logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de visitar el recinte de l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya.
És a dir, per dir-ho de manera senzilla i clara, la Universitat dels Músics caminar per aquells passadissos sense necessitat d'accedir cap aula ja és tota una experiència.
Unes finestretes permeten veure que hi ha cada una, però tampoc cal. El so que surt permet endevinar aviat què s'hi fa.
Ara sonen uns timbales, ara un piano i de sobte el so d'una cobla.
No jo havia anat per això, però l'eserba voler que coincidís amb un assaig de la formació de cobla de l'ESMUC.
No cal que us digui que sonava molt bona música i molt bé.
I vaig poder distingir algunes cares conegudes de joves músics en actiu a diferents cobles i que allí perfeccionen la seva tècnica i cercen la pertinent titulació oficial.
Més cares conegudes del món de la cobla, al bar i per altres racons d'aquell edifici, tant de professors com d'alumnes.
Tot plegat, la constatació d'allò que hem comentat més d'un cop, que la música para cobla, potser no sempre de cara en fora i a determinats cercles,
però sí entre els joves músics gaudeix d'aquell prestigi que mereix i que no és altre que el de la normalitat.
En aquest cas, per normalitat, entenc allò que vaig veure i sentir, que són uns més i que la transversalitat és molt habitual,
és a dir, que el bon músic no s'està de tastar-ho tot.
Llàstima que aquesta professionalitat que allí s'està gestant, i no només professionalitat des d'una perspectiva econòmica,
després contrasti amb l'hematorisme, la resta del sardanisme.
I suposo que molts ja hauran entès que no és que reclami que els promotors sardanistes cobrin,
potser que tinguin un suport amb mitjans i moral que ara generalment no tenen.
Doncs molt bon dia, benvinguts a aquest dia tan especial des de la nostra perspectiva,
de l'unders i seguit, el temps de sardanes, els bars, música per a cobla, terrona ràdio,
perquè habitualment els dies festius no hi són, però avui sí, avui és el dia del treballador i nosaltres amb això,
a treballar, i a més a més especial perquè, mira, per a aquelles coses que de vegades no són massa transcendents,
segons com es vulgui mirar, però segons com sí, i és que complim un número rodó de programa,
un número 700, i sempre fa gràcia.
Esclar que un número 700 al qual li hem d'afegir al voltant, no ho tenim gaire clar, això,
de 500 programes més a la primera època de l'espai de sardanes aquí, en aquesta millora de la ciutat de Tarragona.
Gràcies per seguir-vos els que ho feu habitualment, en aquesta cintoria.
Nosaltres dir-vos que per part nostra, doncs seguim, mentre tinguem la confiança d'aquesta casa.
I pel que fa al programa d'avui, doncs les salutacions del Joan Maria, el control de so,
i en el que veu presentació un servidor, l'Àngel López.
Com sempre, fem començar el programa un ràpid resum de continguts.
Durant moltes setmanes hem començat el programa, després de les pertinents presentacions,
esclar, el comentari inicial, comencem amb la sardana de l'any, les eliminatòries que es van succeint,
però clar, tot s'acaba, hem completat ja les diferents eliminatòries d'aquesta temporada,
ho vam fer la setmana passada, i ara ens resta esperar a la final,
la gran final, que enguany serà Perpinyà el dia 15 de maig.
De moment, doncs no tindrem aquestes eliminatòries, esclar,
però sí que avui en parlarem, farem més que res una recopilació de dades
de cara a aquesta final i, esclar, donar compte del resultat de l'última eliminatòria,
la de Repesca, que era la que matíem dissabte passat.
Avui, però, el tema principal del programa no podia ser altre,
és la plec ciutat de Tarragona, tindrà lloc demà, estrenant nou lloc, nou escenari,
el Parc del Francolí, i en parlarem amb el president de l'entitat organitzadora d'aquesta plec,
el casal tarragoní.
Després, esclar, a l'agenda haurem de fer referència a moltes altres activitats,
i en l'àmbit dels plecs ens trobem en l'època de màxima abollició,
sense anar més lluny, i només com a exemple, avui també una pleca aquí a les comarques tarragonines,
a Mas Pujols, però no hi haurà molts més.
I parlar d'una notícia que, per una banda, es refereix a un acte ja celebrat,
la proclamació de la nova ciutat pubilla de la Sardana,
l'escala va ser passada cap de setmana, però alhora també mirant el futur,
perquè cada any s'anuncia quina és la propera ciutat pubilla,
la que es proclamarà d'aquí un any, i en aquesta ocasió es va anunciar que és organyà.
En parlarem, com també dels premis de la Sardana,
que també s'anuncien en cada proclamació.
Hi ha l'àmbit dels esbars, parlarem d'un seminari de l'agrupament d'esbars,
des d'arreus ens anuncien una nova convocatòria del seu concurs de fotografia,
parlarem de cursets, de sardanes i música, esclar,
la música que ens anirà acompanyant al llarg del programa,
que com sempre, fins a dos quarts de dues de la tarda,
només amb un petit parèntesi al punt de la una,
per tal de seguir el bolletí de notícies.
Una de les sardanes, que demà tindrem l'oportunitat d'escoltar
i de ballar a la plec de Tarragona, no és que sigui cap sardana especial,
senzillament una, que ens ve de gust escoltar aquí el programa també.
És la sardana d'Emmanuel Sardar Puigferrer,
que interpretarà la cobla marinada a la sessió de matí,
la barca blanca, que escoltarem amb versió de la principal de l'abisbal.
Una sardana dedicada a l'activista sardanista Tona de Besa,
de Sant Andreu, de Llaveneres,
i està basada en una llegenda d'una barca
que anà perduda a la deriva enmig d'una tempesta
i que torna, feliçment, a bon port al cap de tres dies.
Una sardana del 1986,
la barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
La barca blanca d'en Puigferrer amb l'abisbal.
I el tema del programa, ja ho hem avançat abans, avui el tema és aquesta plec, ciutat de Tarragona.
Cada any, des de fa un temps ja s'ha escollit aquesta època de l'any, a principis del mes de maig,
es fixa, passa la versió de l'aplec de la ciutat.
I bé, t'haurem de dir un dels aplecs de la ciutat, això ja en parlarem, si en cas,
perquè enguany és previst que n'hi hagi un altre cap allà a la tarda.
però ja serà moment de parlar-ne
de moment, la plec, ciutat de Tarragona
que l'organitza el casal tarragoní
i anem a veure com es prepara
que quines peculiaritats
té aquesta edició d'enguany
tant té, segur, i fem-ho amb el president
del casal tarragoní, entitat organitzadora
senyor Jordi Grau, molt bon dia
Bon dia, tiner
Què tenim de nou enguany a la plecció de Tarragona
a l'ubicació, no?
Sí, això és el més destacat
l'ubicació, la pedra quedava ja
ens quedava una mica petit, gràcies a Déu
també es trobava amb el problema
que l'aparcament allí no n'hi havia
llavors hi havia gent que m'havien comentat
de fort de Tarragona que no venien
a la plec de Tarragona perquè no sabien on deixar el cotxe
i vam
parlar amb l'Ajuntament, què podíem fer
a buscar un nou
emplaçament, fins que vam dir que allà
vaig a Francolí, semblava
el posto més ideal
Per una part, pot semblar una aposta arriscada
canviar de lloc d'entrada, de principi
un canvi sempre
no saps què passarà
és més lluny del centre
però per l'altre, ara ho comentàvem al micro tancat
que diumenge passant mateix
a la mateixa hora de la plec
estava ple de gent
sense... hi havia algun acte
en algun lloc concret però
al marge d'això hi havia gent que anava
senzillament a passejar
és a dir que ja hi havia ambient
a més a més hi posen sardanistes
pot estar molt bé
com ho veieu?
Bé, això que dius
doncs sí, la veritat és que quan l'any passat
ja vam anar a mirar el lloc
i no el podíem fer
escollir del part del Francolí
la part que a nosaltres ens podia anar bé
ja ho vam veure
van veure molta gent
van veure gent que anava a passar el dia
que es portaven al dinar
i jo crec que si fa un dia
que ens acompanyi una mica
amb gent que ve de...
sabem ja que ve de fora de Tarragona
perquè doncs
fem l'homenatge a les entitats
que organitzen els aplecs de Badalona
i cal des de Malavella
sabem que aquesta gent venen
venen inclús de Badalona
ve tot un autocar
ve gent amb els seus cotxes particulars
o sigui que creiem que en guany
pot ser dels aplecs
dels anys que tinguem més èxit
en quant a públic
el parc de Francolí
és un parc que està força bé
amb els equipaments
i és molt llarg
estret i llarg diguem-ne
com explicaríem a la gent
que no el conegui
on es farà exactament?
Bé, la gent que no el conegui
els de fora de Tarragona
poden tindre problemes
perquè em van comentar
que ho han buscat per Google
ho han buscat per internet
i el parc encara no apareix
però bé, no obstant
ja se'ls ha de donar la referència
del Hospital Joan XXIII
de la plaça que hi ha allí
al final de la Rambles
i crec que serà fàcil
de trobar-ho prop
pels tarragonins
el més fàcil és
el pont de Sant de Tegla
el pont de Sant de Tegla
tocant a la part
diguéssim de la ciutat
no la que doni a la retona
de la carretera de Reus
sinó a la part de la ciutat
a 50 metres del pont de Sant de Tegla
al parc del Francolí
fem la pleca
i des del centre
potser precisament
agafar la Rambla
i al final de tot
sí, sí, al final de tot
de la Rambla
final de tot
de la Rambla
quan ja no podem passar més
amb Esquerra
allà sentirem
el batibull de les Sardanes
un lloc que hi ha
espai per aparcar
específic pel parc
hi ha també els carrers
del voltant
que suposo que serà fàcil
també al voltant
hi ha restaurants
hi ha bars
o sigui
diguéssim propaganda
pels que puguin venir de fora
sapiguen què hi ha aquí
hi ha jocs per la canalla
parc
sí, sí
inclús
una de les coses
que la gent
ens havia demanat
també eren taules de pícnic
vull dir, es trobàvem a saber
que gent que es portava
en el dinar
i que anava
escolta'm
no teniu cap taula
per deixar-nos
no podem quedar a dinar
aquí amb vosaltres
i així doncs
a l'última hora
fèiem taula rodona
entre tots
però doncs allí
és el que dius
hi ha taules de pícnic
hi ha jocs per la canalla
el que es vol estirar
després a fer la migdiada
hi ha la gespa
per poder-se estirar
sota un
no dels grans arbres
creient
però sí que
es pot estirar
una a fer la migdiada
vull dir
estem dintre d'un parc
que d'Aragona
realment necessitava
i crec que ha sigut
una gran obra
per la ciutat
no vull cridar mal temps
però s'ha de preveure
vosaltres heu previst
que en cas que no es pogués
fer allí
per inclemències del temps
hi ha un espai alternatiu
no?
sí, sí
l'espai alternatiu
el tenim cada any
preparat
el que passa
que gràcies a Déu
no s'ha tingut que fer servir mai
i esperem que en guany
tampoc
l'espai alternatiu
és allà baix
el tinglado número 2
del Moll de Costa
és una col·laboració
que cada any tenim
de la utilitat portuària
i en guany doncs
també en seguida
quan els hi vam comentar
i els vam dir
que hi havia la possibilitat
que demà
hi hagués alguna pluja
en seguida
ens van oferir
el tinglado
i que anéssim allà baix
que el tenim a la nostra disposició
Bé, un Aplec són sardanes
tot el dia
normalment
en el cas de Tarragona
sessions de matí i tarda
parlem del contingut
potser cobles
hores
tots els detalls
Sí, bueno
l'Aplec és el
diguéssim
seguim el guió
que fem cada any
a les 10 del matí
volem
fer un petit esmorzar
de germanor
o sigui
que el que vulgui
vindre trobarà
el pan tomàquet
amb botifarra
i vi del priorat
a partir de les 11
les cobles
començaran la seva actuació
el dematí
tindrem la cobla marinada
la cosetània
i la reus jove
estrenarem
una sardana
del mestre Vicenç Coromines
que es titula
Visca Tarragona
que ens la va fer
l'any passat
quan vam fer l'homenatge
a Mollet
ell ens va dir
jo es faré una sardana
i sí, sí
al cap d'un parell de mesos
teníem la sardana ja
però vam dir
que l'estrenaríem
dintre del plec de Tarragona
malauradament
ell no podrà estar aquí
perquè doncs
el mateix dia de demà
tenen la pleca ells
llavors me va trucar
em va demanar disculpes
però bé
nosaltres farem
l'escena de la sardana
i també farem
l'homenatge
com venim fent últimament
reconeixent
la fenya
que fan
les entitats sardinistes
llavors
enguany
farem l'homenatge
a Caldes de Mela Vella
i Badalona
que són
les entitats organitzadores
dels aplecs
de les seves ciutats
ja passant
de 60
de 60
aplecs
o sigui
de 60 edicions
llavors creiem
que és
un homenatge
merescut
i a la tarda
tenim doncs
les cobles
la marinada
la rojova
amb la principal
de Tarragona
tindrem
les sardanes
doncs
obligades
que crec que
és una de les parts
pels sardinistes
per què els agrada
la música
poder més esperada
sentir la cobla
amb alguna cosa
ja més refinada
diguem-ho així mateix
i també
després
farem el concurs
de colles improvisades
com fem cada any
per allà
a les 8 de la tarda
farem
perdó
també tindrem
una estrena
del nostre
del nostre
compositor
del gran
del gran amic
de Tarragona
el gran amic
del casal
d'en Tomàs Gilimembrado
és una sardana
que ja fa
poder un parell
de mesos
que ens la va
portar a Tarragona
me'n va portar dues
em va portar dues
va ser aquesta
Tarragona
és incansable
és incansable
vaig estar parlant
amb ell
ahir
i jo no li deia res
de la pleca de Tarragona
95 anys
15 dies
li van fer l'homenatge
i tot
jo no vaig dir res
de la pleca
que m'ho va dir ell
si no hi ha res de nou
demà estarà
demà estarà a Tarragona
aleshores
tenim per la tarda
l'estrena de la sardana
Tarragona
amorosa
que ja fa temps
que la tenia
perquè ell va
pel número
1310
1315
i aquesta és
el 1260
i alguna cosa
exactament
no me'n recordo
però és el 1260
i alguna cosa
llavors ja fa temps
que la tenia
però no ens l'havia donat
i me la va portar
i vam dir
doncs aquest dia
és un dia per escenar-la
i en tenim un altre
pendent d'ell
també
que veureu
buscarem un dia
per escenar-la
endosificar

perquè
les coules
d'aquí a Tarragona
ja
ja me diuen
bueno
a veure
què podem tocar més
a part del Gil
que es diu
la flota
tarragonina
i llavors
a les 8 del vespre
ja tenim
la sardana
també d'en Gil
que és la plec de Tarragona
com a comiat
sardana de conjunt
i pel que ve
que el programa
de la plec
al marge
d'aquestes
estrenes
força comprat
ja hem escoltat
una
de les que s'interpretaran
Manu Saderre Puigferrer
però també
hi veiem una miqueta
de tot
autors joves
diguem-ne
de les últimes
diguem-ne
promocions
com Pituigua Morro
David Estanyol
Jordi Feliu
etcètera
etcètera
però també
alguns altres clàssics
com el mateix
Saderre Puigferrer
Conrad Saló
Josep Cassú
Francesc Marró
sardana
plenament
de plec
i
de molts diversos
estils
diguem-ne
però
tot de cara
a ballar
a passar-se bé
en aquesta plec
en dues sessions
insisteixo
matí i tarda
al parc del Frencolí
però ja ha sortit del tema
i crec que és obligat
parlar-ne
d'aquest homenatge
al mestre Gil
que es va celebrar
fa 15 dies
que va organitzar
també el casal
tarragoní
i potser
també tocaria
ara fer una mica
de valoració
com va anar
Bueno, la valoració
per nosaltres
és molt positiva
i crec que realment
el mestre Gil
va sortir de Tarragona
una altra vegada
allò que es diu
encantat de la vida
donant-nos les gràcies
i obrint realment
el seu cor
a el que és
la nostra ciutat
vam tindre
la sort també
de poder comptar
amb el conseller
de Cultura
de la Generalitat
el senyor
Treserres
i també va coincidir
en que aquella
setmana
se li va fer entrega
al mestre Tomàs
de la Creu
de Sant Jordi
creu que realment
l'entitat
que va promoure
que se li pogués
entrebacar
vam ser nosaltres
vam ser el casal
tarragoní
Vau fer campanya
vau demanar adhesions
crec que n'hi va haver
d'importants
també
d'institucions
Sí, sí
vam tindre
això fa tres
anys
i escats
que vam començar
a fer les adhesions
van ser
d'entitats
de la província
de Tarragona
pràcticament
ja no podem dir
la Diputació
de Tarragona
l'Ajuntament
de Tarragona
l'Ajuntament
d'Horta
de Sant Joan
de Vilanova
de Scornalbou
de Montroig
de Montblanc
de
vaja
faríem una llista
quasi-casi
d'entitats
sardanistes
doncs d'arreu de Catalunya
d'entitats sardanistes
vam rebre
les adhesions
d'arreu de Catalunya
i llavors vam aprofitar
pels plecs
que es feien
no solament a Tarragona
és una fora de Tarragona
vam demanar
les adhesions particulars
que la gent
que vulgués
els sardanistes
que vulguessin
poguessin
doncs firmar
la seva adhesió
i així ho vam fer
diré que
sense fer
l'esforç
on s'hi va ser
però vull dir
sense fer grans escarafalls
1.500
diguéssim
adhesions particulars
les vam tindre
les vam aconseguir
en seguida
vull dir
el Gil
sabem que és una persona
molt estimada
arreu de Catalunya
i realment
doncs va ser
llavors
quan va ser l'hora
de la veritat
no se li va concedir
la creu
el primer any
va quedar la cosa
així doncs
una mica coixa
per per nosaltres
esperant a veure
què podia passar
l'any passat tampoc
i en guany
vaig dir
bueno
o ho fem
o veure què passa
perquè doncs
amb 95 anys
a punt de complir
seria hora
que se li reconeixés
la seva tasca
i vaig parlar
vam anar a veure
el senyor
Javier Sabater
del govern
d'aquí Tarragona
i també
el senyor
Adam Manyer
que és el delegat
diguéssim
de cultura
i mitjans de comunicació
i els vam comentar
ja això
ells en seguida
van veure
que sí
que realment
se'ls
tenia que donar
la Creu Sant Jordi
i tant
el senyor
Sabater
com el senyor
Adam
ens van posar
en contacte
amb el senyor
Treserres
i veure
quina possibilitat
hi havia
o què hi havia
el senyor Treserres
va dir que clar
que això
no depenia d'ell
que depenia
del govern
de la Generalitat
i l'únic
que podia fer ell
és presentar-ho
el dia
que es preguessin
la decisió
de les persones
que se li
entregués
en guany de creu
i realment
va entrar
dintre de la llista
i el govern
de la Generalitat
va creure
oportun
entregar-li
nosaltres
contentíssims
i crec que ell
també
Molt bé
ja que tenim
el president
del Casal Tarragoni
amb nosaltres
volem aprofitar
per comentar
encara que sigui
ràpidament
un parell
d'activitats
que tenen
en perspectiva
per exemple
una experiència
que no és la primera
vegada que es fa
crec que és
de muntar
una excursió
a la plec de Calella

l'any passat
va ser
perquè ens van insistir
bastant
sertenistes
d'aquí Tarragoni
dels pobles
dels voltants
de la plec de Calella
i l'any passat
vam tindre
la primera experiència
va sortir
realment molt bé
vam anar
a tot un autocar
de sardanistes
allà a Calella
és un altre
no és que sigui
un altre ambient
és un ambient
sardanista
que es té a veure
llavors quan estàs allí
i et trobes
en un passeig marítim
amb dues cobles
i dos o tres mil persones
ballant sardanes
vull dir això
es veu
una vegada cada any
a Calella
no es veu més
clar
aquest ambient sardanista
no el trobes
no el trobes enlloc
llavors vam dir
que en guany
tornaríem a anar
els preus
són els mateixos
o sigui
que les persones
que vulguin vindre
saben que els socis
són 55 euros
60 pels no socis
i el suplement
segur individualment
llavors
hi ha 15 euros
d'habitació
a la Calella
i pels que no ho sàpiguen
que la plec de Calella
és en sessió de nit
el dissabte
i el diumenge
matí i tarda
i que aquest preu
inclou l'estada
aquest preu
inclou
el viatge
el sopar
del dissabte
el dormir
l'esmorzar
del diumenge
el dinar
del diumenge
i l'entrada
a la plec
penseu que
l'any passat
ja cobraron
4 euros i mig
per entrar
a la plec
aquí
aquí hi ha entrada
no és com els aplets
que fem nosaltres
vinga va
doncs a ballar
qui vulgui
no no
aquí hi ha entrada
clar tot això
doncs va
són uns llers
creiem que
el preu
que ens poden
que ens fan
tant d'hotel
i d'allòs
és irrisori
i que realment
val la pena anar-hi
i una altra
activitat
que algú pot pensar
doncs és lo normal
de les entitats
però sí
precisament
perquè és lo normal
i s'ha d'impulsar
doncs el casal
Tarragona
també ho fa
és un curset
de sardanes

al final
al final
aconseguirem
fer el famós
curset de sardanes
hi ha hagut molta gent
aquí a Tarragona
que ens ha demanat
que ens preguntaven
doncs on
se podia aprendre
a ballar sardanes
fins ara era la colla
de sardanes
de Tarragona
d'Anse
la que realment
complia aquest espai
però bé
les coses
dintre de la cooperativa
obrera
que és on estem
al casal
on tenim la seva social
allà dintre
doncs han canviat molt
i la cooperativa
ens oferà en seguida
el seu ajut
per poder
doncs fer aquest curset
i en un principi
la intenció
és que
el dia 21 de maig
que és divendres
comencem
el curset
serà doncs
aquests dos divendres
primer de maig
tot el mes de juny
excepció el dia 25
que és el pont de Sant Joan
i llavors
possiblement tots
tinguem altres
altres dèries
que no aniran
a aprendre a ballar sardanes
però llavors
hi ha el 2 de juliol
i el dia 9 de juliol
possiblement
hauran començat
les sardanes
ja al cicle d'estiu
a la Rambla
llavors ja podríem
senzillament
aquestes persones
que vinguin
a aprendre a ballar sardanes
ja podrien acabar
doncs
ballant amb una còbola
ballant a la Rambla
que la cosa
doncs canvia molt
que no amb un curset
hi ha curcets a les escoles
fa poc hem tingut la mostra
de lo bé
que va funcionar
en guany
com els últims anys
hi ha curcets
de cara a la gent
que vagi ballant
colles de competició
però clar
convé que també
hi hagi curcets
això per la gent
que senzillament
vol ballar
per anar a ballar
a la Rambla
diguem-ho
de la manera més senzilla
la filosofia és aquesta
suposo
sí, sí
la filosofia és aquesta
nosaltres no anem
en plan
ni de fer una colla
de sardanes
ni d'anar
a ballar
la sardana
d'un escenari
el que volem
és que
senzillament
la gent
sàpiga fer
curts
sàpiga fer llars
sàpiga fer els canvis
i que quan senti
una sardana
sense cap vergonya
de res
diguem-ho així
mateix
s'agafi de les mans
els altres balladors
i segueixi el ritme
i segueixi ballant
normalment
això és la nostra filosofia
ell crec que és
el que hem de fer
la nostra feina
i en el seu moment ja en parlarem
però encara que sigui
apuntar-ho de moment
ja és segur
confirmat
que hi haurà el segon apleg
de la ciutat de Tarragona
no?

vaja
això va ser una cosa
que ens va
ens va agafar tots
una miqueta
no sé com
però
el port
ja era el segon any
que feia
que ens patrocina
les sardanes
durant els mesos d'hivern
i vam dir
li vam comentar
o vam comentar
escolta'm
si féssim allà
el mes d'octubre
que després
doncs de l'estiu
com que també
els que col·laboran
són els comerciants
del Serrallo
i els restauradors
donar una miqueta
de festa més
i provaríem
de fer un
sardanes matí i tarda
amb ells els va fer goig
nosaltres també
i vam dir
doncs bueno
endavant
el tenim preparat
pel dia 17
d'octubre
i també hi haurà
doncs una cosa
que crec
una miqueta
no sé
si dir-li curiosa
o
el que volem fer
és que
a la sessió de tarda
totes les sardanes
que toquin
les dues cobles
que seran
les dues cobles
de Tarragona
la cosetana
i la principal de Tarragona
totes les sardanes
siguin escrites
per compositores
per dones
i sé que ja
se'n fan
altres aplegs
o fan altres sobades
que això també succeeix
però
la dona
doncs per aquí
doncs
la compositora
és molt desconeguda
el que volem
doncs
és començar
a donar
aquest altre aire
i això ho farem
el dia 17
d'octubre
al moll
allà baix
al serrallo
davant
de la llotja
de peix
naturalment
com deia
ja en parlarem
de moment
la cita
demà
al parc del francolí
recordem les hores
potser
a les 10 del dematí
l'esmorzar
a les 11
la ballada
del dematí
a les 12
farem l'homenatge
a les entitats
després
estrenarem
la sardana
visca Tarragona
farem també
l'última sardana
que fa temps
que no l'hem sentit
en una ballada
però que està dedicada
a Tarragona
del mestre Giamaria Terrides
serà la sardana
Tarragona té un balcó
i a la tarda
a 2.45
comencem
la sèrie de tarda
sobre les 6
farem
concurs de colles improvisades
després l'estrena
de la sardana
d'en Tomàs Gil Membrado
Tarragona Morosa
per acabar a les 8
amb la sardana
també de Tomàs Gil
la plec de Tarragona
la cobla marinada
i la raó jove
tot el dia
i les dues cobles locals
que s'alternen
un al matí
l'altre a la tarda
exacte
doncs Jordi Grau
gràcies
gràcies a vosaltres
i que el temps acompanyi
esperem que sí
vinga
anem a escoltar
una altra de les sardanes
que estan programades
per aquesta plec de demà
a la tarda
la cobla raó jove
ens oferirà
la festa roví
de Jordi Molina
que ara escoltem
amb la cobla
molts mongerins
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres

gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres

gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres

gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
sintonia, avui no n'escoltarem, però sí que
en parlarem. Bé, la setmana passada
encetàvem aquesta part del programa
a la sardana de l'any, dient
que s'havia arribat un moment singular del sardament
ja que se matia l'última eliminatòria,
és a dir, que es decidia la desena i última
sardana que participarà a la final
de Perpinyà del proper 15 de maig.
Era la nomenada eliminatòria de repesca
on hi participaven les sardanes, que tot i no
haver accedit a les semifinals, el jurat
seleccionador creia que eren mereixedores
d'una segona oportunitat. Aquest
cap de setmana, però, igual que els que ens
separen del 15 de maig, també seran
especials, que ara, efectivament, ja
sabem quines són les sardanes finalistes,
només ens resta esperar, esperar i posar-nos
al dia sobre les possibles novetats.
Això sí, tenim pendent anunciar
el resultat de la setmana passada i, per tant,
veure com queda el quadre definitiu
de finalistes. La primera
sardana era els Pins de Campalaio, de Joan
Lázaro, que va rebre 277 vots.
La segona, el Codunyer de la Font del
Ferro, de Marcel Casellas, amb
173 vots. La tercera
Costa Brava 100, de Jesús Ventura,
amb 92 vots. I la quarta, Prada-Ripoll,
de Renè Picamal, amb 329
vots. Aquesta darrere, doncs,
és la guanyadora i, conseqüentment,
la desena finalista, que també competirà
a la final de Perpinyà.
Una final que va superar en pocs dies
la capacitat del recint a la sala Charles
Trenet, al Palau de Congressos d'aquella
ciutat, que és de 1.500 places.
Davant d'això, la Federació Sardanista de Catalunya
ha decidit organitzar dues sessions
consecutives per poder atendre tothom.
Per a la primera interpretació de la final
es poden encara adquirir les entrades
o bé a la Federació Sardanista de Catalunya
o bé a la Federació Sardanista del Rosselló,
un preu de 10 euros.
La segona ja té totes les localitats venudes.
La primera sessió començarà
a les 3 de la tarda i la segona a les 6.
Els 11 mesos, amb dues interpretacions,
s'assumaran i suposaran el resultat final
per atorgar el títol de setmana de l'any
a la peça més votada.
Per poder facilitar el seguiment del resultat final,
s'habilitaran alguns espais
dins del Palau de Congressos
després de la segona sessió.
A més, per alleugerir l'espera dels assistents,
a la primera sessió s'està gestionant
una visita turística a la capital rossellonesa.
Tot i aquesta ampliació,
el programa i l'estructura del concert
continuaran igual.
A ce dia, a la primera part,
les cobles Milenari i Mediterrània
interpretaran les 10 sardanes finalistes
i a la segona part,
les mateixes cobles interpretaran conjuntament
el poema sinfònic Canigó
del mestre Fèlix Martínez de Comín
amb les veus de Teresa de la Torra i Xavier Mestres,
la percussió de Joan Torres
i les barmans resades d'en Saires.
El concert acabarà amb diverses peces
de concert com Sant Martí del Caní de Pau Casals
o Ciutat Reial de René Picamal.
Aquestes sardanes s'interpretaran
a dues cobles i percussió.
I una curiositat, diguem-ne així,
és que ara que hi ha totes les sardanes finalistes
establertes, recordar que podeu posar
el to d'aquestes sardanes finalistes
al vostre mòbil.
Cal enviar el número 27442,
segons correspongui,
sardana Natura, per Natura Mar i Muntanya,
sardana Botet, per Avi Botet,
sardana Tossa, per Cap d'Any a Tossa,
sardana Sitges, per Sitges Festa de la Gent,
sardana Prats, per Roca Prats,
sardana Pirata, per Gresca Pirata,
sardana Coral, per Coral Bordonera,
sardana Il·lusió, per Amb la mateixa il·lusió,
sardana Palau, per El Palau de la Fosca
i sardana Prada, per Prada Ripoll.
El preu és d'un euro amb 20 cèntims,
més IVA, i cal enviar-ho al 027442,
si useu un vodafoner en presa.
Tornem a la música.
La setmana passada escoltàvem el primer temps
d'una peça, d'una peça de concert,
que va escriure el pianista i compositor,
Albert Ginovar, ja ho sabeu,
l'home, un excel·lent pianista,
però també compositor d'obres sinfòniques
de gran nivell,
al marge, evidentment, d'allò que comentàvem,
aquella part més, diguem-ne, mediàtica,
d'autor de sintonies de sèries de televisió
i també de pel·lícules.
En el món de la Cobla també ha fet incursions
força interessants,
una d'elles, aquesta suite de Terra Baixa,
l'escoltàvem abans, la setmana passada,
el primer temps,
i avui es poden escoltar el segon,
que porta per nom Marta.
Està inclòs en el disc que va publicar
l'Espai Nídia, del Canal 33,
sota el títol La nova música per a Cobla,
on també hi trobem obres de Francesc Cassú,
Salvador Brutons, Jesús Ventura, Albert Carbonell,
Xavier Pagès i Joan Josep Blai.
Tot això interpretat per una Cobla
feta expressament per aquest enregistrament
i amb el nom de Neni Dio Cobla,
on hi trobem entre els millors músics
del moment actual en el món de la Cobla.
Escolta'm doncs aquest tema,
aquest segon temps,
Marta, de la suite de Terra Baixa,
d'Albert Guinovar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
10 minuts i mig
perquè sigui en la forma de la tarda
Seguim a l'1, 2 i seguit.
Temps de Sedanes, Svars i Música per a Cobla
a Tarragona Ràdio.
I ara l'hora d'obrir la nostra agenda d'activitats
i en primer lloc els Aplecs.
Avui mateix, dissabte, dia 1 de maig,
el 68è Aplec de Mollet del Vallès,
matí tarda al Parc de Camp Molà
amb les Cobles Joveníbola Sabadell, Milenària i Sabadell.
Al matí amb concurs de colles improvisades.
També el 12è Aplec d'Oleana,
matí tarda a la plaça de la Regareta
amb les Cobles Contemporània i Joveníbola de Gramont
amb concurs de colles improvisades també.
i el 29è Aplec de Mas Pujols
a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda
al pati de les escoles amb la Cobla Ràdio Jovem.
En cas de mal temps es faria el casal.
Pel que fa domà a diumenge,
Déu-n'hi-do, la quantitat de plex i la qualitat.
El 43è Aplec de Lloret de Mar,
matí tarda als Paratges de Santa Cristina
amb la ciutat de Girona,
la Flamada Farnés, la principal de Llobregat
i la Contemporània.
Al matí amb concurs de colles improvisades.
També el 47è Aplec de Santa Perpètua de Moguda,
matí tarda al Bocs de la Torra
amb la Juvenil Blu de Sabadell,
els Montgrins i la Sant Jordi.
A la tarda el corresponent concurs
de colles improvisades
i el 38è Aplec de Ciutat de Tarragona.
Ja ho hem comentat fa un moment
a les 11 del matí,
a dos quarts de cinc de la tarda
al Parc de Ferencolí,
abans a les 10,
com hem comentat també amb l'esmorzar de Germenó.
Hi haurà les Cobles Marinada,
Raus Jove, Cossetani,
la principal de Tarragona.
Amb l'esmorzar de Germenó, com dèiem,
al migdia homenatge als Aplecs de Caldes
de Malavella, Torruella i Badalona.
A la tarda concurs de colles improvisades
i estrena de sardanes.
En cas de mal temps,
el Tinc Lado 2 del Moll de Costa.
Passem el proper cap de setmana,
dissabte dia 8, a les 12,
perdó, millor dit,
al 12è Aplec de Montpaller.
És a la tarda,
a la plaça d'un ombra d'or,
amb l'escobla Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona i Milenària.
També el 32è Aplec de Tuir,
a la tarda,
a l'Espaz de Frens,
és la Catalunya Nora, això,
amb l'escobla Esconvogili i Ciutat de Girona.
I més a prop,
al 15è Aplec de Molins de Rei,
tard i nit al pati de Cana Metller,
amb l'escobla Esplama de Farners,
Contemporània i Marinada.
Pel que fa al diumenge,
dia 9,
al 61è Aplec de Caldes de Malavella,
matí tarda al Parc de la Sardana
i a la nit a la plaça de l'Ajuntament,
amb l'escobla Ciutat de Girona,
Mediterrània,
Bisbal Jove i Reu Jove.
També el 54è Aplec de Gràcia,
a Barcelona,
matí tarda a la confluència dels carrers Bailant
i Sant Antoni Maria Claret.
Amb l'escobla Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona,
la principal de Llobregat
i Juvení Bola de Sabadell.
Al matí,
amb concurs de colles improvisades,
el premi Vila de Gràcia.
I el 30è Aplec d'Olesa de Montserrat,
també el diumenge dia 9,
matí tarda al Parc Municipal,
amb l'escobla Sabadell,
Flama de Farners i Vila Dolesa.
El que fa ballar de sardanes,
avui només dir-vos que a hores d'ara
deu estar allà en marxa,
una ballada de sardanes a Mora d'Ebre,
l'ermita de Sant Geroni,
amb la cobla Miranfon,
i que demà diumenge aquesta mateixa cobla
actua al migdia a Gandesa a l'ermita
de la Font Calda,
un escenari excepcional
amb un entorn magnífic
i el mateix que dèiem respecte als aplecs,
doncs esperem que el temps acompanyi.
I a hores sardanes,
doncs també amb la cobla Miranfon.
Pel que fa a concursos de colles,
avui, en aquests moments també,
a l'auditori Joan Cererols de Martorell,
individual de Reveses,
amb la cobla a la ciutat de Cornellà.
3 quarts de 12 estava anunciat
el concurs d'Òdena a la plaça Major,
el 39è concurs per a colles lliures,
amb la cobla a la ciutat de Terrassa,
i a la tarda, a la 7è a Berga,
la plaça Veladomat,
33è concurs escolar de colles sardanistes,
amb la cobla Pirineu.
Temà diumenge, a les 11 del matí,
a Ripoll, a la plaça Sant Neudal,
al territorial comarques ironines,
i també per a colles lliures,
amb la cobla a Genissenca.
El proper cap de setmana,
pel que fa a concursos de colles,
el diumenge dia 9,
a tots al migdia a Lleida,
el 62è concurs,
el pàrquing de l'Auditori Enric Granados,
dins el campionat de la terraferma,
i també per a colles lliures,
amb la cobla juvenívola de Gramont.
A les 6 de la tarda,
a Figueres,
a la plaça Catalunya,
territorial comarques barcelonines
i colles lliures,
amb la cobla Rossinyolets,
i a les 6 també a Sabadell,
la plaça de Sant Roc,
també campionat territorial,
comarques barcelonines,
i amb la cobla contemporània,
en aquest cas.
Evidentment,
imagino que el concurs de Figueres,
territorial comarques,
gironines,
i colles lliures,
un petit error,
en el moment de redactar.
Bé, passem als esbals.
El dissabte, dia 8,
em d'anarà.
A l'estep de la nit,
al Vendrell,
el Teatre Municipal Àngel Guimerà
s'oferirà, perdó,
l'espectacle 100% Melo,
amb 3 esbals,
Sant Isidre de l'Hospitalet,
Grup Mediterrània de Sant Cugat del Vallès,
i Vila del Vendrell.
100% Melo consta de 3 danses
interpretades per cadascun dels esbals.
És 4 veïns,
per l'esbals a l'esidre de l'Hospitalet,
l'embalat pel grup Mediterrània
de Sant Cugat del Vallès,
i Tossa 1914,
per l'esbà Vila del Vendrell,
l'Alira.
En homenatge, doncs,
amb dansa,
a aquell coreògraf que ja ha desaparegut,
però que va marcar tant
el món dels esbals,
el Salvador Melo.
També dissabte, dia 8,
a la nit,
a la Vila Seca,
a l'hotel Pineda Palas,
una actuació privada,
en aquest cas,
en la convenció de mitges
a càrrec del grup de dansa tradicional
Roman Dolzina,
un acte privat,
però que val la pena esmentar-ho
com a curiositat,
si més no.
I pel diumenge dia 9,
al matí,
la plec des Vars a Montserrat,
a la plaça del Monestir,
enguany amb la col·laboració musical
de la Cobla,
ciutat de Terrassa.
Altra vegada de la música,
ja apropant-nos a la una de la tarda,
recordeu,
després del bolletí de notícies,
tornarem amb la segona part
de l'un des de seguit,
i ens hi aproparem
amb una sardana ben diferent
a la música que hem escoltat fins ara,
és una sardana obligada,
i per les seves característiques,
doncs,
també atípica
dins el món de les obligades.
Veieu com ho explica el seu autor,
el Marcel Artiaga?
Diu, es dona el cas
que des de fa uns anys
es fa dins la plec de la sardana
de Santa Perpètua de Moguda
un concurs d'alliòlic,
de seguida ho vaig tenir clar,
ja tenia un bon títol
i el lloc ideal que lligués,
mai millor dit,
el so punyent del tible i la trompeta
amb aquesta salsa tan tradicional
a casa nostra.
Evidentment,
es refereix a aquesta dificultat
de lligar també
dos instruments tan diferents
com són el tible i la trompeta.
El tible ell mateix,
el Marcel Artiaga,
i la trompeta el Josep Bosch,
un altre dels bussics
que en el moment de l'enregistrament
formaven part de la cobla
els mongrins.
Alli, oli!
Fins aquí no dò!
Fins aquí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
Arribem...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
d'enregistrament de música fins als més actuals.
Diferents mostres també de manuscrits, de discos,
des dels discos de pedra als discos LEP de Minil fins als CDs actuals.
Hi ha autèntiques peces úniques en aquests fons de la Biblioteca de Catalunya
que, evidentment, els investigadors suposo que poden treballar,
poden veure, tocar, potser, amb totes les mesures de precaució,
i, en aquesta ocasió, el públic en general pot visitar.
Un dia amb última oportunitat, dilluns vinent, dia 3 de maig,
de 9 a 8 del vespre.
L'agrupament d'esbars d'en Saires anuncia que, per causes d'impediments
d'alguns esbars que hi havien d'intervenir, s'ha acordat posposar la jornada
que s'havia de celebrar el proper dissabte, 8 de maig,
sota el títol Conèixer i Compartir per la Tardor.
Concretament, no es convoca pel dissabte 2 d'octubre,
amb el mateix horari i la mateixa estructura.
També s'assegura que ja s'avisarà oportunament de la nova convocatòria.
I una altra activitat, també, de l'agrupament d'esbars d'en Saires.
Es tracta d'un seminari, el número 26,
que organitza pels dissabtes 15 de maig i 19 de juny.
Una proposta de didàctica per a dansa catalana amb el professor Eduard Ventura.
Ho expliquen d'aquesta manera.
El dansaire adult és el resultat d'un treball evolutiu,
al voltant de la dansa, el seu propi cos i el seu creixement com a ésser humà.
Aquests seminaris presenten una visió personal d'aquesta evolució des de l'infant fins a l'adult.
Els continguts volen ser el més aclaridor possible i amb esperit d'aplicació pràctica.
És aconsellable participar en tots els seminaris,
donat que la feina és acumulativa i tots dos tenen vinculació.
Participar-hi en parella de noi i noia ens pot facilitar molt el treball de les coreografies.
A les dues sessions s'hi treballarà l'organització de la classe,
la tècnica de dansa catalana, la didàctica de les danses
i, finalment, uns debats sobre la feina del dia
i les conclusions per orientar el propi treball a cada esbar.
Es faran de 10 a 2 al matí, després dinar, a la tarda de 4 a 6,
i tot això a la sala Corrioles del Centre Moral Terenys de Munt, al Mareix.
Les inscripcions es poden fer al telèfon 93-245-6165
o bé al correu de l'Agrupament de Sants Aires, agrupament arroba agrupament.com.
La colla sardanista Rosa de Reus ha convocat una nova edició
del seu veterà i prestigiós concurs fotogràfic.
Serà la 44è edició i, com és habitual,
és obert a tots els aficionats a la fotografia,
que poden presentar obres en blanc i negre i o color
no premiades en altres artàmens.
Poden ser de qualsevol format, sobre pas per tu, de 30 per 40,
i es permet presentar un nombre d'obres il·limitat,
però cada concursant tindrà opció a un sol premi
dins el tema al qual opti.
Els drets de participació són gratuïts.
Se segueix l'estructura habitual dels dos àmbits o temes.
Primer, el reservat a la Plec Baix Camp,
amb un premi d'honor per al qual cal haver presentat
una col·lecció de tres fotografies
realitzades al 44è a Plec Baix Camp,
que tindrà lloc al Santuari d'Angerecòrdia el 19 de setembre.
Les col·leccions no premiades
optaran al primer i segon premi dels dos temes.
L'altre tema és el titulat
Costums Tradicionals dels Països Catalans,
sardana, dansa, castells, festes,
gegants, bestiari i processons, etc.
Per optar al premi d'honor,
també cal haver presentat una col·lecció de tres fotografies
i el mateix que abans,
les no premiades optaran al primer i segon premi.
Les obres s'han de tremetre fins al 31 d'octubre
a la seu de l'entitat convocant,
al carrer de les Galanes 10 I,
apartat 324,
al Codi Postal 43-201 de Reus,
on també es poden demanar les bases completes.
El veredicte, exposició i lliurament de premis,
es farà el dia 20 de novembre
al Centre de Lectura de Reus
i s'obrirà una exposició fins al 9 de desembre.
Cada un dels temes convocats
està dotat amb un premi d'honor de 180 euros,
un primer premi de 120 euros
i un segon de 60 euros,
tots ells amb trofeu,
així com accessits amb trofeu.
I finalment,
si abans parlàvem d'un curset
que organitza el Casal Tarragoni,
ara diguem que l'Ateneu de Tarragona
convoca classes de sardanes
per als seus socis.
Es porten a terme els dimarts de 8 a 10 del vespre
a la seva seu del carrer Sant Magí número 4
i allí es poden formalitzar
les inscripcions de lluny a divendres
de 5 de la tarda a 9 de la nit.
Ja que parlem d'aquests curcets,
recordem el que abans ja hem avançat
del Casal Tarragoni,
del 21 de maig a l'1 de juliol,
excepte el 25 de juny,
cada divendres de 8 a 9 del vespre
a la Cooperativa Borrera.
En aquest cas,
hi ha una inscripció de 5 euros
per a tothom que s'hi apunti
i és obert, com dèiem,
a tothom que desitgi
iniciar-se en la dansa catalana.
La relíquia,
la relíquia del nostre programa,
com sempre portant-vos en registre,
instruments històrics o, si més no,
curiosos o antics
que han quedat enrere
i que no van superar
el pas del vinil al CD.
Tot i que diu,
encara torna, torna el vinil,
almenys a les botigues de discos
tornen a veure's vinils,
encara que de moment
predomina allò vingut de fora.
Bé, no és el tema que ens interessa ara.
Ara sí, escoltar una peça
d'un disc d'aquells de 45 revolucions per minut,
d'aquells petits que incluïen
normalment dues sardanes per cara
i com acostuma a passar a molts gèneres,
anava encapçalades d'aquests discos
per una sardana,
que era l'estrella,
i sembla que es volia promoure més,
la més destacada.
I la resta,
doncs,
eren un complement,
uns complements que no sempre,
no sempre,
doncs,
desmereixien a nivell de qualitat,
però potser sí a nivell de popularitat,
que és tot una altra cosa.
Aquell disc que us oferim
el van registrar a la Copla Municipal
Ciutat de Barcelona
i es titulaven Noves sardanes.
La sardana estrella era
Rossignolet que vas a França,
de Narcís Paul Lluís,
un clàssic de les obligades de Slaviol,
però nosaltres esperem atenció
a això,
amb una d'aquelles que quedaven
en un segon terme.
Una sardana d'en Salvador Cudina,
un músic que sobretot havia treballat
entre altres gèneres
al món de la sarsuala.
També va escriure força sardanes
i algunes que no estaven gens malament,
com aquesta,
que té un títol curiós i descriptiu alhora,
com podreu comprovar.
La sardana del cucut.
La sardana del cucut.
La sardana del cucut.
La sardana del cucut.
La sardana del cucut.
La sardana del cucut.
Era la sardana del cucut de Slaviol de Cudina.
L'escoltàvem dins la nostra secció de la relíquia,
un enregistrament de la COBLO municipal,
ciutat de Barcelona,
del 1974,
que crec que no ho havia dit,
és a dir,
que el temps passa
i això es nota,
evidentment,
amb aquells enregistraments
que recuperam.
I ja acabant el programa,
ho farem amb una altra sardana,
ara un enregistrament molt,
molt més recent,
una sardana d'en Josep Maria Terrides,
un d'aquells compositors
que ja podem considerar plenament clàssics,
amb totes les lletres,
i que la COBLA Flama de Farners
va fer una selecció
de les seves composicions
que fins a aquell moment
o no havien estat enregistrades
o no ho havien estat recentment
per tal d'oferir això,
una bona selecció
de l'obra d'aquell autor
que va aconseguir
conjuntar molt bé
la qualitat musical
amb unes sardanes
molt, molt assequibles
al públic en general.
El mític autor
del Pas doble és les Canàries
és obligat a fer-ne esment
a això que és Llepisa Salaberry
més arreu del món,
va escriure dones sardanes
també molt, molt atractives.
Escoltem-ne una
que porta data del 1932
amb un to molt intimista
com a vegades
adoptaven aquestes composicions
del mestre Terrides
i el títol també
una mica fent conjunt
diguem-ho així
aquesta característica
com deia, intimista.
És Llunyella
amb la versió de la COBLA
Flama de Farners.
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Flama de Farners
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!