Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Si las piedras hablaran, hablarían de Jesús.
Si las flores cantaran, cantarían de su luz.
Si los árboles lloraran, llorarían al mirar.
Hasta un mundo que rechaza la verdad.
Yo quiero subir a las montañas y gritar en voz alta.
Que tú vives, que tú amas, que tu amor nunca se acaba.
Yo quiero subir a las montañas y gritar en voz alta.
Que tú vives, que tú amas, que tu amor nunca se acaba.
Si las piedras hablaran, hablarían de Jesús.
Si las flores cantaran, cantarían de su luz.
Bon dia a tots els audients que ens escolteu aquest matí.
Benvinguts al programa Porta a l'Esperança,
l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
I com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona,
situada al carrer Monestir de Públet, número 7.
Ens trobem als Estudis d'Arragona Ràdio.
L'Alexia Bernet, bon dia.
Bon dia.
El Samuel García, bon dia.
Bon dia, Albert.
Avui ens acompanya l'Òscar Torrova, a qui ara us presentarem.
Bon dia, Òscar.
Bon dia.
Els control seríem a la Sílvia.
i jo, un servidor, l'Albert Marcos, que us parla.
I volem aprofitar aquest programa per entrevistar un jove de la nostra Església,
com s'ha presentat abans, i és l'Òscar Torrova,
que està realitzant els seus estudis a França.
I ens explicarà una mica quines són les seves experiències
com a jove cristià en el món universitari.
Però, com sempre fem,
abans d'endrinçar-nos de plena aquesta entrevista,
sentirem aquesta cançó.
Fins demà!
Fins demà!
y poder evadirme.
Prometer que estaré junto a ti.
Más quisiera algo añadir.
Ellos forman parte de mí.
Fue un hombre, mi padre, a él nadie le enseñó.
Si él supo educarme fue porque todo lo dio.
Y no reprochó su forma, pues lo que él fue soy yo.
Como su forma no hay otra, pues sin tener el Dios.
Si me salvaste a mí, salva a ellos, te lo ruego.
Cuando vengas por mí, quiero verlos en tu reino.
Si me miraste a mí, acércate a verlos.
Ven a verlos.
Toca su corazón, hazte con ellos.
Toca su corazón y hazte con ellos.
Vio salir a su madre hacia el sol, cuando aún era muy joven.
Convertir y paz en corazón.
Por llevar a casa el calor.
Para criar como a un hijo, a su hermano menor.
Su lucha continua fue lo que la endureció.
Pero su familia es todo en su corazón.
Y ya que no es por su obra, que sea por su amor.
Como mi madre no hay otra, y vivo en su interior.
Si me salvaste a mí, salva a ellos, te lo ruego.
Cuando vengas por mí, quiero verlos en tu reino.
Si me miraste a mí, acércate a verlos.
Toca su corazón y hazte con ellos.
Toca su corazón y hazte con ellos.
Si a mis hermanos haces tus hijos, pueden escucharte y estar de tu parte.
Y recorden que esteu escoltant el programa Porta l'Esperanza, a la 96.7 de la FM, a Tarragona Ràdio.
Doncs molt bé, com hem dit i heu comentat al principi del programa,
doncs aquest matí ens acompanya l'Òscar.
Ell és un jove de la nostra església
i ja fa temps que ja va iniciar els seus estudis
i que va marxar cap a França.
Llavors al principi ens agradaria preguntar-te una mica, Òscar,
en primer lloc quina és la teva formació,
però també ens agradaria que ens expliquessis una mica de què van els teus estudis.
Com ja has dit, ara mateix estic a França estudiant, estic a Toulouse
i el que estic fent és un programa de doble titulació.
El programa és un conveni entre la UPC, la Universitat Politécnica de Catalunya,
i em vaig allà, em vaig estar estudiant a Barcelona
durant quatre anys d'enginyeria industrial superior
i ara em trobo a Toulouse fent enginyeria aeronàutica i aeroespacial,
l'ISAE es diu, que és un institut superior d'aeronàutica i de l'espai.
i, bueno, és una mica aquest, bon, aquesta doble titulació,
doncs t'obre una mica les portes no només al món industrial,
sobretot més específicament al món de l'aeronàutica, dels avions,
més dels satèl·lits i tota la indústria que té a veure amb tot això.
Després et pots especialitzar en una cosa o en una altra, però...
Clar, i després et podries fer, bueno, de fet estàs fent màsters també,
que suposo que és més l'especialització, no?
Sí, que pots triar, exacte.
Doncs, evidentment, vivim en societats, sobretot a l'occidental,
on la formació cada cop és més rellevant,
o sigui, qualsevol tipus de feina et demanarà una titulació superior,
ja sigui en quant a formació professional o universitària.
Però, més enllà del que és evident que el jovent, doncs, heu d'estudiar,
i en general tots ja no té edats,
també se'ns demana un esforç i més titulació i més formació en general.
M'agradaria preguntar-te per què consideres com a cristia
que és important estudiar i entrar, això per un costat,
i per què no entrar ràpidament en el mercat laboral?
Perquè hi ha altres joves que poden estar pensant, home,
si acabo quatre estudis i ja puc començar a treballar,
com a cristià, per què penses que és important?
Com tu ja has dit, penso que és molt important
aprofitar les oportunitats que tenim per estudiar i formar-nos.
Abans, potser antigament, era molt més difícil,
els estudis no eren accessibles per tot el món,
però ara mateix sabem que hi ha moltes més facilitats
i crec que la formació ens ajuda no només a nivell professional,
perquè com has dit, si volem tenir un bon treball,
estem obligats a formar-nos cada cop més.
Però també ens ajuda a nivell personal, ens obre més la ment
i fa que puguem anar ampliant coneixements, també.
I moltes vegades això, escoltem dir que una mica a nivell de cristia
que la religió és potser per a aquelles persones amb menys formació,
també ho escoltem, no?
I que potser és una mica incompatible tenir un cert nivell cultural amb creure.
Jo penso, malgrat això, penso que a les universitats et trobes amb creients,
a les esglésies et trobes amb creients que estudien, també,
i crec que els creients tenim no només la possibilitat,
sinó només la responsabilitat, també, de formar-nos,
perquè podem adquirir tots aquests beneficis que hem estat parlant,
però, a més de tot això, hem de buscar,
o tenim la responsabilitat de buscar tenir certa influència sobre la societat,
una societat que cada cop més veiem que hi ha una mancada de valors,
on el cristià, doncs, podem també tenir una certa influència,
i crec que és important.
I sense formació no tindríem aquesta...
no tindríem accés a aquesta influència, potser, tan directament.
La veritat és que, com comentaves,
hi ha molts estudiants que són cristians a les universitats,
i prova d'això és que, ja en algun programa hem parlat dels grups bíblics universitaris,
que no només funciona a nivell català o espanyol,
sinó que està estès a nivell mundial, no?
I això és prova evident que hi ha molta gent
que està a les universitats estudiant, no?
M'agradaria una mica centrar-me en el que comentaves abans,
en quant a la teva formació,
que suposo que podríem dir que és més científico-tecnològica,
la part de les enginyeries,
un dels tres diferencials de la ciència,
i si no em corregeixes tot el que diré ara,
però és tot allò que no es pugui...
És tot allò que es pugui provar, no?
La ciència ho ha de provar tot,
i tot allò que no pots provar
és una hipòtesi que fins i tot està més a prop de l'agnosticisme
o de l'ateísme, no?
Realment, la pregunta que m'agradaria fer-te,
has vist aquesta problemàtica en l'àmbit universitari i educatiu,
vers la teva fe, aquesta fe que comentaves?
És veritat que la ciència declara cert tot allò que pugui ser provat,
i el problema és que de vegades és un error comparar els mètodes que utilitza la ciència
i els mètodes que utilitza la fe.
Els descobriments científics ens aporten un coneixement que no es qüestiona,
mentre que la fe és un acte voluntari, podríem dir,
és un acte personal on es busca i es troba resposta a aquelles preguntes
que inevitablement tot ésser humà ens fem alguna vegada,
i que la ciència no pot respondre.
I encara que alguna vegada trobes en l'àmbit universitari
pots trobar professors o companys que puguin qüestionar les teves creences,
jo sempre tinc clar quins són els límits de la ciència,
què és el que la ciència pot respondre,
què és el que la ciència parla i quins són els límits de la fe.
I jo crec que és una mica...
No s'ha de caure en l'error d'intentar dir
o crec en la ciència o crec en la religió,
perquè són dues coses completament diferents que s'utilitzen.
Veiem que els mètodes són diferents també
i que les respostes que poden respondre són diferents també.
Clar, és que en aquest sentit, ara que estàs comentant això,
és que, clar, la gent potser té la visió aquesta
que tant la ciència, per un costat, com la religió,
aixecen una mica la bandera de la veritat.
Cadascú diu tenir-la, no?
I ser posseïdor totalment de la veritat en exclusiva, no?
D'aquí que els nostres dies la idea que predomina
és que cadascú té la seva pròpia veritat,
això ja s'estén a un nivell individual de l'ésser humà,
en contra del que proponga el cristianisme,
que diu que existeix una veritat absoluta, no?
Què en penses tu de tot això?
Sí, jo penso una mica, com estem dient fins ara,
que no s'han de barrejar els àmbits de la ciència i els àmbits de la fe.
Si partim d'aquesta base, sabem que la ciència busca donar resposta a unes preguntes que ens fem,
per exemple, com han succeït les coses al llarg de la història,
o buscar respostes a, per exemple, quan, ens posa una data concreta, ens diu quan ha passat cada succès,
i en canvi la religió, la fe, la Bíblia, trobem respostes a qui, qui ha fet les coses i per què, quin és l'objectiu, el motiu.
Llavors és un error, com deia abans, fer una mica la barreja, és un error dir la ciència té la veritat i la fe no la té,
o la fe té la veritat i la ciència no la té.
Crec que són dues coses que es complementen i que si volem tenir una visió global i trobar respostes a totes les preguntes que ens fem,
no podem deixar d'un cantó una cosa o l'altra.
Sí, jo me'n recordo, de fet, un dels comentaris que em feien, i de tota la, bueno, ja quan estudiava anys enrere,
que em feia moltes preguntes relacionades i on està, doncs, el fet de la prehistòria a la Bíblia, no?
O per què no en parla la Bíblia de certs períodes històrics, no?
I com molt bé deies, el propòsit de la Bíblia no és ser un manual d'història ni de ciència.
Tot hi conté i pot contenir història i ciència, perquè podríem trobar bastants textos en aquest sentit, no?
Però el que està clar és que la paraula de Déu és la revelació de Déu, com tu deies, vers la humanitat, no?
Qui és Déu i quin és el seu propòsit vers la humanitat, allò que ell ha creat com a creador,
com a persona que va dissenyar tot el que podem veure i nosaltres mateixos, no?
Però llavors, com deies tu abans, m'agradaria que ampliessis una mica aquest concepte, has dit que es complementen,
però podem conciliar, realment, tu? Pots conciliar la fe i la ciència o sempre hi ha algun punt de conflicte?
Com ho veus, això?
En principi, basant-nos una mica en el que estem dient, penso que, com hem dit, no s'han de barrejar.
És cert que hi ha certs àmbits on potser sembla que entrin en conflicte
i aquests àmbits potser caldria analitzar-los cadascun en concret, no?
Per exemple, un exemple en concret seria la creació, el tema de la creació.
La ciència ens parla de la creació i la Bíblia ens parla de la creació.
Llavors, entra en conflicte la creació de la que ens parla la ciència i la creació que trobem a la Bíblia.
Jo no veig conflicte.
La ciència ens està dient, bueno, es basa en un model que, bueno, diu que hi ha hagut una explosió,
que a partir d'aquí s'ha creat l'univers, i això està basat en l'observació de l'univers,
s'ha vist que l'univers està en expansió, doncs, bueno, s'ha vist que hi ha hagut un inici
i a aquest inici li han dit que ha estat una explosió.
És una de les hipòtesis que es fan.
La Bíblia ens parla també d'un inici.
Ens diu que hi ha hagut un inici, que hi ha hagut un Déu que ha creat totes les coses
i que hi ha hagut un moment on tot ha estat creat.
No ens diu que si la Terra hagi existit des de l'infinit,
o no ens diu que l'univers s'hagi creat, bueno, que existeixi des de sempre,
sinó que ens parla també d'un inici.
O sigui, veiem que la ciència en aquest sentit no entra en conflicte amb la religió,
en una cosa en concret que les dues tracten.
Perquè moltes vegades diu, no, no, però és que quan llegim el Gènesis,
el primer capítol on se'ns narra la història de la creació,
no parla d'una explosió.
Bé, potser no ens diu com ho va fer Déu, però tampoc diu que no sigui una explosió.
No ho sabem com ho va fer. No és l'objectiu, com dèiem.
L'objectiu de la Bíblia no és ser un manual de ciència.
De fet, la ciència és complicada i la Bíblia intenta ser simple i que es pugui entendre per tothom.
Llavors, si la Bíblia entrés en ciència, si Déu hagués volgut revelar tot el que hi ha a la seva ment,
com ell ha creat tot, realment seria molt difícil l'accés a la Bíblia.
i no és l'objectiu de la Bíblia.
Però penso que hi ha casos així pràctics, i hi ha encara molts més,
podríem parlar de l'evolució o podríem parlar d'altres exemples,
però són casos molt pràctics on podem veure que no hi ha un conflicte real,
que el conflicte moltes vegades l'hem creat per dir,
o creus en la ciència o creus en la religió.
Però no és cert aquest conflicte.
Jo crec que per parlar primer s'hauria de realment conèixer i s'hauria d'informar a les persones
i crec que és una mica precipitat dir que hi ha un conflicte real.
No, el que està clar és que potser també dintre de les preguntes existencials de l'ésser humà,
més enllà de... jo crec que arribem a buscar excuses, no?
Més enllà de veure el conflicte en si mateix per arguments que n'hi ha, evidentment,
jo crec que darrere de tot això les persones sobretot busquen excuses.
Excuses per no apropar-se a Déu, per no plantejar-se quin és el propòsit de la seva vida aquí,
mentre estem aquí, no?
I realment apropar-se a Déu com la resposta en majúscules, no?
Per això m'agradaria que finalment ens poguessis una mica explicar per què val la pena,
llavors, apropar-nos a Déu i acceptar Jesucrist, no?
Perquè apropar-nos a Jesús és apropar-nos a Déu, no? Per què val la pena?
Sí, penso que, com has dit, moltes vegades aquestes preguntes existencials
ens les fem tots.
O sigui, jo no em crec que quan algú diu
no, no, jo això no m'ho pregunto, tothom ens ho preguntem algun cop.
El problema està en que moltes vegades no trobem resposta
o no volem buscar massa la resposta i ens quedem aquí,
però jo sempre quan parlo amb algun company, amb algun amic,
sempre els dic el mateix.
si realment us fiqueu aquestes preguntes, si realment teniu necessitat de trobar resposta,
que busqueu, perquè no buscar no esperes res, no?
I sempre els dic el mateix,
quan tu busques resposta, quan jo he buscat resposta al per què de les coses i a qui,
a qui fa les coses i qui les permet, jo l'he trobat a la Bíblia.
Llavors, sempre els convido al mateix, llegiu-la i si voleu, si necessiteu,
si necessiteu ajuda, demaneu-me i jo en el que pugui us ajudaré a entendre-la,
però busqueu-la perquè és l'única manera realment de saber si trobo una resposta o no,
perquè moltes vegades diu no, jo no crec en Déu, jo això que diu la religió,
però realment no es coneix la Bíblia.
Llavors, si es vol buscar una resposta i si es vol tenir l'autoritat per dir,
jo no vull creure això,
hem d'haver llegit primer i saber què és el que diu la religió,
que no és el que diu moltes vegades l'Església, no confonem,
és el que diu la Bíblia.
Llavors, jo sempre dic el mateix,
busqueu la Bíblia i la Bíblia ens porta a Jesús sempre.
O sigui, l'objectiu o una mica la globalitat,
el sentit global de la Bíblia ens parla de la caiguda de l'home,
com éssers humans fallem i hem fallat a Déu,
i l'única forma de tenir aquesta relació amb Déu és mitjançant Jesús.
I ell dona moltes respostes a moltes d'aquestes preguntes que ens fem.
I per això sempre dic el mateix,
que jo no vull imposar la meva fe a ningú,
però sí que vull animar la gent a buscar
i per què no a trobar respostes amb Jesús,
que és qui, com diu la Bíblia,
qui ens permet tenir relació amb Déu
i tenir també la vida eterna, que només es troba en ell.
Sí, evidentment.
I també estava pensant que Déu es revela en Jesucrist.
És l'exponent màxim i on tot apunta, no?, la seva creu.
Però a més recordava també aquell verset
que trobem a la Carta dels Romans
on diu que també Déu es revela a través de tot allò que ha creat.
Si volem buscar més excuses, no les tenim, no?
Així que, bueno, és un fet que animem i continuem animant
a tots els nostres oients a que s'apropin a la Bíblia,
que realment la puguin llegir, com tu deies,
i que es puguin apropar a Déu,
perquè sols en aquell que ens ha creat
i en aquell que ha donat un sentit a la nostra vida
realment podrem trobar aquesta salvació
que ens dóna Déu mateix, no?, en Jesucrist.
Així que, bueno, moltes gràcies, Òscar,
per haver vingut aquest matí.
Esperem que tot vagi molt bé per França,
tots els projectes que tu tinguis,
i fins la propera, que podem comptar amb tu.
Molt bé, molt bé, encantat.
Notava incertesa
Em sentia buit
Enmig de la foscor
No ho veia el camí
Però una llum brillant
Em va guiar endavant
Els pecats que em pesàvem
Van ser perdonats
Ja et dic
Tinc la resta
La resposta
Em sento amb força
Em sento amb força
Al costat
Al costat de bé
La meva vida
La meva vida
A canviar
Tinc la resposta
Enmoració
Sentia tristesa
Desesperació
No veia cap resposta
Només obscuritat
Vas trobar les forces
Per poder avançar
I ara visc alegre
Em veu al meu costat
Ja tinc la resposta a l'oració.
Em sento amb força, al costat de bé.
La meva vida va canviar.
Tinc la resposta a l'oració.
Voltat de febleses, em sentia sol.
Volia una resposta, tenia estabilitat.
Vaig trobar la porta que em va acostar el senyor.
Les seves promeses em van mostrar el camí.
Ah, sí, tinc la resposta a l'oració.
Em sento amb força, al costat de bé.
La meva vida va canviar.
Tinc la resposta.
Tinc la resposta.
Tinc la resposta.
Tinc la resposta.
A l'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
Amb els temps difícils.
Clava de Déu.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
L'oració.
Fins aquí el programa d'avui.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat aquest matí de juny.
I esperem que el programa i les cançons hagin estat de vostre interès.
I si vols contactar amb el programa de Porta l'Esperança per cap qüestió, pots deixar el teu missatge gravat al contestador al telèfon 977-24-2408.
També ens pots fer arribar la teva opinió mitjançant un missatge de correu electrònic a l'adreça de Porta l'Esperança que és porta arroba iglesiadetarragona.com
I si vols fer-nos una visita tens dues opcions.
Tens a la teva disposició la pàgina web de l'església www.iglesiadetarragona.com
O pots visitar-nos a l'església protestant de Tarragona situada al carrer Monestir de Poblen número 7.
L'horari de cultes als diumenges a dos quarts de dotze del matí.
I estàs convidat.
I res més per avui.
Si Déu vol, ens tornarem a veure el proper diumenge als Estudis de Tarragona Ràdio a Porta l'Esperança.
Un programa de ràdio que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Que Déu us beneixi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Voy a buscarte en todas partes y atraparte al fin
Mi vida no tiene sentido sin tu voz hablando en mí
Aunque me caiga diez mil veces prefiero seguir
Quiero moverme a tu ritmo y saltar para ti
Bailar al son de tus palabras
Y hacer silencio cuando me hablas
Estoy con ganas de encontrarte y de volverte a ver
No sé si busco tu perdón, tu amor, tu fe, tu saber
Tus maravillas, tus proezas, tus promesas de ayer
No sé si busco algo o es que solo tengo
Sé, sé de ti, sé de ti
Sé, sé de ti, sé de ti
Estoy con ganas de encontrarte y de volverte a ver
No sé si busco tu perdón, tu amor, tu fe
Tú sabes, tú sabes, tus maravillas, tus proezas, tus promesas de ayer
No sé si busco algo o es que solo tengo
Sé, sé de ti, sé de ti
Sé
Sé, sé de ti
Sé, superiority