El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Una cordial salutació, amics i amigues uïdors, en aquest diumenge 23 de maig, Solemnitat de la Pantacosta.
Aquí estem en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i la que els parla Montse Sabater, disposats a compartir amb vostès aquests temps de ràdio.
Els quatre vents. Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos quart.
Cada any, quan arriba la solenitat de la Pentecosta, se'ns fa present la pregunta de qui és realment l'Espírit Sant, com el podem reconèixer, què és el que fa.
L'himne que avui ens recorda la litúrgia, el Veni Creator Spiritus, ens dona ja una resposta.
Tot el que existeix és obra d'aquest Espírit creador.
L'Espírit surt al nostre encontre a través de la creació i de la bellesa del món.
Però l'Espírit Sant ve també en ajut nostre perquè ha entrat en la història i ens parla de nou a través de Jesucrist.
Sant Joan recorda, a Déu ningú no l'ha vist mai.
El seu fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Per tant, l'Espírit, a través de Jesús, fa penetrar la nostra mirada en l'intimitat de Déu.
I si això no fos suficient, el Senyor no sols ens permet aquesta mirada en l'intimitat de Déu,
sinó que Déu ha sortit de la seva intimitat i ha vingut al nostre encontre amb Jesús per obra de l'Espírit Sant.
Què ens porta aquest Espírit?
Sobretot vida i llibertat.
Altres cop és Sant Joan qui ens ho transmet.
Jo he vingut perquè tinguin vida en tinguin a desdir.
No és possible, en aquestes breus línies semanals, detenir-se a glosar tota aquesta riquesa.
Però sí que voldria recordar, aprofitant que avui se celebra la jornada de l'apostolat seglar,
que tota la riquesa de vida i llibertat que veiem en tants moviments, grups i comunitats eclesials
que han anat sorgint en els últims temps, són fruit de l'acció incessant de l'Espírit
que dona vida i que analitza la llibertat dels fills de Déu.
Tota aquesta riquesa espiritual manifesta també la gran set de Déu que hi ha en tots els homes i dones.
El desig de vida i de llibertat autèntica, responsable,
ha d'impregnar tots els moviments eclesials que han de ser escoles de llibertat.
Però juntament amb la vida i la llibertat, i precisament perquè les dona,
l'Espírit Sant dona també unitat.
Es tracta de tres dons inseparables entre si.
Altra volta escoltem Sant Joan quan recull les paraules de Jesús a Nicodem,
que va de nit a trobar-lo buscant la veritat.
L'Espírit bufe allà on vol, li diu Jesús.
Però la voluntat de l'Espírit no és arbitrària, és la voluntat de la veritat i del bé.
La gran i riquíssima diversitat que trobem amb l'Església
manifesta, si ni que sigui de manera tènua, la riquesa de l'essència divina
i ens fa entendre que són molts els camins
perquè tots els homes i dones en el si de l'Església arribin a conèixer i estimar Déu.
Adeu-sia.
Impressionant.
Aquest és el qualificatiu que millor quadra el que s'ha viscut del 15 al 18 de maig a l'Arcidiócesi de Tarragona.
És a dir, durant els dies en què la creu de les Jornades Mundials de la Joventut ha peregrinat per terres tarragonines.
Falta encara molt per a la celebració de les Jornades Mundials de la Joventut,
que es farà a Madrid amb la presència del papa Benet XVI.
Però a l'Arcidiócesi s'han posat les bases per a l'acollida que en el pròxim mes d'agost
Tarragona brindarà als més de 5.000 joves procedents de diversos països
que es concentraran per a aquests verals amb l'ànim lloc en la visita del Sant Pare.
La visita va començar com símbol de veritable llibertat pel Centre Penitenciari de Tarragona.
La creu es va fer present entre els interns, qui la van acollir amb mostres evidents d'amor i devoció.
El Viacruz, si celebrat en aquell centre, va ser una de les experiències més conmovedores que pugui imaginar.
No serveixen les paraules per expressar els sentiments reflectits en els rostres dels reclusos.
Les llàgrimes lliscaven per nombrosos rostres en una imatge viva de la constricció.
Alguns no es van poder contenir i va haver qui va abandonar la sala plorant amargament.
Esborronador el testimoni d'algun intern.
Indescriptible el que es va viure quan es van acostar a venerar la creu i saludar el senyor arcabisbe.
Torbadora la presència d'alguns no cristians seguint la cerimònia en actitud d'emocionant respecte.
Només pel que es va viure al Centre Penitenciari,
caldria felicitar els que van tenir la idea de demanar la presència de la creu i d'organitzar la seva acollida.
Digne de tota lluança la tasca de la delegació diocesana de Pastoral de la Joventut
i del Secretariat Diocesar de Vocacions
durant els quatre dies d'estada de la creu beneïda per Joan Pau II.
Tarragona missionera, una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la delegació diocesana de missions i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guardo.
Tot el poble cristià en la festa de Pantacosta celebra,
com pel misteri que celebrem,
el bon Déu santifica tota l'església enmig de pobles i nacions
i li demana que deixi caure arreu de la terra els dons de l'Esperit Sant
i repeteixi en el cor dels creients el que va obrar en aquella primera Pantacosta.
Ben segur que en el cor i en la boca de tots hi ressona aquella cançó tan repetida.
Oh, Senyor, amb l'impuls del Teu amor volem vestir-ho en un món nou,
on regni la pau, l'amor i el bé.
Per a nosaltres, aquesta cançó té més força quan recordem l'actitud de Pau,
zelós de proclamar l'Evangeli fins als confins de la terra
i que el feu arribar a casa nostra i ens sentim esperonats per Sant Fructuós
quan ens diu
En cal tenir present l'Església estesa d'Orient a Occident.
L'arrencada ve de Jesús, quan el darrer sopar de comiat deia als seus
Encara tinc moltes coses per dir-vos,
però ara us serien una càrrega massa pesada.
Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera.
I també
Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors, va a l'anar damunt d'ells i els digué
Rebeu l'Esperit Sant.
Tot això ens fa pensar en el moment en què digué als apòstols
Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat.
Els qui creuran i seran batejats se salvaran,
però els qui no creuran es condemnaran.
L'Evangelista Marc afegeix
Jesús, el Senyor, després de parlar-los,
fóu endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu.
Ells se n'anaren a predicar per tot arreu.
El Senyor hi cooperava
i confirmaven la predicació de la paraula
amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.
És la festa en la qual la comunitat apostòlica,
reunida entorn a Maria,
empesa per la força de l'Esperit Sant,
obre de bat a bat les portes del cenacle
i comença el peregrinar dels sembradors de la paraula.
Més que mai, en aquest dia tenim presents
els nostres missioners i missioneres.
Acabem amb unes paraules d'un d'ells
que ens escrivia ja fa temps
i ara les escoltarà ell mateix des del cel,
l'Ignasi Rull.
La vostra solidaritat
ens fa sentir germans
des del lloc on el Senyor
ens assenyala que el servim.
Us demanem
el millor que ens podeu oferir,
la vostra pregària.
Gràcies.
Que es faci la seva santa voluntat,
que costa bastant.
Tant de bo
sabem dur-la a terme.
Des d'aquí
us recordem també
a tots
qui ens feu el bé
i us demanem
que feu arribar
a tots els que coneixem i estimem
la recordança més plena i pietosa
per tal d'anar teixint
aquella anella de germanor
amical i fraterna.
Adéu-siau.
Però n'hi va haver més.
A la tarda la creu va ser traslladada,
mitjançant la seva furgoneta especial,
al Vendrell,
on en la seva església arxiprestal
va ser venerada pels fidels.
Després,
la creu va ser portada
a la sala de la lira vendrellenca
perquè presidís la festa dels nens,
joves i famílies
que celebrava la fi de curs
de la catequesi
i en el qual el reconegut
malabarista internacional
Paul Ponce
va oferir voluntàriament
un impressionant espectacle
i va recordar la seva emoció
quan el 2004
havia actuat al costat d'aquesta creu
i davant el papa Benet XVI
a la Jornada Mundial
de la Joventut de Colònia.
El camí de tornada cap a la parròquia
va ser un moment emocionant.
Precedides pels grellers,
unes 300 persones
van acompanyar la creu
que era portada a coll
per catequistes,
pares,
mares i joves.
Les palmes i les torxes
les portaven els nens grans
de la catequesi.
En arribar a l'església,
la creu va ser saludada
amb un alegre repic de campanes.
Va seguir una motiva
a la seva Eucaristia
d'Acció de Gràcies.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
Cristianisme i Justícia
publica uns folietons periòdics
sobre temes d'actualitat
que s'ofereixen a tothom
qui els vulgui
i que van molt bé
per veure quines respostes
es poden donar
als temes més aguts
i conflictius
del nostre món
i de la nostra església.
Ens recomanem la lectura
i fins i tot la subscripció.
L'últim folietó
aparegut
és el teòleg
Josep Ignasi González Faust.
El tema espanta una mica
quan el nihilisme
despulla la fraternitat
i porta un subtútil.
La lluita per la justícia
en una cultura nihilista.
Primer es posa
què és això
de la cultura nihilista.
Nihil
vol dir no res
i una cultura nihilista
o nihilista
ve a ser la cultura
del no res.
El primer capítol
s'inscriu d'aquesta manera
del nihilisme
metafísic
a la banalitat del mal.
Si res no té importància
tampoc en té el mal
que ens puguin fer
o que puguem fer nosaltres.
Comença una frase
de Reyes Mata
que sintetitza
el sentit de l'opuscle.
Vivim en un món asfixiant
perquè Déu ha desaparegut
i aquest buit
l'home encara no l'ha omplert.
Hem perdut el nord,
la direcció.
L'home sostingut
per una fe
i una ideologia
sabia on anava.
Ara camina
a les palpentes.
Si no hi ha meta
on porta el camí?
Per a Carles Marx
la mort de Déu
implicava la salvació
de l'home
que ja no depenia
de ningú més
que de si mateix
però l'experiència
demostrar que la mort de Déu
comporta també
la mort de l'home.
Nixa o insinua.
Ja en polsartre
o afirma
l'home és una passió inútil
un projecte
sense sentit.
El segon capítol
ens parla d'un nihilisme
descafeïnat
viscut però
no assimilat
com a exponent
de la nostra situació.
Mario Benedetti
es posa la meta
la qual
ens ha conduït
l'imperi del diner
a un canibalisme
econòmic
que ens rep
amb els braços oberts
mentre de passada
ens roba la cartera.
jo hi afegiria
i fins i tot
l'ànima
vol dir una societat
esclavitzada
pels déus
de l'imperi
diu Ramoneda
després del cel
ens ha fallat
també la terra
i sense cel ni terra
on hem d'apuntar.
El biblista
Lofting
ho expressa
d'una manera
més cafra
el nostre progrés
no ha consistit
en que els homes
deixem de menjar-nos
els uns als altres
sinó que ens mengem
en ganivet
i forquilla
i tovalló.
Quan falla la memòria
quan el passat
deixa d'existir
com a paradigma
d'un món
que es va construint
quan fallen
totes les pedres
de l'edifici
només es pot construir
sobre el buit
no és estrany
que Lipovetsky
hagi publicat
l'Era del Vuit
referint-se al nostre temps
però quatre anys després
el 1987
publica un segon llibre
L'imperi de l'Efímer
si no hi ha essència
només queda
l'embolcall
l'accidental
la pell
l'aparença
l'hug
l'esport com a espectacle
ni la història
ni el cor de l'home
no canviaran
perquè guanya el Barça
o el Madrid
L'imperi de l'Efímer
allò que tant pot ser
com no
allò que distreu
però no edifica
pobre poble
que s'entra
en una bola d'aire
l'apleg
dels seus entusiasmes
cinc anys després
Lipovetsky
publica
el capuscle del deure
si no hi ha
ni Déu ni home
tampoc no hi ha llei
si cadascú
és
es pot fer
la seva llei
hem arribat de nou
a la barbària
com diu Benjamín
quan Déu s'eclipsa
i els altres es fonen
només queda això
enmig d'un món
de pressions
que ens volem
fer feliç
a la força
tant se val
ser feliç
com fer-ho veure
el que cal
és clamar
amb totes les forces
que som feliços
perquè tenim de tot
segons
Lucià Ramon
aquesta cultura
de l'home
feliç
és l'imperatiu
del sistema econòmic
consumista
i enorreador
segons Pascal
Brüchner
el dret a la felicitat
s'ha convertit
en un imperatiu
eufòric
que crea vergonya
o malestar
en aquell que se'n sent
esclos
i fins i tot
sentit de culpabilitat
hem entrat
en un remolí
que se'ns endú
sense voler
i que ens ofega
en un mar fos
de mercaderies inútils
afortunadament
no tot ho mentra
en aquesta voràgina
encara hi ha qui respira
un aire diferent
encara hi ha qui lluita
i fins i tot qui somnia
un món de llibertat
i de pau
en les que l'home
tot home
pugui retrobar
la seva imatge
i construir comunitàriament
un món per a tots
lliures d'enferfecs
i d'imposicions inútils
cal sortir a la superfície
mirar el sol de cara
veure horitzons lluminosos
i descobrir
la bondat d'un Déu
que ens estima
i es compadeix
de nosaltres
i de les nostres
trifulgues
perquè ens sabem pobres
i pobres
i esperançats
i que a la vegada
ens projecta
vers un futur
lluminós
ple de pau
i de solidaritat
Amics
fins un altre dia
si Déu plau
moltes gràcies
per la vostra atenció
Tornant al pas de la Creu
de nou a Tarragona
van continuar
les sensacions inafables
durant l'estada
al monestir
de les Carmelites
descalces de Tarragona
on la contemplació
del misteri de la Creu
va adquirir
ple sentit
o la vella
de pregària
a la catedral
precedida
per una preparació
prèvia
organitzada
per l'Arxiprestat
de Tarragona
centre
on es va palpar
el fervor
més autèntic
dels centenars
de persones
que van omplir
la Gran Basílica
des de nens
fins a avis
venerables
joves
adults
tots van vibrar
a l'impuls
d'una vigília
magníficament preparada
en la qual
es donaven la mà
les tècniques audiovisuals
més modernes
i els elements
més tradicionals
al final
la Creu
va quedar
emmarcada
entre centenars
de llentions
que van
dipositar
al seu costat
els qui la van
anar a venerar
i aquest fervor
del 15 de maig
es va repetir
el dia següent
diumenge
a la ciutat
de Reus
emparada primer
al monestir
de Santa Clara
per seguir
després
en processó
fins al santuari
de la Mare de Déu
de Misericòrdia
escenari secular
de la devoció popular
on la solemne
Eucaristia
presidida
pel senyor
arcabisbe
va ser
realment
sentida
i participada
d'allà
la Creu
va ser portada
fins al
reial monestir
de Santa Maria
de Vallbona
de les Monges
on va ser
acollida
per les religioses
cistercenques
en l'auster
marc
de l'antiga
església
el res
de Tèrcia
va adquirir
una unció
corprenedora
i des de Vallbona
a Poblet
allà
al reial
monestir
de Santa Maria
es van celebrar
unes vigílies
solemnes
les veus
dels monjos
del cister
van sonar
celestials
un dels assistents
a la cerimònia
va confessar
a aquest cronista
això
és com
l'avançar
la del paradís
i ja que hem
parlat moltes vegades
de pregària
al llarg
d'aquesta missió
donem la benvinguda
a mossèn
Javier Roig
i el seu
comentari
setmanal
val més
el qui
percebeu
amb constància
cercant
el senyor
que el qui
mena
la pròpia vida
com un cavall
sense amo
un dels secrets
per progressar
en la pregària
és la regularitat
i la constància
passa
com en qualsevol
ofici
o feina
no n'hi ha prou
per exemple
de tocar
de tant en tant
alguns acords
de piano
per esdevenir
un bon pianista
sinó que
s'ha de ser
perseverant
i constant
en la pregària
és igual
no n'hi ha prou
de pregar
en l'Eucaristia
ni tampoc
de pregar
en les nostres cases
de tant en tant
quan me'n recordo
quan ho necessito
pels meus
interessos personals
com si el nostre Déu
fos el geni
de la llàntia
que només freguem
quan ens interessa
ens anirà molt bé
descobrir
quin moment del dia
ens va més bé
per pregar
i reservar-nos-el
per al Senyor
totes sent
fidels
i constants
aquest temps
i si algun dia
estem cansats
o no gaire
motivats
fem una pregària
breu
senzilla
però fem-la
no la deixem
la constància
en la pregària
esdevindrà
una bona rutina
necessària
per poder
viure l'Evangèlia
en el dia a dia
doncs així
com el jugador
de futbol
a base
de constància
en els entrenaments
aconsegueix
aquella agilitat
i lleugeresa
que necessita
per a fer
un bon partit
també la constància
en la pregària
ens anirà
forjant
amb persones
que amb agilitat
i lleugeresa
sabran viure
la bona nova
donant
un bon testimoni
i edificant
un món
segons els valors
del regne de Déu
el dilluns 17 de maig
la Creu va visitar
diversos centres educatius
abans del seu trasllat
a la ciutat de Valls
on va ser acollida
primerament
en el Monestir
de la Immaculada
de les Mínimes
de Sant Francesc
de Paula
per seguir
el seu perible
fins al Monestir
de la presentació
de les Carmelites
Calçades
per seguir
després
acoll de joves
com de costum
fins a l'església
de Sant Joan Baptista
on va tenir lloc
una pregària
plena de pietat
i de recolliment
Aquest diumenge
vinent
s'escau
la Solemnitat
de Pentecosta
l'Evangeli
de la Missa Dominical
és segon Sant Lluc
capítol 24
versets
del 46
al 53
Escoltem
aquesta perícopa
en la versió
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
seguida
de l'habitual
comentari
de mossèn Joan Magí
sobre les lectures
d'aquest diumenge
tan especial
Si m'estimeu
guardareu
els meus manaments
i jo pregaré
al Pare
que us donarà
un altre defensor
perquè es quedi
amb vosaltres
per sempre
Qui m'estima
guardarà
la meva paraula
El meu Pare
l'estimarà
i vindrem
a fer estada
en ell
El qui no m'estima
no guarda
les meves paraules
i la paraula
que escolteu
no és meva
sinó del Pare
que m'ha enviat
Us he dit
tot això
mentre he estat
amb vosaltres
però el defensor
l'Esperit Sant
que el Pare
enviarà
en nom meu
us farà recordar
tot el que jo us he dit
i us ho farà entendre
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
El dia 23 de maig
celebrem la festa
de la Pentecosta
Celebrem que podem
i volem
córrer
amb la força
de l'Esperit Sant
L'alè de vida
que Déu
va infondre
a l'home
i la dona
creats
a imatge d'ell
L'alè de Déu
creador del jardí
que envia
a fer renaixer
la creació
i renovar
la vida
sobre la terra
com en recorda
el cant del salmista
ara
omple
tota la casa
on es trobaven
reunits
i asseguts
tots junts
els disciples
de Jesús
La força
de Déu
complir la casa
i la distribució
de les llengües
com de foc
sobre cada un
dels qui
es trobaven
reunits
fa
que tots
quedin plens
de l'Esperit Sant
com ens va prometre
Jesús
en el moment
de la seva ascensió
al cel
ja poden
proclamar
en diverses llengües
el missatge diví
El llenguatge
de l'amor
que és
l'Evangeli
de Jesús
demostra
que té
la força
de l'Esperit Sant
perquè
l'entén
tothom
sense haver
de renunciar
a la pròpia
llengua materna
L'Esperit Sant
ens dona
vida
per sempre
garanteix
la nostra
resurrecció
ens fa
lliures
ens manifesta
fills de Déu
L'Esperit Sant
ens condueix
i ens obre la porta
a la vida
d'experiència
en comunió
la comunió
dels seguidors
de Jesús
la comunió
que ens uneix
al Pare
que envia
al Fill
que és l'enviat
i a l'Esperit Sant
que fa conèixer
i entendre
la vida veritable
que ofereix
l'Evangeli
L'Esperit
enforteix
el nostre coneixement
el fa
madurar
contínuament
ens ajuda
d'experimentar
l'alegria
de saber-nos
fills de Déu
i de poder-li
cridar
Pare
dona sentit
als nostres
sofriments
que manifesten
el camí
de la resurrecció
L'Esperit Sant
ens omple
de saviesa
ens agermana
i ens fa
pedres vives
del temple
de Déu
vosaltres
com pedres vives
sou edificats
per Déu
com a temple
de l'Esperit
perquè formeu
una santa comunitat
sacerdotal
que ofereixi
víctimes espirituals
agradables a Déu
per Jesucrist
Quan anunciem
la paraula
exercim
una funció
sagrada
com el foc
de l'altar
de Déu
que purifica
amb la força
de l'Esperit Sant
He rebut
de Déu
el do
de ser servidor
de Jesucrist
entre els pagans
exercinti
la funció
sagrada
d'anunciar
l'Evangeli
de Déu
perquè així
ells
es converteixin
en una ofrena
que li sigui
agradable
santificada
per l'Esperit
Sant
La culminació
dels actes
en honor
de la creu
de les jornades
mundials
de la joventut
va tenir lloc
a la catedral
de Tarragona
que es va omplir
amb els alumnes
de les escoles
de l'Arcidiocesi
de Tarragona
va ser una hora
de pregària
alegre i confiada
presidida
pel senyor
arcabisbe
a la sortida
va comptar
uns insesperats
espectadors
que omplien
el pla de la seu
sorpresos
de veure sortir
un grup de joves
portadors
de la creu
seguits
per una multitud
també jove
els nombrosos
grups de turistes
que s'agrupaven
per visitar
la imponent basílica
es van meravellar
de veure
tanta gent jove
seguint una creu
espectacular
la baixada
del màxim
símbol
del cristianisme
per l'escalinata
que condueix
el carrer Major
esplèndid
el pas
pels carrers
de vella
pàtina
de la part alta
de Tarragona
fins a desembocar
el portal
del Roser
veí a l'auditori
del Camp de Mart
les grades
que van omplir
els escolars
per presenciar
la posada
en escena
del musical
Som Flama
una singular
representació
de la història
dels anys fructuós
bisbe
i auguri
i eulogi
diàques
protomàrtirs
de les terres
ibèriques
explicada
a través
de les vivències
diàries
en una escola
una magnífica
producció
dut a terme
en tots els seus aspectes
per l'escola
Sant Pau
de Tarragona
amb la intervenció
de més de 500
dels seus alumnes
en qualitat
d'actors
d'enseires
i figurants
en suma
un digne
alegre
i viu
colofó
per acomiadar
la creu
de les jornades
mundials
de la joventut
que des de l'auditori
tarragoní
va partir
cap a la seva
posterior
destinació
a terra catalana
Terrassa
on el 22 de maig
es celebra
la pleg
de l'esperit
a les 12 del migdia
del dimarts
18 de maig
la Santa Seu
va fer públic
que el papa
Benet XVI
ha anomenat
bisbe auxiliar
de la biòcesi
de Terrassa
a mossèn
Salvador
Cristau Coll
vicari general
d'aquesta biòcesi
assignant
la seu titular
dels jesíres
és titular
de la biòcesi
de Terrassa
Monsenyor
Josep Àngel
Saif Meneses
l'ordenació
del nou bisbe
es preveu
tingui lloc
a la catedral
de Terrassa
el proper
26 de juny
a les 11 del matí
i amb aquesta informació
posem punt i final
a la nostra missió
d'avui
si Déu vol
ens retrobarem
el proper diumenge
30 de maig
Fins aleshores
Feliç setmana a tothom
alai
Fins demà!