Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dictor!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dictor!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està fent!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Històries que inclouen cavalcar sobre una bola de canó, disparada,
viatge a la lluna, sortir d'una zona pantanosa
tirant-se ell mateix de la seva pròpia cabellera.
En fi, una sèrie d'històries fantàstiques
que van ser l'origen, este personatge real,
del personatge literari creat per aquest senyor, per l'escriptor Raspe.
Personatge literari que era una barreja entre l'extraordinari
i l'antieroi, còmic i bufó, en algunes ocasions,
i amb un missatge radicalment oposat al racionalisme
imperant en aquella segona meitat del segle XVIII.
Un personatge aventurer, però sobretot un mentider patològic.
O sigui, tal dia com avui, de l'any 1720,
neixia aquest Carl Friedrich Jerónimus,
varó de Munchausen, inspirador del personatge literari.
Molt bé, i també tal dia com avui, però de l'any 1904,
neixia un personatge caracteritzat per un bigoti endimoniat,
per una mirada entremaliada i per ser un geni universal de la pintura.
Neixia a Figueres, molt bé, Salvador Dalí.
Nascut a Figueres, tal dia com avui, mort també a Figueres,
el 23 de gener de l'any 1989.
Pintor, decorador, escriptor,
s'han dedicat també al cartellisme, al cinema, etcètera, etcètera.
Fill d'un notari va estudiar a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres
i a l'Escola de Belles Arts de Madrid,
on ingressa l'any 1922,
i on, curiosament, va ser expulsat l'any 1926.
Va freqüentar la residència d'estudiantes a Madrid,
on s'integrava amb el grup que seria conegut més tard com la generació del 27.
Tingué, a més a més, una estreta relació amb Lluís Buñuel, García Lorca i Pepín Bello.
Installat a París, anys després, va conèixer, els anys 20 aproximadament,
va conèixer a la seva dona, Helena Diakonova,
coneguda com a...
Gala.
Gala.
Que a partir d'aquell moment, bé, bé, que era dona d'un altre senyor,
però a partir d'aquell moment es va convertir en la seva dona i la seva consellera.
També es va establir a Nova York, etcètera, etcètera.
La seva pintura, d'una originalitat i qualitat innegables,
va partir del nou santisme, després d'una etapa cubistitzant,
adoptar el que ell anomenà activitat paranoico-crítica,
que donar la seva obra més característica.
Escenes oníriques, realitzades amb una extraordinària minuciositat tècnica
influïdes per la pintura metafísica i per altres aspectes.
El gran masturbador, de l'any 29,
La persistència de la memòria,
és a dir, El riotgestous, de l'any 1931,
El presagi de la Guerra Civil,
La torre a Tret amb bacó fregit,
de l'any 41, etcètera, etcètera,
són obres de Salvador Dalí.
També, com hem dit,
va col·laborar amb alguns films,
com per exemple Ancien Andalú
i L'edat d'or, de l'any 1931,
els dos dirigits per Luis Buñuel.
També col·laborar a Spellbound, de l'any 45,
amb Alfred Hitchcock,
on realitzar l'escena del somni.
També va participar, doncs,
bé, a banda d'altres films.
També va ser guionista,
va treballar pel teatre,
pel gravat, pel cartellisme, etcètera, etcètera.
Però recordem avui, com a data,
un 11 de maig de l'any 1904,
neixia Salvador Dalí.
No envinguis amb històries,
el monogràfic.
A principis de temporada,
si no recordo malament,
ja vam portar una notícia
que havien introduït un...
li havien fet una endoscòpia,
no un senyor,
sinó a la tomba d'un senyor,
a la tomba de Pere II, de Pere el Gran.
Sí.
Perquè era el preludi
d'un estudi
que s'està donant a terme
al monestir de Sant Escreus
de les tombes reals que el Berg,
de la tomba de Pere II el Gran
i de Jaume II.
Com dic,
ara fa un parell de mesos,
se va obrir la tomba de Pere II,
estava intacta,
era l'única que no s'havia obert,
i la setmana passada
se va obrir,
o se va donar a conèixer
els resultats
de l'obertura
de la tomba de Jaume II
i la seva dona blanca d'en Jou.
Una troballa molt interessant
que després a les notícies
repassarem àmpliament.
Ja que s'està parlant,
s'ha parlat del monestir de Sant Escreus,
em sembla que avui parlem
una miqueta de la seva història.
Explica'ns.
Una història que...
Bé, no va començar gaire bé.
Va costar una mica d'engegar.
Això de fer un monestir,
és un projecte
que s'ha de ficar en marxa i tal,
i sembla ser que
el monestir de Sant Escreus
al principi estava una mica agafat.
Ara veuràs.
Tot va començar l'any 1150
quan Guillem Ramon de Moncada
i els tres fills seus
Guillem, Ramon i Berenguer,
membres d'una de les famílies
més importants
en aquella època a Catalunya,
els Moncada,
van fer donació
al monestir Cistercenc
de Gran Selva,
situat a Llanguedoc,
a l'actual França,
d'un alou
de la seva propietat
situat a Valllaure.
O sigui, d'una zona
que ells donaven en propietat
a aquests monjos francesos.
Valllaure està a prop
de l'actual Certanyola del Vallès.
en la intenció,
feta aquesta cessió,
que hi fundessin un monestir,
el monestir de Santa Maria
de Valllaure.
La comunitat es va constituir
dos anys després,
l'any 1152,
però el lloc escollit
sembla ser que no era
massa dient
i la manca de recursos hídrics,
segur que no hi havia
prova aigua a la zona,
així com l'excessiva
proximitat de Barcelona
i altres dificultats,
van forçar la comunitat
a buscar un nou emplaçament
dos anys més tard,
sol·licitant al Compte de Barcelona,
Ramon Berenguer IV,
un lloc nou
on puguem engegar
aquest projecte
de nou monestir.
El Compte va accedir
i els va donar
una zona nova,
una cova,
sembla ser,
a l'Espluga d'Ancosa,
que és un paratge situat
a l'actual comarca
de la Noia.
Però el lloc
sembla ser que
tampoc els va agradar.
No sé si es creuen
una mica tiquis-miquis
o realment
és que tampoc
no hi havia gaire aigua.
El que sí que sabem
és que uns anys més tard,
l'any 1160,
Guillem Alemany de Cervelló,
membre també
d'una altra família
famosa de l'època
i molt poderosa,
el Cervelló,
va fer donació
a la comunitat
de monjos de Batllaura
d'un paratge
situat
a la riba del riu Gaià.
Era una zona
que no feia massa anys
que s'havia conquerit
als musulmans,
formava part
de la nomenada
Catalunya Nova
i era un lloc ideal,
amb molta aigua,
i prou terres fèrtils
per conrear,
per tirar endavant
aquest projecte.
Però,
com si l'establiment definitiu
dels monjos
estigués una mica agafat,
una disputa jurisdiccional
entre les diòcesis
de Tarragona i Barcelona
va demorar el trasllat
al nou emplaçament
fins que el papa
Alexandre II
va decretar
la independència
del monestir
l'any 1168.
Per tant,
aquest any 1168
es pot considerar
com l'any
en què arrenca
el monestir
de Santes Creus.
Quina any?
1168.
1168.
Un any després
s'hi van traslladar
els monjos
que encara quedaven
al primitiu
assentament
de Vall d'Aura.
Per fi havia nascut
l'embrió
del monestir
de Santes Creus,
el primer abat
del país
que tingui la comunitat
Pere de Vall d'Aura,
que va ser abat
entre l'any
1158
i 1184,
es pot considerar
com el veritable
fundador
del monestir
de Santes Creus,
el seu emplaçament
actual.
Estabat
va provar
els planos
dels nous edificis
dins del més pur estil
arquitectònic
Sisterceng,
imitant el model
de la casa
o monestir mare
de Gran Selva.
Les obres
van començar
d'inmediat,
aquell mateix
1168,
després de tantes demores
i es van començar
en seguida
a construir
les noves construccions.
La nova iglesia
es va començar
l'any 1174.
L'any 1191
es posava
la primera pedra
del dormitori
dels monjos.
L'església
es va acabar
l'any 1226.
Tres anys més tard
es va aixecar
l'Hospital
de Sant Pere.
El claustre
seria refet,
perquè de fet
n'hi havia un de primitiu,
a principis del segle XIV,
concretament
l'any 1313,
dirigit
les obres,
un mestre d'obres
anglès
anomenat
Reinhard
de Fonoll,
que no entenc
perquè si era
anglès
com se podia dir
de Fonoll,
que és un poble
aquí al costat,
a la Conca.
En fi.
I mentre les obres
anaven avançant
els monjos
van iniciar
una política
d'expansió
territorial.
Recordem que els monestirs
eren grans centres
de control territorial
amb grans
posicions de terra.
Aquesta expansió
es va portar
a controlar
terres
a una banda
i a l'altra
del riu Gaià,
el que eren
terres
a la marca
del Penedès,
per tot el camp
de Tarragona,
a la Cegarra,
a l'Arturgell,
la Noia,
i llocs encara
més allunyats
com el Baix Ebre,
el Barcelonès,
el Baix Llobregat
o el Vallès Occidental.
A més,
durant la primera
meitat
del segle XIII,
els comte-reis
de Barcelona
van influir molt
en el ritme
de l'abadia
de la Cistercenca,
mostrant un interès
per la mateixa,
interès que va
perturbar
la pretesa
vida senzilla
monàstica
de la Cistercenca.
La influència
dels contrarreis
va comportar
un engrandiment
del complex
monacal
amb noves
i valuoses
construccions.
És l'època,
per exemple,
de l'abad
Sant Bernard Calbó,
que era un senyor
que era de Reus
o de prop de Reus.
Abad entre
l'any 1226
i 1243,
que va ser
conseller
del rei Jaume I,
a qui va acompanyar
les conquistes
de Mallorca
i València.
Un altre moment
important
per al monestir
i que marcaria
el seu moment
de màxima expansió
es va produir
durant el govern
de l'abat gener
entre el 1265
i el 1293,
quan es va prendre
la decisió
que Santes Creus
fos el panteó real
dels comte-reis.
Este fet
va suposar
la dignificació
del monestir
a fi de rebre
les despulles reals.
El primer rei
enterrat
va ser
Pere el Gran,
del que parlàvem
de la tomba,
que s'ha albert
ara fa un parell
de mesos.
I s'està estudiant.
S'està estudiant.
I el seu fill
Jaume II
i la seva dona
Blanca d'en Jú
també hi van
ser enterrats.
I coincideix
amb aquesta època
en què Santes Creus
és de Bepanteó real
també amb el govern
d'un dels abats
més importants
de la història
del monartí
que és
Fra Bonanat
de Vilaseca,
en temps del qual
es va fundar
un monestir filial
el de Santa Maria
de la Vall Digna
l'any 1298
i deu anys més tard
un altre monestir filial
monestir d'Alto Fonte
a Sicília
també dependent
de Santes Creus.
Com podem comprovar
fins on arribava
la influència
del monestir
de Santes Creus
fins i tot
a l'illa
de Sicília
expansió
que coincideix
amb
l'expansió militar
d'Aragó
pel Mediterrani
Occidental.
I l'estreta relació
entre la monarquia
i Santes Creus
donaria encara més fruits
a la monarquia
a instàncies del rei Jaume II
les habitacions
abacials
o sigui
l'antic
zona de residència
de l'abat
van ser convertides
en palau reial.
També a instàncies
del mateix rei
el primitiu claustre romànic
que se va enderrocar
s'han substituït
per l'actual
claustre gòtic
més esplendorós
podríem dir.
A la mateixa època
també s'aixeca el simbori
sobre la creuera
de l'església.
Aquesta època
d'esplendor
però
va perdre
pistonada
a mitjans
del segle XIV
en temps del rei
Pere el Cerimoniós
quan sembla ser
que aquest rei
va agafar
o va tindre
més predilecció
per un altre monestir
que era Poblet
i Sant Escreus
va deixar de ser
Panteó Real
i el palau reial
va tornar a esdevindre
a l'estança
de l'abat.
A més,
el rei Pere
amb el pretext
de la guerra amb Castella
va fer fortificar
el monestir
entre els anys
1376
i 1378.
Si avui un dia
aneu a Sant Escreus
i observeu
la part alta
dels edificis
que conformen
l'edifici
encara podeu veure
tot un seguit
de merlets
que es van aixecar.
Però
aparentment
sí que dóna
una impressió
a Fortalesa
però no tenen
un sentit
o un ús defensiu
no hi és.
Sembla ser
més que la finalitat
no era tan militar
com
l'excusa
d'aquella guerra
amb Castella
posar els merlets
i frenar
l'expansió física
del monestir
limitant-lo
als edificis
que existien.
Volent dir
d'aquí ja no podeu
no passeu
no us podeu
no podeu ampliar
més.
I això va ocasionar
l'enrariment
de les relacions
entre el monarca
i l'abat
Ferrera
que van arribar a ser
molt i molt
tibans.
Tot i això
la força del monestir
no es va pagar
tan ràpidament.
Durant els segles
XIV, XV i XVI
la seva influència
va continuar
sent molt gran
degut a la
seva vinculació
amb l'ordre militar
de Montesa
fundada per el papa
Joan XXII
l'any 1317.
Aquesta vinculació
consistia en que
Santes Creus
aportava un monjo
a l'ordre de Montesa
que exercia
com a prior.
I sembla que
aquesta relació
va durar
fins a l'any 1666.
Durant els segles
XVI i XVII
l'activitat cultural
va continuar
sent molt intensa
en monestirs
amb una biblioteca
que contenia
un gran nombre
d'incunables
i manuscrits.
L'any 1640,
per exemple,
es va vestir
un nou palau
abacial
sobre l'antic
Hospital dels Pobres
i gairebé
un segle després,
l'any 1733,
es va aixecar
la infermeria
i es va ampliar
el refetor
que va perdre
els trets gòtics.
També durant
la segona meitat
del segle XVIII
es va acabar
l'urbanització
de les places
i la construcció
del portal
de l'assumpte
que és el primer
que es troba
quan entres
al monestir.
Tot aquell espai
que hi ha abans
d'arribar
al monestir
pròpiament
que hi ha una plaça
i una portalada
abans d'entrar.
Això es va construir
la segona meitat
del segle XVIII.
L'època
d'esplendor
dels monestirs
però
ja havia passat.
Aquella forma
de control
del territori
ja no tenia
massa sentit
i amb l'arribada
del segle XIX
les coses
van acabar
de canviar
del tot.
Hi ha altres fets històrics
que semblen
que acceleren
el final
de la comunitat
de monjos
de Santes Creus.
Desamortitzacions.
Primer
la guerra dels franceses
1808
1814
época de saquejos
época de destrucció
etcètera
i desestabilització.
Després
el triàni liberal
que va imposar
el general Riego
l'any 1820
20-23
i que suposa
la primera
exclaustració
del monestir
fan fora
els monjos
de l'any 20
1820
a 1823.
L'any 23
amb la tornada
de Ferencetè
se torna
a instaurar
la vida monàstica
i és una última etapa
hasta el 25 de juliol
de l'any 1835
quan se dissol
definitivament
la comunitat monàstica
de Santes Creus
en el context
del que dius
la llei
de desamortització
del senyor
Mendisabal.
A partir de l'any
1843
les dependències
exteriors
dels monjos
doncs
se van anar
convertint
en el nou poble
de Santes Creus
o sigui
es van aprofitar
com a vivendes
i el monestir
pròpiament dit
va restar abandonat
i es posat
a saquejos
i destruccions
com la que
va patir
la tomba
de Jaume II
després
després
en parlarem
i
aquestes
destruccions
van augmentar
encara
quan
l'any 1870
es va perdre
una decisió
al·lucinant
que va ser
la de ficar
la presó
de Tarragona
a Santes Creus
aprofitant
aquells edificis
que havien buit
els marlets
i aquells murs
tan grossos
de pedres
van ficar-hi
la presó
en la destrucció
física
que tot això
va comportar
i aquesta situació
de destrucció
física
de Santes Creus
no es va poder
remejar
fins l'any
1921
quan el conjunt
arquitectònic
va ser declarat
monument històric
començant a
i una lenta
recuperació
actualment
la gestió
del monument
n'aporta a terme
la Generalitat
de Catalunya
el monestir
però mai més
ha albergat
comunitats monàstiques
a diferències
de Poblet
i Vallbona
de les Monges
on sí que n'han
llegut
amb els que forma
juntament amb
Poblet
i Vallbona
de les Monges
la nomenada
Ruta dels Xisters
però bueno
això ja seria
una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
sembla ser que
Juli César
era un gran
estratègia
a l'antiguitat
però avui en dia
doncs segurament
no se'l recorda
com a gran estratègia
degut a un còmic
Astèrix i Obèlix
perquè aquests dos gals
en més d'una ocasió
han ficat en dubte
doncs l'expansió
de l'imperià romà
en concret
per la Gàlia
però no parlem d'això
avui parlem
d'una armada secreta
que va fer servir
Juli César
en aquesta campanya
de la Gàlia
en concret
a la batalla
de l'Èssia
contra un gal
anomenat
Bersingetòrix
Bersingetòrix
Bersingetòrix
no sé si era cosí
germà d'Astèrix
o d'Obelix
segurament
o de qualsevol persona
l'ha poblat
però bé
Juli César
va comptar també
amb l'ajuda
inestimable
del Tribulus
tu saps què és el Tribulus?
ni idea
ni idea
jo no ho sabia
fins fa uns minuts
sembla ser que el Tribulus
és un objecte format
per quatre o més
puntes metàl·liques
afilades
que s'introduïen
al terra
i que sobressortien
uns quants centímetres
què podia passar
si alguna persona
caminava per aquest terreny
que es podia fer
molt de mal
que es podia fer
molt de mal
ara sí que em sembla
d'haver vist alguna il·lustració
don Juli César
va plantar
va sembrar
en un perímetre
de 16 quilòmetres
al voltant
del poble
sitiat
de l'Èsia
va sembrar
tot aquest terreny
amb tribulus
de manera que
esclavava els peus
de tots aquells
que pretenien fugir
del setge
de les tropes romanes
o sigui
era un antecedent
de les actuals mines
sí
un antecedent
de les actuals mines
no explotaven
però bé
si ho trepitjaven
et feien mal
igualment
sí
et feia mal
i una persona
ferida a les cames
amb els peus
malament
perquè no podrà fugir
no podrà enfrontar
a l'anemic
etcètera
doncs aquesta arma secreta
de Juli César
la història està plena
d'armes secretes
avui fa cent anys
a Tarragona
avui fa cent anys
a Tarragona
les comunicacions
estaven pitjor
que avui en dia
que avui en dia
no hi havia cobertura
a wifi
no segurament no
no hi havia
bueno com s'ha de haver
cobertura
d'autobusos
que ja era
es deien autobusos
omnibus
com?
omnibus?
omnibus
omnibus
todo bus
sí sí
omnibus
diu el següent
notícia apareguda
diario de Tarragona
11 de maig
de l'any 1910
diu
a les 7 de la tarde
regresó ayer
de Igualada
el omnibus
que conducía
al consejo
de administración
de la compañía
tarragonense
de automóviles
en todos los pueblos
del recorrido
fueron recibidos
con muestras
de entusiasmo
los señores busquets
aprines
ribas
besa
y demás acompañantes
siendo saludados
por las autoridades
con las pruebas
de ayer
se obtuvo
el convencimiento
de que se puede
hacer el recorrido
hasta Santa Coloma
suposemos
Santa Coloma
de Queral
en tres horas
cómodamente
y en cuatro
hasta Igualada
cuando se necesitaban
antes en coche
largas y pesadas horas
sin poder verificarse
la ida a la vuelta
en un día
como se hará
con el servicio
de automóviles
o sea una línea
de Tarragona
supongo que debían
pasar por Valls
Pondermentera
Queerol
hasta llegar a Igualada
y de aquí a Igualada
que no había un 70 kilómetros
cuatro horas
no estaba mal
con tanque
supongo que debían parar
a todos los pueblos
a todos los pueblos
y eran rebuts
eufóricamente
por la población
autóctona
pels indígenes
pels indígenes
exacto
qui més?
una otra noticia
diu
según nota facilitada
por el observatorio
de l'Ebro
el cometa de Halley
sí
cometa de Halley
sí
fa cent anys
que va passar
sí
ofrece cada día
mayor extensión
ayer llegaba
a 20 grados
teniendo cerca
de 30 millones
de kilómetros
se suposa
que era de Llargaria
se suposa
en cambio
la luz
es menos brillante
que el día 5
se sacaron
dos nuevas fotografías
pasa cada 76 años
va a pasar
el año 86
i passarà
bueno
no el veurem ja
segurament
tu no el veuràs
tu sí?
mai
i tant
vols dir?
jo penso estar aquí
cada dimarts
sí o què?
hasta que passa
el cometa de Halley
sí
impressionant
tu també
Sílvia?
jo igual que ell
immortals
només puede quedar uno
ara no ens bateremos
aquí afuera
con las espadas
jo tinc un bolí
i ja està
veus?
jo també en tinc
un altre bolí
per això
massa Disney
no no
això són immortals
això no és Disney
també ho podem deixar
per demà
no?
sí
vinga va que acabem
en una disputa
de fa 60 anys
una altra
a les 12
a les 12 menos cuarto
del dia d'ayer
frente a una taverna
de la calle San Lorenzo
disputaron
els veïns
Miquel Roca Massip
i Ramon Pallejar Soler
a més notificava inicial
com fan avui en dia
que se sepa el nombre
resultant el segundo
con varias heridas
con varias heridas contusas
en la cara
intervint a la cara
intervino el guardia urbano
señor Piqué
que condujo al herido
al médico forense
señor Villalonga
dando cuenta
al juzgado
increïble
i tenim dos patrocinants
dos
ens farem d'or
su 7
France
Améric
o Améric
repusat
el candidato
aquí el
venga
en Parfaina
Línea Brasil
Plata
saldrá de Barcelona
el día 17 de mayo
para Bahía
Río Jareiro
Santos
Montevideo
y Buenos Aires
el grandioso
y acreditado
vapor francés
France
admitiendo carga
y pasaje de cámara
consignatarios
en Barcelona
Ripoll
calle dormitorio
de San Francisco
25
principal
Barcelona
debilidad
neurastenia
consumción
clorosis
convalescencia
anemia
vino y jarabe
hemoglobín
deschains
todos los médicos
proclaman
de este hierro vital
de la sangre
cura siempre
da salud
y fuerza
y hermosura
a todos
París
y ahora me queda
bien el final
¿no?
sí
o sea que
podemos decir
que la línea
de vapor
es esta
de París
de eso
eso voy a decir
yo ¿no?
jo crec que
més que el medicament
a mi m'envien a Rio de Janeiro
y me recupero mejor
en lugar de tanta pastilleta
venga venga
nos la quedeu amb el principi
pues vinga
Société France
Amèrica
línia Brasil
plata
amb el vapor
Friends
patrocina
el nom
vinguis
amb historias
el volia a veure pasta
comencem amb un repàs
per exposicions
interessants
deixem de banda
les que es fan
a Reus i Tarragona
perquè ja les hem tractat
alguns altres dies
i ens desplacem
fins a Barcelona
a partir del 18 de maig
és a dir
de la propera setmana
Praga
París
Barcelona
la modernitat fotogràfica
1948
al Museu Nacional d'Art de Catalunya
i també al Museu Nacional d'Art de Catalunya
la moneda falsa
de l'antiguitat a l'euro
el Caixa Fòrum
també de Barcelona
si esteu interessats
en conèixer la figura i obra
de Federico Fellini
també us podeu apropar
en aquest cas
també a Barcelona
però la Fundació Caixa Catalunya
Fortuny
el mag de Venècia
i el Museu Picasso
teniu dos possibilitats
per una banda
l'actual
Picasso de Gas
fins al 16 de gener
de l'any vinent
i a partir
del 28 de maig
d'aquest mateix mes
Rossinyol Picasso
les relacions
entre aquests artistes
també a Barcelona
i relacionat amb la ciutat
i relacionat també
amb el centenari
de l'Eixample
etcètera
a Topià
Art i Ciutat
del segle XXI
el Centre de Cultura
Contemporària de Barcelona
i per una altra banda
Sardà i Barcelona
una exposició
que no sabeu de perdre
al Museu d'Història
de la Ciutat
i d'aquí
podríem anar
a Girona
Tarragona
Vic
València
Madrid
Londres
i a Santes Creus
o a Santes Creus
però com que el manem
està fent gestos
que calli ja
el deixo parlar
ja no sé
si acabo d'explicar
perquè és una mica
ostres
haver-m'ho dit
que era tan llarg
sí
és una miqueta llarg
i parlarem la setmana que ve
de la reconstrucció
del cadàver de Blanca d'en Jú
sí
però fes-nos cinc cèntims
que l'estan reconstruint
l'estan reconstruint
perquè va ser saquejada
la tomba
l'any 1836
se van dedicar
a jugar amb els cadàvers
a fer-los a trossets
per sort
el de Blanca d'en Jú
l'hem pogut
com un puzle
anar reconstruint
i està bastant
bastant sencera
i momificada
i se sap
que és ella
sí
se sap en quasi
tota la seguretat
va morir
després del seu
desèpar
i han trobat
conservat
l'úter
dilatat
encara
Déu-n'hi-do
la setmana que ve
ho ampliarem
una miqueta
doncs bé
30 minuts
del No em vinguis a mi història
es passen volant
ha estat un plaer
esperem que per vosaltres
també
estimats
oients de Tarragona Ràdio
sets
a la fi
Pumpkin
i
fes gasp
Brava
l'educiat
Fins demà!