El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic, i Montse Sabater, el micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Com ja és habitual, el passat dijous, dia 21 de gener,
Solemnitat de Sant Fructuós Bisbe i Sant Auguri i Sant Eulogi d'Iacas
va tenir lloc a l'amfiteatre romà de Tarragona,
al memorial dels nostres protomàrtirs de la nostra església archidiocesana.
L'acte va començar a les 10 del matí amb el res de l'audes i la lectura de les actes del martiri.
Va presidir la celebració amb Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
L'esmentat memorial estava organitzat per l'Associació Cultural Sant Fructuós.
Per altra banda, a la catedral i a les 8 del vespre del mateix dia 21,
hi va haver la solemne missa pontifical, pròpia de la Solemnitat dels Sants Protomàrtirs,
la qual va ser presidida pel senyor arcabisbe.
L'organització d'aquesta eucaristia va anar a càrrec de les parròquies
dels dos arxiprestats de Tarragona i el capítol de la catedral.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Déu vos guard.
Els propers dies s'inicia a Catalunya
la preinscripció dels alumnes per al curs escolar 2010-2011.
Els pares i mares han d'inscriure els seus fills al col·legi
o centre educatiu que desitgin
o en el que l'administració educativa els ho permeti de fer
i també hauran de decidir, entre altres coses,
si volen que els seus fills rebin classe de religió catòlica.
Tant l'elecció del col·legi
com l'occió per la classe de religió
són decisions molt importants
que marcaran, sens dubte,
la vida d'aquests nens i joves.
M'agradaria aportar algunes idees
perquè els pares i els alumnes
puguin valorar amb coneixement de causa
la importància de l'assignatura de religió
en el currículum escolar,
tenint molt clar
que en l'actualitat la classe de religió
no és una matèria obligatòria,
com a vegades equivocadament
o malintencionadament es diu,
sinó una assignatura opcional.
Sí que és obligatori,
en canvi, que tots els centres educatius
ofereixin i facilitin la possibilitat
de cursar l'assignatura
de Doctrina i Moral Catòlica,
així s'anomena la classe de religió.
Aporto breument algunes raons
per a fer veure la importància
que té que els alumnis
reben a les escoles,
en tots els seus nivells educatius,
l'ensenyament de la religió.
L'ensenyament religiós escolar
proporciona una informació cultural
i històrica de primera magnitud,
imprescindible per a comprendre
la cultura en què es mou l'alumne.
Precisament aquest motiu
va ser l'argument invocat
pel Consell d'Europa
per a demanar l'ensenyament
de la religió en totes les escoles.
La religió té un gran poder humanitzador.
L'ensenyament religiós escolar
educa en els valors profuns
que permeten unificar l'ésser humà
i donar-li una finalitat última,
que és la felicitat.
S'ha dit amb encert
que la religió és un factor important
d'identitat personal.
La religió té una dimensió ètica i moral.
Aquesta dimensió va al nucli
del que és la religió
en donar resposta
a les principals preguntes
que es fa l'ésser humà
i oferir un univers
de significació global a l'alumne,
ja que orienta la recerca de resposta
als interrogants més profuns
de la persona humana.
L'ensenyament religiós escolar
es presenta també
com un saber científic,
igual que els altres sabers
que s'ensenyen a l'escola.
La fe és un saber raonable,
que porta a tenir idees
fonamentades en la racionalitat,
que són veritables certeses.
Els seus continguts
es tradueixen en expressions
objectives de valor universal
i tot saber científic
ha d'entrar en el currículum escolar.
Finalment,
l'ensenyament religiós escolar
desenvolupa i potencia
una sèrie de possibilitats educatives
en tots els alumnes,
a través dels coneixements,
experiències, actituds, etc.
que transmet,
afavoreix el desenvolupament personal
dels alumnes
i aconsegueix metes educatives
importants
que d'altra manera
estan tan difícils d'assolir.
Tots aquests arguments
no només donen suport
a la convicció
que l'ensenyament de la religió
no és contrària a l'escola
ni a les finalitats
i objectius que persegueix,
sinó que mostren, a més,
que quan falte,
l'educació dels alumnes
queda empobrida
i incompleta
i l'escola no compleix
la seva commesa
de donar una formació integral.
Adéu-siau.
Aquest diumenge
presenta dos esdeveniments
molt importants.
L'obertura de l'any jubilar
de la Mare de Déu
de la Candela a Valls
concedit especialment
pel papa Benet XVI
i presidit pel senyor Arcavisbe
llegat pontifici
per a l'ocasió.
Per altra banda,
l'ordenació com a preveres
per part del senyor Arcavisbe
i a la Catedral de Tarragona
de mossèn Joan Maria Ferrer Calvo
i de mossèn Antonio Rosario Jove.
Aquest diumenge
les lectures de la missa dominical
són les corresponents
el tercer diumenge
de durant l'any.
Eusaci el passatge
de l'Evangeli d'avui
en l'escenificació
de l'Associació Bíblica de Catalunya
seguida pel comentari
del seu president
mossèn Joan Magí.
Són molts els qui han emprès
la tasca d'escriure un relat
dels fets que s'han acomplert
entre nosaltres,
valent-se del que ens van transmetre
els qui des del principi
en foren testimonis oculars
i després
esdevingueren servidors
de la paraula.
Ara és jo,
havent-me informat minuciosament
de tot des dels orígens,
he decidit d'escriure-t'ho,
il·lustre teòfil,
en una narració ordenada
perquè constatis la solidesa
de l'ensenyament
que has rebut.
Llavors Jesús,
ple del poder de l'Esperit,
s'entornà a Galilea.
La seva anomenada
es va estendre
per tota la regió.
Ensenyava a les seves sinagogues
i tothom enlluava.
I se n'anà a Nazaret,
on s'havia criat.
El dissabte,
com tenia per costum,
va entrar a la sinagoga
i s'aixecar a llegir.
Li donaren el volum
del profeta Isaías.
El desplegar
i va trobar el passatge
on hi ha escrit.
L'Esperit del Senyor
reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat a portar
la bona nova als pobres,
a proclamar als captius
la llibertat
i als sexes
el retorn de la llum,
a posar en llibertat
els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
Després plegar el volum,
el retornar
a l'ajudant de la sinagoga
i es va asseure.
Tots els que hi eren
a la sinagoga
tenien els ulls
posats en ell.
Aleshores,
començar dient l'ús.
Avui es compleix
aquesta escriptura
que acabeu d'escoltar.
La bona nova.
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El diumenge,
dia 24 de gener,
ens trobem
en el tercer diumenge
durant un any.
i en aquest diumenge
se'ns està dient
que som
la bona nova
de Déu.
I aquesta bona nova
de Déu
la portem
gràcies a la paraula
de Déu.
Si perteneixem
a un poble
que fa cas
de la paraula
de Déu,
perquè en el llibre
de Nehemies
diu
sacerdot Esdres
va portar
el llibre de la llei
davant del poble
reunit.
I diu
Esdres va anar
llegint el llibre
de la llei
davant de tothom.
Homes,
dones,
infants,
amb ús de raó.
Tot el poble
escoltava
atentament
la lectura.
I fixeu-vos
en aquesta lectura,
aquesta lectura,
és d'unes coses
escrites
en un llibre,
però algú
les ha escrit
en aquell llibre.
I els que l'han escrit
eren homes
de carn
i ossos
de coneixements
com nosaltres.
I cadascú,
segons els dons
que Déu
li ha donat,
segons les circumstàncies
en què es trobaven
la seva vida.
I per això
Sant Pau ens diu
que
el Crist
és com el cos
humà.
Diu,
tots nosaltres,
jueus
i grecs,
esclaus
i lliures,
hem estat batejats
en un sol esperit
per a formar
un sol cos
i tots hem rebut
com a beguda
un sol esperit.
Ens necessitem.
I
fos la comparació
amb el cos,
que ja ho coneixeu tot.
La mà
no li pot dir
el peu
no en fas cap falta,
ni el peu
o la mà
no en fas cap falta.
Doncs,
tota aquesta realitat,
diu,
els membres del cos
que semblen més febles
són els més necessaris,
tot és necessari.
Aviam,
què hi ha
que no sigui necessari
dins el cos?
Aviam,
a què podem dir?
Mira,
tu no necessito,
uau,
m'ho tallo ja.
Es pot dir això,
no?
doncs bé,
per això
diu aquí
i és veritat,
diu,
per això
quan un membre sofreix
tots els altres
sofreixen amb ell.
Sí, sí,
perquè encara que un
no se'n doni compte
i a la millor
estigui content
que l'altre sofreixi,
de fet,
de fet,
doncs,
ho està rebent ell
perquè tota l'alegria
que l'altre
pot manifestar,
fixeu-vos,
tota l'alegria
que Déu pot manifestar
a través de l'altre,
ell la talla
i clar,
i llavors
això
és un disparat.
Llavors,
diu Sant Pau,
doncs,
que som membres
del cos de Crist
i a l'Evangeli,
Lluc ens explica
com ho ha fet
tot això.
Primer ens diu
que la seva obra,
que són dos llibres,
és el llibre
de l'Evangeli de Jesús,
els paraules
i els fets de Jesús
i el llibre
que anomenem
Fes dels Apòstols,
o sigui,
la segona part
d'aquest llibre
que és aquesta paraula
com els apòstols
l'han escampat
i fins aquí
hi entrem nosaltres
perquè també
ha arribat a nosaltres.
Doncs,
bé,
això ell ho ha fet,
diu,
informat minuciosament
de tot
des dels orígens.
I aleshores,
així s'ha decidit
escriure-ho.
I però
l'important
d'aquest Evangeli
és el que diu
que Jesús,
en el Aneret,
el dissabte
com tenia
per costum,
va entrar a la sinagoga
i s'aixecar a llegir.
I què deia?
va trobar el text
d'Isaïa,
es diu,
l'esperit del Senyor
reposa sobre meu
perquè ell m'ha ungit,
m'ha enviat a portar
la bona nova als pobres,
a proclamar els captius
la llibertat
i al sexe
el retorn de la llum,
a posar en llibertat
els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia
del Senyor.
I el més bonic
és el que diu ara.
Diu,
avui es compleix
aquesta escriptura
que acabeu d'escoltar.
Mireu,
totes les promeses
de Déu
doncs es compleixen
en nosaltres.
Hem celebrat
el Nadal,
però nosaltres
som un Nadal
perquè hem nascut.
I quants anys fa
que som un Nadal?
Doncs molt bé,
en nosaltres
es compleixen
les promeses de Déu.
Sí,
volem que es compleixin.
Sí,
estem atents.
Sí,
vigilem.
I en els altres també.
I en aquesta comunió
és quan
es forma aquesta alegria
que és bona nova de Déu
i per això
som bona nova de Déu.
Tot seguit
podríem escoltar música
interpretada
per gent de casa nostra.
Els cors
Antistiana
i Santa Maria
acompanyats
per l'organista
Arnau Ferrer
tocant l'orga
de l'església parroquial
de Santa Maria
de la Bisbal del Penedès.
Tots,
sota la direcció
del mestre Joan Ferrer,
ens ofereixen
el Sanctus
de la Missa
Pontificalis
de Lorenzo Perossi,
un compositor italià
mestre de capella
del Vaticà
nascut
el 1872
i traspassat
el 1956.
de la Missa
Sag tool,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bons amics!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La vida humana està condicionada pels cicles biològics
que el treball a torns altera greument,
sobretot si entra també la nit i el descans no és l'adequat.
El treball a torns té poc en compte moltes vegades
que la persona humana és un ésser social
amb uns compromisos inalienables, familiars, socials i fins i tot religiosos.
La vida no consisteix només en guanyar diners i gastar-los.
Té una dimensió social que forma part essencial de la persona.
La persona humana no és una realitat aïllada i individualitzada,
sinó oberta i necessitada de relació.
Si marit i moller treballen en horaris diferents,
queda molt demancat el temps de convivència,
d'esplai i fins i tot d'efectivitat mútua.
Les estadístiques parlen d'un major nombre de divorcis entre treballadors a torns.
La vida efectiva es distorsiona, sobretot,
si no hi ha una evinença absoluta entre els dos cònguges.
Els pares necessiten estar amb els seus fills
per fer-ne un seguiment i ajudar-los en la seva formació humana.
Moltes vegades han de deixar els fills a la cura d'altres persones
que mai tindran ni l'autoritat ni l'efecte dels pares
que se'n senten plenament responsables i vetllen per ells a tota hora.
És important poder compaginar el treball domèstic amb el treball professional.
Aquesta manca de sincronització
afecta d'una manera especial a les dones,
que encara avui són els que assumeixen el pes del llarg
amb tot el que comporta d'atenció a les persones concretes.
També és un obstacle per a la vida social
formar part d'un grup esportiu, cultural o fins i tot polític.
No es poden comprometre res perquè saben que fallaran periòdicament
i, per tant, difícilment podran comptar amb ells.
Aquesta flexibilitat horària no es dona ni es pot donar
en activitats culturals que es realitzen
amb un horari determinat indispensablement.
Resumint,
sabem que són moltes les empreses que tenen establert el treball a torns.
Compronem que per algunes és indispensable,
però també entenem i demanem que es faci un esforç
per humanitzar el treball i posar-lo al servei de les persones.
Amics, moltes gràcies per la vostra atenció.
Fins un altre dia, si adeu plau.
Seguint amb el nostre comentari d'avui,
ara us animem a llegir el psalm responsorial d'avui,
resant-lo.
I anem a l'Evangeli.
Lluc escriu a Teòfil i li diu que s'ha informat minuciosament de tot,
el que es diu sobre Jesús i els seus seguidors,
i que ho escriu perquè coneguis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
Saltem els capítols de la infantesa i ens situem als inicis del ministeri de Jesús a Galilea.
El dissabte va a la sinagoga de Nazaret,
és ell qui llegeix,
i comenta
«Això que vull sentir contada a mi és el compliment d'aquestes paraules de l'escriptura».
Després es va liar,
però això ho llegirem el diumenge vinent.
La lectura habitual de la paraula de Déu,
el seu estudi,
portar-la a la pregària,
meditar-la demanant llums a l'esperit sant,
ens és imprescindible
per encaminar la nostra vida de fills de Déu.
Tarragona Missionera,
una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i Cooperació entre les Esglésies.
Déu vos guarda.
El diumenge 24 de gener d'aquest any 2010
és la diada indicada per les obres missionals pontifícies
per a celebrar la jornada de la infància missionera.
La característica d'aquesta obra pontifícia
és ser una escola d'evangelització en la fe,
a través de la qual els nens aprenen a seguir Jesús.
Degut a la infància missionera,
els nostres nois i noies del món ric
obren, com ell ho va fer,
els ulls a la realitat dels seus germans més pobres.
S'apropen a altres nois de cultures, religions,
condicions socials diferents
a fer que sentin que no estan sols
i allarguin les seves mans
amb el bon desig que recuperin la seva dignitat.
Tot just fa un mes que celebravem el Nadal,
la commemoració de l'arribada del primer missioner,
Cris, Jesús, l'enviat de Déu,
i amb els nens d'Àfrica trobem Jesús.
El director de les obres missionals pontifícies d'Espanya,
Monsenyor Francisco Pérez,
ens recorda
L'Església s'ha plantejat sempre
la necessitat d'atendre la infància
davant la diversitat de tantes amenaces en contra d'ella.
És una vergonya social
que 250.000 nens morin de fam totes les setmanes,
que més de 300.000 nens
siguin moguts com a nens soldats
en diverses guerres.
Continua dient-nos
o em queda estorat
al constatar que més de 300 milions de nens
treballen com a esclaus
i que mil milions de nens
mai han sentit parlar de Jesucrist.
si afegim que moltíssims milions de nens
són destruïts en el ventre de la seva mare
per culpa de l'avort
o la xifra no controlada
de nens que són sacrificats
per aconseguir òrgans i vendre'ls.
Ens està demostrant
la gran degradació del sentit humà
a què hem arribat.
Monsenyor Francisco ens va dient
la infància missionera
vol ser una expressió viva
i una sotregada forta
a les consciències
de tots els éssers humans.
Milions de nens
formen les files
de l'obra de la infància missionera
que té per objectiu
l'ajudar-se entre ells, els nens,
per anar construint
una societat més plena de pau.
Ells, els nens,
són sensibles a aquesta tasca
i com demanen
amb el seu peculiar candor a Jesús
que ell mateix sigui l'aliat fonamental
en aquest pelegrinatge
vers una humanitat nova.
Els bisbes africans
es trobaren amb el papa Benet
el mes d'octubre passat.
Són conscients que
de tenir el 1979
55 milions de catòlics
han passat el 2007
a 164 milions.
És una realitat
que l'església
augmenta en aquest continent
malgrat les dificultats.
No podem deixar de bucar
la figura
i el testimoniatge
de Fructuós,
auguri i eulogi.
Fructuós
en recordava la pregària
per una església estesa
d'Orient a Occident.
Adéu-siau.
Ets jove,
tens força,
sents dins com un foc que crema.
I a continuació,
donem la benvinguda
a l'espai
de la Delegació Diosessana
de Pastoral de la Joventut.
El passat 16 de gener,
els delegats
i delegades
de Pastoral de Joventut
dels bisbats
amb seu a Catalunya
es van reunir
al monestir
de Sant Pere
de les Pueles
a Barcelona,
presidits
pel bisbe responsable
de Pastoral de Joventut
per la Conferència Episcopal
de Terraconència
i bisbe de Girona,
Monsenyor
Francesc Pardo.
La reunió
va servir
per seguir
en la línia
de treball
conjunt
que ja porten
els delegats
de fa anys
i, sobretot,
afrontar
dos grans temes.
El primer
va consistir
en endegar
una reflexió
a partir
de la nova estructura
i aposta
per l'acció catòlica,
reflexió
en la qual
van tenir
l'ajut
i el Consell
de Mocent Salvador Pier,
teòleg
que reparteix
el seu temps
de docència
entre la Facultat
de Teologia
de Catalunya
i la Pontifícia
Universitat Gregoriana
de Roma.
L'altre
gran tema
tractat
va ser
l'Aplec
de l'Esperit.
En aquest punt
de la trobada
també hi van participar
membres
de l'equip
organitzador
de l'Aplec
de Terrassa.
Es va avançar
i concretar
diferents temes
de tal manera
que cada vegada
es va perfilant
més
tot el que serà
l'estructura
i la posada
a punt
d'aquest
gran esdeveniment.
I acabem
dient que el proper
30 de gener
dissabte
a la Casa
d'Exercicis
Cardenal
Arce
de la Selva
del Camp
i organitzada
pel Secretariat
Diocesà
de Música Sacra
tindrà lloc
una nova trobada
d'animadors
de cants
de la litúrgia
adreçada
a directors
i animadors
de cants
cantors
i organistes
de la nostra
Arxidiòcesi.
Cal confirmar
l'assistència
per tal de tenir
el material preparat
i sobretot
si els interessats
s'han de quedar
a dinar.
El telèfon
977
23
34
12
Ho repeteixo
que és el telèfon
de l'Arcabisbat
977
23
34
12
i demanar
per la senyora
Marissa Martín.
I això és tot
per avui.
Gràcies
per la seva atenció
i ens acomiadem
fins al proper diumenge
si Déu vol.
Feliç setmana a tothom.
Gràcies
Gràcies