logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcadisbat a Tarragona
Bon dia, novament, amics i amigues del Campanar
en aquest diumenge 31 d'octubre del 2010
data en la que s'escau el 31è diumenge del temps ordinari
anomenat també de Durant l'any
Així doncs, aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio
amb tots vostès, en Santi Grimau
responsable de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat
Déu vos guardi
El proper diumenge el papa consagrarà personalment a Barcelona
el temple expiatori de la Sagrada Família
aquest tresor arquitectònic que va néixer de la devoció a Sant Josep
d'un grup de persones i que va realitzar Antoni Gaudí
És un temple construït amb les aportacions de milers de persones
de diverses generacions al llarg del temps
Va ser un dia de Sant Josep el 19 de març de 1882
que es va col·locar la primera pedra que va venir al bisbe Urquinaona
El notari de l'acte, en donar compte d'aquest moment, va deixar escrit
sigui aquesta obra a major honra i glòria de la Sagrada Família
Gaudí es va fer càrrec de l'obra un any després, al novembre de 1883
i va treballar-hi ininterrompidament fins la seva tràgica mort el 1926
El seu geni d'artista va construir un temple únic al món
Però la seva ànima cristiana va fer una cosa més
Implignar tota la construcció d'amor a Déu i de devoció a la Sagrada Família
Només cal notar que va dissenyar 18 torres
4 damunt cadascuna de les 3 portes que formen un total de 12 dedicades als apòstols
4 més als evangelistes
Al centre una torre central dedicada a Jesucrist amb 167 metres d'altura
i immediatament darrere la de la Mare de Déu
Aquesta catequesis arquitectònica
Cris, la Verge, els evangelistes, els apòstols
és només una mostra, la més notable, de les moltes obres menors
que estan plenes de simbolisme religiós a les columnes, arcs i capitells
La imitació d'elements de la naturalesa
en la qual l'artista veu la Mare de Déu creador
es completa amb la representació de veritats de la nostra fe
en una combinació excepcional del món físic i de les realitats eternes
No seria possible explicar l'èxit que va tenir la iniciativa i la seva continuïtat al llarg dels segles
des de finals del cicle XIX fins al començament del XXI
sense tenir en compte la tradició cristiana de Catalunya
que va impulsar a aixecar un temple expiatori amb circumstàncies difícils per a l'Església
que veurà culminar en les pròximes dècades aquest homenatge a Jesús, de Maria i de Josep, la Trinitat de la Terra
reflex del Pare, del Fill i de l'Espírit Sant, la Trinitat Celestial
Diumenge 7 de novembre de 2010 serà un gran dia per a Catalunya
un moment històric per a donar gràcies pels esforços de tanta gent que ens ha precedit
que ens porti a comprometre'ns a mantenir la devoció secular
i a fer que la nostra vida quotidiana s'acomodi a la voluntat de Déu
que ens presideix des d'aquesta casa construïda amb l'art d'un geni
sobre el fonament de la fe col·lectiva. Adéu-siau.
Com hem dit abans, aquest diumenge és el 31è del temps ordinari dintre del cicle C.
L'Evangeli és segon Sant Lluc, concretament el capítol 19, versets de l'1 al 10.
Després de la dramatització de la perícopa càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya
el seu president, mossèn Joan Magí, els oferirà el seu comentari de les lectures de la missa dominical.
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat.
Hi havia un home que es deia Zequeu, cap de publicans.
Era un home ric.
Zequeu buscava de veure qui era Jesús,
però l'agentada li ho impedia perquè era petit d'estatura.
Llavors s'avançà corrent i es va enfilar a dalt d'un sicòmor
per poder veure Jesús que havia de passar per allí.
Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué
Zequeu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostetjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.
Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien
ha anat a llotjar-se a casa d'un pecador.
Però, Zequeu, dret davant al senyor, li digué
Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns
i als qui he exigit més diners del compte els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué
Avui ha entrat la salvació en aquesta casa
perquè també aquest home és fill d'Abram.
El fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 31 d'octubre es trobem en el diumenge, també 31 de durant l'any.
I les lectures es diuen que la fe ens encamina a la vida.
El senyor ens ensenya i corregeix perquè ens estima.
A fer la creació tan ben feta
que en ella hi ha les solucions per a la vida de tots.
Fins i tot, quan ens despistem, ens posa al davant la manera de tornar a la pista.
Fixem-nos en aquestes paraules del llibre de la saviesa.
El món sencer, el teu davant,
és com el pes menut
que tot just desnivella la balança,
com la gota de rosada
que cau a terra a trenc d'alba.
Però, justament perquè ho pots tot,
tens misericòrdia de tothom
i apartes la mirada dels pecats dels homes
perquè puguin penedir-se.
És que estimes tot el que existeix
i no et repugna res del que has creat,
ja que no has fet res sense estimar-ho.
Déu estima tot el que ha creat,
sobretot les persones.
Ell ens ha capacitat perquè fem arribar arreu i a tothom
la seva bondat, la seva pau,
el seu amor.
És bo que ens ajudem en la correcció fraterna,
buscant només de fer visible
aquesta bondat i amor del Senyor.
Pau ens ensenya la manera d'actuar
amb la saviesa de Déu.
Sempre preguem per vosaltres
perquè el nostre Déu
us faci dignes de la vocació que heu rebut.
Que amb el seu poder
dugui a terme la vostra decisió
d'obrar al bé
i faci activa la vostra fe.
Així el nom de Jesús,
nostre Senyor,
serà glorificat en vosaltres
i vosaltres en ell
per la gràcia del nostre Déu
i de Jesucrist el Senyor.
La nostra decisió d'obrar al bé
se sent reforçada
amb l'ajuda i la pregària dels altres.
El moment més important i efectiu que tenim
és la presència a l'Eucaristia.
Aquesta decisió
i aquesta pràctica
ens manifesta més creients
i ens dona més experiència d'Església.
Jesús treballa ja en nosaltres
la seva manifestació.
El seu cos entregat,
que ens alimenta en comunió,
manifesta en nosaltres
la seva presència salvadora
i la seva sang vessada,
manifesta el seu perdó
en el nostre.
Jesús, en Sequeu,
ens ensenya a recuperar
per al Senyor i per a l'Església
totes les persones,
perquè totes estan plenes dels seus dons
i només cal ajudar-les
perquè els descobreixin
i els manifestin en la seva vida.
Ell ens dona exemple,
sense por,
defensant l'estiu de l'acolliment,
correcció,
perdó
i convivència del Pare.
Amb la netedat que ens dona la fe,
podem descobrir millor el valor
de totes les coses creades,
sobretot
de totes les persones
i de l'amor que Déu ha posat
i posa en totes elles.
Aquest descobriment
es manifesta
i ens fa manifestar
l'acció salvadora de Jesús
que actua en nosaltres
i en tothom
qui el vol escoltar.
Una netedat,
una santa edat,
que obre les portes
a tothom
qui vulgui ser net
per arrefer la vida
sense recriminacions
de cap mena.
Demà s'escau
l'1 de novembre,
solemnitat de tots sants,
és a dir,
de tots aquells
que estan amb Jesús
a la glòria.
Alguns els venerem
als altars,
d'altres només Déu sap
de la seva santa edat.
En el goig únic
d'aquesta solemnitat,
l'Església Santa,
encara pelegrina
a la terra,
celebra la memòria
de tots aquells
que ja gaudeixen
de la felicitat eterna,
rebent l'estímul
del seu exemple
i la joia
de la seva protecció.
Per altra banda,
el dimarts,
2 de novembre,
l'Església celebra
la commemoració
de tots els fidels difunts.
Amb aquest motiu,
a les 8 del vespre,
hi haurà una solemne
eucaristia en sufragi
dels difunts
de l'Arxidiócesi
presidida pel senyor
Arcavisba
a l'Església
de Sant Antoni de Pàdua
a la Rambla Nova
105 de Tarragona.
El passat dia 27 d'octubre,
dimecres,
van tenir lloc
els actes
d'inauguració
del curs acadèmic
2010-2011
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós,
tots els quals
es van desenvolupar
al seminari
pontifici de Tarragona,
començant amb una missa
presidida
pel senyor Arcavisba
a la capella.
A continuació,
al Pare Nymph,
hi va haver
el tradicional acte acadèmic
que també va presidir
el senyor Arcavisba.
mossèn Rafel Serra,
vice-director
de l'INSAF,
va llegir
el decret
de la Santa Seu
refundant
l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós,
la lectura
de la memòria
del curs anterior,
a càrrec
de mossèn Josep Maria
de Valdar Ribot,
director
de l'INSAF.
Va presidir
la lliçó inaugural
que enguany
va dictar
el doctor
Antoni Martínez
Subies,
delegat
diossessar
del Patrimoni
Artístic Documental
i Art Sacra
de l'Arcabisbat
de Tarragona
i professor
de l'INSAF,
qui va parlar
sobre el patrimoni
artístic
de l'Església,
vehicle privilegiat
en la nova evangelització.
La seva dissertació
va anar acompanyada
d'il·lustracions
audiovisuals.
El títol és
El patrimoni
històric
artístic
de l'Església,
vehicle privilegiat
en la nova evangelització.
El títol
d'aquesta lliçó
inaugural
pot semblar
sens dubte
agossarat,
també en un principi
ens ho semblava
a nosaltres,
però va ser
l'assistència
a les 29
jornades nacionals
del patrimoni
cultural
de l'Església
sota el lema
La razón de ser
del patrimoni
cultural
de la Iglesia,
la catequesis,
tingudes a la diócesi
de Segòvia
del 29 de juny
al 3 de juliol
del 2009
i el subsegüent
interès
en aprofundir
aquest tema
ens ha corroborat
en una convicció
que ja presentíem
i que ara
ens atrevim
a oferir-vos
a la vostra consideració.
Segons la Pontificia
Comissió
pels Bens Culturals
de l'Església,
l'ingent patrimoni
històric
artístic
de l'Església
diu
està constituïda
per les obres
d'arquitectura,
pintura,
escultura,
ademàs
dels paramentos,
adornos,
ornamentos litúrgicos,
instrumentos musicals
que constituyen
el testimonio concreto
de la creatividad
artesanal
i artística
de la comunitat cristiana
manifestada
per donar
esplendor
de belleza
als llocers
de culto,
de la piedad,
de la vida religiosa,
del estudio
i de la memoria.
Se pode afirmar,
portanto,
que monumentos
i objectos
de tot tipus
i estil
acompanyen
els aconteciments
històricos
de la Iglesia
i en sus
interrelaciones
són instrumentos
idòneos
per promover
la evangelització
de l'home moderno.
Respecte a l'art
en general,
hem de dir
que el llenguatge
artístic
és connatural
a l'ésser humà,
li permet
l'accés
a diferents esferes
de l'univers
i de l'home,
és capaç
d'expressar imatges
de la seva realitat
física i humana
o de les vessants
del seu psiquisme,
ja siguin sentiments,
alegries,
angoixes,
esperances,
somnis.
Però l'artista
no es limita
a la mera representació,
ni és un simple
descobridor,
sinó que la seva tasca
primordial
és,
si serà sempre,
la creació.
Precisament,
en aquesta dimensió
creadora
o transformadora
de les dades
i de les formes visibles
és on radica
l'essència
de tota
activitat
artística.
Per damunt
de les fronteres
de l'espai
i del temps,
l'art
apareix
com un llenguatge
universal
en el qual
s'expressen
les dimensions
eternes
de l'esperit
de l'home
en les seves dimensions
i en les diverses
vessants
d'exaltació
passional,
espiritual
i humana
com encertadament
ho expressa,
per exemple,
l'escultor
barroc
Bernini
en aquesta obra
que està a la Galeria
Borghese de Roma
titulada
Apolo i Dafne
o posteriorment
el mateix
autor
en aquest grup
titulat
L'èxtasi
de Santa Teresa
de Jesús.
Acabo
aquesta
lliçó
inaugural
amb aquesta
imatge
d'un pintor
de casa nostra
Josep
Guinovar
amb unes paraules
a mena de pregària
Bo senyor
que inspireu
els artistes
perquè expressin
amb el seu geni
la resplendor
de la vostra bellesa
ennobliu-nos
amb el missatge
d'esperança
i de goig
de les seves creacions
Niki Lambrius
Després es va procedir
a lliurar
la medalla
de l'Insaf
a Monsenyor
Miquel Barberà
i a Monsen
Joan Magí
els quals
passen a ser
professors emèrits
Monsen
Rafael Serra
va fer l'elogi
dels homenatjats
i va tenir
un especial record
en memòria
de Monsenyor
Josep Martí
i aixalà
recentment
la seva mort
és massa immediata
perquè
que puguem
que puguem parlar
暗 il·l
per la teleològica.
i llatí i patrologia.
Ell no tan sols era professor en el sentit més elemental,
sinó que era un home amarat a la saviesa
i tenia els censos de la tradició a Eglésia
i era capaç ell mateix de fer teologia.
Amarat a la saviesa en sentit bíblic,
una saviesa que bevia de la mateixa saviesa de Déu,
que és el Crist.
Tenia també un coneixement notable
de les tradicions espirituals de l'Església,
i de la teologia de la litúrgia plasmada en l'art sagrat
i en la simbòlica cristiana amb aquest concepte
que ara mateix mossèn el doctor Antoni ens ha descrit tan bé
i en les formes més antigues que ell pel testimoni
de l'arqueologia coneixia molt bé.
I les seves classes realment magistrals
i més encara la seva alta predicació
s'embolava cercant de manera infatigable
la bellesa de la paraula, repeteixo,
cercant de manera infatigable
la bellesa de la paraula,
abocadora de la mateixa bellesa del verd de Déu
i assentint per aquella via pulcretudinis
com accés en aquella obscuritat
que es devé lluminosa des de la fe
al misteri de la Santa Trinitat.
En tot i sempre el paradigma marial
va tenir present dins seu Santa Maria
que ell estimava tant
i que sovint abocava en la seva bellíssima predicació.
No puc deixar de dir
que mossèn Josep era un home apassionat
i estimador de la tradició local i s'eclésia.
Tota la significació de l'església de pau i de tecla
era estimada per ell.
La coneixia com ningú
i l'estimava com ningú.
Tot seguit es va procedir
al lliurament de diplomes i títols
als alumnes de l'Insaf
que el curs passat van acabar els estudis
de diplomatura o de llicenciatura.
A continuació va fer ús de la paraula
mossèn Armand Puig
qui, entre d'altres coses,
va reclamar un major suport
per part de la societat civil
a les institucions universitàries.
L'institut, en aquest 2010-2011,
tanca un cicle de refundació.
Podem dir que aquest institut,
la seva refundació,
ha durat 40 anys.
Perquè voldria recordar simplement
que va ser als vols de l'any 70
que els seminarianistes van anar a Barcelona
a fer estudis, una mica abans,
un any abans, a fer estudis a la facultat.
I aleshores vam haver de començar
pràcticament de zero.
I voldria esmentar la figura
del doctor Josep Gil,
que és aquí present,
com l'home que va fer possible
una bona caminada
des d'aquella germinal escola de teologia
fins al ja més consistent institut de teologia
i després amb la seva col·laboració.
I va venir un servidor,
i ha acabat mossèn Josep Maria,
amb l'institut.
Això ho dic així perquè
també em sembla que,
a nivell de la història més àmplia,
Tarragona té la Universitat de Tarragonesis
del segle XVI
i després resulta
que la reprèn la Rovira i Virgili
aquesta tradició,
i la prova és que
el segell de la vostra universitat
és exactament aquell,
però nosaltres
som membres i part d'aquesta tradició.
Per què?
Era una universitat fundada
pel cardenal,
que es fa a Cervantes,
de Gaeta,
i per tant era
arcabisbe,
i aquesta tradició
ens porta
senzillament
a anar junts
per unes històries diverses,
però en aquests moments
són històries que finalment
s'han trobat
després d'aquests 40 anys
en els quals hem anat construint,
refundant,
la nostra institució.
I dic nostra
perquè
ja fa
dos o tres anys
que insisteixo en aquest punt.
L'institut
és la facultat
in situ.
En diem institut
perquè el tercer cicle
no hi és
i no hi pot ser
perquè
canònicament
no hi pot ser.
Però hi ha els dos primers cicles,
és a dir,
és una institució
plenament universitària
que
és una
real
facultat
de teologia
aquí
a Tarragona
i ha de funcionar
com a tal.
Encara que el nom
el tingui
i encara que li mangui
el tercer cicle,
però pel que fa
a la resta
ha de funcionar
com una facultat
i té els mitjans
i les possibilitats
de fer-ho.
va tancar el torn
de paraules
el senyor
que visbe
amb un breu
parlament
en el qual
va parlar
de la refundació
de l'Insaf,
va explicar
el sentit
de les obres
de remodelació
que s'estan fent
al seminari
i va recordar
la celebració
l'octubre
de l'any vinent
d'un congrés
internacional
sobre Santa Tecla
i el cristianisme primitiu
que organitzarà
l'Insaf
i va fer referència
als objectius
del Pla Pastoral
2010-2013
per acabar
la seva intervenció
declarant
inaugurat
el curs
2010-2011.
La mirada
del present
i el futur
no és menys
encisadora
és plena
de reptes
i d'esperances.
Des de l'inici
del meu pontificat
he volgut dotar
l'Arxidiòcesis
d'un espai
que agrupi
totes les iniciatives
culturals,
teològiques
i pastorals.
Des de fa més
de quatre anys
es va iniciar
l'estudi
a fons
per a la reforma
d'aquest edifici
del seminari
per tal que
com a primera finalitat
pugui acullir
dignament
les vocacions
al Ministeri Presbiteral.
En segon lloc
potenciar
la tasca
de formació
teològica
i pastoral
que realitzi
l'Institut Superior
dotant
aquesta institució
d'aules modernitzades
per als cursos,
seminaris,
conferències
i congressos.
Així mateix
en tercer lloc
obrir la biblioteca
del seminari
al gran públic
actualitzant
la riquesa
del seu dipòsit
de llibres
de teologia
antics
amb els nous.
En quart lloc
i no per això
menys important
vull que l'edifici
del seminari
aglutini
les diferents
iniciatives
pastorals
en concret
les delegacions
o secretariats
segons el cas
de vocacions
de joves
de catequesi
d'ensenyament
d'apostoral
seglar
de pastoral bíblica
i de missions.
Totes aquestes
institucions
i delegacions
podran gaudir
d'un espai
que oferirà
tant l'acolliment
humà
com les diferents
possibilitats
de trobar-hi
tot el que necessiten
amb la creació
d'una nova
llibreria
i d'un centre
de recursos
catequètics
i didàctics
vinculats
a la biblioteca.
I no voldria
deixar tampoc
d'agrair avui
en aquesta solemne
apertura
del curs
acadèmic
tot el treball
que al llarg
de molts anys
ha fet
monseñor
mossèn Miquel Barberà
mossèn Joan Magí
que passen a ser
professor emèrits
que ells han recorregut
i s'ho han dit
tot l'itinerari
que ha esmentat abans
i han contribuït
de manera molt valuosa
al prestigi
del nostre institut.
Continuem comptant
amb el seu ajut
i estimo.
I no voldria
deixar també
de tenir un record
a títol pòstum
per a Montseñor
Josep Martí
Eixalà
que de manera tan ràpida
ens ha deixat
que el cel sigui.
Queda per tant
inaugurat
al curs 2010-2011
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Pructuós
de Tarragona.
L'acte
com ja és tradicional
es va cloure
amb un breu concert
a càrrec
d'Anna Maria Ullet
com a soprano
i de l'avi
del Mau
amb el clavisemba.
El Sr. Cabisba,
doctor Jaume Pujol Balcells
ha signat
els següents nomenaments.
Pel que respecta
als parroquials
mossèn Patxi
Silanes
Sosaeta
del Camí
Neu Catecumenal
ha escrit
a la parròquia
de Sant Pere
Apòstol de Tarragona.
Pel que respecta
a les canongies
de la Catedral
Metropolitana
i Primada
de Tarragona
el mossèn
Antoni Martínez
Sovies
canonga
amb la responsabilitat
de tenir cura
del patrimoni
artístic
i documental
de la Catedral
i del Capítol.
En mossèn
Joaquim Gràs
Minguella
com a canonga.
En mossèn
Pere Llagostera
Tous
com a canonga
honorari.
I en mossèn
Josep Maria
Peirot Massoni
també
com a canonga
honorari.
Com a altres
nomenaments
en mossèn
Rafel Serra
Vallà
vice-director
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
de Tarragona
i a la senyora
Roser Fornell
Guasc
secretària general
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
de Tarragona.
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Avui parlarem
de globalització
El món s'ha fet petit
Estem molt més a prop
els uns dels altres
Sabem el moment
el que passa
en qualsevol indret
del planeta
Aquest és un avantatge
que no havíem tingut
mai com ara
Podria ser un camí obert
a la solidaritat
Perquè sabem el que passa
coneixem també
els problemes
d'arreu del món
Problemes que potser abans
ja hi eren
però que desconeixíem
El tercer món
ens quedava molt lluny
Avui som rics
d'informació
És la gran oportunitat
per a la humanitat
i ens dol
en l'ànima
que fins ara
sigui una oportunitat
perduda
S'ha globalitzat
l'economia
però sempre a favor
dels que més tenen
els països rics
s'enriqueixen
encara més a costa
dels països pobres
Diàriament
consumim
una incomptable quantitat
de mercaderies
provenients
a altres països
però sense que la majoria
d'aquests se'n puguin beneficiar
els comprem a preu de xavalla
el que aquí es vena preu d'or
El mercat mana
i els països rics
són els que marquen els preus
tant per a les exportacions
com per a les importacions
Les estadístiques demostren
que els països del sud
venen cada cop més barat
i compren cada vegada més car
Una altra contradicció claríssima
és la que hi ha entre capitals i persones
Els capitals tenen via lliure
i a les persones
els posen traves de tota mena
per poder integrar-se
en els països del nord
Els demanen
o els demanem
quan els necessitem
però no pas
quan ells ens necessiten
a nosaltres
Per tant, germans
com veieu
estem molt lluny
del regne de Déu
hem de fer passos
i hem de pregar
i hem de demanar
i hem de posar
tot el nostre esforç
per aconseguir
una globalització
segons l'esperit
de l'Evangeli
Amics
fins un altre dia
si a Déu plau
L'agenda d'actes culturals
organitzats
per institucions diossassanes
és força densa
els propers dies
Així, dimarts 2 de novembre
hi haurà una nova sessió
del curs
Sant Agustí
Historiador i Teòleg
organitzat
per l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
amb el tema
Sant Agustí
Un fill del segle IV
a càrrec
del doctor
Carles Buenacasa Pérez
Es farà
des de les 6 de la tarda
a dos quarts de nou
del vespre
al seminari
pontifici de Tarragona
al carrer de Sant Pau
número 4
de Tarragona
Pel que fa
el dijous 4 de novembre
des de les 7 de la tarda
als 9 del vespre
al Museu Bíblic
de Reconència
al carrer de les Coques
número 1
la professora
Marintxell Pérez
parlarà
sobre el marc històric
i polític
de la tàrrec o cristiana
la primera part
i el doctor
Josep Maria Macías
ho farà
sobre la medievalització
de la ciutat romana
és un acte
organitzat
conjuntament
per l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
i el Museu Bíblic
de Reconència
el dia 5 de novembre
divendres
al seminari
pontifici
al carrer de Sant Pau
4 de Tarragona
de les 6 de la tarda
a dos quarts de nou
del vespre
el doctor
Javier Pérez Mas
professor del seminari
de Saragossa
i vicari episcopal
d'aquella arcidiócesi
aragonesa
dissertarà
sobre
¿Quién es Somos?
¿Dónde está nuestra felicidad?
Aquest acte
s'insereix
dintre el curs
Introducción al Pensamiento
de Sant Agustín
organitzat
per l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
I això és tot per avui
gràcies
per la seva atenció
i fins al 7 de novembre
diumenge vinent
si Déu vol
Fins aleshores
amics i amigues
del Campanar
feliç setmana a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores