TARRAGONA, RÁBIO
Y habaneras desde el balcón, avui número 354.
Ya me voy al puerto donde se haya la barca de oro que debe conducirme.
Yo ya me voy, yo ya me voy, solo vengo a despedirme.
Adiós mujer, adiós para siempre, adiós.
No volverán tus ojos a mirarme, ni tus oídos escucharán mi canto.
Voy a aumentar los mares de mi ancho.
Adiós mujer, adiós para siempre, adiós.
Yo ya me voy al puerto donde se haya la barca de oro que debe conducirme.
Yo ya me voy, yo ya me voy, solo vengo a despedirme.
Adiós mujer, adiós para siempre, adiós.
No volverán tus ojos a mirarme, ni tus oídos escucharán mi canto.
No volverán tus ojos a mirarme, ni tus oídos escucharán mi canto.
Adiós, adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.

Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.

Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Yo la quise traer.
Dijo que no.
Dijo que no.
Si había de llorar, a qué volver, borrachita me voy.
Hasta la capitán, pa servirá el patrón que me mando llamar.
Y no dejemos a este autor mexicano, Ignacio Fernández Esperón,
porque sentiremos otra de sus creaciones.
Esta está a cargo de Lecuna Cuban Boys.
Adiós, mi chaparrita.
No llores, chaparrita.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
No llores, chaparrita.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
Linda chaparrita Dios, de mí me hizo la flor.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
No llores con tu pancho, muy pronto volverá.
No llores con tu pancho, que si te va del rancho, muy pronto volverá.
¿Quién se quiera a ti?
¡Vamos!
I ara seran les veus de l'Estein
que interpreten la vanera de Ramon Carreras
El llop de mar
En 70 anys a l'esquena
La pipa sempre flor de llavi
Contemplant la nit serena
Vora la mare es passeja un avi
Tota la vida gruixat per la zona
En sombastó caminant a l'esquena
Contemplant la nit serena
Es passeja un llop de mar
Quan el temporal i la tremontana
Inflaven les veles d'un vell verdentí
Jo veia ferrat al fau de maçana
Crida-la ben fort
El mar és per mi
El mar és per mi
I ara que ja és vell
El vespre no marxa
Ja no va a la pesca
Ja no té compas
Només va a fer set
I enyora la xarxa
Que t'hi l'ha feixut
El pes de tensar
Quan el temporal i la tremontana
Inflaven les veles d'un vell verdentí
Jo el veia ferrat al pal de maçana
I cridava ben fort
El mar és per mi
El mar és per mi
I ara que ja és vell
El vespre no marxa
Ja no va a la pesca
Ja no té compas
Només va a fer set
I enyora la xarxa
Camina feixut
Val pes de tensar
Un tango avener escrit
Per Roger Fernay
I que te huele en 1934
La veu
Deli Paspala
Dues ingredients
Que han creat
Això
Jucali
I que te huele en 1934
Va a huper le to
Jucali
C'est le pays de nos désirs
Jucali
C'est le bonheur
C'est le plaisir
Jucali
C'est la terre
O'o l'on quitte
Tous les soucis
C'est dans notre nuit
Comme une éclaircie
L'étoile qu'on suit
C'est Yucali
Yucali
C'est le respect
De tous les raisons échangées
Yucali
C'est le pays
De vos amours partagés
C'est l'espérance
Qui est au cœur
De tous les humains
La délivrance
Que nous attendons
Tous pour demain
Yucali
C'est le pays
De nos désirs
Yucali
Yucali
C'est le bonheur
C'est le plaisir
Mais c'est un rêve
Il m'a ennu
Il n'y a pas
De Yucali
Mais c'est un rêve
Il m'a ennu
Il n'y a pas
De Yucali
Et la vie
Nous entraîne
La sante quotidienne
Mais la pauvre âme humaine
Cherchant partout
L'oubli
A pour quitter la terre
Si trouver le mystère
Si trouver le mystère
On ne revient se terre
Quelques Yucali
Yucali
Yucali
Yucali
Yucali
Yucali
C'est le pays
C'est le pays
C'est le pays de nos désirs
Yucali
Yucali
Yucali
Yucali
C'est le bonheur
C'est le plaisir
Yucali
Yucali
Yucali
C'est la terre
Où l'on quitte
Tous les soucis
C'est dans notre nuit
C'est dans notre nuit
Comme une éclaircie
L'étoile qu'on suit
C'est Yucali
Yucali
Yucali
C'est le respect
De tous les raisons changés
Yucali
C'est le pays
De nos amours partagés
C'est l'espérance
Qui est au cœur
De tous les humains
La délivrance
Que nous entendons tous
Pour demain
Yucali
C'est le pays
De nos désirs
Yucali
C'est le pays
Or
Yucali
Yucali
C'est le moteur
Fins demà!
Fins demà!
potser va escriure durant la seva corta estança a Cuba
bé, no ho sabem
el títol
A la sombra d'un palmar o
A la orilla d'un palmar
A la orilla d'un palmar
L'ombre d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
A la orilla d'un palmar o
de corals un copit d'una estrella.
Al passar le pregunté que qu'est-a-baconella
y me respondió llorando sola dica en el palmar.
Soy de la sanidad, no tengo padre ni madre,
ni un amigo que me venga a controlar.
Solita paso la vida a la orilla del palmar,
y solita voy venga como la zona del mar.
Soy de la sanidad, no tengo padre ni madre,
ni un amigo que me venga a controlar.
Solita paso la vida a la orilla del palmar,
y solita voy venga como la zona del mar.
De Gloria Cruz, la lletra.
I música de Castor Pérez, el grup de Girona Terra Anglins,
es porta a l'habanera, vestida de nit.
Pinto les nores d'una habanera,
blava com l'aigua d'un mar en dir,
blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de cabina, daurada de imatges,
vestida de nit.
Miro el paisatge,
del meu cor cercaró,
dos noves guanaules,
del temps,
complina els versos,
complina els versos,
sense neguir,
sense neguir,
els fills m'abracen,
sento com callen,
el vent s'emporta,
tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escada
i amagar-me a la plaça
per sentir sons i tardes
del passat,
d'aquell món d'enyorança,
amor i calma,
per fumar de lluna, foc i rom,
si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres
en els records,
escampant amb canyella
totes les caves
i amb petxines
fer-lis un braçol.
Els fills en parlen,
plens de tendresa,
d'hores viscudes
amb emoció,
joves encara,
forts i valents,
prínceps de xarxa,
herois de tempesta,
amics de bon temps,
els ulls i mentes,
el meu cor cercarà
noves històries,
vaixells que tornen
d'un lloc de sol,
tornen tonades,
enamorades,
dones i pàtria,
meles i flors.
Si pogués fer-me escada
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes
del pesor,
d'aquell món d'enyorança,
amor i calma,
perfumat de lluna, foc i ron.
Erips
que dalí ens enlluna.
Que hi havia un Ahuc...,
que hi havia una zona de poc com es
de panidden.
I amb petxines fer-l'hi un braçó.
I amb petxines fer-l'hi un braçó.
Vestis de gala perquè no és ara la nit, però sí podem vestir-nos de gala amb aquestes habaneres i cançons marienes que hem sentit avui des de Tarragona Ràdio.
Núria Cartanyà i Javier Perdina us diem adeu amb habaneres des del balcó, programa 354.
Com altres dies i altres vegades es diem, gràcies a vosaltres està clar si no n'arribaríem a aquesta numeració de programes de habaneres.
Us esperem al dimanje propé, aquí, a Tarragona Ràdio.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.
Bona semana.