Fins demà!
Bona nit! Us saludem des de Tarragona Ràdio i això és el tràfic d'abstraccions.
L'últim tràfic d'abstraccions de la temporada, per cert.
Comença l'estiu i nosaltres tornarem, si no passa res, passat en Santa Tecla, ja venen dins de l'octubre, suposem.
Però avui ho deixarem amb el llistó molt alt.
Avui celebrarem l'entrada a l'estiu, el solstici, i us encoratgem que us tragueu la som de les orelles
i que seguiu les instruccions d'aquest tema que anem a escoltar tots avui.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

vale!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, fa ja més de 30 anys i sonen encara tan frescos.
Són els Tequila, una banda hispano-argentina, de rock així, de rock i prou,
fundada a mitjans dels anys 70 per dos argentins, l'Alejo Estibel i l'Ariel Roth,
i tres espanyols, Julián Infante, Felipe Lipe i Manolo Iglesias.
I va ser una de les bandes mítiques en els primers anys de democràcia a Espanya.
feien temes com aquest i com els del disc Rock and Roll del 1979.
Anem a repassar uns quants temes d'aquest disc
i comencem amb Matrícula d'Honor,
dedicat a la gent que acaba de fer la selectivitat
i us confesso que jo sí que conec una persona
que ha tret Matrícula d'Honor
i ha acabat el batxillerat amb una mitjana de 9.80.
Atenció.
Per ella, Matrícula d'Honor.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a mitjans dels 70 era quan l'Ejo Stivel i Ariel Roth s'havien conegut, s'havien fet amics, rondaven de vegades pel local d'assaig dels germans Macaroff, Sergio i Eduardo.
Un és Eduardo Macaroff, com ell mateix, instal·lat a Barcelona des de fa un temps, i l'altre és el de Gotham Project, ojo personatges també.
I es van instal·lar a Madrid, amb les famílies respectives, i llavors va ser quan van trobar els altres tres futurs membres de Tequila i van començar el projecte.
I va ser una bomba. El 79 publicant aquest disc, amb contractació i amanejament del Guy Mercader, un personatge que, si no estem equivocats, va ser promotor d'eventos múltiples i també responsable del primer Doctor Music, aquell mític d'Escalarre.
I continuarem repassant els temes d'aquest disc, el rock and roll de l'any 79, ara amb un Mr. Jones. Atenció a la lletra, que és una mica gore.
Míster Jones
Míster Jones
Llamó a su esposa y le dijo, mamá está muerta en el ropero, por supuesto si yo la asesiné.
Ella puso mal la mesa, le hundí un hacha en la cabeza, y la sangre tapizada me manchó.
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Míster Jones
Estàvem comentant aquí a l'estudi que els tequila tenien una estètica, entre altres coses molt rollingstoniana i les guitares, doncs també, com acabem d'escoltar.
I ara sentirem un altre dels hits més roquers, més canyeros,
que es deia Me vuelvo loco.
No puedo soportar estar así todos los días Es siempre la misma rutina, ya no hago altro más
Mañana, tarde y noche, se pasan las horas Tirado en la cama, mirando la vida pasar
Hablando por teléfono, marcando un número tras otro Buscando algún amigo para poder charlar
Me pongo la radio y sale botila cantando Estoy desesperado y mi mente comienza a girar
Y sé que tengo algo dentro de mi cabeza
Me vuelvo loco y quiero salir a cantar, a cantar, a cantar
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
No quiero ir al cine, no quiero poner la tele
No quiero leer más bendita ni quiero fumar
Yo solo estoy muy poco en estas cuatro paredes
Estoy desesperado y mi mente comienza a girar
Porque no puedo soportar estar así todos los días
Es siempre la misma rutina, ya no aguanto más
Mañana, tarde y noche, se pasan las horas
Tirado en la cama, mirando la vida pasar
Y sé que tengo algo dentro de mi cabeza
Me vuelvo loco y quiero salir a cantar, a cantar, a cantar, a cantar
Oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh
Fins demà!
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh, oh
Els tequila eren un grup que agradaven a nois,
Noies, fins i tot els rockers més autèntics, i que destacaven una miqueta en tota aquella voràgine post-punk que estava arribant en aquella època.
Formaven part, tangencialment, una mica de la movida madrilenya.
Però es van morir d'èxit i d'altres coses. Es van dissoldre el 1982, entre altres motius, per les constants discussions dels seus membres i perquè estaven flirtejant, i alguns més que flirtejant, amb una senyora molt perillosa, l'heroïna.
De fet, dos dels seus membres originals van morir, amb pocs anys de diferència, a causa de sida. El Manolo Iglesias, el 94, i el Julián Infante, el 2000.
Però, quan encara estaven junts, havien compost temes tan macos com aquest, oi, quisiera estar atolado, la balada.
L'únic tema d'avui potser que connecta una mica amb la nit violeta, el programa que ens segueix, si ens sintonitzeu en la repetició del diumenge.
El dediquem, doncs, als oients de la nit violeta, oi, quisiera estar atolado.
L'únic tema d'avui potser que estaven flirtejant, oi, quisiera estar a tu lado, porque estoy mirando fotos del pasado.
Y soy yo, aquel que está retratado, y ya pasó, te extraño.
Hoy, quisiera pasar a buscarte y salir, salir contigo a alguna parte, caminar, toda la tarde por el parque.
Abrazados igual que antes.
No sé, quizás de mí ya te olvidaste, porque fue...
Nena, ¿por qué me dejaste? Esperé, y nunca volviste a llamarme, y nunca más, supe de ti, nunca más.
Fuiste el primer amor de mi vida.
Me deslumbraste desde el primer momento, y me dejaste con los brazos abiertos.
Eh, eh, eh, eh, todo está terminado.
Ya...
Pertenece al pasado, pero hoy, con las fotos el recuerdo de buenos momentos.
Tu piel y tu cuerpo
Voy
Quisiera estar a tu lado
Porque estoy
Mirando fotos del pasado
Y soy yo
Aquel que está retratado
Ya pasó
Te extraño
Te extraño
Te extraño
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara ja sí, definitivament sembla que no s'ajunten més,
però l'Ariel Roth va fent molta feina pel seu compte, té una carrera molt digna,
fins i tot, doncs, això, ara que ja es va fent gran,
i l'Alejo Estibel ha fet de productor d'un munt de bandes.
i ens volem acomiadar del tràfic d'abstraccions ja fins a l'octubre,
celebrant, com dèiem, el solstici i totes les festes majors i totes les raelles que ens esperen aquest estiu,
començant per Sant Joan i acabant més a saber com.
i per això ens acomiadarem amb aquest tema també històric dels tequila.
Vamos a tocar un rock and roll a la Plaza del Pueblo.
Allà ens veiem!
Fins demà!
Fins demà!
La gent se aproxima por la calle principal.
Vamos a tocar un rock and roll a la Plaza del Pueblo.
Vamos a tocar un rock and roll a la Plaza Mayor.
La gente alucinada espera que comience el show.
La gente alucinada espera que comience el show.
Acai!
La gente alucinada espera que comience el show.
La gente alucinada espera que comience el show.
Fins demà!
Fins demà!
Saltar y desmatrarme
Me puedo liberar
Si el rock está en tu cuerpo
Salgamos a bailar
Vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo
Vamos a tocar un rock and roll y nadie nos va a parar
La gente se aproxima por la calle principal
Vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo
Vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo
Vamos a tocar un rock and roll a la plaza del pueblo