Fins demà!
Són dos quarts de deu en punt, s'inicia aquí el No Minguis en Històries, el programa de divulgació històrica des de l'estudi número 1 de Tarragona Ràdio, amb un ambient més humanitzat que mai.
Carregat.
Carregat. Benvingut, Manel Magí.
Avui no m'ho sentirà tan ambientador.
No, no. Bueno, no ens passem, que ara rebrem de part dels companys alguna golleja.
Manel Magí, un servidor Jordi Ximeno i al control d'aquesta fantàstica nau, que comença ara la seva projecció especial, doncs la Sílvia García. Comencem.
No en vinguis amb Històries, aquesta setmana.
Mantenim l'estructura habitual de sis temporades.
Iniciem el programa amb dues efemèrides, una el 1908, l'altra el 1881.
Seguim amb un monogràfic que avui, doncs el Manel ja ho s'avisava i qui avisa no és traïdor, va dir que durant algunes...
Batalletes.
Batalletes.
Batalletes.
Les batalletes de l'Avi Manel, podríem anomenar a aquesta secció del nostre mini monogràfic.
Estaria bé, eh?
Sí, però bé, jo crec que en aquesta batalleta tu no hi vas participar, perquè crec que retrocedim a l'imperi romà, no?
Doncs mira, fa exactament...
Un fotimer d'anys.
2002 anys.
No, 2001 anys.
2001 anys.
I més concretament, 2000 anys.
El 9 de setembre va fer 2000 anys.
Mira què et dic.
Molt bé, molt bé.
Encara no estava jo...
No.
Després del monogràfic, curiositats, que avui parlarem de niu, tornem la seva poma i el seu eureka.
També, avui fa 100 anys a Tarragona, notícies i bé, ja que estem, i parlant d'efemèrides, encara que no estiguem dins de les efemèrides, recordar també, avui llegim el diari, que més o menys fa 27 anys, per aquestes dates, del 8 al 15 de febrer de l'any 1983, les temperatures del 8 al 15 de febrer van baixar durant tots aquests dies per sota dels 0 graus.
Inclús a Barcelona va nevar durant 5 dies seguits.
Déu-n'hi-do.
Això es diu molt ràpid i això, doncs, ens ha fet gràcia. Recordar-ho avui, un dia en què les temperatures han tornat a baixar i, com diuen a casa meva, fot un fred que pel·la.
Afemèrides.
L'any 1981, tal dia com avui, del 81, del 1881, segle XIX, moria l'escriptor rus Feodor Mijelovic Dostoyevsky, un escriptor que, de petit o de jove,
va ser obligat pel seu pare, sembla ser que era un home cruel i tirànic, potser simplement volia el millor pel seu fill,
el va obligar a estudiar a la carrera d'enginyer militar, però aviat va despuntar com a escriptor i va publicar la seva primera novel·la,
titulada Pobre gent, l'any 1845, que només sortia al carrer a situar d'un sol cop entre els millors escriptors rossos del seu temps.
En aquesta obra presentava amb una força i una penetració extraordinàries la tragèdia social de tots aquells oblidats per la gran mare russa.
Atret per les teories del socialisme utòpic, sobretot francès, de la mà, per exemple, d'entre d'altres, de Fourier,
va entrar en relació amb el cercle revolucionari rus.
L'any 1849 va ser detingut i això marca molt la seva vida personal i també la seva obra,
ja que passant un mesos a la fortaleça de Pere i Pau i d'allí sortit condemnat a mort,
també juntament amb 20 acusats.
Quan el piquet d'execució, sembla ser que estava a punt de fusellar-lo, va arribar l'indult.
I això, doncs, el va trastornar molt, perquè simplement de pensar...
Jo estava a punt de morir, estava a punt d'apretar el gallet i, doncs bé, finalment, un indult m'ha salvat la vida.
La seva pena va ser conmutada per quatre anys de presidi i després obligada a fer el servei militar a prop de la frontera xinesa
i d'on aquells quatre anys de presidi no se li va permetre llegir ni escriure, només podia llegir la Bíblia.
Però al seu cap va anar barrufant les idees, els personatges, les trames i les seves futures obres,
entre les quals podem trobar El somni de l'oncle, Esteban Chicovo i els seus habitants,
humiliats i ofessos a punts de casa morta.
També va publicar i va dirigir diferents revistes on va fer propaganda de les seves idees polítiques.
Però no va ser fins l'any 1866, a partir d'aquell any, que van arribar les seves grans obres.
Crí i castig, per una banda, l'adolescent i els germans Karamazov,
un gran coneixedor de l'ànima humana i dels impulsos contradictoris de la nostra societat,
bé, de la societat del segle XIX i també de la nostra societat actual.
Vinga, no m'enrotllo que el Manel va fent signes.
No, no t'enrotlles, ja t'has enrotllat.
I 27 anys, si no m'aconto malament, després de la mort del senyor Dostoyevsky,
9 de febrer de l'any 1908, fa 102 anys, s'inaugurava al Palau de la Música Catalana.
Oh!
Oh! Quina llàstima que ara sigui conegut pel que és conegut.
Sí, pel cas Villers.
Exacte.
Doncs bé, aquest edifici va ser projectat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Muntaner.
De Reus.
Un edifici...
No?
Domènech i Muntaner era de Reus?
No?
No era el senyor Gaudí?
No, perdó, Gaudí era de...
No, era de Reus.
Estot bé.
Estant traiem en debats estèrils.
Vinga, no, això no.
Doncs bé, Domènech i Muntaner, que no era de Reus,
ja podem dir-ho segur,
doncs va projectar aquest edifici que és una de les obres mestres del modernisme català.
La construcció es va dur a terme en tres anys, entre l'any 1905 i 1908,
amb solucions molt avançades amb l'aplicació de grans murs de vidre
i l'integració de totes les arts, escultura, mosaics, vitralls i forja.
És seu de l'Orfeó català, que va ser fundat pel senyor Lluís Millet,
avantpassat de l'actual Millet i Amadeu Vives, l'any 1891.
Recordem, 102 anys d'història de l'edifici del Palau de la Música Catalana.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
I avui parlarem d'una altra batalla, d'una altra batalleta, com diria el senyor Jordi,
decisiva en el curs de la història, si més no, a Europa.
Si en el passat programa vam veure com els atenencs van frenar els perses a la planura de marató,
evitant que la cultura helènica hagués caigut en mans dels perses,
avui farem cinc cèntims de la derrota de les legions romanes
comandades per Baro als boscs de Teotoburg, davant dels germànics, a l'actual Alemanya.
I amb grans conseqüències a llarg termini, com després veurem.
Anem per la feina i situem-nos primer que tot en l'espai i en el temps.
Estem al tombant d'era, al voltant de l'any 0.
I a fer una cinquantena d'anys que Juli César havia conquèrit les Gàlies
i havia establit la frontera nord de l'imperi,
al riu Rin, més enllà, terres boscoses dominades pels pobles germànics, la Germània.
Les incursions d'aquests pobles en territori gal, o sigui, romà,
eren freqüents, inclús aquests bàrbars havien derrotat en alguna batalla
més o menys seriosa a les tropes romanes.
Davant d'aquesta situació d'inseguretat,
els romans van començar a fer incursions de càstig més enllà de la frontera del Rin,
arribant fins i tot a les ribes de l'altre gran riu que travessa Alemanya, que és l'Elba.
Aviat, però, aquestes incursions van començar a tenir un objectiu més ambiciós,
fer-se amb el control d'aquelles terres hostils
i convertir-les en una província romana més,
la província de Germània Transrenana,
o sigui, la Germània que hi havia més enllà del Rin.
Algú us devia pensar que una línia defensiva al llarg del riu Elba
seria més fàcil de mantenir que la llarguíssima frontera del riu Rin.
Riu Rin sona malament, no, Jordi?
Riu Rin.
Riu Rin.
Bé, semblava...
Un emperador xinès.
També, també, també.
A principis de la nostra era, a la presència militar,
se li van unir també esforços que podríem anomenar diplomàtics, amb els germànics.
Això vol dir aliances amb algunes tribus.
També amb l'objectiu de fomentar la romanització entre els germànics,
els romans van permetre a joves aristòcrates germans
ingressar a les legions i formar-se com a ciutadans romans més.
Entre aquests joves n'hi havia un anomenat Armini,
fill d'un cap de la tribu dels Queruscs.
Armini li havien concedit la ciutadania romana
i era cap d'un contingent de tropes auxiliars romanes.
O sigui, en teoria, era un germà que s'estava...
Romanitzant.
Un jove perfectament adaptat a la nova cultura.
Un tema que també avui en dia està molt d'actualitat,
el que és la identitat i com aconseguir la ciutadania francesa, belga, espanyola,
per part dels nouvinguts, dels estrangers, dels immigrants, com li vulgueu dir.
Doncs sí, fa dos mil anys, veus que passava exactament el mateix, no?
Arribin a aquest lloc, a la germana intenten, doncs, això,
a l'elit, guanyar-los, fer-se els seus, no només per les armes,
sinó també d'una altra manera, no?
Sí, sí.
El que passa és que...
Potser la gran diferència seria que les èlits avui en dia es queden als seus països d'origen,
tot i que estudien a Europa o als Estats Units,
però és igual.
Això sí que seria una altra història.
Això seria una altra història.
Doncs bé, aquest jove, aquest Armini, tan ben integradet a la nova,
o a la nova arribada, a la nova cultura nouvinguda llatina,
no tenia les intencions realment que aparentava.
I ara després ho veurem.
Tot i que havíem fet tots aquests intents per dominar d'una manera o altra la regió,
i tot i la presència militar romana fins a les ribes de l'Elba,
no es pot afirmar que Roma controles tot el territori.
Mésbé controlava zones disperses,
i, digut això, havia de mantenir una presència militar molt forta.
L'emperador August, seguint la política de nominar per als llocs de responsabilitat
només aparent seus, d'aquí la paraula nepotisme,
va elegir com a governador de la nova província de Germània
a Públi Quintili Baro,
que estava casat amb una filla del general Marco Agripa.
Tot i que no era un general destacat,
el senyor Baro ja havia servit a Síria com a governador
i havia reduït una revolta jueva.
Alguns escriptors romans el descriuen com una persona copdiciosa,
lent, de ment i de cos,
sabeu que li agradava menjar bé i que devia pres els seus quilets,
i que tenia la intenció de sotmetre els germans
més amb la força de la llei que amb la de l'espasa.
I arribem a l'any 9 de la nostra era, fa 2.000 anys.
El senyor Baro va creuar el riu amb les seves tropes
establint els campaments d'estiu de les seves legions,
que eren la 17a, la 18a i la 19a,
amb uns 5.000 o més cadascuna,
en territori, establint aquests campaments d'estiu,
en territori d'uns aliats germànics,
que eren els queruscs,
al qual pertanyia el senyor Armini.
Dos legions més es van quedar a l'altra riba del Rhin.
I és que Baro va establir una especial relació
amb aquesta tribu, amb els queruscs,
que ocupaven els territoris on hi ha l'actual ciutat de Hanover.
Entre aquests germànics, els que Baro
pensava que tenia un bon rotllo,
estava aquell jove que havíem parlat abans, Armini.
Baro no es va adonar que aquells col·legues bàrbars
que li somreien per davant
estaven conspirant realment contra la presència romana per darrere.
Armini es va confabular amb caps d'altres tribus,
com els Marsos, els Txati o els Brúcters,
per rebel·lar-se contra la incipient ocupació romana.
Alguns altres caps de tribus aliades,
aquesta sí de veritat, en Roma,
van advertir a Baro
del que s'estava coent,
però això no va fer cas,
otorgant tota confiança a Armini i als queruscs,
arribant inclús a concedir als conspiradors
destacaments de legionaris.
Però bé, per què es van rebel·lar aquestes tribus?
Doncs està clar que a ningú li agrada ser invadit
i que t'imposen una cultura diferent.
Però per què es va rebel·lar Armini i companyia?
Doncs possiblement,
a part de l'esperit independent dels germànics,
del qual ja en parlen els autors clàssics,
doncs també va influir l'intent que va fer el senyor Baro
d'imposar el sistema jurídic romà als germànics
i també, com sempre passava,
per una excessiva pressió fiscal.
Arriban els nouvinguts i comencen a demanar impostos
i més impostos,
i al final la gent s'hi rebota, normal.
O sigui com sigui,
els germànics van demostrar ser més astuts que Baro,
perquè el van enganyar com un xinó.
Acabat l'estiu del riu Rhin,
acabat l'any nou,
va arribar el moment de desmantellar els quartels d'estiu
i retornar al Rhin per passar l'hivern.
Llavors, Baro va rebre un informe
sobre una insurrecció local
i va decidir actuar immediatament,
tot i que havia de donar una llarga volta
cap al noroest a través d'una inhòspita regió boscosa,
amb un exèrcit entorbit
per una gran quantitat d'equipatge
i un bon nombre de civils
que seguien a les legions en els seus desplaçaments,
des de comerciants a prostitutes
passant per esclaus o familiars d'oficials,
per posar alguns exemples.
Tot un circ.
Tot un circ, exacte.
L'exèrcit, en aquelles condicions, era lent
i veia reduïda la seva mobilitat.
Un líder germànic, anomenat Segeste,
va suplicar a Baro que no es fies d'Armini un cop més,
però aquest no li va fer gens de cas.
I va arribar el moment tan esperat
per aquells germànics agents dobles
i els guies d'Armini van confondre els romans
i els van fer pedre
i els van encaminar cap a un pas estret.
A l'esquerra els quedaven turons
poblats per un densíssim bosc.
A la dreta, aigua molls infranquejables.
Armini havia utilitzat magistralment el terreny
per anul·lar la superioritat romana
d'equips i entrenament.
Amb el cap i gairebé tot el cos dels romans
dins la retera,
els germànics van iniciar les hostilitats.
Havien tallat al costat del camí
per on se desplaçava l'exèrcit romà
els troncs dels arbres,
però no del tot.
O sigui,
els arbres encara estaven de peu.
I van aprofitar una forta tempesta
que va haver-hi a la zona
per fer caure tots aquests arbres
que havien anat tallant
sobre els desprevinguts romans,
provocant un caos entre els legionaris
i aprofitant aquest caos,
els germànics van atacar.
Primer, una pluja d'Arts
que va fomentar la confusió
i llavors van llançar un cos a cos.
Els romans formats
a cos a cos
eren inversibles,
sobretot contra aquestes tribus.
Però, en aquella confusió,
els romans no van resistir
perquè no es van poder formar correctament.
Evidentment, aquell primer atac,
tot i la sorpresa,
no va ser definitiu.
A partir d'aquell moment
es va succeir tota una sèrie
d'escaramuses.
O sigui, atacaven, desapareixien,
atacaven i anaven fragmentant
els romans.
En plan de guerra de guerrilles.
Guerra de guerrilles,
massiva, concentrada.
En aquell terreny estret
i boscós,
les forces romanes, com dic,
no podien desplegar
totes les seves formacions
d'atac o defensa.
I a més, l'equip pesat
dels legionaris,
escut, dues llances,
armadura, espasa,
tan apropiat per enfrontaments
en camp obert,
era, en llocs com aquell bosc
de Teotoburg,
un impediment realment molt seriós.
I davant les dificultats romanes
de mobilitat,
tant en conjunt com individualment,
els germànics atacaven
armats molt lleugerament.
navegades sense cap tipus de protecció,
amb el cos o amb motors nú.
Fet que els donava una gran mobilitat,
podien atacar i allunyar-se
immediatament abans de patir
pèrdues greus.
Davant aquesta situació,
la cavalleria romana,
el cap de la cavalleria romana,
Numoni,
perd la calma
i va fugir amb el seu regimen
intentant deixar,
abandonar les llars,
però arribar al Rhin.
No es va poder escapar
i van ser completament massacrats.
Barro va ser ferit
i finalment va acabar suïcidant-se,
ja que era preferible morir
a caure en vida
a mans dels germànics,
que te donaven una mort
una mica més lenta.
Sí,
i la vergonya també.
No,
més que per la vergonya...
Per la mort lenta.
Per la mort lenta.
Les forces romanes
es van anar fragmentant
i debilitant
a poc a poc
i la matança va durar diversos dies.
Els romans van anar
sent caçats
literalment com a bèsties.
Finalment,
els bàrbars van cremar
el cadàver del senyor Barro
després d'haver-li tallat el cap,
el qual el van enviar a August
com a mostra del bon rotllo
que tenien els germànics
respecte als invasors romans.
Només un jove oficial,
quasi querea,
i uns 120 legionaris
van poder fugir de nit
i arribar a una fortalesa del Rhin.
Tenint en compte
que les tres legions
devien sumar uns 15.000 soldats,
més tres al·les de cavalleria,
sis cors auxiliars
i tots els civils
que sumarien uns 15.000 més,
o sigui,
unes 30.000 persones,
en total
s'hi van sobreviure.
Uns 120
podem parlar realment
d'una massacre brutal.
Els que van sobreviure,
els que no van morir en la batalla,
a part d'aquests 220 soldats,
van ser sacrificats
als deus germànics.
La derrota de Barro
va alterar
l'emperador August
més que cap altra cosa
al llarg de la seva
llarguíssima vida.
Suetoni diu que
sovint
es donava cops
al cap
amb una porta
i cridava
que
Quintili
iuare
legiones
reda,
Barro
torna
amb les legions
en atacs
de bojeria
que agafaven.
La derrota en si
no va significar
el final
de la presència romana
a Germania.
De fet,
August va enviar
al seu nebot
Juli César Germànic
amb 8 legions
i 50.000 homes
per restablir
la situació.
Esta expedició
va trobar
el lloc
de la batalla
uns tres anys després
recuperant
les àguiles
de les tres legions.
Cada legió
tenia una àguila
que era
de metall
que era
un objecte
sagrat
i això
s'havia perdut
i les van conseguir
recuperar.
Van donar
sepultura
als morts
i en certa
manera
van restablir
una mica
l'honor
d'aquelles
legions
perdudes.
D'esta expedició
d'uns pocs anys
després
en parla
el senyor
Tácit
i fa una
descripció
del que es van
trobar
els romans
al arribar
al camp
de la batalla.
No lejos
estaba el bosque
donde se decía
que los restos
de Varo
y de sus legiones
quedaron sin sepultura.
A Germánico
le vino el deseo
de tributar
los últimos honores
a Varo
y a sus soldados.
Esta misma
conmiseración
se extendió
a todo el ejército
de Germánico
pensando en sus
parientes y amigos,
en los azares
de la guerra
y en el destino
de los hombres.
En medio del campo
bloqueaban los huesos
separados o amontonados
según que hubieran
huido o hecho frente.
Junto a ellos
y hacían restos
de armas
y miembros de caballos
y cabezas humanas
estaban clavadas
en troncos de árboles.
En los bosques cercanos
había altares bárbaros
junto a los cuales
habían sacrificado
a los tribunos
y a los primeros centuriones.
una mostra
d'aquest massacre
que va haver-hi
durante la batalla
i después
en estos sacrificios
humans que van
van dur a terme.
Recuperat
l'honor
de les legions
vençudes,
Germánic
va prestar
la revolta
d'Armíni
derrotant
els germánics
a la batalla
de
Distaviso.
Armíni
tot això
va aconseguir
fugir.
Però
amb el nou
emperador
Tiberi
que havia pujat
al poder
l'any 14
després de la mort
d'August
Roma
va perdre
l'interès
per aquelles terres
més enllà del Rhin.
Segurament
el record
del desastre
de Teotoburg
va jugar
el seu paper.
Per tant
la victòria
d'Armíni
fou un dels
principals motius
de l'abandonament
de la naixent
província romana
de la Germània
transrenana
fet que va provocar
a llarg termini
que l'Europa
nord-occidental
tingués
una cultura germànica
o continués
tinguent
una cultura germànica
en lloc
de la llatina
i això influiria
molt en la història
europea posterior
i per extensió
en la història mundial.
Quatre segles més tard
de la derrota
del senyor Ovaro
els pobles germànics
conquiririen
la part occidental
de l'imperi romà
però això
és clar
ja és
una altra història.
Curiositats
i un apunt
o un apunt
i curiositats.
Domènec Montaner
no era de Reus.
En absolutament.
Nascut a Barcelona
amb quatre obres
a la ciutat de Reus
això sí
la Casa Gasull
la Casa Rull
la Casa Navàs
i l'Institut Pere Mata
aquí punt i final
no vull sentir-te
en canvi
en Gaudí
tampoc era de Reus
perquè havia nascut
a Riudé
i no té cap obra
a Reus
Curiós.
Molt bé
parlem de Newton
i la seva poma
Isaac Newton
un personatge
a cavall
entre el segle XVII
i el segle XIX
i és que el manuscrit
ai
el segle XVIII
el manuscrit
que va relatar
originalment
la història
de com
el científic britànic
Newton
va inspirar
les seves teories físiques
a partir de la caiguda
d'una poma
ha sortit aquests dies
a la llum
per primera vegada
dels arxius
de la Royal Society
de Londres
i és que
aquesta institució
de la qual
Newton
en el seu moment
també va ser president
doncs ara
doncs
se'n presenta
aquests arxius
via web
podeu entrar
a royalssociety.org
i
i
i
i
i
i
i
tafanejar
la publicació
d'aquest manuscrit
a través de la seva pàgina web
sembla ser
que
com es deia
aquest senyor
Newton
no no
és tu que lei
era
és un amic de Newton
i va ser testimoni
de les reflexions
al voltant de la teoria
de la gravetat
quan els dos
estaven asseguts
sota l'ombra
d'uns pomers
i que el mateix científic
Newton
tenia el jardí
de casa seva
en un extracte del llibre
que també podeu veure
o observar
dins d'aquesta pàgina web
royalssociety.org
un llibre titulat
La vida de Sir Isaac Newton
estiu que lei
escriu el següent
Me dijo
Me dijo que había estado
en esta misma situación
cuando la noción
de la gravedad
le saltó la mente
Fue algo
ocasionado
por la caída
de una manzana
mientras estaba
sentado
en actitud
contemplativa
porque esa manzana
siempre desciende
perpendicularmente
hasta el suelo
se preguntó
a sí mismo
D'aquí
després
apareixeria
simplement
l'euroica
de Newton
i la seva llei
de la gravedad
Avui fa 100 anys
a Tarragona
I avui tenim
una notícia curiosa
una notícia de fora
Què passa?
No res
Digues
Avui m'enganxo una mica
Sí, però beu aigua
Espera un moment
Tu no aprofites
els moments que jo parlo
per beure aigua
Avui
No, no, pare
però no cal que begui
si parlis a la vegada
Això no he pogut fer mai
Molt bé
Estem gairebé 6 minuts
al final del programa
com que anem per feina
És una notícia curiosa
Mira
A més a més
és de premsa
o de notícia
de l'estranger
Diu el següent
Dicen de Fènix
estado de Arizona
NS
Fènix
Diu el següent
A pesar de las advertencias
que se le hicieron
el xofer
que guiaba un automóvil
junto a un sitio
en que se habían
efectuado
trabajos de excavación
y en donde estaba
escondido un cartucho
de dinamita
se empeñó en pasar
estallando en aquel momento
el cartucho
el automóvil
i 7 personas
que iban en él
quedaron destrozados
O sea que
lo bueno me
Bé
Un futur conductor
per Irak o Afganistan
Sí
I després tenim
una altra notícia
una mica
llarga
però
tenim temps
Sí
Anem bé
que avui de notícies
em sembla que anem fugir
però avui inclús
tenim dos patrocinadors
ens farem d'or
no?
Sí
Avui dos
Bé
Doncs bé
d'aquí uns segons
Deixem enrere
les restes mortals
el conductor de Fenix
i els seus acompanyants
i passen
estrossades
Sí
Diu
Varios ingenieros ingleses
sostienen que se acerca
la época
en que serán sustituidas
todas las actuales
máquinas de vapor
propulsoras de los buques
por máquinas eléctricas
o bien máquinas de gas
O sigui
Yen
que miraba
cap al futur
Según los datos
que publican
los defensores
de los nuevos sistemas
una máquina de vapor
corriente
de 840 caballos
de fuerza
en el eje
pesa
con sus calderas
y combustible
necesario
570 toneladas
Mientras que
las máquinas eléctricas
consistiendo
en 3 motores
y 3 propulsores
y demás complementos
solo pesa
junto
270 toneladas
dando el mismo
resultado de trabajo
Igual resultado
han dado
otras máquinas de gas
desarrollando
770 caballos
en junio
y pretenden
tan bueno
o mejor
darían
máquinas
de 16.000 caballos
Pruebas prácticas
de todas clases
siguen haciéndose
en Inglaterra
Aunque el vicial
Almirante
Oram
Ingeniero Jefe
de la Almirante
en Tazgo Inglés
dice
que hay mucho
que dudar
sobre las utilidades
preconizadas
por los inventores
de sistemas
y aún hoy
son muchas
las dificultades
y riesgos
que tienen
las máquinas
eléctricas
marinas
para que entren
de momento
en la práctica
de navegación
O sea que
Fasentán
ya estaba
mirando
de cara al futuro
porque ven
que las máquinas
de vapor
se les quedaban
una mica
justas
Muy bien
y además patrocinadores
dos patrocinadores
Venga anem
buena nit
Anem al primer
Pintor y empapelador
José Cornador
Para encargos
dirigirse a la calle
San Agustín
Tiendas 4 y 8
D'altra banda
si et fan mal
els peus
Sabañol de Inup
Juración radical
Verdad de los Sabañones
Panallons
en 3 días
Una peseta frasco
Venda en Farmacia San Roma
Farmacia y Droguería San
Pintor y empapelador
José Cornador
y Sabañol de Inup
Això queda una miquita malament
Patrocina el
No em vinguis
a Misteries
Crec que són els efectes
de la crisi
Hem d'anar buscant
de dos en dos
per cobrar el mateix
Mentre es paguen
Tranquil
Au si au
Notícies
Iniciem la primera notícia
amb un país
conflictiu
o no conflictiu
que potser alguns pensaran
que està dins de l'eix del mal
altres pensaran que no
Doncs bé
Parlem d'Iran
i és que Iran ha decidit
trencar les seves relacions
amb el British Museum
per protestar
per les successives
postergacions
del préstem
per part d'aquest museu
lundinenc
d'un tresor persa
Es tracta
del cilindre de Sir
A Londres
el British Museum
va expressar
en un comunicat
la seva
gran sorpresa
davant de la decisió iraní
i va afirmar
que
fa uns dies
havia informat
a Teheran
sobre la seva intenció
de traslladar
el cilindre
durant la segona
quincena
del mes de juliol
d'aquest 2010
Sembla ser
el cilindre de Sir
que va ser descobert
l'any 1879
és la declaració
més antiga
de drets humans
del món
i està escrita
amb escritura
coneyforme
i sembla ser
que des d'Iran
han dit
que tanquen
les fronteres
a qualsevol
tipus d'investigació
per part d'equips
arqueòlegs britànics
i que trenquen
qualsevol tipus
de relació
també
amb el Museu Britànic
simplement
per aquestes
disseminences
per un petit
cilindre
de Fankwood
sí
potser el cilindre
sap Enriqui Urani
igual sí
o explica
com fer-ho
sí
o explica
com ser-ho
home
ho dubto
si és la declaració
més antiga
de drets humans
doncs dubto
que ensenya
Enriqui Urani
bé
què més
i on anem
de l'Iran
a Cartagena
Déu-n'hi-do
Cartagena
un dia
no
Cartagena
de Múrcia
un dia
parlarem
de Cartagena
sobre
com està tractant
el seu patrimoni
potser Tarragona
podria aprendre
bastant
i és que
ja s'ha
ja s'ha habilitat
i s'ha fet
un gran museu
per poder visitar
el teatre
que es va descobrir
fa una vintena d'anys
i ara s'està excavant
l'amfiteatre
baix de l'antiga
plaça de Bous
i realment
els arqueòlegs
estan
al·lucinant
sorpresos
del que està sortint
part del graderiu
més baix
de cinc altures
un passadís d'accés
a l'arena
diverses estàncies
de servei
que ja ha portat
els experts
a qualificar-lo
com un dels
cinc o sis
més importants
de la península
o sigui
ja veurem
falta encara
per destapar una mica
però ho anirem
seguint
molt bé
arribem al punt final
de Dona Miquis amb Històries
el programa número 15
de la sisena temporada
avui 9 de febrer
ha estat un plaer
nosaltres sortim disparats
perquè
s'inicia
la darrera temporada
de Perdidos
no sé si tu l'has vist
però avui
estic atrapat
al setè capítol
de la tercera temporada
de la tercera temporada
doncs marxem volant
ha estat un plaer
ens escoltem
ens retrobem
d'aquí set dies
sí sí
adeu-siau
adeu-siau
bon carnaval
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
du Monday
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada
de la tercera temporada