Bona nit, sintonitzeu Tarragona Ràdio
i això és el tràfic d'abstraccions
I avui us proposem un altre passeig per un disc
que trobem que s'ha de rescatar de tant en tant
Avui dedicarem el programa a un artista
Raül Fernández, alias Refri
que ens presentava l'any 2007
un disc barrejant català i castellà
Ja sabeu que aquí no ens va gaire posar música en anglès
no perquè no ens agradi
sinó perquè ja ens sona molta tot el dia
i ens dediquem a altres idiomes
I això, avui posarem del refri
cançons del seu disc Els Invertebrats
Comencem amb la primera
Buenos Dies por la Mañana, que no és el cas
Es una luz enferma y un bichí
Ruidos de un volumen brutal
Recuerdos dibujados por Brak
Y entre los recuerdos un festín
Escotes de un tamaño irreal
Dan ganas de firmar por la paz
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Teníem a mà Giovanni Di Domenico
el piano i el piano preparat
el Manolo Cabras al contrabaix
i el mateix Raül Fernández
a la veu, el moc
xiulant i amb les culleretes fent sorollets
És el disc Els Invertebrats
de Refri, Raül Fernández
Es tracta potser d'una mostra
de l'orfebreria pop
a la que ens pot aproximar aquest noi
el Refri
Es pot parlar de noves músiques
en el sentit literal
de músiques noves
que no s'havien fet fins ara
pop, jazz, ambient
i unes noves maneres
d'acostar-se, compondre, musicalitzar
interpretar les creacions
d'una manera que
fins a la postmodernitat
de la postmodernitat
que sembla que és on som ara
no havia estat possible
Tot aquest disc té un aire així
com de somni, de vocació
que et fa pujar
que et transporta
que fa volar sobre paisatges
ciutats, oceans
mentre sents simultàniament
la calor del sol
el fred de l'atmosfera
i aquestes coses tan
metafísiques
que estem dient
Ara toquem de peus a terra
i us parlem d'un oficio antiguo
es air de l'atmosfera
Fins demà!
Tampoco los pantalones, además le disgusta que al vecino le haya dado por mirar, vaya subnormal, lo hace con afán.
Y en su casa la humedad se cuela en todas partes y la idea de un hogar se muestra algo distante.
Y en su cama sin hablarla nada se comparte.
Y en su frente una edad trabaja sin piel, sin preguntar jamás.
Colegas con traje que toman las decisiones.
Maletas de viaje, despachos con olor a funeral.
Y un tono de bozal en su forma de hablar.
Las calles se nublan, la rabia le descompone.
Y como un milagro el pobre se ha puesto a cantar.
Con voz de coral, un pequeño vals.
En una esquina del rabal conoce algunas putas.
Les dirá si está de más hablarles con ternura.
Tanta masa corporal desnuda le deslumbra.
Y se abraza a un buen par y al navegar por ellas...
Es el capitán y zarpa ni ya, y zarpa ni ya, y zarpa ni ya.
Era un oficio antiguo per refri.
Hem sentit que en aquest disc canta en català i en castellà.
I en català és el tema que escoltarem ara, el tercer, la mestressa.
La mestressa té els peus llargs i els dits malformats
i porta sabates de talles més grans.
I al sortir del seu despatx es pren un tallat, es fuma un cigat
i compta les hores que té pel davant.
Cinemes gastats, versió original, i els dies se'n van.
La mestressa mai fa tard, ni parla gaire a les tornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat.
i té un armari empotrat on guarda els regals
del proper Nadal pels seus dos germans
i els fills de les dones amb què s'han casat.
Tant sols uns detalls, jerseis i xandalls.
els veu un cop l'any.
Dorm com sempre, les cames per sobre, els llençols i el pijama fent esses.
mig del ventre, i guarda un petit vell moment on l'univers es concentra.
la mestressa baixa el cac, quan pensen comiats, vaixells enfonsats, retrets familiars,
que ronquen de dia com vidres trencats, i surten de nit quan el món s'ha acabat.
i la mestressa baixa el que s'ha acabat.
i la mestressa baixa el que s'ha acabat.
com a camarada el mig del pla, nota el forat, el buit del supàs
i omple cadires amb noms jaxperients.
Cordelia i el rei, i els contes d'aquest, li donen la mà.
Come al com sempre, les cames per sobre, els llençols i el pijama fent ess.
Fixa el ventre, guarda un petit vent veient on l'univers es concentra.
Per la finestra s'escolten dos grans amants fent vocals indiscretes.
Fixa el ventre, guarda un petit gran moment on l'univers es concentra.
Per la finestra s'escolten dos grans amants fent vocals indiscretes.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
Fixa el ventre.
el ventre.
treballa amb el ventre.
el ventre.
el ventre.
Fixa el ventre.
el ventre.
ventre.
Fixa el ventre.
ventre.
ventre.
Fixa el ventre.
ventre.
Fixa el ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
Fixa el ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
tff fbedingt.
ventre.
ventre.
venda.
ventre.
ventre.
ൖ
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
ventre.
fusile.
Ll connecting.
A una casa de color de nils
que mai no s'abandoni
i si estigui bé a dins
i allà et faré molts més fills
i sortirà algun del vin
Ens mirarem al passat
com si no fos possible
que haguem trigat a anar a arribar
amb les frases mortes que no omplim
i alguna mala lletra
que em trobo pel camí
Aprendrem les cares i els perfils
dels homes sense pressa
que tindrem de veïns
i allà et faré molts més fills
que no es dirà Agustí
Ens mirarem als seus caps
com si no fos possible
que els hi creixi el pèl tan llarg
amb les hores mortes dels matins
i totes les ressaques
que vam callar dormint
Dibuixarem alguns amics
i farem una festa
com quan érem petits
amb el senyor cordill
i el gos tot es veurà
Era Indejece
Estem escoltant a Refri
del disc
Als Invertebrats de 2007
un disc que sortia publicat
amb Aquarela
i amb nejament de Batall
els amics Batall de Valls
tant Aquarela com Batall
són professionals
amb un bon sentit
del bon gust
també ho hem de reconèixer
des d'aquí
i continuem avançant
amb aquest disc
que va arribar
després de Quitamiedos
i abans de Nones
és potser el disc més pop
més detallista
del Refri
Escoltem ara el Sant Sopar
Tots els records del món
com una competició de fons
porten uns entrants calets
i cosmètica d'Esther Clauder
i l'Uriol Bissol
que em has fet ser enginyer
Tot sopant s'adorn
És un home matiner i fa bé
Tots els records del món
I els xupitos de licor de flors
Entre plat i plat s'extén
Una alè d'eufòria adolescent
I la Noemí
Quan els dos érem més prims
Era la raó
Entre els llençons
En sol
Tots els records del món
I una certa sensació
La dol
A poc a poc senten plegats
Que no només ha passat el temps
A poc senten plegats
A poc senten plegats
Amb els invertebrats, el Raúl Fernández, refri,
assoleix el Zènit en la seva particular recerca, fins a la data,
aconseguint un ajustament insòlit entre la tradició pop
i altres arguments musicals més excessius i més interrogants.
Combina patrons que busquen la petita perfecció de la cançó clàssica
i noves investigacions en altres camps rítmics i harmònics.
Són cançons retrat, podríem dir, rotundes, tocades sempre per la reflexió.
I en algun lloc hem sentit que ho anomenen com bellesa i vida en clau cubista,
a veure què n'opineu, en cançons com aquesta, El puerto de los cristianos.
Un negro, muy negro a la vista, desde su lugar.
En estos mares se distrae pasando revista a lo que encontrará cuando esto acabe.
Cuando sea el bien.
Al mirar el cielo se asusta
por la inmensidad y por sus males.
Cuando pisa el suelo se ofusca por la cantidad de funerales.
Són los detalles.
Música
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
d'aquest mes!
De l'Ateneu Llibertari a l'Humà, a Tarragona, allà al carrer Messer Sitges, tot just davant de la Sala Trono.
Ja van començar dimecres, dia 3, i avui també hi ha hagut una xerrada a les 8 del vespre.
Però demà dissabte, dia 6, a les 11, un documental, La Lluna a tu, a partir de les 11 del matí.
El dimecres, dia 10, a les 8 del vespre, dins el cicle de cinema polític italià, Film d'amor i anarquia.
El dimecres 17, a les 8, també seguint amb aquest cicle de cinema, La classe obrera Valparaíso, d'Helio Petri.
El 19 de novembre, a les 19.30, presentació del grup de repoblament i projecte d'ocupació rural Can Forcall al Pan d'Armentera.
I el dimecres, dia 24, a les 8, dins el cicle de cinema polític italià, Laborare con lentezza, de Guido Chiesa.
I durant tot aquest cap de setmana, 5, 6 i 7 de novembre, teniu el quiosc.cat instal·lat al Balcó del Mediterrani, a la Rambla.
Hi ha el Rocòdrum, que ja ha estat obert avui, i també ho estarà dissabte i diumenge, perdó.
Hi ha hagut un concert, també, i demà dissabte, a les 6 de la tarda, una xocolatada.
organitzada per Cavall Fort. Passeu-hi, si podeu i voleu, segur que hi trobareu coses interessants.
I res més, bona nit des del tràfic d'abstraccions.
estigui el ciallà.
Passeu-hi, si podeu iセлатar un concert depois de��는 exhibit.
andes
Gràcies.