Fins demà!
Fa uns dies l'escriptor Militeixidor es lamentava en un article al diari Avui
de la manca actual d'una cultura popular autènticament generalitzada.
Es referia sobretot a la manifestació literària de la cultura popular,
és a dir, obres com les d'abans, extraordinàriament cèlebres,
Pàgines viscudes, de José María Folquí Torres,
o d'altres autors que en un temps en el qual l'índex d'analfabetisme era claparador,
tenien, malgrat això, una incidència social extraordinària.
Ara poc recorden els noms d'aquells supervendes,
fora dels més grans que encara ho van poder viure.
Segons Teixidor, el paper d'aquelles obres ara el compleixen les sèries de televisió
tipus Vent del Pla o El Cor de la Ciutat,
però segura, sense l'efectivitat social de les d'abans.
Efectivament, la fama actual de les novel·les, la música, el teatre
o altres activitats artístiques, potser senzilles,
però realment populars, és molt més efímera.
Costa creure que algunes arribin a arrelar en l'imaginari popular
de la mateixa manera i amb la continuïtat que encara ara perviu en cançons
com les que tenen en repertori moltes corals d'aficionats,
obres teatrals com els pastorets, posem per cas.
No sé si això és bo o dolent,
però potser hauríem de tenir-ho en compte
a l'hora de valorar l'estat de les manifestacions tradicionals,
com ara les danses, com la sardana.
Vull dir que aquesta suposada desafecció
que a vegades ens sembla veure-hi en la gent
al capdavall potser sigui idèntica a la que ho afecta tot,
que vivin temps d'usar i tirar, fins i tot en la cultura,
i que només uns quants es mantenen fidels a qualsevol opció.
Doncs molt bon dia, benvinguts.
És l'edició 689 de l'1-2 i seguit,
temps de sardanes, dels bars, de música paracobla,
a la sintonia de Tarragona Ràdio, una cita setmanal,
fidel des de gairebé al principi dels temps,
diguem-ho així, des del principi de Tarragona Ràdio.
I és des de fa un temps també, en aquesta hora,
aquí al punt del migdia, a Tarragona Ràdio.
I avui les salutacions de Joan Maria,
el control de so, d'on serveix l'Àngel,
en el guió i la presentació,
i com sempre, disposats a començar aquesta nova edició,
aquesta nova cita, amb l'1-2 i seguit.
Fem-ho, com sempre, amb un ràpid sumari de continguts.
Avui també és sardana de l'any, però només en parlarem.
Aquesta setmana, diguem que és especial,
hi ha com una mica de parèntesi.
La setmana passada es tancava la primera tanda d'eliminatòries,
aquí podíem escoltar cada setmana quatre sardanes noves,
en triàvem una, i així anem definint les semifinals.
Aquestes semifinals, que començaran a competir a partir de la setmana vinent.
Avui el que farem en l'apartat corresponent
és situar-nos una miqueta, veure quin és l'estat de les coses,
i també veure quin va ser el resultat dels sorteig
que es va fer a la Federació Sardanista fa uns dies,
tot establint l'ordre en el qual es n'hi ha a matir en les sardanes
en aquesta propera fase de semifinals.
Però avui, el tema destacat del programa,
volem que sigui una qüestió que ja hem anat comentant,
en el programa hem anat avançant coses,
però avui ens hi entretindrem una miqueta més,
és aquest anunciat homenatge al mestre Tomàs Gil i membrador
pel proper mes d'abril,
que tindrà abast nacional a tot el país,
perquè en Tomàs Gil és un home estimat arreu,
però en centre aquí a la ciutat de Tarragona
i a iniciativa del Casal Tarragoni.
L'agenda, allò que us diem sempre,
en aquesta època de l'any,
abans no passi carnaval,
doncs pocata cosa,
però de fet sempre n'hi ha.
I una de les coses que hi haurà aquest cap de setmana
és avui, precisament,
la presentació de la Guida Plex 2010,
és a l'escala,
la futura ciutat pubilla de la sardana,
i un acte en el qual també es farà el lliurament del diploma
que acredita la sardana
com un dels 10 tresors del patrimoni material
de Catalunya i Andorra.
Ja més,
fent una visió general de país,
també parlarem dels 125 anys dels mongrins,
que portaran sardanes a la plaça d'Oriente a Madrid.
La Salvatana,
que per la seva banda impulsa
és un innovador cicle de concerts per a Cola i Veus,
o dir que la Federació Sardanista
anuncia un curs de monitoratge de sardanes,
i avançarem també coses
al voltant de la Unió de Colles Sardanistes,
com la col·lenda del Campionat de Catalunya,
la seva assemblea, etcètera, etcètera.
Tot això, esclar, naturalment,
acompanyat amb música al llarg de tot el programa,
fins que arribem a dos quarts de dues de la tarda.
I si avui hem de parlar del mestre Tomàs Girobrador,
doncs mira, comencem amb una sardana seva
i una de les moltes, moltíssimes,
que ha dedicat a la ciutat de Tarragona.
Si a hores d'ara ja ha superat,
crec que les 3.000 sardanes escrites,
ara en situem a la que,
això és com s'acostuma a anomenar,
l'Opus 62,
és a dir, la sardana 62,
que no era pas la primera,
però sí una de les moltes que hi ha en aquella época,
als anys 70,
va escriure dedicada a la ciutat de Tarragona.
Una sardana original per a coble de 22 músics,
és a dir, dues cobles,
estrenada el 26 de maig del 73,
i va guanyar el Premi Josep Maria Pla,
que va organitzar el Casal Tarragoni
dins el munt d'actes
de la Proclamació de Tarragona
com a ciutat pubilla.
És cala romana,
en versió per a una coble,
en aquest cas,
de la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
i la ciutat de Terrassa.
Dir��ca Cetatal.
Ho hem comentat moltes vegades.
va néixer el 1915 a Horta de Sant Joan.
Després de viure el tràngol de la guerra
com pràcticament tothom en aquella època
amb totes les dificultats
que això comportava, però
si heu llegit la seva biografia sabreu
que amb trets, amb característiques
que jo crec que fins i tot se'n podria
fer una pel·lícula. Després
la seva carrera musical, primer
amb les orquestres de ball
i finalment anant a parar
coneixent i força
el món de la cobla, el qual
s'hi va abocar. S'hi va abocar
tant que és un dels homes
dins el món de la sardana, de la composició
per a cobla, més populars arreu del país
no només poblars, sinó molt estimats
i aquí a Tarragona
és un dels llocs on sempre
hi ha tingut, no només
tirada, sinó també
que ha estat molt ben rebut i això es demostra
que amb la gran quantitat de sardanes
que ha arribat a escriure, dedicada
a gent o llocs
o entitats d'aquí de la ciutat
és el mestre Tomàs Ilemembrà d'un home que
poca broma, en guany compleix
95 anys
i fa poc encara el vèiem
aquí amb una ballada aquí a Tarragona
doncs, a veure
ballant fins i tot alguna sardana
això no ens ha d'estranyar
que el casal tarragoní
hagi tingut la iniciativa de fer-li un homenatge
però no un més dels molts que s'han celebrat
fins ara
que realment ha mereixut el mestre Gil
sinó amb voluntat de ser l'homenatge
i a més implicar-hi el màxim
de gent d'arreu del país
això és pel proper mes d'abril
i volem que ens en parli avui una miqueta més
el president de l'entitat del casal tarragoní
senyor Jordi Grau
molt bon dia
hola, molt bon dia
no sé, suposo que no cal justificar-ho
ara, el fet que s'organitzin aquest homenatge
però parlarem una miqueta de com va sortir la idea
i com s'ha arribat a concretar
Bé, la idea realment ha sortit pel gran amor que tenim
el casal i els sardanistes tarragonins per Gilmen Brado
i el gran amor que té Gilmen Brado per Tarragona
pels sardanistes tarragonins
aquesta és la realitat
la relació amb Gilmen Brado
ve des dels anys 70
del 72, 73
quan Tarragona va ser escollida a Ciutat Pobilla
en aquells moments
Gilmen Brado era un
un compositor pràcticament desconegut
i arrel d'aquí
d'arrel que havia guanyat un concurs
uns concursos a Barcelona musicals
però doncs no era persona popular
vam dir doncs
al casal tarragoní
li va encarregar fer la sardana
Tarragona-Ciutat Pobilla
sardana que crec que no necessita presentació
la coneixem tots els sardanistes
arreu de Catalunya
i que al cap de
sovint el repertori de moltes cobles
tot i que és una sardana que no és fàcil tampoc
no, no, els moixis cada vegada que els dius a tocar-les
no fan gaire bona cara
però bueno
arrel de tot això
doncs amb el Gil
vam començar a tindre una bona relació
tant al casal
com després doncs
pel seu caràcter amb els sardanistes tarragonins
i això doncs ha fet que
ell s'abolqués una mica
en Tarragona
i en fer sardanes
per Tarragona
diguem-ho així mateix
i que doncs els tarragonins
també li tinguem una miqueta
d'estimació
pensa que no solament el casal tarragoní
o la ciutat
amb el seu patrimoni mundial
va escrit 4 o 5 sardanes
dedicades a monuments de la ciutat
com són Foruntina
del Fòrum
com pot ser Torre Pilat
recordo també l'encís del Medo
vull dir sardanes dedicades
a lo que és la ciutat
i després moltes
a lo que és
també persones de Tarragona
hi ha moltes persones de Tarragona
que tenim sardanes
dic tenim perquè jo soc un d'ells
tenim sardanes dedicades
a nosaltres
per part d'aquest bon home
i últimament
amb la ballada
que tu deies
del Serrallo
encara me'n va portar
dues
una que ja
va més temps
que l'escrit
i una
de nova
que porta
el número 1.304
o sigui que
no 3.000
com dèieu abans
que déu-n'hi-do
també
bé
si segueix
així
poder-hi arribarà
doncs
amb aquestes
dues noves sardanes
diguem-ho
una és més vella
no s'estrenant
em va dir que no s'havia estrenat
i per això em va donar la partitura
que doncs
que el dia que ens vagi bé
que nosaltres
doncs
ho fem
una de les cobles
d'aquí Tarragona
i després
últimament
també
m'ha enviat
4 o 5 sardanes més
entre elles
la número 1
la número 1
que la va escriure
durant la guerra civil
a Bilbao
quan estava presoner
i allí
doncs
va
un altre presoner
un altre
noi
li vam donar
una
una poesia
diguem-ho així mateix
més que una lletra
una poesia
una espècie
semblant
doncs
al que podia ser
l'essència
de l'emigrant
o sigui
de la persona
fora de Catalunya
i li va dir
fes-me
una música aquí
o posa'm una música aquí
tu que ets músic
i el Gil
doncs
ho ha explicat moltes vegades
que ella en aquell moment
no sabia
com era una sardana
no sabia la seva composició
però
doncs
va agafar
i va posar
una música
tinc la sort
que doncs
fa cosa
d'una setmana
m'ha enviat
la partitura
i a veure
doncs
si alguna de les cobles
d'aquí Tarragona
s'atreveix
diguem-ho així mateix
i sentim
aquesta primera sardana
potser que no s'ha interpretat més
des de
al mig d'aquell
no no
és possible que no
és possible que no
és possible que no
hi ha moltes sardanes d'ells
jo parlant amb ell
alguna vegada
ho hem dit
hi ha moltes sardanes
d'ells
que inclús
es creu ell
que estan escenades
i no ho han sigut
jo en tinc un altre
d'aquí Tarragona
que no ha estat escenada
que està dedicada
al jurat Maria Ferrer
que va ser tesorer
del casal
va dir que tenia
una sardana
d'ell
si no m'ho equivoco
el títol és una mica
enrabassat
reginjolada
i segona
va dir
aquesta sardana
no s'ha estrenat
jo crec que si
busquéssim
inclús
amb el seu
amb el seu arxiu
hi ha sardanes
d'ells escrites
que no han sortit
a la llum encara
amb una producció
tan àmplia
segur que n'hi ha
potser que són més senzilles
però fent una tria
trobem de
molt interessants
bona part d'elles
són les que va dedicar
una d'aquelles sortides
que l'home té
de tant en tant
és dedicada
ho dic perquè
primer en va fer
unes dels dies de la setmana
vam poder escoltar
fa poc un concert
presentament organitzat
pel casal
amb una peça
de concert
que és el diumenge
al final
i també
una altra ocasió
sardanes
dedicada
als mesos de l'any
amb les que hem pogut
aconseguir sentir
alguna vegada
espontàniament
són de les sardanes
també és categoria
d'en Gil Membrado
doncs això
em sembla que és la base
no?
de l'acte que organitzeu
sí
perquè
a veure
en Gil
parlant amb ell
he tingut moltes xerrades
una d'elles
precisament va sortir
això
dels mesos de l'any
i dels dies de la setmana
que no se li havien tocat
mai junts
que si se li havien tocat
mai junts
i que feia molt de temps
i que doncs li faria
gràcia
escoltar-los
i aquesta va ser
la primera vegada
amb el dels dies
de la setmana
que ho vam fer
que va ser precisament
la cobla marinada
i
i va quedar doncs
amb ell en l'aire
a fer-lo dels 12 mesos
de l'any
i ara
preparar doncs
aquest
homenatge
amb el Gil
vam pensar
que poder seria
el més adient
no?
ja que volíem
que fos
un homenatge
d'ell
la diada
d'ell
vam buscar
la manera
de fer-ho
haguéssim trobat
moltes sardanes
i poder doncs
amb una qualitat musical
millor
sardanes premiades
arreu de Catalunya
però
vam creure
que
més que
l'escoltar
en aquest cas
molt bona música
ell tenia
una il·lusió
poder sentir
els 12 mesos
de l'any
junts
llavors
aquesta il·lusió
que té ell
és la que ens va fer
compartir a nosaltres
també aquesta il·lusió
li vaig demanar
les partitures
me les va enviar
vaig parlar
amb les cobles
d'aquí Tarragona
i elles me van dir
que sí
que tocarien
doncs
sis mesos
cada una
diguem-ho així mateix
i aquesta és la base
és la il·lusió
que té en Gil
de sentir
totes juntes
els mesos de l'any
i això es concretarà
el dia 17 d'abril
que és dissabte
crec
sí
dissabte al vespre
el dissabte
a les 7 de la tarda
hi haurà un concert
a les 7 de la tarda
al Teatre Metropol
l'entrada serà lliure
però es tindrà
que recollir invitació
es demanaran allà
al teatre mateix
no sé quan
quan ells obrin
doncs les taquilles
per al programa
de primavera
també hi haurà
les invitacions
i després
a dos quarts
de deu
farem també
un sopar
homenatge
a l'hotel
Imbrial Tarracó
el mateix dia
a la nit
sí sí
el mateix dia
a la nit
intentarem
doncs
que sigui
el concert
el més
agradable
per tots possible
però que no
s'allargui
que no sigui
tampoc
etern
no?
ha començat
a les 7 de la tarda
i a les 10 de la nit
encara estem allà
llavors
una de les intencions
que hi ha
és que suposem
que moltes entitats
i personalitats
o persones en general
vulguin doncs
demostrar el seu efecte
pel Gil
i li vulguin fer arribar
algun present
farem dos tors
diguem-ho així mateix
les entitats
que vinguin
al sopar
li faran l'entrega
després del sopar
i les entitats
i persones
que no vinguessin
al sopar
li farien l'entrega
a la mitja part
del concert
així dividiríem
una mica
el que és
la part
més sentimental
d'ell
però heu fet una crida
no?
heu divulgat
aquest homenatge
a redor del país
hi ha entitats
que s'hi han adherit
sí
bueno
aquí hi ha una miqueta
una cosa així
estranya
diguem-ho
a veure
fa cosa
de 3 o 4 mesos
quan va sortir
l'aire
ja es va
fer una primera circular
a les entitats
i es va donar
pels mitjans
de comunicació
conforme es faria
es volia fer
aquest homenatge
i hi van haver
entitats
persones particulars
i cobles
de sadanes
que ens van escriure
i ens van dir
que s'adherien
a l'homenatge
aquest
en aquests moments
em van pensar
a veure
què podem fer
més
o què no
podem fer més
va sortir
el dels 12 mesos
de l'any
i va sortir
també
el de fer
el sopar
a partir d'aquí
la cosa
va quedar
una mica
parada
en el sentit
que anàvem
buscant
el teatre
que l'ajuntament
ens va ser
el teatre
metropol
com així ha sigut
i anar preparant
les coses
més
la part logística
fins que
ara ja ha arribat
el moment
que falten
un parell de mesos
i això
ha de tirar endavant
la intenció
era primer
acabar de lligar-ho
tot
amb el teatre
metropol
lligar-ho
amb la junta directiva
del casal
tots els actes
a fer
i quan tinguéssim lligat
llavors ja
donau a conèixer
a tot el país
la nostra intenció
però bé
passen coses
sobretot
amb les eines
que tenim ara
informàtiques
que bueno
hi ha vegades
que posem
si volguer
posem el dit
on no correspon
vam estar preparant
o va estar preparant
el que podia ser
la mica de circular
per tots els milions
de comunicació
i
per
doncs
divulgar
tot el que era
aquest homenatge
es va deixar
tot preparat
però
en vez de tocar
una tecla
se va tocar
una altra
va sortir abans d'hora
va sortir abans d'hora
abans de
o sigui
em va sortir
que abans
o sigui
volíem guardar
dintre de l'ordinador
per el moment
que doncs
la junta
i l'ajuntament
o en aquest cas
el Teodemà de Pol
ja ens donguessin
el visti plau
o tot
que estava tot correcte
apretar el botonet
i que sortigués
de tot arreu
doncs bé
aquest botonet
es va apretar
abans d'hora
i ha sortit
de tot arreu
això no vol dir
que el programa
no sigui aquest
el programa serà aquest
però
si algú
inclús socis
del casal
diu
ostres
és que això
no sabem res
i demano disculpes
perquè ja es dic
va ser una cosa així
esperem que ningú s'hagi molestat
esperem que no
quan la finalitat
és
és lluable
és bueno
homenatjar
el mestre Gil
i
amb aquest concert
sembla que ja ho has dit
però potser
remarcar-ho
que serà amb la participació
de les dues cobles
de la ciutat
principal de Tarragona
sí
a veure
nosaltres
tot això
és molt fàcil
i més
quan fas coses
d'aquestes
així
poder buscar cobles
amb un renom
i t'omplem el teatre
però
per què
hem d'anar
a buscar cobles
fora de casa nostra
quan en tenim dos
que crec
que estan
plenament
convençudes
que poden fer
aquest concert
i que crec
que realment
poden donar
un aire
nou
també el seu repertori
pensem que
les cobles
d'aquí Tarragona
no en fan
de concerts
com fan
les altres cobles
diguéssim
de Girona
o de Barcelona
vull dir
són coses
que estan més
al seu abast
llavors les cobles
d'aquí Tarragona
principalment
el que fan
són ballades
de sardanes
quan elles
tenen un repte
una mica
major
i en aquest cas
doncs
hi és
crec que realment
elles també
ho agafen
amb moltes ganes
i crec que
estan preparades
per poder fer
aquest concert
i així ha sigut
i que siguin
les cobles
de casa
les nostres
les que realment
faig un menatge
amb una altra
particularitat
quan va fer
els 90 anys
el membrado
en Rafael Guinovar
que és el tenor
de la cobla
la principal
de Tarragona
ja li va dedicar
una sardana
li va dedicar
una sardana
que era
90 flames
per una sardana
en referència
a la sardana
popular d'ell
la flama
de la sardana
i els seus 90 anys
i després també
a la cobla
cosetània
hi ha dos membres
la Tibla
la Irene Grau
i el seu pare
que toca
el viscorn
Joan Jordà
o sigui
ells dos
tenen sardanes
del Gil
una
títula
a veure
que me'n recordaré
sí
Sons Envellutats
i l'altre
és
Fliovalina
Flaviolina
Flaviolina
això
són els dos
títols
que el Gil
els va dedicar
o sigui
que vol dir
que ells
també
d'una manera
o altra
tenen ganes
de participar
en aquest concert
si algú
està interessat
d'alguna entitat
o a nivell particular
afegir-se
aquesta
adherir-se
a aquest homenatge
encara que sigui
hi ha algú
que potser
no pugui venir
o pugui fer
aquesta adhesió
on s'ha d'adreçar
mireu
podeu adreçar
per correu electrònic
casal
torregoni
arroba
tinet
punt
org
aquesta és l'adreça
del casal
allí podeu enviar
els vostres correus
electrònics
també l'adreça
del casal
és carrer fort
un 23
de Tarragona
o sigui
carrer fort
un 23
43001
de Tarragona
aquí també
podeu enviar
hi ha uns dos telèfonos
o si voleu
trucar
al 610
88
1597
que aquí
també prendrem nota
i ens atendrem
amb el que necessiteu
o amb el que vulgueu
si aquell
no puc vindre
m'agradaria
fer-li arribar
una nota
amb el mestre Tomàs
que nosaltres
a Madrid
tranquil·lament
ho podeu posar
i que nosaltres
li farem entrega
d'aquestes notes
li farem entrega
de tot el que aquell dia
tinguem
aquelles persones
o entitats foranes
que vulguin
reservar invitacions
també
sí, sí
amb aquestes
totes aquestes entitats
si ja s'ha enviat
el que és
els mitjans de comunicació
tots els informadors
sordanistes
ho deveu haver rebut
o ho rebreu
en aquests dies
perquè se'l va enviar
a la seu
s'ha enviat també
a la revista
SOM
els ràdios
els diaris
i entitats en particular
i persones en particular
se'ls ha enviat
ja podeu doncs
fer les vostres
reserves
tant d'invitació
com diguéssim
pel sopar
amb aquestes adreces
que us he dit
l'adreça electrònica
torno a repetir
casaltaragonia
robatimet.org
o RG
o el 610-88-1597
i aquí doncs
prendrem nota
i ja
i ja us explicarem
doncs
la manera
de recollir
les entrades
o la manera
de recollir
els tiquets
pel sopar
les invitacions
són gratuïtes
però el sopar
suposo
tenen preu
sí
el preu
del sopar
serà
de 38 euros
també
si no hi ha
res de nou
i això
és una
primícia
que us vaig a donar
possiblement
també tindrem
doncs
l'assistència
amb representació
de la Generalitat
aquí de Raona
possiblement
que ja
tinguem
el conseller de Cultura
el senyor
3Rs
que ens voldrà
que en nom
de la Generalitat
atereixi també
l'homenatge
d'en Tomàs Gil
estaria bé
perquè hi ha
també aquest reconeixement
seria un reconeixement
per part de la Generalitat
la trajectòria
d'aquest personatge
que al marge
que ens agradi
en la Sardana Zona
no ha de ser
una persona
que ha treballat
força
per la cultura
del país
el casal
Tarragoní
ja fa 3 anys
3 o 4 anys
li vam demanar
a la Generalitat
i donés
la creu
de Sant Jordi
crec que és una persona
no solament
per la seva trajectòria
dintre de la Sardana
sinó
per la seva
vida
que
va plasmar
en un llibre
en una biografia
que realment
no diria
que va ser
un bestseller
però entre els sardanistes
sí que ho va ser
perquè parles
amb sardanistes
d'arreu de Catalunya
i tots te parlen
de la vida
d'en Tomàs
i coneixen
la vida d'ell
i això vol dir
que el llibre
va ser ben acceptat
per tots
doncs
a part
amb tot això
crec que
en Gil
és una persona
molt estimada
molt estimada
que tothom
vol estar
al seu costat
tothom
vol
llavors
el casal
vam tenir la iniciativa
de demanar
la creu de Sant Jordi
no se li va concedir
en aquells moments
van haver altres coses
la cosa dintre de la Generalitat
per la concessió
va variar
i ens van
i va casar
la cosa aturada
enguany
amb el 95 aniversari
vam
començar
doncs a indagar
a veure
què podíem fer
i
hem tingut la resposta
del delegat
dels mitjans de comunicació
d'aquí Tarragona
de governació
també
que és el senyor
Xavier Sabaté
i ens va fer
ell ens va dirigir
directament
al senyor Tracerres
doncs
demanant-li
que tingués
cura
d'aquesta
d'aquesta
sol·licitud
que s'ho mirés
doncs
amb uns ulls
més
més propers
i
sembla doncs
que
que va contestar
dient doncs
que sí
que se miraria
i que mirarien
a veure doncs
si se li pogués
concedir doncs
la creu de Sant Jordi
al mes de Tomàs
que per nosaltres
seria doncs
realment
una gran il·lusió
de veure doncs
que inclús
no solament
que és el mes de Tomàs
sinó que
una persona
dintre del món
de la Sardana
se li fa aquest reconeixement
de moment
el que segur
és aquest homenatge
el 17 d'abril
al Teatre Metropol
amb la principal
de Tarragona
la Cossetània
Sardanes
dels mesos de l'any
del mestre Tomàs Gil
després el sopar
el Tel Imperial Tarraco
i suposo
que el que s'ha de part d'això
potser la seva
diguem-ne urgència
més immediata
és preparar la plec
sí, sí
tenim ja
al cap de 15 dies
no parem
al cap de 15 dies
de l'homenatge
al Gil
tenim la plec
de Tarragona
enguany
amb el parc
del Francolí
o sigui
estrenem
nova ubicació
crec que estrem
tots millor
inclús
la gent de Tarragona
doncs
és un parc nou
que ens estem
acostumant
a anar i a passejar
doncs
en aquest cas
ens podem anar
acostumant
a anar a ballar
sardanes
almenys una vegada
a l'any
i la gent
que ve de fora
tindran
post-ho
per poder aparcar
per poder
deixar els seus cotxes
inclús
sentir sardanes
passejar
crec que és un parc
més adient
que no
en aquests moments
del que teníem
a Saavedra
tenim les cobles
la marinada
la real jove
la cosetània
i la principal
de Tarragona
aquell dia
també estrenarem
estrenarem
sardanes
sardanes
no d'en Tomàs Gil
no d'en Tomàs Gil
però sí
del Coromines
del mestre Coromines
que va estar
aquí a Tarragona
quan van fer
l'homenatge
a Mollet
em sembla
no recordo
mala manera
era Mollet
i ell doncs
fa anys
va escriure
va dir que ens escriu
una sardana
i sí, sí
ens ha fet
una sardana
que es titula
Visca Tarragona
i que s'estrenarem
el dia
de la pleg
a part d'això
doncs
farem també
un homenatge
a tres entitats
que ja passen
de la seva edició
dels 60
dels seus aplegs
que són
Toralló
Badalona
i Caldes de Malavella
Caldes de Malavella
i Badalona
ja ens han contestat
dient que sí
que vindran aquest dia
i estem a l'espera
doncs
que Toralló
ens contesti
i esperem
que estigui
també entre nosaltres
bé
tant una cosa
com l'altra
tant l'apleg
com aquest homenatge
amb el mestre Giliana
n'anirem parlant
encara que queden dies
anirem
fent bullir l'olla
de fer ambient
gràcies Jordi Grau
president del casal
gràcies a vosaltres
i gràcies a tu Àngel
partint de sempre
doncs la
la deferència
que el casal
fa algun acte
una mica
doncs
sortint
de lo normal
ens facis
doncs
aquestes petites
xerrades
i tinguem
aquestes petites
xerrades
doncs
per poder
parlar de tot
nosaltres
gràcies a tu
molt bé
fins sempre
gràcies
i anem
altra vegada
a la música
ara una sardana
del mestre
Fèlix Martínez Comín
un disc
que li va dedicar
a la cobla
de Cambra
de Catalunya
un disc
antològic
és a dir
un recull
només
de sardanes
del mestre
Martínez Comín
i concretament
n'escoltarem
una que es va estrenar
el desembre
de 1987
i amb aquesta
dedicatòria
els meus amics
de la principal
de l'abisbal
amb sincer efecte
en el seu gloriós
centenari
és
plenitud
i amb
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I obrim agenda
i aquesta setmana
ja sabeu que
habitualment
la nostra agenda
basta
vuit dies
des del dissabte
fins al següent
dimenge
el dimenge
de la setmana següent, doncs això, ens hem de situar
precisament el diumenge, dia 14,
a l'hora de parlar de plecs. El 30è plec
de Navarca, a les a la tarda, al Poballó Municipal,
amb l'Escobla, Girona i Bola de Sabadell, Marinada
i Lluïsos de Taradell, amb concurs
de colles improvisades. Pel que fa
a ballades de sardanes, i aquí ens limitem
a les comarques terragonines o adjacents,
ens hem de...
Sí, sí, podem parlar ja d'ara mateix,
d'avui dissabte, precisament
d'aquí 10 minuts, a les 6 de la tarda,
quan està anunciada una ballada a l'Aleixal,
a l'Ermita de Sant Blai, amb la cobla
para Mañanet. Per demà, diumenge, a les 12
al migdia, a Vilafranca del Penedès, a la plaça
Penedès, amb la cobla Reu Jove,
i a dos quarts d'una, Calafell, a la plaça de
Calcobano, amb la cobla la principal
de Tarragona.
Parlem de concursos, de moment individual
de revesses, demà, a dos quarts de 12 del matí,
a Cervera, al seu auditori, amb la cobla
Bell Puig, cobla, després hi haurà
el dinar del Rebassaire, que és
la festa de cloenda de la temporada
anterior d'aquest àmbit del
Campionat de Catalunya. En concerts,
a pensar-vos que el diumenge, dia 14,
a les 6 de la tarda, a Tortosa, l'Auditori
Felip Pedrell s'oferirà l'espectacle
Cobla i veus, que ofereix la cobla
a la Salvatana. Després en parlarem
a les notícies. I, finalment,
pel que fa a aquesta agenda, demà, diumenge,
a la 1 de migdia, a l'Aleixal,
a la Sala d'Espectacles de la Societat,
actuació de la secció infantil i juvenil
del grup de danses de l'Aleixal.
Anem altra vegada a la música. Ara no serà una
sardana, sinó un arranjament
d'una cançó tradicional
que en va fer el mestre Josep Maria
Vilaigendol, un músic excel·lent
que podia haver arribat a escriure
una obra realment important, però
va morir jove, quan encara no tenia
34 anys. El 1927
és la data que porta,
aquesta versió de la filadora, que
escoltem en versió de la cobla de cambra
de Catalunya.
Música
Música
Música
Música
Música
Seguim a l'1, 2 i seguit.
Temps de setanes, esbars i música
per acoblar la sintonia de Terrona Ràdio.
Encara tindrem temps d'oferir-vos
algunes notícies, un primer bloc de notícies
dins d'aquest primer temps
de l'1, 2 i seguit.
Sabeu que habitualment, a la 1, fem
un parèntesi per posar-vos al dia
amb el bolletí de notícies
generals. Després tornem fins a dos
quarts de dues. Doncs bé, en aquest primer
bloc, com deia, de notícies,
parlem de l'escala, la població escollida
per la presentació avui de la guia
de Plex 2010. A més, també s'efectuarà
lliurament del diploma que acredita la
Sardana com un dels 10 tresors del patrimoni
immaterial de Catalunya i Andorra.
Recordem també que el proper mes d'abril
l'escala serà proclamada com a ciutat
pobilla de la Sardana 2010.
La cita d'avui tindrà lloc
a l'Institut El Pedró de l'Escala,
en el marc de la presentació de la guia de Plex
de la Sardana, com dèiem, una publicació
que promou la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració de les coordinadores
d'aquestes manifestacions sardanistes
de les diferents demarcacions del Principat,
així com també les entitats sardanistes
d'Andorra i la Federació Sardanista
del Rosselló. L'acte s'iniciarà
a les 6 de la tarda amb el lliurament del diploma
que acredita la Sardana com un dels 10
tresors del patrimoni immaterial
català i andorrà, un reconeixement avalat
per la votació de més de 37.000 persones
que van participar en la campanya organitzada
per l'entitat capital de la cultura catalana
amb l'objectiu de divulgar
i salvaguardar les diferents
expressions patrimonials de la nostra cultura.
La Sardana es va classificar en segona posició
en una llista de 10 manifestacions,
entre les que també hi ha la Diada de Sant Jordi,
els castells, la Potum de Berga,
els focs de Sant Joan i la Flama del Canigó,
les representacions de la passió,
els valls de Diables i els correfocs,
les cantades de Vaneres,
la Calella de Plafrugell,
la Festa Major de Vilafranca del Paradès
i la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa.
El president de l'Organització Capital de la Cultura Catalana,
Xavier Tudela,
farà lliurament del document
que conté aquell reconeixement a la Sardana
que serà rebut pel president
de la Federació Sardanista de Catalunya,
Bartomeu Durant.
En l'acte també intervindran
l'alcalde de les Cales,
Tenis Lau Puig,
el president de la Federació Sardanista
de les Comarques Gironines,
Xavier Treserres,
i el director del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional
de la Generalitat Ramon Font de Vila.
Després del lliurament del diploma
i de la presentació de la guia de plecs,
l'acte es claurà amb un concert
a càrrec de la cobla La Flama de Farners.
La Plaça d'Oriente de Madrid
serà l'escenari el proper dissabte 13 de febrer
d'una actuació de la cobla als mongrins,
inclòs en els actes a la celebració
del 125 aniversari d'aquesta formació musical,
un acte que ha promogut
l'Associació d'Intèrpretes Executants, AIE,
amb l'organització del Casal Català de Madrid
i molt especialment Blanca Terrides,
filla del desaparegut mestre Josep Maria Terrides,
gran impulsora de l'obra d'aquell músic
i de la sardana a la capital de l'Estat.
Els mongrins viatjaran a Madrid
el mateix dia al matí en un vol regular
des de Girona i retornaran el mateix dia al vespre.
Amb ells viatjaran Antònia Masbou,
expresident de la Federació d'Unió de Músics de Catalunya
i directiu de la IE,
així com Núria Feliu,
pertanyent a la junta directiva d'aquella entitat.
El Cercle Català de Madrid
compta des del primer dia de la seva fundació,
el 1952, amb l'Esbarda en Saire.
Des del 1953,
l'agrupació seranista del Cercle Català
organitza regularment ballades de sardanes
que des del 64
se celebren a la glorieta de la sardana
del Parc del Retiro.
A inici dels anys 70
va néixer la colla Montserratina,
dins la penya jove,
i poc després,
coincidint amb el trasllat
a l'actual seu del cercle,
a la plaça d'Espanya,
neix la colla Siguem Qui Som,
els promotors de la qual
van ser el tarragoní Ramon Tondo
i l'actual president del cercle,
Albert Masquef.
Doncs el que dèiem,
tenim més notícies,
l'oferirem després,
d'aquí un minut comença
aquest butlletí de notícies,
serà la una de la tarda,
doncs després tornarem amb més notícies
i més coses interessants.
Entre elles, avui,
atenció a la relíquia,
perquè és especialment relíquia,
diguem-ho així.
Fins ara.
Us deixem amb aquest butlletí de notícies.
a l'actual de l'actual de l'actual.
a l'actual de l'actual de l'actual de l'actual.
Fins ara.
Comencem,
Tornem-hi l'un, dos i seguit, ara amb la segon bloc, la segona tanda,
parlant-vos de sesanes, dels bars, de música per a cobla,
i també el segon bloc d'una de les seves seccions, la de notícies,
que havíem deixat pendent encara, amb unes quantes d'interessants, creiem nosaltres,
amb motiu d'aquesta habitual parèntesi del programa,
quan arribem a l'una de la tarda.
Anem, doncs, cap al noticiari.
I abans parlàvem d'una cobla antiga, prestigiosa, com és els Mugrins,
que d'alguna manera clourà, sembla que és com un dels últims actes,
almenys d'aquest 125 aniversari dels Mugrins, serà a Madrid.
Doncs ara parlem d'una altra veterana i prestigiosa formació,
també amb característiques de cobla orquestra, la Salvatana,
que impulsa en guany un innovador cicle de concerts per a cobla i veus,
tot i que l'estrenes va celebrar el 7 de desembre de l'any passat a Sant Boi de Llobregat,
ja que és 2010 quan s'intentarà potenciar un format concertístic
més enllà de l'estricta formació de cobla.
El cicle és, de fet, una variant a mig camí
entre els concerts tradicionals de festa major i els de música per a cobla.
Sardanes com ara l'Empordà, Llevantina, la Sardana, els Monges,
i l'Anna Manomoro, la Puntaire, a més de l'Agoria,
composició escrita per el Josep Plavertí, que només interpreta la Salvatana,
en són una primera mostra.
Destaquen les intervencions els cantants Noelia, Jordi, Fanny i Ulisses,
els cantants habituals de l'orquestra,
juntament amb els 12 instrumentistes,
tots sota la direcció del titular de la Salvatana, Jesús Sant Aliestra.
Tot i que la majoria de les peces són cantades,
també s'inclouen algunes d'instrumentals i fins i tot de lluïment,
com la Sardana es duet festiu de Pau Marons,
amb un destacat paper dels dos tibles,
Jordi Feliu i Joan Barrera,
o xerinola de Ricard Velasau,
amb les tenores de Josep Ferraz i David Martínez.
De moment, el proper concert d'aquest cicle
se celebrarà a Tortosa diumenge vinent
i a 14 de febrer, a la 6 de la tarda,
a l'auditori Felip Padrell.
La Federació Sardanista de Catalunya
anuncia que ha organitzat,
conjuntament amb les entitats sardanistes de Manlleu
i l'Ajuntament d'aquesta població,
un curs de monitoratge de sardanes.
El curs durarà 40 hores
i es portarà a terme al Museu Industrial del Ter
cada dissabte del 13 de febrer al 24 d'abril,
de 10 del matí a dues de la tarda.
L'import de la inscripció és de 25 euros
i s'és soci d'una entitat sardanista de Manlleu,
però també resta obert a tothom.
El preu de 30 euros.
Cal presentar la sol·licitud d'inscripció
a l'àrea de cultura de l'Ajuntament,
juntament amb dues fotografies de carnet,
l'acreditació de soci d'una entitat sardanista
de Manlleu, si s'escau,
i el resguard del pagament de la inscripció.
I tornem a parlar de la Copa dels Mongrins,
més que parlar, doncs, escoltar la seva música
del seu disc, 125 anys mongrinejant,
com podeu comprendre,
ha publicat celebrant aquest aniversari tan important,
doncs amb una sardana històrica
dins d'aquesta llarga trajectòria dels Mongrins,
una del 1909,
concretament la segona del seu autor,
Vicenç Bou,
que durant un temps va ser director dels Mongrins.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Gans de Maig.
Ja és el temps de les xafarderies, a l'un, dos i seguit.
Avui, malauradament, hem de començar amb una notícia negativa.
Sabeu que, pel que fa a la divulgació de la Sedana,
el món de la ràdio és bastant positiu pel que fa a programes concrets que parlen de Sedana.
Una altra cosa és que se'n parli en noticiaris i en altres espais.
Però, pel que fa a programes específics sardanistes,
la xarxa d'espais arreu del país és especialment notable.
De tant en tant, però, hi ha alguna notícia que contradiu una miqueta aquesta tendència general.
I és que des d'aquest mes de gener del 2010 ha desaparegut un programa històric sardanista,
a contrapunt l'espai que matia a Ràdio Terrassa amb una trajectòria de 62 anys,
poca broma, de permanència en antena i que no es tornarà a emetre.
Cal ressenyar, però, que el motiu d'aquest punt final del contrapunt
no raó en cap problema de continuïtat de l'equip de realització,
que fins ara ha acomanat Ramon Moncho,
sinó en la venda i tancament de l'emissora a Ràdio Terrassa.
I dir que les cobles, els serranistes, les entitats, balladors,
ja sabeu, no sempre es limiten a practicar aquesta activitat eminentment lúdica,
a vegades hi ha compromisos més enllà.
Això és el que llegim, per exemple, bé, d'exemples en anem donant sovint,
però aquest últim que hem trobat al bloc Creuant, d'Albert Fantarrés,
un bloc que ja hem comentat més d'una vegada, que és molt recomanable,
diu el següent.
Les cobles agremuntines col·laboraran aquest diumenge
amb l'acte de presentació de la consulta sobre la independència
que organitza la plataforma Agramunt de Sidaix per el proper 28 de febrer.
Components de les cobles, Joveníbula, Quatrevenys i Riella,
animaran amb sardanes la presentació,
que començarà a les 7 de la tarda al Casal Agramuntí.
D'aquesta manera, les transformacions seran part de les entitats locals
que hi col·laboren de manera altruista.
I un altre exemple, l'agrupació seranista Vilanova de Villpuig,
a la qual pertany la colla Solixent,
ha estat entitat promotora de la consulta a la localitat
juntament amb el grup de joves
i que es vertebra a través de la plataforma Vilanova de Villpuig de Sidaix.
A Villpuig, el referèndum no oficial,
organitzat des de la plataforma Villpuig per l'autodeterminació,
rep el suport de l'agrupació seranista local
i el de la Villpuig-Cobla.
En total, més d'una setantena de localitats
podran votar durant el 28 de febrer,
a les quals cal sumar les que ja ho vam fer el 13 de desembre
i les que han anunciat que ho faran el 25 d'abril.
La setmana passada comentàvem com a curiositat
el servei, diguem-ne, d'informació
que ofereix el web de la Unió de Colles Sardanistes
de serveis, d'empreses i marques
dedicades a la fabricació o proveïment de recursos útils,
això tal com ho diu per al món del sardanisme en general,
i donava adreces de fabricants d'espardenyes,
per exemple, evidentment una eina bàsica,
imprescindible i fonamental,
però els d'ensaires, sobretot els d'ensaires de colla,
quan es tracta de ballar bé,
i també donàvem com a novetat,
també perquè d'aquests fabricants d'espardenyes
ja es coneixien, no havíem parlat en el programa també.
Doncs la novetat era una empresa de Morella
que és especialitzada precisament en servir grups folklòrics
de les més diverses menes i procedències,
però que feia oferta especial per als sardanistes.
Alguns havien demanat que ja que ho havíem dit,
almenys diguéssim de qui es tracta,
tracta de l'empresa Filatura Temprado,
i es dedica bàsicament a fabricar faixes
i indumentària regional.
I també ara, doncs, també he dedicat al món de les colles.
Per cert que aquesta empresa,
en aquest web de la Unió de Colles,
podeu veure amb detall
que ofereix informació sobre diferents talles,
però talles que jo personalment
no sabia que n'hi hagués tantes de faixes.
Doncs aquí podeu trobar també,
no només això, sinó pantalons,
per petits, per grans, camises,
lògicament aquí observo que no hi ha vestits per dones,
les dones o les colles, cadascuna,
com bé sabeu,
tenen característiques molt específiques
de cada colla,
i podem dir que és tot un altre món.
Però sapigueu que mitjançant el web
de la Unió de Colles Sardanistes
hi ha aquesta informació exhaustiva
sobre aquesta oferta.
De l'edició amb les seferteries per avui
i anem cap a la reliquia,
que avui serà, d'alguna manera, doble.
Ja ho veureu.
Fa unes setmanes, al nostre programa,
la reliquia es recuperàvem amb uns discos
realment històrics,
allò de col·leccionista total.
Es tractava d'un grup segurament desconegut
per la majoria,
que es deia Mouné i els seus dinàmics,
que van treure dos discos petits,
els anys 66 i 67,
que podem dir que venien a ser
com uns predecessors de les experiències
que s'han fet posteriorment
d'incloure instruments de cobla,
en aquell cas una tenora
a grups de, diguem-ne, de rock,
a grups de música comercial,
popular del moment.
En aquella ocasió, evidentment,
amb un grup amb unes característiques determinades,
és la música que es feia amb música ballable
d'aquells anys 60.
Concretament,
el grup Mouné i els seus dinàmics,
amb un nom també molt propi de l'època,
incluïa bateria,
taclats,
baix,
saxo,
i en aquest cas també hi afegia la tenora.
Per què en tornem a parlar?
Doncs perquè ara,
justament,
la revista Anderrock,
en el seu número de febrer,
diguem-ne que reivindica la música d'aquella època.
El títol de la revista és
El pop i aier català dels 60,
50 artistes i 25 cançons imprescindibles de la dècada,
i inclou un disc
amb tota una sèrie de temes,
doncs,
vaja,
és una música que es feia en aquella època
i en aquest cas,
arranjada al català.
Grups com els Drums,
Eurogroup,
els Dracs,
The Bones,
els Quatre Gats,
els de la Torre,
els Picapedrers,
noms que, diguem-ne,
demostraven que abans,
fins i tot,
que el fenomen de la nova cançó
ja hi havia qui feia música en català.
Doncs,
un d'aquests enregistraments,
d'aquests talls que inclou aquest disc
és precisament
un dels temes de Mouné
i els seus dinàmics,
una peça
que ja vam poder escoltar en el programa,
però que,
escoltant-la encara que sigui un trosset,
sonava així,
i la versió seva,
molt particular,
ja ho veureu,
de Partupolaro.
No,
a Chino,
iè, iè.
Així és com sonava en Mouné
els seus dinàmics,
que malauradament
no van prosperar
per problemes de salut
del capdavantí
d'aquell grup,
el músic florarenci Mouné.
I el que no diu
la revista Enderroc,
en el comentari que fa d'aquest tema,
és que van treure un segon disc,
aquest era del 1966,
un segon disc,
del qual també vam escoltar
una de les peces
en el nostre programa,
on hi havia versions
de Vocació al Pirineu,
Cançó de Tres Diners,
Muntanyes del Canigó
i Dança Brava,
una peça
del mateix Florenci Mouné.
Doncs bé,
dèiem que teníem
una altra,
una altra,
una altra peça
dins d'aquesta selecció
de la relíquia,
i és que ara
ens n'anirem
cap a l'any 1959.
I també per demostrar
que inclús abans
que la nova cançó
i aquests intèrprets
dels anys 60,
encara que evidentment
molt menys volum,
hi havia qui cantava
en català,
gent com José Guardiola,
Emilio Vendrell,
pare i fill,
alguns ho feien
ocasionalment,
el Duodinàmico
fins i tot
va enregistrar cançons
en català,
i alguna veu
de ressò internacional,
doncs també
va tenir
algun enregistrament
en català,
però,
i no,
no,
no,
com a cosa anecdòtica,
anecdòtica en el sentit
que només és aquella cançó,
però sí que va tenir
molta incidència
i supervendes
pel que va ser a l'època.
Em refereixo
a la cantant Gloria Lasso,
que la gent d'avui en dia,
els joves,
no us dirà res,
segurament,
però la gent gran
sabran
que va ser un intèrpret
de gran importància,
sobretot als anys
40 i 50.
La Gloria Lasso
en realitat
es deia
Rosa Maria
Coscolín Figueres,
va néixer a Vilafranca
del Penedès
el 25 de novembre
de 1922
i va anar
a parar a França
on realment
es va fer
extraordinàriament
popular.
Recordada especialment
per la cançó
Luna de Miel
i va cultivar
especialment
el que es va anomenar
cançó espanyola,
els hi anava,
la cosa així tirant
una miqueta exòtic
per a ells,
per als francesos,
però també va cantar
moltes adaptacions
dels grans èxits
del moment.
La Gloria Lasso
és una dona
d'una bellesa extraordinària
i sobretot
la seva veu
també molt, molt maca.
Ho podreu comprovar
amb aquesta sardana
que van registrar
el 1959
poc abans
de traslladar-se a Mèxic
aconsellada
per la seva amiga
Edith Piaf
on també va triomfar.
Allí va viure
fins al 2005
que és quan va morir
i va ser
enterrada
a Cuernavaca.
I escoltem
doncs aquesta versió
de la sardana
de la rosa,
una composició
de
Jaume Torrents,
l'autor
de la Pepa Maca,
princesa de Barcelona,
o Tecla Tarragonina,
que eren altres cançons
que van popularitzar
cantants de l'època
aquells noms
que abans
que abans ho he esmentat.
En aquest cas,
amb una lletra
de Miquel Saperes
i atenció
perquè l'enregistrament
de la Gloria Lasso
és amb acompanyament
d'orquestra
dirigida
per un nom importantíssim
a l'època,
Frank Purcell,
sardana de la rosa.
Oh, quina rosa,
la rosa vera
en el somni
del teu viure
fó un capvespa
de primavera
que sofries mal d'allor.
Fó la sardana
i un dolç somriure
fó la cantera
i t'aparella.
La rosa blanca
es torna vermella
que el pit
la duies
i és ja l'amor.
Presumida
com sempre
que l'amor.
Has llegit
el treball
des del cel
una estrella
que ha baixat
a l'esguar.
Al capvespre
s'acotja
el llitet
del teu cor
d'una rosa
d'una rosa
molt blanca
ritme
en el teu escor.
Oh, mirall
del teu somni
que ja tens
a la mà
que la violita
nora
ha recorçat
allà
ja presents
a la gata
les garrins
d'un petó
s'estornava
vermella
la rosa
de l'escor.
de l'esguarçat
i el teu cos
laram
Tornada vermella, la rosa, l'escola.
Sens dubte podem dir que la Gloria a la Sòa és una catalana internacional,
encara que a País pràcticament no hi va fer carrera,
va fer sobretot a França, com hem dit abans, i després a Mèxic.
Vèiem que hem pogut comprovar que va tenir aquest moment
de dedicació a la música del seu país
i enregistrant aquesta sardana de la rosa,
que també van versionar molts altres cantants.
Bé, anem ja acabant.
Tenim temps just per anunciar-vos que ha aparegut
el vídeo, el testimoni, del concert final
de l'anterior edició del concurs de la sardana de l'any.
Recordem, va ser a l'Auditori Palau de Congressos de Girona
el dia 9 de maig, i com és habitual en aquesta nova etapa del concurs,
s'inclou tot el concert, molt ben enregistrat,
amb imatges i el so, amb la sardana finalista,
i el concert posterior, que en aquesta ocasió
va comptar amb l'Orquestra Sinfònica del Gran Teatre d'Eliseu.
Evidentment, abans havien participat les cobles Bisbal Jove
i Ciutat de Girona.
Una edició que, com tot el concurs,
el sardana de l'any va a càrrec de la Federació Sardanista de Catalunya.
I acabem amb una sardana d'en Carles Rovira,
amb un estil molt característic d'aquest autor,
sardana melòdica, balladora,
que bastant més que mai,
amb la cobla juvenibola de Sabadell.
Sardana de l'any va a càrrec de l'any va a càrrec de l'any va a càrrec de l'any.
Sardana de l'any va a càrrec de l'any va a càrrec de l'any.
Sardana de l'any va a càrrec de l'any.
Sardana de l'any.

La setmana vinent hi tornem, com sempre, als 12 minutets,
i ja serà amb la represa del concurs la sardana de l'any,
ja entrant dins l'àmbit de semifinals.
Serà fins llavors.
Que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.
Que passem una bona setmana.
Que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.
Que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.
que passem una bona setmana.