Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs així les gastava el senyor Corcovado l'any 1988 ja!
Aquest personatge desperta la nostra admiració més enllà del vessant musical.
És una mena bastant entre Kruner i cràpula, ja sentiu les lletres, la música bastant experimental.
i, com dèiem, és un personatge que ens interessa.
Ha fet uns quants viatges a l'infern, dels quals fins ara n'ha sortit amb el cap ben alt, i també ens agrada molt el seu temari literari.
Ja ho veieu, demonios tus ojos, sempre surten navalles, pistoles...
De fet, avui hem portat aquí un llibre de recolzament, un llibre de poemes, que es deia El sudor de la pistola trece, ja en parlarem.
Però ara anem a escoltar un altre clàssic, del Corcovado, que encara ara sona en els seus recitals.
Almenys l'última vegada que va estar per aquí a Tarragona la va cantar.
És El corazón roto en dos mil pedazos. Ai, quin mal!
Està bien, tengo el corazón roto en dos mil pedazos.
Alguien metió un coche bomba en mi corazón, creo que fue una mujer.
Ellas son las que ponen bombas en los coches.
Después de conducirlos con ternura, por las venas de los hombres de mi luz.
Y está bien, yo tengo el corazón roto en dos mil pedazos.
Unas piernas y una alta revera para cantar, porque alguien puso una bomba en mi coche.
Quizá fue una mujer, quizá fue una mujer, quizá fue una mujer.
En las que ponen bombas en los coches.
Después de conducirlos con ternura, por las carreteras asfaltadas por los hombres débiles.
Està bien, yo tengo el corazón roto en dos mil pedazos.
Y estoy caminando esta noche, estoy caminando esta noche por la carretera.
Hay un coche que viene hacia mí, lo conduce una mujer, lo conduce una mujer.
Quizá quiere meterlo en mi corazón.
Y no se imagina que ya está roto en dos mil pedazos.
Está bien, yo tengo el corazón roto en dos mil pedazos.
Alguien metió un coche bomba en mi corazón.
Javier Corcovado va néixer a Frankfurt l'any 1963.
I avui us hem dit que portava música seva dels seus primers temps
i també una mica de recolzament literari, amb un llibre que es deia El sudor de la pistola 13.
I deia el Rafa Cervera, un gran crític musical referent a aquest llibre.
Leva Corcovado, recibo una tunda de imágenes i sensacions.
Si me ciño a sus códigos, quan intento definirle,
le llamaré escritor navaja.
Si me preguntaran que què hace, contestaré que lo que muy pocos intentan.
Transmitir mil veces los procesos de descomposición,
recomposición y corrupción de los sentidos,
elevándolos a su más espantosa forma primigenia.
Puig que esta forma primigenia sería aquel bicho salvaje que tots porten a dintra.
un altre dels clàssics de la primera època de Corcovado que sonava així.
Bow pixaros!
L verbicharos?!
Fins demà!
Bicho salvaje, bicho salvaje, bicho salvaje
Todos lo acabamos adorando, le dábamos de comer
¿Qué es lo que correspondía a nuestros hijos?
El bicho salvaje, bicho salvaje, bicho salvaje
Bicho salvaje, bicho salvaje
Hechizó a nuestras mujeres y a los hombres nos obligó a beber
Es un líquido negro, líquido negro, líquido negro
Y salvaje
Pero todos adorábamos al bicho salvaje
Bicho salvaje, bicho salvaje, bicho salvaje, bicho salvaje, bicho salvaje
Tenía grandes ojos marrones de miel
Y nos enseñó a olvidar acelerado
Un día el bicho salvaje se fue
Y nosotros adorábamos al bicho salvaje
Bicho salvaje, bicho salvaje
Bicho salvaje, bicho salvaje
Bicho salvaje
Bicho salvaje
Y nosotros a partir de frente
Y nosotros a partir de frente
T dream
Bicho salvaje
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amor, estaré durmiendo.
Això ens recorda potser una mica al Robe Extremoduro, en aquella cançó del Jesucristo que deia Vomiter l'alma en cada verso que te di, i més gent, més gent d'aquesta calanya, diríem.
Però això és un programa musical, bàsicament, i ara ens passejarem per un bar turbulento d'aquells que qui més qui menys també ha tastat alguna vegada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
Doncs era el Piano de Fiebres, aquesta peça breu corresponent a l'LP Demonios tus ojos del grup del mateix nom, fundat per Javier Corcovado l'any 1988.
i seguim la línia, el sudor de la pistola 13, aquest llibre de poemes del qual estem llegint algun fragment, i el tema que escoltarem ara es diu Cold Antimonio, molt romàtic.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


!