Gràcies.
El web de la Unió de Colles Ardenistes es pot consultar un arxiu on s'hi resumeix tot allò que es va tractar el passat 20 de març a l'Assemblea de l'Entitat,
així com una memòria de la temporada 2009 i el conjunt de previsions per la temporada 2010,
un material presentat de manera atractiva i clara, on s'exposen sense complexos els aspectes positius,
els que no són tant, o s'estan treballant, i els clarament negatius.
Tot això s'expressa en una mena d'emoticons que, a més d'oferir el típic somriure a cara de Tristó, segons el cas,
presenta un llampant color verd, groc o vermell.
La visió optimista és que hi veiem més color vermell que groc, més color verd que groc, millor dit, i encara més que vermell.
Però sorprèn, tenint en compte la proporció de gent jove que hi ha a les colles de competició,
que una de les assignatures pendents sigui precisament la pretensió de l'AUX, d'implicar-los en l'entitat.
O titulen, el jovent no vol agafar cap compromís permanent,
i especificen que l'àrea de joventut segueix deserta, tot i que de forma tímida hi ha petites col·laboracions.
Això potser no ens hauria d'estranyar, tenint en compte el panorama general pel que fa tota mena d'associacions,
però, esclar, això no és cap consol.
Sobretot, insisteixo, tenint en compte que, malgrat tot, els joves encara són majoria en el món de la competició.
Segur que hi ha moltes explicacions, com que no és que no els interessi la sardana,
sinó que també els atrauen moltes altres coses i no s'hi veuen fent reunions i organitzant.
No estaria de més, també, fer autocrítica per part de moltes cúpules d'entitats
sobre si tradicionalment han facilitat aquesta implicació dels més joves.
Us en podria explicar moltes de coses en aquest sentit.
Certament hi ha un debat obert, o hi hauria d'estar, per parlar-ne extensament.
I, novament, la benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio,
després del tradicional parèntesi de Setmana Santa.
Torna a estar en antena, un dos i seguit, el temps de sardanes, els bars, música per a cobla,
a la misura municipal de la ciutat de Tarragona.
Les salutacions avui del Lluís, del control de so, i en guió i presentació,
l'Àngel, un servidor, i, com sempre, intentant posar-vos al dia
del que passa o que succeeix en aquest àmbit de la cultura popular i tradicional catalana.
Ho farem amb aquest programa, que arribarà fins a dos quarts o dues de la tarda,
en el qual la música hi serà un component important,
però, evidentment, també les notícies, els comentaris,
i ara, de cada Sant Jordi, cada vegada més,
les novetats que hi ha en dins del món de l'edició dels llibres.
De totes maneres, com sempre, us fem ara mateix una mena de resum,
un sumari de continguts.
I la sardana de l'any serà la primera secció del programa,
exceptuant, esclar, aquest comentari inicial que ho fem i la presentació corresponent.
La sardana de l'any, que encara la recta final, avui, vuitena semifinal,
i, com comentàvem en l'anterior programa, en perill,
hi ha hagut perill, mitja en broma, mitja en sèrio, podem dir,
de morir d'èxit pel que fa a la final de Perpinyà,
fins al punt que els ruinitzadors han hagut de fer dues finals pel mateix dia.
Després ho expliquem pels que no us vau estar amb nosaltres a l'anterior programa.
Aquest cap de setmana, doncs, la notícia dins l'àmbit sardanista potser més destacada,
és la celebració dels actes, diguem-ne, de relleu,
o comença el relleu de pobillatge de la ciutat pobilla.
De fet, el que succeeix ara és que fins ara la ciutat pobilla celebra
que s'acaba aquest pobillatge, Mataró,
i aviat hi haurà la proclamació oficial de la propera ciutat pobilla,
la vila de l'Escala.
Ja ho dèiem abans, la música sempre és protagonista del programa,
però avui, a més a més, amb diverses estrenes de discurs,
parlarem també de llibres, com també avançàvem,
parlem de notícies diverses dins l'àmbit sardanista,
concerts importants, interessants, cursos dins l'àmbit dels esbars,
l'homenatge que tindrà lloc el proper cap de setmana
el mestre Tomàs Gil aquí a la ciutat de Tarragona,
tindrem xafarderies, tot això com dèiem també fins a dos quarts de dues de la tarda.
Comencem amb la primera secció,
aquesta vuitena semifinal de la sardana de l'any.
i no érem només nosaltres els que fèiem aquests parènteses i dissabte passat
al que fa el programa, a la mesió del programa,
també el concurs del sardana de l'any,
doncs ja no sempre ha estat així,
però des de fa uns pocs anys també fa aquesta mena d'aturada
durant una setmana.
I es reprèn avui,
serà amb aquesta nova eliminatòria de semifinals,
i com dèiem estem encara en la recta final del sardament
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la col·laboració d'emisores de ràdio d'arreu del país,
entre les quals, esclar, Tarragona Ràdio.
I, efectivament, aquesta setmana
s'emet aquesta vuitena eliminatòria,
de manera que només quedaran, abans de la gran final,
la novena eliminatòria,
que s'emetrà el proper cap de setmana,
i l'eliminatòria de repès,
que correspon al cap de setmana dels dies 1 i 2 de maig.
D'un moment anem a aquesta eliminatòria,
la vuitena, que com correspon a la fase de semifinals,
està formada per dues sardanes,
la primera dels quals és amb la mateixa il·lusió de Jordi Paulí,
que interpreta la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Primeira sardana de la vuitena eliminatòria de semifinals
de la 21a edició del concurs La Sardana de l'Anny,
la que acabem d'escoltar.
Abans de donar pas a la segona,
com és tradicional,
anem a saber el resultat de l'anterior eliminatòria.
Més d'ara, fa 15 dies.
La primera sardana,
Coral Bardanera, de Jaume Riu,
va rebre 354 vots,
mentre que la segona,
50 anys d'unió,
de Lluç Alcalà,
en tenia 319.
la que obté accés a la final de Perpinyà
és la primera coral burdanera de Jaume Riu.
Anem a escoltar ara la segona sardana d'aquesta setmana,
Violetes del Bosch, en un sis de primavera,
que també interpreta la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


...
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sardana Pirata, per a Gresca Pirata,
i Sardana Coral, per a Coral Bordonera.
El preu és d'un euro amb vint cèntims més IVA.
I avui estrenem nosaltres el nostre programa,
un disc que ha aparegut fa un parell d'anys,
el 2008, però que fins ara no ens havia arribat.
Un disc que té la particularitat
que el van registrar la Cobra, la principal d'Amsterdam.
Recordeu, l'única Cobra fora dels països catalans,
és una Cobra que ho fan força bé,
una Cobra que, a més a més, té iniciatives pròpies
de fer espectacles amb músiques, amb nous experiments,
en combinacions, etcètera, etcètera,
a més a més, de ballar de sardanes, diguem-ne, estàndard,
i que porten aquesta música, aquestes propostes de concert,
sobretot arreu d'Europa, i som semblant també amb força èxit.
Un col·lectiu d'excel·lents músics,
procedents d'orquestres sinfòniques,
de grups de jazz d'Holanda,
i que tenen aquesta mena d'afició també
d'aquesta altra música.
Un fet que ja hem comentat diverses vegades
que no és pas inèdit en aquell país,
on els músics, a més a més de la seva activitat principal,
acostumen a experimentar amb altres propostes
realment totalment alienes que la seva habitual.
Doncs bé, anem al gra, un disc que es diu Life in Catalunya,
i que en realitat es tracta d'un recull d'enregistraments en directe,
fets en les seves gires del 2005 i del 2007 per Catalunya.
Unes gires que acostumen a fer cada dos anys,
en guany, toca un altre cop aquesta visita,
aquestes actuacions per aquí a Catalunya,
fent ballades, sardanes i concerts.
Doncs bé, en aquelles gires van enregistrar unes quantes d'aquelles sardanes,
i que nosaltres n'hem triat una,
una sardana prou coneguda,
una sardana d'aquelles que agraden força els aplegs a les ballades,
Gabina, d'en Jaume Roca del Pec,
que va ser enregistrada el 17-16 de juliol del 2005
a la plaça Major de l'Avisbal del Penedès,
amb Jordi Molina, per cert, com a intèrpret convidat.
Altres sardanes del disc són Girona i Mada, de Vicenç Bouls,
de Gotalls i Ricard Castells,
la Festa Sant Martirià, de Conrat Saló,
Mercè, de Josep Caderra,
Saratana, d'en Puigferrer,
com a sardanes així més clàssiques,
alguna no tan coneguda, com Cotxita, en Sisera, de Pere Mercader,
Barcelona 92, d'en Viladasau,
una obligada de dues trompetes,
el Concle i Nebot, d'en Riu Malló, de dos Flaviols,
Sabadell i Joquim Serra,
Robranenca, de Mas Hàbar, que és una obligada de Tenora,
el Blorell de Pals, de Milisaló,
una obligada de dos Fiscorns,
sardanes també d'autors de la Catalunya Nord,
com en Guida Sant Sabrià de Robert Serrade,
els millors anys, de Marcel Artiaga,
25 anys de Baix Montsenys,
en Tomàs Gil, que és una sardana
que ens va enregistrar en una actuació conjuntament
com totes, però en aquesta ocasió
com a sardana de conjunt
amb la Cobla, com Vugili,
i la Bisbal, jove. Per cert, que la Cobla
és la principal d'Amsterdam, com dèiem,
l'única de fora dels Països Catalans,
serà l'encarregada de posar la música
durant la ballada que tindrà lloc el 25 d'abril
a la capital dels Països Baixos,
amb motiu de la consulta sobre la independència
de Catalunya. La Plataforma Holanda
Decideix, organitzat un referèndum
no vinculant, evidentment, sobre la independència
de Catalunya, la qual podran votar
majors de 16 anys, que compleixin requisits
com el d'haver-hi nascut,
haver-hi nascut, acreditar, haver-hi viscut
o ser fill, net o conjuga d'una persona catalana.
L'audició, que començarà a les dues
del migdia, tindrà lloc al Museu d'Història
d'Amsterdam i és organitzada pel Casal
Català dels Països Baixos.
Aprofitant també la proximitat amb la Diada
de Sant Jordi, hi haurà una parada
amb llibres i roses.
Escoltem, doncs, aquella versió de la principal
d'Amsterdam, de Gabina,
de Jaume Roca del PEC.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a dos quarts de dotze del matí, acunit a la plaça Catalunya
amb la cobla La Principal de Tarragona
i a dos quarts d'una, el Pla del Penedès amb la cobla Catània.
En concursos de colles, el proper dissabte, dia 17,
a dos quarts de sis de la tarda, a Sant Pere de Ribes,
al Centre Parroquial Individual de Reveses,
Trofeu Drac de Ribes, amb la cobla Ciutat de Cornellà
i l'endemà, el domenatge, dia 18, a dos quarts de dotze del matí,
a l'Hospitalet de Llobregat, a la plaça de la Cultura,
de Bellvitge, el 21è concurs, Territorial Barcelona Ciutat,
Territorial Comarques Barcelonines i també obert a colles lliures
amb la cobla jovenívola de Sabadell.
Pel que fa a concerts, ja ho sabeu, dissabte vinent,
a les set de la tarda, aquí a Tarragona, al Teatre Metropol,
homenatge al compositor Tomàs Gilimembrà
d'un motiu del seu 95 aniversari.
Serà amb les cobles la principal de Tarragona i Cusatània.
I amb una hora que no ens ha estat especificada,
sí que se'ns anuncia que el Vendrell, a la nit en tot cas,
actuació de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya,
dirigits per Francesc Assú i Carles Coll.
I finalment pel que fa a esbars, pel dissabte dia 17 també,
i també sense concretar hora, actuació de l'esbar Santa Tecla,
seccions d'infantils i juvenils a Sant Martí, Serroca.
I un altre disc que estrenem, aquest sí que autèntica novetat
que s'està distribuint aquests dies, el disc es titula Tribut a Manual Altra,
editat per l'associació Manual Altra, que neix, diu la mateixa carpeta del disc que llegim,
neix a Rodòs de la Cobla Sant Jordi per materialitzar una sèrie de projectes
i inquietuds que parteixen de la mateixa Cobla però que volen anar més enllà.
Està dirigit a l'enregistrament per Lluís Vila Cassanyes,
director de la Coral Sant Jordi, en aquesta ocasió actuant com a director convidat.
I es tracta d'això, d'homenatjar aquest prestigiós compositor
molt vinculat a la Cobla Sant Jordi des dels seus mateixos orígens.
Un dels personatges que durant molts anys ha estat donant més qualitat
i dignitat a la música per a Cobla en general
i en el cas de quan ha escrit Sardanes també.
De fet, ha escrit Sardanes, ha escrit música lliure
i moltíssims arranjaments de danses tradicionals per a Cobla.
El disc conté Sardanes com Vic Recordes Guim Serra, Jordi Sant Jordi,
Equívoca, La Font de la Teula, La Sardana del Jubileu, Iluminada,
El Retorn, Llevant, Solitud, Infantament, La Noia i la Finistra
i La Roca dels Enamorats.
Aquesta última, precisament, és la segona Sardana que va escriure
en Manuel Altra l'any 1947.
I en el disc, al llarg del disc, en els comentaris,
es repeteia sovint que fora d'alguna excepció molt concreta
els noms de les Sardanes d'aquest autor
mai són indicatives de res.
De fet, l'home escriu les Sardanes
i després el nom és quelcom totalment aleatori.
Escolta'm, doncs, La Roca dels Enamorats,
de Manuel Altra, en Barça de la Cobla, Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
La Roca dels Enamorats
Faltan 5 minuts
perquè sigui interès
quarts d'una de la tarda
Seguim al 1, 2 i seguit
Temps de Sardanes
Esbars
Música Pracou
La sintonia de Tarragona Ràdio
I ara les notícies
I la primera
ets obligada
S'apropen les dates
per a la proclamació
de la nova ciutat pubilla
de la Sardana
que aquest 2010 serà l'escala
Abans però
l'actual ciutat pubilla
celebrarà la cloanda
del seu protagonisme
en l'àmbit sardanista
Així el passat 31 de març
va inaugurar
una exposició temàtica
a la sala de caixa
La Iatana
de Mataró
que es podrà visitar
fins al dia 31 de maig
titulada
La sardana
Fa festa dels orígens
de la cobla
al pubillatge de Mataró
El dijous 8 d'abril
es va fer una xerrada
i col·loqui
a la mateixa sala d'exposicions
de la caixa La Iatana
en Miquel Puigdell Íbol
l'Udia de Tenores
i en Ricurtí
Tenora de la cobla
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
Per al plat fort
dels actes d'acomiad
del pubillatge mataroní
es viuen avui dissabte
durant tot el dia
al Parc Central
amb la celebració
dels 10 anys
de la coordinadora
a les canteres de Mataró
una ballada a la tarda
a la plaça de l'Ajuntament
i el sopar de cluenda
del pubillatge
en ball amb els solistes
de la costa
i també demà al matí
amb una ballada
a càrrec de les tres cobles
mataronines
Ciutat de Mataró
Costa Daurada
i Iluro
que interpretaran
un programa de sardanes
dedicades a la capital
del Maresme
Els actes seguiran
dijous vinent
dia 15 a les 7 de la tarda
amb un recital de poesia
de temes sardanistes
a la sala d'exposicions
de la caixa La Iatana
de Josep Maria Cusacs
i Josep Viler
i el divendres 16 a les 9 del vespre
el Teatre Monumental
tindrà lloc
la presentació
d'un espectacle
basat en la recuperació
i interpretació
de diferents balles
populars de Mataró
que properament seran
editats en CD
i hi ha la intenció
que s'imparteixin
a les escoles
mataronines
Finalment, el dia 24
a les 11 del matí
s'acomiadarà
la Flama de la Sardana
al port de Mataró
que serà embarcada
per la barca de Creuers
Mare Nostrum
que estarà acompanyada
per barques de vela llatina
pel seu trasllat fins a l'escala
on serà rebuda
amb tots els honors
per presidir la proclamació
de la cinquantena
ciutat pubilla
com a acomiad
del pubillatge mataroni
s'estrenarà la sardana
de Mataró a l'escala
de Josep Antoni López
La recepció de la Flama de la Sardana
està prevista pel dissabte 24
a les 5 de la tarda
a la platja del moll de l'escala
Els honors de benvinguda
seran a càrrec
dels membres del grup de danses
la farandola del cer
amb la frena dels quatre elements
aigua, terra, aire i foc
i el trasllat de la torxa
fins a l'àgora
de la ciutat grega d'Empuries
La festa gran començarà
a les 7 de la tarda
amb l'inici de la cercavila
de la torxa
pels càrrecs més cèntrics de l'escala
a càrrec del grup Flama 91
A dos quarts de nou
començarà l'acte solemne
de la proclamació de l'escala
com a cinquantè municipi
mereixedor del títol
de Ciutat Pobilla de la Sardana
per part dels representants
de la Federació Sardanista de Catalunya
La nit es farà un sopar de gal
al poble municipal d'esports
amb la presentació de l'audiovisual
l'escala Ciutat Pobilla de la Sardana 2010
i un concert de la Cobla
Ciutat de Girona
que estrenarà algunes de les sardanes
incloses en el disc editat
amb motiu del Pobillatge Escalany
El dia 25 al matí
començarà la festa
amb una gran manifestació
d'elements de cultura popular
i la formació d'una cadena humana
per transportar la flama de la sardana
Després de la missa del sardanisme
es faran els actes protocolaris
de descoberta de la placa commemorativa
de la proclamació
la lectura del missatge
al món sardanista
i la descoberta del nou monument
a la sardana
a l'obra de les cultes
que l'any Josep Maria Simón
Per part de la Federació Sardanista
de Catalunya
es donaran a conèixer
les persones i entitats
distingides
amb els Premis Sardana
i es nomenarà
la Ciutat Pobilla de la Sardana
del 2011
La festa es completarà
el dia 25 a la tarda
amb sardanes i danses
darrere el tradicional
i el tradicional també
concurs de colles sardanistes
del Pobillatge
La principal de la Bisbal
torna al Palau de la Música Catalana
avui a les 7 de la tarda
per participar en el cicle
Cobla, Cor i Dansa
una atractiva proposta de música
per a Cobla, cançó coral
i danses d'esbar
que promou el mateix palau
a la proposta d'avui
la proclamació
se centra en sardanes escrites
per figures
que han combinat
la doble condició
de directors i compositors
havent excel·lit
en amb dues
a la primera part
els compositors directors
configuren una variada
gamma de generacions
que comença amb
Eduard Oldrà
continua amb
Rafael Ferrer
i Joan Lluís Moraleda
inclou la nissaga
dels Casú
Josep i Francesc
i finalitza amb Xavier Pagès
i la segona part
es planteja com un monogràfic
dedicat a un destacadíssim
músic de l'àmbit cublístic
amb una trajectòria
íntimament lligada
a la principal de la Bisbal
el mestre Conrad Saló
El nou disc del cantautor Roger Mas
a la Casa d'Enlloc
publicat per Satelit TK
inclou la cançó
El dolor de la bellesa
un tema que compta
amb referències musicals
que recorden l'estructura
de la sardana
i per la qual ha col·laborat
la cobla Sant Jordi
ciutat de Barcelona
segons informa
el bloc Creuant
el disc oficialment
sortirà al mercat
el proper dimarts
el 13 d'abril
a més del dolor de la bellesa
els fils cornaires
de la Sant Jordi
Pep Moliner i Miquel Àngel López
també fan cants harmònics
a la cançó
de la cançó
de la cançó
que ja participen
de la gira del disc
les cançons telúriques
i aquest disc
encara ha d'arribar
però n'hi ha un que precisament
es presenta avui
i nosaltres ja us el podem oferir
es tracta d'una altra
de les moltíssimes propostes
que fa la cobla contemporània
ja té diverses col·leccions en marxa
els contemporanis
amb sardanes d'autors
tots d'ara actuals
com bé diu aquest nom
sardanes dels seus espectacles
el sard de show
sardanes senceres
per ballar
i ara han entregat
una altra proposta
que en aquest primer volum
ho han fet conjuntament
al coble tres béns
de la Catalunya Nord
es diu
fent amics 1
és a dir que hi ha intenció
de fer-ne més
i es tracta d'això
de sardanes actuals
enregistrades
per les dues cobles
i en algunes ocasions
interpretades conjuntament
la cobla contemporània
i la cobla tres béns
nosaltres hem triat
una de les que
han registrat
la cobla tres béns
precisament
una sardana
d'un dels seus intèrprets
l'Olivia Marquès
i amb un títol
que d'entrada sobte
els hi fotrem
i es tracta
d'una sardana dedicada
a l'equip de rugby de l'USAP
inspirada en la cançó
de Jordi Barr
del 2008
i això
aquesta és l'explicació
és com una mena d'himno
d'aquell equip de rugby
la presentació del disc
tindrà lloc aquesta tarda
a la vila de la Catalunya Nord
de Cabastany
escoltem doncs
com sona
aquesta els hi fotrem
de l'Olivia Marquès
amb la cobla tres béns
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de l'Olivia Marquès
de pub
d'Ottawa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per una...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
és opinable i no voldria que ningú s'ho prengués malament.
Per exemple, no sé, suposo que els sardanistes coneixeu una compositora, la Montserrat Puigelà, una autora de sardanes força interessants, sardanes que s'interpreten sovint, estan al repertori de Les Cobles,
en una obra realment remarcable entre els compositors contemporanis.
una compositora que ja ha pogut veure fins i tot ja fa anys un llibre amb la seva biografia, cosa poca broma.
I ara sembla que algú ha tingut la decisió, vaja, la intenció de dedicar un programa de televisió, encara que sigui dins una xarxa més limitada, la xarxa de televisions locals,
el programa Carrers va dedicar un programa per explicar només per què al poble de la Montserrat Puigelà no li havien pogut dedicar un carrer.
Fixeu-vos, el motiu senzillament era que la normativa d'oficialitzar el nom dels carrers en aquella població obliga que les persones a qui estiguin dedicats el nom portin com a mínim 5 anys mortes.
I clar, no és el cas de la Montserrat Puigelà, que és una persona plenament vital.
Ja dic que insisteixo, espero que ningú us ho prengui malament, però potser sí que és fer-ne un gran massa,
a dedicar fins i tot a un programa de televisió per explicar per què no s'ha pogut dedicar aquest carrer a una compositora,
que sí, que és important, però vaja, Déu-n'hi-do, potser sí que és fer un gran massa.
En tot cas, el programa Carrers l'emet a aquesta xarxa de televisions locals i es pot veure emisores com Canal Reus Televisió, Televisió Badalona,
Televisió o Televisió l'Hospitalet.
Dèiem que hi ha novetats força interessants a cada Sant Jordi d'aquest any.
Una que no estarà a temps per Sant Jordi, però sí que ha d'aparèixer el proper mes de maig.
És un llibre d'un autor tarragoní que ara feia temps que no teníem oportunitat de veure cap novetat al carrer d'ell, Jordi Moran i Clanchet,
que després de la feina de molts anys ha recopilat informació sobre, poca broma, 55 músics tarragonins,
o vinculats, molt vinculats, a la ciutat de Tarragona.
És una sèrie de biografies, dades bàsiques essencials a cada un, però, de totes maneres, 55 músics.
Imagino que serà un bon llibre, un bon volum.
Com deia, està previst que aparegui el proper mes de maig i entre aquests autors, evidentment,
no només autors sinó intèrprets, hi haurà gent vinculada al món de la Sarana.
Entre altres, ens consta que hi haurà la presència d'en Tomàs Ilemembrado,
aquest compositor que serà homenatjat el proper cap de setmana aquí a la ciutat de Tarragona.
El passat diumenge de Rams, com és habitual, ballar de sardanes al Pla de la Catedral,
ballada que sempre té força èxit, bé, està donada d'assenyalada,
molt de públic ja d'entrada allà per la benedicció de Palmes,
després la missa que surt en plena ballada de sardanes,
i un programa força interessant de la Coblarreu Jove,
i entre aquest programa una estrena,
Torna'm a casa, d'Alfred Abad,
el compositor te reuni que l'home va llançat i segueix composant,
i a més a més amb sardanes força atractives,
en aquesta ocasió dedicada al seu fill.
Després d'haver passat un temps realment difícil de salut,
doncs aquesta sardana ens permet endevinar, doncs,
que aquesta situació està en bona part superada,
i aquest, amb bon títol, prou significatiu. Tornem a casa.
Bones notícies, ja també, sempre.
i en aquesta ballada de sardanes que ho va fer la Coblarreu Jove,
vam tenir l'oportunitat ja de veure actuar aquí a Tarragona
els nous fitxatges de la Cobla, de la Coblarreu Jove.
i ara sí que anem a allò, a xafraderia pura i dura,
és que, per exemple, un dels nous intèrprets de Cobla, de la Reu Jove,
el Tibla, el Guillem Tomàs Durant, doncs,
mira, xafraderia pura i dura és el fill d'un d'aquests noms
que tant de temps ha sonat als mitjans de comunicació,
del Manolo Tomàs, dins la plataforma de defensa de l'Ebre.
I a l'anterior programa vam anunciar,
engrescats per aquestes novetats bibliogràfiques
que hi ha de cara a Sant Jordi,
almenys aquesta era la intenció,
us vam anunciar perquè així estava determinat
la presentació del llibre que es titula
L'expansió de la sardana a finals del segle XIX i inicis del XX,
noves interpretacions amb atenció especial al cas del Camp de Tarragona,
ha estat el nou Premi de Cultura Poblà Joan Amades
que ha publicat l'editor, forma part del Premi,
la publicació del llibre,
i estava prevista inicialment la presentació pel passat dia 7,
però l'última no va ser possible,
l'editorial no ha pogut assegurar que estigui el llibre al carrer,
a hores d'ara, de fet, encara no se sap quan es podrà presentar,
i el que ens sabria greu és que algú que hagués sentit el nostre anunci,
hagués anat fins a l'anunciada presentació i s'hagués trobat frustrat.
Prometem que en seguida sàpiga segur,
segur, segur, quan es presenti el llibre,
anunciar-ho correctament.
Doncs bé, deixem les xafarderies,
canviem sintonia perquè ara anem cap a la relíquia.
i la relíquia, doncs, és una secció que ens porta a enregistraments antics,
evidentment podem anar des dels més antics de Sardanes del 1906, crec recordar,
fins, clar, la data més propera és tot molt relatiu,
i anem ballant damunt i avall en aquestes dates,
i de vegades senzillament aquesta antiguitat de l'enregistrament ja és prou mèrit,
però d'altres, doncs, hi intervé l'extraordinària qualitat de la interpretació,
de vegades tot el contrari,
de vegades la curiositat de peces, doncs, que surten dels paràmetres típics.
Avui hem triat una sardana, diguem-ne normal i corrent,
amb una cobla excepcional, la cobla Barcelona dels anys 50,
cal especificar-ho perquè és una cobla que va tenir llarga vida,
i donant bona part d'aquesta etapa vital, doncs, d'una qualitat extraordinària,
però diuen, diuen els entesos,
els que ho van poder comprovar en directe, en viu i en directe,
que la cobla Barcelona dels anys 50
era una cobla realment fora de sèrie.
Els enregistraments discogràfics ens permeten endevinar-ho,
malgrat, evidentment, el pas del temps
i la migradesa de mitjans tècnics, doncs, ho puguin amenaçar,
però, d'altra banda, en aquella época no es podien fer, doncs,
permeteu-me l'expressió en aquesta les triquiñueles,
que avui els enregistraments discogràfics es poden fer
d'enmascarar a rades de les interpretacions.
És a dir, tal qual sonava la cobla Barcelona de l'època dels anys 50,
amb una sardana que escoltarem d'en Josep Coll,
era el tenora d'aquella cobla a Barcelona,
un altre dels noms mítics,
i escrivia sardanes potser no d'una gran qualitat musical,
però sardanes amb prou dignitat
i de vegades amb autèntiques exhibicions de malabarisme en les obligades,
però d'altres on predominava la melodia,
una melodia molt ben trobada,
aquesta sardana que va dedicar el 1950 a la seva esposa,
l'Àngela Teixidor, sempre per tu.
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
L'Àngela Teixidor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Criatures!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja ho veieu, avui no marxarem amb una sardana,
sinó amb aquest esqueso per a tenora i piano,
que va escriure Concepció Ramió
i que van enregistrar el Jordi Figueroa, la tenora,
i el Jordi Vilaprinyo al piano,
un disc realment molt interessant,
ja fa uns anys que volta pel món,
però que val la pena recordar de tant en tant
amb peces molt diverses, molt diferents,
aquesta combinació de tenora i piano.
Amb aquest esqueso, doncs, acabem.
Demà repeteixi a partir de les 10 del matí
i altra vegada estem en directe dissabte vinent.
A les 12 i una miqueta més.
Ho sap molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.