Gràcies.
Entrem ara en un dels moments més interessants de l'any
des del punt de vista de l'activitat sardanista i de cobla.
Esta temporada plena pel que fa els aplegs,
amb moltes i variades propostes arreu del país,
tot i que per les colles sardanistes en guanya, el fort els vindrà més endavant,
segueixen actuant i cada vegada més va arribar en el torn de les festes majors,
moltes d'elles amb sardanes.
Però és que, a més a més de tot això, que no és poc,
se'ns presenten també propostes més o menys singulars i ben sovint interessants,
com les actuacions que s'anuncien de la cobla a la principal d'Amsterdam,
entre altres llocs a Falset, i apareixen enregistraments de tota mena.
A valls, per exemple, faran una barragea sorprenent de sardanes amb foc,
que com a mínim és un acte que demostra neguit i poc pecat de rutina
en els sardanistes locals.
Són només alguns exemples per demostrar que,
malgrat crisis i retallades a la xocolata del lloro,
l'activitat no només segueix,
sinó que moltes vegades ho fa amb originalitat i esperit innovador.
Imagineu-vos com serien les coses
si aquesta part de la cultura tradicional
gaudís d'un suport similar al d'altres manifestacions comparables.
Molt bon dia, benvinguts.
Avui, edició 707, Capicua, de l'1, 2 i seguit del Temps Estratanes,
dels bars i música per a cobla a la sintonia de Terraona Ràdio.
Avui, amb la participació del Joan Mario Bertran,
el condol de so, i aquí davant del micro,
i la presentació i el guió, un servidor, l'Àngel López.
Com sempre, intentant posar-vos al dia
d'aquesta part, d'aquesta faceta
de la cultura popular i tradicional catalana.
No només des d'un punt de vista d'actualitat,
doncs que Déu-n'hi-do, com ja hem avançat
el comentari inicial,
sinó també deixar-vos acompanyar per música.
Si ho dic així, en plural,
músiques diverses, perquè veureu que avui
al nostre programa tindrem propostes
realment diferents i diverses.
Potser el millor que podem fer
és fer-vos el nostre sumari
de continguts a l'habitual inici
del nostre programa.
I una part important, òbviament,
del programa és l'agenda,
l'agenda de les activitats que és comprensible.
no són exhaustives al 100%
les activitats, aquesta agenda d'activitats,
però Déu-n'hi-do, com a mínim demostratiu
que l'activitat és viva i orientadora
d'allò que podeu gaudir aquests propers vuit dies.
I entre el munt dels aplecs,
entre altres, només a tall d'exemple,
de moment per començar,
avui a les Borges del Camp
i demà al Vendrell,
cites interessants en aquest àmbit.
I cada vegada més agafa importància
l'apartat de ballades de Sardanes,
sobretot perquè demà, diumenge,
és el dia de la Sardana,
perquè aquesta setmana es rebrà
la flama del Canigó
i molts pobles ho celebren,
entre altres actes amb ballades.
També comença a haver moltes festes majors
i la propera setmana ja comencen
els actes, per exemple,
de Reus,
però també a Valls,
on, per cert,
les Sardanes es combinaran
amb el foc,
una proposta,
doncs, no sé,
així que crida l'atenció d'entrada
i ve de la pena estar-hi atents.
I l'estada,
d'això també en parlarem
al nostre programa
de la cobla holandesa,
la principal d'Amsterdam,
ja us sabeu que fan una visita al país
cada dos anys
i en guany serà més reduïda en el temps,
però ja ho veureu,
com ho comentarem
tant a les notícies
com a l'agenda,
com ells també protagonitzaran
el tema del nostre programa d'avui,
serà força intens,
ja aniran més enllà
de la simple ballada de Sardanes.
I de ballades de Sardanes
precisament n'hi haurà aquest estiu,
un any més,
aquí a Tarragona
el cicle de Sardanes d'estiu,
ja tenim a mà el calendari
d'aquest cicle de ballades
i a la part musical
us presentarem un nou disc,
un disc que no serà,
un disc qualsevol,
de fet segueix la línia
que ja fa temps
que han iniciat
la gent de la contemporània,
però sempre,
sempre sorprenent,
enregistrament,
enregistrament
i en fan molts
al cap de l'any.
També tindrem
una miqueta de xafarderies,
una altra dosi de textos
i la resta de música,
a més a més,
d'aquesta participació
de la principal d'Amsterdam
i de la contemporània
que ens anirà acompanyant
al llarg del programa.
Aquest un dosi seguit,
com dèiem,
número 707,
que començarem
amb música
i ho farem
amb una sardana actual,
una autor jove
interpretada
per una bona cobla
d'aquí,
del Camp de Tarragona.
Per això hem triat
el Xavier Pinyol,
instrumentista de Tibla
de la cobla marinada,
autor també d'interessants sardanes
per la plaça
i amb un llenguatge actual.
La que us oferim
està inclosa en el disc
Un camí d'il·lusions
que fa pocs mesos
publicaven conjuntament
la cobla reu jove
i l'agrupació sardanista
Tarragona d'Anse.
Com bona part
del contingut d'aquest CD
està dedicat
al desaniversari
d'aquesta cobla
i li va posar
al Xavier
un nom
que d'entrada
serà curiós
però que correspon
a un bar de reus
en ell mateix
i els músics
de la reu jove
més d'una vegada
han acabat les nits
després d'alguna actuació.
Som el seient de l'ànima.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!








Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
El dia de Tarragona Ràdio, com cada dissabte, en aquesta hora, parlant-vos de sardanes,
des bars i de música per a Cobla, el temps de ràdio, que anomenem un dos i seguit.
I ara, l'hora d'obrir la nostra agenda d'activitats, que avui, doncs, d'unidor, fa goig la quantitat d'activitat que hi ha, sobretot pel que fa als aplecs, i per això la dividirem en dos blocs.
Entre mig, doncs, doncs, anirem, doncs, anirem una altra vegada, en una pàgina musical.
I en primer lloc, els aplecs.
I avui mateix, està anunciat l'aplec d'estiu de Perpinyà, matí i tarda, a la plaça Gambeta, amb les cobles Nova Germanó, Milenària i Tres Vents.
També el 12è plec de Camp de Bano, el tarda i nit a la plaça Ensalm Clavé, amb la ciutat de Girona, la Bisbal Jové i els Rossinyolets.
El cinquè plec de Sant Llorenç d'Hortons, tarda i nit a la plaça d'Europa, amb la Cobla Flama de Farners i la Sant Jordi Ciutat de Barcelona, amb concurs de colles improvisades.
També el 29è plec de nit de Mataró, tarda i nit al pati de la residència municipal Sant Josep, amb la principal de Llobregat, Jovenibola Sabadell i Lluïsos de Taradell.
Encara avui, el setè plec de Covelles, tarda i nit a la plaça de Mar, amb la marinada a la ciutat de Cornellà i la principal de Llobregat, a la nit amb concurs de colles improvisades.
I aquí a les comarques tarragonines, el 35è plec Verge de la Riera, a les Borges del Camp, a les 7 del vespre i a les 11 de la nit, a l'Ermita Verge de la Riera, amb la Cobla Reu Jove.
Seran sardanes de Satirades, també s'ofriran ballables amb Cobla, hi haurà sopar de Germanoi a la nit, degustació de coc ràpid i cava.
Anem als aplecs de demà, diumenge, dia 20, i començant pel més llunyà.
El 59è plec de Tolosa de Llengua d'Oc, matí tard a la plaça Rabalent, amb les cobles Tres Vents i la principal d'Olot.
També el 56è plec d'Anglès, matí tard i nit al parc de la Font del Canyo, amb les cobles Ciutat de Girona, Cadaqués i Bisbal Jove.
El 59è plec de Cardedeu, a la tarda al passeig Sant Toni i Alexandrí, amb les cobles la principal de Llobregat, Jovenibola Sabadell i els Montgrins.
Al matí hi haurà el 51è concurs de colles. A la tarda, durant la plec, concurs de colles improvisades.
També el 29è plec del Prat de Llobregat, matí tard al pati del Centre Artesà, amb l'escola Ciutat de Cornellà, Jovenibola Sabadell i Baix Llobregat.
Al matí, amb concurs de colles improvisades.
Més aplecs per demà.
El 64è plec de Taradell, a la tarda al Pujoló, amb l'escola Sant Jordi i Ciutat de Barcelona, Geni Senca i Lluïsos de Taradell.
I l'aplec d'aquí a les comarques tarragonines, el 26è plec del Vendrill, a les 12 del matí, a la plaça de la Sardana.
I a les 6 de la tarda, a la Rambla, amb l'escola Ciutat de Reus, aquesta al matí.
I a la tarda, a la Reus Jove i la Maricel.
Serà amb dinar de Germanó i concurs de colles improvisades a la tarda.
I encara un aplec per al dia festiu, que hi haurà aquesta setmana.
Entre mig de setmana, el dijous, dia 24, Sant Joan.
El 6è plec de les masies de Voltregà, a la tarda, als jardins del Santuari, amb l'escola Ciutat de Girona, Geni Senca i Flama de Farnés.
Avancem els aplecs pel proper cap de setmana.
El dissabte, dia 26, la novena festa a plec de la Sardana, de les valls d'Andorra.
Així és com s'anuncia, és el seu lema.
A Andorra la Vella, a la tarda, a la plaça del Poble, amb l'escola Marinada, Mediterrània i ciutat de Terrassa, amb concurs de colles improvisades.
També el 20è plec de Gremunt, tarda i nit, a la plaça del Mercadal, amb l'escola Juvenibola de Gremunt i Vell Puigcobla.
I l'endemà, el diumenge, dia 27, el 15è plec del Soler.
A la tarda, al Llac del Soler, amb l'escola els únics i Empordanesa.
El 38è plec de Llançà, matí i tarda, a la Pineda de les Esplanes, amb l'escola Ciutat de Girona, Bisbalt Jove i Baix Empordà.
El 67è plec de Manlleu, a la tarda, al Passeig d'Altera, amb l'escola Escadaquer, Sabadell i Vell Puigcobla.
I el 48è plec de Sabadell, matí i tarda, a la Font de Can Rull, amb l'escola Juvenibola de Sabadell, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i la principal de Llobregat.
A la tarda, al concurs de colles improvisades, que, com veieu, la majoria de plecs ja inclouen en la seva programació.
Deixem aparcadet aquí, damunt de taula, la nostra agenda d'avui.
Tornem a la música i amb la cobla contemporània, que segueix imparable en la seva tasca d'edició de discos de sardanes.
A hores d'ara manté quatre col·leccions contemporanis, amb composicions d'autors actuals,
d'audició amb sardanes senceres per ballar, de set tirades,
sardachou, que recull la música dels seus originals i divertits muntatges,
i la més recent, fent amics, que en el seu primer volum recollia sardanes interpretades conjuntament o per separat amb la cobla tres béns.
L'última novetat, però, tot just s'està començant a donar a conèixer.
És el cinquè disc de la sèrie de sardachou,
que insisteix en la proposta de sardanes que recullen melodies que han estat molt populars
sota la denominació de cançons de l'estiu.
Són composicions que, segons qui agraden, segons qui gens,
però el cert és que els sardachous de la contemporània no deixen a ningú indiferent.
Si ara fa un any sorprenien amb sardanes com aquella que incluïa posant per cas la Macarena o Gris,
imagineu-vos que en pot sortir sinó una sola peça i barregem paret o estopa, entre altres.
Per cert, el disc s'obre amb la veu d'un presentador que segur que us sonarà.
Després, prepareu-vos per la sarda rumba del Geroni Velasco.
Atenció, sisplau.
Els advertim que el que sentiran a continuació és una experiència estereofònica inigualable.
Aquest no és un altre disc de sardanes.
És el disc de sardanes.
Així que, seguin el sofà,
apugin el volum de l'aparell d'alta fidelitat
i obrin bé les orelles.
Així que, seguin el volum de l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin el volum de l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin el volum de l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Així que, seguin l'aparell d'alta fidelitat
De so em 수�rik i ozy
La, seguin l'aparell d'alta fidelitat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Reus, el Teatre de l'Orfeo Rauseng,
el Doce de l'Esbar d'Ensaire de l'Orfeo Rauseng.
Demà diumenge a les 6 de la tarda
a la Llar de l'Iques, a l'Esbar d'Ensaire
de l'Orfeo Rauseng. El dimecres,
dia 23, a la 1 de migdia, a Vilaseca,
la plaça de l'Església, el grup de dansa
tradicional catalana Ramon Dolzina, de Vilaseca.
El dijous, dia 24,
a dos quarts de set de la tarda, Reus, la plaça de Prim,
esbar Santa Llúcia.
I a les 7 de la tarda, a Falcet, el Teatre
a la Retesana, s'oferirà l'espectacle
a pas de tenora, amb el grup de dansa
La Corranda i la Cobla, la principal
d'Amsterdam, amb coreografies de
Josep Aumada, i cal dir que la venda
d'entrades anticipades estarà
disponibles a partir d'avui, disapte, dia 19,
a la taquilla del Teatre.
Encara dins els esbars,
el divendres, dia 25, a les 10 de la nit,
a Reus, a la plaça de les Peixateries Velles,
actuació de l'Esbar d'Ensaire de l'Orfeo
Rauseng, i el diumenge, dia 27,
amb una hora que no se'ns ha indicat, a les preses,
i aniran a actuar a les seccions
infantil i juvenil de l'Esbar
Santa Tecla. I sí que sabem que
a l'hora, el diumenge, dia 27 mateix,
a dos quarts de vuit del vespre, a Calafell,
la Conferia de Pescadors, l'Esbar
d'Ensaire de Calafell. I acabem l'agenda
amb aquell apartat que anomenem d'activitats
diverses, perquè el dijous, dia 24,
a tres quarts de nou del vespre,
a Reus, la Cobla Reus Jove
actuarà en formació de coble a la
Sarcavila del Masclet, l'acte d'inici
de la Festa Major de Sant Pere.
Abans hem escoltat una de les peces
que inclou el nou disc de la Cobla
contemporània, el Sarda Show 5,
amb més reculls de cançons de l'estiu
en forma de sardana. Ara ens sonarà una altra,
però abans us direm que, en primer lloc,
després de la presentació de l'Òscar del Mau,
hi va un galop en el disc, el galop més estius
de Daniel Gasulla. Segueixen
sardanes d'Agustí Serratacó, Jordi Paulí,
Arnau Sala, Martí Fonclara,
Gereni Velasco, Daniel Gasulla,
en Jordi Baumala, Maria Mercè Navarro,
Martí de Joan i Benjoan Als i Gerard Pastor.
La que escoltarem ara, que signa en Daniel Gasulla,
per d'un títol que facilita enormement
fer-se una idea del contingut.
Bravo, Nino, així amb admiració,
i deixem que sou vosaltres els que endevineu
els noms dels quatre temes diferents
que inclou.
Arnau Sala.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...

















...
...
...
...
...

...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
Seguim!
Seguim! Seguim! Seguim! Seguim! Seguim! Seguim! A la nostra secció de textos! I avui volem fer referència al missatge de la Flama del Canigó 2010!
Ja ho hem parlat a prou al nostre programa d'avui, aquesta setmana, rebrà la Flama del Canigó, aquesta flama simbòlica que intenta escampar aquesta flama arreu dels països catalans i cada any hi ha un missatge que signa una persona de prestigi reconegut, és a dir, que pot aportar això precisament un missatge interessant cada any al voltant de tot el simbolisme de la Flama del Canigó.
Aquesta vegada s'ha encomanat el Joan Soler i Amigó, escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006, un text que no us llitarem íntegrament, ja es farà, almenys en teoria s'ha de fer en un moment de rebre aquesta flama del Canigó, però volem destacar algun dels punts i entre altres, doncs, que fa algun esment, alguna alegoria a la sardana i al foc, precisament allò que combinaran avalls en aquella ballada que vam esmentar.
Comença dient que el foc és la primera meravella, ho deia Joan Maragall, d'aquí enguany com ho veurem el 150 aniversari del seu naixement.
El foc era dels déus i els déus n'estaven gelosos, però és el que els déus han amagat allò que fa viure els humans.
Viu, contradictori, encomana, claror i escalfital, crea, inspira i transforma.
El Canigó, segueix dient, és l'olint català, Pirineu, serralada de foc, el cinc del Canigó, la flamencesa d'una espurna s'expandeix, no entén de fronteres, d'estats, de cultures, d'identitats, de classes, de generacions ni de creences.
Sa branda de guardamars alces i de fraga maó fins a l'Alguer i sa germana amb la nació occitana tramuntana.
S'hauria parlat de diversos aspectes, doncs així, més o menys poètics, amb referències, precisament.
Joan Maragall, que com ell mateix es comemora aquest 150 aniversari, i diu el foc és el nucli de la comunitat, la llar de foc, el fogal, la família, el caliu del que fou.
El foc nou encenia el tio de Nadal, era el Nadal del sol, la foguera, la plaça de la comunitat que se sap i se sent poble.
Són els focs del sol ple. Volem que brandi i que trempi el roig viu la nació catalana, que faci crepitar les dinesteres.
Trem-hi herbes coloroses, envoltem, saltem, sardanegem el foc.
I a partir d'aquí, com veieu, ja comença a combinar un dels elements característics d'aquests missatges, l'aspecte, diguem-ne, reivindicatiu.
I acabarem amb l'últim paràgraf, doncs on això encara s'expressa de manera més clara.
Diu que cap burocràcia no prohibeixi les nostres fogueres ancestrals, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat.
Que els genis del foc ensenguin els aires, dracs, guides, plens, diables, trabucaires, mojigangues, atxes, torxes, falles, aros, fars, petars, coets, castells de focs.
Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats.
Recuperem-les perquè corren el risc d'extingir-se.
Ensenguem les ciutats.
Apostem per la ciutadania.
Per l'etnos i pel demos.
Les dues maneres de ser poble.
Ejercim l'antic vot fogueral i que cada foguera sigui un referèndum popular per les nostres llibertats.
Joan Soler i Amigó, com dèiem, escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006.
I anirem acabant el nostre programa.
Ho farem amb una última peça, una última sardana, que escoltarem amb coble al nostre programa d'avui.
Com ho puc veure, ha estat, ja ho hem avançat, ho hem anunciat, un programa prou variat.
Hem començat amb una sardana, no d'un autor d'aquí, Javi Pinyol, però sí dedicada a uns músics d'aquí, com són la Reu Jove,
i amb un nom així curiós, el Seient de l'Ànima, dedicada a un bar de Reus,
i que els músics de la Reu Jove hi acostumen a fer estada habitualment.
Ja ho veieu que no tot és música, no tot és sardana, només hem parlat molt de la principal d'Amsterdam.
Recordeu aquesta estada a Catalunya breu, aquesta vegada,
però que tindrà una presència impactant amb propostes realment diferents.
Una d'elles, com dèiem, el mateix dia de Sant Joan a Falset.
També hem fet una àmplia repassada als molts, moltíssims, a plecs d'aquests propers vuit dies,
també a les moltes ballades, algunes vinculades a la Diada de Sant Joan,
d'altres a les festes majors que comencen, comencen a fer-se notar cada vegada més
en el calendari d'activitats del país, i això ho anirem notant també apreciant a partir d'ara
a la nostra particular gent, a la de l'1, 2 i seguint.
Com dèiem, acabem amb una sardana, una sardana enèrgica, balladora,
com acostumen a ser-ho les d'en Miquel Todala, un compositor d'origen valencià,
però des de molt petit, molt jove, resident a Catalunya,
integrat plenament al món de les cobles orquestres.
Escoltem-la que el 2001 va dedicar el foment de la sardana de Rubí
en el seu 75è aniversari, Platia Rubí, amb la coble Ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs amb aquesta sardana, efectivament, acabarem amb aquest platí de Rubí
de Miquel Todala amb la coble Ciutat de Girona.
Sabeu que, òbviament, tornarem dissabte vinent a les 12 minutets,
però també ens agrada el recordatori que podeu escoltar la repetició d'aquest programa
demà, demà a partir de les 10 del matí, que ens podeu trobar sempre que vulgueu a internet,
a web de Terraona Ràdio, i la novetat, l'última novetat és que podeu escoltar el programa també per la TDT.
Bé, nosaltres, com dèiem, tornarem en viu i en directe, dissabte a les 12 i uns minutets.
que va ser molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!