Bona nit, comença el tràfic d'abstraccions aquí a Tarragona Radio.
Els dimecres a dos quarts de deu del vespre i el diumenge a repetició a dos quarts d'onze a la nit.
I avui farem un programa bàsicament musical amb poca xerrameca però amb molta literatura, m'explico.
Tornem a dedicar el programa al senyor Javier Corcovado, un autor que ens agrada molt,
que ha tingut un munt de grups musicals que estan actius, però ens remuntarem als inicis.
Ja hem repassat la seva obra dels últims anys, vam estar repassant també la primera amb el grup Demonios Tus Ojos
i avui ens centrarem en una de les primeres aventures també, després de Demonios Tus Ojos,
es deia Mar otra vez.
Va treure només un disc, és un disc molt breu i crec que tindrem temps d'escoltar-lo tot.
I començava així, amb la cançó Jonás, que és aquell mite bíblic d'aquell senyor que acaba a la panxa de la balena.
Però anem a veure què ens explica el Corcovado.
Gruit, ja!
Gruit, ja!
Con as mil rifles, farolas y lua, la luz se ha ido en algunas hace mucho tiempo.
Con asma la caza, su piel está sucia, su sangre no es, no es la de hoy.
No querían bolsillos beber antes de disparar, solo una mano y no mil escopetas.
Una escopeta, corta y no larga, olor a cristo, olor a cristo, subven en bidones, jugando a basura.
Restos de un siglo, restos de todo, la vida huye, los discos se acercan.
Las lunas hacen el amor, mayoría de perros, perros contra taskos.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs, igual que en el programa que vam dedicar a Demonios tus ojos, un dels altres grups del Javier Corcovado, també anem a llegir algun petit fragment d'un llibre de poemes de l'any 1994 de Corcovado, que es deia El sudor de la pistola trece.
I deia en el pròleg, l'altre poeta, José Luis Moreno Ruiz, doncs frases com aquesta, estructurada en tres partes, ojos de ginebra, ojos de heroïna i ojos de peyote, ja veieu, la cosa va canviant segons la droga de la temporada.
El sudor de la pistola trece apunta també, i no es destruye, contra los convencionalismos del rock and roll, contra la complacencia en unos principios que se tienen por fundamentales e inamovibles, deificación del tóxico, sumisión del yo a las potencias delicuescentes.
O sigui, doncs, el lema aquell punk d'anar contra tot, al final.
I hi havia un poema, com aquest, Cantantes, que deia així.
Un cantante le escupe besos en las palabras a una cantante.
La cantante guarda esos besos, y el cantante se hunde en ella con ellos.
Los cantantes guardan, los cantantes se hunden, los cantantes acogen, los cantantes se ahogan.
Y si canto esta estúpida canción, es para hundirme y ahogarme en tu voz, en tu oxidada voz, de cantante de otoño violenta.
I d'amar otra vez, la canción pequeña, dos.
La canción pequeña, dos.
La canción pequeña, dos.
Fins demà!
Fins demà!
Me acuerdo de las cosas, Tenerife, uno, doscientos mil, dos orejas unidas por un clip.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són,
aquí està!
Doncs aquesta era la Cancion Pequena 2, que durava més de 5 minuts!
Déu-n'hi-do a les canciones pequeñas, com li surten a aquest senyor!
I tot seguit, un altre tema de Mar Otra Vez, que es deia De Belleza!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allà Diemà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nos regalan las calles como campos de batalla
y los pares como amapolas, las hembras como engaños
y los ojos como dioses que me llaman.
¡Ríete! ¡Ríete! ¡Ríete! ¡Ríete! ¡Ríete! ¡Ríete!
Doncs del llibre El sudor de la pistola 13, editat per Ediciones Libertarias el 1994, un fragment de Lluvia.
Mientras el sacrificio del iris del precipicio de la oscura lágrima leía la Biblia del dolor,
yo clavaba espinas en espinas.
Cuando el arcoiris incluye el negro por color, me ahogo en tu beso, ronco de beso.
Obstante al tema que ve ahora.
Obstante, obstante, obstante, ¿por qué no?
¿Por qué no?
Porque la vida es un pelo, porque la muerte es un hielo.
Conecciono fresas de naranja y batidos de melón
Y todos podridos, cantan blues.
Te vendo un despertador nuclear.
Obstantemente, obstante, obstante, ¿por qué no? ¿Por qué no?
Era la ciragua del prado de peres, era un cigarro de vapor, un bocadillo de menta, un laberinto de amor.
Que no se te mueran los ojos, que no se te mueran los ojos, que tu piel caliente siempre y que tu boca no aprende el dolor.
Obstantemente, obstante, obstante, obstante, ¿por qué no? ¿Por qué no?
Porque cabrita es una cabeza y siempre mienta al corazón.
Suicides en una fiesta y mienta siempre al corazón.
Conecciono fresas de naranja y batidos de marzo, que no se mueran los ojos, no se vean los ojos, que no se vean los ojos, que no se vean los ojos.
De nebre a culebre, dale usted las rocas, y busque dos bellas frescas, barcos rubios, sangre de cristal, claveles de mercurio entre piernas de sal.
Obstantemente, obstante, obstante, ¿por qué no?, ¿por qué no?, ¿por qué no?, ¿por qué no?, ¿por qué no?
Doncs era Obstante, de Mar Otra Vez, amb Corcovado al front amb aquesta veu bastant tenebrosa.
I si encara no us heu suïcidat en aquestes alçades, sempre teniu el mièrcoles cercano a l'infierno, que esperem que no sigui el cas d'avui.
Es miércoles cercano al infierno, el albacén fue duro, es miércoles cercano al infierno, y llego a casa a las diez.
Mi mujer se está pinchando, siento su río de placer, la niña mirando a la tele, hola papá, déjame.
Música
Voy a ver, voy a beber, voy a besarte nena y no sé qué haré.
Música
Es miércoles cercano al infierno, y el coñac en el comedor, es miércoles cercano al infierno, hoy brindaré con él.
Música
Niña, ven, mira papi, a hacer un barco de papel, dile a tu madre, que se calle de una vez.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música