El Espai de la Habanera
El Espai de la Habanera
El Espai de la Habanera
Blava com l'aigua d'un mar antí
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavina, daurada d'imatges, vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Complin els versos, sense neguit
Sense neguit els pins m'abracen
Sento com calla
El vent s'emporta tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me la platja
Per sentir sons i tardes
Del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma
Per fumar
A l'onada més alta
I guarni de palmeres
El record
Escampant
Em canyella
Em canyella
Totes
Em canyella
I en patxines
I en patxines
Fer-lis un braçó
Els vells
Els vells
En parlen
Plens de tendresa
D'hores viscudes
Amb emoció
Joves encara
Forres i valents
Prínceps de xarxa
Herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls i mentes
El meu cor cercarà
Noves històries
Del temps
Vaixells que tornen
D'un lloc de sol
Porten tonades
Enamorades
Dones i pàtria
Veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes
Del passat
Del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma
Per fumar
De lluna
Foc i ron
Si pogués enfilar-me
A l'onada més alta
I guarnir de palmeres
I guarnir de palmeres
El record
El record
Escampant amb canyella
Totes les cales
Totes les cales
I empatxines
Fer-los
Fer-los un braçó
I empatxines
Fer-los un braçó
I empatxines
Fer-los un braçó
I guarnir de palmeres
Fer-los un braçó
I guarnir de palmeres
Fer-los un braçó
Fer-los un braçó
L'ombard
La poetessa
Gloria Cruz
Castor Pérez
Guitars del grup
Ens han ofert
Vestida de nit
En aquests casos
El duet
Que encara existía
i els dos intèrprets,
els dos components de la formació
han anat a dos grups diferents.
I ara, de Miquel Martí Pol i Josep Bastón,
segur, peix fregit,
Mare si fos mariner.
Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
m'aniria a mar en dins,
tot sol en la meva marca.
El vell foren trins de cor,
la vella de poloma blanca,
i el cor d'un blau com d'en Cis,
i els ulls d'un verd d'esperança.
Mare si fos mariner,
mariner de bona traça,
m'aniria a mar en dins,
tot sol en la meva marca.
Mare si fos mariner,
us faria adéu al por,
una déu pleta en llorança,
entre l'estal, l'envi al pit,
m'enduria el goig de l'aire,
la perdó fina dels pit,
la llum de les pinyes clare.
Mare si fos mariner,
tot sol en la meva marca,
iria a cercar l'amor,
per porc i caldes llunyades.
Gallardet de tal del mar,
perquè encaminés la passa,
i olor de funoi marí,
entre el meu pit i l'escama.
Mare si fos mariner,
tot sol en la meva barca,
iria a cercar l'amor,
per mars de somni rondalles.
L'amor seria molt lluny,
si encaldrien de jornades,
de nits guaitaria el cel,
de dies la mare tan blava,
veuria passar a aixells,
vinguts de terres estranyes,
Mare si fos mariner,
mariner de bona gràcia,
marineria a mar en dins,
tot sol en la meva barca,
tot sol en la meva barca,
Mare si fos mariner.
Mare si fos mariner.
I una fusió entre la cobla Montgrins
i el club de habaneras.
Por vos,
s'ofereixen la gran habanera
de Frederic Sirés,
la gavina.
Mare si fos marineria a la terra.
Oh, que vine voladora,
que voleies sobre el mar,
i el pas del vent mar en fora,
vas volant fins arribar.
Oh, la platja assolellada,
platja de dolç o racó,
On dia i nit hi fa estada, la rina dels meus amants.
Quan la vegi sol, però de qui et ha un arbre,
doni la besada que li envia més per bé.
Lliga o bé que sento dolça mangia
i que penso en ell en tot moment.
Pots igual que tu gavines, el mar pogués travessar.
Fins a arribar a la platja, on tan grat és recordar.
I veure la imatge bruna en un sual despertat
de la nina que entre somnis és tan gran per acariciar.
Quan la vegi sola, però de qui et ha un arbre,
doni la besada que li envia més per bé.
Lliga o bé que sento dolça melangia
i que penso en ell en tot moment.
i que penso en ell en tot moment.
A principis del segle passat, el 1907,
va naixer a Torre de Campo, a Jaén,
Juanito Valderrama.
I molt, molt...
D'una família dedicada a la paellesia.
Molt, molt jovenet.
Ja li agradava cantar des de molt petit.
I mira per on la gran niña de la Puebla
va aconseguir que el pare de Juanito Valderrama
li deixés entrar-hi a la seva companyia.
Bé, doncs així va arrencar els seus cans
i les seves composicions,
perquè aquesta va intervindre també en aquesta manera
amb un ritme un poc estrany.
Com a tal, Valderrama serrapia escolies
i guia són els autors
i el títol, molt conegut per molts de vosaltres,
su primera comunió.
Com a una blanca azucena,
lo mismitó que un camí.
Mi niña va hacia la iglesia,
a la iglesia de Sanquí.
I ha cumplido siete años
i va a recibir a Dios.
Mi niña toma rezando
su primera comunió.
Y en el quicio de la puerta
y estamos un marillo
con lágrima en los ojos
y risa en el corazón.
Un coro de serafines
y hay en el altar mayor
que está mi niña tomando
su primera comunión.
de rodilla.
De rodilla es tan bonita
y tiene tanto salero
que le da el agua bendita.
de rodilla es tan bonita.
Un angelito del cielo.
Mi niña ya está en mi casa
llena de gracia de Dios.
Cómo la mira su mare
y cómo la miro yo
cariño de mi cariño
y alegría de su amor
la nieve y el blanco armiño
copiaron de tu candor.
Para un padre y una madre
no hay alegría malión
que verá será sucio
la primera comunión.
La primera comunión.
de rodilla es tan bonita
y tiene tanto salero
que le da el agua bendita.
Un angelito del cielo
y un angelito
y un angelito
del cielo.
De donde ha sido una manera
una manera diferente
penso que Bussaldés también
estuvo de acuerdo
pero firmada como manera
y en algunos momentos
se sentía
aquel ritme.
Ahora nos enganemos
a un grupo
que se va a crear
el año 97
pero que ya hace
no sé, tres años
más o menos cuatro
y ya no asisteis.
Es el grupo
Sinofós
y sentirem
una manera escrita
por Prat
más y Bosa coma.
El título
La canción
de l'indiano.
En un capmespre
d'estil
Buscant la fresca
de l'oratge
Vaig enfilar
Montoró
Des d'on veia
bosque i platja
El poble
estava tranquil
i en la calor
romancejava
una meda
en l'horitzó
En la broma
s'esquillava
un cop d'aire
sobtadament
Matença
una dolça
flaire
Era l'olor
del jesemí
que em semblava
oblidada
Oh,
perfum
d'un altre
temps
Com una espina
tu vols
lavar-te
En aquest cor
oblidatís
que
em volteu
una vegada
Era
sol
per
fundar
el meu
cor
la fregència
d'una
covada
que jo
covard
de mi
vaig deixar
tornant
a casa
No
fugis
no
Vull tornar
a flairar-te
encara que
tu ets
per mi
una espina
al cor
clavada
No
fugis
no
Vella
imatge
llorada
que
dins del
meu
pensament
hi faré
la nostra
espada
que
quýs
Un cop d'aire sobtava met,
de trançar una dolça flaire,
era l'olor dels jesamins
que em semblava oblidada.
Oh, el perfum d'un altre temps,
com una espina tu vols clavar-te
en aquest cor oblida a mi,
que em falté una vegada,
eres el perfum del meu cor,
la fregància d'una covada,
que jo, covard de mi,
vaig deixar tornant a casa.
No fugis, no,
Vull tornar a flairar-te,
encara que tu ets per mi,
una espina al cor clavada.
No fugis, no,
vella imatge enyorada,
que dins del meu pensament
t'hi faré la nostra estada,
plena de jesamins,
on tu podes quedar-te.
Oh, no fugis, no,
deixa'm tornar a estimar-te,
i a trucar als teus ullets.
No deixaré de passar-te.
I ara la versió de La Paloma
de Sebastián Iradier,
a càrrec de una versió
de Hamburg, Alemania,
de Pieter Flaschner.
bir standards,
hi fioxi,
hii hoθies de la pagina,
Dein Schmerz
wird vergehen
und schön wird es
wiedersehen.
Mich treibt die Sehnsucht fort
in die blaue Ferne.
Unter mir, mir
und über mir
Nacht und Störme.
Vor mir die Welt,
so treibt mich der Wind
des Lebens.
Wei nicht, mein Kind,
die Tränen,
sie sind vergeben.
Auf Matrose,
oh hey,
in die Wogen
der See.
Nur Erinnerung
an Stunden
in der Liebe
bleibt noch
an Lang
zurück.
Seemanns Brau
ist die Schee
und nur ihr
kann er treu
sein.
Wenn der Sturmwind
sein Lied singt,
dann winkt mir
der großen Freiheit
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Glück.
Wie weit wird der Himmel
sein?
Wie weit wird der Himmel sein?
Wie weit wird der Himmel sein?
Wie schau hoch vom Maskorb weit in die Welt hinein?
Nach vorn schaut mein Blick,
zurück darf kein Seemann schauen.
Kapon liegt auf Lee,
jetzt heißt es auf Gott vertrauen.
Sieh man die Wacht, denn strahlt doch als Gruß des Friedens,
hell in die Nacht das leuchtende Kreuz des Südens.
schroff ist das Riff und schnell geht ein Schiff zugrunde,
früh oder spät schlägt jedem von uns die Stunde.
Auf Matrosen, oh hee, einmal wird es vorbei sein.
Einmal holt uns die See und das Meer gibt keinen von uns.
zu weinen,
zu weinen,
la Paloma, oh hee,
in die Augen der See,
hee, hee.
Eee, hee, hee.
Je, hee, hee, hee.
Ella me habló en la bahía,
de la isla donde nació,
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Programa 350
De Habaneras des del Balcó
Amb Núria Cartanyal Control
Parlant-vos Javier Pardina
Però, com us he dit al principi
Està tot això gràcies a vosaltres
Per seguir apostant per nosaltres
En aquest programa d'habaneras i cançons
Que parlen de la mar
Habaneras, balosos, cançons
Que parlen dels mariners, dels pescadors
De morts, de l'Habana, de moltes coses
I vosaltres, oients, gràcies una vegada més
Us esperem el diumenge, com cada setmana
Aquí, a Tarragona Ràdio
Adeu!
Que parlen de la bahia
Contemplando el mar azul
Yo le cante esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahia
Con el viento en libertad
De callos, de callos y de manglares
De guajiros y palmares
Voyos y de su amor
Mulatay
Mulatay
Mulatay
Mulatay
La cubanita
La cubanita
La cubanita
Que allá en la bahia
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
Mulatay
Mulatay
Mulatay
La cubanita
La cubanita
La cubanita
Que allá en la bahia
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Tabaco y ron
Tabaco
Grata