Gràcies.
Les matemàtiques ja ens deien que abans de ballar dominges passat a la plaça Söller de Barcelona,
la colla tarragonina toc de dansa es podria considerar campiona de Catalunya en la categoria de colles veteranes.
Però això no va restar interès a una final clàssica en tots els sentits.
Perquè fa molts anys que es clou aquesta categoria en aquesta plaça barcelonina
i perquè la festa va estar lluny de l'espectacularitat i l'escalf que els organitzadors saben donar a la final de les colles més joves avalls, per exemple,
o allò que sembla que ens espera aquesta nit a la final de punts lliures a Igualada.
Els organitzadors del concurs barceloní són els mateixos que l'exitosa plec de les roquetes
i això pot ser l'explicació que es mantinguin en esquemes antics.
La veritat és que malgrat això i el fred i el vent que feien diumenge passat, la final va ser correcta.
Però li va faltar renovació similar o potser qualsevol altra com les que se'n pesquen en els concursos citats.
Personalment, a més de l'excel·lent resultat de la toc de dansa,
em quedo amb la nota positiva del bon rotllo entre els dansaires de les dues colles capdavanteres
i per això mateix més directament competidores.
La toc de dansa i les roques blaves de la passió.
Felicitacions mútues i foto conjunta rodonien la temporada
en una imatge inconcebible encara en la categoria de colles grans.
Algun dies s'ho faran, de grans.
T'ho imagines, David?
Sí, sí, sí.
A mi em consta que hi ha bon rotllo individualment entre alguns dansaires de les dues colles.
Ah, vale, vale.
Però, fer-s'una foto, les dues colles campiones, la campiona i la subcampiona de Catalunya,
encara costa això.
Sí, sí, sí, però bueno...
No sé si algú s'ho li ha acudit.
Ara posa un compromís, eh?
No, no, no.
Bueno, amb colles grans potser, no?
Que és el que te refereixes, però amb colles petites s'ha fet, s'ha fet i tant.
Ah, sí, ja.
Que no tenen aquella picardia, diguéssim.
Per això, per això.
Els grans, no, no.
Però bé, ja, tot arribarà, eh?
Tot arribarà.
De totes maneres, ja estem lluny d'aquelles picabaralles,
algunes molt desagradables, que hi havia antigament entre les colles.
Sí, això, clar.
Incluso a nivell local, eh?
Sí, sí.
Això, potser els més joves no se'n recorden, però abans hi era, i era bastant dur.
Res, siguem més educats i saludem la gent, no?
I tant que sí.
La Núria, en nom seu, des del control de so, el David, benvingut, doncs.
Gràcies.
La Marta, que està a punt preparada per quan arribi el racó de la Marta.
Bon dia, Marta.
Està lluny del micro, però bé, ens saluda així amb la Marta.
A veure què ens sorprendrà avui, la Marta.
Ah, avui? Avui canvi, eh?
Canvi respecte a la setmana passada, ja ho veureu.
Avui l'edició número...
I un servidor de l'Àngel.
Ai, és veritat, és veritat.
Deixa'm saludar.
Que tant que presentes.
Doncs sí, avui l'edició número 730 del programa Un dos i Seguit.
I un dia, doncs, que ja ho comentarem, no?
Un dia...
Coses interessants.
Coses interessants a dir, sempre.
Anem a fer un resum d'això d'aquest contingut.
Seguirem amb els bons costums, començar el programa després d'aquestes salutacions,
al sumari, etcètera, doncs, amb la nova eliminatòria de la sardana de l'any, quatre sardanes noves, d'estils diversos,
però totes elles amb el comú denominador d'haver estat estrenada d'aquest any 2010.
Després ja entrem en la part informativa del programa, amb l'agenda, doncs, ben, és que es rencilleta en aquesta època de l'any,
però, allò, reduïda, però amb coses interessants.
Després de les notícies, moltes coses i molt interessants, entre altres, aquesta final,
donar compte del resultat del campionat de colles veteranes a la plaça Sòllar,
ja ho hem dit, ja era previsible, però, evidentment, s'ha de comentar.
I aquesta, sobretot, és campionat de punts lliures que tindrà lloc avui, aquesta nit a Igualada,
i que tot sembla indicar que serà força espectacular.
I no només, i que Déu-n'hi-do, pel que ofereixin les colles que hi actuaran.
Després, anirem cap a altres qüestions, algunes que potser ens queden, en principi, una mica lluny,
però també són interessants, com la proposta de barrejar la cobla en daltres formacions,
una dinàmica que, darrerament, prolifera força amb els més diversos estils,
però, des d'una perspectiva més clàssica, juntar una cobla amb un conjunt de corda,
doncs, també, també està donant molt bons resultats,
i això ho fa la principal de la Bisbal amb l'orquestra de corda de l'Empordà.
Aquí, més a propet de Tarraona, doncs, anunciarem que,
es recupera una iniciativa que es va fer als anys 80
d'introduir a les escoles no només la flauta dolça,
perquè comencin amb la música els petits, sinó també el flaviol i la gralla.
Les xafarderies, altres músiques, tot això,
fins que arribem al dos quart de dues de la tarda,
en aquesta nova edició de l'1,2 i seguit,
que, com dèiem, comença amb la sardana de l'any.
La sardana de l'any, arriba a la sardana de l'any,
La sardana de l'any, arriba avui a la desena eliminatòria d'aquesta temporada.
És una iniciativa de la Federació Sardanista de Catalunya
que compta amb la col·laboració d'emissores d'arreu del país,
com ara Tarragona Ràdio.
Tots plegats compromesos en la divulgació de les noves composicions sardanístiques
i en què els oïdors contribueixen a decidir quina serà la sardana més popular
entre les estrenades l'any 2010.
Com és habitual, en aquest primer tram del certamen
tenim a punt quatre sardanes, de les quals cal escollir-ne una.
Tot aquí, la número 1, que interpreta la cobla, la principal del Llobregat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La que ha sonat era la sardana número 1.
Anem ara cap a la número 2,
que aquesta vegada la interpreta la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb les quatre sardanes d'avui, doncs ja podeu decidir-vos, triar quina és la que us agrada més.
Si voleu, ho feu directament a això d'emetre el vostre vot al web de la Federació Sardanista, fet.sardanista.cat.
Aquí a Terrona Ràdio amb una carta, amb un correu electrònic a un dos seguit arroba terronaradio.cat.
O si ens voleu telefonar al 977 24 47 67.
Això sí, mentre fem el programa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En primer lloc, aplecs, els últims aplecs de la temporada gairebé, gairebé.
No són els últims estrictament, però sí, el penúltim i el penúltim diguem-ho així.
Demà diumenge, al 40è plec de tardor de Cardedeu.
Al matí, al Casal del Jubilat, amb les cobles la principal del Llobregat i Juvenivola de Sabadell.
I a la tarda, amb un concert al Centre Cultural amb la vell Puigcobla.
I per al proper diumenge, dia 5 de desembre, el 27è, Sarau Artesenc.
A Artés, matí, tarda i nit, al pavelló d'Esports.
Al matí hi haurà un concurs de colles.
A la tarda, hi haurà una ballada doble amb les cobles Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la coble Salvatana.
I al vespre, concert per l'orquestra Meravella.
I a la nit, ball de gala amb les orquestres Meravella i Salvatana.
Pel que fa ballades a Sardana, se'ns arriba notícia d'última hora d'una que començarà d'aquí poc, d'aquí a l'una del migdia.
A l'arriba serà amb la coble 11 de setembre.
I per demà, diumenge, dia 28, a les 12 del migdia, a Vilafranca del Penedès, a la plaça del Penedès, amb la coble Reus Jova.
I pel diumenge, dia 5, a les 12 del migdia, a Covelles, a la plaça de la vila amb la coble Marinada.
I ara us parlem de colles ordenistes.
Per avui dissabte, a les 10 de la nit, a Igualada, al pavelló poliesportiu Les Comes, campionat de punts lliures, amb la coble Villpuig-Cobla.
I el diumenge, dia 5 de desembre, aquest sí que és l'últim concurs de la temporada, en concurs lliures ja, un cop han acabat tots els campionats.
A dos quarts de 12 del migdia, a RTS, al pavelló poliesportiu, per a colles lliures, com dèiem, amb la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
I us parlem de concerts. De moment en tenim un per al proper diumenge, dia 5 de desembre, a les 6 de la tarda, a Covelles, a l'església, amb la coble Marinada.
I sí, aviat en podrem parlar de més i de molts interessants de concerts, ja a més al damunt de les festes de Nadal. Tot arribarà.
De moment, anunciem pel que fa a Esbars, pel dilluns, dia 29, a les 9 de la nit, a Farena, el grup de dansa tradicional catalana Ramon Dolzina, de Vilaseca.
I parlem d'activitats diverses. Exposició de fotografies del 44è concurs fotogràfic a plec Baix Camp, al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, i estarà obert fins al dia 9 de desembre.
Potser, avui concurs final de Punts Lliures, i aquesta música ens serveix de sintonia, que recordem que és una mena de recull de noms que donen algunes colles als Punts Lliures.
Cada colla li dona el nom que... La referència, no? Hi ha alguns de l'aterra de l'agans, em sembla, no?
Sí, sí, perquè van agafar una mica de totes les colles, que en aquell moment fèiem Punts Lliures.
I els crèdits del disc hi surt.
Exacte.
Sí, sí, molt bé. Queda per la posteritat, això.
Bé, anem a la música i fem-ho continuant el repàs que anem fent, programa rere programa, de les sardanes del compositor Vicenç Bou,
per tal de comemorar el 125 aniversari del seu naixement.
De moment serà amb una sardana datada a l'any 1936, que per raons òbvies no va ser gaire divulgada.
Amb ella bou obria un parèntesi de vuit anys fins que no en va estrenar una altra,
i encara no seria fins al 1948 que tornaria a assaborir el gust d'un gran èxit popular.
Però no ens avancem i ara estem a l'any 1936,
i la sardana Somnia Lloret, que fa pocs anys, el 2006, van registrar a la Cobla, ciutat de Girona.
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé.
Bé, anem a la ciutat de Girona
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
a la sintonia de Tarraona Ràdio
i els dissabtes, en aquesta hora,
des de les 12 i fins a dos quarts de dues,
parlant-nos de sardanes, dels bars,
de música per a Cobla i sota el nom d'112
i seguit. Ara, el moment
de les notícies.
Unes notícies en les quals sovint parlem
i recomanem el bloc d'informació sardinista
Creuant, que ara ha estat escollit
pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya
com un dels primers que formarà part de la xarxa
de blocs del portal d'informació
CulturCat. Dins del seu apartat,
el que cal saber. CulturCat és una web
que pretén aplegar la major quantitat possible
de les millors pàgines web amb informació
sobre la cultura catalana.
Aquest reconeixement a Creuant.cat
com a font d'informació sardinista s'afegeix
al fet que també el passat setembre
el portal Via Zona, que vol esdevenir
l'Enciclopèdia de la Música en Català,
l'indexés a l'apartat Sonosfera,
dedicat al contingut de 248 pàgines web.
Creuant.cat
és un projecte informatiu per internet
de temàtica sardinista que va iniciar-se
el novembre del 2009.
El seu màxim responsable
n'és el periodista Albert Fonterrés,
coordinador de Sardanejant,
la pàgina setmanal publicada al Diari Segre
i periodista a una televisió autonòmica.
Darrerament proliferen les propostes diferents
i variades al voltant de la Cobla
com a formació musical sorprenentment dúctil,
apta per interpretar músiques ben diverses,
afegir-se a altres conjunts
o incloure instruments aliens.
Des d'una perspectiva més clàssica,
però igualment engresca,
dona val la pena la sèrie de concerts
que porten a terme la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya,
integrada per la Cobla,
la principal de la Bisbal
i l'Orquestra de Càmbra de l'Empordà,
que posa sobre l'escenari un total de 50 músics.
Aquesta formació musical,
dirigida per Francesc Assú i Carles Coll,
va ser creada l'any 2008
amb el patrocini de l'empresa Metalquímia
i ja aleshores es va encarregar
d'enregistrar un primer disc.
Aquell comptava amb arranjaments de diverses sardanes
i posteriorment s'enregistrar un altre
que va portar el nom d'Inoblidables en concert.
Ahir a la nit,
a l'Auditori de Girona,
a Sales Sinfòniques,
presentar el tercer disc
amb sardanes més o menys conegudes
i versions de cançons populars
o noves composicions de Francesc Assú
i el monsenyor Valentí Miseracs,
president de l'Institut Pontifici de Música Sacra del Vaticà.
Pel que fa als arranjaments,
a més dels músics esmentats,
hi han intervingut compositors
tan destacats com Albert Guinovar,
Salvador Brutons,
Marti Mont, Carles Coll,
Jaume Cristau, Josep Cassú,
Esteve Palet,
Francesc Burrull o Ricard Miralles.
A més,
diguem que el proper dijous,
dia 2 de desembre,
a les 10 de la nit,
al Teatre Municipal de Figueres
s'oferirà aquest mateix concert
que serà enregistrat per TV3
per emetre'l el dia 1 de gener del 2011
en el concert d'any 9,
tal com va fer aquest any 2010
amb la mateixa formació musical.
Com sabem,
l'instrument més habitual
per iniciar els més petits
en la interpretació musical a les escoles,
a més de la veu,
és la flauta dolça.
Ara a Tarragona
també ho seran
el Flaviol i la Gralla
gràcies a una iniciativa conjunta
dels Departaments d'Educació i Cultura
de la Generalitat
que arribarà a 15 centres
d'infantil i primària
de la demarcació.
En total seran uns 600 alumnes
els que prendran part
en aquest projecte
que té per objectiu
introduir alguns dels instruments
tradicionals catalans a l'escola.
De fet,
a mitjans dels anys 80
ja es va portar a terme
una experiència similar,
de manera que els escolars
van tenir l'oportunitat
d'aprendre a tocar
la flauta dolça,
la graia i el flaviol.
Ara aquests instruments
tornaran a les aules
per la qual cosa
el professorat rebrà
la formació pertinent
a través de cursos de 30 hores.
El programa s'iniciarà
a partir de la quarta primària
i cada escola
podrà escollir lliurement
l'ensenyament de l'instrument
o instruments que vol impartir.
Dissabte pesada
es va donar a conèixer
el veredicte
del jurat del 44è
concurs fotogràfic
a plec Baix Camp 2010.
Aquest jurat,
format per Vicenç Marí Borràs
i Josep Maria Llebre de Llacens,
després d'examinar
les 157 obres presentades
en blanc i negre
i color,
els temes
a plec Baix Camp
i costums tradicionals
dels pisos catalans,
va decidir emetre
el veredicte següent.
En el tema
a plec Baix Camp,
amb el Premi d'Honor
a la millor col·lecció
de 3 obres
per a fotografies
realitzades
en el 44è
a plec Baix Camp
dotat amb 180 euros
i trofeu
és per a Salvador Mestre Domingo
de Ruidoms.
El primer premi
dotat amb 120 euros
i trofeu
a Juan Tejero Gómez
de Granollers.
El segon premi
dotat amb 60 euros
i trofeu
a Josep Cendra
Clarezó de Reus
i els exècits
dotats amb trofeu
a Josep Paragonès
Martorell del Forja
i Guillem Requesen
Sadorní de Reus.
Pel que fa al tema
a costums tradicionals
dels Països Catalans
el Premi d'Honor
a la millor col·lecció
de 3 obres
dotat amb 180 euros
i trofeu
ha estat per a
Jordi Casanova Espàmies
de Sant Feliu de Guixols.
El primer premi
dotat amb 120 euros
i trofeu
per a Jordi Aguader Torres
de Reus.
El segon premi
dotat amb 60 euros
i trofeu
per a Joaquim Font Bernoles
de Ripoll
i els dos exècits
dotats amb trofeu
per a Valentí Morera
de Camp de Bànol
i Daniel Font Vila
de Ripoll.
Dessabte es van lliurar
aquests premis
i a més
els de l'encreuat
sardanista 2010.
Del sorteig efectuat
entre els encreuats
correctes presentats
van resultar guanyadors
Artemi Vila Soler
de Reus
Josep Fardan Agustí
de Tarragona
Lúcia Miracle
Torner de Salou
Robert Miralles
Gutiérrez de Reus
i Margarida Cabré
Monteo
Monteo
de Reus.
Diumenge passat
es va confirmar
jo que matemàticament
ja estava decidit
des del concurs anterior
que la colla targonina
toc de dansa
és la campiona
de Catalunya
en la categoria
de colles veteranes.
Ho van aconseguir
ara fa dos anys
i l'any passat
el que ja ha esdevingut
frec a frec
amb la colla
Roques Blaves de la Passió
d'Esparreguera
va tenir com a resultat
que aquesta obtingués
el campionat
i en guany
novament
en competència directa
entre les mateixes colles
altra vegada
ha triomfat
la toc de dansa.
Inicialment
semblava que alguna altra colla
com la Sabadellana
que es ressò
es disputava la primacia
però aviat la tensió
es va centrar
en les anelles
que han acabat
campiona i subcampiona.
Tot es va decidir
però el concurs
de Manlleu
el passat 12 d'octubre
de manera que diumenge
la plaça Sòller
de Barcelona
es va poder ballar
amb força més tranquil·litat.
Aquesta és la classificació
general definitiva.
En primer lloc
i campiona de Catalunya
la colla
toc de dansa
de Tarragona
amb 10 punts.
En segon lloc
Roques Blaves
de la Passió
d'Esparreguera
amb 16 punts.
En tercer lloc
la colla
Rassó
de Sabadell
amb 26 punts.
En quart lloc
Arrels de Dintre del Bos
de Manresa
amb 40 punts.
En cinquè lloc
Dançaires de Maig
de Barcelona
amb 46 punts.
I finalment
la colla
Aires Gironins
de Girona
que ha quedat
fora de la classificació
perquè només ha assistit
a dos dels concursos
del campionat.
I ara només queda
una classificació
per establir
a banda de la de colla completa
que resulta
del conjunt
de les altres competicions
en les quals
hi participen les colles.
Es tracta
de la final
del campionat
de punts lliures
que tindrà lloc
aquesta nit
a les 10
al Pabelló
de les Cumes
d'Igualada.
En parlarem
però això després
en un altre bloc
de notícies.
ara parlem
que a la festa
d'aquesta nit
a Igualada
hi participa
la principal
de la nit
una de les més originals
propostes
del polifacètic
Marcel Casellas
que recordem-nos
una singular formació
que partim
d'unes bases
prèviament
enregistrades
i afegeix
en diversos instruments
en directe
bona part
dels quals
propis
de la cobla.
A hores d'ara
ja han publicat
tres discos
sota el títol
El Club del BGI
tot desenvolupant
una peculiar història
i desenvolupant
ritmes i músiques
molt diversos.
Escolteu per exemple
aquesta peça
del tercer
d'aquests discos
anomenada
House of Origin
que inclou uns versos
de Mosset Cinto Verdaguer
i una conegudíssima
melodia.
Mística font
d'aigua de la vida
Regeu del cel
el cor de mon país
Dons i virtuts
deixeu-li per fulida
Seu-ne, si us plau
el vostre paradís.
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
d'aigua de la vida
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Dons i virtuts
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La principal de la nit
no sé si interpretaran peces com aquesta
o què faran exactament
però estaran avui en aquesta final de punts lliures
a Igualada, sobretot en la festa final
Seran les 10, Pabelló de les Comes, a Igualada com dèiem
i participaran colles de totes les categories
amb un total de 18 formacions
entre les quals la tarragonina, Tarragona dansa
a la categoria de colles grans
Ja hem remarcat en programes anteriors
que en guany encara es potencia més
el caire d'espectacle total
que des de fa uns pocs anys
s'ha volgut donar a aquesta festa
Així, una de les principals novetats d'aquest any
és la introducció dins del cos organitzatiu de l'acte
de la figura d'un director artístic
càrrec que ha recaigut en Jordi P. Sarraldona
de la companyia teatral Goc i Magog
Una altra innovació és que
a diferència d'altres edicions
la final comptarà amb la interpretació en directe
de la vell Puig-Cobla
i no es farà servir música enregistrada
com en ocasions anteriors
Les sardanes de punts lliures són la modalitat
més espectacular dins del món sardanista
Escolteu com descriu el programa d'aquesta nit
que són exactament les sardanes de punts lliures
La sardana de punts lliures és una modalitat de competició
en la que les colles sardanistes posen en joc
tota la seva capacitat d'inventiva
Cada colla formada per sis parelles mixtes
de dansaires en disposició clàssica de Vall Rodó
s'esforça per transmetre al públic
assistent la seva visió de passos d'invenció pròpia
tot mantenint les regles de repartiment d'acord amb el tiratge
és a dir, els números de compassos de la sardana
Per tant, el rigor i l'acurada interpretació
molòdica d'una sardana de lluïment
la sardana de punts lliures hi afegeix l'espectacularitat
en l'execució dels punts deixats a la pròpia iniciativa de cada colla
La final de punts lliures es presenta
com un concurs d'espectacle atès a la seva doble condició
D'una banda, les colles hi evoquen tot el seu esforç
en tractar-se d'un campionat a concurs únic
després de mesos dedicats a la invenció, preparació
i assaig de les sardanes de concurs
mentre que per al públic assistent
la final es converteix en un veritable espectacle
per la vistositat, diversitat
i espectacularitat dels punts ejecutats
per cadascuna de les colles
I no només això, en les darreres edicions
la final ha anat avançant cap a un nou model de concurs
que busca potenciar la vessant més atractiva per al públic
D'aquesta manera, les colles es presenten
amb una coreografia de presentació
molt allunyada del galop tradicional
cadascuna amb la música i ball que es cull personalment
al mateix temps que la sardana de Germanó
es converteix també en un gran espectacle
fins final, capaç de sorprendre
pas de sorprendre a tots aquells que hi assisteixin per primera vegada
I aquestes són les colles que hi participen
a la categoria de la 20, Xamosa de Barcelona
Saltirons de Vilanova de Bellpuig i Trepelles de Sabadell
A la categoria d'infantils
Montgrí 2000 de Torroia de Montgrí
Saratana de Seret i Esqueix de Sabadell
En juvenils, Xaldiga de Barcelona
Cabirols de Sabadell i Entaviana Jove de Tordera
En grans, Viren al cel de Sabadell
Mare Nostrum de Barcelona
Iris Catalunya Nord de Seret
Tarragona Dança de Tarragona
Maig de Barcelona
Violetes de Bosch de Barcelona
Dols Infer de Lleida
i Estola Espígol de Gramunt
I amb veterans a la colla
Aires Gironims de Girona
En el programa també es detallen
les característiques del jurat
dient, per exemple, que la seva funció
varia substancialment respecte a un concurs habitual de sardanes
Si tradicionalment cada jurat
s'encarrega d'elaborar la seva pròpia classificació
avaluant totes les colles de forma global
a la final de punts lliures
cada jurat s'encarrega d'observar i classificar
cada rullana únicament
des d'un aspecte concret
de manera que la classificació final
és el resultat de sumar
les diferents classificacions parcials
En diferents aspectes a avaluar
els diferents aspectes que deia avaluar
són els següents
El primer s'ocupa de l'espectacularitat
i l'impressió artística
El primer jurat em refereixo
és a dir, el moviment i coordinació de la colla
sensacions de correcció en la posició dels d'ensaires
vestuari i execució
El jurat número dos és el de conjunt
Si tots els d'ensaires van iguals
no s'equivoquen de sentit
executen el punt correctament
i no es cometen errors personals
La colla es percep com un bloc sense fissures
Això no t'espanta, David?
Molt, molt, molt
Ara no hi pensava, home
El jurat tres s'ocupa de la dificultat
i correcció tècnica
la complicació dels punts
executats, pulcritud, exactitud
i perfecció
en què s'executen els punts
I el jurat quatre és d'interpretació musical
coreografia, escoltar la música
i veure si el que la colla està ballant
s'adacua amb el que sona
si la intensitat dels punts
està d'acord amb la intensitat de la música
i si la colla s'atura
quan ho fa també la cobla, etc.
L'espectacularitat d'un concurs de punts lliures
rau precisament en la interpretació
que cada colla fa per a cada peça
creant-ne una coreografia única
unes sardanes que les colles
ja s'han pogut assajar prèviament
Finalment, per cloure el concurs
s'interpretarà una sardana de germanor
que serà ballada conjuntament
per totes les colles participants
La peça escollida
així com la coreografia assajada conjuntament
pel prop de 300 d'enseires
es presenta com una de les sorpreses
més esperades de la final
ja que serà el punt
on tots els elements conflueixen
en un mateix moment
compartint un mateix espai
Per cert, que la festa
a més de la vell Puig-Cobla
comptarà amb la formació
la principal de la nit
com hem dit abans
que participaran en les accions teatrals
de Goc i Magoc
així com la festa final
que s'organitzarà
per ser força espectacular
ja que també es comptarà
amb Axial
una empresa especialitzada
en efectes especials aèris
que s'ha significat
pels seus treballs
de coordinació
de coreografies aèries
per espectacles escènics
en circ, teatre, dansa
audiovisuals i cinematografia
tot seguit
escoltarem una altra sardana
de Vicenç Bou
en el nostre recorregut
per la seva obra sardanista
disponible
hem de fer un salt
des del 1936
que és quan va escriure
la sardana
que abans hem escoltat
Somni de Lloret
fins molt després
l'any 1948
havia de passar
la dura experiència
de la guerra
i la també difícil
primera postguerra
per tornar a escriure
alguna cosa
ja que la primera
d'aquest darrer període
seria la sardana
Petons a la Mare
datada l'any 1944
una sardana
que passaria
força desapercebuda
ben al contrari
que les dues
que va donar a conèixer
aquell any que hem dit
el 1948
la primera de les quals
amb un nom ben explícit
que feia referència
a un dels seus
més grans èxits
de joventut
el saltiró de la Cardina
la nova composició
es va anomenar
La Cardina encara és alta
i ara l'oferim
dins la relíquia
des que es tracta
d'un enregistrament històric
de l'any 1962
que va anar a càrrec
de la cobla
Maravella
i ara l'oferim
dins la relíquia
i ara l'oferim
i ara l'oferim
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit