Gràcies.
Demà diumenge de Rams, com és habitual des de fa uns anys, es ballaran sardanes al Pla de la Catedral,
tot aprofitant que és un dels pocs diumenges que no hi ha el també tradicional mercadet en aquella mateixa plaça.
És una ballada que acostuma a estar força concorreguda, ja que a més dels balladors habituals recull molta gent que aquests dies s'urraven a la palma,
o senzillament a gaudir de la diada festiva.
De fet, la idea de fer aquesta ballada s'inscriu en una estratègia ben natural, però no sempre a seguida,
de programar les ballades en moments o llocs especials com aquest.
Se'n fan al Serrallo perquè el nou passeig convida a anar-hi,
les ballades d'estiu es van canviar de la nit al vespre perquè els costums ciutadans també han variat,
i a Sardanes per Sant Jordi per l'11 de setembre les diades de festa major,
fent sempre que la gent es trobi a les Sardanes.
Durant massa anys, la Sardana ha viscut programant-se per inèrcia,
seguint suposats costums inalterables.
Aquests petits canvis que hem apuntat demostren que si es fan bé, funcionen.
A vegades no a la primera, però sí a la llarga.
Com també va funcionar l'any passat el nou format de cloenda dels cursets a les escoles,
amb sessió didàctica i divertida a l'Auditori de Caixa Terrona,
amb música en viu i ballada després a la Rambla.
Tant barrotllar que la cosa que enguany s'asseguirà pel mateix camí.
La cita el 22 d'abril.
Molt bon dia, salutacions del Joan Maria,
a Bertolena, al control de so, l'Àngel López, aquí davant del micro,
perquè iniciem ara mateix una nova edició de l'1-2 i seguit,
el temps que a Tarragona Ràdio dediquem a parlar i a escoltar música
al voltant de la Sardana, als esbars i la música per a Cobla.
Serà fins a dos quart de dues de la tarda i com és costum del programa,
primer que tot us fem un abans, una mena de sumari de continguts.
i la Sardana de l'any segueix avançant, avui serà el torn de la setena semifinal,
la setena sardana, decidirem avui entre tots que estarà la final de Perpinyà.
Una final per cerc, ja en parlarem, que ha estat a punt de morir d'èxit, diguem-ho així,
ja veureu per què. I la gent d'avui sí, aquesta setmana sí que hi ha sangresca
i el motiu, doncs evident, aquestes festes no pas aquest cap de setmana, diguem-ne, normal,
sinó el dilluns, dilluns de Pasqua vinent, el proper cap de setmana,
que hi haurà un grapat d'aplex d'arreu del país.
A més a més, la programació, diguem-ne, normal de cada cap de setmana dels aplex,
també hi entra en l'època daurada, diguem-ne, de la temporada.
Demà, ja ho avançàvem abans, ballar de sardanes al Pla de la Catedral,
que tindrà en aquesta ocasió l'atractiu afegit d'una nova estrena.
Parlarem de cursets de sardanes, algunes propostes interessants
per aquí al voltant de Tarragona.
Avançarem coses de cara a l'estiu al campus de cultura popular i tradicional a Llívia,
enguany amb alguna novetat, parlarem de presentació de llibres,
seguirem, insistirem en l'homenatge, en l'anocet homenatge al mestre Tomàs Giremembrado,
que té lloc aquí a Tarragona, tindrà lloc aquí a Tarragona,
però amb voluntat de tenir un abans de tot el país.
De fet, ja s'estan rebent adhesions de totes aquestes poblacions,
moltíssimes poblacions, on aquest compositor,
que es vetrà a compositors molt, molt apreciat.
Seguirem també recordant que hi ha moltes entitats
que en aquesta poc d'any celebren les seves assemblees,
tenen xafarderies i, naturalment, la música ens anirà acompanyant
al llarg de tot el programa.
Insistim, recordem, fins a dos quarts de dues de la tarda.
Ara comencem amb la sardana de l'any.
La nova eliminatòria del concurs, la sardana de l'any,
que ara es troba en la fase de semifinals.
De fet, ja portem set setmanes,
anem decidint les sardanes que sí que seran finalistes a Perpinyà.
I anem ja directament cap a la primera sardana.
Després ja parlarem d'allò que us deia,
abans ho avançava, de la final de Perpinyà,
que ha tingut un èxit que supera tot el que ha anat succeint fins ara.
Una setmana eliminatòria que té dues sardanes, com és habitual,
i la primera porta per nom Coral Bordonera.
El seu autor, en Jaume Riu,
i la interpreta la cop de la ciutat de Girona.
i la interpreta la ciutat de Girona.
i la interpreta la ciutat de Girona.
i la interpreta la ciutat de Girona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja tenim les dues sardanes d'aquesta 7N eliminatòria, ara com sempre el recordatori de com ho podeu fer per votar, per triar-ne una de les dues, ens feu arribar l'home de la sardana que preferiu, per carta, indicant això, la sardana preferida.
però també les vostres d'aquesta 7N eliminatòria, ara com sempre el recordatori, ara com sempre el recordatori de com ho podeu fer per votar, per triar-ne una de les dues, ens feu arribar l'home de la sardana que preferiu, per carta, indicant això, la sardana preferida, però també les vostres dades personals, aquí a Terraona Ràdio, vinguda de Roma, número 5B, primer pis, per internet, mitjançant el web de la Federació Sardanista de Catalunya, fet.sardanista.cat, o bé el correu electrònic del nostre programa, un dosi seguit, arroba, terraonaradio.cat.
Aquesta setmana, excepcionalment, no podreu votar trucant al telèfon de Terraona Ràdio, aquesta setmana el programa està enregistrat.
A més, tenint en compte que entrem en Setmana Santa, en aquesta ocasió seran considerats vàlids els vots que ens hagin arribat com a molt tard, fins dilluns vinent, al vespre, no dimarts, com és habitual.
I abans ja hem deixat caure que enguany, la final de la sardana de l'any, que com ja sabeu tindrà lloc a Perpinyà,
estava en perill de morir d'èxit, és a dir, que hi ha hagut més demanda d'entrades de la que habitualment hi ha,
i a més, faltant encara el temps que falta, fins al mes de maig, doncs ja s'havien superat, però en vas creix,
les més de 1.500 localitats que té el Palau de Congressos de Perpinyà.
Doncs la Federació Sardanista de Catalunya ha decidit, doncs, prendre mesures en aquest sentit,
i així el programa i l'estructura del concert, tot i que continuaran a ser els mateixos,
és a dir, la primera part amb les cobles mil·lenària i mediterrània,
que interpretaran les 10 sardanes als finalistes,
i a la segona part les mateixes cobles oferiran conjuntament un concert
on s'interpretarà en aquesta ocasió el poema Canigó, de Fèlix Martínez i Comín,
amb les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres,
la percussió de Joan Torres i les Barman, resada d'Ansaires,
també s'interpretarà a Sant Martínez Canigó, Pau Casals,
Ciutat Reial de René Picamal i el Cant dels Pirineus, de Galdric Vicenç,
totes elles a dues cobles i percussió.
Doncs bé, per acollir el màxim d'assistents,
al Palau de Congressos s'ha establert una doble final.
A falta de confirmar-ne l'horari definitiu,
en principi hi haurà una primera sessió a les 3 de la tarda
i una segona a les 6 de la tarda.
Els bons emesos, amb dues sessions,
es sumaran i entre tots atorgaran el títol de sardana de l'any a la guanyadora.
Serà una, diguem-ho així, mitja en broma, una doble guanyadora en guany.
A més a més, amb més vots que els habituals.
El lliurament de premis es realitzarà al final de la segona sessió.
Per tal que hi càpiga tothom,
s'habilitaran alguns espais dintre el Palau de Congressos.
I entre una sessió i una altra,
s'està negociant amb l'Ajuntament de Perpinyà
l'establiment de visites guiades en alguns dels monuments de la ciutat,
Castellet, el Palau dels Reis de Mallorca, etc.
En definitiva, una situació realment excepcional.
No havia passat mai en totes aquestes 21 edicions
que fins ara hi ha hagut de la serrana de l'any.
Sempre hem vist els llocs on s'han fet les finals plens de gent,
però aquesta ocasió sembla que s'han superat
totes aquestes previsions i experiències anteriors.
Anem a la música altra vegada.
I ara aprofitem que a Tarragona, aquests dies,
ens trobem immersos a aquest festival de Dixi,
per escoltar un tema que precisament ens arriba de Catalunya Nord,
amb la Cobla Tres Vents, que és una mena d'això d'experiment
que van fer en una sèrie de concerts i tot just el Palau de Congressos de Perpinyà
està enregistrat el 26 de febrer del 2006.
I en aquesta ocasió se'n van fer diversos d'experiments en aquella ocasió,
però hem triat el que sabé més amb aquest protagonisme
que quan té el festival Dixi de Tarrona, Django Reijard,
és a dir, amb la guitarra, la guitarra elèctrica.
I és això el que van fer la gent de la Cobla Tres Vents
amb l'Ain Casanova, solista de guitarra,
i va sortir aquest tema d'Olivia Marquès, que es diu Blussi Sardani.
i va fer la gent de l'Ain Casanova, solista de guitarra,
i va fer la gent de l'Ain Casanova, solista de guitarra,
i va fer la gent de l'Ain Casanova, solista de guitarra, villages,
i va fer la gent de l'Ain Casanova, solista de guitarra, couches,
i va fer la gent de l'Ain Casanova, solista de guitarra,
i va fer una gent de la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No hi haurà programes habitual de cada any, que és dissabte de Setmana Santa, doncs fem aquesta mena de pont pel que fa al programa, és a dir, us avançarem l'agenda fins al diumenge dia 11.
I pel que fa a plecs inclou, doncs aquest diumenge de Rams, perdó, diumenge de Rams, sí, evidentment, però també el diumenge de Pasqua, que és un dia, doncs, de força plecs.
De moment, situem-se avui mateix, dissabte dia 27, el primer plec de primavera i trobada de colles joves a Juneda, a la tarda del Polo Esportiu Municipal, amb la cobla Alu Castell.
Demà, diumenge, a plec de Port Vendres, a la Catalunya Nord, a la tarda, al gimnàs municipal, amb les cobles Tres Vens, que acabem d'escoltar fa un moment, i, a més a més, la principal del Rosselló.
També el 36è, a plec de Calonja, a tarda i nit, al Polo Esportiu Municipal, amb les cobles Ciutat de Girona, Baix a Empordà i Cadaqués.
El 38è, a plec del Masnou, matí i tarda, al pati del Casino, amb les cobles la principal de Llobregat, Marinada i Juvenible Sabadell, a la tarda, amb concurs de colles improvisades,
i un a plec veterà, al 70è, a plec del Mercat del Ram, a Vic, a la tarda, a la plaça Major, amb els cobles Costa Brava i Flama de Fernès.
Anem al proper cap de setmana, el diumenge, dia 4 d'abril, al 29è, a plec d'Arenys de Mar, matí i tarda, al Parc de la Verge de Lourdes, amb les cobles Montgrins, Juvenible Sabadell i Marinada,
i el gran dia de plecs, el dilluns, dia 5. Segurament ens en quedaran molts fora d'aquesta agenda,
però bé, hem intentat arreplegar al màxim dels quals en tenim notícia, on hi participen cobles, evidentment.
Hi ha tant a plecs plenament sardanistes, com a plecs d'altra mena, on la sardana hi participa, com un acte més.
Comencem amb el 37è a plec de Roses, matí i tarda, a la Ciutadella, amb les cobles Montgrins, la principal de l'Abisbal i Ciutat de Girona.
També el 45è a plec de l'Ermita de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat, matí i tarda, al Parc Metropolità de Bellvitge, amb la Mediterrània, la principal de Llobregat i Vilolesa.
A la tarda, amb concurs de colles improvisades.
El 40è a plec de Preixana, matí i tarda, a l'Ermita de Montalbà, amb la coble Juvenívole de Gramont.
Hi ha a les comarques terragonines, la plec de Pasco de Flix, matí a l'Ermita del Remei, amb la coble Miranfon.
La plec de Pasco, també, del Cuber, matí i tarda, a l'Ermita del Remei, amb la coble Ciutat de Reus.
El 33è plec de la poble de Montornès, a les 12 del migdia i a dos quarts de cinc de la tarda, a l'Ermita de Montornès, amb la coble Sabadell.
Hi haurà paella popular i rifa d'una mona.
En cas de mal temps, es preveu que es pugui fer el polisportiu.
I també el 21è plec de Roda de Barà, a les 11 del matí i a dos quarts de cinc de la tarda, a l'Ermita de Barà, amb les cobles Ciutat de Cornellà i Marinada.
A la tarda, mona, també, i mosquetell per a tothom.
En cas de mal temps, al Casino Municipal.
He posat-se a fer, doncs, avancem els plecs de l'altre cap de setmana.
El diumenge, dia 11, el 33è plec de Breda, matí i tarda, al Cercle Bredenc, amb la principal de l'Abisbal, els Pongrins i la juvenil a Sabadell.
I el 23è plec de Sants, a Barcelona, matí i tarda, al Parc de l'Espanya Industrial, amb les cobles Salvatana, Mediterrània i la principal de Llobregat, amb concurs de colles improvisades.
Pel que fa a ballades de serranes, ja ho sabeu que en aquest apartat ens limitem a les comarques terragonines i comarques veïnes, més immediates, properes a Tarragona.
Encara l'activitat, doncs, no és massa notable, però sí que hi ha alguna cita prou, prou interessant.
Demà diumenge, a dos quarts de dotze del matí, aquí a Tarragona, al Pla de la Catedral, hi ha una ballada que és esdevingut tradicional en aquesta diada, amb la cobla Reu Joven, guany.
Una ballada que, atenció, això ho remarquem, comença a mitja hora més aviat del que acostumen a començar les ballades de matí, en diumenge festiu,
i el motiu és parar de quarça, doncs, això que la gent acaba de venir a la Palma, que no hagi d'esperar-se després, que la sortida d'emísa, etcètera, etcètera.
És a dir, a dos quarts de dotze, i a més a més, atenció, perquè aquest cap de setmana hi ha canvi d'horari, s'ha d'avançar l'hora, aquesta nit.
Doncs això, si aconseguiu situar-vos en l'hora, a dos quarts de dotze del Pla de la Catedral, aquesta ballada que inclou l'atractiu d'una estrena.
Com sempre, pel que fa a les ballades aquí a Tarragona, sempre que en tenim notícia, us avancem al programa que interpretarà la cobla.
Maria, de Josep Casú, Prada Ripoll, de René Picamal, Sardana Salabana, de Jordi Molina, el Pla de la Fosca, de Pitu Chamorro,
després vindrà l'estrena, torna'm a casa, d'Alfred Abat, a Mataró, de Ricard Viladasau, Trencatimons, de Francesc Camps,
la Colla dels Tretze, de Carles Rovira, i plaça Bacardí, de Francesc Marros.
També demà, diumenge, s'anuncia una ballada a dos quarts de dues del migdia, a Vinyonet del Penedès, a les Gonyoles, amb la cobla, la principal de l'abisbal.
I ja pel diumenge, dia onze, a dos quarts d'una del migdia, a Calafell, a la confraria de Pescadors, amb la cobla Ciutat de Reus.
I tanca'm agenda amb una actuació d'esbar, el dilluns, dia cinc,
dilluns de Pasqua, a les dotze al migdia, Vilaseca, l'Ermita, Mare de Déu de la Pinada,
una actuació que també és tradicional des de fa molts anys, de l'esbar Ramon d'Olzina,
amb el que ells ja anomenen, evidentment, la plec de dilluns de Pasqua.
I com que es tracta d'anar a la festa, doncs una sardana, doncs que convidi en el nom,
i a més a més amb el contingut, amb el caràcter d'aquesta composició,
tots a la festa, és una sardana que s'ha interpretat força aquests últims anys,
és d'en Lluís Pujals, el tip, la cobla, la principal de l'abisbal,
i la va estrenar a Banyoles, a motiu de les festes de Sant Martirià.
La interpreta, precisament ell, amb la seva cobla, la principal de l'abisbal.
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Tots a la festa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tindrà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
VindSí어야 convicted.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Explica'm!
назвana!
Combien sala seguita!
Fins demà!
I em posem la carta seguita!
P 베isei.
i maneres d'entendre la música realment
que van més enllà de la funcionalitat de fer ballar a la gent.
Això va fer que Honorat Vilamanyà,
que és el protagonista en aquest cas,
tingués difícil per accedir a les programacions
de les ballades de sardanes.
I Déu-n'hi-do el que li costava,
li ha costat ser present als concerts.
Són sardanes realment compromeses,
difícils d'interpretar per les cobles,
fora d'alguns títols, diguem-ne més lleugers,
que havia escrit i que sí,
que eren presents a això, en ballades i a plecs.
Escoltem una que va escriure el 1949.
Aquest autor nascut a Ripoll el 1905,
traspassat a Barcelona el 1963.
L'estany estrellat,
l'escoltem en versió de la cobla de Cambra de Catalunya.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...



...
...

...
...

...
...

...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
de músics de molts d'ells de la mateixa cobla,
però també d'altres ja prou consolidats,
com en Jordi Paulí i d'altres noms,
que fan aquestes aportacions, si més no, originals.
Doncs corre a currir la pregunta,
darrerament dins uns fòrus sardanistes,
que quan era el Dia Universal de la Sedana?
Es tracta d'una data que ja fa anys
l'obra del Ballet Popular va establir
com un dia en què en principi
a tot arreu fos possible s'interpretessin,
es vellessin sardanes,
com una mena d'acte d'això, de diada,
de festa major dels sardanistes exclusivament.
Amb els anys s'ha anat diluint
la importància d'aquesta festa,
més que res perquè l'activitat sardanista
s'ha fet més important,
malgrat totes les crisis que vulgueu retreure,
i amb tot, malgrat això,
hi ha moltes poblacions que ho celebren
que generalment es concreta
amb la interpretació d'una sardana concreta
que proposa darrerament
la Federació Cernesta a Catalunya,
més que l'obra del Ballet Popular,
i en tot cas, sí,
es fixa aquesta data,
que en guany serà el dia 20 de juny,
i a la sardana en qüestió,
Escalenca de Pere Mercader,
una sardana ja clàssica,
però tampoc de les més divulgades,
i el motiu, sens dubte,
de triar aquesta composició,
doncs és que en guany,
la ciutat pubilla de la sardana,
que serà proclamada ben aviat,
és l'escala.
Abans parlàvem a les notícies de cursets de sardanes,
aquí a Tarragona,
doncs també es van organitzant
tant en tant cursets, diguem-ne, generals,
però el que són més constants
són els cursets a les escoles.
Els organitzats ja des de fa força anys,
l'agrupació sardanista Tarragona dansa,
tenen força èxit,
es fan una sèrie de cursets,
no molt llargs en la durada del temps,
en el calendari,
però sí força intensos
i que tenen com a punt culminant
una festa al carrer,
on els petits,
a les diferents escoles,
i actuant,
fan la seva primera ballada pública.
I des de l'any passat
es va decidir potenciar aquesta festa,
es va utilitzar la fórmula,
es van aventurar els organitzadors
a fer una mena d'acte
a l'Auditori Queixa a Tarragona,
diguem-ne,
més divertit,
més obert als petits,
explicant-los coses,
de manera, això divertida,
però didàctica,
amb música en viu,
i va ser important
la implicació de la Cobra Rau Jove,
i va funcionar tan bé això
que en guany s'ha decidit
repetir l'experiència.
Serà el dia 22 d'abril,
Vigilia a Sant Jordi,
recordem l'Auditori Queixa a Tarragona,
amb una segona part
d'aquesta festa,
després a la Rambla,
tots els petits
estrelladament a la Rambla,
en fan la seva primera ballada,
efectivament,
i en música en viu.
Faran un galop,
fins i tot,
dues sardanes d'exhibició,
i fins i tot hi haurà sardanes,
alguna sardana per al públic.
Serà la 26a edició, ja,
d'aquesta campanya
de sardanes a l'escola.
I acabem la seva fraternitat
amb una que no és,
evidentment,
estrictament sardanista,
però que implica
els sardanistes
com a tothom,
i és que avui,
aquesta nit,
ens toca avançar l'hora.
Serà oficialment a les dues,
passaran a ser,
doncs, a les tres,
és a dir que perdrem una hora,
diguem-ho així,
ja la recuperarem,
com sabeu,
més tard o tardor,
però de moment avui,
aquesta nit,
ja ho sabeu,
el canvi de rellotges
i demà que ningú us despisti
a l'hora d'anar
a les ballades
i als aplecs.
Doncs,
per avui ja n'hi ha prou
de xafraseries,
i a dalt's hi anem
cap a la relíquia.
Avui, la relíquia
no ens portarà a un disc
massa, massa antí.
Tot i que sí, sí,
jo crec que es pot qualificar
ja com hi ha un disc històric,
perquè el 1986,
poca broma,
doncs el temps passa volant,
doncs ja han passat
uns quants anys,
però més que res
és relíquia
per la composició,
una composició
que no...
Ignorem la data
en què va ser feta,
però avui ja sabem
l'autor,
sabem que ell,
és en Francesc Peric,
va néixer a Girona
el 1872
i va morir
a la mateixa ciutat
el 1914.
És a dir,
un home que va viure
plenament
aquella transformació
de la cobla,
de la sardana,
de la sardana antiga,
de la sardana actual,
i ell va escriure,
a més a més de sardanes,
molts ballables
per a cobla.
És un dels autors
dels quals
ens ha arribat
més testimoni
escrit,
és a dir,
en papers
d'aquells ballables
que moltes cobles
interpretaven,
doncs a vista,
encara era l'època,
això és un altre
dels fenòmens
de la transició
que hi va haver
en aquells moments,
passar dels músics
que pràcticament
no sabien teoria de música,
no sabien llegir música,
però sabien interpretar-la,
fins a passar
als músics
que sí,
que ja sabien llegir,
per la qual cosa
ja començaven
a escriure's
aquelles peces.
Doncs bé,
no m'enrollo més,
anem a escoltar
una de les peces
més que han aconseguit
per durar més en el temps,
d'en Francesc Peric,
en ballades,
això que moltes vegades
s'ha anomenat precisament
balles vuitcentistes
per a Cobla.
La Mediterrània,
la Cobla Mediterrània,
el 1986,
va publicar un disc
que va impactar força
en aquell moment
perquè eren interpretacions
molt acurades,
amb algunes peces
d'aquestes més antigues,
clàssiques,
i amb algunes altres
de més actuals,
davallables.
Es deia Gran Ball
amb la Cobla Mediterrània,
es va reeditar
en format CD
el 1994,
afegint-hi alguna peça
que no es va poder
incloure en el primer disc,
però que es va enregistrar
en aquell moment.
Els dirigia en Jordi León,
un autèntic especialista
en aquesta mena
de peces de vuitcentistes,
es tracta d'una polca
i que porta per nom
Koski Llosà.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El cas és que en el seu moment es va depurar la música que ens havia arribat d'en Pep Ventura
amb l'excusa d'adaptar-la a la cobla moderna, moltes de les peces encara no ho eren,
doncs amb aquesta excusa es van arreconar segons quines peces
i es van prestar a la posteritat altres que es consideraven més políticament correctes, per dir-ho així.
El cas és que l'exposició posa les coses al seu lloc, jo crec que més que altra cosa
posa més de relleu encara a la figura d'en Pep Ventura, el presenta com un dels elements claus
d'aquella extraordinària popularització que va tenir la Sertana en aquell moment
i això sí, no va ser l'únic, però sí una peça importantíssima.
El important també, després d'aquella exposició, és que n'ha quedat un disc,
ja n'hem escoltat alguna peça en anteriors programes, en versions actuals,
fetes amb músics d'ara, tant amb peces instrumentals com amb peces vocals,
que realment exploten aquella part, diguem-ne, si em permeteu l'expressió,
més canalla de l'obra d'en Pep Ventura, peces que incluïen clarament intencionalitat política,
fins i tot, i també havia de quedar, això estava previst,
un text escrit, imprès, amb aportacions d'especialistes en el tema
i en reproduccions fotogràfiques del material que s'exposava en aquella exposició.
El problema és que aquesta publicació no ha aparegut fins ara,
fins gairebé un any després de l'exposició, però bé, com diuen,
mai és tard si el producte realment és bo,
i aquest catàleg que ens ha arribat és un autèntic llibre realment molt recomanable
per saber més coses sobre aquella època, sobre els músics d'aquell moment.
Us direm només per damunt quins són els que aquí escriuen,
l'Anna Capella, directora del Busau de l'Empordà,
la mateixa comissària de l'exposició, evidentment,
que no només explica el per què és d'aquesta iniciativa,
sinó que entra en matèria a l'hora de parlar d'en Pep Ventura,
és l'Anna Costal, com dèiem,
i participa en diversos noms importants del món musicològic
relacionats amb la Universitat Autònoma de Barcelona,
professors de l'Anna Costal, el Jaume Ayats,
Francesc Cortés i el Pere Gabriel,
noms importants com a historiadors del país,
però també una estudiosa de la Universitat de Califòrnia,
a Berkeley, Aurelie Villalet,
que ha estudiat també la música d'aquí de Catalunya,
i Joan Lluís Marfany, actualment professor a la Universitat de Liverpool.
també hi ha un article del periodista Josep Pleià i Maset.
molt, molt, molt recomanable aquest llibre,
Pep Ventura, abans del mite, quan la sardana era un ball de moda.
El que ignoro en aquests moments és si es distraueixen llibreries,
però en tot cas, sapigueu que adreçant-vos al Museu de l'Empordà
us el poden proporcionar, tant el llibre com el disc.
I tornem a la música, una sardana d'Enric Aigrà,
un autor curiós, si em permeteu dir-ho,
amb el més bon sentit de l'expressió.
És un home que ha treballat al món de la pedagogia
tota la seva vida, i escriu les sardanes
amb la col·laboració d'altres autors,
i les fa presentant-les en discos,
en els quals en el llibret hi ha tota una autèntica
desertació filosòfica, fins i tot
de la manera que ell entén la sardana.
I concretament, les sardanes
les entén com sardanes
balladores, però sobretot
en les quals les troballes
melòdiques
són realment molt atractives.
Un home que segur
apostaria que
li agraden els boleros,
li agrada la música de pel·lícules,
i això es nota, es nota en aquestes
composicions. Escoltem-ne una
que va dedicar a una població
de la Franja de Ponent,
Castellón Roy de la Franja,
i la interpreta de la Cobla, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
de la Franja, Sant Jordi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es diu Els Dos Bailets i, senzillament, la va dedicar a dos veïns, aleshores, en aquells anys, dos noietts.
Escoltem-la amb Barsé de la Cobla Salvatana.
Amb ella, el comiat del nostre programa d'avui.
Recordeu demà, repetició, a les 12 del migdia.
A les 10 del matí, millor dit, aquí a Terraona Ràdio, a les 12 del migdia, serà la propera trobada,
que en aquesta ocasió serà fins d'aquí 15 dies.
A proper dissabte farem el nostre habitual parèntesi de Setmana Santa.
Quan passeu m'hovea.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!