Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/
Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
Com és prou sabut, la Sardana va passar en un procés que va durar anys
de ser una dansa tradicional d'unes comarques molt concretes del país
a escampar-se arreu de Catalunya.
Però no només va estendre's territorialment,
sinó que experimentar una evolució i unes transformacions,
tant des del punt de vista musical com del coreogràfic,
que el van fer més ric en varietat i maneres d'entendre-la.
El problema, vist tot plegat amb la perspectiva dels anys,
és que algú va pretendre decidir quina havia de ser la manera correcta
d'entendre la Sardana, excloent doncs aquelles que no s'hi adaptaven.
Passa el cas de compositors com Vicenç Bou, autor d'unes sardanes senzilles
des del punt de vista de la tècnica musical i amb dirs melòdics
considerats per alguns puristes com el poc autòctons.
El cas, però, és que aquelles sardanes es van fer molt i molt populars,
és a dir, la gran majoria del públic se les va fer seves
i encara avui dia al cap de 48 anys de la mort d'en Bou són apreciades.
Esclar, la gent no entén de cànons ni de suposades legitimitats de catalanitat.
Si tastar alguna cosa que li agrada no vol estar-se'n i en demana més.
D'aquesta manera, tal com hem comentat recentment,
després de l'expansió de la Sardana,
aquesta ha tingut dues vies de desenvolupament.
Aquella que s'assenyeix a determinats criteris de puresa
i aquella altra, potser a vegades menys visible
o allunyada dels centres de decisió,
però real, que no entén normes que els semblen absurdes.
Ara, amb motiu que aquest 2010 se celebra el 125 aniversari
del naixement de Vicenç Bou
i el 2012 s'encompliran 50 de la seva mort,
pot ser un bon moment per posar les coses al seu lloc.
I, de fet, algunes iniciatives ja han començat
muntant espectacles, com el que ahir es presentava Torrella de Montgrí,
revisant, d'alguna manera, l'obra musical d'en Vicenç Bou.
Molt bon dia a tothom.
Doncs benvinguts, és un altre cop a la Sintonia de Tarrona Ràdio,
l'1, 2 i seguit.
Amb l'edició número 717.
I donant el benvingut al Joan Maria, al control de so.
Molt bon dia, company.
I nosaltres dos, només avui nosaltres dos, l'Àngel i la Maria Rosa,
perquè avui tenim el David lluny.
Justificat, eh?
Sí, molt bé.
Està en comissió de servei, diguem així,
a les colònies de l'Agrupació Sardanista Tarrona Ràdio.
Ja té prou feina, ja té prou feina, segur que sí.
Una activitat, diguem-ne, de les, no estrictament sardanistes,
evidentment, de l'Agrupació Tarrona Ràdio,
però que hi té una importància destacada,
sobretot per als més petits.
Ja fa molts anys que es celebra,
i el David n'és una de les ànimes d'aquestes estades.
Cada any en un poble diferent i que sempre agraden tant
i tenen tan bon resultat, com deia.
Nosaltres intentarem després, si les cobertures telefòniques,
tot això ens ho permeten, doncs parlar amb ell,
amb el David i potser amb algú més d'aquestes colònies.
Després a la sacció pròpia d'ell, que són les xafraderies.
Abans, però, a l'1, 2 i seguit, com sempre,
us posarem el dia de l'actualitat del món de les sadanes,
els bars i la música pròpia.
I què tal si fem, com sempre, també, un petit sumari de continguts.
La sadana, la música pròpia,
ha arribat a solir coses realment destacades de qualitat musical
i amb diversos camps, barrejant-se amb el jazz,
amb la música clàssica, etcètera.
Però també hi ha aquella sadana més senzilla musicalment,
però amb un gran impacte des de sempre en els públics.
Ja en parlàvem fa un moment, d'en Vicenç Bou.
Doncs bé, avui li dedicarem el tema del programa.
I, de fet, el que farem també serà encetar una petita sèrie
d'audicions musicals.
En definitiva, a llarg d'una sèrie de programes,
intentarem anar-vos oferint, poquet a poquet,
a mesura de segons el temps que disposem a cada setmana,
tota l'obra que tinguem a l'abast d'en Vicenç Bou,
tota aquella que hagi estat enregistrada,
que tinguem a mà, una mena d'antologia,
que anirem oferint, com dèiem,
en tot un seguit de programes,
perquè, Déu-n'hi-do, no estan enregistrades
totes les sardanes d'en Bou,
però sí una bona quantitat.
Òbviament, els títols més coneguts,
però també d'altres que no ho són tant
i que també tenen aquestes característiques tan especials
de les sardanes d'en Bou.
En parlarem, doncs, dins del tema,
després, a la títol, és clar,
la nostra agenda d'activitats,
entre la qual volem destacar la pleca d'avui,
en sessions de tarda i nit,
a Cambrils, amb dues bones cobles.
I una pleca així, diferent, atípic,
que s'anuncia pel proper cap de setmana.
S'anomena, ja d'entrada el títol surt del normal,
el plec ancestral d'Empúries, a l'escala.
En parlarem d'acabar, aquest plec ha de ser únic.
I a les notícies parlarem d'una iniciativa però interessant,
adreçada als més petits,
un conte infantil amb el nom de la Sedana Mola en roba faves.
Ja també en parlarem i explicarem d'acabar.
I encara que no sigui el David,
tindrem xafarderies,
i entre elles el que ens pugui explicar ell,
des d'aquestes colònies a les Piles,
amb la grupació sardanista Terranadans.
I, esclar, al llarg del programa tindrem tot un seguit de músiques,
a més a més, d'aquestes primeres sardanes que escoltarem d'en Vicenç Boll.
I per començar el programa, doncs, una petita confessió.
Mireu, tots tenim les nostres debilitats,
i un servidor, doncs, no se'n van recordar aquesta setmana,
a felicitar la Maria Rosa, que era el seu sang.
Això és imperdonable.
Gràcies.
És imperdonable.
Oh, no.
Res, sí, ja està fet.
I en la mesura que pugui, doncs, mira,
felicitats amb una sardana.
Espero que t'agradi, que t'agradi no només a tu,
sinó a tothom que ens escolti,
és, di més ni menys que la Rosa de Sant Jordi,
Fèlix Martínez de Comín.
Escoltem amb la versió de la principal de l'Avisbal,
una sardana que va dedicar a una colla, diguem-ne,
filial de la Violetès del Bosch,
l'Anella Rosa de Sant Jordi,
que va ser finalista a la sardana de l'any,
el 1972 va obtenir el primer exècits.
Rosa de Sant Jordi.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
i el proper 2012.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez de Comín.
dubte sona.
cada vegada que,
per a la part,
acusant-lo,
de qualitat musical de qualitat musical de les seves obres,
de les seves obres,
que,
melodis que tan agrada en el públic,
doncs eren poc autòctons,
fan servir tota una sèrie d'expressions d'aquesta mena,
per dir que eren músiques poc catalanes,
aflamencades,
fins i tot.
Bé,
el que realment val la pena de valorar
és aquesta extraordinària popularitat
que perdura al llarg de,
encara que hagin passat,
com deien,
gairebé 50 anys del seu traspàs.
Nosaltres,
el que farem al programa,
ja hem comentat abans,
és dedicar-li,
no només al tema d'avui,
sinó que,
poquet a poquet,
com un petit degoteig en els propers programes,
anar escoltant la seva obra completa,
en la mesura en què sigui possible,
sardanes que estiguin a l'abast discogràficament parlant.
De vegades,
serà com una mena de reliqui,
aquella secció del programa
en la qual portem discos antics,
perquè no disposem de,
no existeixen,
evidentment,
enregistraments actuals.
Però,
moltes vegades,
sí,
i sempre que és possible,
us oferirem els enregistraments
de més qualitat tècnica,
aquells discos en compacte
i per a cobles bones,
diguem-ne,
i en enregistraments
el més recent possibles.
Començarem avui,
però,
amb tres sardanes,
que sí,
que estan disponibles en compacte,
i, a més a més,
pel fet que comencem
a prou de cronològic,
escoltarem una de les primeres sardanes
i així anirem fins a completar
aquesta obra disponible
d'en Vicenç Bou.
però,
estarà bé saber,
abans que comencem
a esclar aquesta audició
de les sardanes,
saber alguna coseta,
no ens entretenirem gaire,
però sí,
alguna cosa sobre aquest autor,
qui era,
en Vicenç Bou.
En Vicenç Bou i Geli
va néixer Torrella de Montgrí,
al Baix Empordà,
el 19 de gener de l'any 1885,
i va morir el 6 de gener del 1962.
Fó un dels compositors de sardanes
més populars gràcies a unes obres senzilles
des del punt de vista musical,
però d'un gran atractiu melòdic.
Bou havia rebut les primeres lliçons de música
del seu pare,
en Genís Bou,
component de La coble a la lira,
de Torrella,
la història de la qual comença
en el temps del contrapàs
i les sardanes curtes.
Als 15 anys,
comença professionalment a actuar
al costat del seu pare,
on també hi eren tres oncles seus.
L'any 1902,
Vicenç Bou,
que era un alumne destacat
de l'escola de música de Pere Rigau,
director de la coble als Montgrins,
passa a formar part d'aquesta orquestra.
Segueix els seus estudis musicals
amb diversos professors,
com el torrellenc Josep Reixac,
professor de l'orquestra de l'Iceu,
el Josep Maria Soler,
professor i compositor de la Bisbal.
L'any 1909,
mor a Torrella,
en Pere Rigau.
Els Montgrins,
confia en la direcció de la coble
en Vicenç Bou,
qui deixa el trombó
i ocupa la vacant de Fabiolaire,
que era la que ocupava Rigau,
mentre que els concerts i els valls
fa de violí i director.
Aquell mateix any,
Bou estrena les seves primeres sardanes,
Esperança i Cants de Maig,
les quals són molt ben rebudes pel públic.
I escoltarem una d'aquestes dues sardanes,
l'única que està disponible discogràficament parlant,
i sortosament,
en un dels últims discos apareguts
per la coble als Montgrins,
enregistrats per aquesta coble,
de la qual, com dèiem,
en Bou va ser director,
precisament comemorant el 125è aniversari
d'aquesta formació,
inclou, precisament,
aquesta sardana,
Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els regalims del cor d'en Vicenç Bou,
una sardana sobretot en aquella època amb aquests noms així, així tan poètics.
I, ràpidament, dues opinions més sobre l'obra i el personatge d'en Vicenç Bou.
Per exemple, el periodista Carles Fages de Climent
va escriure un article l'any 1962 a La Vanguardia,
titulada Bou i Guerreta, i que venia a dir el següent.
La música d'en Bou era fàcil, espontània, fresca com la brisa.
Per això va estar de moda entre els reticents qualificar-la de dolenta.
Una música simple, eficaç, cantadora, balladora i saltadora, ègloga.
Com a motor hi ha gent propulsor del ritme i de l'espectacle
en un prat o una rambla de poble que integra en el seu propi element
i executada per només 11 músics,
prefereixo i amb mi tota la gent senzilla i de bona voluntat
una lleu, sentida, ballable, recordable i saltadora sardana de Vicenç Bou.
És el que deien Carles Fages de Climent.
I un altre, un altre nom destacat de les lletres catalanes,
Josep Pla, al seu llibre La Festa,
perdó, l'article La Festa dins del llibre Llagosta i Pollastre,
venia a dir el següent.
Si Garreta i Morera escriviren tècnicament parlant i dintre l'esperit de la música
les millors sardanes, Bou i Vicenç han escrit les més universalment populars.
La seva escriptura és considerada fascinadora i irresistible.
Decanten el cos i l'esperit cap a un dinosisme franc i explícit.
Gràcies principalment a aquests vells homes,
l'àrea de la sardana s'ha enxamplat considerablement.
Han fet ballar tothom, fan ballar tothom,
converteixen l'espectador de passiu en actiu.
Les seves sardanes han contribuït a la formació de la manera moderna de ballar-les.
És, doncs, dins del llibre Llagosta i Pollastre,
l'article La Festa d'en Josep Pla.
I seguim escoltant més música, canviem d'any,
anem cap al 1911,
i allí va tornar a escriure sis sardanes,
en Vicenç Bou,
catalanitat, mirant el mar, nit d'estiu,
sospits d'amor, tosa, flor de mar i dianeta.
No totes, però sí diverses.
Aquestes sardanes s'han enregistrat.
I l'última que escoltarem avui és la primera.
que hem anomenat catalanitat,
enregistrada, però, recentment,
per la COBLA, la principal de l'Abisbal.
És aquesta.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
La catalanitat
d'en Vicenç Bou, una sardana
de l'any 1911
i aquí disserem el nostre repàs per avui
a l'obra d'en Vicenç Bou, anirem seguint
en properes setmanes, una sardana
que havia quedat arraconada, imaginem
que en part motiu del nom
i ha estat molt recentment
que les cobles l'han tornat a incloure
el seu repertori en tot, que és una sardana
ben representativa ja de l'estil
més habitual d'en Vicenç Bou
Anem doncs cap a l'agenda ara
I comencem, doncs l'agenda
parlant amb uns deplecs, per avui mateix
el sisè plec de nit de Premià de Mar
a la tarda i a la nit a la plaça de l'Ajuntament
amb l'escobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona
marinada i premià, amb concurs de colles
improvisades. Això, aquests deplecs que s'anocen
una plec de nit, després diem a la nit, clar, és evident
però en aquest cas és tard de nit
Ve també avui el nou plec de Santa Maria de Besora
tarda al pla d'Anteia
amb l'escobla Ciutat de Girona, Juvení Bola de Gramunt
i Bell Puigcobla. I el trentè plec de Cambrils
a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts d'onze
de la nit, el pare del pescadó amb l'escobla
Flama de Farners i Reu Jove
a la nit hi haurà coca i vi i dolç per a tothom
en cas de mal temps, al Palau Municipal d'Esports
I demà només una plec, però que promets
serà d'aquells plecs interessants
dels més atractius de la temporada
el trentavuitè plec de Paralada
matí tarda a la Pineda del Castell de Paralada
amb l'escobla Ciutat de Girona, Mediterrània
i Reu Jove. Per dimarts
vinent dia trenta-u s'anuncia la plec de la Palma d'Ebre
al vespre i a la nit amb la cobla Mira en Font
I el proper cap de setmana, el disapte
dia 4 de setembre, primer lloc
una plec que ja ho deia abans que és atípic
després ho expliquem a les notícies de què es tracta
s'anuncia com la plec ancestral
de la Sardana Empúries, matí tarda
el jaziment d'Empúries amb l'escobla Ciutat de Girona
i la principal de l'escala
També el trenta-duze plec de nit
de nit i a la fresca
hi ha plecs que tenen nom
Sí, sí, plec de nit i a la fresca
Com dèiem, a la nit a la magia de Can Carrencar
amb l'escobla Juvení, Bola de Sabatell, Mediterrània
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
amb concurs de colles improvisades
I també el trenta plec de la Torre de l'Espanyol
a les set de la tarda i a dos quarts d'onze de la nit
al pati de les escoles amb l'escobla Reus
la principal de Tarragona
en cas de mal temps, anuncien que hi ha un local alternatiu
Parlant demà, el diumenge dia 5
la plec de Regalers de la Merenda
matí tarda al parc del Balmi
amb els cobles Tres Vents i Els Únics
El 23è plec d'Encam, Andorra
matí tarda a la plaça dels Arínsols
a la nit al complex esportiu
amb l'escobla Ciutat de Girona, Flama de Farners
i la principal de Llobregat
29è plec de Berga, matí tarda a la plaça Vila d'Humat
amb l'escobla Ciutat de Manresa, Ciutat de Terrassa
i Lluïsos de Taradell
també pel diumenge dia 5
el 43è plec de Ripollet
matí tarda a la rambla de Sant Esteve
amb l'escobla Juvenibola de Sabadell
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
i Vellputs-Cobla
que hi ha 3 cobles
I el 13è plec de Siurebra, Garcia
a les 12 del migdia i 3 quarts de 5 de la tarda
el restaurant Pas de l'Asa
amb l'escobla Juvenibola de Granunt
i Reu Jove
amb exhibició a càrrec de les colles
petits i joves velles Pla i de Valls
i toc de dansa de Tarragona
amb concurs de la sardana incògnita
dinar de Germanó
degustació de vi i coc ràpid
sardana cantada
concurs de colles improvisades
i estrena de la sardana
els fullets de l'Ebre d'en Alfred Alà
veieu una pleca
no només amb sardana
sinó uns quants detalls
i activitats paral·leles
per acabar de rodonir
la diada el domenatge dia 5
tot això
i us parlem ara de ballades de sardanes
avui mateix ara
des de fa ja una estoneta
a Ull de Cona
a la plaça de l'Església
amb la cobla
a la principal repitenca
cobla que també actuarà aquest vespre
a dos quarts de nou
a la sènia
a la plaça major
demà a dos quarts de set de la tarda
a Castellvell del Camp
a l'ermita de Sant Anna
amb la cobla
per a Manyanet
una hora després
a dos quarts de vuit
al Vendrell
a la Rambla
amb la cobla Sant Jordi
ciutat de Barcelona
i diumenge vinent dia 5
a dos quarts de set de la tarda
a Torre d'en Barra
a la plaça
mossèn Joaquim Boronat
amb la cobla Cossetània
i a dos quarts de vuit
al Vendrell
a la plaça de la Sardana
amb la cobla
la principal de Tarragona
i pel que fa a colles sardanistes
dir-vos que avui mateix
a dos quarts de set de la tarda
a Juneda
la plaça Catalunya
tindrà lloc
al Campionat de la Terra
ferma i colles lliures
amb la cobla 4 vents
i de la mateixa manera
que com hem vist
ja aquest final d'agost
i inicis de setembre
es desvetlla l'activitat
reprèn la intensitat
de l'activitat de plecs
també per colles sardanistes
el dissabte dia 4 de setembre
n'hi haurà 3
a dos quarts de 6 de la tarda
en Camp
a la plaça dels Arínsuls
concurs per a colles lliures
amb la cobla Flama
al Farnís
a dos quarts de 7 de la tarda
Vilanova i Puig
a la plaça de la Creu
el Campionat de la Terra
ferma i colles lliures
amb la cobla
Bell Puig-Cobla
i a les 10 de la nit
a Olot
al passeig d'en Blai
territorial comarques gironines
i colles lliures
amb la cobla
la principal d'Olot
l'endemà
el diumenge dia 5
a les 12 del migdia
a les Borges Blanques
als Jardins del Terrall
el Campionat de la Terra
ferma i colles lliures
amb la cobla Maricel
i a les 6 de la tarda
a Folgueroles
a la plaça Verdaguer
concurs per a colles lliures
amb la cobla
Bisbal Jove
i acabem la nostra agenda d'avui
parlant-vos dels bars
i us diem que el divendres
dia 3 de setembre
a les 10 de la nit
a Falset
al Teatre L'Artesana
hi haurà
a tindre lloc
l'espectacle
La Corranda
a pas de tenora
per l'agrupació
La Corranda de Falset
Expliquen que a finals d'agost
de l'any 1911
tornant de la festa major
de l'Arbós
els músics de la cobla
a la principal de la Bisbal
van visitar Pau Casals
oferint una ballada
de sardanes a Sant Salvador
entre les obres interpretades
hi va haver
la sardana llicurella
de Juli Garreta
que va impressionar força
el músic vendrellenc
qui va expressar
el seu desig de conèixer
l'autor d'aquella composició
El 5 de setembre
a la principal de la Bisbal
tornar
aquesta vegada
acompanyada per Juli Garreta
de qui va interpretar
diverses sardanes
davant de Pau Casals
i altres músics amics
entre els quals
el germà Enric Casals
d'aquella trobada
en va resultar
una gran amistat
entre en Garreta
i els Casals
fruit de la qual
va néixer
una gran sardana
del músic
de Sant Feliu de Guixos
en Pau Casals
L'any 1924
Enric Casals
en va escriure
una dedicada a Garreta
que havia promès
correspondre'l
però morir poc després
la sardana de l'Enric
portava el nom
de setembre
encara que després
el va canviar
sembla en una acurada versió
de la cobla de cambra
de Catalunya
dirigida per Marcel Sabater
en Gr�ed
en Grà
Afí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que veu que a l'una del migdia sempre fem un parèntesi al programa per oferir-vos un bolletí de notícies posar-se al dia del que passa a Serra del Món i després hi tornem fins a dos quarts de dues.
I eren enxafarderies d'entrada que havíem deixat aparcades a setmana passada, coses que passen a vegades s'ha d'improvisar en els programes.
Sí!
Ja se'n recorda la gent, ja!
Sí!
I tu també te'n recordes!
Ràpidament diguem, per exemple, que com en volíem comentar, les dades refereixen al passat cap de setmana, però com a curiositat doncs està bé que ho recordem,
que el compositor de Tarragona i el faré debat, darrerament moltes de les seves sardanes doncs no són pas estranyes, els programes de ballades i a plexi.
I més o menys això és el que volíem comentar dissabte passat.
Sí, sí, que déu-n'hi-do!
Hi havia de programades, amb en Lleu, amb la fama de Farners, era la platja dels Bots, a Salou, Tarragona 2016, a Comaruga, la platja dels Bots, amb la principal de Llobregat i senzill homenatge amb el coble Sant Jordi.
Déu-n'hi-do, no para!
A part que la ballada de Sant Magist ha previst escoltar un tom per Cracòvia.
Que no es va poder fer.
Es va estrenar a Cracòvia.
Però vaja, avui també hem dit que aquest cap de setmana n'hi ha un altre.
Cap de setmana vinent.
El cap de setmana vinent, aquell de les Terres de l'Ebre, vol dir que no para, no para.
Nosaltres seguirem, com dèiem, amb més safarderies, després del Bolletí de Notícies, que ara, a punt de sonar a la una de la tarda, us oferirem.
Fins ara!
Doncs tornem-hi amb l'1, 2 i seguit.
Temps de setmanes, esbar, música per a coble, la sintonia de Terragona Ràdio.
El cap de setmana passarà, fins al dos quart de dues de la tarda, amb més informacions, amb la relíquia, amb les safarderies, més músiques.
I comencem, doncs, amb la relíquia, precisament.
La relíquia
La relíquia ens porta avui un disc publicat l'any 1961 per la casa Belter i enregistrat per la coble La Salvatana.
Tal com era habitual en els discos anomenats senzills, és a dir, els petits de 45 revolucions per minut, s'hi poden trobar quatre sardanes, en aquest cas d'estils i èpoques ben diversos.
Una d'aquelles peces està signada per Josep Albertí, que fa un director de La Salvatana entre els anys 1947 i 1965.
Algunes foren força populars, com Blanes festiu o alegoria, encara que aquesta només la interpretava la seva coble.
En el disc hi trobem la titulada Animandins, dedicada l'any 1951 a la seva esposa, que inclou una vella melodia de tenora. Escoltem-la.
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La xafarderia
i tal com diu ell
recordarem el número de telèfon del programa
perquè tu imagina't que avui ens truquen
li agafa alguna cosa
la setmana que ve li direm
avui ens han trucat
però bueno, diem-lo, el telèfon és el 977
24 47 67
i tal com ens recorda ell cada dia
i nosaltres també ho diem, que ens faria molta il·lusió
que ens truquéssiu
o a vegades truqueu i no voleu sortir per l'antena
però sabem que han trucat
també ens fa gràcia
encara que sigui per criticar
ah sí, clar
però parlant de trucar dic
nosaltres hem trucat
el Joan Maria ha trucat, sí que és ell qui ha marcat
i aquí, digueu
doncs hem trucat precisament
el David
algú pot pensar que no podem viure sense ell
però és que ell ara està
comandant les colònies
de l'agrupació sardanista
a les piles, volem saber què passa
com funciona
molt bon dia
molt bon dia
molt bon dia
bon dia
hola
ja us trobava a faltar
ah, doncs ja veiem com has vingut
home
home, és que no puc
perquè estic una miqueta lluny d'aquí
i a més té molta responsabilitat
sí, això sí
però suposem que ens esteu escoltant, no?
sí, home
des de les 12 que estem aquí
amb la ràdio posada
i no ens hem portat res
és mentida, eh?
com s'ho podeu imaginar
quina barra
espere, que tinc uns personatgers
que us volen saludar
a veure
hola
què us heu sentit?
sí, fill
i això sembla molta canalla
molta canalla
doncs ja veieu
idò, no?
esteu distrets, eh?
us saludem tots, tots, tots
molt bé
escolta, només hem sentit canalla
però sabem que hi ha altra gent gran amb tu, eh?
que no ens diuen hola
aviam
no estic sol
no estic sol en aquest comandament
està sol?
a veure si volen dir alguna cosa
home, que diguin hola també
va
hola
hola
què l'heu sentit?
a la gent gran li fa vergonya, imagina't
ara no es vol posar
no es vol posar
molt bé
el que sí que es volen posar
és algun d'aquests
personatgers que us deia
que tenim per aquí
sí, ens volen dir alguna cosa
eh? sí
d'acord
vale?
vinga
vinga
a veure qui tindrem
hola
hola
qui ets?
la Judit
hola, Judit
Judit Abat?
ai, Judit Abat
he de canviar el nom
amb el cognom
perdona, confonia de nom
com et dius de cognom?
Judit Sabater
molt bé
com va això de les colònies?
a veure
molt bé, ens estem passant molt bé
sí?
a veure, expliquem alguna cosa
que heu
jo sé que el programa
prevé que faríeu moltes
moltíssimes coses
però segur que n'hi ha alguna
que a tu personalment
t'agrada més
que qualsevol altre
home, doncs
estem preparant un festival
pels pares
tots junts
ah, sí
i ens pots
ara així fluixet
ens pots dir de què va?
em sembla que no
no, no, no ho diguis
no ho diguis
no ho diguis
és que és secret
és que és una sorpresa
ah
jo volia fer broma
escoltam una cosa
i tot i que estigueu de colònies
com que són colònies de la colla
que segeu?
que feu alguna cosa de sardanes?
no, no fem res
res de sardanes
tu creus?
és un petit descans
ah
del tot del tot veig eh
és que una cosa són colònies
altres les tach
que fan els sardanes
però podria ser
que els llevessin pel matí
amb una sardana
però veig que res
de res
escolta, això és per recuperar força
saps que sí?
i ànim
sí
quants anys tens tu?
explica'ns
13
13
així tu ets ja
de la part dels més grandets
de l'expedició
oi que sí?
sí
molt bé
hi ha algú de petitó?
que s'hi vulgui posar?
qui s'hi vol posar de petitó?
així ho anuncia
a veure
espera't un moment
ara s'hi fiquen
ara falta que ells es considerin petitons
perquè aquí també
a veure
la Raquel
hola
hola
hola
ui
quants anys tens tu?
hola
hola
hola
escolta'm que quants anys tens?
no
no en tens?
no
ara no se'n recorda
ui ui ui
tu ets molt petita no?
que t'ho passes bé?
sí
sí?
bueno doncs vinga
a veure què és el que més t'ha agradat a tu?
perquè abans ens ho ha explicat la Judit
però tu que ets més joveneta
a veure què és el que més t'ha agradat de les colònies
els jocs de nit
els jocs de nit
els jocs de nit
i la piscina
que us agrada?
sí
que està freda l'aigua
sí
ah
perquè
bueno bueno
doncs molt bé
escolta'm
digue-li al David
que s'hi posi
no potser?
sí
molt bé
molt bé
vinga
molt bé
hola
hola
aquesta és molt petita no?
aquesta és molt petita
sí sí
a més a més també s'estrena
les dues noies que us hem posat
tant la Judit com la Raquel
són les seves primeres colònies
però quants anys té la Raquel?
perquè m'ho han pogut saber
7 anys
ah
sí sí sí
i són les seves primeres colònies
i s'han passat tant tant tant
però tan bé
que diu que l'any que ve
i repeteixen
molt bé
imagineu-vos
i els monitors
que s'ho han passat bé
eh?
els monitors que s'ho han passat bé
doncs sí
la veritat és que molt bé
una mica cansats
una mica
lesionats
lesionats?
però bé
sí sí
allò que
arribes sensei
i te'n vas posar
amb rascades
cops
blaus
picades
moltes picades
però bueno
doncs espavila
perquè de sabta que ve
has de tornar cap aquí
i tant
i tant
de fet les colònies
acaben avui oi?
avui acaben
sí sí
després de 7 dies
maratonians
de molta activitat
de molts de jocs
de tot
i aquesta tarda
doncs veies tradició
que els pares
vagin a buscar la canalla
exacte
sí sí sí sí
i els hi espera una sorpresa
que doncs un dels molts tallers que han fet
és un taller de teatre
i han estat preparant
una petita representació
i és la que oferiran els pares avui
com a benvinguda
molt bé
i així també els pares
amb aquesta representació
descobreixen
el centre d'interès
de tota la setmana
molt bé David
això
tot això
les piles
les piles
no sé si hi havíeu estat
algun any abans
no
és el primer any
que hem vingut a aquesta casa
hem estat molt bé
els pares
que ens sentigueu
esteu tranquils
que han menjat molt
i molt bé
també
que això és important
i la casa està molt bé
té molt d'espai
és molt gran
i molt bé
molt bé
us volen a dir adeu també
vinga
vinga
tots a l'hora
ja t'heu sentit
sobretot les agulles
és a dir
el control
estan ja totes
tremolant
doncs sí
doncs moltes gràcies
fins aquesta tarda
vinga
fins la tarda
adeu
tenia més ser farderies
però ara potser
escoltem una miqueta
de música
per anar
administrant
una miqueta
el nostre temps
una altra sardana
vinga
escoltem
una sardana
assignada
per Ricard Viladesau
un autor
que s'ho vinteja
en el nostre programa
i de fet
a les ballades
i als aplecs
les seves són
sardanes atractives
i generalment
assequibles
per la majoria de cobles
naturalment
hi ha excepcions
com determinats títols
molt més elaborats
o les seves múltiples obligades
algunes de les quals
considerades
entre les més difícils
per als solistes
corresponents
sobretot
quan es tracta
d'obligades de tenora
de fet
ningú discuteix
que Viladesau
fó el més destacat
dels intèrprets
d'aquest instrument
la sardana
que hem triat
va ser la primera obligada
que va escriure
l'any 1948
la va dedicar
una altra gran figura
de la tenora
tot posant-li
el nom prou explícit
de en Josep Coll
així
un gran tenor
homenatge a un altre
i per acabar-ho de redonir
la versió que escoltem
va a càrrec
d'un altre nom important
en Josep Gisper
amb la principal
de l'abisbal actual
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com és prou sabut, la Sardana va passar en un procés que va durar anys
de ser una dansa tradicional d'unes comarques molt concretes del país
a escampar-se arreu de Catalunya.
Però no només va estendre's territorialment,
sinó que experimentar una evolució i unes transformacions,
tant des del punt de vista musical com del coreogràfic,
que el van fer més ric en varietat i maneres d'entendre-la.
El problema, vist tot plegat amb la perspectiva dels anys,
és que algú va pretendre decidir quina havia de ser la manera correcta
d'entendre la Sardana, excloent doncs aquelles que no s'hi adaptaven.
Passa el cas de compositors com Vicenç Bou, autor d'unes sardanes senzilles
des del punt de vista de la tècnica musical i amb dirs melòdics
considerats per alguns puristes com el poc autòctons.
El cas, però, és que aquelles sardanes es van fer molt i molt populars,
és a dir, la gran majoria del públic se les va fer seves
i encara avui dia al cap de 48 anys de la mort d'en Bou són apreciades.
Esclar, la gent no entén de cànons ni de suposades legitimitats de catalanitat.
Si tastar alguna cosa que li agrada no vol estar-se'n i en demana més.
D'aquesta manera, tal com hem comentat recentment,
després de l'expansió de la Sardana,
aquesta ha tingut dues vies de desenvolupament.
Aquella que s'assenyeix a determinats criteris de puresa
i aquella altra, potser a vegades menys visible
o allunyada dels centres de decisió,
però real, que no entén normes que els semblen absurdes.
Ara, amb motiu que aquest 2010 se celebra el 125 aniversari
del naixement de Vicenç Bou
i el 2012 s'encompliran 50 de la seva mort,
pot ser un bon moment per posar les coses al seu lloc.
I, de fet, algunes iniciatives ja han començat
muntant espectacles, com el que ahir es presentava Torrella de Montgrí,
revisant, d'alguna manera, l'obra musical d'en Vicenç Bou.
Molt bon dia a tothom.
Doncs benvinguts, és un altre cop a la Sintonia de Tarrona Ràdio,
l'1, 2 i seguit.
Amb l'edició número 717.
I donant el benvingut al Joan Maria, al control de so.
Molt bon dia, company.
I nosaltres dos, només avui nosaltres dos, l'Àngel i la Maria Rosa,
perquè avui tenim el David lluny.
Justificat, eh?
Sí, molt bé.
Està en comissió de servei, diguem així,
a les colònies de l'Agrupació Sardanista Tarrona Ràdio.
Ja té prou feina, ja té prou feina, segur que sí.
Una activitat, diguem-ne, de les, no estrictament sardanistes,
evidentment, de l'Agrupació Tarrona Ràdio,
però que hi té una importància destacada,
sobretot per als més petits.
Ja fa molts anys que es celebra,
i el David n'és una de les ànimes d'aquestes estades.
Cada any en un poble diferent i que sempre agraden tant
i tenen tan bon resultat, com deia.
Nosaltres intentarem després, si les cobertures telefòniques,
tot això ens ho permeten, doncs parlar amb ell,
amb el David i potser amb algú més d'aquestes colònies.
Després a la sacció pròpia d'ell, que són les xafraderies.
Abans, però, a l'1, 2 i seguit, com sempre,
us posarem el dia de l'actualitat del món de les sadanes,
els bars i la música pròpia.
I què tal si fem, com sempre, també, un petit sumari de continguts.
La sadana, la música pròpia,
ha arribat a solir coses realment destacades de qualitat musical
i amb diversos camps, barrejant-se amb el jazz,
amb la música clàssica, etcètera.
Però també hi ha aquella sadana més senzilla musicalment,
però amb un gran impacte des de sempre en els públics.
Ja en parlàvem fa un moment, d'en Vicenç Bou.
Doncs bé, avui li dedicarem el tema del programa.
I, de fet, el que farem també serà encetar una petita sèrie
d'audicions musicals.
En definitiva, a llarg d'una sèrie de programes,
intentarem anar-vos oferint, poquet a poquet,
a mesura de segons el temps que disposem a cada setmana,
tota l'obra que tinguem a l'abast d'en Vicenç Bou,
tota aquella que hagi estat enregistrada,
que tinguem a mà, una mena d'antologia,
que anirem oferint, com dèiem,
en tot un seguit de programes,
perquè, Déu-n'hi-do, no estan enregistrades
totes les sardanes d'en Bou,
però sí una bona quantitat.
Òbviament, els títols més coneguts,
però també d'altres que no ho són tant
i que també tenen aquestes característiques tan especials
de les sardanes d'en Bou.
En parlarem, doncs, dins del tema,
després, a la títol, és clar,
la nostra agenda d'activitats,
entre la qual volem destacar la pleca d'avui,
en sessions de tarda i nit,
a Cambrils, amb dues bones cobles.
I una pleca així, diferent, atípic,
que s'anuncia pel proper cap de setmana.
S'anomena, ja d'entrada el títol surt del normal,
el plec ancestral d'Empúries, a l'escala.
En parlarem d'acabar, aquest plec ha de ser únic.
I a les notícies parlarem d'una iniciativa però interessant,
adreçada als més petits,
un conte infantil amb el nom de la Sedana Mola en roba faves.
Ja també en parlarem i explicarem d'acabar.
I encara que no sigui el David,
tindrem xafarderies,
i entre elles el que ens pugui explicar ell,
des d'aquestes colònies a les Piles,
amb la grupació sardanista Terranadans.
I, esclar, al llarg del programa tindrem tot un seguit de músiques,
a més a més, d'aquestes primeres sardanes que escoltarem d'en Vicenç Boll.
I per començar el programa, doncs, una petita confessió.
Mireu, tots tenim les nostres debilitats,
i un servidor, doncs, no se'n van recordar aquesta setmana,
a felicitar la Maria Rosa, que era el seu sang.
Això és imperdonable.
Gràcies.
És imperdonable.
Oh, no.
Res, sí, ja està fet.
I en la mesura que pugui, doncs, mira,
felicitats amb una sardana.
Espero que t'agradi, que t'agradi no només a tu,
sinó a tothom que ens escolti,
és, di més ni menys que la Rosa de Sant Jordi,
Fèlix Martínez de Comín.
Escoltem amb la versió de la principal de l'Avisbal,
una sardana que va dedicar a una colla, diguem-ne,
filial de la Violetès del Bosch,
l'Anella Rosa de Sant Jordi,
que va ser finalista a la sardana de l'any,
el 1972 va obtenir el primer exècits.
Rosa de Sant Jordi.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez de Comín.
Fèlix Martínez de Comín.
i el proper 2012.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez.
Fèlix Martínez de Comín.
dubte sona.
cada vegada que,
per a la part,
acusant-lo,
de qualitat musical de qualitat musical de les seves obres,
de les seves obres,
que,
melodis que tan agrada en el públic,
doncs eren poc autòctons,
fan servir tota una sèrie d'expressions d'aquesta mena,
per dir que eren músiques poc catalanes,
aflamencades,
fins i tot.
Bé,
el que realment val la pena de valorar
és aquesta extraordinària popularitat
que perdura al llarg de,
encara que hagin passat,
com deien,
gairebé 50 anys del seu traspàs.
Nosaltres,
el que farem al programa,
ja hem comentat abans,
és dedicar-li,
no només al tema d'avui,
sinó que,
poquet a poquet,
com un petit degoteig en els propers programes,
anar escoltant la seva obra completa,
en la mesura en què sigui possible,
sardanes que estiguin a l'abast discogràficament parlant.
De vegades,
serà com una mena de reliqui,
aquella secció del programa
en la qual portem discos antics,
perquè no disposem de,
no existeixen,
evidentment,
enregistraments actuals.
Però,
moltes vegades,
sí,
i sempre que és possible,
us oferirem els enregistraments
de més qualitat tècnica,
aquells discos en compacte
i per a cobles bones,
diguem-ne,
i en enregistraments
el més recent possibles.
Començarem avui,
però,
amb tres sardanes,
que sí,
que estan disponibles en compacte,
i, a més a més,
pel fet que comencem
a prou de cronològic,
escoltarem una de les primeres sardanes
i així anirem fins a completar
aquesta obra disponible
d'en Vicenç Bou.
però,
estarà bé saber,
abans que comencem
a esclar aquesta audició
de les sardanes,
saber alguna coseta,
no ens entretenirem gaire,
però sí,
alguna cosa sobre aquest autor,
qui era,
en Vicenç Bou.
En Vicenç Bou i Geli
va néixer Torrella de Montgrí,
al Baix Empordà,
el 19 de gener de l'any 1885,
i va morir el 6 de gener del 1962.
Fó un dels compositors de sardanes
més populars gràcies a unes obres senzilles
des del punt de vista musical,
però d'un gran atractiu melòdic.
Bou havia rebut les primeres lliçons de música
del seu pare,
en Genís Bou,
component de La coble a la lira,
de Torrella,
la història de la qual comença
en el temps del contrapàs
i les sardanes curtes.
Als 15 anys,
comença professionalment a actuar
al costat del seu pare,
on també hi eren tres oncles seus.
L'any 1902,
Vicenç Bou,
que era un alumne destacat
de l'escola de música de Pere Rigau,
director de la coble als Montgrins,
passa a formar part d'aquesta orquestra.
Segueix els seus estudis musicals
amb diversos professors,
com el torrellenc Josep Reixac,
professor de l'orquestra de l'Iceu,
el Josep Maria Soler,
professor i compositor de la Bisbal.
L'any 1909,
mor a Torrella,
en Pere Rigau.
Els Montgrins,
confia en la direcció de la coble
en Vicenç Bou,
qui deixa el trombó
i ocupa la vacant de Fabiolaire,
que era la que ocupava Rigau,
mentre que els concerts i els valls
fa de violí i director.
Aquell mateix any,
Bou estrena les seves primeres sardanes,
Esperança i Cants de Maig,
les quals són molt ben rebudes pel públic.
I escoltarem una d'aquestes dues sardanes,
l'única que està disponible discogràficament parlant,
i sortosament,
en un dels últims discos apareguts
per la coble als Montgrins,
enregistrats per aquesta coble,
de la qual, com dèiem,
en Bou va ser director,
precisament comemorant el 125è aniversari
d'aquesta formació,
inclou, precisament,
aquesta sardana,
Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
de la Cants de Maig d'en Vicenç Bou.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els regalims del cor d'en Vicenç Bou,
una sardana sobretot en aquella època amb aquests noms així, així tan poètics.
I, ràpidament, dues opinions més sobre l'obra i el personatge d'en Vicenç Bou.
Per exemple, el periodista Carles Fages de Climent
va escriure un article l'any 1962 a La Vanguardia,
titulada Bou i Guerreta, i que venia a dir el següent.
La música d'en Bou era fàcil, espontània, fresca com la brisa.
Per això va estar de moda entre els reticents qualificar-la de dolenta.
Una música simple, eficaç, cantadora, balladora i saltadora, ègloga.
Com a motor hi ha gent propulsor del ritme i de l'espectacle
en un prat o una rambla de poble que integra en el seu propi element
i executada per només 11 músics,
prefereixo i amb mi tota la gent senzilla i de bona voluntat
una lleu, sentida, ballable, recordable i saltadora sardana de Vicenç Bou.
És el que deien Carles Fages de Climent.
I un altre, un altre nom destacat de les lletres catalanes,
Josep Pla, al seu llibre La Festa,
perdó, l'article La Festa dins del llibre Llagosta i Pollastre,
venia a dir el següent.
Si Garreta i Morera escriviren tècnicament parlant i dintre l'esperit de la música
les millors sardanes, Bou i Vicenç han escrit les més universalment populars.
La seva escriptura és considerada fascinadora i irresistible.
Decanten el cos i l'esperit cap a un dinosisme franc i explícit.
Gràcies principalment a aquests vells homes,
l'àrea de la sardana s'ha enxamplat considerablement.
Han fet ballar tothom, fan ballar tothom,
converteixen l'espectador de passiu en actiu.
Les seves sardanes han contribuït a la formació de la manera moderna de ballar-les.
És, doncs, dins del llibre Llagosta i Pollastre,
l'article La Festa d'en Josep Pla.
I seguim escoltant més música, canviem d'any,
anem cap al 1911,
i allí va tornar a escriure sis sardanes,
en Vicenç Bou,
catalanitat, mirant el mar, nit d'estiu,
sospits d'amor, tosa, flor de mar i dianeta.
No totes, però sí diverses.
Aquestes sardanes s'han enregistrat.
I l'última que escoltarem avui és la primera.
que hem anomenat catalanitat,
enregistrada, però, recentment,
per la COBLA, la principal de l'Abisbal.
És aquesta.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
de l'Abisbal.
La catalanitat
d'en Vicenç Bou, una sardana
de l'any 1911
i aquí disserem el nostre repàs per avui
a l'obra d'en Vicenç Bou, anirem seguint
en properes setmanes, una sardana
que havia quedat arraconada, imaginem
que en part motiu del nom
i ha estat molt recentment
que les cobles l'han tornat a incloure
el seu repertori en tot, que és una sardana
ben representativa ja de l'estil
més habitual d'en Vicenç Bou
Anem doncs cap a l'agenda ara
I comencem, doncs l'agenda
parlant amb uns deplecs, per avui mateix
el sisè plec de nit de Premià de Mar
a la tarda i a la nit a la plaça de l'Ajuntament
amb l'escobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona
marinada i premià, amb concurs de colles
improvisades. Això, aquests deplecs que s'anocen
una plec de nit, després diem a la nit, clar, és evident
però en aquest cas és tard de nit
Ve també avui el nou plec de Santa Maria de Besora
tarda al pla d'Anteia
amb l'escobla Ciutat de Girona, Juvení Bola de Gramunt
i Bell Puigcobla. I el trentè plec de Cambrils
a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts d'onze
de la nit, el pare del pescadó amb l'escobla
Flama de Farners i Reu Jove
a la nit hi haurà coca i vi i dolç per a tothom
en cas de mal temps, al Palau Municipal d'Esports
I demà només una plec, però que promets
serà d'aquells plecs interessants
dels més atractius de la temporada
el trentavuitè plec de Paralada
matí tarda a la Pineda del Castell de Paralada
amb l'escobla Ciutat de Girona, Mediterrània
i Reu Jove. Per dimarts
vinent dia trenta-u s'anuncia la plec de la Palma d'Ebre
al vespre i a la nit amb la cobla Mira en Font
I el proper cap de setmana, el disapte
dia 4 de setembre, primer lloc
una plec que ja ho deia abans que és atípic
després ho expliquem a les notícies de què es tracta
s'anuncia com la plec ancestral
de la Sardana Empúries, matí tarda
el jaziment d'Empúries amb l'escobla Ciutat de Girona
i la principal de l'escala
També el trenta-duze plec de nit
de nit i a la fresca
hi ha plecs que tenen nom
Sí, sí, plec de nit i a la fresca
Com dèiem, a la nit a la magia de Can Carrencar
amb l'escobla Juvení, Bola de Sabatell, Mediterrània
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
amb concurs de colles improvisades
I també el trenta plec de la Torre de l'Espanyol
a les set de la tarda i a dos quarts d'onze de la nit
al pati de les escoles amb l'escobla Reus
la principal de Tarragona
en cas de mal temps, anuncien que hi ha un local alternatiu
Parlant demà, el diumenge dia 5
la plec de Regalers de la Merenda
matí tarda al parc del Balmi
amb els cobles Tres Vents i Els Únics
El 23è plec d'Encam, Andorra
matí tarda a la plaça dels Arínsols
a la nit al complex esportiu
amb l'escobla Ciutat de Girona, Flama de Farners
i la principal de Llobregat
29è plec de Berga, matí tarda a la plaça Vila d'Humat
amb l'escobla Ciutat de Manresa, Ciutat de Terrassa
i Lluïsos de Taradell
també pel diumenge dia 5
el 43è plec de Ripollet
matí tarda a la rambla de Sant Esteve
amb l'escobla Juvenibola de Sabadell
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
i Vellputs-Cobla
que hi ha 3 cobles
I el 13è plec de Siurebra, Garcia
a les 12 del migdia i 3 quarts de 5 de la tarda
el restaurant Pas de l'Asa
amb l'escobla Juvenibola de Granunt
i Reu Jove
amb exhibició a càrrec de les colles
petits i joves velles Pla i de Valls
i toc de dansa de Tarragona
amb concurs de la sardana incògnita
dinar de Germanó
degustació de vi i coc ràpid
sardana cantada
concurs de colles improvisades
i estrena de la sardana
els fullets de l'Ebre d'en Alfred Alà
veieu una pleca
no només amb sardana
sinó uns quants detalls
i activitats paral·leles
per acabar de rodonir
la diada el domenatge dia 5
tot això
i us parlem ara de ballades de sardanes
avui mateix ara
des de fa ja una estoneta
a Ull de Cona
a la plaça de l'Església
amb la cobla
a la principal repitenca
cobla que també actuarà aquest vespre
a dos quarts de nou
a la sènia
a la plaça major
demà a dos quarts de set de la tarda
a Castellvell del Camp
a l'ermita de Sant Anna
amb la cobla
per a Manyanet
una hora després
a dos quarts de vuit
al Vendrell
a la Rambla
amb la cobla Sant Jordi
ciutat de Barcelona
i diumenge vinent dia 5
a dos quarts de set de la tarda
a Torre d'en Barra
a la plaça
mossèn Joaquim Boronat
amb la cobla Cossetània
i a dos quarts de vuit
al Vendrell
a la plaça de la Sardana
amb la cobla
la principal de Tarragona
i pel que fa a colles sardanistes
dir-vos que avui mateix
a dos quarts de set de la tarda
a Juneda
la plaça Catalunya
tindrà lloc
al Campionat de la Terra
ferma i colles lliures
amb la cobla 4 vents
i de la mateixa manera
que com hem vist
ja aquest final d'agost
i inicis de setembre
es desvetlla l'activitat
reprèn la intensitat
de l'activitat de plecs
també per colles sardanistes
el dissabte dia 4 de setembre
n'hi haurà 3
a dos quarts de 6 de la tarda
en Camp
a la plaça dels Arínsuls
concurs per a colles lliures
amb la cobla Flama
al Farnís
a dos quarts de 7 de la tarda
Vilanova i Puig
a la plaça de la Creu
el Campionat de la Terra
ferma i colles lliures
amb la cobla
Bell Puig-Cobla
i a les 10 de la nit
a Olot
al passeig d'en Blai
territorial comarques gironines
i colles lliures
amb la cobla
la principal d'Olot
l'endemà
el diumenge dia 5
a les 12 del migdia
a les Borges Blanques
als Jardins del Terrall
el Campionat de la Terra
ferma i colles lliures
amb la cobla Maricel
i a les 6 de la tarda
a Folgueroles
a la plaça Verdaguer
concurs per a colles lliures
amb la cobla
Bisbal Jove
i acabem la nostra agenda d'avui
parlant-vos dels bars
i us diem que el divendres
dia 3 de setembre
a les 10 de la nit
a Falset
al Teatre L'Artesana
hi haurà
a tindre lloc
l'espectacle
La Corranda
a pas de tenora
per l'agrupació
La Corranda de Falset
Expliquen que a finals d'agost
de l'any 1911
tornant de la festa major
de l'Arbós
els músics de la cobla
a la principal de la Bisbal
van visitar Pau Casals
oferint una ballada
de sardanes a Sant Salvador
entre les obres interpretades
hi va haver
la sardana llicurella
de Juli Garreta
que va impressionar força
el músic vendrellenc
qui va expressar
el seu desig de conèixer
l'autor d'aquella composició
El 5 de setembre
a la principal de la Bisbal
tornar
aquesta vegada
acompanyada per Juli Garreta
de qui va interpretar
diverses sardanes
davant de Pau Casals
i altres músics amics
entre els quals
el germà Enric Casals
d'aquella trobada
en va resultar
una gran amistat
entre en Garreta
i els Casals
fruit de la qual
va néixer
una gran sardana
del músic
de Sant Feliu de Guixos
en Pau Casals
L'any 1924
Enric Casals
en va escriure
una dedicada a Garreta
que havia promès
correspondre'l
però morir poc després
la sardana de l'Enric
portava el nom
de setembre
encara que després
el va canviar
sembla en una acurada versió
de la cobla de cambra
de Catalunya
dirigida per Marcel Sabater
en Gr�ed
en Grà
Afí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que veu que a l'una del migdia sempre fem un parèntesi al programa per oferir-vos un bolletí de notícies posar-se al dia del que passa a Serra del Món i després hi tornem fins a dos quarts de dues.
I eren enxafarderies d'entrada que havíem deixat aparcades a setmana passada, coses que passen a vegades s'ha d'improvisar en els programes.
Sí!
Ja se'n recorda la gent, ja!
Sí!
I tu també te'n recordes!
Ràpidament diguem, per exemple, que com en volíem comentar, les dades refereixen al passat cap de setmana, però com a curiositat doncs està bé que ho recordem,
que el compositor de Tarragona i el faré debat, darrerament moltes de les seves sardanes doncs no són pas estranyes, els programes de ballades i a plexi.
I més o menys això és el que volíem comentar dissabte passat.
Sí, sí, que déu-n'hi-do!
Hi havia de programades, amb en Lleu, amb la fama de Farners, era la platja dels Bots, a Salou, Tarragona 2016, a Comaruga, la platja dels Bots, amb la principal de Llobregat i senzill homenatge amb el coble Sant Jordi.
Déu-n'hi-do, no para!
A part que la ballada de Sant Magist ha previst escoltar un tom per Cracòvia.
Que no es va poder fer.
Es va estrenar a Cracòvia.
Però vaja, avui també hem dit que aquest cap de setmana n'hi ha un altre.
Cap de setmana vinent.
El cap de setmana vinent, aquell de les Terres de l'Ebre, vol dir que no para, no para.
Nosaltres seguirem, com dèiem, amb més safarderies, després del Bolletí de Notícies, que ara, a punt de sonar a la una de la tarda, us oferirem.
Fins ara!
Doncs tornem-hi amb l'1, 2 i seguit.
Temps de setmanes, esbar, música per a coble, la sintonia de Terragona Ràdio.
El cap de setmana passarà, fins al dos quart de dues de la tarda, amb més informacions, amb la relíquia, amb les safarderies, més músiques.
I comencem, doncs, amb la relíquia, precisament.
La relíquia
La relíquia ens porta avui un disc publicat l'any 1961 per la casa Belter i enregistrat per la coble La Salvatana.
Tal com era habitual en els discos anomenats senzills, és a dir, els petits de 45 revolucions per minut, s'hi poden trobar quatre sardanes, en aquest cas d'estils i èpoques ben diversos.
Una d'aquelles peces està signada per Josep Albertí, que fa un director de La Salvatana entre els anys 1947 i 1965.
Algunes foren força populars, com Blanes festiu o alegoria, encara que aquesta només la interpretava la seva coble.
En el disc hi trobem la titulada Animandins, dedicada l'any 1951 a la seva esposa, que inclou una vella melodia de tenora. Escoltem-la.
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La Salvatana
La xafarderia
i tal com diu ell
recordarem el número de telèfon del programa
perquè tu imagina't que avui ens truquen
li agafa alguna cosa
la setmana que ve li direm
avui ens han trucat
però bueno, diem-lo, el telèfon és el 977
24 47 67
i tal com ens recorda ell cada dia
i nosaltres també ho diem, que ens faria molta il·lusió
que ens truquéssiu
o a vegades truqueu i no voleu sortir per l'antena
però sabem que han trucat
també ens fa gràcia
encara que sigui per criticar
ah sí, clar
però parlant de trucar dic
nosaltres hem trucat
el Joan Maria ha trucat, sí que és ell qui ha marcat
i aquí, digueu
doncs hem trucat precisament
el David
algú pot pensar que no podem viure sense ell
però és que ell ara està
comandant les colònies
de l'agrupació sardanista
a les piles, volem saber què passa
com funciona
molt bon dia
molt bon dia
molt bon dia
bon dia
hola
ja us trobava a faltar
ah, doncs ja veiem com has vingut
home
home, és que no puc
perquè estic una miqueta lluny d'aquí
i a més té molta responsabilitat
sí, això sí
però suposem que ens esteu escoltant, no?
sí, home
des de les 12 que estem aquí
amb la ràdio posada
i no ens hem portat res
és mentida, eh?
com s'ho podeu imaginar
quina barra
espere, que tinc uns personatgers
que us volen saludar
a veure
hola
què us heu sentit?
sí, fill
i això sembla molta canalla
molta canalla
doncs ja veieu
idò, no?
esteu distrets, eh?
us saludem tots, tots, tots
molt bé
escolta, només hem sentit canalla
però sabem que hi ha altra gent gran amb tu, eh?
que no ens diuen hola
aviam
no estic sol
no estic sol en aquest comandament
està sol?
a veure si volen dir alguna cosa
home, que diguin hola també
va
hola
hola
què l'heu sentit?
a la gent gran li fa vergonya, imagina't
ara no es vol posar
no es vol posar
molt bé
el que sí que es volen posar
és algun d'aquests
personatgers que us deia
que tenim per aquí
sí, ens volen dir alguna cosa
eh? sí
d'acord
vale?
vinga
vinga
a veure qui tindrem
hola
hola
qui ets?
la Judit
hola, Judit
Judit Abat?
ai, Judit Abat
he de canviar el nom
amb el cognom
perdona, confonia de nom
com et dius de cognom?
Judit Sabater
molt bé
com va això de les colònies?
a veure
molt bé, ens estem passant molt bé
sí?
a veure, expliquem alguna cosa
que heu
jo sé que el programa
prevé que faríeu moltes
moltíssimes coses
però segur que n'hi ha alguna
que a tu personalment
t'agrada més
que qualsevol altre
home, doncs
estem preparant un festival
pels pares
tots junts
ah, sí
i ens pots
ara així fluixet
ens pots dir de què va?
em sembla que no
no, no, no ho diguis
no ho diguis
no ho diguis
és que és secret
és que és una sorpresa
ah
jo volia fer broma
escoltam una cosa
i tot i que estigueu de colònies
com que són colònies de la colla
que segeu?
que feu alguna cosa de sardanes?
no, no fem res
res de sardanes
tu creus?
és un petit descans
ah
del tot del tot veig eh
és que una cosa són colònies
altres les tach
que fan els sardanes
però podria ser
que els llevessin pel matí
amb una sardana
però veig que res
de res
escolta, això és per recuperar força
saps que sí?
i ànim
sí
quants anys tens tu?
explica'ns
13
13
així tu ets ja
de la part dels més grandets
de l'expedició
oi que sí?
sí
molt bé
hi ha algú de petitó?
que s'hi vulgui posar?
qui s'hi vol posar de petitó?
així ho anuncia
a veure
espera't un moment
ara s'hi fiquen
ara falta que ells es considerin petitons
perquè aquí també
a veure
la Raquel
hola
hola
hola
ui
quants anys tens tu?
hola
hola
hola
escolta'm que quants anys tens?
no
no en tens?
no
ara no se'n recorda
ui ui ui
tu ets molt petita no?
que t'ho passes bé?
sí
sí?
bueno doncs vinga
a veure què és el que més t'ha agradat a tu?
perquè abans ens ho ha explicat la Judit
però tu que ets més joveneta
a veure què és el que més t'ha agradat de les colònies
els jocs de nit
els jocs de nit
els jocs de nit
i la piscina
que us agrada?
sí
que està freda l'aigua
sí
ah
perquè
bueno bueno
doncs molt bé
escolta'm
digue-li al David
que s'hi posi
no potser?
sí
molt bé
molt bé
vinga
molt bé
hola
hola
aquesta és molt petita no?
aquesta és molt petita
sí sí
a més a més també s'estrena
les dues noies que us hem posat
tant la Judit com la Raquel
són les seves primeres colònies
però quants anys té la Raquel?
perquè m'ho han pogut saber
7 anys
ah
sí sí sí
i són les seves primeres colònies
i s'han passat tant tant tant
però tan bé
que diu que l'any que ve
i repeteixen
molt bé
imagineu-vos
i els monitors
que s'ho han passat bé
eh?
els monitors que s'ho han passat bé
doncs sí
la veritat és que molt bé
una mica cansats
una mica
lesionats
lesionats?
però bé
sí sí
allò que
arribes sensei
i te'n vas posar
amb rascades
cops
blaus
picades
moltes picades
però bueno
doncs espavila
perquè de sabta que ve
has de tornar cap aquí
i tant
i tant
de fet les colònies
acaben avui oi?
avui acaben
sí sí
després de 7 dies
maratonians
de molta activitat
de molts de jocs
de tot
i aquesta tarda
doncs veies tradició
que els pares
vagin a buscar la canalla
exacte
sí sí sí sí
i els hi espera una sorpresa
que doncs un dels molts tallers que han fet
és un taller de teatre
i han estat preparant
una petita representació
i és la que oferiran els pares avui
com a benvinguda
molt bé
i així també els pares
amb aquesta representació
descobreixen
el centre d'interès
de tota la setmana
molt bé David
això
tot això
les piles
les piles
no sé si hi havíeu estat
algun any abans
no
és el primer any
que hem vingut a aquesta casa
hem estat molt bé
els pares
que ens sentigueu
esteu tranquils
que han menjat molt
i molt bé
també
que això és important
i la casa està molt bé
té molt d'espai
és molt gran
i molt bé
molt bé
us volen a dir adeu també
vinga
vinga
tots a l'hora
ja t'heu sentit
sobretot les agulles
és a dir
el control
estan ja totes
tremolant
doncs sí
doncs moltes gràcies
fins aquesta tarda
vinga
fins la tarda
adeu
tenia més ser farderies
però ara potser
escoltem una miqueta
de música
per anar
administrant
una miqueta
el nostre temps
una altra sardana
vinga
escoltem
una sardana
assignada
per Ricard Viladesau
un autor
que s'ho vinteja
en el nostre programa
i de fet
a les ballades
i als aplecs
les seves són
sardanes atractives
i generalment
assequibles
per la majoria de cobles
naturalment
hi ha excepcions
com determinats títols
molt més elaborats
o les seves múltiples obligades
algunes de les quals
considerades
entre les més difícils
per als solistes
corresponents
sobretot
quan es tracta
d'obligades de tenora
de fet
ningú discuteix
que Viladesau
fó el més destacat
dels intèrprets
d'aquest instrument
la sardana
que hem triat
va ser la primera obligada
que va escriure
l'any 1948
la va dedicar
una altra gran figura
de la tenora
tot posant-li
el nom prou explícit
de en Josep Coll
així
un gran tenor
homenatge a un altre
i per acabar-ho de redonir
la versió que escoltem
va a càrrec
d'un altre nom important
en Josep Gisper
amb la principal
de l'abisbal actual
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!