El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del campanar, en aquest diumenge 14 de febrer, sisè diumenge del temps de Durant l'any.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater, el micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Després que l'any passat vam celebrar els 50 anys d'aquesta organització,
Mons Unides ens proposa en guany una nova campanya, la número 51, sota el lema
Contra la fam, defensa la terra.
Com ja sabeu, des dels seus orígens, Mons Unides s'ha ocupat i preocupat per a lluitar contra la fam en el món,
mitjançant col·lectes per a sofregar projectes als països pobres,
excavar pous per tal de trobar aigua, construir dispensaris,
alfabetitzar enllogarets perduts, ensenyar nous cultius més productius.
Aquestes campanyes sempre han tingut el tret distintiu d'intentar desvetllar en nosaltres la solidaritat
per tal que obrim els cors a aquells germans nostres que ens necessiten,
sempre partint d'aquella famosa frase dels fets dels apòstols.
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima
i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa,
sinó que tot estava al servei de tots.
Aquest sentiment prové d'un cor ample que veu en cada ésser humà un germà
amb independència de la seva raça, religió, ideologia o nacionalitat.
Els que ja tenim uns quants anys hem vist com ha canviat el nostre món en aquests últims decenis,
especialment en les comunicacions,
però ens hem oblidat que hi ha germans nostres en aquell mateix món
amb els quals no ens podem connectar per internet
perquè no tenim casa ni aigua i, en el pitjor dels casos, ni menjar.
I també són germans nostres, habitants d'aquesta vila global que és el nostre planeta Terra.
La fam i la pobresa extrema són encara una realitat quotidiana a la nostra Terra.
Hem d'aprendre a percebre la realitat d'una altra manera,
més enllà del nostre petit horitzó quotidià.
Aquest món nostre, en el qual tant es parla de globalització,
cal avui més que mai considerar-lo una gran casa comuna,
en la qual tots som germans.
No oblideu que a tots ens sustenta la mateixa mare i Terra
i que la nostra llar és també la mateixa mare i Terra.
De cap manera no ens poden ser aliens els problemes dels nostres germans,
encara que estiguin a l'altra banda del planeta,
com tampoc no ens pot ser aliena la situació de casa nostra, de la nostra llar.
El nostre planeta Terra no és nostre,
pertany també a totes les generacions que han de venir encara
i que han de trobar-hi els recursos necessaris per a poder viure i subsistir.
Per tant, hem de defensar el nostre planeta
i és una greu injustícia malbaratar els recursos naturals de què disposi,
senzillament perquè no són il·limitats ni són nostres.
Nosaltres només en tenim l'ús de fruit.
A l'home no li és lícit de fer tot el que pugui fer,
tot el que estigui al seu abast, no.
Déu ens va fer administradors de la seva creació
perquè en féssim ús, però no un ús recte, però un ús rectivo.
la nostra justícia no pot quedar mai tancada
dins les fronteres de la nostra ciutat o del nostre país,
sinó que ha d'arribar a tota la Terra i a tots els seus habitants,
de manera que cal prendre consciència
que allò que fem repercuteix en els altres,
tal com ens ho proposa Mans Unides
per a aquesta nova campanya
contra la fam, defensa la Terra.
Adeu-siau.
Com hem dit en començar l'emissió,
aquest diumenge les lectures de la missa dominical
són les corresponents al sisè diumenge del temps ordinari
dintre del cicle C.
Aquest cicle pertany al passatge de l'Evangeli d'avui
en l'escenificació de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Es tracta d'un fragment de l'Evangeli segons Sant Lluc
capítol 6, versets 17 i del 26,
el qual anirà seguit pel comentari del seu president,
mossèn Joan Magí.
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya
i s'aturar en un indret pla.
Allí hi havia molts dels seus deixebles
i una gran gentada del poble,
vinguda de tot el país dels jueus,
de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,
per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties.
Llavors alçar els ulls cap als seus deixebles i digué
Feliços els pobres, és vostre el regne de Déu.
Feliços els que ara passeu fam, Déu s'aciarà.
Feliços els que ara ploreu, vindrà dia que riureu.
Feliços vosaltres quan, per causa del fill de l'home,
la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà
i denigrarà el nom que porteu.
Aquell dia, alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Igualment feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics,
ja heu rebut el vostre consol.
Ai de vosaltres, els que ara aneu tips,
vindrà dia que passareu fam.
Ai de vosaltres, els que ara rieu,
vindrà dia que us doldreu i plorareu.
Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres.
Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
Bon dia, amics.
El dia 14 de febrer ens trobem en el diumenge 6è
dels anomenats durant l'any.
Trobem experiències del profeta Jeremies,
que sap què vol dir una terra aixuta
i una terra amb aigua.
Trobem també Pau,
que segueix parlant-nos de la resurrecció de Jesús.
I trobem sobretot
les benhaurances de Jesús
presentades per l'evangelista Sant Lluc.
El Senyor vol que siguem feliços.
Jeremies té una gran experiència
de les dificultats que ens podem trobar
seguint fidelment els ensenyaments del Senyor.
Però també té l'experiència
de la força de la paraula de Déu.
i de comprovar
que el forma,
l'ajuda
i l'omple d'alegria
des del ventre de la seva mare,
aquesta paraula.
Com a bon creient i profeta,
ens ho comunica
amb el seu estil fogós,
de lluitador perseguit,
amb la bonica comparació
dels matolls de l'Arabà,
les pomeres de Sodoma,
la terra xardurosa del desert,
el terreny celebrós
que envolta la mar morta.
tot això contraposat
a la vall del Jordà,
a les palmeres regades
per les fonts de Jericó
o les palmeres regades
per les aigües d'engadí.
Jeremies
Jeremies
sap la diferència que hi ha
entre una cisterna
i una doll d'aigua viva.
Coneix la vida de pagès.
Sap que una cisterna esbarlada
és la cosa més inútil
que hi pot haver
en un bocí de terra
que espera recollir
fins a l'última gota d'aigua
del temps de la pluja.
Ell mateix
va experimentar
l'anguiçosa presó
dins d'una cisterna
que només tenia fang.
Per això
fa servir
la cisterna
sobretot aquesta
que no aguanta l'aigua
per a retratar
la inutilitat
de tots els ídols
amb tots els prejudicis
que comporten.
L'amistat de Déu
ens dona vida
com l'aigua
als arbres.
Si ens n'apartem
la perdem.
Cal que visquem
la fe
en la nostra
resurrecció.
Ens convé
tenir la mentalitat
que ens porta
a la felicitat
com ens ensenya
Jesús
en les benhaurances.
A la casa
d'espiritualitat
Maria Immaculada
de Tiana
va tenir lloc
els dies 9 i 10 de febrer
la reunió
número 193
de la Conferència Episcopal
Tarraconense
presidida
per Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
i a la que van assistir
la totalitat
dels seus membres.
Tot seguit
Monsenyor
Joan Enric Vives
bisbe d'Urgell
i secretari
de la Conferència Episcopal
Tarraconense
fa un resum
dels principals
temes tractats.
Aquesta és una
de les reunions
ordinàries
de la Conferència Episcopal
Tarraconense
que hem tingut
a Tiana
l'Arxidiòcesi de Barcelona
de tots els bisbes
totes les que són membres
de la Conferència
que som actualment
10 diòcesis
i 11 bisbes
perquè hi ha també
el bisbe auxiliar
de Barcelona.
I aquests 11 bisbes
tenim ja un bon costum
una bona tradició
que és que cada dos anys
són la trobada llarga
amb els religiosos
de Catalunya
la Unió
de Religiosos de Catalunya.
Aquest any
ha enfocat
aquesta trobada llarga
del dimarts
del dimecres
que hem parlat
de la situació
que actualment
tenen
els nostres hospitals
residències
centres assistencials
tot allò
que porten
a terme
els religiosos
que estan
en el món
de la pastoral
sanitària.
Una reunió
que han pogut
venir-hi
tant els responsables
de la Unió
de Religiosos
de Catalunya
com els responsables
del que s'anomena
FERSCAT
perquè són
la Federació
de Religiosos
Sanitaris
de Catalunya
que treballen
d'alguna manera
confederadament
i s'ajuden
en tots aquests camps.
En tot el que
s'ha esdevingut
hem descobert
de nou
i hem donat
gràcies a Déu
com a bisbes
també per tot aquest treball
que hi ha
en les nostres esglésies
a Catalunya.
Tantes i tantes
institucions
on els pobres
els malalts
els ancians
la gent necessitada
són atesos
ells
les seves famílies
però també
el personal sanitari
que està al seu servei
doctors
però també infermeria
i també voluntaris
gestors
tanta gent
que d'alguna manera
es mou
i treballa
dins aquest àmbit
sanitari.
Aquest és el punt
que ens ha ocupat
més estona
d'aquesta trobada
dels dies
9 i 10
de febrer
però després
també molt
la preparació
de la plec de l'esprit
que tindrà lloc
el mes de maig
el dia 22 de maig
el dissabte
de Pantacosta
a Terrassa
la ciutat de Terrassa
serà aquest any
la que acollirà
aquesta trobada
que té lloc
cada 3 anys
cada 2 anys
depèn
que són
tots els joves
de Catalunya
les Illes Balears
i Andorra
que són convocats
al jovent cristià
i que n'esperem
5 o 6.000
potser amb les famílies
acollidores
potser una mica més
tant de bo
fossin molts
els que es poguessin
beneficiar
d'aquesta trobada
han vingut
doncs
els que ho porten
de la diòcesi
de Terrassa
però sobretot
els del CIS
el secretariat
interdiocesar
de Pastoral Juvenil
i també hem pogut veure
com ho estan portant
endavant
quines són
també
les necessitats
més concretes
també la nostra presència
lògicament
en aquesta reunió
hem avaluat
la beatificació
que va tenir lloc
a Mataró
als finals
del mes
de gener
del gran
mossèn
Marti
rector
de Mataró
Josep
Samsoi
Elias
i
doncs
que va ser
un moment
de gran joia
per tota l'església
que fa camí a Catalunya
no només
la de Barcelona
l'arcabisbat
on ell era
prevera
fill
i després sacerdot
sinó també
de totes les esglésies
que van fer
camí a Catalunya
va venir
Montseñor Aramato
el president actualment
el prefecte
de la congregació
per les causes
dels sants
i també
tot el que aquesta
va ser una oportunitat
d'una trobada
de tots els preveres
de les diòcesis de Catalunya
que van passar
dels 450
i va ser un motiu
també
de molta joia
per nosaltres
bisbes
amb els nostres sacerdots
la beatificació
d'un capellà
i també
en aquesta sessió
hi ha hagut temps
per preparar
d'alguna manera
i rebre ja
informació molt concreta
de la beatificació
que tindrà lloc
el mes d'abril
el 24 d'abril
el 25 diumenge d'abril
24 hi haurà una celebració
el 25 la beatificació
i l'acció de gràcies
a Igualada
el dilluns 26
que presidirà
el que era el secretari d'estat
que era el Tarchicio Bertone
i que per tant
també és un gran motiu de joia
mossèn
el pare
Josep Tous
un caputxí
que va fundar
les caputxines
de la mare
del diví pastor
que estan presents
en diverses
de les nostres diòceses catalanes
i que donem gràcies a Déu
per aquesta santedat
per tant
estem en un any
de sacerdots sants
i també Catalunya
s'engloria
i d'alguna manera
en donem gràcies
moltes gràcies a Déu
esperant que també avui
ens arribin les vocacions
que necessitem
d'apòstols
de evangelitzadors
de missioners
i de sacerdots
i sobretot
que ajudin
les nostres comunitats
i la societat catalana
a trobar Crist
i encaminar-se
cap als valors
que dimanen
de l'Evangeli
Avui, 14 de febrer
hi haurà
la trobada
arxiprestal
de cristians
de l'Alcàm
a Valls
en el marc
de l'any jubilar
de la Mare de Déu
de la Candela
A les 6 de la tarda
celebració
de l'Eucaristia
presidida
pel senyor
que visba
a l'església
de Sant Joan Baptista
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Normalment
un cop passada
les festes de Nadal
ens van arribant
com un ressò
de missatges
dels nostres
missioners
i missioneres
d'arreu
Ens plau aportar
alguns testimonis
conscients
que la distància
en el temps
no és obstacle
perquè el seu
testimoniatge
deixi de ser
enriquidor
per a nosaltres
al mateix temps
que Déu
sempre fa presents
tots els bons
desitjos
i pregàries
La germana
Teresa
Daumal
missionera
angola
ens diu
un any més
des de terres
africanes
el meu agraïment
per tot el que
m'envieu
des de la delegació
de missions
tot i que sóc
del Bisbat
de Girona
em sento
molt vinculada
i segueixo
amb molt d'interès
lo de l'Arcabisbat
de Tarragona
pel temps
que vaig estar
a Reus
Us desitjo
unes bones festes
de Nadal
desitjant
que Jesús
infant
neixi
en els nostres
cors
perquè a través
nostre
les persones
que ens envolten
puguin descobrir-hi
la pau
l'amor
i la justícia
que el món
tant necessita
Monsenyor
Monsenyor Lluís
Solé Fa
de Tarragona
és bisbe
de Trujillo
a Honduras
ell saluda
tot l'equip
de la delegació
i afegeix
agraeixo
els vostres desigs
d'un bon Nadal
jo també
us tindré presents
davant el bressol
de Batlent
per demanar-li
a l'infant diví
que no perdem
el goig interior
de la seva presència
i a la Sagrada Família
que tot l'equip
diossessar
de missions
visqueu la vostra tasca
amb esperit familiar
i universal
el pare
Miquel Gaia Timoneda
és d'Arbeca
i missiona al Brasil
ens diu
el Nadal
es celebra
perquè totes les persones
de bona voluntat
puguin néixer
celebrar
i créixer
amb la fe
en Déu
i joia familiar
al Brasil
l'Església
acompanya el temps
amb l'orientació
i participació
en les festes populars
aquí
tenim un munt
de religions
creences
i manifestacions
religioses
europees
africanes
indígenes
però
no tenim
un racisme
violent
i disgregador
que criï
problemes
cada un
amb la seva
i prou
els protestants
són els més actius
però
no són convincents
els ser més emocionals
quan passa l'emoció
entren i surten
de la religió
continua dient-nos
el pare Miquel
els indígenes
escolten
i després
segueixen
la seva cultura
ells van molt
a la ciutat
i quan veuen
tantes manifestacions
es queden
desorientats
la seva vida
social
cultural
religiosa
i lingüística
és molt forta
i els dona
una certa
seguretat
encara que
totes les cultures
han de ser evangelitzades
amb el temps
ens anirem purificant
ells
ells participen
molt
de les nostres festes
i se senten
contents
i feliços
encara afegeix
aquí
el futbol
soluciona
tots els problemes
totes les races
participen
i s'integren
amb la participació
cultural
estic rebent
regularment
la revista
Església de Tarragona
i el fill
dominical
gràcies
per tot
adeu
com hem dit abans
en parlar
de la reunió
de la Conferència Episcopal
Tarraconense
es va presentar
als bisbes
l'estat de la qüestió
pel que fa
a l'organització
de l'Aplec de l'Esperit
que es farà
a Terrassa
el proper mes de maig
els nostres micròfons
s'atençaren
amb un senyor
Josep Àngel Saiz Meneses
bisbe de Terrassa
diòcesi
que acollirà
enguany
aquest gran esdeveniment
i ara
tenim davant
dels nostres micròfons
amb un senyor
Josep Àngel Saiz Meneses
que és
el bisbe
de Terrassa
Terrassa
s'apresta a viure
a l'Aplec de l'Esperit
senyor Bisbe
com
se sent
com se percep
l'Aplec de l'Esperit
des de la seva diòcesi
doncs l'Aplec
és una
una gran festa
podríem dir
dels joves
cristians
de Catalunya
de les Illes
i també d'Andorra
i una part
de València
que agafaria
la diòcesi
de Tortosa
aleshores
és una gran festa
d'aquests joves cristians
que en un dia
doncs cada tres
anys aproximadament
és un dia
de compartir
doncs compartir
la fe
compartir
la vida
compartir
la joventut
compartir
unes celebracions
i unes experiències
aleshores
jo crec que en definitiva
i en resum
doncs l'Aplec
ha de ser un moment
un moment intens
de fer
i d'encontre
amb Jesucrist
un moment també
d'encontre
amb els altres
un moment d'encontre
amb l'Església
perquè allà
doncs
els bisbes
convoquen
els preveres
acompanyen
ni diaques
hi ha també
la vida consagrada
hi ha molts joves
laics i laiques
de totes aquestes
diòcesis
i un moment també
de reflexió
i de trobada
amb un mateix
perquè
és un dia
molt intens
però que passa ràpid
és molt important
que hi hagi una preparació
i una continuïtat
i aleshores
tot el que es viu
en aquell dia
en tots els aspectes
doncs
s'ha d'anar païnt
i s'ha d'anar madurant
i s'ha d'anar meditant
i s'ha d'anar disfrutant
i s'ha d'anar rebent
el fruit també
doncs al llarg
d'un temps
de continuïtat
Com se prepara
una jornada com aquesta?
Doncs ja
la diòcesi de Terrassa
d'una banda
i d'altra banda
el 6
el secretariat interdiòcesar
de joventut
ja porten mesos
i anys
des de la plec
de Tarragona
preparant-ho
i allà es viu
amb molta il·lusió
i amb molta implicació
perquè
la plec de l'esperit
és una realitat
que es va enriquint
en cada plec
aleshores
Tarragona
va aportar
unes novetats
molt interessants
que nosaltres recollim
i mirem també
d'aprofundir
i d'ampliar
en la perspectiva
aleshores
una novetat
d'aquest plec
és la implicació
de les famílies
i els joves
aniran a dinar
amb famílies
d'allà de Terrassa
i dels pobles
del voltant
i treballaran
un petit qüestionari
és a dir
uns temes
amb naturalitat
i amb fluïdesa
però des del diàleg
treballaran també
alguns aspectes
de la vida
del jove
de la vida
de la família
de la vocació
en general
aleshores
hi haurà moltes famílies
de Terrassa
que s'implicaran
i moltes escoles
per tant
diríem
és com una
com una implicació
molt capilar
i molt des de les bases
i molt des de
tota la vida
de la ciutat
i esperem que tingui
un fruit
doncs abundant
nosaltres posem
molta il·lusió
i moltes expectatives
i convidem
a tots els joves
a que vinguin
i participin
Demà dilluns
15 de febrer
hi ha anunciada
una conferència
col·loqui
a càrrec
de la doctora
Maite Lucena
sobre
experiència
d'un metge
a Haití
cal dir
que la doctora
Lucena
ha format part
dels equips
que van acudir
des del primer moment
en ajut
dels damnificats
aquesta conferència
tindrà lloc
a la parròquia
de Sant Joan Baptista
de Tarragona
a les 9 del vespre
el 18 de febrer
hi haurà una conferència
sobre el tema
90è aniversari
de l'Arxiu Històric
Arxiu de Cessà
de Tarragona
a càrrec
d'en mossèn Manuel Fuentes
director
de l'Arxiu Històric
Arxiu de Cessà
de Tarragona
es farà
a la casa dels concilis
que es troba
al carrer
de les coques
número 1
de Tarragona
a les 7 de la tarda
per altra banda
Mans Unides
també al mateix dia
i també
a les 7 de la tarda
convoca una conferència
sobre desenvolupament
net i sostenible
a la Cambra
de Comerç
de Tarragona
la pronunciarà
el senyor
Vicenç Beses
enginyer industrial
i expert
en medi ambient
i ara
recordem
que el passat dissabte
a l'Hospital
de Sant Joan de Reus
va tenir lloc
la jornada
diocesana
de Pastoral
de la Salut
heu-sací
l'entrevista
que el nostre company
en Santi Grimau
va fer al ponent
de la jornada
el pare
Francisco Álvarez
Pare Francisco
es podria resumir
acostrets
una mica
a la seva intervenció?
Sí
bueno
la meva intervenció
en tindrà
dues parts
la primera
és
la Pastoral
de la Salut
des de
l'Evangeli
de la Salut
i la segona
part
és la Pastoral
de la Salut
i la Comunitat Cristiana
la primera part
que és
fonamental
es tracta de veure
d'una banda
la paràssia de Jesús
en favor dels malalts
i també
de tot el món
perquè
el Jesús
ens va diagnosticar
i està clar
que
ell
ens dona
una salut
que es va
més enllà
de la salut
que ens poden donar
els metges
perquè tots tenim
patologies
espirituals
psicològiques
i d'una altra banda
i d'una altra banda
es tracta també
de veure
el model de salut
que Jesús
va donar
als homes
i a les dones
del seu temps
i és la salut
que nosaltres
avui hem de trametre
a la societat d'avui
una salut
que és
més que física
és també psicològica
és espiritual
és relacional
perquè Jesús
va venir
a transformar
la nostra vida
a transformar
les nostres persones
no només
a guarir
alguns malalts
que ho va fer
sinó a guarir
la persona
llavors
la pastoral
de la salut
en la comunitat cristiana
ha de tenir present
aquesta pràcis
i també
el model
de salut
de Jesús
Quines són
aquests moments
les possibles
mancances
de pastoral
de la salut
a nivell de Catalunya?
Bé
algunes mancances
són antigues
venen de lluny
però ara
en aquest moment
penso que
s'hauria de potenciar
la pastoral
de la salut
als hospitals
a les residències geriàtriques
a Catalunya
hi ha moltes residències geriàtriques
que no tenen
assistència espiritual
després
s'hauria de potenciar
també
la formació
de laics
i sobretot
penso que l'església
hauria de tenir
un paper
més important
en influenciar
els estils
de vida
influenciar
perquè la vida
dels creients
sigui més saludable
i més
atenta
a les qüestions
de la salut
Quina influència
té sobre nosaltres
la pastoral
de la salut
en uns moments
tan complicats
de la nostra vida
que és
quan estem malalts?
Molta importància
i jo penso
que hi ha una paraula
que ho resumeix tot
és a dir
quan una persona
està malalta
allò que necessita
és companyia
acompanyament
i necessita també
diguem
la força
l'energia
de la fe
nosaltres els cristians
hem de creure
que la fe
l'oració
la paraula de Déu
evidentment
els sagraments
tenen una força
immensa
per ajudar-nos
a viure
saludablement
i amb esperança
la situació
d'adversitat
i de malaltia
Tot seguit
el nostre company
en Santi Grimau
va tensar
al micròfon
el senyor
Cabisba
que presidia
l'esmentada
jornada
de pastoral
de la salut
Senyor Cabisba
tots sabem
que a l'arxidiòsis
hi ha diferents delegacions
la de joventut
la de catequesis
què ens aporta
la delegació
de pastoral
de la salut
a la nostra societat?
es porta moltíssimes coses
jo crec que és una delegació
més lògica
la salut
i per tant
els malalts
i també
no sols la salut corporal
sinó la salut espiritual
és importantíssima
per tant
les delegacions
com el seu nom
indica
és una delegació
meva
és a dir
per tant
de l'arquivisbe
perquè ells
coordinin
el treball
i per tant
la pastoral de la salut
on es fa
és
als hospitals
a les cases
de gent gran
però sobretot
es fa a les parròquies
i per tant
s'ha de coordinar
tota la pastoral
que s'està fent
a les parròquies
el delegat
de pastoral de la salut
es preocupa
d'organitzar
trobades
es preocupa
de trobar
diferents coses
de manera
que sigui
la manera
de poder
coordinar
i de donar
impulsar
sempre
el delegat
és la persona
que impulsa
que coordina
amb els diferents
arquebisbats
els diferents
bisbats
i també
lògicament
amb la Santa Seu
i amb la conferència
que es copa
a l'espanyol
Acabem la nostra emissió
d'avui
indicant
que el proper dissabte
20 de febrer
es farà una altra sessió
del seminari
sobre la relació
home-dona
organitzat
pel seminari
laical
diocesà
serà a les 10 del matí
al Santuari Monestir
de la Serra de Montblanc
Aquest mateix dissabte
també hi haurà
la cinquena sessió
del curs
Trobar-se la fe
sobre els escrits
de Sant Joan
Evangeli
i Cartes
organitzat
per l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
la sessió
es farà
a dues poblacions
per a millor facilitat
dels qui segueixen
aquests curs
es farà
a la parròquia
de Cris Rey
de Reus
de les 11 del matí
a la 1 del migdia
i a la parròquia
de Sant Joan
Baptista de Valls
de les 4
a les 6 de la tarda
i això és tot
per avui
res més
fins al proper diumenge
si Déu vol
feliç setmana a tothom
a la 1 del migdia
deans
a la 2 del migdia
de impact