Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui, els núvols allarguen les mans, com fins talls de seda,
posint pels nostres cossos nus a l'albada.
Els carrers sense nom atenuen la dolça pluja de música que repica entre el buit de la Unió Carnal.
Melodies prohibides saccegen el sac del temps per deixar-nos perdre entre fins escletxes deixades pel passat i el futur.
Des de Tarragona Ràdio fins a la una de la matinada, deixa't endur en la follia d'aquesta pitàfi.
La nit torna a ser la teva eterna man.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No donis mai per finit, nit violeta,
el temps per seduir-me,
el temps per seduir-me.
Allò que obtens de mi, que no et conformi mai, sempre hi ha un més enllà, una fita més alta,
cap a la qual segur que ens plaurà gravitat.
Tu em fas engrandir les ànsies de misteri, m'agrada, amb tu, sentir-me perdut en la nit.
És com copsar la Mediterrània, sempre buscant-te, anar sense rum, aquest no et toca terra.
Descubre-me, defineix, davant meu, els signes del teu codi, desdibuixa'm, confon-me,
apropa't fins al punt on no et perdi de vista, nit violeta.
Si em veus en paladí, és perquè em dones fam.
No donis mai per finit, el temps per seduir-me.
No donis mai per finit, el temps per seduir-me.
Ja seguim paraules, ja seguim música, s'edueix-me a nit violeta.
Unforget-me.
Unforget-me.
Unforget-me.
Thu-me.
Unforget-me.
Unforget-me.
Unforget-me.
Unforget-me.
Unforgettable, though near or far
Like a song of love that clings to me
How the Father of you does things to me
Never before has someone been born
Unforgettable in every way
And forevermore
That's how you'll stay
That's why, darling, it's incredible
That someone so unforgettable
Thinks that I am unforgettable, too
guitar solo
guitar solo
No, never before
Has someone been born
Has someone been born
Ooh, unforgettable
Unforgettable
Unforgettable
In every way
In every way
And forevermore
And forevermore
That's how you'll stay
That's how you'll stay
That's why, darling, it's incredible
Darling, it's incredible
That someone so unforgettable
Thinks that I am unforgettable, too
Caminem junts
Caminem junts sota estels i mirades
Caminem junts de la mà de la nit violeta que et bressola
T'amanyaga, t'enamora
Pilate
T'amanyaga, beckadia
Si no et veig, et somio, i si no, moro, i morir per tu seria el més bonic del món.
Saber que la meva veu ja no dirà t'estimo a ningú més.
Que la meva ment només pensarà en tu per tota l'eternitat.
Perquè jo no vull estimar ningú només a tu.
A tu, a tu et vull enyorar, a tu et vull estimar,
i si no vens, jo no vull que vingui ningú més.
Ara, res em serveix per oblidar.
Oblidar una cosa que no vull que em manqui.
I si tot això ho veus extremadament exagerat,
llavors ja no sé el que és estimar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'on ets!
!
!
!
T'on ets!
!
!
!
T'on ets!
!
T'on ets!
T'on ets!
com s'ha!
t'on ets!
t'on ets!
t'on ets!
t'arriben les preguntes!
T'on ets!
T'on ets!
T'on ets!
si l'estimes encara!
L'estimes encara!
Queda't on ets!
I encen-li la mirada!
I besa de nou els seus llavis!
l'igual que aquesta vella cançó
que has demanat a la nit violeta.
I amb la tonada de la música,
vesa-li de nou els seus llavis.
Al igual que ho feies,
ja fa un grapat d'anys,
aquesta cançó del Sol Més d'Art
és per a tu.
Hace mucho tiempo quise volar,
quise vivir, y hubo una noche que
mientras tú dormías yo te besé,
luego partí, viento contigo me fui.
Viento contigo me fui.
Largo fue el camino, lento el andar,
grande mi fe, cierta mi libertad,
en mis manos tuve trozos de sol que repartí.
Niña, tu amor elegí,
niña, tu amor elegí.
Quiero besar otra vez tus labios,
quiero volver otra vez a ti,
quiero tener tu mano en mis manos,
en mis manos,
quiero que estés siempre junto a mí.
Quiero besar otra vez tus labios,
quiero volver otra vez a ti,
quiero tener tu mano en mis manos,
quiero que estés siempre junto a mí.
Siento la nostalgia de regresar,
ya me cansé de tanto caminar,
quiero ser un árbol de onda raíz,
antes que ser,
nube de un atardecer,
nube de un atardecer.
Largo fue el camino, lento el andar,
grande mi fe, cierta mi libertad,
en mis manos tuve trozos de sol que repartí.
Niña, tu amor elegí,
niña, tu amor elegí.
Quiero besar otra vez tus labios,
quiero volver otra vez a ti,
quiero tener tu mano en mis manos,
quiero que estés siempre junto a mí.
Quiero besar otra vez tus labios,
quiero volver otra vez a ti,
quiero tener tu mano en mis manos,
quiero que estés siempre junto a mí.
Quiero besar otra vez tus labios,
quiero volver otra vez a ti,
quiero tener tu mano en mis manos.
Ara que has pogut arribar fins aquí,
no em deixis.
Pensa que amb el color dels lliris
o l'ombra dels xiprers a l'estiu,
pensa que en el teu cor
encara hi caben més sensacions,
les que a poc a poc t'anem oferint
a la nit violeta, a Tarragona Radio.
que la abraçada no ens faci sentir cap ànsia de ser,
junts, un de sol.
Un únic altre mai, mai més ascendit.
Unim-nos,
però sempre delectant-nos de ser dos,
a sentir cadascun el desig correspost.
Només la mort és la unitat.
I què hi podríem, doncs,
oposar si no al teu cos i al meu cos?
i només una paraula
abans que aquesta abraçada
ens faci sentir
el que vol la nit violeta.
Abans d'aquesta abraçada
una paraula
t'estimo
o ja temo.
?
una marca
debida
i
Xxxt!
Jutem, t'ho dic en francès, si vols pots fer veure que no m'has entès.
Jutem, t'ho dic però ja ho saps, saps tot el que passa per dins del meu cap.
Jutem, i sé que tu a mi ho veig als teus ulls, tu estàs el viudí.
Jutem, i això em fa feliç, saber que el que sento també ho sents per mi.
Jutem, t'ho dic en francès, si vols pots fer veure que no m'has entès.
Jutem, t'ho dic però ja ho saps, saps tot el que passa per dins del meu cap.
Jutem, i sé que tu a mi ho veig als teus ulls, tu estàs el viudí.
Jutem, i això em fa feliç, saber que el que sento també ho sents per mi.
Jutem, i això em fa feliç.
Jutem, i això em fa feliç.
Jutem, i això em fa feliç.
Jutem, t'ho dic en francès, si vols pots fer veure que no m'has entès.
Jutem, t'ho dic en francès, si vols pots fer veure que no m'has entès.
Jutem, t'ho dic però ja ho saps, saps tot el que passa per dins del meu cap.
Jutem, i sé que tu a mi ho veig als teus ulls, tu estàs el viudí.
Jutem, i això em fa feliç, saber que el que sento també ho sents per mi.
Jutem, i això em fa feliç, és veritat que no m'has entès.
Fins demà!
No has sentit batre les ales d'un àngel molt a prop teu?
És la nit violeta que et parla molt suaument a cau d'orella.
Quasi dos quarts de dotze, dos minuts i la nit violeta en directe, com sempre.
Quanta gent treballa aquesta nit, tot escoltant Tarragona Ràdio.
Per ells, per tots ells tenim músiques violetes, amb tons especials d'altres colors.
Perquè la feina sigui lleugera, com les ales d'un àngel perdut.
Quanta gent sense casa aquesta nit.
I tu que els vigiles, i que passaràs tota aquesta nit a la seva hora,
has recordat la imatge d'aquella noia
que vas començar a estimar ara fa gairebé un any.
Els seus ulls foscos, quasi negres,
van il·luminar les teves nits.
Però, de sobte, el teu somriure,
aquell somriure tan gran,
que encomanava alegria i felicitat,
es va a Mercè.
Així és com recordes ara
aquest desig d'amor
que li envies
en forma de cançó.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La nit violeta et crida i no saps com,
perquè has apagat l'espurna de tota confiança.
Deixa't endur sense por per les carícies de les seves paraules.
La nit violeta et crida i no saps com.
Els trens passen i tornen, com la vida.
I tu no véns i jo t'espero.
Sé que no hi véns i t'espero.
Descanso en la certesa, com en un centre, com una treva eterna.
Els trens passen i venen a tot hora.
Tu no véns en cap d'ells.
Diumenge 14 de novembre.
Un dia que mor lentíssim en totes les finestres esperant-te.
I tu no véns.
I tu no véns.
Els trens m'ho repeteixen.
Mentre passen i tornen, i t'espero,
entre els llums i els rellotges i els avisos,
passen i tornen.
Passen i tornen els trens majestuosos,
aquests que oblidares.
Potser ells, si et recorden,
sí que et busquen,
buits dolorosos entre les estacions.
Van sense tu.
No poden esperar-te.
I criden solitaris,
mentre marxen,
un lament mineral damunt de les vies.
no t'hi hagués.
Hi ha algú que t'espera,
aquí a la nit violeta.
No tardis.
I hi ha algú que t'espera.
My tea's gone cold,
I'm wondering why I
got out of bed at all.
The morning rain clouds up my window,
and I can't see at all.
And even if I could,
it'd all be great.
But your picture on my wall,
it reminds me
that it's not so bad,
it's not so bad.
I drank too much last night,
got bills to pay.
My head just feels in pain.
I missed the bus,
and there'll be hell today.
I'm late for work again.
I'm late for work again,
and even if I'm there,
they'll all imply that I might not last the day.
And then you call me and it's not so bad.
And it's not so bad,
it's not so bad.
And I want to thank you
for giving me the best day of my life.
And all just to be with you
is having the best day of my life.
Push the door,
I'm home at last.
Push the door,
I'm home at last.
And I'm soaking through and through.
And then you handed me a towel.
And all I see is you.
And even if my house falls down now,
I wouldn't have a clue
Because you're near me.
And I want to thank you
For giving me the best day of my life.
And all just to be with you
is having the best day of my life.
And I want to thank you
For giving me the best day of my life.
And all just to be with you
is having the best day of my life.
Floriran lilas i violers
mentre durin les estrelles.
I com qui guarda un tresor,
guardaràs les paraules i les cançons
de la nit violeta.
com qui guarda un tresor,
뒤에.
De dia, malbaratarem mirades que queien al buit de l'espai entre nosaltres.
I a les nits, l'exigència dels nostres somnis feia que moltes vegades ens despertéssim
i ens cridéssim noms i ens recordéssim les pells sense ni tan sols haver-les tocat.
Era la ignorància en el joc que ens unia tal com la distància ens separava.
Aquells ulls que travessaven cossos, matèries i paraules.
Aquella aventura ignota.
L'escalfor d'aquella etèria fantasia
calava foc al cos de les nits besades com l'aigua d'una font abandonada.
Tot passava de llarg entre nosaltres, els sorolls, les olors, les tardes.
I manteníem la distància que ens aclaparava,
que ens mantenia ignots i al mateix temps,
units per les pells que coneixíem,
sense ni tan sols
haver-les tocat.
No, I can't forget this evening
O your face as you were leaving
But I guess that's just the way the story goes
You always smile, but in your eyes your sorrow shows
Yes, it shows
No, I can't forget tomorrow
When I think of all my sorrow
Well, I had you there
But then I let you go
And now it's only fair
That I should let you know
What you should know
I can't live
If living is without you
I can't live
I can't give anymore
I can't live
If living is without you
I can't give
I can't give anymore
Well, I can't forget this evening
O your face as you were leaving
But I guess that's just the way the story goes
You always smile, but in your eyes your sorrow shows
Yes, it shows
Can't live
If living is without you
I can't live
I can't live
I can't give anymore
I can't live
I can't live
If living is without you
I can't live
I can't give anymore
I can't live
I can't live
I can't live
i cada cançó és com una flor nocturna que s'obre només per tu.
Cada cançó és com aquella veu tan suau
que et diu aquelles paraules que t'embriaguen.
En aquesta hora ja només hi ha un remei per als cors enfebrits,
deixar-se'n dur per l'ànima de la nit violeta de Tarragona Ràdio.
Vols tornar a demostrar a tothom
que ets capaç d'estimar la vida?
Vols alçar-te en la victòria
per apagar un foc d'odi encès?
I ara mires amb bons ulls
el desig de ser feliç,
alçaràs els teus ulls
per trobar uns altres ulls de la victòria.
I miraràs de nou
el desig de ser feliç una altra vegada.
No és repetició ni casualitat
demanar ulls de bona fe
per alçar-los
en la sort d'una victòria,
per demostrar i estimar
en la capacitat humana
que pots viure
i ser feliç eternament.
vols la felicitat
abraçada
a un gran amor
per la vida.
vols un punt de roses violetes
són per tu
per la teva felicitat
per la teva felicitat.
per la teva felicitat
per la teva felicitat


per la teva felicitat
per la teva felicitat
per la teva felicitat

per la teva felicitat
Con lo baratos que sale mi amor, ¿qué te cuesta callarme con uno de esos?
Pasaron seis meses y me dijiste adiós, un placer coincidir en esta vida.
Ahí me quedé en una mano el corazón y en la otra excusa es que ni tú entendías.
Por eso esperaba con la carita en papá que llegaras con rosas, con rosas para mí.
Porque ya sabes que me encantan esas cosas, que no importa si es muy tonto o soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar por aquí.
Donde los viernes cada tarde como siempre la esperanza dice quieta y quizás sí.
Y es que empiezo a pensar que el amor verdadero es tan solo el primero.
Y es que empiezo a sospechar que los demás son solo para olvidar.
Por eso esperaba con la carita en papá que llegaras con rosas, con rosas para mí.
Porque ya sabes que me encantan esas cosas, que no importa si es muy tonto o soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasar por aquí.
Donde los viernes cada tarde como siempre la esperanza dice quieta y quizás sí.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
El teu nom i el meu
escrits en la paret
en aquella paret plena d'acords i rúbriques
en aquella paret de voluntats darreres
mentre s'agonitzava l'amor o la pena
en aquella paret fosca de l'escaleta
entre paraules tendres i paraules obscenes
paraules que parlaven d'un amor invencible
paraules que parlaven d'un record encara viva
paraules que bucaven
les nits de gaudi i de pètals
i la pornografia de l'Iran d'uns dibuixos
en una convivència que ara m'agrada pensar
el teu nom i el meu nom
ferozment entrellaçats
quan també s'entrellaçaven les nostres cames
fosca esqueleta
que ara aboco
i que no diré on és
el teu nom i el meu nom
arrapats amb les ungles
arrapats amb la bruta paret de l'escaleta
amb una voluntat de viure
de perviure
amb una agonitzant caligrafia dura
entre coses obscenes
i coses delicades
exclamacions brutals
d'un sexe poderós
notacions ingenues
de quadern escolar
notes sobre la marxa dels esdeveniments
aquell luxe d'autògrafs
autèntics i primaris
el teu nom i el meu nom
més que escrits
arrapats aquell amor
l'amor
amor entre ungles i dents
el teu nom i el meu nom
són escrits ara
amb aquesta paret violeta
i a la una de la matinada
desapareixerà
de los llaman
de los llaman
de los llaman
i used to be
too many bitter tears
are raining down on me
i'm far away from home
and i've been facing this alone
for much too long
Oh, I feel like no one ever told the truth to me
About growing up and what I struggle in would be
In my tangled state of mind
I've been looking back to find where I went wrong
Too much love will kill you if you can't make up your mind
Torn between the lover and the love you leave behind
You're headed for disaster because you'd never read the signs
Too much love will kill you every time
I'm just the shadow of the man I used to be
And it seems like there's no way out of this ball
I used to bring you sunshine
Now all I ever do is bring you down
How would it be if you were standing in my shoes?
Can't you see that it's impossible to choose?
No, there's no making sense of it
Everywhere I go, I'm bound to lose
Yes, too much love will kill you
Just as sure as none at all
It will drain the power that's in you
Make you bleed and scream and claw
And the pain will make you crazy
You're the victim of your crime
Too much love will kill you every time
BRIDGET
Yes, too much love will kill you, it will make your life a lie.
Yes, too much love will kill you, and you won't understand why.
You know that you sell your soul, but here it comes again.
Too much love will kill you.
In the end, in the end, in the end.
Tarragona Radio, la nit violeta.
Tarragona Radio, la nit violeta.
Mitja nit, potser va ser en aquesta hora que vas aixecar la copa conduint-la des de la taula els teus llavis, com si res, i ni tan sols et va tremolar el pols.
Brindo pel nostre amor, vas dir-li, mentre un estrepit de vidres que es trencaven rodaven per dins teu.
Aquesta va ser la teva forma de brindar per un amor que ella no comprèn.
Un amor com aquesta cançó, t'hi sents tan identificat.
De sobra sabes que eres la primera, que no miento, si juro que daría por ti la vida entera, por ti la vida entera.
Y sin embargo un rato cada día, ya ves, te engañaría con cualquiera, te cambiaría por cualquiera.
Ni tan arrepentido, ni encantado, de haberme conocido lo confieso, tú que tanto has besado, tú que me has enseñado.
Sabes mejor que yo, que hasta los huesos, solo calan los besos que no has dado, los labios del tecado.
Porque una casa sin ti es una emboscada, y el pasillo de un tren de madrugada, un laberinto sin luz ni vino tinto.
Un melo de alquitrán en la mirada, y me envenenan los besos que voy dando, y sin embargo cuando duermo sin ti, contigo sueño.
Y con todas si duermes a mila, y si te vas me voy por los tejados, como un gato sin dueño, perdido en el pañuelo de amargura, que empaña sin mancharla tu hermosora.
No debería contarlo, y sin embargo, cuando pido la llave de un hotel, y a medianoche encargo un buen champán francés.
Y cena con velitas para dos, siempre es con otra amor, nunca contigo, bien sabes lo que digo.
Porque una casa sin ti es una oficina, un teléfono ardiendo en la cabina, una palmera en el museo de cera.
Un éxodo de oscuras colombinas, y me envenenan los besos que voy dando, y sin embargo cuando duermo sin ti, contigo sueño.
Y con todas si duermes a mila, y si te vas me voy por los tejados, como un gato sin dueño, perdido en el pañuelo de amargura,
que empaña sin mancharla tu hermosora.
Y cuando vuelves hay fiesta en la cocina, y bailes sin orquesta, y ramos de rosas con espinas.
Pero dos no es igual que uno más uno, y el lunes al café del desayuno, vuelve la guerra fría.
Ets silenci i ets abisme, però sense tu, nit violeta, em perdrien els laberints de passió.
Si et preguntes per què,
per què, per què tot l'amor que anheles fuig de tu?
Per què tot l'amor que somies
es fon amb la llum del dia?
Per què tot l'amor que demanes
sembla impossible?
si et preguntes per què la gent és cruel amb tu,
per què et deixen de banda,
per què no volen la teva companyia.
jo et diré per què,
per què encara no t'ho has guanyat.
Encara cal patir i plorar una mica més,
encara no t'ho has guanyat.
Aquesta és tota la veritat,
i no n'hi ha pas cap d'altre.
L'única cosa que volies
era ser estimada.
L'única cosa que volies
era ser present en el pensament d'algú.
L'única cosa que volies
era viure allò mateix que viuen d'altres.
i fa tant de temps
que ho proves,
fa tant de temps que ho demanes,
fa tant de temps que el desig t'ofega.
Però,
encara que no em creguis,
encara no t'ho has guanyat,
a mi també m'ho deien.
em farien
amb paraules verinoses
i amb tota mena de menys preus
i em deien
encara no t'ho has guanyat.
Cal patir més,
calen més llàgrimes,
cal més temps.
no hi ha cap altra veritat.
Encara no t'ho has guanyat.
és el çocuk que ho deien.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!








Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per recordar!
que,
,
que,
...
...
...
demà!
demà!
demà!
demà!
!
demà!
!
demà!
demà!
demà!
demà!
!
demà!
!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Grissos que de la tristesa.
Només ve per dir-nos que no hi ha res etern.
Els dies passen.
No hi ha res etern.
Deixem caure la mà sobre la meva en la gelada.
Rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar.
Res no sabia, res no esperava.
Només volia compartir la soledat.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Els dies passen.
Oh, oh, oh, oh.
No hi ha res etern.
No hi ha res etern.
No hi ha res etern.
No hi ha res etern.
No hi ha res.
La gent murmurava al seu voltant.
Ningú sap com va marxar.
Ell només ens va deixar recorç de tristesa.
I avui tothom la troba fatal.
Com podria dir-li que a vegades se'n sembla que sí.
He llegit les cartes que jo mai li vaig enviar.
La mirada trista, plena de misteri.
Jo sóc el mena i la vaig deixar escapar.
O, oi...
Els dies passen.
O, oi...
No hi ha res etern.
O, oi...
Els dies passen.
yo me s'ai
Fins demà!
Sento aquesta nit violeta, dolça dins els llavis, càlida als cabells, un perfum que traspassa el meu desig encès.
Benaventurats, aquells que tenen els amors impossibles o de la noble estirp que els altres maleixen.
Són foscos, van amb el capcot, sense el sa ni la vista, branden pel món, sempre per la banda de les ombres.
I sembla que dins de la seva ànima hi hagi arrelat una dolorosa nit personal.
Saben de si mateixos, més que ningú altre no sap.
I si només els quedés una mà, la donarien, per poder-la passar per una sola vegada,
pels llindars fonadissos d'aquell cos refugent que no gosen ni mirar.
Porten la vida a l'esquena com un sac de pedres.
S'aprenen de memòria els noms i els cognoms de tots els seus amants.
contemplen, fugen, callen, ploren, però per damunt de tot, estimen, estimen com una mala cosa.
S'aprenen de memòria els noms.
S'aprenen de memòria els noms.
S'aprenen de memòria els noms i els nostres.
Papa, can you hear me?
Papa, can you see me?
Papa, can you find me in the night?
Papa, are you near me?
Papa, can you hear me?
Papa, can you help me not be frightened?
Looking at the skies, I seem to see a million eyes.
Which ones are yours?
Where are you now that yesterday has waved goodbye and closed its doors?
The night is so much darker.
The wind is so much colder.
The world I see is so much bigger now that I'm alone.
Papa, please forgive me.
Try to understand me.
Papa, don't you know I had no choice?
Can you hear me pray?
Anything I'm saying?
Even though the night is filled with voices.
I remember everything you taught me.
Every book I've ever read.
Can all the words in all the books help me to face what lies ahead?
The trees are so much taller, and I feel so much smaller.
The moon is twice as lonely, and the stars are half as bright.
Papa, how I love you.
Papa, how I need you.
Papa, how I miss you.
Kissing me good night.
En cada paraula neix una rosa de terra, amb els pètals toquets per una punta d'ala violeta.
Papa, how I miss you.
Dins la fosca, entre les mans, fotografies.
i a les pelpentes, abric, horitzó, ironia, i una platja de Tarragona, i sorra a les mans.
Mentre la sala ensucra a la nit, ens emmarquem en el silenci d'os petons fotografiats ves a ves.
I sense saber per què, mires l'horitzó en el tel d'una obra melodramàtica.
He penjat més estrelles dels meus dits, com titelles, fent-les ballar al compàs de les marees.
I ara t'ho sospires, en la foscor de la nit violeta.
I el neguit dels teus ulls es vesteix de mi, mentre ens abraça la nit.
On anem?
El paradís ensiu joiei al vent.
I allà on anem, hi haurà de anar junts.
No pots anar-hi per separats, perquè hi ha una cançó preparada, que és com una declaració.
No la coneixes, jo que no puc viure sense tu.
When I said, I needed you, you said you would always stay.
It wasn't me who changed, but you, and now you've gone away.
Oh, don't you know, that now you're gone, and I'm left here on my own.
Now I have to follow you, and beg you to come home.
You don't have to say you love me, you don't have to stay forever, I will understand.
Believe me, believe me, I can't help but love you.
But believe me, I'll never tie you down.
Left alone, just a memory.
Life seems dead and so unreal.
All that's left is loneliness, there's nothing left to fear.
You don't have to say you love me, you don't have to stay forever, I will understand.
Believe me, believe me, believe me, you don't have to stay forever, I will understand.
Believe me, believe me, believe me.
La nit violeta. Instants d'eternitat.
Crea en la seva esquena un quadre pinzellades aquí i allà.
Passeolleja-la, retorna-li el somriure,
disfressa la teva tristesa amb l'art de la teva màgia i tatua-li el desig.
Signa la teva obra amb llavis rosats.
I després, pintor, després, tan sols, fes-li l'amor.
Fes-li l'amor com ho faria la nit viueta.
Fes-li l'amor.
Fes-li l'amor.
Hoi-li l'amor.
Passeolleja-lo,
I feel you, I feel you, that is how I know you, go on.
Far across the distance and spaces between us,
You have come to show you, go on.
Near, far, wherever you are,
I believe that the heart does go on.
Once more, you open the door,
And you're here in my heart,
And my heart will go on and on.
Love can touch us one time,
And last for a lifetime,
And never let go till we're gone.
Love was when I loved you,
One true time, I'll hold you,
And my life will always go on.
Near, far, wherever you are,
I believe that the heart does go on.
Why does the heart go on?
Once more, you open the door,
And you're here in my heart,
And my heart will go on and on.
You're here, there's nothing I fear,
And I know that my heart will go on.
There's nothing I fear,
And I know that my heart will go on.
Go on.
Go on.
Go on.
Go on.
Go on.
We'll stay
Forever this way.
You are safe in my heart,
And my heart will go on and on.
La nit violeta.
Carícies d'eternitat.
I sovint diràs, per no dir sempre,
quan aboques a l'habitació on de petit somiaves
aquell llibre esgrugaït, castigat pel pas del temps,
et crida des de l'estat.
Te'n recordes de mi, vell amic,
sabent que l'instint no es pot refrenar.
I avui, finalment, l'has abastat
i l'has llorat com de petit feies
abans d'obrir-lo
i cap bussar-t'hi
preparant-te feliç
per viure increïbles aventures.
I l'has fullejat
amb profunda nostàlgia.
No es pot viure del record
Massa feixuc
Millor no tocar-ho
Res no torna
El passat és mort
El present s'esmicola
I el futur és d'haver
Present i passat alhora
Present i passat
A l'has llorat
I see no reason
For you to cry
We've been through this before
In every time
In every season
God knows I've tried
So please don't ask for more
Can't you see it in my eyes
That this might be our last goodbye
Carry, carry
Things don't change
My friend
Carry, carry
Maybe we'll be
Again
Again
Somewhere
Somewhere
Again
I read your mind
With no intention
Of being unkind
I wish I could explain
It all takes time
A lot of patience
If it's a crime
How come I feel
No pain
Can't you see it in my eyes
This might be our last goodbye
This might be our last goodbye
Carry, carry
Oh, things they change
My friend
Carry, carry
Maybe we'll be
Maybe we'll be
Again
Can't you see it in my eyes
Again
Can't you see it in my eyes
This might be our last goodbye
Can't you see it in my eyes
Please
Can't you see it in my eyes
Oh, things I am
Can't you see it in my eyes
Fins demà!
Fins demà!
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
Fins demà!
Amb un somris als llavis, amb una sensació al cor.
He somiat potser, o només t'ho imaginat.
Però la intenció era certa.
La música, les paraules, el poema, una realitat.
Tu no hi ets, però el coixí hi tinc escrita una paraula.
Fins demà!
Fins demà!
Vols saber quina paraula t'estimo?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si vols contactar amb nosaltres
aquesta és la nostra adreça
lanitvioleta arroba
tarragonaradio.cat
No deixis que ningú
vulgui apagar el teu desig
Dona'm la mà
i queda't aquí amb nosaltres
amb el nostre record
Bona nit, Violeta
Bona nit des de Tarragona, Ràdio
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona
Bona nit des de Tarragona