Gràcies.
Diumenge passat es va trencar l'hegemonia de molts anys
al capdamunt de les classificacions del campionat de Catalunya
de la colla Vilates del Bosc,
quan a la final de Balaguer i a darrer moment
s'imposava una altra de les colles grans, la Mare Nostrum.
No és la primera vegada que alguna colla ho aconsegueix,
però els Ceres, que en la llarga trajectòria de la Violates
són autèntiques excepcions,
fent que sigui impossible que cap altra colla pugui igualar-ho,
com a mínim fins d'aquí a molts, molts anys.
Els Ceres que ha mirat des de fora de les dues colles implicades
i suposo que en certa manera per a elles també
un campionat com el d'enguany és molt més interessant.
Imagino que resultava poc estimulant veure com una altra colla,
cap altra colla, millor dit,
està en disposició de discutir-te el regnat
i ara encara que es perdi.
Això ha de servir per encarar més ganes al proper.
Almenys això seria el desitjable, crec.
Pel que fa a la Mare Nostrum, el seu cas té més mèrit
si tenim en compte que només un any enrere
es trobava en una profunda crisi
que la va obligar a abandonar el campionat
i limitar-se a algun concurs lliure.
Però a les altres colles hauria de servir d'exemple
que mai s'ha de llençar la tovallola,
ja que ells han demostrat que no només poden reviscular amb força,
sinó que a més, com els ha anat a buscar
per alluir-se durant els actes de l'11 de setembre,
posant per cas, però sobretot,
per finalment guanyar el campionat.
Felicitats!
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts, és dissabte, bisdia.
Has començat molt positiu i molt bé, eh?
Quan convé, quan convé.
Quan convé, que després ja vindrà també crítiques i convé.
Crec que el programa hi cap una miqueta de tot.
Una miqueta de tot, sí que és veritat, sí que és veritat.
Salutacions, és el Joan Maria, el control de so.
L'Àngel, jo mateixa, la Maria Rosa.
Tornem a ser aquí, l'edició número 728, de l'1, 2 i seguit.
Després és previst que s'incrementi a l'equip del programa, eh?
Sí, és clar que sí.
Avui només som nosaltres dos, al principi.
Al principi, però vaja, que és suficient, no?
I tant, i tant.
Ja farem feina, ja.
Com sempre, el programa en el qual us portem a Tarrona Ràdio,
el món de la sardana, els esbats, la música paracobla,
i també, com sempre, començant amb un ràpid resum dels continguts.
I, esclar, haurem de parlar i, a més, no ho dic així,
haurem com si fos una obligació, no, no.
Tot el ús a donar una notícia, doncs, que el campionat de Catalunya,
doncs, trinca aquesta rutina de sempre guanyar la mateixa colla,
doncs, ja està bé que també, de tant en tant,
puguem anunciar una altra guanyadora.
És la colla mare nostre, un campiona de Catalunya aquest 2010.
Tindrem la nova eliminatòria de la sardana d'any.
Parlarem dels premis sardana 2010,
que es lliuren avui a l'escala,
l'actual ciutat pubilla de la sardana.
Parlarem de l'acte que, dijous,
es va fer de lliurament del diploma creditatiu de la sardana
com a element festiu patrimonial d'interès nacional.
Anunciarem també que el Marc Timón
és el guanyador de la setena edició del premi mestre Conrat Saló.
I també caldrà, doncs,
a part de les coses que han passat fins ara,
mirar endavant i anunciar, per exemple,
que demà hi ha una altra final,
la final de les colles més joves del Campionat de Catalunya,
a baix, un d'aquests concursos imprescindibles,
importants i sempre atractius
de tot el calendari competitiu
i per la qual l'hora d'ara només cal esperar
que la climatologia acompanyi,
en aquest sentit, potser una miqueta amb l'hora d'aquests últims anys,
aquest concurs,
però, malgrat tot, s'ha pogut celebrar.
Aquí a Tarragona hi haurà sardanes demà al serrallo,
tindrem xafarderies,
i crec jo que n'hi haurà de prou interessants,
encara que no puguem comptar avui
amb el David aquí en viu i en directe al programa.
La música, que a més a més de la sardana de l'any,
ens portarà el ja habitual, diguem-ne, repàs,
recordatori, homenatge, digueu-ho com vulgueu,
a l'obra d'en Vicenç Bou,
del qual l'enguany es commemora el 125 aniversari
del seu naixement,
i d'altres, d'altres músiques
que també ens aniran acompanyant.
Amanint el programa, que arribarà, com sempre,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
De moment, anem a la sardana de l'any.
Nova eliminatòria, la vuitena,
del concurs la sardana de l'any,
una iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya
i la col·laboració de més de 30 emissores catalanes,
com ara Tarragona Ràdio.
L'objectiu és decidir, entre tots els oïdors,
quina és la sardana més popular
entre les estrenades l'any 2010.
Anem cap a la sardana número 1 d'aquesta setmana.
És la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i la sardana número 1 d'aquesta setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I abans d'anar a la quarta sardana d'aquesta setmana,
l'habitual i obligatori recordatori de com ho podeu fer per votar,
per mitjà del web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat,
o per mitjà de Tarragona Ràdio,
amb una carta adreçada al programa a l'Avinguda de Roma,
número 5B, primer pis,
amb un correu electrònic,
a l'adreça a un dos i seguit arroba tarragonaradio.cat,
o bé telefonant al 977 24 47 67,
mentre s'emet el programa en directe,
els dissabtes fins a dos quarts de dues de la tarda.
Els vots han de ser individuals i cal indicar nom i cognoms,
així com el número de DNI, passaport o targeta de resident.
El termini es tanca el dimarts següent a l'emissió del programa
i, dit això, anem ràpidament a escoltar la sardana número 4 d'avui
amb la Copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i, dit això, anem ràpidament a escoltar la sardana número 4.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
I amb aquesta sintonia donem pas a la nostra agenda sardanista d'avui,
que comencem parlant-vos de plecs.
Avui mateix, no, demà diumenge, avui és dissabte.
Demà diumenge, la quinzena trobada de plecs sardanistes de les comarques barcelonines,
a Gabà, al matí, a la plaça Jaume Balmes,
i a la tarda a l'Espai Maragall, amb la coble Ciutat de Cornellà.
També demà hi haurà el 31è aniversari dels Amics de la Sardanada de Cornellà de Llobregat.
En principi no és una plec, però és una ballada doble, amb dues cobles importants,
i pràcticament ho podem considerar així.
Al matí, al Parc de Can Mercader, amb l'escobla Reu Jovell, la principal del Llobregat.
Dissabte vinent, dia 20, la onzena, tarda d'obligades a Sant Pere de Ribes,
a les 6 de la tarda, al Centre Cívic, l'Espai de les Roquetes,
amb l'escobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Marinada.
I també la nit de la Sardanada, que de fet és com una mena de cloenda
de l'activitat sardanista a les comarques lleidatanes.
Ara amb l'escobla Eslo Castell i Vellpuig-Cobla.
Endemà, diumenge, dia 21, el vuitè plec Vicentí a Sant Vicenç dels Horts,
al matí, el poliesportiu, amb l'escobla Ciutat de Terrassa,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i la principal del Llobregat.
I a la tarda, un altre plec, el 26è plec de Sant Climent de Llobregat,
a la Casa de Cultura, amb l'escobla Ciutat de Cornellà,
Jumoní Bola Sabadell i la principal del Llobregat.
I us parlem ara de Ballades de Sardanes, demà diumenge, aquí mateix,
a Tarragona, a les 12 del migdia, al Sarrallu, amb la cobla,
la principal de Tarragona, amb el següent programa.
Vila Sarradal 2005, de Jeroní Belasco,
essència de plec, d'Enric Ortí, 50 anys junts, de Joan Segura,
el Palau de la Fosca, de Pitu Xamorro.
La plec de Tardor, de Conrad Saló,
la Júlia, de Solsona, de Jordi Paulín,
la colla dels 16, Francesc Marrós,
els refilats de l'avi, d'Artur Rimbau,
i el sereno, de Josep Coll.
També demà diumenge, a les 12 del migdia,
a Vilallonga del Camp, amb la cobla Reus.
La setmana, el dissabte, dia 20, a la una del migdia,
a Riudoms, que és en Festa Major,
a la plaça de l'Església, amb la cobla Reus Jove.
I l'endemà diumenge, a la una del migdia,
a Cambrils, al Mollet del Rec, amb la cobla Cussetània.
Parlem de concursos de colles sardanistes.
Demà diumenge n'hi haurà dos.
Un, a Aranys de Munt, a dos quarts de dotze del matí,
a la plaça de l'Església, per a colles Lliures,
amb la cobla Flama de Farnés.
I l'altre, a les 12 del migdia, a Valls,
a la plaça del Pati, el final campionat a la vins,
infantils i juvenils, i el campionat territorial
de les comarques tarragonines i colles Lliures.
En cas de mal temps, es faria el cursal,
i és amb la cobla contemporània.
I diumenge vinent, un altre final,
a dos quarts de dotze del migdia,
a Barcelona, a la plaça Sòller, final campionat
de veterans. També serà territorial
Barcelona-Ciutat i per a colles Lliures.
En aquest cas, amb la cobla Maricel.
I acabem la nostra agenda a parlar amb vos
d'altres activitats, perquè dissabte vinent,
dia 20, dins els actes de celebració de Santa Cecília,
l'Escola Municipal de Música
de Tarragona organitza un taller de dansa
tradicional dedicat al contrapàs.
Anirà a càrrec de Francesc Tomàs
Manxito, que comptarà amb l'acompanyament
d'alumnes de l'aula d'instruments tradicionals.
Es portarà a terme de 10 del matí
a dues de la tarda a la Casa de la Festa de Tarragona,
com hem dit dissabte vinent,
dia 20, i l'entrada serà lliure.
I obrem la reliqui al nostre espai de músiques històriques.
Seguim amb la sèrie que dediquem a Vicenç Bou,
amb motiu del 125è aniversari del seu naixement.
Així, en el nostre recorregut cronològic,
per la seva obra sardanista disponible en disc,
arribarem a l'any 1928,
quan estrenarà una sardana de força èxit,
potser no tant com una llevantina o el saltidor de la cardina,
posant per cas, però també amb un impacte remarcable.
Encara ara, aquest 2010,
la porten en repertori i cobles
com la ciutat de Girona, la Sabadell o la Sant Jordi,
que l'han interpretat assiduament.
Durant molts anys va ser la sardana de conjunt
d'un dels aplecs més importants, el de Calella.
I això va ser així fins a l'estrena
d'una altra sardana del mateix autor,
que segur tots coneixeu,
Record de Calella, de l'any 1953.
Ara us oferim Mar de Xaloc,
interpretada per la Cobra els Mongrins,
de l'any 1980.
Girona, de la Cobra els afflictions
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!











!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I les xafarderies, avui malauradament no podem comptar amb el David, ja ho va comentar la setmana passada, avui es presenta de fet el vestuari de la comparsa Patel.
I les xafarderies, avui malauradament no podem comptar amb el David, ja ho va comentar la setmana passada, avui es presenta de fet el vestuari de la comparsa Patel, la comparsa de Carnaval de l'Agrupació Sernaista Terranadansa i això és responsabilitat del David.
que és un dels capdavanters d'aquesta activitat de l'entitat i cada any es fa aquesta mena de presentació oficial d'aquesta, que ha de ser la disfressa, que ha de caracteritzar evidentment la comparsa.
Ja sabeu, això va a la cosa molt lligada, cal treballar-la amb temps i encara que no hem arribat a Nadal, que és una altra època de força activitat a l'entitat, doncs cal pensar en la següent com és aquesta de Carnaval i era obligat, era obligat que el David hi fos.
Dit això, passem ja a la matèria d'aquesta secció. Primer una que ens fa referència al món dels esbars, una xafarderia no pas massa positiva i és que el rector de la parroca de Sant Martí del Clot de Barcelona
ha prohibit a l'esbar Sant Martí ballar dins del temple, el programa del 33è recital de dansa folclòrica o religiosa, 15è memorial Joan Lorente, tal com estava anunciat i com s'havia fet des de feia 33 anys.
L'esbar ha decidit no suspendre l'actuació i ballar al carrer, a la plaça, fer-ho davant.
Sembla que aquí hi ha una miqueta de picabaralla en aquest sentit pel local, les instal·lacions que ocupa aquest esbar, local d'assaig, des de fa 65 anys.
I diuen ells, doncs mai abans cap rector els havia foragitat.
Potser la clarificació de moment, en principi, és molt categòrica, però així estan les coses amb aquest important esbar,
que és un dels esbars més destacats de l'actual panorama en aquest àmbit de la cultura poblòria tradicional,
que com moltes entitats del país tenen problemes d'això de local.
Els locals van molt buscats i no només pel que fa a les entitats que estan a precari, diguem-ho així,
sinó que tampoc estan segures d'altres que portaven molts anys, com és el cas, 65 anys en un local.
I això no mai és garantia, segons sembla, segons està vist que hi pugui haver continuïtat.
I al voltant d'aquesta proclamació, diguem-ho així, de la sardana com a element...
Ara, mira, ara se m'ha perdut la qualificació.
Com a element?
És que no sé què vols dir. No et puc ajudar.
A veure, el que buscava la Federació Sardana, i ho hem comentat abans, és que fos dansa nacional de Catalunya.
En no poder ser, almenys de moment, això, s'ha fet aquesta mena de...
Mira, és que he perdut els papers, literalment, aquests...
Sí, ara busquem-ho, busquem-ho.
Bé, es va fer l'acte de lliurament de la certificació d'aquest substitut, diguem-ho així.
Vinga, va, és que tampoc val la pena.
Sí, és que ara busquem-ho.
Al voltant d'això s'han generat també molts comentaris i ironies de vegades,
i una que m'ha fet gràcia és aquell que deia que abans de treballar perquè sigui dansa nacional...
Dansa nacional fa referència a una nació.
Abans ens hauríem de preocupar de tenir una nació i després ja tindríem la dansa nacional.
Bé, què?
Sí.
Home, tu et pots comprar un cotxe, però primer et compres el cotxe, després ja et compraràs els complements, no?
Bé, deixem-ho així, deixem-ho així.
I també m'ha fet gràcia veure l'UM de la Unió de Colles Sardanistes.
Demà hi ha el concurs de Valls.
Valls no és una població massa difícil de trobar, no?
No.
Vaja, crec jo.
Clar, per nosaltres.
Clar, ho tenim més a prop, però tampoc és un poblet, tampoc és un lloc amagat.
El cas és que surt un link allí que hi trobes informació, que es titula, aquest link, com arribar al concurs de Valls.
Donar instruccions a les colles, a veure, no només arribar a la població, sinó trobar els diferents llocs on es fa el concurs,
el lloc on hi ha el vestuari, que no és exactament el mateix.
I lloc on aparcar?
Ah, no ho posa?
Sí, també indica on són els pàrquings.
Ah, perquè per aparcar a Valls, això sí que...
Sí, és complicat.
A veure, està bé que es doni informació a les colles,
perquè tots els que han ballat en colles sabem de les anècdotes a l'hora de trobar el lloc on ballar.
A vegades no és trobar la població només, sinó trobar el punt concret.
En tot cas, sapigueu que és el pati.
Poc problema, no heu preguntat ni el pati.
A veure, el pati de Valls és com parlar de la Rambla de Tarragona, per exemple.
I ja que parlem de Valls, demà al concurs,
però també de cara al propi any, les festes de la Candela,
i atenció que seran extraordinàries, són les festes desenals de la Candela,
cada any tirant la casa per la finestra, i de vegades literalment.
Serà del 8 de gener al 6 de febrer,
i aquests dies s'ha publicat ja el programa definitiu d'actes,
un munt, un munt d'activitats,
i, evidentment, nosaltres hem anat a buscar a veure qui podíem trobar
dels temes que interessen al programa.
En proporció, potser, calia esperar més.
I, a més, veient el que s'havia fet en anteriors desenals,
no les últimes, però sí en algunes altres ocasions.
Però vaja, mira, el divendres 4 de febrer,
ballar a Sardanes amb la Cobla Maravella, el pati,
i l'endemà dissabte, no, l'endemà no,
sinó el dissabte, dia 5 de febrer,
al migdia, també al pati,
actuarà la Còmula els Montgrins,
hi haurà exhibició de colles,
i aquí entra la part més de xafarderia,
estrena de la sardana Candela 2011,
del Fred Abad.
Hi ha un obligat,
un punt obligat de les novetats en sardanes
i bé que fan.
Doncs, escolta, sardanes ben maques, ben atractives.
I, per cert, demà al concurs,
una de les sardanes de competició
serà un tom per Cracòvia,
de l'Ofred,
que es va estrenar a la pleca internacional
de la sardana d'any d'aquest 2010.
Jo parlàvem abans,
abans del Carnaval vindran les festes a Nadal,
i una de les activitats que sortosament
ja ha esdevingut tradicional,
diguem-ho així, obligada,
és un concert aquí a Tarragona,
organitzat per l'agrupació sardanista Tarragona-Arança.
A Reus també,
des de fa uns anys,
organitzat per la Colla Reu Jova,
per la Cobla Reu Jova,
un concert al Teatre Bertina,
però remarcable.
I sembla que al Vendrell també procuren
que ja sigui una cosa habitual l'any passat,
van fer un primer intent,
i de cara a aquest any vinent
ja hi ha data pel 2 de gener,
crec que és,
amb la Cobla Reu Jova també.
A Tarragona,
en guany,
ja serà l'any vinent,
el dissabte 8 de gener,
això va ballant,
a vegades és abans,
a vegades després,
de les dates principals de les festes a Nadal.
Aquesta vegada ja ho vam avançar també
a les nostres xafarderies,
8 de gener,
però ja tenim el programa
que, segons sembla,
serà el definitiu.
imaginem que serà el definitiu
primera part amb sardanes.
Hi ha algun detall
que potser deixem-ho
per més endavant de sorpresa
perquè fa aquesta primera part,
però pel que fa a la interpretació
de la Cobla Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona Reu Jova,
un programa ben ferm,
amb alguna sardana
dedicada a l'agrupació,
com sempre petits,
de tenir el Gasulla,
o aquella que esmentava a mar
fa un moment un torn per Cracòvia
de l'Alfred Abad,
i la part potser més,
diguem-ne,
trencadora o diferent,
serà la segona part,
que començarà amb dues peces
de lluïment,
el carrer Raval de Venècia
per a trompeta,
solista de trompeta,
el Carles Arroz de la Cobla Sant Jordi,
i la Reu Jova procurarà lluir
el seu Flavio Laire,
l'Aleix Baquer,
amb una polca,
la Merle Blanc,
d'Eugent de Mare.
Però després vindrà la part
en la qual les cobles
es transformaran en autèntiques big bands,
això també ho havíem apuntat,
però ja podem dir-vos
que el programa inclourà
una versió d'un clàssic
de l'heroi Anderson,
el rellotge sincopat,
amb un arranjament de Francesc Assú,
o un arranjament d'Eduard Cendra
en el Montlanc Serenet,
de Glenn Miller,
i això potser encara és més impactant,
serà més impactant,
perquè serà càrrec de les dues cobles,
i un altre arranjament,
en aquest cas de l'Alfred Abad,
d'In the Mood,
de Joe Garland.
I es claurà amb una peça
que ja vam escoltar aquí al programa
fa un parell de setmanes,
el tercer moviment
de les fantasies del Gés,
una peça realment espectacular
del Pitu Chamorro.
O cal dir que n'anirem parlant
en propers programes.
Així dir que les cobles
es transformaran en autèntiques Big Bands,
no és només per les peces
que interpretaran,
sinó perquè incorporaran
la percussió a càrrec
del Xavi i de la Salut,
i tot plegat,
dirigit per el Tomàs Grau.
I ara et passo el relleu,
manera rosa,
perquè em sembla que tens una cosa
que s'afrediria però interessant.
Una cosa més propera,
més propera, no?
Més encara.
No, mira,
que la setmana passada
a la colla de Tarragona Dança
van anar a fer-se
un seguit de fotografies,
diguem-ho així,
maques,
i així com molt d'estudi,
molt maques.
Això ho fan moltes colles,
però aquí té una particularitat.
Sí, però t'explico.
Van anar al collat dels feixos,
que està a prop de Falset,
i és perquè els havien demanat
una associació que es diu Alicat,
que els volien fer això,
doncs unes fotografies,
perquè ells cada any editen
un calendari.
Sí?
Clar, llavors dius,
i per què, no?
Doncs mira,
doncs és una associació
que promou l'energia eòlica
com a instrument
de desenvolupament sostenible
i de protecció del medi ambient.
Ara lliixa i el web, eh?
Sí, sí,
és que estic...
Per dir-ho bé, eh?
Perquè ho està...
És això,
diu aquí,
la nostra finalitat és això, no?
I llavors els van demanar
que si volien ser ells
els protagonistes del calendari
del proper any,
del 2011.
Els van venir a buscar aquí,
van estar tot el matí
fent fotografies
i mirant com
i que podia quedar més maca.
I bé,
jo crec que el resultat
serà molt maco.
Nosaltres que ara
ens hem ficat aquí
a la pàgina web
d'aquesta gent
que hem vist
el calendari del 2010,
molt maco.
Unes fotos esplèndides.
Esplèndides,
suposo que aquestes
també ho seran molt.
Ens han dit
que faran arribar
uns quants calendaris
a la colla,
perquè doncs...
I bé...
Home, imagino
que quan una entitat
fa un calendari així
és per divulgar-lo al màxim.
Clar, quan sortirà
doncs aviat,
suposo ja,
perquè...
Ara al desembre
haurà sortit ja
perquè per l'any que ve,
2011...
Doncs aquesta ocasió
la gent de la Tornadant
s'han estat més estàtics,
diguéssim,
no ballaven,
suposo,
o potser fent veure
que ballaven
per fer-ho tot,
això ja ho veurem.
I mira,
quedaran representant
el món sardanista
en un calendari.
Molt bé, molt bé.
Ah, permeten fer dolent vestit,
suposo.
Perquè ara s'ha posat de moda
això dels calendaris.
Perdona, ara no,
tota la vida...
S'ha posat de moda.
No, perdona,
tota la vida,
les pel·lícules aquelles
quan érem petits,
que sortia aquell calendari
d'aquella senyora allí...
Clar, en aquest cas no.
No, en aquest cas no.
Vestits i molt ben vestits
i molt guapetons.
No, però s'ha posat de moda
moltes entitats
per treure diners.
Ah, sí, això sí,
sí, això sí.
Suposo pel morbo.
Sí, sí.
Artístiques,
diguem-ne,
mig vestits,
diguem-ho així.
No, ells no.
Vaja, això no m'ho han dit,
vés a saber.
Home, sent un encàrrec d'aquí,
imagino que no.
No, no, no,
que van prendre el seu vestuari
i tot va ser molt...
També es tractava de lluïr
el vestuari, clar.
Clar que sí, clar que sí.
Bé, doncs,
deixem-ho aquí...
Ah, no, escolta.
Ah, escolta, mi tant.
Va ser balaguer, eh?
Sí, ah, sí,
jo vaig ser balaguer i tant.
I què m'has de dir,
des de fora,
com a no d'ençaire en aquell cas.
Bé, doncs,
jo crec que va estar
molt disputada la cosa.
Però jo vaig estar
molt pendent
de la Tarragona Dança,
també, doncs,
perquè és a qui
jo acompanyava,
però a la vegada
es pot dir que...
Se me n'anava a la vista.
Se me n'anava a la vista, no?
Realment sí que vaig estar
molt pendent
de les dues colles
que s'ho disputaven
tot aquell dia.
Bé, primer que res,
com hem dit
a la vegada ja avui,
felicitar el David.
Llàstima,
l'estem trucant,
però no ens contesta,
vol dir que la reunió
a la que està encara continua,
llàstima,
que no pot entrar,
però bé,
la setmana que ve ja
l'exprimirem
i que ens expliqui.
que quan fa una cosa
s'immergeix.
Sí, sí, sí.
I segur que ara està en aquell acte,
doncs,
que no.
Jo hi vaig ser.
Comencem així molt seriosament.
El lloc molt maco,
el concurs molt ben organitzat
i la ballada,
doncs, bé,
hi havia opinió
per totes menes, no?
Jo hi vaig ser alguna filmació
pel Facebook?
Sí, pel YouTube.
No, pel YouTube,
ara barrejo coses.
I, a veure,
una imatge, diguem-ne,
la imatge era estàtica,
que es veia les dues colles.
Les dues colles només, sí.
Però clar,
i passava molta gent pel davant.
Sí.
Però sí que va veure el jurat,
allò que s'ho mirava i remirava, eh?
Sí, sí, sí, sí.
A veure, va estar clar,
va ser un ànim, no?
La primera, no,
però les dues segones,
perdó, segona i tercera,
va ser un ànim
que guanyava la...
Bé, un ànim,
veiem.
Ha vist tots els resultats del jurat.
Sí, doncs que sí,
que guanyava la mare.
No, no,
que moltes felicitats
i que s'ho mereixien,
escolta'm,
han estat fins a última hora.
Ai, el tenim, el tenim.
El Joan Maria,
em sembla que diu
que ha aconseguit contactar
amb l'home buscat d'avui.
A veure.
És el David?
Sí?
Hola.
Bon dia.
Hola.
Fins ara que parlem de tu.
Felicitats, estem dient.
Eh?
Com que l'home buscat...
Home, perquè t'estem trucant
tota l'estona.
Ah,
sabíem que estaves ocupat,
però, home, volíem...
Estava empeinant.
I em preguntaven a mi
tu què l'altre dia?
Dic, home,
però dic,
el que ho ha d'explicar bé
és qui realment ballava
i qui estava allà.
Doncs, què volia que us digui?
No res,
que molt content,
molt satisfet.
Un de satisfacció,
que digui.
Sí, sí,
la veritat que sí.
I heu fet una festada ben gran o no?
Sí, sí, sí, home.
És que la cosa s'ho mereixia.
I a més, a més,
el que comentàvem,
que a nivell personal,
després d'un any d'esforç
de pujar i baixar a Barcelona,
assajos,
coses extres,
que millor recompensa, no?
I a part que,
bueno, no sé,
no he pogut escoltar el programa
perquè he estat enfeinat,
com bé sabeu.
Però ha estat un campionat
molt emocionant
i, doncs, això,
vam arribar a Balaguer, no?
Amb l'emoció flor de pell
i jugant-ho tot
amb una sardana,
pràcticament es pot dir.
David, tu ho celebrarà
d'alguna manera, la colla?
Això?
Sí, sí, sí.
El que passa que, de moment,
fins que no passi el concurs
d'Igualada,
que és la final de Punts Lliures.
Ah, que va una altra setmana.
Ara també hem deixat
apartats
el tema celebracions
per a veure si es pot celebrar
alguna cosa més
o no,
o només amb el campionat.
Sí, sí.
I una altra cosa,
avui heu presentat
el basilari del Carnaval.
que és una altra setmana.
Ara veig la reunió,
que ha sigut també un èxit espaterrant,
molta gent,
molta assistència,
el vestir t'ha agradat molt
i no res,
que ja tenim una llista ben llarga
per sortir
amb la conversa petada.
Molt bé,
de tot això en parlarem
la setmana vinent.
Molt bé.
Aquí, en vivo i en directo.
Això mateix.
Molt bé, gràcies.
Bé, que doncs.
Adéu.
I pràcticament
hem d'anar
dient adeu al programa,
fem una sardana
d'en Manuel Oltre,
que sempre ha destacat
com un gran pedagòg
de la música
i notable compositor,
ha agradat el reconeixement
com un dels grans
de la música clàssica catalana.
Sempre ha treballat força
i amb eficàcia
la música paracobla.
I ho diguem,
expressem-ne així
perquè no només ha creat
sardanes ben fermes,
sinó que és obligat
considerar-les
moltes instrumentacions
per als bars
que ha escrit,
així com altres obres,
per a Cobla.
Ara us oferim
una sardana datada
l'any 1947
i que va enregistrar
ara fa 8 anys
la Cobla Sabadell,
present de noces.
Així marxem amb molt bona música,
una sardana datada,
una sardana,
l'altra.
Així marxem amb molt bona música,
una sardana,
l'altra.
Aquí acabem aquesta nova edició
de l'Undor.
Fins la setmana que ve.
Recordeu,
demana la repetició
a partir de les 10 del matí
i sempre que vulgueu
ens podeu trobar
allà ben desadets
al web
de Tarragona Ràdio.
Fins sempre.
Adéu.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.
Fins sempre.