El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Benvinguts amics i amigues oients a una nova emissió del Campanar,
la corresponent el diumenge 7 de febrer, cinquè diumenge de durant l'any.
Salutacions del nostre company en Santi Grimau al control tècnic i de la que els parla Montse Sabater.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Després d'haver-me referit a la virtut de la prudència, ara vull fixar-me en la justícia.
Elles dues, així com la fortalesa i la temperança, de les quals m'ocuparem més endavant,
configuren les virtuts humanes bàsiques.
La Sagrada Escriptura les lloa en moltes ocasions, si bé a vegades les anomena de manera diferent.
Així, en el llibre de la saviesa, llegim
Estimes la rectitud?
Doncs bé, les virtuts són fruit dels afanys de la saviesa,
que ensenya la temperança, la prudència, la justícia, la fortalesa.
La justícia és la virtut moral que consisteix en la voluntat ferma i constant
de donar al proisme allò que li pertany.
No és gens difícil observar la gran importància que té aquesta virtut
per a sabalguardar la convivència entre tots.
Si alguna cosa pertany a algú, vol dir que aquest algú té un dret.
Pensem, si més no, en els drets humans,
aquells que corresponen a qualsevol persona pel fet de ser-ho.
Si no tinguéssim aquest desig de ser justos amb els altres,
a part que tampoc no podríem exigir els nostres drets,
ens abocaríem no a una convivència pacífica, sinó a la llei del més fort,
generant un cúmul d'injustícies sense fi.
La justícia disposa a respectar els drets de cadascú
i a establir en les relacions humanes l'harmonia
que promou l'equitat amb referència a les persones i al bé comú.
Per això és tan important que tots siguem justos en els nostres àmbits,
per més que ens semblin molt corrents.
La justícia no s'exercita solament amb els homes, sinó també amb Déu,
i en aquest cas prenen el nom de virtut de la religió.
Aquesta virtut ens disposi als actes propis de la relació de l'home amb el seu creador.
De fet, això vol dir la paraula religió,
relligar, relacionar.
Aquests actes són l'adoració, la lluança, la pregària, el sacrifici.
Però ens cal anar més enllà de les meres relacions d'equitat
si de debò volem ser justos.
La justícia és una virtut i, per tant, cal que creixi sempre més.
L'home just, sovint evocat en els llibres sagrats,
es distingueix per la rectitud habitual dels seus pensaments
i per la conducta recta envers el proisme.
No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos.
Fes justícia a tothom.
Llegim en el llibre del Levític
i Sant Pau, adreçant-se als De Coloses, els diu
I vosaltres, amos, tracteu els esclaus amb justícia i equitat,
sabent que també vosaltres teniu un amo al cel.
També llegim a l'Escriptura que l'obra de la justícia és la pau.
Com que tots desitgem la pau, potser, com un dels béns més preuats,
promoguem tots la justícia en allò que estigui a les nostres mans
i construirem un món més just i més pacífic.
Adéu-siau.
Aquest passat dimarts, 2 de febrer, a la pobla de Mafomet
va tenir lloc la solemne Eucaristia de les festes desenals
de la Mare de Déu del Lledó,
a la que van assistir un gran nombre de preveres
que concelebraren plegats,
encapçalats pel nostre senyor arcabisbe,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Tot seguit, escoltarem la perícopa de l'Evangeli de la Missa d'Avui,
en la versió de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Es tracta d'un fragment de l'Evangeli segon Sant Lluc, capítol 5, versets de l'1 a l'11.
I a continuació el comentari que mossèn Joan Magí, el seu president,
fa sobre les lectures d'aquest diumenge.
En una ocasió, Jesús es trobava a veure el llac de Genesaret
i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.
Llavors veia dues barques amarrades vora l'aigua.
Els pescadors n'havien baixat i rendaven les xarxes.
Pujà en una de les barques, que era de Simó,
li demanà que la portés una mica de terra,
s'assegué i instruïa la gent de la barca Estam.
Quan acabà de parlar, digué a Simó,
Tira el llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué,
Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res.
Però ja que tu ho dius, calaré les xarxes per pescar.
Ho feren així i van arreplegar tant i tant de peix
que les xarxes se'ls esquinçaven.
Llavors van fer senyal els companys de l'altra barca
que vinguessin a ajudar-los.
Ells hi anaren i ompliren tant les dues barques
que quasi s'enfonsaven.
Simó Pera, en veure-ho,
es llençà als genolls de Jesús dient
Aparta't de mi, senyor, que sóc un pecador.
Veient una pesca com aquella,
ell i tots els que anaven amb ell
no se'n sabien a venir.
I igualment passà amb Jaume i Joan,
fills de Zabadeu,
que eren socis de Simó.
Jesús digué a Simó,
No tinguis por,
d'ara endavant seràs pescador d'homes.
Ells tornaren les barques a terra,
ho deixaren tot i el van seguir.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 7 de febrer
ens trobem en el diumenge 5è
dels anomenats durant l'any.
Tenim unes lectures molt boniques,
d'Isaïes, amb la seva experiència,
tal com ell la pensa i la diu,
en el temple de Jerusalem.
Tenim també la predicació de pau,
tal com ens explica que ell predica
la resurrecció de Jesús,
com ho va rebre, doncs,
d'aquells que li van ensenyar.
I també tenim a l'Evangeli
aquella narració tan bonica
de la pesca de tants peixos.
És bonic meditar en l'experiència de fe d'Isaïes
escoltant el cant dels serafins,
aquell
Sant, Sant, Sant, Sant és el Senyor de l'Univers.
Tota la Terra
és plena de la glòria del Senyor.
Òsia
és plena de la seva presència visible.
Isaïes veia aquesta presència
complir el santuari.
Veia Déu present
en l'aliança gravada a les pedres
i guardada dins l'arca
al lloc santíssim.
Veia l'altar
on Déu accepta les ofrenes netes.
Ara sabem
que hi ha un nou santuari
i un nou altar
perquè la paraula de Déu
ha plantat la seva tenda,
ha fet el seu santuari
i el seu altar,
encarnant-se.
Ara sabem
que nosaltres,
estimant i guardant
la paraula encarnada en Jesús,
som santuaris.
O sigui,
manifestem la presència del Déu invisible
en la nostra presència visible.
ara sabem
que la paraula
acceptada amb l'ofrena
de la voluntat del Pare
ens neteja,
purifica els nostres llavis
i som enviats
de l'altar
cap a l'altar
amb l'alegria
de les ofrenes
agradables a Déu
santificades
per l'Esperit Sant,
fruit de l'evangelització.
Som els pescadors,
els profetes de Jesús.
ajudem tothom
a trobar
l'amistat
neta
amb Déu.
Amb aquesta amistat
descobrim
la presència
de Déu
en nosaltres
i en els altres.
Una presència
que enforteix
i eixample
la nostra comunió,
amb l'experiència
del coneixement,
encara limitat,
però que ens condueix
dia i rere dia
cap a la plenitud,
garantida
per la resurrecció
de Jesucrist.
Així
podem viure
i compartir
l'alegria
de l'evangelització.
Així,
lluem Déu
units
i cantant
amb el Salm.
Et vull cantar
a la presència
dels àngels,
Senyor.
El proper dijous,
11 de febrer,
s'escau
el dia del malalt.
El nostre company,
en Josep Sabater,
va conversar
amb la senyora
Mercè Guasch,
delegada
diossessana
de Pastoral de la Salut.
Aquí amb nosaltres,
Mercè Guasch,
delegada diossessana
de la Pastoral de la Salut.
Amb Mercè Guasch
parlarem avui
del dia del malalt
que es celebrarà
el pròxim dia 11 d'aquest mes.
Mercè,
benvinguda.
Bon dia.
Davant a la celebració
del dia del malalt,
que com dèiem
es farà el dia 11 d'aquest mes,
voldríem saber
quins són
els objectius
de la convocatòria
d'aquesta jornada
dedicada concretament
als malalts.
Bé,
els objectius
d'aquesta convocatòria
he de dir
que estem
en un any especial
perquè celebrem
els 25 anys
que el Joan Pau II
va proclamar,
va anunciar
aquesta celebració
del dia del malalt.
Per tant,
aquest any
els objectius
sí que n'hi ha
perquè són
aquests objectius
de fer com un repàs
de tota la vida
que ha tingut
la Pastoral de la Salut,
però amb una certa autonomia
des de cada dia,
de la Diòcesi 6
perquè marquem
allò que a nosaltres
ens sembla
més interessant
o que ens cal
fer aquest repàs.
La Diòcesi 6
nostre,
els objectius
que hem marcat
per aquest any
són
continuar,
seguir,
vaja,
amb el tema
de l'any passat
que va ser
el de l'Eucaristia.
Creiem
que és un tema
molt ric
i que
potser
ens cal
aprendre
una mica més
a creure,
celebrar i viure
l'Eucaristia
com a aliment
d'aquesta comunitat
de consol
amb la malaltia.
Per tant,
seguiríem
reflexionant
des de cada grup
parroquial
que té
vida
en algunes
de les parròquies
de la nostra
diòcesi,
seguir reflexionant
en l'Eucaristia,
fent-ne vida,
com dic,
i ballar també
com se'n ministra
els malalts,
l'Eucaristia,
la importància
que se li dona,
preparar els enviats,
fent visible
en una de les celebracions
a la parròquia,
són coses
que nosaltres
demanaríem
que sabem
que no són
amb totes les...
ni amb totes les comunitats
ni amb totes les parròquies,
poden ser viables
perquè cada parròquia
prioritza
algunes de les coses.
Nosaltres,
com a pastoral
de la salut,
creiem
que podem continuar
amb aquest tema
de l'Eucaristia
i fer present
més
els malalts
en la comunitat.
No vol dir
fer presència física,
sinó fer aquesta presència,
per exemple,
amb els enviats
a portar l'Eucaristia,
doncs fer present
aquell enviament,
aquell compartir
l'Eucaristia
amb ells.
potser recuperar
una mica
o donar
un sentit
una mica
més d'això
al viàtic
i seguir també
amb la denuncia
dels malalts.
Evidentment,
són les riqueses
sagramentals
que tenim
en aquesta pastoral.
De quina manera,
doncs,
la pastoral
de la salut
incideix
i arriba
fins als malalts?
Què els aporta
concretament,
anímicament?
El que els ha de portar
és aquesta
companyia
a qui està
al costat d'ells,
a qui és fer
viu
el missatge
que l'Església
de Jesucrist
és la que té
de portar
amb una persona
que sofreix,
que està davant
del sofriment
i també
amb els acompanyants,
aquelles persones
que passen
per situacions
agosarades
alguna vegada.
Sabem que morir
és una cosa natural.
des del nostre esperit
és aquest,
l'acompanyar
la persona,
pal·liar-li
una mica
aquesta angoixa
i aquesta solitud
que en molts moments
pateix
des de la malaltia,
des de
les necessitats
espirituals,
en l'apropament
de la mort
i després
en el dol
dels que
han viscut
aquesta experiència
amb una persona
propera.
Com ha evolucionat
la pastoral
de la salut
des d'ahir
fins al futur,
fins ara,
quins canvis
ha hagut de seguir?
Quins canvis
calen encara fer?
És una pregunta
complexa,
eh?
Perquè
quin recorregut
ha seguit?
Ha seguit
el que
la mateixa societat
quasi bé
que li ha marcat.
Perquè
bé,
nosaltres
veiem unes necessitats
tant a dintre
els hospitals
com a dintre
a tot arreu
que les veiem
nosaltres,
però
els organigrames
del mateix centre
i de la mateixa
de la mateixa
veritat
doncs no
no hi entren,
no?
Llavors,
l'evolució,
l'evolució
ha sigut
constant, eh?
No ha sigut
tampoc
en uns llocs
més que en altres,
evidentment,
això també és veritat,
perquè no
en tot arreu
es té
ni la mateixa,
jo diria,
la mateixa mentalitat
ni
ni tenen
la mateixa
la mateixa
força,
no ho sé,
no ho sé,
però es veuen
moltes diferències.
Nosaltres
quan assistim
a les reunions
que som gent
de tot Espanya
i gent d'altres
llocs i tot,
veiem que hi ha
diferències notables
en cada una
de les
de les
comunitats.
Bé,
en quant a la
pastoral de la salut,
la pastoral de la salut
com he dit
fa 25
fa 25 anys
que té
aquí és dia
del malalt,
mundial,
però no és que
faci 25 anys
que existeixi
la pastoral de la salut,
la pastoral en si
des dels inicis
dels temps
està instituïda,
perquè si ja,
quan agafem
la paraula de Déu,
quan agafem el llibre,
allí trobem
cada moment
l'exemple
de Jesús,
com s'apropava
als malalts,
això és el que
transmet a l'Església
i és el que
ens encomana
a nosaltres,
per tant,
la pastoral de la salut
no és que descobreixi
res,
la pastoral de la salut
com tantes coses
de l'Església,
i de la societat,
s'han de coplar
cada moment
al moment que toca.
En aquest moment
no es pot dir
que sigui
un moment
de gran
eufòria
ni un moment
de desastre
tampoc.
Es fa el dia a dia,
es fa el seguiment,
el seguiment,
i jo crec que
la pastoral
que es pot fer
més viable,
més real
i més tot
és la que es pot fer
des de la comunitat
parroquial.
Ho entenem així
alguns de nosaltres,
no tothom.
En les parròquies
hi ha moltes altres
feines
i moltes vegades
prioritzen altres.
per la meva part
i per la nostra part
jo crec que
tot el que va dirigit
directament a la persona
és el més important.
jo parlant
amb joves
precisament
que és la gran
vencança
crec que en general
de l'església
però amb la pastoral
de la salut
del tot.
Moltes vegades
quan parles
de temes
d'aquests
de patiment
de sofriment
d'angoixes
i tot això
oi escolta'm tu
que això no entra
en els meus esquimes
de moment.
Per últim
potser podria fer una crida
a la col·laboració
a la sensibilització
de la societat
per contribuir
a col·laborar
en aquesta pastoral
de la salut.
Sí, sí
la voldria fer.
Però abans
permeti
que hem començat
amb
la campanya
dels 25 anys.
Cada any
es presenta
un tema concret
des de
l'episcopal
de l'espanyola
de la
terraconensa
i cada any
tenim un tema
des de l'any 85
han passat
tots aquests temes
que esclar
per ràdio
no es veuen
però vostè
sí que els visibilitza
on hi ha
per aprofundir
i perquè la gent
que es dediqui
a aquesta pastoral
que no pot deixar
de tindre
informació
i formació
sapient
en què es dirigeix
i què és la pastoral
tot referent
al malalt
a les persones
que cuiden
els malalts
inclús
al voluntariat.
O sigui
són temes
que ja dic
és extenso
són 25
per tant
per nomenar
els frians
serien masses
llavors
ja dit això
des d'aquí
es veu una mica
la vida
i el creixement
que podria tindre
en la pastoral
de la salut
si
en el cas
que esgués
anat seguint
perquè comença
des del
vaig estar malalt
i em vas visitar
fins al
creure, celebrar
i viure
l'eucaristia
passant
per tot
el sofriment
espiritual
per les necessitats
de cada un
els nens malalts
els vells
bé
van a passar
per tot
els malalts
a la parròquia
una prioritat
que és un dels temes
que s'està tornant
a
encarregar
o sigui
és un dels temes
que
està
a la veu
de gairebé
totes les reunions
que es fan
perquè es torni
a presentar
i es torni
a aprofundir
en aquest
llavors
la pregunta
que vostè
havia fet
era d'una crida
doncs
jo començaria
començaria
per
els mateixos
bisbes
no és el nostre cas
potser
que
està molt mentalitzat
ell
de recuperar
dins
de les lègies
aquesta consciència
d'ambició
guaridora
que té
la
que tenim
no
després
de
construir
les comunitats
cristianes
com a
fonts de salut
oberts
a la salvació
de Jesucrist
a veure
que les nostres comunitats
no anessin
contra corrent
de la societat
però sí que s'hi trobés
una mica més
del que trobem
a la societat
que tot
té de ser
alegre
que tot té de ser
disfrutar
i tot això
sinó
que tinguem
molt present
que la vida
és això
i que Jesucrist
també ho va passar
que no ens ho inventem
per tant
la vida
de l'església
ho ha de tindre
present
jo començaria
com dic
pels mossens
i després
fossin capaços
ells
de transmetre-ho
a la seva comunitat
i fessin vivència
d'aquest
apropament
i que poguéssim dir
bé
vaig estar malalt
i em vas visitar
tota la vera
moltes gràcies
bé
doncs
a vostè
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guard
no podem deixar
d'abocar
el succeit haití
on els nostres germans
encara sofreixen
la penúria
de tota mena
ells avui
van seguir
nascent
un clam
la seva veu
s'eleva a Déu
i a tota la humanitat
si ens preguntem
el per què
del terratrèmol
ens costarà
trobar una resposta
que ens satisfaci
però
si ens preguntem
el per què
de la pobresa
en el món
la resposta
no ens costarà
massa
de donar-la
Déu ha fet
el món
sense fronteres
tots naixem
pobres
indefensos
tots creixem
gràcies
a l'ajut
i al caliu
dels qui ens acolliren
en sortir
del si de la mare
tota una cadena
de providència
i solidaritat
es va trencant
a mesura
que ens fem grans
i que en les nostres vides
hi pren protagonisme
el voler ser
i el voler posseir
i sense que ens n'adonem
ens anem tornant pobres
molt pobres
perquè es trenquen
els lligants
amb Déu
i amb els altres
el jo s'apodera
de la vida
de l'home
i comença
la injustícia
l'opressió
la pobresa
la fam
què hi podem fer?
aquí comença
la nostra creativitat
el buscar
com cadascú
des del seu lloc
dona resposta
a aquest interrogant
Déu
no és lluny
de les nostres vides
gràcies a Déu
sempre neix
una resposta
a la solidaritat
com també
s'està vivint
però al mateix temps
hi ha el testimoniatge
que es dona
fins quan els temps
són normals
i home
s'avança
en ajut
dels qui
no tenen tant
enmig d'aquest dolor
mencionem
el cas
d'una missionera
brasilera
la metgessa
Zilda Arns
una de les persones
més importants
en l'assistència
social brasilera
ella
va fundar
l'associació
pastoral del nen
vinculada
a l'església catòlica
el treball de Zilda
ha beneficiat
més de dos milions
de nens
al seu país
la missionera Zilda
caminava pel carrer
a Port del Príncep
en companyia
de dos soldats
brasilers
en el moment
en el qual
va començar
el terratrèmol
va morir
golpejada
per un objecte
caigut
Zilda
era metgessa
pediatra
de professió
havia viatjat
a Haití
per una
trobada
missionera
en la qual
es discutirien
mètodes
per a combatre
la desnutrició
infantil
la pastoral
de la infància
va ser creada
per l'episcopat
de Brasil
en 1983
com un òrgan
d'atenció
a menors
de fins a 6 anys
d'edat
provinent
dels ambients
més pobres
a fi de promoure
el desenvolupament
integral
dels nens
la missionera
Zilda
és una persona
de tantes
que a Haití
han sembrat
la seva vida
com altres
missioners
i missioneres
cooperants
i voluntaris
la van deixant
arreu del món
en bé
dels altres
l'exemple
de Jesús
avui també
és imitat
amb generositat
per aquells
que entenen
el que ell
ens diu
ningú
no té
un amor
tan gran
que aquell
que dona la vida
pels seus amics
totes aquestes
vides
generoses
són la millor
glòria
de Déu
adeu siau
i acabarem
la nostra missió
d'avui
amb un breu repàs
a l'agenda
de la setmana
que avui comencem
en primer lloc
i per ordre
cronològic
demà dilluns
8 de febrer
comencen
el reces
de quaresma
per a preveres
a la casa
d'exercicis
cardenal Arce
de la Selva del Camp
en els que
intervindrà
amb unes xerrades
el pare abat
de Montserrat
el proper dimarts
i dimecres
9 i 10 de febrer
a Tiana
tindrà lloc
la trobada anual
de la Conferència
Episcopal Tarraconense
el proper divendres
12 de febrer
al restaurant
MR de Torreforta
i a dos quarts de nou
del vespre
com és costum
hi haurà un sopar
col·loqui
organitzat
per Justícia i Pau
corresponent
al curs 2009-2010
el col·loqui
versarà
sobre el tema
la mística
i l'acció
i anirà a càrrec
de laia
d'Aumada Batllà
filòloga
i escriptora
Aquest mateix divendres
12 de febrer
a la capella
del Santíssim
de la Catedral
se celebrarà
a les dos quarts
de vuit de la tarda
una Eucaristia
presidida
pel senyor
Cabisba
per commemorar
els 50 anys
de mans unides
i en la que
en el mateix indret
però en el pla
de la seu
i a les set
de la tarda
s'hi farà
una encesa
d'espelmes
per mostrar-se
solidaris
amb els damnificats
d'Aiti
El dia següent
el dissabte
13 de febrer
al Santuari
Monestir
de la Mare de Déu
de la Serra
de Montblanc
i a dos quarts
de sis de la tarda
tindrà lloc
l'escola de litúrgia
que organitza
el seminari
laical
diossassà
Finalment
pel diumenge
14 de febrer
hi haurà
la trobada
arxiprestal
de cristians
de l'Alcà
Mavalls
en el marc
de l'any jubilar
de la Mare de Déu
de la Candela
A les cinc de la tarda
es celebrarà
l'eucaristia
presidida
pel senyor
que visbe
a l'església
de Sant Joan
de Valls
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
El dijous
dia 11
celebrem
el Dia Internacional
del Malalt
La nostra
naturalesa
és molt fràgil
és tan complicada
que fàcilment
falla alguna peça
Sort en tenim
dels metges
i de les medicines
i sort en tenim
també
el nostre país
de les assegurances
socials
És certament
un bon invent
i n'hauríem
d'estar més que
satisfets
sobretot veient altres països
fins i tot
molt més potents
que el nostre
econòmicament
que encara estan lluitant
per instaurar-les
i no pas
amb massa bones perspectives
Jesucrist
no podia suportar
el sofriment
dels altres
sense moure's
de compassió
i veure
de posar-hi remei
Recordem
només l'episodi
d'Anaïm
un poblet
de muntanya
propé a Nazaret
en el moment
en què Jesús
acompanyat
dels seus deixebles
entraven al poble
portaven a enterrar
un jove
fill únic
d'una mare vídua
Jesús es conmou
davant el plor
de la mare
fa parar
la comitiva
i dona la mà
al noi
que es redreça
i Jesús
el lliura
la seva mare
ell ha vingut
a salvar l'home
fins i tot
del sofriment físic
el dolor
ens amarga la vida
ens situa
en bona part
al marge
de la societat
els antics
se'l consideraven
un càstig de Déu
en una ocasió
li pregunten
a Jesús
qui ha pecat
perquè aquest home
es quedés sec
ell o els seus pares
es donava
per suposada
una connexió
entre pecat
i sofriment
Jesús respon
ni ell
ni els seus pares
sinó que ha estat
perquè es manifestin
en ell
les obres de Déu
el miracle
la guarició dels malalts
era com una credencial
de la seva missió
els secs hi veuen
els sors hi senten
els coixos caminen
els morts
ressusciten
és la resposta
que dóna
els missatgers
de Joan Baptista
quan aquest li pregunta
si ets tu
el que ha de venir
on hem d'esperar
on hem d'esperar un altre
Déu
present en Jesucrist
es fa remei
dels mals
i consol
dels refligits
ell no ha vingut pas
a carregar un nou
feix
sobre les nostres espatlles
sinó a llibrar-nos-en
donar-nos la força
per superar el dolor
i la iniciativa
i la solidaritat
per fer-lo desaparèixer
del nostre món
i per subitxar el jou
d'aquelles persones
que viuen afeixugades
pel dolor
o la malaltia
Amics
fins al proper dia
si a Déu plau
I això és tot
per aquest diumenge
Ens retrobarem
si Déu vol
en aquest mateix punt
del diàl
i a la mateixa hora d'inici
el proper dia 14 de febrer
dia de Sant Valentí
dia dels enamorats
a l'estat espanyol
encara que a Catalunya
som més de Sant Jordi
Fins aleshores
Feliç setmana a tothom
Fins aleshores