Gràcies.
Una de les notícies destacades de la setmana
és que dos compositors i un esbart
formen part de la llista de persones i entitats
que la Generalitat ha considerat mereixedores
en guany de rebre la creu de Sant Jordi.
Sense desmereixer ni el músic Manuel Oltre
ni l'esbar català de Donsaires,
em permetran que destaquï el cas de Tomàs Ilimembrado,
un home que al cap de 95 anys
manté una lucidesa envejable,
segueix escrivint sardanes
i de tant en tant també en balla alguna.
Un personatge que ha sabut fer-se estimar arreu del país
i de manera molt especial aquí, a Tarragona.
És per això que el casal Tarragoni,
des del casal Tarragoni és d'on va sorgir la proposta
a la Generalitat per oferir-li la creu de Sant Jordi
i de l'homenatge amb Abast Nacional
que aquest vespre rebrà al Metropol.
Prova d'aquest efecte és que,
a banda que el teatre pugui estar ple,
sabem que han rebut els organitzadors,
al casal Tarragoni,
una gran quantitat d'adesions de persones,
entitats i institucions d'arreu del país.
Sens dubte, molt merescut.
Molt bon dia.
698 programes amb aquest
arribem a complir de l'1-2 seguit
aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Com cada setmana, portant-vos
l'actualitat del món de la sardana,
els esbars i la música per acoblar a Bluí
amb la col·laboració de la Núria,
el control de sop i en el guió
i la presentació del servidor, l'Àngel.
Un programa que, com sempre,
intentaré posar-vos el dia d'aquesta part
de la cultura popular i tradicional catalana
des d'ara i fins a dos quarts de dues de la tarda.
Comencem amb el nostre habitual sumari,
aquest resum de continguts.
I, esclar, en el programa d'avui,
evidentment haurem de parlar d'aquest homenatge
que avui a les 7 de la tarda té lloc
al Teatre Metropol de Tarragona,
un homenatge al motiu dels 95 anys
del mestre Tomàs Ilivenbrado,
amb vocació, amb intenció,
per part dels organitzadors,
que tingués abast a raó del país
i, sens dubte, ho han aconseguit.
Hi haurà força gent que vindrà aquí a Tarragona,
però, sobretot, molta gent
que ha fet arribar la seva adhesió,
persones, entitats, institucions
i, fins i tot, personalitats en rellevants.
Es comptarà, per exemple, amb la presència,
o sigui, en directe del conseller de Cultura
de la Generalitat, l'alcalde de Tarragona, etcètera.
Però, a més a més, aquest homenatge previst de fa temps
ha tingut, s'ha revoluïtzat, diguem-ho així,
a darrera hora, amb aquesta inclusió
dins la llista de les persones que rebran
la setmana que ve la creu de Sant Jordi
d'aquest personatge que s'ho maneja,
el mestre Tomàs Ilivenbrado.
En parlarem, lògicament, en el programa d'avui.
Programa que, però, començarà com és habitual,
amb una nova eliminatòria del Sardana de l'any.
serà la dia de la novena, és a dir, que estem a punt
de cloure aquesta temporada.
Quedarà una altra eliminatòria la setmana que ve,
la de Repesca, i finalment ja la gran final,
la gran nit de la Sardana,
on a Perpinyà es decidirà
quina serà la Sardana de l'any.
Tindrem una agenda, una agenda que comença
a fer goig, sobretot tenint en compte
que aquesta setmana inclourem
les activitats de la dia de Sant Jordi,
que també l'activitat del programa
de plecs d'arreu del país
cada vegada està entrant més
en la seva època, diguem-ho així,
taurada, més important de tot l'any,
concursos que comencen a celebrar-se, etcètera.
Després de les notícies,
haurem de fer referència també
a altres aspectes importants,
alguns amb connotacions pròpies
d'aquesta dia de Sant Jordi,
la propera ciutat Pugilla,
i un acte també prou interessant,
aquesta setmana vinent,
la col·lenda dels corsets de sardanes
a les escoles,
una iniciativa de l'agrupació sardanista
Terrona Dansa,
que l'any passat va decidir
donar-li un nou impuls,
un força èxit,
i que enguany vol repetir
aquella experiència.
Tot això i molt més,
en parlem des d'ara
i fins a dos quart de dues de la tarda.
De moment, la Sardana de l'any.
I sí, la Sardana de l'any
es troba, com dèiem,
a la recta final.
És la 21a edició d'aquest concurs.
Seguirem amb les eliminatòries
de semifinals,
però avui serà l'última,
diguem-ne, normal,
ja que la de la setmana vinent
serà l'anomenada de repesca,
amb les sardanes que,
tot i no ve accedit a les semifinals,
on creu que es mereixen
una segona oportunitat.
Per cert, que els organitzadors
del concurs,
la Federació Sardanista de Catalunya,
han decidit fer una petita
modificació de les normes,
modificació del calendari,
més que res,
de manera que l'esmentada
eliminatòria de repesca
en comptes de metres
els dies 1 i 2 de maig,
que és com estava previst,
ho farà, com hem dit,
el proper cap de setmana,
que en principi havia de ser
de descans.
Anem, doncs,
a l'eliminatòria d'aquesta setmana,
la novena,
que ens permetrà decidir
una altra de les sardanes
que seran a la final de Perpinyà.
La primera és
el Palau de la Fosca
d'en Pitu Chamorro,
que interpreta la cobla
als mongrins.
i a la final de Perpinyà,
la final de Perpinyà,
que interpreta la cobla
i a la final de Perpinyà.
i a la final de Perpinyà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I a més, és les dues sardanes de la vuitena eliminatòria, la novena, millor dit, eliminatòria de semifinals del concurs de la sardana de l'any.
Recordem, ara ja només per acabar aquesta secció del programa, quines són les diferents vies per votar.
Per carta, indicant la sardana preferida i les dades personals, adreçada a Tarragona Ràdio, vinguda de Roma, número 5B, primer pis.
També per internet, llançant el web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat, o bé el correu electrònic del nostre programa, un dos i seguit, arroba tarragonaràdio.cat.
També podeu votar trucant al telèfon de Tarragona Ràdio mentre s'emet el programa, és a dir, fins a dos quarts de dues de la tarda.
És el 977 24 47 67.
Penseu que seran considerats vàlids els vots que ens hagin arribat com a molt tard fins dimarts vinent al vespre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i romàntica alhora, per passar després a una llarga etapa,
més harmoniosa però intensa, que encara dura i que als seus 95 anys
l'han fet un dels homes més coneguts i estimats del món sardanista.
Naturalment, ell va contribuir a fer que la seva trajectòria
no fos la que a priori s'esperava adonir el noiat de poble.
Captivat aviat per la música, aquesta passió li va permetre
entomar millor alguns cops d'ús que la vida li va plantificar
i finalment va definir la que seria una fructífera professió
que també esdevindria passió.
Com a moltes altres persones, la Guerra Civil li va suposar
penalitats de tota mena, que com hem dit, la música li va permetre atenuar.
Mort i odi per tot arreu, gana, fred, presons i entre aquestes darreres
el primer i dramàtic contacte amb la nostra ciutat, Tarragona,
l'imponent castell de Pilats, que si ara és inexcusable
a punt de referència turístic, durant molts anys fou presó.
L'estada d'en Tomàs Gil, a l'aleshora sinistre recinta,
tingué malgrat tot algun element positiu, sovint gràcies a la música,
però sobretot perquè tingui l'oportunitat de conèixer
qui seria la seva estimada esposa, la Rosa Fontanet.
Emociona llegir, com el mateix Gil narra aquelles circumstàncies
a la seva autobiografia.
Superat el tràngol de la guerra, encara vindria el llarg servei militar de l'època,
on un cop més la música tornaria a ser un gran ajut i després la lluita
per fer-se un lloc al món, que ja ho sabem, en el seu cas,
fou el de músic professional.
De fet, també exercit de sastre, però segur que no li sap greu
quan a tot arreu se'l presenta com a músic.
Un músic de bombardí, trombó i fiscor, bàsicament,
que va passar de les bandes a les orquestres de ball,
les orquestres més importants d'aquells anys 40 i 50,
la composició de ballables, l'edició musical, la pedagogia,
fins que cap allà l'any 1963 va anar a parar la Cobla Orquestra a Barcelona
i va descobrir la sardana i la música per a Cobla.
I fou una altra mena d'enamorament tan impactant
que va tenir com a conseqüència que a partir d'aquell moment
la seva producció com a compositor passés a ser gairebé exclusivament de sardanes.
L'idili entre Tomàs Gil i la sardana ha estat tan fort
que s'ha perllongat de manera indefinida,
afarmant-se anys rere any.
Ja hem dit que és una persona apreciada arreu
i això es pot detectar fàcilment
per la seva habitual presència a actes sardanistes
a tots els racons del país
i per la gran quantitat de sardanes
que ha dedicat a persones, grups, entitats, llocs.
És feliç obsequiant amb la seva música
però sobretot escampant amabilitat,
bonomia i un bon humor envejable als 95 anys.
Aquí a Tarragona també tenim el goig de comptar amb l'amistat del mestre.
Ha dedicat moltíssimes sardanes a gent i indrets d'aquí
com la celebra impactant Tarragona Ciutat Pobilla
a la qual han seguit títols com Tarragonina, Cala Romana i moltes més.
Fins i tot una dedicada al Castell de Pilats.
I bé sovint a la nostra ciutat sabem que s'hi sent apreciat
i això ho diem en el text que vam fer
per al programa d'aquest concert d'aquesta tarda.
Ens agrada comptar amb la seva companyia, evidentment.
Per això i perquè creiem que mereix el reconeixement
no només dels tarragonins i dels sardanistes en general,
sinó de tots els catalans sensibles per la cultura del país,
ara, acabem dient en aquest text,
li oferim un homenatge tot coincidint amb el 195 aniversari.
I acabàvem dient també felicitats, mestre, evidentment.
I en el moment de redactar aquest text no sabíem encara
que s'havia de concretar, s'havia de fer realitat
allò que fa un temps, fa tres anys concretament,
el Casal Tarragoní havia iniciat.
Havia entregat una campanya per demanar que la Generalitat de Catalunya
concedís la creu de Sant Jordi a en Tomàs Ilimembrado.
Una campanya que va comptar moltes adhesions d'arreu del país,
d'aquí i d'aquestes comarques,
sobretot d'ajuntaments com el de Tarragona,
Montroig del Camp, Vilanova d'Escorna, el Bou,
el poble de la seva dona, i d'altres.
La Diputació de Tarragona, el delegat del govern,
el port de Tarragona, tots donant per escrit
i demanant fermament aquesta concessió
que finalment ha arribat ara, aquest any 2010,
i efectivament amb tots els exiguts
rebrà aquest guardó junt a 32 personalitats
i 13 entitats del país.
Per això, i com que també hi ha altres persones i entitats
que entrarien dins l'àmbit que tractem al nostre programa,
ho comentarem després, a l'apartat de notícies del nostre programa.
I recordar, perquè ja ho hem vingut dient en diferents programes,
aquest homenatge d'avui serà a les 7 de la tarda
al Teatre Metropol,
a un concert on hi participaran les cobles locals
a la principal Tarragona i Cusatània,
i un programa en el qual s'interpretarà
una selecció, diguem-ne, de les sardanes més treballades,
d'en Tomàs i ell. Sabeu que és un home que n'ha escrit
més de 1.300, l'any 2004,
va entrar dins el llibre dels rècords catalans
perquè havia superat el miler de sardanes escrites.
Doncs ara sabem que ja ha superat, ja fa mesos,
les 1.300, poca broma.
Lògicament, entre aquest munt de música escrita,
n'hi ha de més senzilla,
més pensada pel públic que vol saltar
i votar a les places, als aplecs,
però n'hi ha d'altres en les quals el mestre
s'hi entreté, diguem-ho així, una miqueta més,
o més treballades,
on hi exerceix més el músic,
més que no pas aquell músic també,
però que pensa sobretot en els que ballen.
Són sempre, sempre sardanes ballables,
sempre sardanes que conviden a ballar,
però en aquest cas,
sardanes que, com dèiem,
des del punt de vista musical estan molt més treballades.
Malgrat això, també hi hauria infinitat de composicions
que podrien haver-se escollit per aquest concert d'avui.
I es va optar per escollir un conjunt de 12 sardanes
que el mestre va voler dedicar cada una d'elles
a un mes de l'any,
és a dir, gener, febrer, etcètera, etcètera.
Moltes reconegudes en diferents concursos musicals,
és a dir, un concert amb una certa unitat de caràcter.
I un concert en el qual l'accés és lliure,
previa retirada d'invitació,
però que ha comptat amb moltíssimes adhesions, com dèiem.
Moltes han arribat als diversos mitjans,
gent que potser no pot estar en aquest acte,
però ens consta que això que han fet arribar aquesta adhesió sí que hi serà,
així ho ha anunciat el conseller de Cultura de la Generalitat,
Joan Manuel Tercerres,
l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Vallès Teros i probablement d'altres personalitats.
serà, com dèiem, a les 7 de la tarda,
i després a la nit un sopar,
un sopar també d'homenatge,
al restaurant de l'hotel Imperial Terrac.
Ja afegim també que per a aquells que voleu saber de manera ràpida,
però a fi de digne, el caràcter, qui és en Gil Membrado,
us recomanem l'article que publicava el diari El Punt dimecres passat,
a la seva contraportada, el periodista Xavier Garcia.
Uns articles sempre, sempre molt recomanables,
i en aquest cas, fent referència al mestre Tomàs Gil.
Ell ja el va entrevistar fa temps
i crec que el va incloure en un dels seus llibres
que recull entrevistes i tacte, en definitiva,
personatges destacats,
no sempre coneguts pel públic en general d'aquestes comarques.
Els Homenots del Sud, crec que els anomena,
i ara ja ha tornat a incidir en Tomàs i el dimecres passat al diari El Punt.
Andem a escoltar una mica de música del mestre Gil
i fem-ho precisament amb la primera de les sardanes
que s'interpretaran avui en aquest concert al Teatre Metropol.
Aquestes 12 sardanes dedicades als mesos de l'any
les va enregistrar l'any 1986 la Cobra, la principal de l'Abisbal,
i les va escriure entre el 1983 i el 1986,
no seguint exactament l'ordre del calendari,
segons com li anava sortint la inspiració.
Nosaltres hem escollit la primera, com dèiem,
a gener, en Tomàs Gil, en versió de la principal de l'Abisbal
amb un disc que s'anomenava Antologia Musical,
el menac sardanista.
i el menac s'anomenava Antologia Musical,
i el menac s'anomenava Antologia Musical,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit