El primer compàs de Mulatas la cubanita habanera
que obre la porta a Tarragona Radio
per oferir-vos...
Habaneras, des del balcó avui, el número 349.
A un poble de pescadors
entre el mar i la muntanya
una mare del seu fill
l'inculcà que fora frara
a dalt un vell monestir
un joven va a vins de frara
tot contemplant el blau mar
tot contemplant el blau mar
així a sa mare li parla
Mare, vull ser pescador
no m'obliguis dolça mare
ja sé en quanta buitor
et deixar l'amor del pare
Mare, vull ser pescador
vull ser pescador
i no frara
que sóc fill de pescadors
i malgrat el teu dolor
ja tinc les benes salades
Mare, vull fer-me la mar
i que em pressin les onades
Mare, vull fer-me la mar
i que em pressin les onades
A un poble de pescadors
Un poble de pescadors
Femant la verge de la carme
Prega una mare amb fervor
Veient la mare privada
Prega que torni al seu fill
Que marxa amb la mare en calma
I mentre resa plorant
En aquell precis instant
Torna el fill i agir i parla
Mare, vull ser pescador
No m'obliguis dolça mare
Ja sé en quanta buidor
Et deixar l'amor del pare
Mare, vull ser pescador
Vull ser pescador
I no, frana
Que sóc fill de pescadors
I malgrat el teu humor
Ja tinc les venes salades
Mare, vull fer-me la mar
Mare, vull fer-me la mar
I que embreixin les onades
Mare, vull ser
Vull ser pescador
Barca de Michana
I la habanera d'Antonia Vilás
Mare, vull ser pescador
I ara ensenem a l'expressió
Coral de la habanera
El coro mixto
Pedro Antonio de Alarcón
De Guadix
Allà a Baixa Granada
Interpretan
La cubana
Del mamuflar
Del mamuflar
A mare, vull ser pescador
Del mamuflar
Can Déjou
Tarana
Tor idea
Ai, este el amor, no se haría placer,
con una títula cuida, con una rosa na te,
la niña muy orgullosa, le he tratado con ese amor.
Y en una títula mía, con un semín con la flor,
cuando la niña se enfala y manda al nefra totale,
suplica dulce, mete en un suspiro a llorar.
Cuando la niña se enfala y manda al nefra totale,
suplica dulce, mete en un suspiro a llorar.
Pégame con tu mano que huele a rosas,
pégame con tu mano, se vaya al niño,
de tu cariño, pégame con tu mano, suave y mi moza,
pégame con tu mano que es mi delicia,
que cada golpe tuyo, mi amita buena,
es para el mundo, la títula, dulce caricia.
Mi niña, mi niña, mi niña, mi niña buena,
dulce carona, la títula, el verde, el viento en el mar y el mar.
Cariño, mi niña, mi niña, mi niña buena,
deja que yo te quiera bajo la luna en el mar,
y te quiera bajo la luna en el mar.
La novia rindir, esposa, su esclavar y su temer.
Y el volantito se escapa, corriendo a todo correr.
Cuando por fin le alcantaron y el novio ven,
darle fuerte, valiente leí.
Todo prende y dijo a niña me sé.
Cuando por fin le alcantaron y el novio ven,
darle fuerte, valiente leí.
Todo prende y dijo a niña me sé.
Pégame con tu mano que huele a rosa.
Pégame con tu mano, se daña al niño.
Ay, niña, que es una limosidad de tu cariño.
Pégame con tu mano sobre mi bosa.
Pégame con tu mano que es mi delicia.
Que cada golpe tuyo, mi amita buena, es para el mundo.
Y tú, dulce caricia, mi niña buena.
Dulce como la caña que vende el viento del mar.
como la caña que es grande.
Mi committeesca en gente.
El Grupo La Taberna
es presenta el mateix
en la propera habanera
d'una actuació en directe
en una taberna de Cala y de Palafrugía.
Farem ara una cançó
que és de collita pròpia,
no pròpia d'aquí, pròpia d'aquí.
La va fer
el noi de l'armònica.
Un dia es va trobar inspirat
i fa una avenida
i a més a més ens agrada.
I després va cantem-la.
Aquesta és la que don títol
a l'últim disc que varen gravar,
un dels fragments,
i la va titular
Brodadora.
La noia que més m'estimo,
la noia que més m'estimo,
si n'és vell,
la noia que més m'estimo,
la noia que més m'estimo,
la noia que més m'estimo,
si n'és vell,
Brodadora.
Que roda amb els seus fils d'or
i amb el suspir m'enamora.
Oblant del seu vestidor,
lluen daurades petxines,
com molts orets de la mar
i els recets de les cabines.
Brodadora,
Brodadora,
que tens el cot mariner
i posen els dits de plata,
xarxes i barca d'argent.
Brodadora,
Brodadora,
I al lloc del meu valer,
no passis neguit ni pena,
i Brodadora,
amb un cel d'estrella,
que de la mar donaré.
En porta al seu molcador
unes roses i sabores,
del seu amor en fèltil
i mal d'alcoma penyores,
el blanc del seu vestidor,
lluen daurades petxines,
el dolç orets de la mar
i els recets de les cabines.
Brodadora,
Brodadora,
que tens el cot mariner
i posen els dits de plata,
xarxes i barca d'argent.
Brodadora,
Brodadora,
i al lloc del meu valer,
no passis neguit ni pena,
i Brodament un cel d'estrella,
que de la mar tornaré.
Brodadora,
Brodadora,
que tens el cot mariner
i posen els dits de plata,
xarxes i barca d'argent.
Brodadora,
Brodadora,
i aïllant el meu valer,
no passis neguit ni pena,
i Brodament un cel d'estrella,
que de la mar
col·laré.
I continuem,
després d'esta gravació en directe,
amb el grup Pescadors de Garbí,
del Maresme,
i interpretant de Ramón Carreras
els Braus,
del Nord.
El parc encara és a port,
els pescadors són a la taverna,
entre ells es desitgen sort,
encara que pensin amb la galerna.
Les dones a casa gusen,
nantes es braçolen a vora de llar,
totes tristes,
els seus fills contemplen,
i tot es tremolen,
pensant amb la mà.
El cantabri paler,
les onades aixecen,
va bufant el poder,
i les barques no vellen,
i lluny a l'horitzó,
la primera ja es veu,
i se tóma és marchara,
i en torna'm d'eu,
i en torna'm d'eu.
i se tóma és marchara,
i en torna'm d'eu,
i en torna'm d'eu.
El cel ven serena, la mare estava talment en calma,
tot ell era ben tallat per una barca lleugera i galana,
de sota i sense aïssa, n'arriba una plena i una altra després,
i la marca em va estar sense parar, s'emporta de popa a set mariners.
El cantar bricolet, les onades aixecen, va bufant el poler,
i les barques no venen, i lluny a l'horitzó, la primera ja es veu,
17 homes marxaran i en tornen veu, i en tornen veu.
I se tomes marxar, i en tornen veu, i en tornen veu.
I ara, continuem aquí amb unes sabaneras que ens arriban des de Chile,
a Carre de los Guasos de Chincolco.
És unes gravacions que es van fer en el seu dia en discos de 78 revolucions per minut.
I, bé, s'han sigut recuperades, però són gravacions totes de principis del segle passat.
Concretament, oferirem una cançó que està atribuïda a Jorge Martínez,
i que és el tenor líric d'aquest grup que cantava en el seu dia.
I diu que està acompanyat de guitarra en una diferent
i singular gravació.
I això diu el llibret que acompanyat al CD.
Doncs salem capa Chile i ens canta el Águila.
I llibret que acompanyat al CD.
I llibret que acompanyat de Ulán Haver,
i llibret que acompanyat a interpretul d autres.
I llibret que acompanyat de canta el CD.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit