logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Des de Tarragona Ràdio, des del 96.7, i també a través de la xarxa d'internet a tarragonaradio.cat, et direm que res no es perd, perquè en aquestes dues hores, retrobarem amb tu totes les sensacions perdudes.
Bona nit, Violeta.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gàcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
T'hem buscat més enllà d'on dorm la lluna plena.
No t'amaguis de la nit violeta.
No reneguis del plaer.
Per què mires tan sovint enrere?
Per què et refugies en un passat que sempre ens setblarà millor?
Quins són aquests grans refugis dels teus records?
És que no veus que tot plegat.
Només és glaç que es pot fondre a les teves mans.
Voldrí demanar-te, encara que només sigui per uns minuts,
que miris endavant,
que canviïs el color del teu futur,
encara que només sigui per un instant.
si al capdavall
tots coneixem quin serà el final del nostre camí.
A tots
ens arribarà per igual.
Davant d'aquest fet,
per què no vius cada nou minut
com un regal de la vida,
un regal joiós i alegre?
Per què no enterres aquest passat d'una vegada?
O millor encara.
Guàrdal,
com ho fas amb una fotografia antiga,
aquesta que només remires
molt de tant en tant.
Obrida.
Obrida el passat.
Aquest és el missatge de la nit violeta.
El missatge de la nit
Me dices que no nade contra el mar,
que siga la corriente sin luchar,
que si reto al temporal,
su furia indiferente me ahogará.
Si bebes
de ese oscuro
manantial,
tu sed de vida
no se calmará.
Su ira y su rencor
te secan
poco a poco
el corazón.
Yo prefiero caminar
sin miedo
hacia la luz
sé que
tras la oscuridad
el cielo
es más azul
me basta con creer
y con que crees
tú.
escucha
escucha el llanto
sordo
del dolor
millones
de miradas
sin color
cansadas
de buscar
en medio
de la nada
una razón
yo prefiero
caminar
sin miedo
hacia la luz
sé que
tras la oscuridad
el cielo
el cielo es más azul
me basta con creer
y con que creas

no
no
no
buscaré
la luz
no
no
no
no
yo prefiero
caer
la luz
sé que tras la oscuridad
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
sé que tras la oscuridad
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
per què ets tan cruel
no et quedis entre les ombres
i vine a gaudir de les estrelles del desig
no veus que la nit violeta t'hi convida?
Fins demà!
Contra el desig, contra el midi moviment d'un vès que cau a l'aigua, d'un vès que és d'areona i després marejada i després naufragi.
Contra el desig, contra els cotxes que aparquen en el carrer més fosc de la ciutat, els cotxes que s'oculten del trànsit i de la llum,
els cotxes que s'aturen els barris en runes, perquè el cor és una roda punxada.
Contra el desig, contra les platges brutes com la roba més bruta de l'amor,
Contra les platges que ningú no visita, perquè les zones són plenes de deixalles.
Contra les platges on els cossos no naden i es revolquen per l'arena com a gossos.
Contra el desig, contra la casa abandonada, plena de pols i de miralls en pols.
Contra la casa on entrem amb els ulls d'aigua i neixim en pols cims a les parpelles.
Contra els cossos que es despullen i es coneixen.
Contra els cossos que es vesteixen i s'ignoren.
Contra el desig, contra mi mateix,
carrer sense llum on l'escarbat corre,
cotxe que busca la platja més bruta,
casa abandonada com un barri de nit,
cor negre de pols,
cara fonda de mar,
com una nit violeta.
Com un dels insectes més bonics,
però encara de traïció.
Eres com una mariposa,
la llorка espant wollt Kamera.
Vuelas y te posas más de boca en boca,
fácil y ligera qué importa que te provoca.
Yo soy ratón de tu ratolera,
trampa que no mata pero no libera,
vivo muriendo prisionero.
Bona nit
Ay, mariposa de amor, mi mariposa de amor, nunca jamás junto a ti
Vuela amor, vuela dolor y no regreses a un lado
Ya vete de flor en flor, seduciendo a los pistilos
Y vuela cerca del sol, pa' que sientas lo que es dolor
Ay, mujer, cómo haces daño
Ay, mujer, cómo haces daño
Pasan los minutos cual si fueran años
Mira, estos celos me están matando
Ay, mujer, qué fácil eres
Abres tus alitas muslos de colores
Donde se pasan tus amores
Mariposa traicionera
Todo se lo lleva el viento
Mariposa no regreso
Ay, mariposa de amor, mi mariposa de amor, ya no regreso contigo
Ay, mariposa de amor, mi mariposa de amor, nunca jamás junto a ti
Vuela amor, vuela dolor, que tengas suerte en tu vida
Ay, ay, ay, ay, ay, ay, dolor, yo te lloré todo un río
Ay, ay, ay, ay, amor, tú te me vas a volar
Els teus ulls llisquen a través del mur del silenci
Vine a la dansa tendra de la nit violeta
Música
Folla de amor
El pic de la nit
Al pic de la nit
Quan ben sola ja algú et trobes
Orfe de tot
Menys de les teves mans
Calces amunt com si cridessis a algú
I quedes immersa en un profund silenci
Suaument
Et du a la vora
Tot el que estimes
Eixuga't les mans
I mira'm els ulls
I mira'm els ulls
I diga'm ben fort
El molt que m'estimes
I oblidaré la fredor del matí
Les tardes feixugues
I els falsos somriures
I gràcies a la nit violeta
Tornaràs a ser tu mateixa
Those who are dead
Are not dead
They're just living in my head
And since I fell for that spell
I am living there as well
Oh
Time is so short
Time is so short
And I'm sure
There must be something more
Oh
Those who are dead
Those who are dead
Are not dead
They're just living in my head
Oh
And since I fell for that spell
I am living there as well
Oh
Oh
Time is so short
And I'm sure
There must be something more
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'ho!
Encara recordo,
com l'olor de tu,
que vaig endur-me aquella matinada,
no s'esbeia fins al cap d'un temps,
que se'm feu llarg i agradosament ebri.
No sé massa com,
però vam trobar-nos,
i el cas és que l'amor s'apoderà dels cossos,
i estigueran entrellaçats hores i hores.
Caiguda tu al fons del son,
vaig marxar a punta de jorn,
però te m'enduia pels carrers,
per les places,
ben agafada els poros,
ben vives encara les teves empremtes,
i ni la fresca d'aquella matinada,
ni la d'altres dies de la memòria,
no han pogut esborrar aquella olor perversa,
que s'hi esquitxà impudament,
com l'una en l'altra aquella nit,
sense demanar permís,
ni sense prendre comiat,
encara recordo aquella olor teva.
que s'ha de fer.
Som navegant solitari,
som mariner sense port,
mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons,
i que allargo les hores.
i que no tinc segons,
tu ell timor que m'ajudes,
la meva dreça sou tu i el vent,
treu-me d'aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella,
potser vaig perdre el cel,
i vaig perdre el cell.
Dóna'm força per cridar,
que no som d'aquí,
tampoc som d'allà,
la meva terra és el mar.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú,
i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses que ens separen,
i tots som del mateix món,
no crec en nacions,
ni en obligacions,
ni en obligacions.
Dóna'm força per cridar,
que no som d'aquí,
tampoc som d'allà,
som part de l'oceà.
Dóna'm força per cridar,
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d'aigua i sal,
sota l'aigua no hi ha peles,
ni banderes ni nacions.
El silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure.
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Miure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
Lliure!
un altre cop dins al cor, dins al cor.
La nit violeta, tempesta d'estels.
Una nit, i una altra nit, moltes nits.
El teu cos ha gegut sobre l'herba, i jo al teu costat,
amb una embosta de flors, amb les flors més petites,
blaves, blanques grogues, collides per tots dos,
el caire de l'hora afoscant.
El teu cos immòbil i nú, com una prodigiosa innocència.
Els teus ulls oberts, mirant les estrelles.
I un somriure, que era com un ocell de neu sobre la teva cara,
on la nit s'havia aturat.
El teu cos, vora meu, damunt la terra,
com una lluna corporal,
en el seu més ple d'Oriós.
i jo, sembrant-lo de flors,
inclinant-me amb un mot madur a la boca.
i te'l murmurava, cau d'orella,
el mot que més t'esqueia,
quan s'acabaven les flors,
i mejaia al teu costat,
per ser de la nit
i per ser de l'amor.
Et deia el teu nom.
I jo mirava el cel,
pensant en la terra.
Mirava el cel,
sembrat d'innombrables flors petites,
el cos aèri de la nit
i els set estels
de l'osa major.
Com un cargol radiant
encastat al seu flanc obscur.
I et tornava a dir el teu nom.
i les fondes plenúries
es sentien
i els nostres llavis junts
es basaven
amb el mateix crit violeta.
i et tornava a dir el teu nom.
i et tornava a dir el teu nom.
i et tornava a dir el teu nom.
i et tornava a dir el teu nom.
i et tornava a dir el teu nom.
i et tornava a dir el teu nom.
i et tornava a dir el teu nom.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
No saps...
No saps com t'estima la nit violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Elles restent debout
Si parfois on les bafoue
Leurs sorts liés à des fous
Elles ne savent pas faire la haine
Pourtant elles vivent dans la paix
Mais si Dieu est notre Père
Qu'ils écoutent leurs prières
Ils pourraient veiller sur la moitié du ciel
Celle qui nous ramène à l'essentiel
Dans ce monde où tout est égal
Mais un peu moins c'est fatal
Pour les femmes
Pour les femmes
Ils pourraient veiller sur la moitié du ciel
Celle qui nous ramène à l'essentiel
Dans ce monde où tout est égal
Rien de moi c'est fatal
Pour les femmes
How'd I pass
Pour les femmes
Pour les femmes
Pour les femmes
Pour les femmes
La nit violeta, miralls de records i paraules.
La nit violeta, miralls de records i paraules.
No, és un treball el més feixuc de tots.
Desperta't, cal que no t'adormis.
Tant me fa que tinguis les parpelles fosques
i senyals de dolor a les teves cames primes.
Ens hem anat al llit abans del crepuscle
i ja ha arribat l'empipadora aurora.
I sé que no estàs cansada per tan poc de temps.
Deixa-te'n dur.
No dormirem gens fins la segona nit.
No dormirem ni tu ni jo.
Fes caure les cortines
perquè la llum del matí
no desencanti els nostres cossos.
desperta't, desperta't i vés-me de nou.
No veus que el desig és tan intens
que em faria massa el malson?
vine
abrassa'm
i digue'm coses dolces
perquè les necessito ara.
no pas demà
ni demà passat
vine a poc a poc
no trobes que els petons
són ara
meravellosament més difícils
més estranys
més lents
més violetes
més violetes
més violetes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit