia
del sacerdot
bé
del confessor
aquesta sola prova
no podria ser
l'única
en què el jutge
vacés la seva sentència
condemnatòria
Curiós, no?
Molt curiós, eh?
Increïble
Notícies
A quatre minuts
del final
del No Miquets de M'Històries
Tinc més preguntes
per a Manel
A veure Manel
imagina't que tu
ets arqueòleg
que descobreixes
80 escalets
que
tots aquests 80 escalets
tenen
dos
com a mínim
coincidències
La primera
és que
tots tenen la mà dreta
molt més forta
que l'esquerra
molt més desenvolupada
i no penseix malament
T'ho anava a dir
però no ho diré
La segona
és que
tots els escalets
que a més a més
són homes
han estat decapitats
en els darrers moments
de les seves vides
Molt bé, està clar
és un assassí en sèrie
de l'època romana?
Un assassí en sèrie
de l'època romana
que es carregava
què?
Els seguidors
d'un an?
Sí
Podien ser gladiadors
Podien ser gladiadors
Podien ser gladiadors
Molt bé
La s'ha encertada
Bé, la s'ha encertada
La notícia també la portaves tu
Explica'ns
Vinga
Què ha passat?
A la ciutat de York
Anglaterra
que era una ciutat
important romana
D'on prové
En el jamón de York
En el jamón de York
Exacte
Doncs han trobat
fiambres
Fiambres
80 restes de fiambres
80 cadàvers
que tenen una sèrie
de casualitats
Hi ha molts casos
que estan decapitats
i tenen el crani
a la part baixa
als peus
Hi ha alguna foto
que és realment
molt explícita
I altres
que les calaveres
tenen talls
d'arma pesada
d'espases
o de destrals
Però no estan enterrats
no és una fossa comú
sinó que estan enterrats
en un cert cuidat
A més a més
alguns també tenen
marques de
mossegades
d'un gran herbívor
un gran carnívor
com un lleó
un tigre
Llops, tigres
Etc
I totes aquestes proves
porten a la conclusió
que segurament
es tracta
de gladiadors
En aquest cas
que haurien mort
lluitant
en una velationes
d'aquella
en una lluita
contra animals
haurien mort
atacats
per un d'aquests animals
I el que tu diies
tenen una gran asimetria
del braç
el braç dret
més fort que l'altre
I això és perquè
des de molts joves
s'entrenaven moltíssim
en l'espasa
i això feia desenvolupar
més el braç
en el qual utilitzaven
l'espasa
A més a més
tenen ferides d'arma
curades i cicatrizades
i també
cops
que sembla una massa
o un martell
al cap
que és el que podria ser
un cop de gràcia
quan ja estaven
agonitzant
que se'ls donava
Totes aquestes proves
com dic
porten a pensar
els arqueòlegs
que es tracta
d'un cementeri
de gladiadors
el que passa
és que no s'ha trobat
al Regne Unit
al Regne Unit
a York
al centre de la ciutat
no s'ha trobat
a York
l'amfeteatre
I altres casos
de cementeris
de gladiadors
a Roma
A FSO
sí que
se'n coneix
un
a Turquia
però
és bastant insòlit
i curiós
Molt bé
Molt bé
I la sintonia
no falla
Sí, la sintonia
no falla
30 minuts
passant volant
programa 31
de la sisena temporada
del No vinguis mi històries
ha estat un plaer
Sí, no?
Sempre, eh?
Sí, sempre
A cas adultos
La Sílvia
diu que sí
amb el cap
La Sílvia està
al seu rotllo
No sé què li passa
a la Sílvia
però bé
alguna cosa passa
amb la Sílvia
Fins a la propera setmana
Sí
Se hi haurà
Adéu-siau
Fins a la propera setmana
Fins a la propera setmana
Fins a la propera setmana
Fins demà!