Gràcies.
Avui és el dia de la gran final de la gala final del concurs La Sardana de l'any,
aquest certamen que ens ha estat ocupant durant un bon grapat de setmanes des del passat mes de setembre
i que, com sabeu, té l'objectiu de determinar per mitjà d'autacions populars
la sardana preferida, la sardana més popular, si voleu dir-ho així,
entre totes les que es van estrenar al llarg de l'any passat, el 2009.
Això es fa, tot coordinat per la Federació Sardanista de Catalunya,
amb la col·laboració de tot un seguit d'emisores, una xarxa entre la qual hi participa aquesta que esteu escoltant,
Tarragona Ràdio, un sistema d'eliminatòries, votacions populars,
i al final, això deu finalistes, amb una població diferent cada any, en Guanya, Perpinyà,
i allí, en la votació del públic assistent, es determina això,
aquesta sardana que rep el títol de sardana de l'any.
Una competició, però, que ningú amaga, que, a part de fer aquesta tria,
que pot tenir més o menys atractiu,
doncs té l'objectiu confessat per part dels seus organitzadors
de, senzillament, promoure, divulgar, millor dit, aquestes sardanes noves.
Se n'estrenen moltíssimes al llarg de l'any, potser masses, segur que masses,
i cal fer tria, i sempre és difícil, sempre és complicat, això.
I la fórmula que han trobat, segurament imperfecta, però, de moment,
la millor a l'abast, és aquest concurs, aquesta mena de competició,
que cada any, almenys, cada setmana, permet,
mitjançant aquestes seminatòries,
divulgar una part d'aquestes composicions, d'aquestes sardanes.
Al llarg de la història de la sardana de l'any,
algú l'ha acusat de xou amb la...
doncs l'excepció més despectiva d'aquest terme,
i potser sí, però a l'hora de fer valoracions,
de fer un resum d'allò positiu, d'allò negatiu,
doncs segurament pesa més la part positiva.
És una opinió, i en tot cas, està en marxa.
I avui, aquesta final a Perpinyà, la setmana vinent,
doncs, ja podrem saber, ho sabreu avui, evidentment,
aquesta nit, els que hi assistiu, que estigueu al corrent,
però el nostre programa, la setmana vinent,
ja us podrem donar a conèixer, doncs, aquesta sardana de l'any 2010.
I precisem, sardana de l'any 2009,
perquè són sardanes estrenades l'any passat,
però, evidentment, ho decidim, entre tots,
ho acabem de decidir aquest any 2010.
Res, salutacions, benvinguts a aquesta nova edició de l'Undol i seguit,
avui, les 702, que us presentem el Lluís,
al control de so, i en el guió i presentació,
el servidor, l'Àngel, l'Àngel López.
Com sempre, amb la intenció de posar-vos al dia,
a l'internitat del Montserranista, dels esbars,
de la música paracobla,
aquesta parcel·la important de la cultura poblar i tradicional del país.
Anem a començar, com sempre,
amb un rapidíssim resum dels continguts.
Lògicament, us podeu imaginar que pararem atenció
en aquesta final de la sardana de l'any.
De fet, poca cosa nova respecte al que ja havíem comentat
en anteriors programes,
però sí que cal fer això, un resum posat al dia,
de què és el que passarà avui, aquesta tarda,
tarda vespre a Perpinyà.
I és la primera vegada que la sardana de l'any,
la final de la sardana de l'any,
viatja més enllà dels Pirineus.
I després, tindrem dins d'aquest àmbit de la sardana de l'any,
com un detall, com una curiositat,
alguns petits enregistraments de veu autènticament històrics.
Farem una mirada a la primera època de la sardana de l'any.
Seguirem després a l'agenda,
l'agenda d'activitats que ens portarà pel món dels aplecs,
les ballades sardanes, els concursos, els concerts
i les actuacions dels esbars.
A les notícies ens farem ressò dels bons resultats
que van obtenir colles sardanistes terraonines
la setmana passada, el passat cap de setmana.
Una bona manera de començar aquesta temporada de competició.
Però no només mirarem enrere, sinó també mirarem endavant,
ja en la perspectiva d'aquest proper estiu
i la corresponent edició de la pleca internacional de sardana
i mostra de grups folklòrics serà la 23a,
que enguany se'n va ni més ni menys que a Cracòvia, a Polònia.
I hi haurà enguany també presència sardanista tarragonina.
Farem un repàs a tot un seguit de cursets de sardanes
que ja estan en marxa aquí a les comarques tarragonines
i també, a part d'aquelles seccions
que de tant en tant procuren amanir el nostre programa,
diguem-ho així, com les xafarderies,
per exemple, el que sí que serà inexcusable
que hi hagi la música, la música a Pracobla
present al llarg de tot el programa.
Anem a començar, fem-ho amb una sardana
d'un dels grans noms de la composició Pracobla,
un d'aquells personatges que va entendre perfectament
el sentit i les possibilitats de la Pracobla,
Narcís Paulís, també un dels homes que van sempre defensar,
revaloritzar un instrument petit,
però de vegades també menys tingut en la Pracobla,
el flaviol, flaviol i tamboria,
i això en temps bastant difícils en aquest sentit.
Escoltem una de les seves composicions,
doncs més destacades, del 1963.
Porta el nom de Montolivet,
un volcà que dóna nom a un barri idolat,
recull temes de la comparsa folklòrica local
i ha esdevingut una mena,
un autèntic himne, diguem-ho així,
per als sardanistes lutins.
Escoltem l'enversió de la Cobla,
Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Montolivet.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I finalment ha arribat el dia,
el de la gran final del concurs
La Sardana de l'any,
l'objectiu de la qual és determinar,
gràcies a les votacions populars dels oients
d'una àmplia xarxa de misures
col·laboradores d'arreu de Catalunya
quina és la sardana preferida,
la que més agrada
entre les que s'han estrenat l'any anterior.
Són 10 escollides
entre una selecció de 72 sardanes
estrenades, com dèiem,
al llarg d'aquest 2009
i que avui s'interpretaran
en la festa cluenda
que tindrà lloc aquesta tarda a Perpinyà.
Les cobles que actuaran
són la mil·lenària i la mediterrània.
Serà la sala Sals Trenet,
el Palau de Congressos de Perpinyà
i per primera vegada
a la gala es faran dues sessions
a causa de la gran demanda
de localitats que hi ha hagut.
La primera sessió començarà a les 3 de la tarda
i la segona a les 6.
Els vots emesos, en dues sessions,
s'assumaran i donaran el resultat final
per atorgar el títol de sardana de l'any
a la peça més votada.
Per cert, també hi haurà un altre premi,
el Premi Federació,
que atorguen o es decideix
entre els vots dels responsables
dels diferents programes
que col·laboren en aquests concurs,
entre els quals de Tarragona Ràdio,
però també per a aquells
que no puguin anar a Perpinyà
tenen l'opció de participar
al premi anomenat Sardamòbil.
Es pot votar des de casa
i la finalista que rebí més vots per SMS
quan guanyarà l'esmentat premi Sardamòbil.
Cal votar abans de dos quarts de vuit del vespre
enviant el número 27442
amb un cost d'un euro i vint cèntims
indicant la referència
finalista 1, finalista 2, etc.
Recordem el número 27442.
Aquestes 10 sardanes finalistes,
segons l'ordre que seran interpretades
i que també correspen
a les esmentades referències de finalista,
són la número 1,
Gresca Pirata, de Xavier Pinyol,
la 2, Roca Prats, de Xavier Forcada,
Avi Botet, d'Enric Ortí,
Coral Bordonera, de Jaume Riu,
El Plau de la Fosca, de Pitu Chamorro,
Sitges, Festa de la Gent, de Carles Santiago,
Capdanya Tossa, de Seixfric Galbany,
Natura Mar i Muntanya, de Joaquim Soms,
amb la mateixa il·lusió de Jordi Paulí
i Prat de Ripoll, de René Picamal.
Si teniu algun dubte
entre això que estem comentant,
d'aquestes votacions,
del Sardamó i tot això,
doncs sabeu que hi ha informació completa
al web de la Federació Sardanista de Catalunya.
Bé, cap a 2, quart de 9 del vespre,
es donarà a conèixer l'escrutini dels vots
dels assistents a les dues sessions
i es farà el lliurament de premis
i la interpretació de la peça guanyadora
del títol de Sardana de l'any 2009.
A més, a la segona part de l'espectacle,
les cobles Mediterrània i Milenària,
sota la direcció de Jesús Ventura,
interpretaran diverses peces,
com ara el poema sinfònic Canigó,
de Fèlix Martín i Dicomín,
amb les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres,
la percussió de Joan Torres
i l'esbar Manresà de Densaires.
Com dèiem, en el mateix acte també s'atorgarà
el Premi Federació, escollit a partir
de les valoracions fetes pels responsables
dels espais o mitjans que col·laboren
en el desenvolupament del concurs.
La Sardana de l'any, com hem dit, un concurs,
una competició que organitza,
coordina la Federació Sardanista de Catalunya
en aquesta seva segona etapa.
Però bé, ja sabreu
que primer hi va haver una primera etapa,
uns pioners.
De fet, hi ha un nom en això,
encara que hagi tingut molts col·laboradors,
que és en Jordi Puerto.
Ell, des del seu programa,
Ràdio Joventut de Barcelona,
va ser qui va impulsar
aquella Sardana de l'any,
que va començar amb les Sardanes
estrenades el 1971
i que es van decidir en una final
el 6 de maig de 1972.
Ha plogut molt,
però de fet,
va ser una competició també força popular
amb molts menys mitjans que ara,
en vigineu-se,
en registraments aprofitats,
tots ells, en les actuacions de les cobles,
en casets.
Ara, doncs,
sortosament,
la Federació Sardanista
pot disposar
d'aquelles sardanes
que no estan enregistrades a disc,
que són la majoria,
es tracta de sardanes noves,
d'una cobla
que,
tot i que no siguin
tots els mitjans propis
a l'hora d'enregistrar
un disc comercial,
doncs sí que pot oferir
un mínim de qualitat
en aquestes diferents eliminatòries
que anem oferint
les emissores col·laboradores.
A més a més,
es poden disposar,
evidentment,
d'equips molt més moderns,
molt més actuals.
De totes maneres,
això, en tot cas,
un valor més
al mèrit
d'en Jordi Puerto,
com dèiem,
el Piore,
en aquelles primeres experiències
de la sardana de l'any,
que, bàsicament,
en la seva estructura
funcionava
si fa o no fa
com ara.
Es tractava d'això,
de diferents eliminatòries
i que la gent
anava votant.
Evidentment,
no podia votar
com feu la majoria ara,
almenys pel que fa
a terrar una ràdio
mitjançant el correu electrònic,
ho havien de fer per carta
i imagino
que en alguns casos
podien fer-ho per telèfon,
però funcionava
i van sortir
tot un seguit
de títols
realment importants,
bàsics,
en la història de la sardana.
Anem a fer,
com a petita curiositat,
un recordatori
d'alguns petits
enregistraments
que em va quedar
constància
d'aquella primera època
de la sardana de l'any
en els discos
que s'anaven publicant
cada any,
un disc a l'EP,
evidentment,
de cada una
d'aquella final
amb les deu sardanes finalistes
enregistrats
en directe
i en alguns casos
també amb algun petit detall
de la presentació.
Veieu com,
o escolteu,
millor dit,
com presentava
la primera sardana
de la primera final
de la sardana de l'any
el 6 de maig de 1972
a la sala d'actes
del Col·legi Immaculada
de Barcelona
al Jardí Puerto,
com dèiem,
responsable del certamen.
Ho deia així.
Bona nit,
Catalunya.
Benvinguts
a la primera nit
de la sardana
on per primera vegada
la història sardanista
serà elegida
per votació popular
la sardana de l'any.
Sardana número 1
a la vila de Lloret
autor
Alfons Vila Piqué
interpreta
la cobla Barcelona.
I ja ho sabeu també,
els que habitualment
seguiu la sardana de l'any,
això tampoc ha canviat,
doncs al final
de la gala,
del concert,
es dona a conèixer,
evidentment,
la guanyadora.
I podríem escoltar
un dels veredictes
del moment,
doncs,
emocionant,
lògicament,
en què es dona a conèixer
quina és la sardana
que rebà el títol de sardana
de l'any.
Ens situem ara,
uns quants anys després,
d'aquell 1972,
la sisena nit,
el 30 d'abril del 1977,
al teatre principal d'Olot.
En aquell cas,
ho presentaven
el Jordi Porto
i Montserrat Mendoza,
i ho deien així.
Hem pogut escoltar
les 10 sardanes finalistes
de la sardana de l'any,
a les versions
que ens han oferit
les Cobles Barcelona
i Ciutat de Girona.
Veredicta
de la sisena nit
de la sardana,
elecció
de la sardana de l'any.
S'atorga
el segon excès
de la sardana de l'any
a la sardana titulada
La Rambla de les Flors,
original
d'en Joan Lluís Moraleda,
amb un total
de 310 vots.
El primer excès
a la sardana
titulada
Quan la Rosa hi és
de Lluís Buscaroni,
que ha abtingut
317 vots.
I queda proclamada
sardana de l'any
1976-77
la sardana titulada
El Parc de la Guineu,
d'en Pere Apuntat,
amb un total
de 458 vots,
considerant
a les set restants
amb el títol
de sardana finalista.
I perquè així consti,
signen la present
a Olot
el dia 30 d'abril
de 1977.
Per l'agrupació
sardanista Olot,
Romà Rama,
per Ràdio Joventut,
la veu de Catalunya,
al que us parla Jordi Puerto.
Déu-n'hi-do que ha plogut
des de llavors.
No existeix ni la misura
que ho promovia.
Moltes d'aquelles sardanes,
molts d'aquells autors,
doncs per llei de vida
ja no hi són,
però queda això,
queda aquesta sardana,
i sobretot
noms concrets,
títols concrets
com aquesta,
el parc de la Quineu,
una d'aquelles sardanes
realment populars.
No sempre,
no sempre s'aconseguia
que les sardanes
de l'any
realment,
doncs després,
seguissin tocant-se molt.
Això són coses
normals,
lògiques,
però aquest cas,
sí,
evidentment,
la part de la Quineu
ens dubta
a part de les seves qualitats
com a sardana de plaça,
doncs el fet
que sigui sardana emblemàtica
d'un dels aplacs
més importants
del país
també influeix.
El Jordi Puerto,
era sempre
el presentador
d'aquella primera època
de la sardana de l'any
i acompanyat
generalment
de presentadores
que tenien
alguna vinculació
amb la població,
o no,
no era una norma general,
però sí que
s'aconseguia sovint.
Per exemple,
a la cinquena nit,
el 24 d'abril del 1976,
aquí a Tarragona,
al Teatre Metropol,
comptava amb la col·laboració
de la Maria Dolors Rubió.
En Pep de la Tenora.
Així era com presentava,
molt broma,
molt broma aquest any,
així era com presentava
aquesta,
una de les sardanes
d'aquella final,
que també va tenir lloc
aquí a Tarragona,
en aquella ocasió,
amb un Teatre Metropol,
que els que hi vam ser
el recordem
bastant,
bastant fos,
molt diferent a l'ara,
a l'actual,
des que va ser convenientment
remodelat.
i bé,
anem acabant.
També,
per cert,
una altra col·laboradora
que més d'una ocasió
va tenir el Jardí Portó
en les presentacions
de l'any,
va ser un d'aquells noms
clàssics,
no sé si mític,
però un d'aquells noms
de la història
de la ràdio
del país recentment
desapareguda,
l'Odet Pinto,
que va ser una
de les presentores
amb ell,
d'una final important
també,
la de Lloret de Mar,
la novena nit
al Pabelló d'Esports
de Lloret de Mar,
i dic important
perquè va sortir
guanyadora
una de les sardanes
que realment
més impact
han tingut
aquests últims anys
en les programacions,
la pleg de tardor
de Conrad Saló,
un autor
que de fet
obriria poc després.
Anem a escoltar
una curiositat
d'aquella novena nit
al Pabelló d'Esports
de Lloret de Mar,
perquè en aquella època,
en aquella primera època
de la sardana de l'any,
les finals,
vaja,
tot el concurs
també s'emetia
a les Canàries,
arribava a les Canàries
i,
òbviament,
això és lògic,
amb la col·laboració
del casal català
de Llip.
I, a més a més,
això és una diferència
respecte a la temporada actual,
les votacions
de cada final,
a part de la gent
que assistia,
del públic,
de cada final,
també s'hi comptabilitzaven
els vots
que aportaven
les diferents
emissores col·laboradores.
I, al final,
a l'hora de fer el recompte
es donaven
a conèixer
aquestes votacions
d'una manera
bastant similar
a les finals
d'Eurovisió,
perquè ens entenguem,
salven totes les distàncies,
sabeu que
cada emissora
col·laboradora
va donant
a conèixer
els vots
que fa
sobre les diferents
sardanes.
Això també es feia
en aquella primera època,
un aspecte que ha desaparegut
actualment.
Escolteu,
com a curiositat,
com donaven
a conèixer
els vots
de l'emissora
col·laboradora
de les Illes
Canàries
aquell any
del Lloret de Mar.
Escolteu.
de l'emissora
de l'emissora
de l'emissora
de la Gran Canària
i de la Vox
de la votació
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.



Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Passeig del Mar, amb l'escobla Ciutat de Girona, Flama de Farners, Bisbal Jove i Rossinyolats.
A Barcelona, el 22è plec de l'Eixample, a l'Escorixador.
Al matí, la plaça de la Sagrada Família, amb l'escobla Sant Jordi, Marinada i Maricel.
Al matí, també concurs de colles improvisades.
També hi haurà el segon plec del Morell, que hi ven a propet de Tarragona.
A les 10 del matí, a les 5 de la tarda, al camí de l'estació,
serà una pleca amb sardanes desatirades i amb l'escobla Cossetània i Reus.
Aquesta, només al matí.
També al 37è plec de la Ribera d'Ebre, a Mora d'Ebre,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda, a l'Ermita de Sant Geroni.
Comptarà amb l'escobla Reus Jove i Bell Puig Cobla.
Anem a les ballades sardanes, i ara, limitant-nos a les comarques tarragonines,
avui mateix, ara en aquests moments, sardanes de Calafell,
al Clos de Cal Cubano, amb la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
I ben aviat, a la 1, a l'Argentera, a la plaça del Casal,
amb la cobla Miram Font.
A la tarda, a les 6, a Conit, a la plaça Catalunya,
amb la cobla Reus Jove.
I també a les 6, a Montblanc, a la plaça Major,
amb la cobla Bell Puig Cobla.
Diumenge vinent, dia 23, al matí,
a la sardanes al Montmell, amb la cobla Miram Font.
I a les 6 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament,
amb la cobla Miram Font també.
I amb exhibició, a càrrec de les colles,
toc de dansa de Tarragona i la colla satanista de Daltebra.
Anem als concursos de colles, i ara sí,
fixant-nos altra vegada en tot el país,
demà diumenge, a les 12.00 a migdia,
a Barcelona, al Parc Central del Poble Nou,
a la plaça de la Sardana, territorial Barcelona,
ciutat i colles lliures, amb la cobla Rossó.
Dissabte vinent, dia 22,
a les quarts de 6 de la tarda, a Barcelona també,
al centre cívic Can Felipa,
individual de Reveses,
i amb la participació de la cobla ciutat de Cornellà.
A les 6 de la tarda, Ibarç d'Urgell,
a la plaça Homenatge a la Bellesa,
campionat de la terraferma i colles lliures,
amb la cobla Amoga.
I el diumenge, dia 23, a les quarts de 12 del matí,
a Torroella de Montgrí, als Jardins John Lennon,
territorial comarques gironines,
i colles lliures, amb la cobla contemporània.
I tanquem agenda amb concerts,
un concert i una actuació dels bars.
El concert és demà, diumenge,
a dos quarts de 6 de la tarda, al Vendrell,
al Teatre Municipal Àngel Guimarà,
com a celebració del 63è aniversari
dels Danseires del Penedest.
Aquesta entitat, que és una agrupació de colles,
de fet, serà amb la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
i també hi actuaran els grellers tocats de canya.
El preu d'entrada és de 9 euros pels socis de la lira
i de 12 euros pels no socis.
I també demà, a dos quarts d'una del migdia,
aquí a Tarragona, al Moll de la Costa,
trobada d'esbars infantils,
per a principians infantils i juvenils.
Serà amb l'esbar Sabadell d'en Saire,
com a convidat,
i l'esbar d'en Saire de Tarragona,
com a enfriterió.
Anem a escoltar una sardana obligada
i d'un instrument que acostuma a obligar poc,
com diuen els músics.
És a dir, que és un instrument que normalment
té un paper discret,
tot i que els bons melòmens,
els que saben escoltar bé la música,
saben apreciar aquests instruments
que, si potser no acostumen a fer de solista,
també tenen un paper importantíssim
en qualsevol formació musical.
Em refereixo al trombó.
El trombó, la cobla, poques vegades
el podeu sentir sol.
No dic mai, però sí, poquíssimes vegades.
I el compositor Joan Roura
va escriure una sardana
per trencar una miqueta això,
per permetre lluir
a un d'aquests instrumentistes de trombó.
Això era l'any 1951.
Però nosaltres escoltarem la versió,
doncs ara, recentíssima,
de la cobla, ciutat d'Igirona,
de la sardana,
en quimet de Cal Alguer,
de Joan Roura, com dèiem,
i amb el solista de trombó,
Eloi Plenial.
Bélu treballador
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...



...
...
l'Unió de Colles Sardanistes anuncia que enguany tindrà lloc a les diferents delegacions territorials uns cursets per a prendre comptes i resoldre reveses, que impartirà un autèntic especialista en aquesta qüestió, Joan Manuel Panyos, aquests cursets estan adreçats sobretot a d'ensaires elevins, infantils i juvenils.
En principi, el calendari de les diferents edicions dels cursets serà aquesta, a Barcelona, a la ciutat, els dies 15, 22 i 29 de maig, a les comarques de Lleida, 5, 19 i 26 de juny, a les comarques de Barcelona, el 25 de setembre, 2 i 9 d'octubre, a comarques gironines, 16, 23 i 30 d'octubre, i aquí a les comarques tarragonines, doncs al final, els 6, 13 i 20 de novembre.
Fem un repàs ara diversos cursets per a prendre ballar sardanes, que sabem que hi ha convocats o en marxa, aquí, a propet de Tarragona, a la demarcació.
El Forge, per exemple, a l'escola del Forge, els dimarts al matí, ha adreçat alumnes de tercer i quart de primària, i també he de dir que això donarà fins al mes de juny d'aquest any.
A Cambrils, al local de les entitats festives, al carrer Santa Joaquim de Badruna, número 7, cantonar de Sant Isidre, els dijous de 5 a 8 del vespre, això obert a tothom,
fins a... doncs aquí la data és una mica confosa, però en tot cas poseu-vos en contacte amb la gent de l'associació sardanista de Cambrils,
perquè és un curset, en principi no com l'altre que comentàvem, alumnes d'unes escoles determinades,
però si no obert a tothom, i tinc entès que funciona al llarg de tota la temporada.
En tot cas també, i aquest és un detall curiós, és que alhora s'aprenen sardanes i balls en línia.
També notícies de la Selva del Camp, a l'escola de la Selva del Camp.
Els dilluns al matí ha adreçat també alumnes de tercer i quart de primària.
Fins a final de curs, faran tot el que queda de curs i participa en la campanya El País a l'escola.
A Montblanc, un altre curs d'escola, la seva escola els divendres matí i tarda,
per alumnes de tercer i quart de primària, i també fins a aquest mes de juny.
A Torre d'en Barra, ara sí que anem a cursos altra vegada oberts a tothom,
a la Sala de Joventut del Casal Municipal, els dimecres a les 8 del vespre,
sessions que durant tot l'any llevat diuen dels mesos de juliol i agost.
I també a Torre d'en Barra, la Sala Gran del Casal Municipal, els dissabtes, a dos quarts d'una del migdia,
sessions que també es fan tot l'any i, com en l'altre cas, excepte els mesos de juliol i agost.
I aquí a Tarragona, notícies de dos cursets.
Curset que, per una banda, que organitza l'Ateneu de Tarragona,
s'entén per la informació que ens ha arribat, que és per als seus socis,
de 8 a 10 de la nit, de dilluns a divendres, no, perdó, els dimarts, és el curset, de 8 a 10 de la nit,
i de dilluns a divendres es poden fer les inscripcions a les 5 de la tarda a les 9 del vespre.
Sabeu que la seu de l'Ateneu de Tarragona és el carrer Sant Magí, número 4.
El seu telèfon és el 977 23 31 60.
I també el Casal Terragoni, el seu curset, encara esteu a punt de fer-lo sencès,
a dir, des del principi, des del començament,
un curset que es farà els divendres de 8 a 9 del vespre.
Des del divendres dia 21 d'aquest mes de maig fins al dia 2 de juliol,
es pot aprendre a ballar, comptar i repartir a la cooperativa obrera, com dèiem,
i per contactar amb els organitzadors, al Casal Terragoni,
aquest telèfon 610 88 15 97,
o bé el seu correu electrònic, casaltterragoni arroba tinet.rg.
Cal dir que en aquest curset del Casal Terragoni cal fer una inscripció de 5 euros.
I per acabar el noticiari, bones, bones notícies pel que fa a les colles tarragonines.
Per una banda, diumenge passat al matí, la colla tarragonà dansa participava al concurs de les festes de Lleida,
un concurs que era vàlid pel campionat de la terraferma,
però evidentment la colla tarragonina hi actuava com a lliure,
i va fer primera, un primer lloc amb 6 punts,
que òbviament, com diu la notícia que ens ha arribat, no li valia pel campionat,
però bé, li valia per aquests concurs lliures començar bé aquesta temporada.
No és el primer concurs que ballen,
però sí que estem en començament, en inici d'aquesta temporada de 2010
i val la pena fer-ho amb aquest bon peu.
A més a més, arrodonir tot això,
va ser una de les tres úniques colles que van resoldre la sardana arrabessa
dels Infern, Dimoniets i Tarragonà dansa.
I una altra colla tarragonina també aconseguia un bon resultat,
dovenger passat. Era la tarda, el concurs de Sabadell,
un concurs accidentat per culpa del temps, va ploure,
es va haver de traslladar a un local, ens diuen, petit i tancat,
i això va obligar a fer un bon grapat de tandes,
vuit tandes, vuit tandes amb un concurs de colles.
Imagineu-vos, a més a més,
amb rebeça, punts lliures i sardana de Germenó.
Tot plegat, un concurs que havia de començar a les 6 de la tarda
i va acabar a dos quarts de 10 de la nit.
Allò positiu, doncs, el resultat de la colla tarragonina,
un primer lloc amb tres punts,
seguida de les colles rosa de Sabadell,
arrels a dintre el bosc de Manresa,
roques blaves de la passió d'Esparreguera,
arraona de Sabadell i Sabadell, evidentment, també de Sabadell.
I val a dir que, com sabeu,
el campionat per les colles grans i veteranes també
no comença fins tard aquesta temporada,
hi ha hagut bastants canvis en aquest sentit,
però aquests concursos, concursos lliures,
no deixen de tenir el seu valor.
Per una banda, potser, psicològic, si voleu,
d'entrenament per altra banda,
però fer un primer lloc amb colles
amb les quals després es trobaran en el campionat,
bona part d'elles, no totes les que hem esmentat,
doncs, també té el seu valor.
Bon resultat, doncs, bon començament
per les colles tarragonines,
almenys aquestes dues colles que, diumenge passat,
participaven en aquests concursos de Lleida i Sabadell.
Una relèquia que, com sempre,
ens portarà a un enregistrament històric,
però que avui cal enllaçar amb una notícia recent.
El Teatre Auditori de Granollers va acollir dijous al vespre
el primer dels dos concerts dedicats al músic Josep Maria Ruera,
un d'aquells noms que mai farem prou per reivindicar-lo,
i centrat en la seva obra Empúries.
Sota la direcció d'Antoni Rosmarval,
la peça va ser interpretada per l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra,
l'Orquestra de Cambra de Granollers
i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
una actuació que es va tornar a repetir ahir al vespre.
Empúries va ser interpretada durant la segona part
amb el violinista Gerard Claret com a concertino.
El concert va començar amb la interpretació
només amb la Cobla de les sardanes,
el nostre garret, a l'entorn de la puixada,
tocs de festa i l'osa del ball de Donzellas.
Molt bona música, doncs, que, com dèiem,
mai farem prou per reivindicar
aquest nom important de la música del país.
De fet, aquesta peça,
Empúries, és un conjunt de quatre poemes sinfònics
per a orquestra i cobla,
ègloga, dansa en cercle, nupcies i festival.
Nosaltres ara escoltarem un fragment de l'últim d'aquests temes,
d'aquests poemes sinfònics,
amb un enregistrament del 1977 realment excepcional
de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona,
l'Orquestra Ciutat de Barcelona,
tots ells dirigits també,
per a Antonio Rosmarval,
el mateix que va dirigir aquestes actuacions que us comentàvem.
I us volem llegir el comentari que s'oferia en el disc d'aquesta peça.
Ho pot semblar en algun moment políticament incorrecte,
però, de fet, és descriptiva,
una música descriptiva d'una determinada història.
Diu, els grecs, desembarcats en Empúries,
per tal de guanyar la confiança dels natius,
gent ruda i de geni,
organitzen una festa que consistirà
en una mostra de les danses gregues.
L'orquestra, simbolitzant els grecs,
fa la seva entrada amb el tetracor Frigi,
el moda que paivaga els homes.
Segueixen uns compassos preliminars d'invitació
a la dansa.
Els autòctons hi acuden tumultuosament,
però ben aviat,
ansiosos i incuriosits,
esdevenen atents.
Es succeeixen tres curtes danses,
la de les ninfes,
que desapareixen subtilment
en apropar-se als sàtirs.
Segueix la dansa pírrica,
que desplau els natius del país,
simbolitzats per la cobla,
pel seu caràcter guerrer,
pocadient en una festa
que pretén ser de concòrdia.
Tot just iniciada la darrera dansa,
els autòctons interrompen
amb el so de llocs rústecs
per expressius instruments
i comencen la seva pròpia dansa,
la sardana, per tal de demostrar
les seves aptituds.
El tema és breu i senzill,
però vigorós.
Els grecs resten admirats
i primer timidament,
després ben confiats,
van adaptant-se
i assimilant la dansa autòctona,
alhora que els naturals
moderen la seva rudesa.
L'orquestra i la cobla,
grecs i autòctons,
dialoguen enllaçats
per un mateix sentiment.
I acaba dient el comentari
que les dues nissagues
es comprenen.
Els naturals,
sempre hostils a tot invasor,
excepten cavallorosament
els copans
i l'aire i la gràcia
del poble grec
han obrat la meravella.
Escoltem, doncs,
aquest fragment
de festival
d'Empúries
de Josep Maria Ruera,
en aquest cas,
amb la cobla municipal
Ciutat de Barcelona,
l'orquestra Ciutat de Barcelona,
dirigits
per Antoni Rosmarbà.
d'Empúries
d'Empúries
d'Empúries
d'Empúries
de Josep Maria Ruera,
l'orquestra Ciutat de Barcelona
d'Empúries
d'Empúries
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Alfred Abad i l'Anna Abad van escriure dedicada a l'equip d'aquí de Tarragona,
el Nàstic, recte final també de la temporada, avui partit amb el Betis i que va tots a posar-hi,
a col·laborar-hi, a Crea Ambient i animar-los.
és aquella passió grana, que recullia algunes músiques molt directament vinculades amb l'equip tarragoní.
Escoltem-la!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
i uns minutets, i uns minutets, també ens podeu escoltant la repetició demà a partir de la repetició demà a partir de la 10 del matí,
i sempre que ho vulgueu al web de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!