Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans que l'últim ocàs desapareixi,
et trobaré apropant els ulls a la nit
i els dies ploraran
com aquesta pluja feble
del primer diumenge de primavera.
Darrere els mots, s'havia instal·lat el silenci, joves i vells,
passejava nen i escuidassades, talment com la solitud,
s'ensorra, talonejant penúries i engaviant ocells de violetes als llavis.
Abans que l'últim cas desapareixi, et trobaré mentre penetres dins la fosca.
No hi ha silenci més obscur que la indiferència d'unes mans tancades,
unes mans que no volen fer carícies.
Avui, aquí a la nit violeta, en aquest primer aniversari,
he demanat una mar gratuïta, un nord de tendresa, ple de braços entrellaçats,
entre tota la gent,
tots els amors que cada diumenge són a l'entorn de la violeta.
I de mica en mica anem desgranant paraules
i caminem geografies
de finestres obertes.
Aquest és el nostre cant.
Justament avui,
que la nit violeta
compleix un any aquí, a Tarragona Ràdio.
Ai, oh ai, ai, ya, la opera.
Ai, oh ai, ai, ya, la twice above.
Ai, oh ai, ai, ya, la После NOTEQI семь michona,
ai, oh ai, ai, ha, y sorts de les înd��.
Ai, oh ai, ai, ya, la blindly ¿ Viewer 있는 defeat de me ser una hintérica?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara continues la nit violeta a Tarragona Radio.
Fins demà!



Gràcies per ser cada diumenge aquí a l'entorn de Tarragona Radio.
Gràcies per permetre que cada diumenge et parlem, et sentim i alhora t'estimem.
Fins demà!



Fins demà!


i fins demà!
i fins demà!
Fins demà!
Hi havia una pell que semblava,
pell que semblava feta de records,
que tarda ara fa molts,
que tarda ara fa molts anys.
amb prou feina,
i encara som aquí,
i encara som aquí,
i encara som aquí,
com sempre,
com sempre,
com sempre fins a la una de la matinada.
volem ser sempre al teu costat,
i ara,
si vols,
ens prendrem el temps de viure,
de ser lliures,
sense projectes i sense hàbits,
podrem somiar la nostra vida.
Vine,
sóc aquí,
només t'espero a tu,
tot és possible,
tot està permès.
Vina,
escolta aquestes paraules que vibren,
i ho fan amb aquestes parets humides,
d'aquest primer diumenge de primavera,
i et porten la certesa,
que algun dia,
tot pot canviar.
Vine,
sóc aquí,
amagat a l'estudi més sensible,
de Tarragona Ràdio,
mentre tant aquí a l'Avinguda de Roma,
cau una pluja violeta,
una pluja musical,
perquè avui mateix,
ja celebrem,
un any aquí a Tarragona Ràdio,
que la nit violeta,
cada diumenge és al teu costat.
I tot és possible,
tot resta per més.
ens prendrem el temps de viure,
de ser lliures,
sense hàbits ni projectes,
podrem somiar en la nostra vida.
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio.
de Tarragona Ràdio,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
。
00?
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
T'amaré!
La pluja t'embelejava sobre la taulada.
Només la teva veu teñia les converses
d'aquell aire distant i persistent de tempesta.
Com és de difícil des de les paraules,
sondejar la fugacitat de la vida,
reconeixent-nos en la inexorable obscuritat
i en l'afany constant de trobar el bé i la bellesa,
aquesta que es perta en el temps
com una llàgrima de pluja.
Una mirada de braços delerosos
veia caure la nit
i algú es preguntava
de quina matèria es fan els somnis,
de quin color són les paraules.
Aamos l'ambas.
Fins demà!
No pensis en res
Només escolta la música
Totes som per tu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S'acompanyen algunes músiques.
Què en traurem d'encalmar aquest temps?
Quants secrets podem descobrir aquesta nit violeta?
El destí s'escampa a través de les zones.
I tu i jo ens mirem com si això fos un mirany.
I entrarem, ora foscant, a la casa de l'ànima.
S'atsejaven les virtuts.
Com dormen els vicis.
La sement colgada a terra.
Aquest llarg hivern.
De qui és la casa?
I resten els objectes acumulats pel temps.
Rellotges lents de compassada monotonia.
Hores, minuts que ningú no sap de qui són, ni a qui pertanyen.
Sempre igual.
La frontera del mar, amb el cel, mai no és la mateixa.
D'aquí és la casa.
Aquesta casa estranya amb objectes que no conec.
D'algun somni sura cap a mi.
Amb les veus que diuen que res no saben.
braços de la memòria contra el blavíssim cel del migdia.
Ja saps que abracen vells hums abandonats.
Els dies fites en el jardí de les hores que ja no poden tornar.
fóu mai teu l'instant
que els ulls del record
volen refer ara tenassos.
de la memòria contra el florentin.
Fóu mai teu l'instant.
Fóu mai teu l'instant.
Fóu mai teu l'instant.
Fóu mai teu l'instant.
Fóu mai teu l'instant.
Fóu mai teu l'instant.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit



Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit