Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No em demaneu respondre per què no hi surt.
És un dels grans misteris de l'apassionant món de la comunicació o de la incomunicació, segons com es miri.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts.
Avui, edició número 725 a 23 d'octubre del 2010. No havíem dit mai la data, no?
Home, malament si la gent no sap el dia que viu.
Hi ha gent per tot.
No està de més d'una informació que fa un dia maco, tot i que algun núvol.
Sí, sí, sí. Però està un dia tapadot, eh?
Sí.
El carrer, aquí, el trànsit davant de l'emissora, doncs, està bé, hi ha moviment, però Déu-n'hi-do, passa força gent per la vorena.
Sí.
Doncs que vagin cap a casa a escoltar la ràdio.
Molt bé.
O si no, si estàs al cotxe també per escoltar-lo.
Ah, també. I si no pel carrer, és veritat, i avui dia pel carrer, aquella gent que van amb els cascos ficats.
Sí, que els veus per les sols i dius que els hi passen, aquests.
Cascos n'hi ha hagut sempre, però ara aquests que s'han posat de moda els grossos, no?
Ara s'han posat de moda els grossos, no?
Sí, sí, sí. Tot torna, tot torna enrere.
Va, doncs tornem a començar nosaltres.
D'acord. Tornem.
Molt bon dia a tothom.
Bon dia.
Siguem educats i saludem.
Sí.
A la Núria, el controlador de so.
Molt bon dia.
David, la Maria Rosa.
I l'Àngel.
La Marta.
La Marta, no ens oblidem.
No, perquè jo ja, és com un costum de dir-la, l'última, que és el plat fort, perquè ja cada dia ella es diu, i jo, i la Marta, evidentment, que sense ella ara ja no podríem fer res, eh?
I aquí, en l'ampli univers, pel qual s'escampen les zones, vosaltres, els que ens esteu escoltant, amics que seguiu l'1, 2 i seguit, temps de sardanes, esbarres, música per a cobla, a Terragona Ràdio, avui edició 725,
que, com sempre, i amb això som molt de costums, comencem fent un petit, ràpid resum de contínuos.
El resum sempre el fem, però mira, avui hem començat diferent, sí, hem canviat una miqueta, no?
Doncs bé, tindrem, com sempre, com sempre que dura aquesta temporada del concurs, la sarda de l'any, nova eliminatòria, i a les notícies parlarem de l'Assemblea dels Aplacs dels Comarques Meridionals,
que es celebra demà diumenge a Montblanc, en parlarem, evidentment, a l'agenda, però ens hi entretindrem més a la part de notícies,
i, evidentment, caldrà fer referència a aquelles activitats destacades, que encara que ens queden una miqueta més lluny, però val la pena tenir en compte
les festes de Sant Martí i Abanyoles, amb competència de cobles joves avui i de cobles grans demà, concursos de colles demà al matí, festa de la música per a cobles dilluns,
i una cita obligada en el calendari sardanista, al llarg de l'any, però, a més a més, d'aquest concurs dins les festes de Martí hi ha concursos que ja han passat
i que val la pena deixar constància de com van anar les coses per a les colles de Tarragona, els concursos de Terrassa i del Vendrill, de diumenge passat,
i avançar, potser, cosetes petites, farem les notícies una part de petites notes, però sempre interessants,
com cursos de sardanes o la conferència, posem per cas, que dilluns vinent oferirà dins la Setmana Cultural del Barre del Carme
el president del Casal Tarragona, en Jordi Grau.
Tindrem xafarderies que, ara no sé si el poso en compromís el David, perquè no hem parlat abans, però n'hi haurà alguna d'interessant,
si no hi ha, te la passaré.
Totes són interessants.
Treball col·laboratiu, treball col·laboratiu, sens dubte.
Anem a començar, fem amb la sardana de l'any.
La sardana de l'any obre com és habitual al nostre programa.
El concurs, que promou la Federació Sardanista de Catalunya i que fa possible una extensa xarxa d'emissores d'arreu del país,
entre les quals Tarragona Ràdio, segueix el seu camí per tal d'escollir la millor sardana entre les estrenades al llarg de l'any 2010.
Avui és la cinquena eliminatòria que, com és habitual en la primera ronda, ens porta quatre sardanes noves.
I la sardana número 1, que interpreta la cobla als Montgrits, és aquesta.
i la sardana número 2...
��ą zardana瑕.
x
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Queda dit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I amb aquesta ja m'ha escoltat tres sardanes de la presenta eliminatòria de la sardanada l'any. Això vol dir que encara hem arribat una sardanada l'any.
de la sardanada l'any. Això vol dir que encara en resta una. Abans farem l'habitual i obligat recordatori de com ho podeu fer per votar per una d'aquestes sardanes. En primer lloc, ho podeu fer per mitjada del web de la Federació Sardanista de Catalunya, que és a fet.sardanista.cat.
També ho podeu fer per mitjada de Tarragona Ràdio i aquí les possibilitats són diverses. Amb una carta adreçada al programa a l'avinguda de Roma número 5 B primer pis, amb un correu electrònic a l'adreça un dosi seguit arroba tarragonaradio.cat o bé telefonar al 977 24 47 67 mentre s'emet el programa en directe els dissabtes fins a dos quarts de dues de la tarda.
Heu de saber que els vots han de ser individuals i es requereix la indicació de nom i cognoms, així com un document identificatiu, el DNI, el passaport o bé la targeta de resident.
I que han d'haver arribat fins i tot el dimarts següent a l'emissió del programa.
I efectivament, arribem a la sardana número 4 d'avui. Aquesta ens l'ofereix la cobla marinada.
A la sardana número 4 d'avui.
A la sardana número 4 d'avui.
A la sardana número 4 d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això ens denuncia que arriba l'hora de la relíquia.
Entrem dins la secció de la relíquia que, un cop més,
formarà part de l'antologia de sardanes del compositor Vicenç Bou,
que venim oferint des de fa unes setmanes
com a contribució a la commemoració del 125è aniversari del naixement d'aquest músic.
La setmana passada vam deixar-ho en el moment de màxima popularitat d'en Bou,
l'any 1922, quan va estrenar la celebre Llevantina,
i feia poc que havia donat a conèixer Girona i Mada,
dues sardanes que vam escoltar en aquell programa.
Encara triaria una mica obtenir èxits comparables,
però sempre va mantenir el reconeixement d'un públic apassionat
que li oferia moltíssims actes d'homenatge,
com el del 1924 a Barcelona, per exemple,
amb diverses ballades de sardanes a diferents punts de la ciutat.
Ara, però, anirem a l'anterior, el 1923,
quan va reprendre la sèrie de sardanes que batejava amb nom de Noia.
Era la Sardana Maria, amb unes característiques
que escandalitzaven els puristes i enardien el públic de les places.
És una versió de la cobla als mongrins de l'any 1977.
La Sardana Maria, amb unes característiques
i el aust alemätze de sardanes specials
i lai f his queixofure amb la sardana hermeta en un moment holístic
a una and Assessment Maria a Poses.
Grande Nini해�ossa, en unes � scholars
liatrem a la piña de sardanes.
L'inculpte delPaolo,
per i할這Canja seguita
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això està molt bé, tot el que sigui, promocionar aquest tipus de coses.
Personalment jo no hi vaig poder assistir-hi perquè, clar, com vam anomenar,
també els compromisos amb les salades de competició ens van impedir que la gent de Tarragona...
doncs també la gent de Tarragona teníem altres coses que fer.
Estàvem fora, sí.
Estàvem fora.
Però sí que la Maria Rosa aquí amb Mico trencat...
Sí, jo...
Ui, Mico trencat!
Mico, Mico i Gorila.
Sí.
Amb Mico trencat.
Ens ha comentat que ella va assistir...
Sí, jo només vaig poder assistir a una de les coses perquè també estava fora.
Va ser dissabte a la nit, a dos quarts de... d'onze, a la Rambla Nova, davant del Teatre Metropoli.
I hi havia...
Què hi havia, Maria Rosa?
I hi havia l'espectacle Cany al Gall.
Un empostissat o un entarimat?
Això era una discussió de la setmana passada.
Aragoniament parlant, empostissat.
I doncs, correctament parlant, hi havia un entarimat...
Era broma, era broma.
I bé.
El tablado, que dèiem abans.
Sí, el tablado.
No, mira, jo, la meva opinió és que...
Potser sí que, de cara a altres anys, quan se'm faci més propaganda, realment és això.
No se sabia.
Parlem clar, vaja, jo, l'opinió que tinc de Tarragona...
Vull dir, Tarragona no és una ciutat que es mogui molt fàcilment.
A més a més feia molt de fred, vull dir, moltes coses que influïen, no?
És a dir, no hi havia gaire gent.
No hi havia gaire gent.
Primer per això, perquè la gent no...
Es mou molt per Sant Magí, Sant Taig, la Santa Cosa, és així.
Però, doncs, no hi havia gent per la Rambla.
Feia un fred que pelava i eren poca gent.
La gent que passava el gust s'hi enganxava una mica, però...
Jo crec també que ens ha enganxat a les entitats que hem organitzat una mica aquest cap de setmana.
Que ha sigut tot una miqueta precipitat.
Hi havia gent d'aquestes entitats, senzillament.
Hi ha altra gent que s'enganxava, però tampoc no molt, eh?
De cara a edicions properes...
És perillós el mes d'octubre, a la nit a la Rambla.
Es va parlar, es va parlar allí, eh?
Sí, sí, sí, és perillós això, eh?
I més a les hores aquelles, no?
Sí.
Que podria ser més cap a la tarda o al migdia, perquè també hi ha moviment a la Rambla, a les 12 del migdia.
Sí, exacte, llavors sí que hi ha moviment.
Jo crec que també això ens servirà una miqueta com a toc d'atenció per les entitats.
Sí, clar, aquí t'anunciaven com danses col·lectives, canvis de parella, i va haver una mica de tot.
Hi havia, els músics portaven un noi que animava, però no animava totes les peces.
A mi el que em va faltar, per exemple, és que anunciessin algú d'ells que digués, doncs aquest batlles, tal, aquest batlles, i que no ho anunciaven gaire.
Ja tocaven bé, però bé.
Home, perquè l'endemà jo vaig poder ser al Serrallo, hi havia el primer plec, i també hi havia alguna altra activitat, almenys al matí, deu-n'hi-do, deu-n'hi-do, la gent que hi havia.
És el que dèiem, fer un matí, fer solet, i tres de mes de sortir, més amb canalla, no?
Però potser no caldria que fos a l'octubre, no ho sé, clar, jo no hi entenc, ni sé com ho fan.
M'imagino que al setembre, per exemple, ja ho ha capat a tots amb la tecla.
No, clar, tampoc, al setembre no pot ser.
A l'agost és un mal mes, però potser sí que...
A l'agost és un mal mes, però perquè hi ha molta gent pel carrer.
Sí, sí, sí, sí.
Però potser també, no ho sé, pensant al maig, podria ser una bona època, al juny, però bé.
Jo suposo que això també, doncs, amb la gent que ha organitzat, doncs, aquest festival, diguem-ho així...
Sí, perquè allà es parlava inclús de lloc, potser, un lloc on hi hagi la gent, al carrer.
I haurà conclusions de com ha anat aquest any.
Per cert, que el diumenge, al matí, dins la plec del Serrallo, hi va haver un element que és el de la...
un taller, vaja, de danses, i que al final es va juntar, diguéssim, amb la plec i es van tocar un parell de sardanes curtes allí a la plec.
Tu em sembla que volies parlar del tema de sardanes curtes, però referir-te al concurs, no?
Sí, sí, sí, sí, el concurs del Vendrell.
Sí, sí, sí.
No, ho hem parlat, però jo m'imagino per on van les teves opinions.
En tot cas, el diumenge, no va quedar malament.
Les cobles, va un arranjament per a coble actual, que van realitzar cada una de les cobles,
i els nació de monitors de les barres d'ençària de Tarragona es van posar al mig,
amb la gent que havia seguit el curset, i després s'hi va afegir més gent,
i mira, va quedar un detallet de mar de bé.
Jo m'imagino que això, portat a la plec del serrallo i com a final de taller i tot el que vulguis,
doncs hi devia quedar bé fins i tot, no?
No, jo abans me referia al concurs del Vendrell, que no és el concurs del Vendrell,
sinó que es va repetint els diferents concursos aquí de Tarragona, de la província de Tarragona,
i que es faci una vegada, dius, vale, que es faci dos, dius, mira, tres, a mi ja em cansa.
Però això és una cosa molt personal, ja et dic.
I el que passa, el que no vaig trobar bé del Vendrell, és que o es fa una cosa o es fa l'altra,
o es fa la seda de la curta o es fa la de Germanó, val?
Però les dues coses, quan ja...
T'obliguen a fer-la.
Ah, t'obliguen a fer les dues coses.
A més, ja és cap al final, feia fred.
La canalla ja estava nerviosa perquè volia saber el resultat i, saps, aquestes coses,
i dius, ostres...
I que saben que hi ha més festa al final.
I després hi ha festa i el que volen és el galop de sortir dels confetis, dels petards i tot això, no?
I es fa pesat, la veritat, que pot ser molt maco i potser sí, perquè, no ho sé, la gent ho segueix, no?
Però a mi se'm fa pesat, o una cosa o l'altra.
No em sembla que ho vegi un dia.
Mira, ja no entro si s'ha de fer la curta o no s'ha de fer la curta, que també trobo que és una tonteria, però vaja.
No és una tonteria, amb tots els respectes vull dir que també és una manera d'ensenyar al públic assistent, no?
Perquè unes vegades així ho anunciem per megafonia perquè se'ls explica, doncs, que és la manera que es ballava antigament la sardana i tal.
Jo tinc els meus dubtes que es ballessin així.
Sí.
No juraria, però sospito que passa com si ara...
Em sembla que ho vam comentar un dia, com si ara, per exemple, es perdés la sardana, que coneixem ara,
i d'aquí uns anys tu ja, el David, que tens ja, series un jaet, però ajudaries una gent a recuperar la sardana d'ara
i la fessis tal com la ballau o la Mare Nostrum. M'explico?
Sí, clar, que no és el...
És molt bonic, però és la vostra manera de ballar i molt especial.
No és com la balla de la majoria de la gent.
No, però jo només era això, eh, del concurs del Vendrell, que és això, una cosa o l'altra.
A mi les dues coses se'm fan molt llarques.
És una cosa que està aquí, a la província d'Arragona, i només és aquí.
Clar, no, no, i sort, per mi sort que no vagis on vagis, te facin ballar.
Hi haurà algú que ho trobarà molt bé, que no ho sabeu, eh?
Ens ho podeu dir, si voleu, i defensar-ho.
I ens ho podeu dir, que no ho hem dit, amb el telèfon, trucant al telèfon del programa,
el 977-24-4767, per dir la vostra.
Si hi ha algú que diu, no, no, és que a mi m'agrada molt la sardana curta,
que ens truqui i que ens ho digui.
I que la gent sap que això passen bé, eh?
O també que digui, no, no, estem amb altres.
Es fa pesat.
O no, el que sigui.
Molt bé.
Què més cosetes?
A part d'això, el concurs del Vendrell, no ens dius res més.
Sí, el concurs del Vendrell, bueno, hi ha diverses cosetes a dir.
Una ja l'hem dit, la sardana curta.
L'altre, que va ser, bueno, era campionat infantil.
I recordem que la xerinola, aquest any, ha tornat al campionat
després d'uns anys d'inactivitat, diguéssim, el bàsic.
I, a més a més, ho va fer de la millor manera que podia.
Bé, ja vam anar a Cinges, que va ser el primer concurs.
Però, en aquest cas, vam estrenar el vestuari nou.
Tan esperat per d'enseires, monitors i pares.
I, bueno, perfecte.
Si algú el vol veure abans que actuïm per aquí, em sembla que a la xarxa.
A la xarxa, sí.
Es pot veure alguna foto.
Es pot veure alguna foto.
I la veritat és que van estar molt contents.
perquè també és una cosa que jo trobo que amb ells,
amb els nens, precisament, els hi feia molta gràcia
perquè ja era massa anys que anàvem de qualsevol manera,
amb els texans i amb la samarreta corresponent de Santa Tecla.
I trobo que també els motiva.
Tampoc s'havia de fer la renovació de qualsevol manera.
Us ho he pensat molt, però al final el resultat ha estat molt.
Ens ha costat molt i, sobretot, ara ho dèiem també,
amicut, tan crat, com deia abans.
No, que també ens ha costat molt desprendre'ns del color
que en la vida portàvem, que era el taronja.
I amb el disseny d'aquesta vegada, el taronja no vam trobar-ho que era esqueient.
Però vaja, tu que l'has vist?
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Per cert, el vendrell també...
Aquesta era l'altra coseta, digues, digues.
Vull dir, és una rocada, potser pensar en algú,
però hi havia la seda en revessa.
Oi, sí.
Sabeu que és una sardana que t'ha fet amb tota la mala intenció
perquè sigui molt difícil endevinar el tiratge
quan es compassa, fan els cursos llars.
I vam poder veure que hi ha un moment que la majoria
d'encarregats de repartir-la van lliurant la butlleta al jurat
i sí, sí, bum, bum, bum, bum, que sembla que s'havia d'acabar
i al moment que el jurat diu prou i no n'accepten més,
però hi havia uns, dos o tres colles, però no, que van encertar tres només,
que rei, passaven els minuts, passaven els minuts i encara no lliurava.
I al final, a l'últim moment, la presentenia una sardana més llarga del normal,
quasi cent compassos de llarga.
Llarguíssima, llarguíssima, llarguíssima.
Són aquelles situacions que trenquen la rutina d'aquesta mena de sardanes.
Llavors també l'actuació...
Bé, el dematí, per cert, va haver-hi el concurs a Terrassa
de bàlid pel campionat de colles en categoria gran,
que la Tarragona Dansa va participar, com no podia ser d'una altra manera,
i va fer una molt bona ballada, no?
Aquí la Marisa també ens pot ajudar.
Sí, sí, sí.
I bé...
Defensa'm bé el nom de Tarragona.
Vam fer un cinquè al final, que vam fer un cinc, un quatre i un cinc,
si no recordo malament, les diferents sardanes.
I, home, dir una mica que havent altres llocs,
que a més ho sabem, perquè ho vam veure,
adients per fer un concurs, fan el concurs a Terrassa,
des que ho van deixar de fer allí al col·legi que ho feien abans.
Un pàquet de col·legi?
Sí, amb una plaça que fa una baixada horrorosa,
que això no ajuda gens a les colles, gens.
Van passar molt de fred.
I no sé si no...
Els balladors no, però la gent del públic van passar un fred terrible, terrible.
I això que tocava solet en gran part de la plaça.
Va estar bé, per les colles va estar bé.
Sí, perquè el concurs va ser a la plaça Nova,
i precisament a la plaça Vella,
que llavors nosaltres vam passar per anar a buscar el cotxe,
era una plaça supermaca, amb més vida,
és llàstima, això dels escenaris, els concursos...
Però es fan tantes, perquè vas a altres concursos que fan tantes.
Però és que jo aquella baixada, ja ho vaig patir l'any passat amb la de la dança,
és horrorosa aquella baixada que fa aquella plaça.
I, per cert, la Mare Nostro va tornar a esgarrapar una de les sardanes a la Violeta del Bosch.
Allí estem, allí estem, sí, sí.
Hi ha possibilitat?
Hi ha possibilitat.
Ara queden dos concursos.
El primer és a Girona, que la Mare descansa i no balla.
I llavors això vol dir que ens ho juguem tot a la final a Balaguer.
Per tant, bueno, ens ho juguem tot.
Vull dir, només que amb una de les tres sardanes la Mare torna a passar a les Violetes,
doncs quedaria un empat entre colles.
Això és bo.
Tot comptant que a Girona ells fessin tres primers.
Sí, clar, comptant que les Violetes del Bosch a Girona facin tres primers.
Que ningú m'interpreti malament, no tinc personalment cap preferència per la Mare Nostro,
a part de l'amistat amb el David, respecte a la Violeta.
Però, home, dius, a veure, si tants anys guanyen uns,
això que hi hagi una altra colla que li faci passivolles, com a mínim,
doncs no ha de ser, mira, estimulada.
Exacte, jo crec que per ells també, perquè ja porten molts anys, no?,
ja anant a la final a Arenys, en aquest cas a Balaguer, que es canvia el concurs,
doncs ja amb el primer a la butxaca, doncs aquest any almenys,
potser quedaran igualment primers, però fàcil, no els hi haurem deixat.
Va, David, que em sembla que tens una cosa interessant a dir,
i voldria tenir temps també d'escoltar la música que tenim preparada per després.
Us anunciàvem setmanes enrere el concert que està organitzant i preparant
ja a l'agrupació sadanista terrona dansa amb motiu del trentè aniversari d'aquesta entitat.
I ara ja us podem dir, confirmar, que es farà el dia 8 de gener al Teatre Metropol,
a dos quarts de nou del vespre.
L'entrada, s'haurà de pagar una mòdica entrada,
que això també ja quan ho tinguem tot lligat ja direm el preu,
i la manera d'aconseguir les entrades, quan estan a la venda, i aquestes cosetes.
Però no serà un concert qualsevol, eh?
No, també us volia dir que les dues cobles que portaran la part musical
són la coble Sant Jordi i la coble Reus Jove.
Llavors també, com us vam anunciar, i això també ja podem confirmar-ho,
hi haurà dues parts en aquest concert.
La primera part seran sardanes,
i algunes de les quals dedicades a la terrona dansa,
perquè això es va a celebrar l'aniversari d'aquesta colla, de l'agrupació.
I una segona part que estarà dedicada més a músiques del món,
fent una miqueta arranjaments com si fos per Big Band,
i doncs així, bueno, un tema és així més de swing, més de jazz,
i ja estarà bé, ja estarà bé, ja estarà bé.
És a dir, la coble fent la funció de Big Band, només incorporant-hi una bateria.
Exacte, o percussió en aquest cas, sí, sí, sí.
Llavors també hi haurà una estrena, però això no sé si ho puc dir-ho ja,
o ho dic, a veure si ja després em picaran els dits.
Si està aquí, sí.
Sí, va.
Hi haurà una estrena de...
d'arranjament d'In The Mood.
Del Glenn Miller?
Exacte.
I un moviment de l'obra de les fantasies de gues d'en Pitu Chamorro.
Vull dir que això seran els plats forts, que això s'acabarà al concert.
Aquesta peça...
Amb aquestes dues peces.
Del Pitu Chamorro, que és un dels autors joves que ja estan començant a donar a parlar,
que es diu, i que jo crec que es faran sonar properament molt.
És una peça en tres temps, per a coble, que a la coble sona això, com una Big Band pràcticament,
i allí em sembla que s'interpretarà el tercer dels temps, i tenim un enregistrament,
una actuació, i que pot demostrar això, com pot sonar una coble,
sota aquests conceptes, i el que podrem sentir en aquest concert.
Val la pena, us ho anirem anunciant i recordant, i confirmant més detallets,
però és un concert que valdrà la pena, i que jo crec que donarà de si.
Com es deia la peça aquesta, no ho tenia aquí puntat, fantasies?
Les fantasies.
Del GES.
Del Pitu Chamorro, escolteu aquest tros, i veurem com peta la cosa.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
El GES.
Gràcies.
Gràcies.
Evidentment, serà un acte obert a tothom.
I, esclar, per poder tocar músiques d'aquestes,
només hi ha un condicionant.
Esclar, que hi hagi bons músics al darrere,
i ho tenim assegurat, Sant Jordi i Reu Jove.
Bé, se'ns està acabant el temps,
i jo tinc una assignatura pendent,
perquè fa vàries setmanes que anava portant un llibre
per comentar-vos mínimament, tot cas recomanar-vos.
Està acte d'últim volum aparegut de la col·lecció Mós,
que publica la revista Som.
és el número 31,
i que clou una sèrie de llibres des d'aquesta col·lecció,
que es diu Històries de les Sardanes,
que escriu l'autèntic ànima promotor d'aquesta col·lecció,
el Robert Roquer.
De fet, va començar la col·lecció amb això,
amb un primer volum de petits comentaris,
històries sobre Sardanes.
No es tracta d'una sèrie exhaustiva d'autors
i de les seves composicions,
vol ser un recull de coses de vegades curioses
o dades potser no gaire conegudes de les composicions sardanistes.
De fet, el Robert és un home amb molta experiència en presentació,
precisament de concerts i d'activitats sardanistes,
i al darrere de la seva vida havia recopilat molta informació en aquest sentit,
i és això el que ens ha anat oferint en aquesta sèrie,
que arriba, com dèiem, al volum número 6 d'Històries de les Sardanes,
i trobem autors joves, com Jesús Ventura,
però d'altres autèntics clàssics, com Josep Viader,
i ara estic mirant-ho així a l'Atsar, Enric Vilà,
o el que ocupa més lloc en aquest volum,
Enric Vilà de Sau.
Com a cosa curiosa,
mireu fins a quin punt arriba,
l'exhaustivitat és que amb una sardana d'en Enric Vilà de Sau,
que es diu Occam Naps,
inclou la recepta d'aquest plat,
que segons sembla era molt apreciat pels músics,
veig aquí el fet que sigui inclòs,
i que en el seu moment en Vilà de Sau,
l'any 55,
quan era plenament actiu en la principal de l'Evisbal,
escrivís aquesta sardana,
que crec que és obligada de tenora,
i de tíbrer, un dels clàssics d'aquest autor.
Un llibre que crec que, com tots els de col·lecció,
es pot trobar a llibreries,
es distribueix habitualment,
com dèiem, el número 31 de la col·lecció Moss,
el sisè de la sèrie Històries de les Sardanes,
amb moltes coses, com deia, curioses,
o dades senzillament interessants,
de sardanes, dels autors més destacats,
fins i tot moltes lletres d'aquestes sardanes.
Amb això acabem el programa d'avui,
un programa que, com sempre,
hem preparat, en aquest cas,
la Núria al control de sol,
David, la Maria Rosa,
la participació de la Marta
i un servidor a la sintonia de Tarragona Ràdio.
I que hi tornarem, eh?
Que no ho deixem aquí, no ho deixem aquí.
Demà hi tornem enllomnats.
De fet, això, estem enregistradets,
i demà tornem-hi.
Però la setmana que ve tornem-hi, eh?
I tant.
I estarem penjadets a internet, també,
on ens hi podeu trobar sempre que vulgui.
Escolta, que l'altre dia em vaig buscar.
I et vas trobar.
Sí, em vaig trobar.
Que bé que ho fem, eh?
I en directe, en vivo i en directe,
l'altra vegada dissabte vinent,
a partir de les 12.00.
Comenceu molt bé.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada