Gràcies.
Les circumstàncies tan especials per les quals ha hagut de desenvolupar-se Catalunya
al llarg de la seva història recent han fet que a vegades la imatge d'alguns aspectes
de la seva societat s'hagi mostrat en part distorsionada.
Em refereixo ara en aquest moment a la incompleta visió que alguns tenen del sardanisme
com qualcom exclusivament conservador, carca en definitiva.
Certament n'hi és aquesta part dels que habitualment actuen en l'àmbit sardanista
i a més han estat elements que en moments clau han sabut situar-se de manera que sovint ha semblat que ells
i només ells eren la definició més genuïna de sardanista.
A vegades no eren necessàriament actituds polítiques, ja que només actuaven i encara actuen alguns
com a defensors d'una determinada manera d'entendre la sardana
que la veu com a qualcom pur i angelical i són totalment immobilistes davant qualsevol evolució.
El cert, però, és que en la sardana hi ha de tot.
De la mateixa manera que hi ha alts i baixos, guapos i lletjos, etcètera,
hi ha gent ferotjament conservadora i altra de progressista amb totes les variants possibles.
Una altra cosa és, com dèiem, que la imatge predominant hagi estat una determinada
o que el poder a la influencia l'hagi tingut segons qui.
Sigui com sigui, cal reivindicar que sempre hi ha hagut, amagades o no,
actituds vitals i progressistes d'aquesta sardana,
tant envers el ball i la música com en qualsevol aspecte de la vida,
cosa que també afecta de rebot a la sardana.
En aquesta línia s'emmarquen alguns actes que s'estan portant a terme
a l'actual ciutat pubilla de la sardana, a l'escala,
on una exposició homenatge a diversos sardanistes locals,
per alguna incidència nacional,
que l'any 39 es van haver d'exiliar a causa de les seves idees polítiques.
També s'aprofita la comemoració del 140 aniversari
del naixement del compositor Escalan Josep Vicençà Xeixu
per treure la llum, per exemple, al seu currículum com a militant llibertari.
Tot una sorpresa per més d'un.
Molt bon dia a tothom.
I avui sí que volem dir molt bon dia,
perquè després del xàfec del dia de Sant Magí, mare meva.
La sardana és precisament...
Exacte, un dels actes més esperats...
Per parlar-nos de l'almenys, si més no per nosaltres,
doncs ens vam quedar amb les ganes de treballar-la.
Però bé, avui fa sol, tornem a ser aquí...
I les temperatures pugen...
Pugen, pugen. I la temperatura d'aquí també.
Vinga, va, comencem.
La Sílvia, el control de la so,
aquí davant del micro, el David, la Maria Rosa, l'Àngel...
I aquí reivindica que també hi és.
Després en parlarem, perquè això és una de les coses
que haurem de comentar ara quan fem el resum del programa
d'aquesta edició 716 de l'1-2 i seguit,
que bàsicament estarà format per aquests continguts.
I avui a l'1-2 i seguit, com sempre,
parlant-vos de sardanes, dels bars, de música paracobla.
El tema avui serà un tema propi de l'estiu.
Sabeu que les orquestres, en bona part,
són com les orquestres.
A més, les de tradició i prestigi,
tot i que els últims anys això hagi canviat bastant.
Aquelles formacions que a les festes majors
fan tots els papers de l'auca, com diuen.
Des del cercavila, l'ofici, el concert, les sardanes,
els balls de festa major, etcètera, etcètera.
I quina relació hi ha en una part d'aquestes actuacions
de les orquestres, en els concerts de festa major,
en la formació de coble?
Es nota que una coble orquestra també és coble,
quan fa aquests concerts?
Farem un petit i ràpid repàs
a aquest aspecte de les festes majors.
Festes majors que també les podrem notar,
apreciar a l'agenda,
perquè encara hi ha ballades, força ballades de festa major,
bona part de les quals les recollim per als nostres oïdors.
Sempre acostumem a dir, intentem justificar-nos,
que és impossible recollir-les totes,
però bona part d'elles, una llista prou representativa,
hi seran.
O una agenda en la qual també caldrà destacar
la plec de Comarruc, avui, una plec jove,
però amb ganes, amb bones cobles,
que s'ofereix a tothom aquesta tarda de vespre.
I a les notícies, trobarem a parlar
del que ja comentàvem la setmana passada,
és dansa a les presses,
un festival de dansa amb força qualitat i interès.
allà a la comarca de la Garrotxa.
A les notícies també parlarem
d'aquest 125 aniversari del naixement,
i el 2012 serà el 50 de la mort
d'un compositor prou popular,
en Vicenç Bou.
L'Esbar Montgrí ha preparat un espectacle,
un espectacle que promet ser diferent,
renovador,
amb músiques d'en Vicenç Bou,
i sota el nom d'Inaudit.
I avui, això,
perquè anava als trets que abans,
aquell comentari que hem fet,
tindrem una nova secció
i una nova col·laboradora
al nostre programa.
Les noves generacions,
que entren en força també a l'OM2 seguit,
on també, esclar,
tindrem altres músiques
i xafarderies.
I doncs comencem amb música
amb una sardana del disc
Un camí d'il·lusions
que van publicar el passat Nadal
l'Agrupació Sardanista Tarragonà Dansa
i la Cobra Reu Jove.
Aquesta darrera interpretant
tot el material enregistrat,
part del qual escrit expressament
per commemorar el desè aniversari
d'aquest conjunt musical.
Una d'aquestes sardanes
és Vides Paral·leles,
escrita pel contrabaixista
i representant de la Reu Jove,
l'Eduard Sendra.
Malgrat que col·labora
amb formacions musicals molt diverses,
des de música jazz, clàssica o bandes,
a la dedicatòria de la peça
que escoltarem,
deixa clar que ho és...
A la cobla amb la que he compartit,
diu, de moment,
deu anys de la meva vida
i per la que considereu
com he esforçat, involucrat i entusiasmat,
fins a arribar a convertir-se
en una dedicació intensa i profunda
que ha significat,
pràcticament, una vida paral·lela.
Així sona, doncs,
Vides Paral·leles,
d'Eduard Sendra,
interpretada per la cobla Reu Jove.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí, tot el públic, doncs aplaudint
frenèticament …
Aquest final tan espectacular
característic, d'aquests concerts
I aquí podríem identificar, Per exemple
temes com Consol de Mori de Guerra
I evidentment aquesta muntanya és del canigó
però aquesta Ruab sodi catalana
llarga, incloïa, vaja,
un repertori de 10 o 12
temes diferents, prou
característics. Aquest repertori que
sempre, sempre és constant
en aquests concerts. El disc,
com deia, era del 1967,
però ara podem escoltar una mostra
molt més recent, de la Cobra dels
Mongrins, que celebrant el seu
125 aniversari, van publicar
el disc que es deia precisament
Mongrinejant, 125 anys de la Cobra Orquestra
dels Mongrins, i
del munt de temes que s'inclouen, de fet
és un álbum doble, una part de sardanes,
com a cobla, i una altra, com a orquestra.
En aquesta part d'orquestra,
en alguns casos, sí, s'inclouen
instruments de cobla, com la tenora
altible, però sempre, sempre
en aquests temes més clàssics,
més de tota la vida.
Em sembla que costi, doncs, fer
provatures en aquest sentit.
Escolteu, per exemple, aquesta,
que segur que no cal ni anunciar-lo.
Intervenen les veus de l'orquestra
dels Mongrins, la Ima Presa, Sara Champenys,
José Marquina i Víctor Rodríguez,
i un tema d'aquells
que tothom cantava
fa 50 o 60 anys,
però encara ara
forma part d'aquest repertori, de les orquestres
de Festa Major, la Pepa Maca.
Nascuda a la Costa Brava,
paratxa el més beny del món,
allà viu una fadrina
a la que han tret un renom,
li diu a la Pepa Maca
per el seu rostre tan bonic,
i amb una riaia fresca
que encís el poble i el riu.
Quan a nits de lluna plena
s'ha sentit el seu cantat,
ens aboca la sirena
que mai no es pot estimar.
Els marines diuen,
deia, que té un secret
dins el fort,
la Pepa segueix d'un genya,
cal sempre allunyar l'amor.
L'escala serveix en silencis de pedra,
i un raig de lluna
sempre a il·luminar.
Ai, Pepa,
ai, Pepa Maca,
orgull de l'Empordà,
bubilla,
encisadora,
que jo no puc oblidar.
Ai, Pepa,
ai, Pepa Maca,
podria ser el meu port bonic.
Aquell clàssic,
la Pepa Maca,
costa sortir i fer provatones,
com per exemple s'han fet
moltes altres formacions de coble,
o no de coble,
amb instruments característics
d'aquesta formació musical.
Però clar, aquí sortiríem
del tema,
de la qüestió
que volíem tractar
les cobles d'orquestres.
I hem d'anar
a formacions
que només són coble,
que han fet experiments
o provatures,
digueu com vulgueu,
algunes vegades
força aconseguits.
Si més no,
la cobla marinada,
amb el seu disc
trencadisc,
amb aquest tema
que escoltarem.
Per cert,
la cobla marinada,
que està a punt de treure
al mercat un espectacle
i un disc inclòs,
amb versions
per a cobla,
del compositor alià,
Nino Rota,
de grans pel·lícules
i que alguna cosa
hagués sentit
sona molt bé.
Però ara anem
a aquest trencadisc
i un clàssic
molt antic,
però que sona
ben actual
en aquesta versió
de la marinada.
Amb les veus,
per cert,
de la Terra Unina
Carme Cuesta
i també
de l'Eva Trullàs.
Veniu i tots,
dir-me en Berling.
Veniu i farem tots,
la nit de tots,
veniu i tots.
Tant fa si és hivern
com si és estiu,
l'espectacle
neix,
la nit somriu.
Vull que us alegreu
i us divertiu tots,
amb l'espectacle
ple de cançons.
Veniu i farem tots,
la nit de tots,
us vull a tots.
Celebrem la festa
com a bons amics,
que aquesta nit
és per als amics,
perquè per vosaltres
ara i sempre són
amics
les vostres cançons.
Veniu i farem tots,
la nit de tots,
veniu i tots.
Tant fa si és hivern
com si és estiu,
l'espectacle neix,
la nit somriu.
Vull que us alegreu
i us divertiu tots,
amb l'espectacle
ple de cançons.
Veniu i farem tots,
la nit de tots,
us vull a tots.
Celebrem la festa
com a bons amics,
que aquesta nit
és per als amics,
perquè per vosaltres
ara i sempre són
amics,
les vostres cançons.
veniu i farem tots,
la nit de tots,
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...




...




...
...

...



















































...
















































...
...
...