El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge 3 de gener,
segon diumenge després de Nadal.
Ens retrobem en aquest punt del diàl, en una nova emissió d'aquest programa,
la primera d'aquest any 2010, tot just encetat.
Fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabaté, el micròfon,
els desitgem un feliç diumenge.
Els quatre béns.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
En les seves converses amb Josep Ratzinger, que van donar origen al llibre Déu i el món,
el periodista Peter Sedwal es fa ressò d'una aproximació imaginativa a la història de l'univers.
En allà es compare l'edat de la Terra amb la durada d'un any.
Segons aquest model, l'1 de gener hauria sorgit la Terra.
El primer peix apareixeria el 27 de novembre,
els dinosaures el 12 de desembre,
els mamífers el 27 d'aquest mes
i l'home el 31 de desembre.
L'actual papa respon a aquesta observació
dubtant d'aquestes xifres, només estimatives,
però fixeix que la sucessió cronològica coincideix amb el que diu la Bíblia
sobre l'ésser humà, que apareix al final
com per a completar la creació i dominar-la.
Assenyala també Benet XVI
que el centre de la història és enlaixement de Cris,
ja que el fill de Déu ve al món en el temps.
Al començament d'un nou any, el 2010,
em permet reflexionar sobre la importància del temps en el cristianisme.
N'hi hauria prou a veure que el calendari de moltes nacions
compta els anys a partir del naixement de Jesús a Bethlehem,
que va marcar un abans i un després en la vida del món.
Però hi ha moltes més proves de la importància
que l'Església concedeix al pas dels dies,
i un d'ells és aquest ritme semanal,
en la celebració dels diumenges com a dia del Senyor
i en la rotació anual de les tèmpores
en les quals es contemple la realitat de la nostra fe.
L'advent i el Nadal, la Quaresma i la Pasqua,
a través del fill conductor discontinu
que la litúrgia anomeni temps ordinari.
En efecte, el temps ordinari és el que ocupa
la major part de l'any litúrgic de la mateixa manera
que les activitats ordinàries
omplen la major part de la nostra vida.
Això té un significat.
La vida ordinària té una importància
que, paradoxalment, podríem anomenar extraordinària,
perquè, per als que estimem Déu,
tot el temps és un regal i una oportunitat.
Els focs artificials de cap d'any duren poc,
el que triguen a apagar-se les bengales
que il·luminen la nit.
El que queda és la nostra voluntat
de començar un nou any
per a glòria de Déu i servei als altres.
Aquesta és la clau de la nostra felicitat.
Us he desitjat bon Nadal
i avui em permeto felicitar-vos
l'any acabat d'estrenar.
Podem prendre'l com un canvi de calendari
sense major transcendència
o com un canvi més profund.
Que acollim amb il·lusió i responsabilitat
aquest temps nou
i que ho fem de la mà de la Mare de Déu
amb la festa de la qual s'inaugura el calendari.
Que ella ens protegeixi
i ens condueixi, a través de les alegries
que vindran i de les penes,
si n'hi ha cap a l'amor del seu fill,
alfa i omega de la història
i de les nostres pròpies vides.
Adéu-siau.
La Casa d'Acollida Sant Auguri
va inaugurar el passat 23 de desembre
un nou servei de menjador social
que donarà dinar a 120 persones
quan estigui funcionant a ple rendiment,
a mig mes d'aquest gener.
L'acte va estar presidit pel senyor arcabisbe,
acompanyat pel senyor Josep Fèlix Ballesteros,
alcalde de Tarragona,
i el doctor Joan Maria Zerà,
director general de la xarxa sanitària i social Santa Tecla.
També hi eren presents
nombroses persones vinculades
a les diferents institucions
involucrades en el funcionament d'aquest equipament.
Va encetar el torn de paraules
el senyor Roger Borrull,
coordinador del menjador social,
que va explicar com seria el seu funcionament.
Nosaltres hem començat aquest servei de menjador,
com a Santa Tecla,
menjador social,
per complementar el servei que es dirigia
als transauns,
que ja venia desenvolupant càritas
per amig de la casa transaunt,
amb un servei de nit,
de sopar i de nit,
i en certa manera
tancavem el cercle,
oferint ja la possibilitat
d'anar un àpat
durant el dia.
Un àpat calent,
de dos plats,
postres,
un àpat complet.
Tot neix fruit de la col·laboració
entre l'Ajuntament,
entre càritas,
l'Ajuntament com a responsable
lògicament del servei,
nosaltres com a gestors
del servei de menjador
i càrides que cedeix l'espai.
I a l'inici creiem que està sent,
perquè estem començant,
està sent prou bo.
Lògicament faltarà definir
algunes cosetes.
La idea és que arribem
a una capacitat de 120 menús,
que arribarem a mitjans de gener segurament.
Hem començat amb 60 menús,
que és els que estem oferint ara.
Però ja us dic,
després de modificar alguns temes
més aviat tècnics,
ja permetrem arribar fins a 120.
Aquest és una mica de grans trets.
El servei també es complementa,
lògicament,
amb un servei d'higiene,
de dutxes,
per tal de poder que les persones
que vinguin del carrer
tinguin un espai on dutxar-se,
on se li entregui roba neta
després de la dutxa,
i així accedir també al menjador
amb unes condicions d'higiene correctes.
També va intervenir mossèn Joan Aragonès,
representant de la xarxa sanitària i social Santa Tecla.
Crec que a nom de la Fundació d'Hospitals de Sant Pau i Santa Tecla
ens sentim molt orgullosos,
no m'agrada gaire que de parla de sentir-se orgullosos,
és com aquell que se sent feliç de ser humil.
Bé, sí satisfets d'aquesta coordinació de forces.
Amb això crec que tornem a l'origen de dues institucions.
En primer lloc, aquesta,
que era antigament,
no sé si hi ha gent gran ja o no,
era la sopa.
Aquí era l'origen de...
Era un lloc on se feia un dinar,
pels tants a uns,
pels gent que no...
I d'altra banda,
el mateix Hospital de Santa Tecla,
tots sabeu que originalment
quasi era més una cosa sociosanitària
que sanitària propament dita,
perquè els hospitals hi anàvem un poc així.
Crec que la nostra cooperació era obligada,
dintre les nostres possibilitats.
Per això dic que ens sentim molt satisfets
que amb la cooperació de tots puguem tirar endavant.
A continuació,
va intervenir el senyor Josep Fèlix Ballesteros,
alcalde de Tarragona.
Com dèiem, el senyor Aragonès,
no ens podem sentir orgullosos de fer
aquest servei,
perquè aquest servei és d'aquells
que voldies no fer-ho mai,
no tenir cap necessitat de fer-ho.
Però també és veritat
que és d'aquests serveis
que el senyor que he vist bé jo
feia temps que parlàvem
que calia posar-ho en marxa
i amb un cert entusiasme compartit
jo crec que finalment ha tirat endavant.
I que quan a més a més tens oportunitat d'inaugurar-lo
és dels que et satisfà.
Et satisfà perquè realment
és un servei absolutament important,
absolutament bàsic.
Ja s'han dit les xifres.
120 àpats diaris
a meitats de gener
és una xifra important
per un servei que comença de zero,
que va arrencar,
si no recordo malament,
el dia 15,
amb dos torns de 30,
60 àpats.
És un servei
absolutament imprescindible.
És veritat que la responsabilitat
és municipal,
però aquí la col·laboració
amb Càritas,
amb Sant Pau,
i Sant Pau,
pel que fa estrictament a la gestió
i amb l'arquivisbat en general,
doncs ha estat absolutament clau
i determinant d'aquest servei.
Nosaltres som l'esperança
per aquesta gent que veieu aquí,
al fons menjant,
xoclogats,
amb una temperatura adequada,
amb una escalfor,
no només tèrmica,
sinó també humana,
adequada,
i som l'esperança
per la seva dignitat.
no som l'esperança
per obtenir més beneficis,
per comprar-se un cotxe,
som l'esperança
perquè els mínims de dignitat
els tinguin.
I, per tant,
aquestes de les feines
de les que, insisteixo,
no ens en podem sentir orgullosos,
perquè ningú s'ha de sentir orgullós
d'haver d'atendre
els mínims vitals necessaris
per a cap ésser humà,
vingui d'on vingui,
tingui l'origen que tingui
i la condició que tingui,
però, en tot cas,
és una satisfacció
poder donar-ho,
poder això plogar
amb dignitat humana
germans,
ciutadans,
que en definitiva
són com els que estem aquí.
I tenim els mateixos drets,
els mateixos deures,
i la mateixa necessitat
tenen ells
de sentir-nos solidaris
com nosaltres,
de sentir
o de veure
que donem serveis
en aquella gent
que més ho necessita.
Si les administracions públiques
tenim algun sentit,
a part de la redistribució
de la riquesa
i de donar serveis,
és acollir
i atendre
en aquella gent
que per si sola
no té les mateixes oportunitats.
Per origen,
per mala fortuna,
per sorpreses
a la vida
no han tingut
les mateixes oportunitats
i nosaltres
almenys
compensem
i paliem
aquesta necessitat
que tenen
de tenir
almenys
oportunitats
de dignitat humana.
El senyor
que visba,
per la seva part,
va tancar l'acte
amb aquestes paraules.
I per això,
per mi,
és una satisfacció
de veritat
molt gran
que es pugui inaugurar
o avui
d'una manera
oficial
perquè ja fa dies
que funciona
aquest menjador.
Penso que hauria
de donar les gràcies
a moltíssima gent.
Gràcies a Déu.
Aquí n'hi ha molts
que els hauria
de donar les gràcies
que són els que
ens han fet possible això.
Us puc dir
que hi ha hagut persones
que han lluitat
des de fa molts dies,
mesos,
jo quasi,
d'un any
que estem al darrere
d'intentar
fer això.
No és fàcil
de vegades
coordinar
totes aquestes coses,
però al final
ha sortit endavant
i per això
em felicito
i dono les gràcies.
Toc que donar les gràcies
lògicament
a l'Ajuntament,
les gràcies
a la xarxa
de Sant Pau
i Santa Tecla,
per la que jo soc
també el president
del patronat.
Les gràcies
a les persones
d'aquesta casa.
Ah, bona nit,
que també aquí
el seu president,
que en aquest moment,
per tant,
moltes gràcies també
que ells han sigut
els quins
han lluitat.
Cal recordar
que el menjador
va entrar en funcionament
el passat 15 de desembre
i és un nou servei
que complementa
la tasca d'atenció
a persones sense llar
que es du a terme
a la Casa d'Acollida
Sant Auguri,
més coneguda
com a Casa
dels Transauns,
que gestiona
a Càritas
en un edifici
propietat
de l'Arcabisbat
de Tarragona.
L'inici del menjador
social
és una realització
fruit de l'acord
a tres bandes
signat pel Consistori
Tarragoní,
Càritas
i la xarxa
sanitària i social
Santa Tecla,
la qual vetllarà
per l'organització
diària
d'aquest servei.
En aquest sentit,
cal indicar també
que aquest
no és un menjador públic
en un sentit estricte,
com va aclarir
la senyora
Teresa Victòria Pellegrín,
tinent d'alcalde
i coordinadora
de l'àrea
de serveis
a la persona
de l'Ajuntament
de Tarragona,
a preguntes
dels periodistes.
Perquè totes les persones
destinatàries
d'aquest servei
vindran derivades
de l'àrea
de serveis socials
de l'Ajuntament
i de Càritas
Interparroquial,
tot i que,
evidentment,
a la casa d'acollida
hi ha professionals
que avaluaran
el que cal fer
si es presenta
qualsevol tipus
d'excepcionalitat.
Aquest diumenge,
segon després de Nadal,
l'Evangeli
és segon Sant Joan.
Capítol 1,
versets de l'1 al 18.
Escoltem
aquest preciós fragment
en la versió dramatitzada
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
que precedirà
el comentari
de les lectures
de la missa d'avui
que ens oferirà,
com sempre,
mossèn Joan Magí.
Al principi existia
el que és la paraula.
La paraula estava amb Déu
i la paraula
era Déu.
Ell estava amb Déu
al principi.
Per ell,
tot ha vingut a l'existència
i res no hi ha vingut
sense ell.
En ell hi havia la vida.
i la vida era
la llum dels homes.
La llum resplendeix
en la foscor
i la foscor
no ha pogut ofegar-la.
Déu enviar un home
que es deia Joan.
Vingué com a testimoni
a donar testimoni
de la llum
perquè per ell
tothom cregués.
Ell no era la llum.
Venia solament
a donar-ne testimoni.
existia el que és
la llum veritable,
el que ve al món
i il·lumina
tots els homes.
Era present
en el món
que per ell
ha vingut a l'existència
i el món
no l'ha reconegut.
Ha vingut
a casa seva
i els seus
no l'han acollit.
Però a tots
els que l'han rebut,
els que creuen
en el seu nom,
els ha concedit
de ser fills
de Déu.
No han nascut
per descendència
de sang,
ni d'un desig
carnal,
ni d'un voler humà,
sinó de Déu mateix.
El qui és la paraula
s'ha fet home
i ha evitat
entre nosaltres.
I hem contemplat
la seva glòria,
glòria que ha rebut,
com a fill únic
del Pare,
ple de gràcia
i de veritat.
Joan dóna testimoni
d'ell
quan proclama
És aquell
de qui jo deia
El qui ve
després de mi
em passa
al davant,
perquè abans que jo,
ell ja existia.
De la seva plenitud,
tots nosaltres
n'hem rebut
gràcia
rere gràcia.
La llei
fou donada
per Moisés,
però la gràcia
i la veritat
han vingut
per Jesucrist.
A Déu
ningú no l'ha vist mai.
El seu fill
únic que és Déu
i està en el si
del Pare
és qui
l'ha revelat.
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí.
El diumenge
dia 3
de gener
ens trobem
en el segon
diumenge
després de Nadal.
Se'ns parla
de la saviesa
de Déu,
perquè la saviesa
diu,
pren la paraula
en l'assemblea
de l'Altíssim.
L'assemblea
de l'Altíssim
vol dir la reunió
tant a l'Antic Testament,
al Temple
com al Nou Testament
quan nosaltres
ens reunim
per viure
la presència
de Déu
i manifestar-la
i lluar-la
i treure'n
l'alegria
corresponent
i
diu encara
que vés a habitar entre els descendants de Jacob.
O sigui,
en aquesta assemblea
doncs
s'hi troba
la saviesa
i diu
oficiava la tenda santa
davant de Déu.
La tenda santa
davant de Déu
és davant
de l'aliança
i nosaltres
ja la tenim al cor
aquesta aliança.
I aleshores
diu
he arrelat
en un poble
gloriós
en la possessió
del Senyor
tinc la meva
heretat.
O sigui,
està en nosaltres.
Llavors
la Carta
als Efessis
se'ns diu
que tot això
ja estava previst.
Diu
el Déu i Pare
de nostre Senyor
Jesucrist
ens ha beneït
en Crist
amb tota mena
de benediccions
espirituals
dalt del cel
i fixeu-vos
en el que diu ara
diu
ens ha escollit
en ell
abans de crear
el món
perquè fóssim
sants.
Sant vol dir
net,
sant vol dir
que no tens res
que et faci
nosa
per viure
alegria
no només
personal
sinó l'alegria
que també prové
de la teva relació
amb els altres
i evidentment
a través de la relació
amb els altres
aleshores
ens relacionem
amb Déu
i som fills seus
per Jesucrist
ens diu.
I llavors
doncs
l'important
és tenir
fe
en Jesús
i amor
a tots els del poble sant
i a tothom
i aleshores
tot això
és motiu
de donar gràcies a Déu.
Bé, tot això
per què?
Doncs perquè
la paraula
que era Déu
i que en ell
hi havia la vida
i la vida
és la llum dels homes
aquesta paraula
s'ha encarnat
i ha plantat
el seu tabernacle
entre nosaltres.
Fixeu-vos
en la paraula
hi ha la vida
i la vida
és la llum dels homes
o sigui
la vida
és llum
tothom
qui treu vida
treu llum
i treure vida
pot ser
suprimir-la des del tot
des del seu engendrament
fins quan sigui
o treure vida
és
diríem
no jugar net
no ser sant
o sigui
no deixar
que l'altre
es pugui expressar
com li toca expressar
perquè si no deixem
que l'altre
es pugui expressar
tal com li toqui expressar
estem afavorint
doncs
un coneixement
mínim
o equivocat
d'allò
que l'altre
que Déu
ens pot dir
a través de l'altre
sigui que la saviesa
és la paraula de Déu
i la tenim enmig
de l'assemblea reunida
l'escoltem
i la fem present
a la nostra mateixa presència
ens hi enriquim
i ens hi potenciem
per a fer-la esplendir
cadascú
amb els dons
que el Senyor
li ha donat
feliços de nosaltres
si adalim
per proclamar
i escoltar
la paraula
a les nostres
reunions de fe
i a la nostra vida
de cada dia
amb família
i a qualsevol lloc
avui
quan sabem
que el nostre
planeta Terra
és com un perdigó
que gira
al voltant
d'un punt lluminós
el sol
i que com
que a aquesta lluminària
n'hi ha milers
de milions
venen al pensament
aquelles paraules
del salm
quan miro el cel
que han creat
les mans vostres
la lluna
i els estels
que hi heu posat
què és l'home
per què us en recordeu
això és el que
ens suggereixen
aquests dies
del cicle nadalent
amb tota veritat
podem dir que sí
que Déu s'ha recordat
de nosaltres
d'aquesta insignificància
dins l'univers
que som nosaltres
la humanitat sencera
no és estrany
ja que per amor
ens ha creat
i deixeu-me de dir-ho així
ja no pot viure
sense nosaltres
però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida
a casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer
el favor
per estar
i dir-ho
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
adeu-vos-guards
als inicis
d'un nou any
no voldríem
que els faltés
des de la delegació
diocesana
de missions
a tots els que ens van seguint
setmana
rere setmana
i a tots els seus familiars
i amics
la nostra més cordial
felicitació
emprem la benedicció
que Francesc de Sís
donava als seus
i que ell mateix
havia pres
del llibre dels nombres
quan a Aron
venia al poble
que el senyor
et beneixi
i et guardi
que et faci
veure la claror
de la seva mirada
i sapiadi de tu
que fixi
damunt teu
la seva mirada
i et doni
la pau
de la mà
de Santa Maria
a qui recordàvem
d'una manera
molt especial
el dia primer
de l'any
l'homenatjaven
dient-li
és la mare de Déu
tot reconeixent-la
al mateix temps
com a mare
de l'Església
estel
d'evangelització
com l'anomenada
Pau Sisè
volem obrir
els ulls
als testimonis
i esdeveniments
missioners
Davis
Giramel
és un capellà
de Carala
a l'Índia
s'ha ofert
per donar
un renyó
a un pare
de família
hindú
de 46 anys
s'obmès
a diàlisi
a qui
no coneix
ell mateix
ens diu
donar un renyó
és l'ocasió
única
i privilegiada
de participar
en els sofriments
de Crist
aquest sacerdot
va escoltar
uns voluntaris
reunits
en la seva parròquia
parlar
dient
dient que
es precisaria
almenys
un milió
de rupies
més de
14.000 euros
diu el pare
Davis
em vaig adonar
que estaven
parlant
de recollir
diners
per trobar
algú
a qui
comprar
un renyó
va ser
llavors
quan el sacerdot
va decidir
ser ell mateix
el donant
sense
que nosaltres
ens adonem
les obres
missionals
pontifícies
vetllen
per les realitats
que ens poden
passar per alt
i es fan presents
en ajut dels més
necessitats
convertir-se
així
en la nostra
pròpia mà
mirem
un esdeveniment
El canvi climàtic
ha fet pujar
el nivell
de les aigües
del mar
i així
els habitants
de les illes
a Carteret
a l'oceania
les han de deixar
Aquestes illes
en realitat
formen
com una mena
d'escullera
circular
Es tracta
de sis
petites elevacions
en un total
d'unes
80 hectàrees
amb una població
de
1.360
habitants
Amb l'ajut
de les obres
missionals
pontifícies
d'Austràlia
se'ls ha proporcionat
76 hectàrees
de terra
a fi
que es puguin
establir de nou
al mateix temps
que donar-lo
suport pastoral
espiritual
educatiu
i sanitari
El director
diocesà
de Missions
s'expressava així
D'arena
i sols un metre
per damunt del mar
les illes
són vulnerables
a les tempestes
i als tsunamis
l'erosió
avança
de manera
alarmant
i la gent
està preocupada
pel seu futur
L'any 2008
una tempesta
va arrasar
les collites
i els arbres
fruiters
el desastre
portar la fam
i una dieta
pobra
afectar especialment
la salut
dels infants
la gent
no vol deixar
les seves llars
però s'adonen
que ho han de fer
pels seus fills

dilluns
4 de gener
a les 9 del vespre
la catedral
de Tarragona
serà l'escenari
esplèndid
per a una nova
audició
d'epifania
l'excel·lent oratori
de Nadal
per a cor
a quatre veus
mixtes
orquestra
sinfònica
i orga
obra
de Joan Juncà
Albert
els intèrprets
seran el cor
i orquestra
dels amics
de la catedral
de Tarragona
i els organistes
de la catedral
dirigits
per mossèn
Miquel Barberà
l'oratori
epifania
consta
de cinc moviments
basats
en els textos
dels corresponents
episodis
narrats
en els evangelis
anunciació
naixement
adoració
dels mags
baptisme
i no s'esdecanar
una oportunitat
per gaudir
d'una bona música
nadalenca
de creació
tarragonina
en el marc
incomparable
de la nostra catedral
l'organitza
el cor
i orquestra
dels amics
de la catedral
de Tarragona
tot seguit
escoltarem
el comentari
de mossèn
Miquel Barberà
en l'apartat
En el nostre món
passa
En el nostre món
passa
que en molts països
no es respecta
poc o molt
o gens
el dret
fonamental
a la llibertat
religiosa
En tota aquesta
gama
de no respecte
hi ha països
en els quals
aquest dret
està molt maltractat
Fa poc
ha publicat
l'informe
anual 2009
a 30 de juny
el Departament
d'Estat
nord-americà
que analitza
198 països
i territoris
sobre
la llibertat
religiosa
Entre els països
que anomena
com a menys
respectuosos
hi ha l'Afganistan
Egipte
Pakistán
Iran
Irak
Índia
Birmània
Vietnam
Xina
i la llista
podria anar seguint
La Comissió
sobre llibertat
religiosa
dels Estats Units
proposa
que uns països
siguin designats
com a país
d'especial
preocupació
i proposa
els següents
Birmània
Birmània
Eritrea
Iran
Irak
Nigèria
Corea del Nord
Pakistán
Xina
Aràbia Saudí
Sudán
Turkmenistan
Uzbekistan
i Vietnam
No entrem
en el poc respecte
o les restriccions
que es donen
en altres països
I què passa
a casa nostra?
Nosaltres aquí
des de l'Església
Catòlica
certament
que hem de respectar
i hem de demanar
que es respecti
el dret
a la llibertat religiosa
que tenen
molts immigrants
que venen
d'aquells països
enumerats
Però
els que ho podrien fer
demanen
reciprocitat
a aquells països?
Alguns
no solament
no demanen
reciprocitat
a aquells països
sinó que l'entenen
al revés
suprimir aquí
els signes religiosos
com el Sant Crist
de les escoles
o com algun col·legi
que canten
Nadales
canviant les paraules
directament religioses
Quin poc seny
estan manifestant
algunes persones
a casa nostra?
Creant problemes
sobre el fet religiós
volen distreure
el personal
dels seus greus
problemes interns
de la seva institució
o dels grans problemes
de la nostra societat
per aquest Nadal
potser ja seria
molt demanar
una mica més
de seny
de tolerància
i de bona voluntat
continuem
contemplant
el misteri
de l'infant
de Batlem
és el verb
la paraula
és l'home
aprendrem
a ser persones
homes i dones
de Déu
i això és tot per avui
res més
fins al proper
diumenge
si Déu vol
entre tant
que els sants reis
els portin
tot el que desitgen
feliç setmana
a tothom
festerườn
ni
t
Hà
t
quag
hà
hà
hà
hà
hi
i
hà