El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues oïdors del Campanar.
Benvinguts a una nova emissió d'aquest programa, fruit de la col·laboració entre aquesta emissora
i el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, els saludem en Sant Tigrimau, el control tècnic, i avui, excepcionalment, qui els parla?
Lidat Bertrat.
Arribem, doncs, avui, el diumenge 13 de juny, 11è diumenge de durant l'any.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Quan us arribin aquestes línies, estarem clausurant l'any sacerdotal.
El divendres, 11 de juny, Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús,
el Sant Pare posarà el punt final aquest any dedicat als sacerdots
que ha transcorregut entre llums i ombres.
Estic convençut que, en aquests dotze mesos, com de festa passa sempre el temps,
el Senyor ha vessat moltes gràcies en els seus ministres,
però també hem assistit a un nombre considerable de notícies
que fan referència a actuacions deplorables d'alguns sacerdots,
poquíssims respecte del total.
Us he de reconèixer que em van impressionar les paraules que va dir el Sant Pare als periodistes
en l'avió Camí de Fàtima, en les quals relacionava aquests fets lamentables
amb el que s'anomena el tercer secret de Fàtima.
Deia el Papa.
En la visió es parla de la necessitat d'una passió en l'Església,
que naturalment es reflecteix en la persona del Papa.
Però el Papa està per a l'Església i, per tant, són sofriments de l'Església els que s'anuncien.
El Senyor ha dit que l'Església hauria de patir sempre,
de maneres diverses, fins a la fi del món.
La resposta de Fàtima té a veure, substancialment, amb la resposta fonamental,
és a dir, amb la conversió permanent, la penitència, la pregària
i les tres virtuts teologals, fe, esperança i caritat.
La novetat que podem descobrir avui en aquest missatge es troba en el fet
que els atacs al Papa i a l'Església no venen només de fora,
sinó que procedeixen, precisament, de dins de l'Església,
del pecat que hi ha a l'Església.
L'Església té una profunda necessitat de tornar a prendre la penitència,
d'acceptar la purificació, d'aprendre el perdó,
però també la necessitat de la justícia.
Aquestes són paraules del Sant Pare en aquell dia en l'avió cap a Fàtima.
En la pregària per l'any sacerdotal hem demanat a Déu
que ompli de favors i de benediccions als sacerdots.
Ara, en clausurar aquest temps de gràcia, demano al Senyor
que els preveres acollim aquest do de saber aprendre la conversió,
la penitència, la pregària, les virtuts teologals.
Amb aquest renovament personal i interior podrem renovar també l'Església
i suscitar les vocacions que tant ens manquen.
Així ho demanem en la mateixa pregària de l'any sacerdotal.
Diem, desvetlleu una resposta de generosa disponibilitat
en el cor dels qui crideu al Ministeri.
En la passada jornada de pregària per les vocacions del 25 d'abril
recordava el papa Benet XVI
que el testimoniatge és el que suscita les vocacions.
Que l'Espírit Sant ens faci entendre
que la principal preocupació de cada cristià
i molt especialment dels preveres
ha de ser la fidelitat,
la lleialtat a la pròpia vocació,
a qui rau el secret
no sols de la felicitat eterna,
sinó també de la felicitat i la joia en aquesta vida.
Adéu-siau.
Aquests 13 de juny hi ha programades moltes activitats
a diversos punts de l'Arxidiòcesi.
Així, per exemple, cal recordar la celebració
de la 24a edició de l'Aplec de la Rosa
al Santuari de Sant Magí de la Profeganya,
on a les 12 de la migdia
hi haurà la benedicció d'una imatge de Sant Magí
que substituirà la que fos sostreta fa uns anys.
Seguirà la celebració de l'Eucaristia
presidida per mossèn Francesc Gallart,
rector del Santuari.
Sostindrà el camp de l'Assemblea
la camarada antistiana
i l'organista mossèn Miquel Castillejo.
A l'ofertori es farà l'ofrena d'una llàntia
per part del gremi de pagesos
de Sant Isidre de Tarragona.
La llàntia està restaurada
per Jordi Manós i Pere Leal.
Seguirà la tradicional ofrena de roses
i la de la colla castellera
Chiquets de Tarragona.
En acabar hi haurà la benedicció
i el repartiment de les roses,
així com el cant dels goig.
També cal dir que el Club Vaixell
aprofitarà aquesta diada
per celebrar els seus 40 anys
de la seva fundació,
així com els Chiquets de Tarragona
brindaran una exhibició castellera.
Després, a la una del migdia,
hi haurà un concert a càrrec
de la camarada antistiana
de la Bisbal del Penedès
i de l'organista Arnau Ferrer,
tots sota la direcció
del mestre Joan Ferrer.
En una altra ordre de coses,
l'Arbós del Penedès serà el marc
aquest diumenge, 13 de juny,
de la trobada diossassana de catequistes.
El lem enguany és
Empaltats per donar fruit.
Les activitats donaran començament
a l'església parroquial de Sant Julià
a les 10 del matí
i culminaran a les 6 de la tarda
amb la solemne Eucaristia
que presidirà el senyor arquebisbe.
Per altra banda,
amb una Eucaristia
a l'església parroquial
de Sant Miquel Arcàngel del Meusté,
començaran aquest mateix diumenge,
13 de juny, a les 12 del migdia,
els actes amb motiu del nomenament
de Monsenyor Miquel Barberà Anglès,
protonotari apostòlic
i degà del capítol de la catedral
com a fill predilecte de la vila.
A les 6 de la tarda
es descobrirà una placa
a la plaça que portarà el nom
de l'Homenatjat i després del Teatre Municipal
hi haurà un acte acadèmic
i un concert.
Aquest diumenge,
13 de juny,
11 del temps de durant l'any,
conegut també com Temps Ordinari,
l'Evangèlia segons Sant Lluc,
capítol 7,
versets del 36,
el verset 3 del capítol 8.
Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell.
Jesús entrar a casa del fariseu
i es posar a taula.
Hi havia al poble una dona que era una pecadora.
Quan va saber que Jesús era a taula,
a casa del fariseu,
hi anava amb una ampolleta de la bastra
plena de perfum
i es quedava plorant als peus de Jesús
darrere d'ell.
Li mullava els peus amb les llàgrimes,
els hi eixugava amb els cabells,
els hi besava
i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús
a veure això pensar
Si aquest fos profeta,
sabria qui és aquesta dona que el toca
i quina mena de vida porta.
És una pecadora.
Jesús li digué
Simó, t'haig de dir una cosa.
Ell li respongué
Digues, mestre.
Dos homes devien diners a un prestador.
L'un li devia 500 denaris
i l'altre 50.
Com que no tenien res per pagar,
els va perdonar el deute a tots dos.
Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?
Simó li contestà
Suposo que aquell aquí ha perdonat
el deute més gran.
Jesús li diu
Has respost correctament.
Llavors agirà cap a la dona
i digué a Simó
Veus aquesta dona?
Quan he entrat a casa teva,
tu no m'has donat aigua
per rentar-me els peus.
Ell, en canvi,
me'ls ha rentat amb les llàgrimes
i me'ls ha aixugat amb els cabells.
Tu no m'has rebut amb un bes.
Ell, en canvi,
d'ençà que he entrat,
no ha parat d'abasar-me els peus.
Tu no m'has onzit el cap amb oli.
Ell, en canvi,
m'ha onzit els peus amb perfum.
Així, doncs,
t'asseguro que els seus molts pecats
li han estat perdonats.
Per això,
ell estima molt.
Aquell a qui poc és perdonat,
estima poc.
Després,
digué a la dona.
Els teus pecats
et són perdonats.
Els que hi eren a taula amb ell
començaren a pensar.
Qui és aquest que fins i tot
perdona pecats?
Jesús digué encara a la dona.
La teva fe t'ha salvat.
Vés-te'n en pau.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 13 de juny
ens trobem el diumenge
11 dels anomenats
de durant l'any
i ens parla
del perdó del Senyor,
perdó que torna a la vida.
Quan ens apartem
de l'ensenyament
i la comunió
de Déu,
ens despistem
nosaltres
i provoquem
o marquem
un camí despistat
pels altres,
sobretot
pels qui no tenen ocasió
de pensar i actuar
en plena llibertat
de coneixement.
Malgrat tot,
l'amor de Déu
sempre ens surt
a l'encontre
i de moltes maneres.
Ens ofereix
el perdó
perquè puguem
adreçar
les errades
i tornem
a la comunió
de vida
que correspon
als dons
que ens ha donat
i no ens retira.
En tenim
molts d'exemples,
com en recorda
avui el pecat
de David,
el seu reconeixement
i penediment
i l'acollida generosa
del Senyor.
El salmista
s'ho aplica
en la seva experiència
i ho proclama
cantant
per omplir-nos
d'esperança.
Tan bon punt
m'he proposat,
Senyor,
de confessar-te
la falta,
m'has perdonat
la culpa
comesa.
Aquest amor
eficaç
que ens manifesta
el perdó
de Déu
el trobem
en l'acció
salvadora
de Jesús.
Sant Pau
ho ha experimentat
personalment
en la seva relació
directa amb
Jesucrist
que li ha obert
els ulls
i la porta
a la comunió divina
i busca
el seu creixement
en l'acció
evangelitzadora
sense
límits.
Ell mateix
ens ho explica
en la segona
lectura d'avui.
Ja no sóc jo
qui visc,
és Crist
qui viu amb mi.
La meva vida
terrenal
l'he vist
gràcies a la fe
en el Fill de Déu
que em va estimar
i es va entregar
ell mateix
per mi.
No vull
fer inútil
la gràcia
de Déu.
Aquest
és l'Evangeli
que ens ha portat
Jesús.
L'Evangeli
del perdó
que es manifesta
en l'amor
i de l'amor
que es manifesta
en el perdó.
Un amor
i un perdó
obert a tothom.
Un amor
i un perdó
que no es basa
en lleis
ni en cerimònies
sinó en expressions
sinceres
de reconeixement
agraït
per l'abraçada
de Déu
que veu la sinceritat
de tothom
i no fa
diferències
de persones.
El text
de Lluc
avui
ens ho diu
prou clar.
L'amor
i el perdó
de Jesús
transforma
les pecadores
en diaconeses.
El sona
el número 112
no es tracta
de cap número
bíblic
o misteriós.
És
senzillament
el número
de telèfono
el que el ciutadà
ha de trucar
davant
qualsevol incident.
És a dir,
un accident,
un robatori
o un incendi,
per exemple.
Precisament
els Mossos d'Esquadra
han convocat
els rectors
de les parròquies
del Tarragonès
per aconsellar-los
una sèrie de mesures
de seguretat
per tal
d'evitar robatoris.
Tot i que no hi ha hagut
una onada
de robatoris
als temples,
sí que cal
adoptar mesures
de prevenció.
Naturalment,
els rectors
de parròquies,
esglésies
i santuaris
són els primers
defensors del patrimoni
i ja fan
tot el que poden
per garantir
la seguretat
dels temples.
Però és bo
que també
els cossos
de seguretat
hi prenguin part
d'una manera
explícita
i activa
mitjançant
una sèrie de consells
i recomanacions.
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
La globalització
ens fa pensar
en la possibilitat
d'un ecumenisme planetari,
és a dir,
de la unió
de tot el planeta
sota unes consignes
i uns objectius comuns.
Tots volem
el bé
de la humanitat.
Tots volem
que hi hagi
més justícia
en el món
i que els béns
se distribueixin
d'una altra manera.
Un món nou
s'ha d'estructurar
a partir dels pobres.
Des de dalt
ja s'ha intentat.
Des del poder
o des del diner
s'ha demostrat inviable.
Cal encetar
camins nous
de solidaritat
que són,
per altra banda,
camins de felicitat
per a tots.
El mercat
s'ha manifestat
insuficient.
No pot marcar
la pauta
d'un món nou.
Qui més té
més guanya.
El mercat
per ell mateix
tendeix més
a concentrar riquesa
que a distribuir-la.
Cada dia
es fa sentir
més imperiosament
la necessitat
d'un món unit.
Unit per a defensar
els drets
de totes les persones.
Units
per un major respecte
de la natura.
units per a defensar
els valors
i les virtuts
de cada poble.
No es tracta
de destruir res,
sinó de construir
entre tots.
Hauria de ser
a partir
de les Nacions Unides
que se elaborés
un projecte ambiciós,
una meta
solida
de caràcter mundial.
Tots
i sortiríem guanyant.
El progrés
d'una part del món
repercuteix
en el progrés
de tota la humanitat.
La crisi
ens ha revelat
la interdependència
econòmica
de les nacions.
La humanitat,
deia Gorbatchov
a la perestroica,
és com una cordada.
Tots anem lligats.
Si un s'enfonsa,
s'enfonsen
tots els altres.
La crisi
d'un país
repercuteix
en la crisi
de tota la regió
i per extensió
de tot el món.
La nostra Església,
que es diu
catòlica
i vol ser-ne,
té un paper
molt important
en aquesta comesa.
Cris
ha vingut a unir
totes les races
i tots els pobles,
però aquesta tasca
ens l'ha encomanat
a nosaltres.
Julio Lois,
teòleg,
constat en l'últim número
de la revista
Frontera
que s'aprecia
en la teologia
europea
dels últims temps
una forta convicció
sobre la necessitat
d'aquest ecumenisme.
Joan Baptista,
Metz,
el defensor
de la teologia
política,
parla d'un ecumenisme
de la compassió.
Compassió entesa
no pas en el sentit
de solidaritat sentimental,
sinó en el sentit
etimològic
de la paraula.
Patir amb,
fer nostre
el sofriment
dels altres.
Es tracta,
per tant,
d'una solidaritat real,
de compartir els béns
però també el dolor
de les víctimes.
Hans Kling
propugna
des de fa temps
una ètica universal,
una escala de valors
acceptada
per tothom,
unes normes
de convivència
fonamentals
sobre les quals
s'estructuraria
les relacions
internacionals.
Josep Lluís
González Faust,
teòleg
de Casa Nostra,
considera
que un dels grans
desafiaments
de l'Església
catòlica,
de l'Església
catòlica, avui
és passar
d'un comunisme
a dintre,
de car
a les esglésies
cristianes,
a un comunisme
més universal
que englobi
les diferents
religions
no cristianes
i fins i tot
més enllà
de les religions.
Tot aquell
que senti
una mínima
inquietud social
i vegi
la necessitat
d'elaborar
un nou projecte
de societat.
És en aquesta línia
que ha lluitat
sempre
la teologia
de l'alliberament.
És la gran oportunitat
que no podem desaprofitar.
La tècnica
ens uneix.
El món
s'ha fet petit.
Que els mitjans
de comunicació
no siguin
per enfrontar
sinó per solidaritzar.
Queda molt a fer
i ja seria hora
que ens poséssim d'acord.
És trist
però d'una colla
de malvinguts
no pot sortir
res de bo.
El món
no s'arregla sol
ni s'arreglarà
ni l'arreglarà
el mercat
ni el sistema
que s'ha fet hegemònic
i que més tendeix
a concentrar diners
que no pas
a distribuir-los
justament.
Aquesta és la funció
dels Estats
i en primer lloc
de l'Organització
de les Nacions Unides
que hauria de tenir
més autoritat
per a poder planificar
i decidir
un programa alternatiu
que comencin
pels de baix
que no se'ns detingui
en discussions inútils
ni en convencions
que no passen
de bones voluntats.
Avui s'imposa
una voluntat decidida
per salvar el planeta
tant econòmicament
com ecològicament.
No podem seguir
jugant amb els pobres.
Ja se'ls ha enganyat
massa vegades.
D'una major productivitat
en sortirà un món
més just.
Mentida.
Els anys
de les vaques grasses
per a alguns
continuaven sent
anys de vaques primes
i molt primes
per bona part
de la humanitat.
El món
s'ha d'estructurar
segons altres paràmetres.
Ara
no hi ha excusa.
Les possibilitats
són enormes.
Si el món
va malament
és perquè ens manca
seny
i amor
i ens sobrecudícia
i egoisme.
La crisi actual
n'és un bon testimoni.
Només una voluntat
decidida
ens pot portar
a una humanitat nova.
Amics,
fins un altre dia
si adéu plau.
El dissabte 19 de juny
hi ha previstes
dues sessions
formatives.
Una d'elles
es tracta
de la novena
sessió del curs
Trobar-se en la fe
que en aquesta ocasió
versarà sobre el tema
la vocació de l'home
la vida en l'esperit.
Aquesta sessió
que organitza
l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós
tindrà lloc
a Reus
concretament
a la parròquia
de Cris-Rei
des de les 11 del matí
a la 1 del migdia.
Per a la tarda
la sessió
es farà a Valls
a la parròquia
de Sant Joan
de 4 a 6 de la tarda.
L'altra activitat
tindrà per seminari
el Santuari Monestir
de la Serra de Montblanc.
Es tracta
del seminari
sobre la relació
home-dona
i l'organitza
el seminari
Laical-Diocesà.
Consisteix
en un aprofundiment
des de l'experiència
i la vida
il·luminat
per la paraula de Déu.
És un complement
a la formació
d'acollidors de parelles
que volen rebre
el sagrament
del matrimoni.
L'horari
serà el de costum
a partir de les 10 del matí.
I recordem
que aquestes
sessions formatives
tant les
de Reus
i Valls
com la
de Montblanc
tindran lloc
el referit
dissabte
19 de juny.
i no oblidem
que els propers
18 i també
19 de juny
a l'amfiteatre
romà
de Tarragona
es tornarà
a representar
la passió
de Sant Fructuós.
A la representació
s'inclouen
en guany
algunes novetats
per tal de fer-la
més propera
als fets reals.
El preu
de les entrades
és de 10 euros
pels adults
i 5 euros
pels nens.
Fa poc
mossèn Miquel
el Barberà
escrivia
que estem vivint
uns moments
de molt de pessimisme
de molta desconfiança
de molt de sofriment
de desencís
de recel
de baixa moral.
En la nostra societat
no hi ha
institució
que no tingui problemes
punts foscos
o negres
i que no sigui
motiu
de desafecció.
Mirem o mirem
a tot arreu
se'ns plantegen
interrogants.
Les institucions
econòmiques
les polítiques
les educatives
les familiars
les sanitàries
les de la informació
les de l'esport
i fins i tot
les religioses.
A moltes persones
els estan fallant
moltes coses
en les quals
havien confiat
encara que fos
superficialment
i amb molta lleugeresa.
És un moment
en el qual
hem de proclamar
amb molta fermesa
quines són
les conviccions
que poden donar
realment suport
fortalesa
coratge
i sentit a la vida
un sentit profund
com només pot donar
el Déu vivent
i veritable.
No es tracta
de reviure
aquelles tesis
que el pobre
es projecta
en un Déu ric.
El nostre Déu
ens salva morint
en creu per amor
per donar-nos
vida eterna.
Potser
si no hi hagués
tanta por
al que diran
hi hauria
més persones
que dirien
jo hi torno.
Jesucrist
és l'únic
salvador del món
i de cada un
de nosaltres.
A moltes persones
ens faria bé
descobrir-ho
o redescobrir-ho.
a tots els homes
però l'actitud
dels seus companys
era ferma
i decidida.
A casa nostra
ben segur
que el mossèn
hauria de fer el mor
a la realitat
missionera
oberta
des de la
delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Deu-vos guard.
Sempre a tots
ens va bé
d'escoltar
el testimoniatge
de vida
d'algú
de casa nostra
en aquest cas
de pregària.
Són paraules
de Ramon
Bos Puig
de Forès
missioner
diocesà
laic
enviat
a Guatemala.
Mireu
què ens diu.
Són dos quarts
de sis
del matí.
Com cada dia
el despertador
biològic
em desvetlla.
La fresca
de la matinada
fa més agradable
l'escalforeta
dels llençols
impitant
a la paresa.
Va,
una estoneta
més al llit
el cap i a la fi
encara és fosc.
Sense llum
es pot mirar
endins
així que demano
audiència
com ens diu
Sant Romero.
Tots tenim
aquest santuari
íntim
que és la consciència
on Déu espera
que hi entrem
a parlar amb ell
i a decidir
el nostre destí
a la llum
de la seva mirada.
És bonic pensar
que alhora
que jo vulgui
tinc audiència
amb Déu
que en qualsevol moment
que jo vulgui
passar-hi
ell m'estarà
esperant
i escoltant.
Que el llit
no és lloc
per més indicat.
En bona fe
que sí.
Aquesta és
una presa
santa.
Parlem
de les coses
que passen.
Es fan
vells
els avis
oi?
Alguns
ja han tornat
a casa
però
els que queden
quina lliçó
ahir
la Carlota.
No la tenim
al programa
per manca
de diners
però també
l'ajudem.
Té 78 anys
els acaba
de complir
és sorda
no té família
va
per les cases
a quina
més necessitada
a demanar
alguna cosa
per a menjar
un grapat
de mores
o d'arròs
una culleradeta
d'oli
un pessic
de sal
ara que hi ha
fruita
recull
mangos
pel terra
els tria
i els vent
ja pots pensar
a un
que et sal
la donzena
algú n'hi compra
més per compassió
que per interès
i així
va vivint
vivint
de lluny
ens veu
i ara
què fa
se'n torna a casa
si se'n pot
dir casa
del lloc on viu
el moment
surt
amb un morreló
i ve cap a nosaltres
el morreló
és ple a besar
de mangos
que ens dona
amb un somriure
alegre i feliç
és el treball
de tot el dia
tot el que té
no ha esperat saber
si li portàvem
alguna cosa
així és l'agraïment
la generositat
i la confiança
de l'Evangeli
i els nens especials
la Joana
quin canvi està fent
té uns anys
no parla
el pare
els va abandonar
just al néixer ella
la mare
sola
treballant a la finca
a meitat de sou
pel fet de sa dona
ha criat
els quatre fills
ara
els dos grans
ja viuen
independents
només li queden
el nen
de trents anys
que va al col·legi
i la Joana
amb síndrome
de don
mentre treballava
havia de lligar
la nena
com un gosset
perquè no es perdés
o prengués mal
la nena
era violenta
i poc sociable
el primer dia
que va venir a casa
fa dos mesos
pegava a tort
i a dret
s'escapava
no es podia controlar
ahir
només entrar
s'ens tirar els braços
a fer-nos petons
i ensenyar-nos
el vestit
que li vàrem regalar
estava preciosa
la seva cara
ja no podia expressar
amb més plenitud
l'alegria
l'alegria desbordant
dels seus sentiments
innocents
i agraïts
la seva mirada
era un doll
de tendresa
i afecte
s'han trencat
les barreres
i la seva mare
entre llàgrimes
ens ha explicat
la seva vida
de sofriment
i també
entre llàgrimes
l'alegria
que ara sent
pel canvi
de la seva filla
la terapeuta
ens ha dit
que arribarà
a parlar
adéu-siau
i salutem ara
mossèn Simó Gràs
director del secretariat
diossessà de vocacions
que està ja preparat
davant del micròfon
salutacions
des del secretariat
diossessà de vocacions
de l'alegria
de l'alegria
de l'alegria
de l'alegria
de l'alegria
de l'alegria
de l'alegria
de l'alegria
mireu entre
les moltes activitats
que des del secretariat
s'organitzen
per tal de
desvetllar
la vocació
que Déu està oferint
a cada un dels joves
de la nostra terra
i per acompanyar-los
en aquest discerniment
vocacional
des de fa una colla d'anys
el secretariat
també organitza
la trobada
d'escolans
la trobada d'escolans
és oferta
com el seu nom indica
a tots aquells
nens i nenes
nois i noies
que estan col·laborant
com a escolans
a les nostres parròquies
i comunitats
és una trobada festiva
és un moment lúdic
en el qual
ens reunim
i visibilitzem
el treball
que estem realitzant
des de les diferents
parròquies
la trobada d'escolans
d'enguany
celebrarà
el dia 25 de juny
divendres
l'endemà de Sant Joan
el dia 25 de juny
i serà a la parròquia
de Sant Martí
d'Altafulla
el programa d'enguany
serà el següent
amb motiu
de tot aquest any
sacerdotal
hem volgut
que la figura
de Sant Joan Maria Vientney
pugui ser presentada
als escolans i escolanes
que hi participin
d'una manera
senzilla
clara
però a l'hora
que els hi esdevingui
per ells
doncs
captivadora
que els interrogui
hem volgut agafar
la frase
que Sant Joan
Maria Vientney
va dir a aquell noi
que el va trobar
pel camí
i jo t'ensenyaré
el camí del cel
i és aquesta la nostra voluntat
ajudar els nostres escolans
a descobrir
que la seva tasca
no és només un servei
mecànic
o tècnic
podríem dir
permeteu-m'ho
sinó que sobretot
és un servei
a la comunitat
és un servei a Déu
és un servei a l'Església
i per tant
que aquest servei
també els ha de configurar
com a persones
així doncs
el dia 25 de juny
a Sant Martí d'Altafulla
la trobada d'escolans
comptarà
amb una gincama
comptarà
amb la celebració
de l'Eucaristia
comptarà
amb una estona
de piscina
com sempre fem
amb jocs de cocaña
i dinant tots junts
volguent sobretot
sobrallar
aquest to festiu
aquest to lúdic
aquest to fratern
animem
a les persones
que ens escolteu
que us interesseu
que vulgueu participar
en aquesta trobada
d'escolans
que es poseu
en contacte
amb el secretariat
diossessar de vocacions
i sobretot
a través de la seva
plana web
que podreu trobar
a través del
www.arcabisbatdetarragona.cat
a la part inferior
on hi diu vocacions
o sinó
entrant al Google
i buscant
elteucí.com
elteucí.com
moltes gràcies
i això és tot per avui
amics i amigues oïdors
ens acomiadem
fins la propera emissió
si no ho vol
fins aleshores
feliç setmana a tothom
dinsura
dinsura
dinsura
dinsura
i
Fins demà!