Gràcies.
Ja hem deixat enrere una nova edició del certamen La Serana de l'any
i ara només resta esperar que comenci la propera, a partir del mes de setembre vinent.
També cal confiar que el principal objectiu d'aquí és gran muntatge s'hagi aconseguit,
que no és altra que la màxima difusió de les noves composicions en forma de sardana
des de la perspectiva més popular.
Això no sempre s'aconsegueix, és a dir, que les sardanes banyadores moltes vegades
s'interpreten força a les ballades i als aplecs, però també passa sovint
que les que més triomfen realment a la plaça són altres finalistes.
Són aspectes que hem de considerar com a normals en aquesta mena de concursos,
com també ho és que quan hi ha competició també hi va enganxada la polèmica.
En el cas de les sardanes no hi podem trobar una gran varietat,
o ni podem, sí, trobar evidentment una gran varietat estilística i qualitativa barrejada.
És comprensible que sigui un camabonat per a unes visions o conclusions personals molt diverses també.
Sempre hem pogut escoltar i llegir comentaris de tota mena,
des dels que mostra la seva satisfacció fins als que no s'estan d'expressar la seva disconformitat,
com tampoc falten els que ho estriparien tot,
o els que no tenen gaire miraments en les maneres.
A l'hora de crítica forma part del xou, com deia aquell.
La final de Perpinyà tampoc ha estat una excepció,
com de fet ja s'ha anat percebent al llarg de la competició,
quan els resultats de segons quines eliminatòries semblaven absurds,
segons la visió de cadascú.
Esclar, allò que no s'hauria de perdre de vista mai
és el que no ens cansarem de repetir sempre que parlem de la sardana de l'any,
que no es tracta d'un concurs musical,
sinó d'un muntatge propagandístic,
en el més positiu sentit de l'expressió,
de les sardanes noves i punt.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui més content que mai,
més content que mai,
perquè amb bona companyia.
Ah, i tant.
Però cada dia.
Recuperem sempre,
perquè sempre el control de sòbietment.
Que ho diu avui més que mai,
cada dia.
Però encara a mi és,
encara a mi és,
coi, sumar, sumar.
Escolti-me, per cert,
mentre venia pensava,
avui ja fa solet, fa bo.
Segur que hi ha algú que ens escolta,
potser estan fent una costellada o a la platja.
Ahir hi havia gent benyant-se, eh?
Clar.
A la platja, des del balcó.
Jo dic clar,
i jo fins a l'agost encara em costa,
imagina't,
jo dic clar.
Vinga, doncs som-hi.
Vinga,
edició què?
703 de l'1,2 i seguida.
Anem sumant,
anem sumant
aquest programa,
que des de Terranar Ràdio,
des de gairebé,
gairebé el primer dia de l'emisora,
us porta a l'actualitat del Munt de la Sardana,
els esbars
i la música per a Cobla.
I permeteu-me afegir,
per a aquells que els agradin això dels números,
que són molts més que 703,
703 des que es diu un dos i seguit.
És a dir,
que en caldria sumar uns 500 més.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Gairebé tants veterans com la Sílvia,
que està avui al control de so,
aquí a Tarragona Ràdio.
Disposats a començar,
a més a més de la Sílvia,
que ja ho he pogut sentir,
la Maria Rosa,
i el servidor, l'Àngel.
Comencem amb el sumari.
Això és a bon temps, eh?
El bon humor,
a fer amb el micro tancat broma,
que així semblava que digués ja, eh?
Sí.
A la Sílvia.
Però també m'ho dic jo,
perquè el programa des del primer dia també, eh?
Jo no, jo no.
Jo he callat, he pensat-me.
No, res.
Amb bon humor, com sempre,
procurem començar el nostre programa,
on, esclar,
parlarem de la serra d'any una vegada més,
però avui ho tancarem
fins que comenci la propera temporada
o estigui a punt de començar
i puguem dir-vos coses ja
de l'edició vinent.
Quan entrem en matèria a l'agenda,
parlarem de moltes coses.
Estem, sobretot, de plecs en aquesta època de l'any
i aquí, a les comarques terragonines,
dos de prou importants.
Tots ho són d'importants.
El del Morell i el de Mora d'Ebre.
Però en Ballars de Sardanes,
per exemple,
caldrà per atenció,
on activitats, en principi,
poden semblar normals i corrents,
però sempre, com deien,
tenen aquest punt d'importància,
com la sardana és la presència
a la Fira de Daltebra,
on hi haurà exhibició, també,
de colles,
com la Toc de Dança,
d'aquí de Tarragona.
Però igualment farem una mirada
a activitats que ens queden més lluny,
geogràficament parlant,
però que tenen interès.
I sobretot els que heu pogut estar
alguna vegada a la nit dels músics de caçar,
sabeu que és una nit realment especial,
una activitat en la qual
es forma una monumental coble,
on hi actuen tots els músics
que tenen una vinculació, una altra,
en aquesta població,
que és terra de músics.
cobles com el Salvatan o la principal de Caçà,
però també músics que estan
en moltes altres formacions.
Enguany, però, serà especial,
ja ho veureu per què.
I també parlarem de concursos musicals,
el Premi Mestre Conrat Saló,
que s'acaba de convocar,
i parlarem d'activitats més properes,
d'aquí a Tarragona,
com coses, diguem-ne,
més prossei,
que es diuen que són les subvencions
perquè es puguin realitzar concursos de colles,
que ahir divendres es va, diguem-ne,
formalitzar, es va escenificar d'alguna manera
aquestes subvencions que dona
la Diputació de Tarragona.
La música també ens anirà acompanyant
al llarg del programa
fins a dos quarts de dues de la tarda.
Doncs anem-hi amb la Sardana de l'any.
Finalment, dissabte passat,
es va celebrar la final de la 21a edició
de la Sardana de l'any,
certamen que, com sabeu,
organitza la Federació Sardanista de Catalunya
i 32 emissores de ràdio d'arreu de Catalunya,
una de les quals és Tarragona Ràdio.
L'acte va tenir lloc a la sala Charles Trenet
del Palau de Congressos de Perpinyà
i va comptar amb la participació
de les cobles Mediterrània i Mil·lenària.
Com és habitual,
els vots dels assistents a aquell concert
són els que van proclamar la guanyadora,
que en aquesta ocasió
fau la sardana Cap d'any a Tossa
del compositor Sigfried Galvany
de Cabrils, al Maresme.
Abans que res,
escoltem aquesta sardana triomfadora
interpretada per la cobla mediterrània.
d'any a Tossa
de Cabrils, al Maresme.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit