Fins demà!
Són dos quarts del vespre i quan està a punt d'arribar a la mitja part del Lió-Real Madrid
és el moment perfecte per enganxar-se al No en vinguis amb històries,
el programa de divulgació històrica des d'aquí, des de Tarragona Ràdio.
Aprofitant la pausa del partit, no?
Aprofitant la pausa del partit i per no perdre't.
Un programa avui carregat de sorpreses i amb una entrevista.
No tenim monogràfic. Esperem que us agradi Manel Magí, Jordi Ximeno
i pilotant aquesta fantàstica nau, la Sílvia García.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
I aquesta setmana, Jordi, tenim una oient.
Cada setmana tenim milers d'oients.
No sé si tenim una oient o la oient.
No, no, jo sé que ens estan escoltant des de Terrassa també.
Salutació a Terrassa.
Hòstia, impressionant.
Salutacions des de Reus.
Us escolten des de Reus també. Important.
Molt bé, molt bé.
Per a l'Eva, Eva, no canvia de sintonia, aguanta milla hora, que milla hora no és res.
Ja ho veuràs.
Molt bé, comencem amb el No vinguis amb històries.
Programa número 16.
Avui 16 de febrer del 2010.
Sixena temporada.
I això ens agrada recordar-ho perquè és difícil arribar a sis anys fent un mateix programa
sense obrir ni un duro.
Sixena temporada.
Seguint més o menys el mateix esquema de fer sempre.
Comencem a proma amb efemèrides.
Després una entrevista avui.
No tenim monogràfic.
Una entrevista a Moïssès Díaz que acaba de publicar fa cosa d'un mes.
El Castellum de Puigpel·lat.
Publicat per la Fundació Privada de l'Iber.
Molt bona tarda.
Bona nit, Moïssès.
Bona nit a tothom.
Arqueòleg i amic, no?
O amic i arqueòleg.
No sé què diríem abans, però bé.
Difusor cultural també, no?
I publicat aquesta llibre.
I humanista.
Que hi ha una cita que m'ha agradat molt a la introducció de...
o una definició del que és un arqueòleg a la introducció del llibre.
Però bé, hi arribarem.
Després, avui fa 100 anys a Tarragona.
Curiositats.
Avui no hi ha notícies,
perquè esperem parlar molt amb el Moïssès,
però 30 minuts passen volant, anem per feina.
Efemèrides.
Tal dia com avui, de l'any 1785,
un senyor anomenat Lavoisier sintetitzava aigua a base d'hidrogen i oxigen.
I us preguntareu, qui era aquest senyor?
I és que era un químic francès,
però que per tradició familiar primer va estudiar dret
i malgrat, o per sort,
a la seva vocació científica,
va publicar uns anys després un tractat elemental de química,
una obra fonamental on desenvolupava la teoria correcta de la combustió
i va fer néixer la química moderna.
Poc temps abans havia obtingut l'aire inflamable i l'aire vital,
que ja anomenava hidrogen i oxigen, respectivament,
i havia assenyalat que són els dos components de l'aigua,
que fou descomposta i després sintetitzada,
tal dia com avui, per ell mateix, al seu laboratori,
en col·laboració amb un altre senyor anomenat Meusniach.
També va demostrar que l'aire atmosfèric no és un cos simple,
sinó una mescla d'oxigen i d'nitrogen
interpretar correctament la natura composta
dels àxids sulfòric, fosfòric, etc.
I els químics avui deuen flipar
amb aquesta efemèride.
Però, si parlem de l'any 1785,
doncs parlem també d'una època plena de convulsions a París,
que és la ciutat que el va veure néixer
i també el va veure morir.
Parlem de plena revolució francesa...
Guillotina?
I, molt bé, aquest senyor al principi
va estar al costat dels revolucionaris,
però després de la mort de Lluís XVI,
doncs no va estar massa content
pel guillotinament del monarca
i pocs mesos després, o pocs dies després,
la Bussière perdia també el cap.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I també un 16 de febrer de l'any 1936,
no fa tants d'anys,
el Front Popular va guanyar la primera volta
de les eleccions generals.
El nou govern estaria integrat exclusivament
per republicans,
quedant fora els socialistes,
tal com havien pactat
prèviament abans de les eleccions.
Este triomf de l'esquerra
va posar el país en una situació molt delicada.
En les hores següents,
es va establir l'estat d'alarma
per a prevenir possibles desordres públics.
Falange havia anunciat
que no respectaria el resultat de les urnes
i Largo Caballero feia lo propi
anunciant una guerra civil
si el Front Popular no guanyava les eleccions.
Després de la segona volta,
el primer de març,
es va confirmar la victòria rotunda
de les esquerres
que es van quedar en 278 diputats,
mentre que les dretes van obtindre
125 i el centre 61.
La participació,
gairebé del 72%,
va convertir aquelles eleccions del 36
en una de les més concorregudes
de la història espanyola
fins a aquell moment.
I amb una sintonia nova
que alguns ja veu conèixer,
és el barri Adamson,
una sintonia que no és massa habitual
perquè aquí el no minguem històries
per raons estratègiques,
poques vegades fem...
Pressupostàries.
Pressupostàries,
poques vegades també fem entrevistes,
però, bueno, és igual.
Quan les fem, les fem ben fetes,
és el que és el que és.
Molt bé,
i convidem a haver-hi gent que s'ho val.
Molt bona nit,
Moixés Díaz García,
diem tot el nom perquè avui, doncs,
queda bé, no?
Sí, estem plens de gots i de joia.
Molt bona nit.
que fa poc ha publicat el Castellum de Puig Palat
dins de la Biblioteca Tarracó d'Arqueologia,
publicat per la Fundació Privada LIBER,
un llibre presentat al desembre, no?
Sí, es va presentar el dia 16 de desembre.
Es va presentar aquí a la Torra del Pretori
i vam comptar amb la presidència a la taula
de la regidora de Patrimoni, la Rosa Rossell,
i després la presentació va càrrega una mica
de l'arqueòlogat municipal, la Imma Teixell,
una amiga i excompanya de feina,
i, bueno, també amb el senyor Domènech,
que és una mica l'almamater d'aquí,
de la Fundació LIBER,
i és qui ha engegat una mica aquesta col·lecció Tarraco,
que, bueno, hem arribat al cinquè volum,
amb una sèrie consecutiva durant cinc anys,
que cada any s'estava traient un volum sobre, bueno,
temes relacionats amb l'arqueologia
i amb la història antiga del que és Tarraco
i el seu entorn.
Molt bé.
La gran majoria dels nostres oients
deuen saber que Puigpel·laig és una població
que està molt propera a Baix, a l'Alcàm,
d'uns 900 habitants, aproximadament, suposo,
però la gran majoria també no deu saber
que és un castellum.
Què és un castellum?
Un castellum és el terme que feien servir els latins
per denominar, diguem-ne,
el diminutiu del que era el castrum.
El castrum és un campament,
és el campament militar romà
on hi podíem tenir cabuda
doncs entre una o dues legions.
Estem parlant d'entre 4.000 i 8.000 persones,
aproximadament.
Però, en aquest cas,
és un petit establiment,
també fortificat,
on hi cabia una guarnició petita.
El que podríem fer
amb una petita comparació,
avui en dia,
per entendre-ho millor,
seria com una mena de petit castell
que seria una mena de guarnició,
diguem-ne,
dels Mossos d'Esquadra.
I a més,
tenia, si fa no fa,
unes funcions similars,
que seria control una mica
de la població d'aquell entorn,
control del territori,
de les vies de comunicació
i una mica, doncs,
assegurar allà la seguretat,
sobretot en un primer moment
de l'arribada dels romans
i de la romanització
del que és el Tàrrago
i el seu entorn
i el que és la costa
del que es va denominar
l'Hispania Quiterior,
la província
que estava més propera
a la metròpoli,
a Roma.
I, diguem-ne,
el castellum
s'emmarca dins d'aquest primer programa
una mica de control territorial
i assentament
i ficada una mica,
diguem-ne,
dins de,
sota el domini de Roma,
del que és no només,
diguem-ne,
la ciutat de Tàrrago,
sinó el seu territori
i començar, diguem-ne,
a fer una explotació
a nivell de recursos alimentaris,
agraris, etcètera.
Sí, això és,
arquitectura militar romana.
Aproximadament,
per el que hem pogut llegir el llibre,
de principis del segle II abans de Cris,
no?
Sí,
bé,
com que,
això,
quan es conserven aquest tipus d'estructures
han patit,
no només, diguem-ne,
la destrucció
dels darrers últims anys,
sinó que ja,
en l'època antiga,
pateixen remodelacions
o reformes
o destruccions
i el que tenim constància
a través de l'excavació
que es va realitzar
és que el primer assentament
es podria datar
en torno a l'any 200
abans de Cris,
aproximadament.
És una data molt interessant
perquè coincideix
aproximadament
amb el moment
en què
es destrueix
el poblat ibèric
del Vilà.
És, diguem-ne,
és la ciutat
ibèrica
que estava
una mica
organitzant,
controlant
tot el territori aquest
del camp,
depenent, diguem-ne,
de la metròpoli,
que en aquest cas
de la Quesetània
es trobaria
a l'actual ciutat de Tarragona,
a la ciutat de Quesetàracon,
i llavors,
en aquests moments,
es data
la destrucció
violenta
amb un incendi
de l'assentament
ibèric del Vilà
i,
paral·lelament,
amb una situació
més geogràfica
de control
i propera
i enfrontada
a l'antic poblat
és quan
es concebeix,
diguem-ne,
el naixement
d'aquest castellum,
que estaria
controlant una mica
tota aquesta població
ibèrica,
que ara s'hauria
redistribuït
i s'hauria
reubicat
a la plana
amb explotacions,
diguem-ne,
de tipus romanitzat.
Sí, sí.
I per què és important
el castellum
de Puig-Pelat?
Per això ho expliques
a la introducció
i al llibre,
perquè Barcelona
i Girona
ja se'n coneixen.
Sí,
de fet,
a Girona
es coneix
el de Sant Julià de Ramis,
el que passa
és que és una cronologia
d'època bastant tarda
dins del món romà
i divergeix
una miqueta,
diguem-ne,
d'aquest tipus
d'assentaments
d'època,
el que coneixen
com a època tardor republicana
o època imperial.
És important
perquè és el primer
que es coneix,
diguem-ne,
a l'entorn del territori
de Tàrraco
i és això,
el tercer castellum,
el tercer assentament
d'aquest tipus militar
que es coneix a Catalunya.
Tarragona,
se sap que
de la seva fundació
és una fundació militar
que està situada
a dalt del turó
que és la base
d'operacions
d'aquest exèrcit
i després la base
d'operació
de la conquesta
d'Hispània
però al seu entorn
no se n'havia localitzat
cap tipus,
diguem-ne,
d'assentament militar
més
i en sabem que n'hi ha.
N'hi ha exemples,
per exemple,
a la zona de Cartagena,
a la zona de Múrcia,
hi ha una sèrie de castellum
que estan controlant
tota,
des de la costa
fins a la zona
de l'Alta Andalusia,
és a dir,
entre Múrcia
i Granada
que estan controlant
els passos
cap a les zones
d'explotacions mineres
ara sota control romà
que llavors
en un inici
estarien, diguem-ne,
controlades pels hívers.
Aquí no es coneixia
cap assentament
d'aquest tipus
però el que veiem
és que
és una forma
en un primer moment
de controlar el territori,
controlar la gent
que és
amb petits establiments militars
i a més
petits establiments militars
que més o menys
estan situats
als punts estratègics
d'antics poblats hívers.
On no es produeix
aquest fenomen
el que s'està
coneixent
com a la zona
del centre
i el nord de Catalunya,
la Lletana
o la zona de Girona
és que de vegades
els romans
el que feien
era agafar
un petit assentament híver
i en contra
de la gran ciutat
hívera
que havia dominat
fins al moment,
en el moment
de l'entrada
dels romans
el que fan és treure el poder
d'aquesta població
que moltes vegades
els havien enfrontat
i donar
amb aquest altre
assentament
més petit
diguem-ne
el poder
de controlar
aquell territori
a canvi
d'una sèrie
de beneficis.
És a dir,
reorganitzaven
els poders locals
amb propi benefici
de la dominació
i el que podíem fer
era això,
era utilitzar
diguem-ne
la pròpia
població autòctona
o bé
col·locar
diguem-ne
el seu establiment militar
allà
controlant tot aquest tema.
I la cronologia
hem dit
que comença
al voltant de l'any 200
i té una
durada molt llarga.
Sí,
bastant llarga.
Arriba pràcticament
fins al que coneixen
com a canvi d'era.
El que s'ha pogut
documentar
a través de l'excavació
és que
hi ha una reforma
molt important
de l'edifici
que es fa
a inicis del segle I
abans de Cris
que coincideix
amb un episodi bèl·lic
a Hispània
molt important
que són les conegudes
com a guerres certorianes.
Sertori
és un general romà
que s'enfronta al Senat
i s'aconsegueix fer
diguem-ne
amb una mena de poder
paral·lel
aquí a la península ibèrica
fundant la seva capital
a Òsca
que seria
diguem-ne
la contraposició
a la metròpoli de Roma
i porta
durant
una dècada
aproximadament
diguem-ne
de cap
el que és
l'exèrcit oficial
del Senat
al final
Pompeu Magna
aconsegueix
vèncer-lo
però
el que trobem
és que
en aquest moment
hi ha una sèrie
d'establiments
d'aquest tipus
que el que fan
és o bé
d'un bàndol
o de l'altre
controlar
sobretot
llocs estratègics
i de penetració
de vies de comunicació
el castell
de Puig Pelat
està en una zona
que controla
una via de comunicació
molt important
que és la que entra
cap a l'interior
cap a la zona
de Lleida
i a l'interior
de la meseta
i que és el conegut camí
de Vilafranca-Montblanc
que no era més
que una derivació
de la via Augusta
per entrar
cap a aquesta zona
de l'interior
de la península ibèrica
Molt bé
Les excavacions
a Puig Pelat
s'inicien
per l'arqueologia
d'urgència
també dites preventives
que són intervencions
servides
de projectes urbanístics
que gràcies
també potser
al creixement urbanístic
de les ciutats
o dels pobles
s'estan excavant
alguns territoris
però
la gent
que s'apropi
a Puig Pelat
si s'aproven
a observar
les restes
no s'ha d'imaginar
que trobaran allí
doncs
no
en aquest cas
el que es podran trobar
és el nou col·legi
el CEIP
Joan Plana
que és el que
diguem-ne
el que va
motivar
les excavacions
amb aquests terrenys
es coneixia
d'abans
que podia haver
alguna evidència
arqueològica
llavors per això
es va fer la intervenció
i un cop
finalitzats
els treballs
també arran
de com es conservaven
les restes
el nivell de conservació
s'havia de dir
no era gaire
òptim
en canvi
a nivell d'informació
històrica
hem pogut veure
que és una cosa
diguem-ne
excepcional
llavors d'aquesta manera
es va demanar
el desmuntatge
a veure si es podia
autoritzar el desmuntatge
de les restes
per poder construir
el col·legi
es va fer així
es va fer un desmuntatge
més manual
arqueològic
que també
hem portat
amb nosaltres
de manera que
al final
s'ha pogut
recollir tot el procés
s'ha fet
les intervencions
prèvies
per verificar
el jaciment
s'ha excavat
el jaciment
i al final
l'hem pogut desmuntar
una petita desgràcia
però també
la gran sort
de recuperar
gran quantitat
de material
que ens ha pogut
diguem-ne
portar a identificar
quin tipus
de jaciment és
que és
assentament militar
i les seves datacions
una mica
quins eren
els ocupants
d'aquest lloc
que sabem
que arran
del material
trobat
de l'instrument
d'un domèstic
on que podem dir
devien ser
pobladors itàlics
jo tinc
tota una bateria
de preguntes
però crec
que ens faltarà
molt de temps
tranquil Jordi
que ja tallarem
com era un castell
amb quina forma
tenia
quins tipus
d'entrades
s'han localitzat
aquí a Puig Palat
si hi havia torres
no hi havia torres
els materials
domèstics
que t'ocumentes
la ceràmica
dius que venien de fora
això vol dir
bueno
tenim material
per exemple
a nivell de ceràmica
tenim material
autòctona
molta que
podem identificar
més fabricada
no massa lluny
segurament
el que era
la factoria
de Fons Caldes
i també tenim
material
d'importat
tenim gran quantitat
d'àmforats de vi
que venien de la zona
que diem
de la campanya
l'entorn de Nàpols
que
bueno
vindrien
a vestir
els soldats
els soldats
que vivien aquí
que era la seva forma
de menjar i de beure
a més tenim també
altres elements
per exemple
bassos botius
com per exemple
bassos de vernis negre
que porten
al seu interior
doncs una decoració
amb elements mitològics
o religiosos
en aquest cas
van apareixer dos
que portaven
una decoració
de la divinitat
helios
del sol
amb la seva corona solar
i tocant una lira
no és un element
gaire ibèric
sinó més aviat itàlic
és a dir
una mica
qui vivia aquí
una mica
també
quines eren
les seves divinitats
i com s'alimentaven
etcètera
i entre els altres materials
també
abans fora de micro
comentaves que s'havien trobat
projectils de catapulta
no?
sí
un dels elements
que en primer lloc
ens va posar
una mica sobre la pista
de quin tipus
d'assentament
estàvem trobant
que era
una fortificació militar
era
l'estructura
diguem-ne
d'edifici
però d'altres
va ser que es van trobar
també projectils
de catapulta
en aquest cas
eren projectils
de pedra
arrodonits
i a partir d'estudis
de paral·lels
que es coneixen
bastant bé
hem pogut
determinar també
el calibre
que es feia servir
i eren projectils
de balista
que una balista
és una estructura
com una mena
de ballesta
però que llençava pedres
a gran velocitat
i amb gran força
suposo que el castellum
s'adapta a la morfologia
del territori
però tots els castellums
són iguals
o tenen la mateixa
forma rectangular
o...
la norma
diuen els clàssics
que ha de tendir
sobretot
en un principi
a tenir una forma
quadrada
després una forma
rectangular
però també
la típica estructura
que sempre t'han explicat
de campament romà
una miqueta
com si veiéssim
allò
el petit bonum
que és el campament
de l'estèrix
i l'obèlix
el que passa
que sempre també
s'acaba adaptant
una mica
el terreny
perquè
aquests enclaus
es col·loquen
en llocs estratègics
de control visual
de manera que
de vegades
s'ocupen promontoris
i el que fan
és adaptar-se
en aquest cas
també ocupava
més que un petit promontori
com una petita
d'avallada
que és la zona
aquesta
cap a la conca
del riu Gallà
envers
la conca
del riu Francolí
i on s'acaba
estaria dominada
des d'aquesta
elevació
aquesta mena d'altiplà
pel castellum
de Puig Palat
quina superfície
ocupava el jaciment
per fer-nos una idea
aproximada
o almenys
el que vau excavar
l'edifici
l'edifici principal
la superfície excavada
tenia uns
120 metres quadrats
però era una petita part
a l'edifici
el que es va trobar
era que hi havia
una petita entrada
a més de forma
diguem-ne
en forma d'embut
una petita porta
que s'anava aixampant
que a més
estava enfonsada
estava protegida
als laterals
per una mena
de terraplens defensius
que llavors
qualsevol que entrava
sempre estava
en una posició inferior
i podia ser atacat
si era enemic
això et donava pas
en una mena
de zona
també
que estava
enfonsada
respecte
al nucli
de la fortificació
el que
podem denominar
com una espècie
d'intervàlum
i a partir d'aquí
s'arribava
sempre mantenint
una mena
de pendent
en pujada
fins al que era
l'entrada
del castell
era una façana
que estava protegida
per torres
torres que flanquejaven
la porta
i torres situades
també a les cantonades
i com deien això
sempre en una posició
elevada
la mala sort
és que
es conservava
només una petita part
diguem-ne
del que era
el nucli
de la fortificació
la resta
ja havia anat
perdent-se
al llarg del temps
sobretot
el que hem pogut veure
és que
arran dels treballs
agrícoles
desenvolupats
durant l'era moderna
i contemporània
doncs
allò va patir
desmuntatges
i aterrassaments
que van comportar
que una part
del jaciment
desaparegués
la trobada
del que estem
de Puig Palat
és important
però
la mateixa gent
els habitants
de Puig Palat
són conscients
del que tenen
o
a nivell de carrer
la gent s'apropava
a preguntar
escolta
què esteu fent aquí
de fet
hi havia bastanta interacció
sobretot
ens trobàvem
a les hores de pausa
l'esmorzar
el dinar
i la gent
anava preguntant
s'anava interessant
i
de cara
a aquestes dates
de Sant Jordi
a l'abril
es realitzen
unes jornades
també culturals
llavors
també el dia 24 d'abril
dissabte
a les 7 de la tarda
convidats
per l'Ajuntament
de Puig Palat
presentarem allà
el llibre
i a més
de cara
diguem-ne
que tothom conegui
què tenien allà
i una mica
aprofundir
amb la seva història
en concret
amb la seva història
militar romana
doncs farem
una presentació
del que va ser
la història
de la investigació
amb un suport
amb audiovisual
sobre PowerPoint
i que vegin una mica
qui va ser el procés
d'excavació
per què es va fer
que no
tot tenen una raó de ser
i quins són els resultats
finals
que s'han obtingut
sí, sí
molt bé
el temps s'acaba
moltes gràcies
Moïsès
esperem
podríem parlar
durant molt temps
també
durant altres temes
però no sé
si m'anàs
vols fer alguna pregunta
algun incís
en què estàs treballant ara
o
per seguir-te a la pista
bé
estem treballant
amb arqueologia
d'urgència urbana
aquí a Tarragona
com sempre
sí, com sempre
s'ho he editat
sempre una mica
projectes edificatius
i fa poc
m'estàs cavant
també
a
Estremé Municipal
d'Alcatllà
un jaciment ibèric
molt interessant
que suposo que
aviat haurà
de sortir a la llum
també en forma de publicació
quan publiques un llibre
tranquil
que estàs
invitat
moltes gràcies
no, no
a tu
doncs
seguim
8 minuts
a les 10 del vespre
moltes gràcies
a Moïsès
continuem
avui fa 100 anys
a Tarragona
avui
avui fa 100 anys
a Tarragona
segurament pocs
se podien imaginar
que el Real Madrid
estàs perdent
en aquests moments
al camp
al camp del Lió
és veritat
que hi ha hagut un moment
que estava parlant
amb Moïsès
i Manel ha fet un gest
en plan
bien
tot i que
queda molta part
i veurem el que passa
molt bé Manel
a veurem callat
a Moïsès
per faltar de temps
aquí no hi havia villar
en fi
anem per feina
com sempre
notícies
d'avui fa 100 anys
del diari de Tarragona
d'un 16 de febrer
de l'any 1910
diu el següent
han empezado
por el personal tècnico
de la segunda división
de ferrocarriles
i de la compañía del norte
los trabajos
para las pruebas
y recepción
de los puentes nuevos
construídos
últimamente
en la línea
de Valencia
a Tarragona
tot això venia
arrel d'un accident
que havia hagut
3 anys abans
el 1907
a la riera
de Riu de Canyes
si no m'equivoco
a Cambrils
que havien mort
una trentena de persones
i una altra notícia
diu el següent
se cree que la cosecha
de cebolles
en el reino de Valencia
será este año
doble
o quizá más
de los años corrientes
a causa del
excesivo número
de hectáreas negadas
que se preparen
para la plantación
así como las grandes
cantidades
de cimiente
sembrada
o sea que el 1910
va ser un año
en moltes cebes
a València
y una última noticia
diu el següent

la meua pronuncia
que et sembla
fantástica
en la
Street
Dazzle Street
algo así
porque también
no se está bien escrito
se ha suprimido
el número 13
y se salta directamente
del 11
al 15
en part l'any
el propietari
de la casa
ha sustituido
el 13
por un astuto
12A
así los inquilinos
pueden vivir
en paz
y pagar más caro
y como siempre
tenemos
tenemos patrocinado
Jordi
buena nit
buena nit
¿qué tal?
muy bien
nosotros estaríamos
al 5B
gracias a Dios
no nos toca ni al 13A
ni al 12
ni al...
quin follón
no
perdí el 13
acabía la fe
mira es un número
un número más
un número más
supersticions
exacto
¿enemos a lo nostre?
sí
clínica y consultorio
para las enfermedades
de la mujer
vías urinarias
cirugía operatoria
partos
electroterapia
y análisis microquímicos
de orinas
y productos patológicos
bajo la dirección
del doctor Rabadá
exinterino
del hospital
de Santa Cruz
exayudante
de la politécnica
del doctor Fargas
y médico
de las casas
de socorro
de Barcelona
atención a eso
consulta
de 10A
accent
12
y de 5A
accento
sí
es que la sola preposición
fa 100 años
portaba accent
no, no
porque es curioso
porque es la primera vegada
que me he trobat
para obreros
de 7 y media
a 8 y media
de la noche
para los pobres
gratuita
los lunes
miércoles
y sábados
de 12 y media
a una y media
o sea, anaba por clases
a la clase
anaba a una hora
a una hora
a una hora diferent
perquè no se trobessin
a la clase
nos trobessin
y así
de esta manera
él quedaba bien
con tothom
y con ningú
a la vegada
eran otros
de que el doctor Rabadá
s'encontrava
en la Rambla de Castellar
31 principal
i que patrocina
el No en vinguis amb històries
la seva clínica
i consultori
No en vinguis amb històries
curiositats
Una hipocondria
que és una persona
que sent símptomes físics
i està especialment preocupada
perquè creu firmament
que aquests símptomes
corresponen a una greu
enfermetat
Fa uns mesos
es publicava
un escriptor anglès
anomenat Brian Dillon
publicava un llibre
anomenat
potser el Manero pronunciaria millor
Tormented Hope
Nine Hipocondriac Lives
i feia
i feia un repàs
d'algun dels hipocondriacs
més famosos
de la història
Segurament
si penséssim així
ràpidament
pensaríem
segurament en Woody Allen
per exemple
una persona
que agafaria
les característiques
típiques
d'un hipocondriac
Però no és Woody Allen
No, no
parlaríem
al llibre
trobem a Charrot Bronte
que és l'autora
de Cumbres Borrescoses
o també a Charles Darwin
que patia
un amalgama
de símptomes
com palpitacions
molesties gàstriques
dolors de cap
etcètera
i que permanentment
se sentia torpe
vell
apagat
etcètera
inclús en una ocasió
Darwin
va arribar a dir
que la mala salut
el va salvar
de les distraccions
socials
i de la diversió
és a dir
que si hagués estat
una persona
perfectament sana
no hi hauria hagut
la teoria
de l'abolució
de les espècies
que gràcies
a les seves malalties
gràcies
gràcies a la hipocondria
de Darwin
a Dan i Eva
es van quedar
sí
l'home
va tenir el temps
suficient
per barrufar
totes les seves idees
un altre d'aquests
personatges famosos
i hipocondria
que
constatat
va ser
l'escriptor francès
Marcel Praust
Praust
sembla ser
que passava
els dies
dies sencers
tancats
a casa seva
i
tapat el llitet
i només
s'aixecava
per les nits
per escriure
patia
sembla ser
per ell
patia asma
li feia molt mal
normalment
li feia molt mal
el cap
li molestava
molt els sorots
etc.
i sembla ser
que
pel fet
d'haver-se aixecat
nit darrere nit
per escriure
va aconseguir
escriure
els 16 volums
en busca del temps perdut
considerada
una de les obres
més importants
de la literatura
universal
he de dir
alguna cosa
i em posa
la sintonia de fons
ja ho he dit
penso que
ens hauríem de despedir
formalment
més avui
que tenim una invitada
però és que jo
no era
un acomiadament
a mi em diuen
digues alguna cosa
i posaré
la sintonia de fons
doncs jo dic
i ja està
arribem al punt
final
de no minguis
de mi històries
avui amb el Moisés
Díaz
i la seva obra
Castellum
de Puig Pelat
moltes gràcies
de nou
al final
miren
s'ha sobrat temps
i tot
jo tinc una notícia
però
45 segons
molt poc temps
vols que radiessem
una mica de futbol
o què?
no no no
el Madrid perd
però per cert
la setmana vinent
tampoc hi haurà monogràfic
començàvem el programa
dient que normalment
no fem entrevistes
però bé
no en teníem
doncs
van dos de seguida
ens esperem 40 dies
d'austeritat
van dos de seguida
Mòscar Saladier
geògraf de la URB
que ens parlarà
sobre les estacions
meteorològiques
de la Ribera d'Ebre
sí
parlarem de canvi climàtic
la setmana que viure a debat
auciao
adeu
muzyka