Fins demà!
L'Institut Pont del Diables de Sant Salvador ha preparat el present programa per l'espai radiofònic Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
El passat mes de novembre moria de forma sobtada l'escriptora Maria Dolors Alibes i Riera.
Pocs dies abans del seu traspàs havia visitat les restes romanes de la nostra ciutat per poder fluir d'aquest patrimoni mundial de la humanitat.
S'ho ha passat allò més bé i en va gaudir plenament.
El professor de Llengua i Literatura Catalana, gran amic de la Maria Dolors, ens va invitar a preparar el present programa.
Vàrem rellegir algunes de les obres llegides per jovenetes.
Hem llegit nous llibres i hem fet la recerca de la seva vida i la seva obra literària.
Hem completat aquest estudi amb un recull d'opinions expressades per diferents escriptors i amics de la Maria Dolors després de saber el seu acomiad.
Parlarem
1. Alguns trets de la seva vida
2. La seva obra literària
3. Algunes opinions d'amics i escriptors
4. L'última entrevista a la Maria Dolors Alibes
5. Entrevista al seu germà Cadi i a la seva filla Esther
6. Acabarem amb el poema d'acomiad de la Maria Dolors.
Desitgem que us plegui aquest programa.
Comencem ja!
1. Alguns trets de la seva vida
1. Alguns trets de la seva vida
1. Breu nota biogràfica
Va néixer el gener del 1941 al Montlí Fariner de Vidrà, a la comarca d'Osona.
Realitzar els estudis d'història i s'ha mostrat una persona molt interessada per l'altre i sobretot pel món d'avui.
Els problemes d'actualitat és de la seva terra i la seva identitat nacional.
Feu de mestre en diferents etapes de la seva vida
i al llarg d'una bona temporada treballar al Departament d'Educació com a assessora del Servei d'Ensenyament del Català.
El 1979 publica el seu primer llibre, Buscant un nom, que serà el preludi d'una extensa obra literària.
Bàsicament ha escrit llibres de literatura infantil, contes i narracions breus.
També ha escrit poesia.
Ha col·laborat en diferents revistes juvenils infantils, Cavallfort, Rodamont, Trecebens, Infància.
També publicacions periodístiques com l'Avull, el 9-9, Regió 7 i en programes de ràdio en diferents emissions com Ràdio Lot, Ripoll i etc.
Ha participat en l'elaboració de llibres de text, en col·laboració amb el seu companjian.
Ens obsequiaren amb el llibre Com es fa un còmic, que ha estat de gran utilitat en la pràctica educativa.
El Jean també ha estat il·lustrador de molts dels seus contes i en cems, algunes publicacions.
Han vist la llum com a resultat de la col·laboració conjunta, una amb el text i l'altra amb les imatges.
Ha rebut diferents premis i distincions.
En les festes Pompeu Fabra de Cantoni Gros, rebeu el Premi Cavallfort l'any 1983.
Fundació d'Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, 1984.
Lista d'Honor del Premi de la CCI, 1980.
El Freïà del Premi A de Dalt, 1984.
Premi de la Biblioteca Nacional de Múnich, 1984.
El Vent del Port del Trem, 1995.
Al llarg dels anys, ha trepitjat moltes escoles per a parlar, intercanviar experiències i explicar moltes històries als xiquets i xiquetes.
Promogut per diferents editorials, també ha estat una viatgera constant per les escoles d'areu de la península.
Les seves obres han estat traduïts a l'aranès, al basc, al castellà, al francès i al gallec.
Ja fa uns anys fixar la seva residència en un indret idíl·lic i bucòlic, en plena natura.
A Sant Pau de Segures, molt a prop, on el mariner de Sant Pau també fixa la seva residència, segons es narra mossèn Cintó en la famosa rondalla del mariner.
2. La seva obra literària, Una pincellada.
El seu primer llibre publicat va ser Buscant un nom, editat l'any 1979 per l'editorial La Galera.
Seguirem màquines d'empaquetar fum i altres invents, i la principal del Poblemol, 2.590, de La Galera.
El 1980 aparegué tres trifulgues i una vaca del pam.
L'editorial Bruguera publica la col·lecció de vuit contes de Joana la Bruixeta, que il·lustrà el Jean.
L'editorial Teide publica set títols dins les col·leccions Graó i Valdufa.
La Galera publica a les col·leccions La Sirena, Xalupa, títols com Aixó són rates comptades, Un voto pluraner, Boira les butxaques, Girafes.
A Liorna, Enllí, un llibre que sap llegir.
El del Vive s'edita la trilogia, contes per a l'hora dels postres, contes per a refredar la sopa i contes per a l'hora del van.
També El pop polit i l'enrenó del 49.
L'editorial Cruïlla, El planeta molt, La lluna vol un fil, Yasulina vista fina, Contraseña cool, Monstre busca monstra.
Brunyó, Superfantasmes en un supermercat, Les píxers fantàstiques de Moï mozzarella, Grill cordil, Un ratolí sobre el meu coixí.
Grijalbo, Fluquet de neu i la seva puxa blava, El planeta de cristal, La marieta del sis pic.
Altres editorials i títols, Casals, La ombra del nas, Alfaguara, L'aniel i el peix, Timó i Mas, Abans de sopar, Històries per explicar.
Publicacions Abadia de Montserrat, Si vols un androide, truca'm, i Un gorila sobre la taura.
Barca Nova, Visca la Pepa.
Col·laboració en diferents llibres col·lectius.
Traducció en de llibres i còmics.
Contes breus.
Set contes al diari Avui.
Vint contes a la revista Cavalfort.
Dos contes a la revista Infància.
Onze contes a la revista Rodamont.
Dinou contes publicats a la revista Tretzevens.
A més, narracions periòdiques a la revista Gent de Masnou, a la secció Coses que passen.
Col·laboracions periòdiques al Regió 7 i al 9-9.
Col·laboració a Ràdio Olot i altres emissores.
Un total de més de 50 llibres editats.
Déu-n'hi-do.
Comentari d'algunes obres llegides.
Tasma el fantasma.
En Tasma és un fantasma que viu en un castell molt antic.
Un dia va veure molta gent i moltes màquines.
El castell el volien reconstruir per fer-hi visites guiades.
Quan en Tasma va veure tanta revestall, va decidir anar a viure a la ciutat.
Però un dia es va cansar i va sentir tristor de no estar al seu castell.
Així doncs, va decidir tornar-hi.
Un botó ploraner.
Aquest conte ja me l'havia llegit jo quan era petita.
No me'n recordava molt bé, però quan vaig començar a llegir-lo sí que sabia quin era.
Tracta d'un botó que ha caigut del col de la camisa d'un nen.
Quan va veure que estava sol, va començar a plorar.
Plorava pels quatre foradells del mig.
Estava a sobre d'una taula i un home molt barbut no el va veure i va expulsar les estovalles.
I el botó va caure al costat d'un gos que estava dormint i somiant amb ossos.
Un os es va escapar del somni.
Després va venir un gat i es va menjar l'os i el botó.
Se'ls va empassar.
El botó va anar baixant fins que finalment va sortir del cos del gat.
Però de sobte va escoltar uns passos molt estranys.
I era un grup de soldats que estaven desfilant i el van trepitjar.
Va estar a la sola de la goma de la bota tres mesos.
Fins que un dia es va desprendre a la vora d'un camí.
On just al seu costat va trobar-se amb un pèsol.
Aquest li va dir al botó que eren veïns.
Després d'uns quatre dies el pèsol va començar a germinar i a posar arrels.
I el botó va voler imitar-lo.
A la primavera el pèsol tenia una planta amb flors rosades i el botó una planta botonera.
Amb flors blanques amb quatre puntets negres al mig.
I si tots els botons que es perden fan com que es digerminen,
hi haurà plantes botoneres per tot arreu.
Oi que es fa simpàtic aquest botó?
Un ratolí sobre el meu coixí explica la petita història d'en Marcel,
un nen que sempre preguntava coses per aprendre.
El Marcel se li cau la seva primera dent de llet.
La seva mare li explica com posar la dent perquè el ratolí l'agafés.
havia de posar la dent dins d'un sobre amb l'adreça, el nom i el cognom.
Aquella nit el ratolí va aparèixer.
S'emportava la dent i li deixava un llibre.
Quan li caigui la segona dent feia el mateix.
Se'n va anar a dormir i a mitjanit va veure el petit ratolí.
Aquest cansat va gitar-se amb el Marcel.
Ell, que era molt bon nen, el va ajudar a buscar les dents
i repartir regalets per als altres nens.
Aquesta història m'ha fet recordar quan a mi se'm van caure les meves dents.
Jo no posava la dent dintre d'un sobre,
sinó que la posava dintre d'una capseta
i al matí següent em trobava la capseta plena de diners.
Quantes tardes he anat a duar el meu plou riu...
Contes per l'hora dels postres.
Aquest llibre es compó de 25 contes cadascun diferent.
Ara n'explicaré tres que m'han agradat.
Nena amb trenes.
Trata d'un pare que cada dia li fa les trenes a la seva filla.
Mentre ella mira el diari.
La filla sempre li preguntava al pare preguntes sobre els titulars del diari.
El pare mai sabia contestar les preguntes que li feia la seva filla.
Llavors el pare escrivia al director del diari
i li va dir que li feia un dintre per poder contestar les preguntes de la seva filla.
Pilota de nit.
Trata d'un noi que quan no podia dormir es convertia en pilota.
Ens explica la vida de convertir-se en pilota i els seus inconvenients i avantatges.
Després el seu pare parla amb la seva mare i li diu que ell també es convertia en pilota.
La portera.
Això és un nen que viu en un edifici que té en portera i que sempre tenia molt net el portal.
Li agradava parlar amb els veïns.
La portera li va explicar que el seu fill volia ser periodista després.
Un dia l'edifici es va modernitzar i la portera hagués de marxar.
Llavors el nen enyorava la portera i sempre que veia la secció després de la tele mirava
i si per casualitat veia el fill de la portera.
Superfantasmes en un supermercat.
Aquest llibre m'ha semblat molt divertit, encara que he hagut d'utilitzar moltes vegades el diccionari.
Ha valgut molt la pena.
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat l'originalitat que ha tingut l'autora
a l'hora de dotar a cadascuna de les petites històries que formen en el seu conjunt d'aquest llibre,
com els múltiples invents que ha nomenat,
un dels quals, en concret la màquina d'escriure que plasmava paisatges,
ha estat la meva favorita.
Però també les fotografies i com no les va gerrat home que tractava el seu micròfon
com si es tractés d'una mascota.
Els fets d'aquesta història giren a l'entorn d'un nen que visita molt el supermercat
i que li sembla molt d'avorrit fins que un dia va descobrir un grup de fantasmes
i va començar a observar el seu comportament.
Cada un d'ells tenen una personalitat única, però amb particularitats comunes,
com voler analitzar els clients que visiten el supermercat.
L'ampli món del vocabulari, les paraules i el seu significat
ha estat un dels hobbies més marcats d'aquests simpàtics personatges.
En resum, és un llibre bastant divertit,
que explica les aventures i desventures d'uns fantasmes
que van ser descoberts per casualitat per una noia en un avorrit dia de supermercat.
És un llibre molt recomanable
i que segur pot arribar a agradar a la gent de totes les edats.
Màquines d'empaquetar fum i altres invents
La Cati és inventora i li escriu una carta a un pintor, en Juca.
Aquesta li explica que ha agafat una idea seva
i la vol transformar en un projecte per millorar el món.
La Cati i els seus amics, en Miquel, en Jordi, en Jaume, la Joana, en Maurici i la Matilda
van a veure l'alcalde, però els diuen que no hi és
i que s'han d'esperar una setmana.
Per altra part, tots van a casa de la Cati a celebrar el seu aniversari.
El dia següent, ella li demana la bici al seus germà gran
per fer un ventilador per al seu taller,
que és l'antiga furgoneta que els portava ella i els seus amics a la guarderia
i que ara està al cimentiri de cotxes.
Compren de seguida les eines que necessiten
per fer els projectes i es posen a treballar.
De sobte, la Matilda comença a gridar
i és per una rata que està al taller.
Es posen tots d'acord de comprar un gat.
Després d'això, la Cati fa un recompte dels projectes
que han de fer, que són tres.
El primer, aixecar les cases amb grues per motius d'espai.
El segon, fer mirar els giratoris per la gent que està dins de la península
i que no pot veure el mar.
Aquesta era la idea que va agafar del pintor.
I l'últim, fer una màquina d'empaquetar fum per a les torres de les fàbriques.
Quan han de tenir un gat dins del taller, van a veure l'oncle del Maurici.
Aquest els dona l'adreça d'una dona que té molts gats.
La Cati va a casa seva i comença a parlar sense voler sobre els projectes.
Finalment, aconsegueix el gat i se'n va a taller a deixar el gat i se'n va a casa.
Mentre que està a casa seva, sense voler, s'inventa un rellotge
que capta els pensaments de les altres persones.
Arriba el dia que han d'anar a parlar amb l'alcalde sobre els projectes.
Al principi, ell pensa que és una broma,
però quan la Cati li diu que s'ha inventat una màquina per saber què pensen les persones,
ell canvia d'idea i s'interessa molt per els seus projectes
i els diu que entendran una exposició a canvi que la Cati li ensenyi el rellotge dels pensaments.
Finalment, la gent del poble va veure l'exposició
i l'alcalde li diu a la Cati que es quedi amb el rellotge.
3. Alguna desvaloració sobre la maria
Dolors Alibés i la seva obra.
La mestra Isabel Vincent va escriure.
Vaig descobrir una gran persona que sabia transmetre una bona dosi d'humor
i d'aprenentatges a través dels seus escrits.
De cada paraula nova en feia un somni
i que valorava les produccions dels infants
i les bones intencions dels mestres com jo la seguíem.
L'escriptor i crític literari Josep Maria Eloi
Els escritors ens abandonen, però no moren mai.
Tenim la sort que quan se'n van ens deixen una bona part del que foren
i la Dolors Alibés ens ha deixat
perquè ens disposem una trentena llarga de llibres.
Tot un regal.
L'escriptor Joaquín Carbó.
Ella va anar a viure a Sant Pau de Segúries
i de tant en tant publicava un viu llibre
que demostrava que la seva inventiva i rigor continuaven ben vius.
Però se'n parlava poc perquè no feia soroll.
En Francesc Boada, exdirector literari de l'editorial La Galera.
És de gent com la Maria Dolors Alibés que aquest país ha viscut
i ha de viure molt de temps encara.
En Jan i els fills de la Maria Dolors expressarem el seu sentiment.
Benvolguts tots, us hem llegit.
Tampoc es tracta d'una convenció social.
Us agraïm els vostres mots.
Fins i tot ens heu emocionat.
Josep Maria l'ha esclavat.
Només el que coneixem a la Dolors sabem
que, bé de Déu, de bones coses,
ens perdem en la seva mort.
Gràcies a tothom.
L'escriptor Jordi Sierra.
Un altra gran, artista, persona,
que mostra-se que els estaments
hagin reconegut a la vida la seva vàlua.
Potser, al cap i a la fi,
no faran falta els estaments.
La recordarem.
El germà i periodista Arcadi Alibés.
Gràcies a tots per les vostres paraules.
En un moment tan durs per la família.
Reconforta veure que tanta gent
recordarà la Dolors per la seva obra literària.
I, sobretot, per els seus valors personats.
De tot cor, gràcies.
L'escriptor Josep Góriz.
Pel que fa a la seva literatura,
no em caldria res.
Ja parlen els seus llibres.
És a dir, les seves històries.
Elles hi seran sempre.
I faran que ella pervisqui amb elles.
Ens veiem, Maria Dolors.
Escriptor balear, Gabriel, gener i Manila.
Enamorada de les paraules
i de la imaginació que desperten,
Dolors Alibés ens deixa el testimoni
de la seva obra admirable.
Hem de fer, si no volem morir de fred,
que aquesta obra es mantingui viva.
Això vol dir que tingui lectors
que contínuament tornen a crear-la
en la seva imaginació.
El professor i pedagòg Josep Maria Calvet.
L'amistat, l'estinació de la terra
i una inesnotable imaginació
acompanyada d'una fina ironia
han estat els ingredients
que han permès que la seva cuina
ens sorgissin uns esplendis plats literaris.
A nivell escolar,
quantes experiències viscudes,
quantes activitats a les aules
i als centres que han permès
que de la seva cuina literària
no tinguéssim uns plats exquisits.
La seva amiga i tècnica sanitària
és Roser Cribillé.
Enyoro la meva Maria Dolors,
propera, hospitalària,
amiga i confident
que m'arriba com un regal lluminós.
En ella la persona i el personatge
coincideixen,
perquè mai no fó un personatge.
Afrontar la malaltia
amb lucidesa i serenitat
i va marxar de puntetes,
com si no volgués distreure'ns
dels nostres quefers.
Per tot, per tant, gràcies.
L'escriptor i crític literari
Pere Martí
Ens has deixat moltes coses,
Maria Dolors.
Algunes les anirem oblidant,
perquè el temps ho esborra tot,
però la quarantena d'obres
que has escrit
seran un patrimoni
que anirem passant
de generació en generació,
perquè volem que el teu optimisme,
la teva fantasia,
la teva vitalitat,
el teu amor per la llengua
no es perdin i enriqueixin
i facin gaudir els catalans del futur.
Maria Dolors,
pots estar ben segura
que alguns títols teus
ja formen part
del patrimoni escolar
i cultural
d'aquest nostre país,
que tant has estimat
i que has ajudat
a fer millor
amb allò que més t'agradava,
escriure.
La seva amiga
Maria Carmen
Llagostera de Ripoll.
Envejo a tots aquells
que vereu conèixer
a la Maria Dolors
molt abans que jo.
A la vegada
ens sento envellada
per al saber
del seu tarannà
en els últims temps,
que és
quan jo la vaig conèixer.
Juntes
i juntament
amb l'altra gent
parlaven d'històries
i ens explicaven històries.
Baixaven a teatre,
feien excursions,
comentaven llibres,
oloraven els codons
a la tarda.
La Maria Dolors
en fi a Codunyà.
les fes
de l'amor
desumir.
Beles i béns
han mostes
i x complir.
4.
Última entrevista
de la Maria Dolors
a Libés.
En el llibre de text
de l'editorial
Eumo
del Llengua del Cicle Superior
editat el setembre
de 2009
hi apareix
aquesta interessant entrevista.
Agraïm
a l'editorial
i a la jove entrevistadora
Maria del Mar Serra
el permís
per fer una difusió.
Vaig tenir la sort
de néixer
en una casa
on hi havia
molts llibres.
Trobem
la Maria Dolors
a Livers
a Sant Pau
de Segurier
un poble
de Ripollers.
Des de casa seva
a dalt
d'un turó
es veu
un passeig
magnífic.
Es tracta
d'una
de les escriptores
catalanes
que ha escrit
més llibres
per a nens
i nenes.
En té
49 editats.
L'animem
perquè arribi
al número
rodó
50.
Alguns
dels seus títols
ja ho dèiem tot
màquines
d'empaquet
a fum
buscant un nom
els superfantasmes
viscant la Pepa
el planeta Mu
és l'autora
del conte
satèl·lit estacionat
que hem treballat
a la unitat U.
Quan li preguntem
d'on trobo
la imaginació
per escriure
tantes històries divertides
ens diu
que imaginació
ve d'imatge
que cal estar tens
hi ha moltes imatges
que es poden
convertir en històries
per exemple
una gallina
entra a la caseta
del gos
i quan el gos
arriba al cap
d'una estona
què passarà?
aquí ja tenim
una bona història
el conte
de la gallina
ocupa
com va decidir
escriure
llibres
per a nens i nenes?
segurament cap als set anys
vaig tenir la sort
de néixer en una casa
on hi havia
mons llibres
cada vespre
el meu pare
seia a la vora del foc
i es posava a llegir
de cop i volta
deia
ai caram
que bé que ho fa
aquest escriptor
fa les descripcions
tan ben fetes
que sembla
que t'hi trobis
ho va dir
tants cops
que un dia
vaig pensar
que si al meu pare
li agradaven tant
els autors
jo
quan seria gran
seria escriptora
aquesta idea
em va quedar al cap
perquè jo donava
molta importància
a escriure
més endavant
quan els meus fills
eren petits
m'inventava històries
i un bon dia
vaig pensar
que també podien ser
per a altres infants
les vaig començar
a escriure
i me les van publicar
vaig fer realitat
el meu desig
i és diferent
escriure per als petits
que fer-ho
per a la gent gran?
per als petits
expliques les coses
de manera més directa
i pots posar
imaginació
desbordada
a les històries
per als grans
tot pot ser
més complex
el que escrius
ho imagines
esclar
però els temes
poden ser ben reals
com se li acudixen
els arguments
de les seves històries?
els contes
m'arriben
a través d'una idea
si estàs
en disposició
d'inventar
qualsevol cosa
es pot esdevenir
una història
per exemple
un dia
vaig mirar
per la finestra
i vaig veure
que havien deixat
un gran contenidor
davant de casa
si no hagués
tingut la feina
d'inventar
hauria pensat
que era per a la brossa
i ja està
però la meva imaginació
va convertir
el contenidor
en una nau espacial
i em va començar
a venir
uns personatges
als cap
així
va sortir
el conte
satèl·lit estacionat
els personatges
tenien una cremallera
per on se'ls escapaven
pardalets
això ve d'una frase
feta
tenir pardalets
al cap
com ho va fer
per crear
situacions
i personatges?
a mi m'agrada
donar als objectes
una funció
diferent
de la que tenen
i els fets
un component
d'irrealitat
per exemple
un dia estava
en un supermercat
i va caure
un pot d'una pila
vaig pensar
hi deu haver fantasmes
i a partir d'aquí
van sortir
els superfantasmes
l'F1
l'F2
l'F3
a cada un
li vaig adjudicar
una personalitat
una manera de ser
i de fer
i després
com s'inventa
el conte
quan tinc una idea
me l'apunto
de seguida
faig el que jo en dic
un esquelet de la història
que és el que m'anima
a continuar
a poc a poc
vaig vestint l'esquelet
de vegades
durant el procés
la història
va variant molt
ja que mentre la tinc
oberta
hi vaig afegint coses
que em passen
no bé
que observo
el que passa a la gent
l'escriptura
d'un conte
em pot durar dies
és un procés llarg
a grans trets
ho faig així
primer tinc la idea
en segon lloc
penso els personatges
que l'han de portar a terme
en tercer lloc
situo l'espai
i el temps
on ha de passar
després
penso un conflicte
un problema
que li doni emoció
i finalment
al final
la resolució
del conflicte
amb un acabament
obert
o tancat
depèn d'on
se situa el conte
les paraules
són els estris bàsics
per a un escriptor
o una escriptora
com la fusta
per a un fuster
o les plantes
i les flors
per a un jardiner
a vegades
una paraula
em crida l'atenció
m'agrada
i me la faig meva
no analitzo
la composició
el significat
el joc
que em pot donar
i qui sap
potser em servirà
per explicar
millor una cosa
que la part
que la part
pitjor
m'enromandrà
i de vos
s'ha bloquí
i sense vos
estar
el meu país
la pluja
no s'aploure
o plau
5
entrevista
a l'arcadi
a l'ibes
i a l'ester
filla de la maria Dolors
per a clore
aquest programa
és un luxe
i una satisfacció
poder comptar
l'estudi
amb la seva filla
Esther
i el seu mediàtic
germà
Arcadi
i el seu company
inseparable
Jan
els hem preparat
algunes preguntes
i reflexions
que ens plauria
que ens responguessin
molt bona tarda
a tots
bona tarda
gràcies per convidar-nos
Esther
en l'entrevista
que acabem de sentir
la maria Dolors
deia que s'inventava
històries
per als seus fills
quins records
tens
d'aquestes narracions
bé
em venen imatges
d'anar amb el cotxe
que tenia
el primer cotxe
600
i que ens explicava
anècdotes
més que les seves narracions
ens explicava
històries
anècdotes
i que cantava
cantava moltíssim
i ens feia cantar
també a nosaltres
i també me'n recordo molt
que sempre anava
en paper i boli
sempre, sempre, sempre
i escrivia a qualsevol lloc
amb un rebut
amb un tiquet
amb un...
no ho sé
això
més que explicar-nos
els contes
que ell escrivia
en realitat
Arcadi
tenim entès
què és el germà petit
quins records tens
de quan eres infant
quina relació
tenies amb ella
us barallàveu
et protegia
bé
hi havia
molta diferència
d'edat
ella era la meva generada
més gran
quan jo vaig néixer
ella tenia 18 anys
llargs
va ser la meva padrina
a més a més
i clar
aleshores
records d'infància
en tinc molt pocs
sé que em diuen
que li deia
Volop
quan era petit
i no sabia parlar
prou bé
però curiosament
jo sempre he tingut
més relació
de...
això que em comentaves
no sé si ens barallàvem
amb els meus nebots
vaig tenir una relació
més de germans
potser amb els meus nebots
per qüestió d'edat
que no pas amb ella
aleshores jo ja la recordo
de casada
perquè es va casar jove
i d'anar-la a veure
amb els nou
que és on ella
se'n va anar a viure
quan es va casar
més que no pas
vivint a casa
amb els meus pares
de fet no hi tinc record
perquè em sembla
que quan ella es va casar
jo tenia
no sé si tenia 3 anys
de fet a la meva nebota
més gran
amb la Richie
li porto 3 anys i mig
per tant com et comentava
amb ella tinc un record
de germana gran
però ja tinc més
vaig tenir més relació
deia
Esther
parlem de la seva vida
d'escriptora
i passava moltes hores
escrivint
us demanava opinió
d'allò que escrivia
us explicava les històries
que anava escrivint
no ens explicava
les històries
potser el que feia
era que un cop
estava escrit
ens ho donava
perquè tinguéssim
la nostra opinió
i sempre sempre
estàvem obsessionada
en què s'hi captàvem
el missatge
si era clara
i sempre era molt
molt
sempre volia
que escriurem frases
molt curtes
molt curtes
molt curtes
que expliquessin
molta cosa
era partidària
de fer frases
molt curtetes
i amb les paraules
necessàries
superfluor
no ho volia
i aleshores
sempre quan ens feia llegir
ens deia
queda clar
el missatge
i si no
el recordo molt
doncs
a casa
amb el nou
teníem el pati
darrere del pati
hi havia l'estudi
i aleshores
sempre recordo
ells dos
el Jan dibuixant
i la Dolors
escrivint
i que compaginaven
la vida quotidiana
en el pati
tenia moltes plantes
la Dolors
li agradava molt
la jardineria
i escriure
i compaginar
llegir els diaris
esmorzar
vull dir
es prenia una vida
molt
la realitat
és que era molt interessant
dius
jo també voldria això
Arcadi
tenim entès
que el conte
de la portera
té alguna cosa
a veure amb tu
pot ser que estiguis
inspirat
en els teus estudis
de periodista esportiu
bé sí
segur que sí
perquè com sabeu
els escriptors
sempre es basen
a l'hora d'escriure
coses
en fets reals
aleshores
jo crec que aquest conte
el devia escriure
molt al principi
dels 80
potser
quan jo devia haver començat
a treballar de periodista
no encara a TV3
que encara no existia
sinó al diari
aleshores
com que això
podríem dir
que era una novetat
els meus pares
doncs havien estat pagesos
i treballadors de fàbrica
vull dir que
el fet de tenir un fill
que era periodista
doncs era una mica novetat
aleshores ell
en el conte aquest
crec recordar
que explicava això
a una portera
que estava tota orgullosa
que el seu fill
era periodista
i li explicava
al nen
el millor dia
el voràs
al camp del Barça
fent fotògraf
però bé
una mica inspirat
en el meu cas
però
com amb tot
ella s'inspirava
en fets reals
doncs
molt probablement
en aquest conte
sí que es va inspirar
amb mi
Esther
a l'escola
us havien fet llegir
alguns llibres seu
et senties
cofolla
i satisfeta
de tenir una mare escriptora
davant de les teves amistats
doncs sí
estava
orgullosíssima
i de fet
me'n recordo que sí
que ens van fer llegir
buscant un nom
i va ser un llibre
que ens van demanar
que portéssim
després d'uns
Nadals
d'unes vacances
de Reis
de Nadals i de Reis
i molts nens
també recordo
que van portar
llibres
que no eren
buscant un nom
perquè es pensaven
que podien escollir
el nom del llibre
que s'havia de llegir
Arcadi
sabem que ets un especialista
en córrer maratons
acabes de córrer
el que fa 100
has tratat el llibre
córrer per ser feliç
i et veiem competir
amb una fotografia
de la Maria Dolors
explica'ns una mica
doncs sí
ara recentment
he fet la meva
marató número 100
i ho he fet coincidir
publicant el meu llibre
de les maratons
que un llibre
que li dedico
a la meva germana
perquè va ser molt
va ser molt greu
que per molt poquet
de temps
ella no arribés
a veure aquest llibre
ella que n'havia publicat
50
jo n'he publicat un
i no crec que
n'hi ha publicat cap més
potser
i aleshores
el tema de la fotografia
doncs clar
me l'he posat dues vegades
una fotografia d'ell
a la samarreta
una va ser
a la mitja marató
de Ripoll
que va ser
molt molt poc
després de la seva mort
i a més a més
esclar
es va escaure
que era la mitja marató
de Ripoll
que va de Ripoll
a Sant Joan de les Abadesses
i clar
aquella carretera
jo la feia
i passava sempre
quan l'anava a veure
i aleshores
em va semblar
com un homenatge
me'n vaig posar
la fotografia
no sé
sense pensar-ho
i ara
la marató 100
doncs també
ho vaig voler fer
perquè
va ser una marató
molt especial
era una festa per mi
perquè arribar a 100 maratons
no es fa
no es fa sempre
i estava molt ben acompanyat
de tots els meus amics
de tota la meva família
i evidentment
n'hi faltava ella
aleshores vaig dir
ja que no hi és
no hi pot ser
doncs la porto al cor
i la porto
i me la poso aquí
a sobre el cor
amb una
imperdible
aquí a la samarreta
Esther
quin llibre o llibre
de la Maria Dolors
aprecies més
i per què?
és que és una pregunta
molt difícil
però hi ha un
que m'agrada molt
que és
Joselina Vistafina
m'agrada moltíssim
de fet
me'n recordo molt
com va anar
com el va començar
a escriure
amb la meva neboda
la Joana
i després
que volia que fos
com el conte típic
i tòpic
d'una princesa
que busca
el seu marit
dintre dels tres prínceps
després ella va voler
utilitzar
aquesta línia
i canviar-ho completament
i aleshores ens demanava
consells
ens demanava idees
per poder
les proves
que es posaven
als pretendents
quines proves
podrien ser
i això ho recordo molt bé
i de fet
si us el llibre
es llegeix
amb res
amb deu minuts
és que és
tan
tan
fluid
vull dir que
és un dels que més m'agraden
i de fet
el segon pretendent
s'inspira
amb el Jan
és un dibuixant de còmics
Arcadi
en aquesta qüestió
canviem de tema
tots ens recordem
a Canaletes
en moments d'eufòria blaugrana
en algun moment
vas patir per la teva
integritat física
creus que aquest any
hi tornarem?
bé
vosaltres no crec que m'hi heu vist
en directe
heu vist imatges
perquè ara fa com
7 o 8 anys
que no hi vaig
i sou molt joves
però segur que ho heu vist
perquè ho van repetir
moltes vegades
a veure
és un tema
integritat física
home no
no vaig arribar a patir
tot i que les primeres vegades
quan ho fèiem a peu pla
al mig de la gent
doncs era una mica complicat
de treballar allà
perquè és clar
quan començava a parlar
i la gent veien que
estàvem ja en directe
doncs tothom volia sortir
i em tiraven a sobre
pràcticament
aleshores es va decidir
canviar d'ubicació
i fer-ho des d'un balcó
per evitar problemes
i com et deia ara
fa
hi ha bastants anys
que no hi vaig
perquè vam decidir
el 2005
quan el Barça va guanyar
la Lliga el 2005
es complien 20 anys
de la meva primera intervenció
a Canaletes
que va ser la Lliga
del 85
i jo vaig demanar
al cap d'esports
que potser ja era
un moment de fer un relleu
i quin és un altre
perquè semblava que
no hagués fet res més
jo no me'n recordàvem
per aquest tema
i li va semblar molt bé
i des d'aleshores
no soc jo qui va fer
les connexions
quan el Barça guanya
algun títol
ara
el que em comentaves
jo crec que sí
aquest any
jo potser no
però si tornarà
perquè
algun títol
que haurà
o la Lliga
o la Champions
o totes dues coses
has deixat petjada
perquè dels anys posteriors
no ens en recordem
no no no
recorda sempre
el fet
de les imatges
que treuen
sempre
són les de l'any 85
imagina
per acabar
voldríem fer la mateixa
pregunta a tots dos
quin és el millor
millor
que es concebeu
de la Maria Dolors
jo
la seva vitalitat
era una passada
era un cuc
era un constant
constant moure's
i aprendre
aprendre
aprendre
aprendre
li agradava tot
tot tot
encara que fossin
sobre les plantes
sobre les muntanyes
sobre Catalunya
bueno
s'estimava
Catalunya
amb bogeria
i això
la seva energia
records
evidentment
tens tants
que ara
de cop i volta
dirà
els que em vinguin al cap
no sé
jo recordo molt
de petit
quan anàvem
a Masnou
els estius
després
vaig estar-hi vivint
a casa seva
quan
jo un estiu
vaig començar
a treballar
al càmping
Masnou
a fer
precisament
per guanyar
els meus primers diners
a la vida
amb 13 o 14 anys
fent de cambrer
i clar
treballava
a la tarda
al càmping
i després
anava a dormir
vivia a casa d'ella
i llavors
me'n recordo bastant
d'aquella època
també me'n recordo
que
amb els seus 600
que comentava l'Ester
em va donar
les primeres lliçons
de conduir
no sé
infinitat
de records
després
me'n recordo molt
quan va fer el primer llibre
a buscar un nom
que m'ensenyava
l'esborrany
a veure què em semblava
clar
ja era el seu primer llibre
llavors estava
una mica indecis
m'ha passat a mi ara
molts anys més tard
a l'escriure el meu
que sempre penses
ostres
estarà bé això
agradarà
estarà ben escrit
i busques la complicitat
d'algú
per ensenyar-li
els primers esborranys
doncs
ella me'n recordo
com el feia llegir
i després
ostres
clar no sé
records de família
molts
tot i que com ho he dit
al principi
no tinc aquell record
de germans
d'infantesa
per la diferència d'edat
però sí que em recordo
cada vegada
que l'anaves a veure
com anava a l'Ester
la seva vitalitat
parlant de tot
no sé
i ara ja més tard
doncs anant cap a
Sant Pau
doncs bueno
sempre anaves amb aquella alegria
a veure què
ens explicarà
i a veure on ens portarà a dinar
perquè una altra cosa
que li agradava
també era molt sortir fora
i portar-te a parlar
a menjar bé
a menjar bé
i tant i tant
estem molt agraïts
per la vostra participació
en el nostre programa
i aquests mots
que de forma tan sentida
ens heu expressat
nosaltres
en aquest espai radiofònic
hem volgut
retre el nostre petit homenatge
a la Maria Dolors
i ens hem difondre
la seva extensa obra
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
permeteu-nos
que acabem el programa
d'avui
amb la recitació
del poema
que la Maria Dolors
feu molt seu
i que reflecteix
la filosofia
del seu pas
per la vida
Maria Dolors
Alibés i Riera
Vidrà
2 de l'1
de 1941
Sant Pau de Segúries
7 de l'11
de 2009
Quan els meus sojorns
hagin fet la servitud
i genet ja no sigui
de la vida
concediu-me
si us plau
per fer dormida
terra catalana
terra d'habitud
en la demeure
a l'ombre
vers l'autre monde
enflamant en chemin
car
a forcer l'allure
il arrive
com
Fins aquí el present programa
d'obrim una finestra al món
Us l'han ofert les locutores
Jessica Belmont
Aixa Cardona
Sandra Martín
Marta Rams
Lluís Rodríguez
i Noelia Valiente
Desitgem que us hagi agradat
Fins la temporada Vinés
Fins la temporada Vinés